Fins demà!
La setmana passada estem recordant aquest aniversari tan especial i tan emotiu per a molta gent, aquests 25 anys de l'atemptat d'ETA al RACA d'en Patrol, un aniversari que aquesta passada nit hem recordat amb un documental del periodista Vicente Rubio recuperant la veu del radiofonista en Javier Pedrol, que aquella nit va ser un dels protagonistes de la notícia.
El Tomàs Carot, per cert, va ser company professional durant un temps del Javier Pedrol. Què et sembla recordar també 25 anys després aquesta experiència?
La part d'emotivitat, pel que fa recordar el company i amic Javier, que d'alguna manera ell va prendre en clau local el que seria la comunicació de risc,
perquè va ser el que va prendre consciència del paper de la ràdio com a mitjà de comunicació proximitat, igual que havia passat el 72 amb les riuades de Terrassa, que també se'n celebra l'aniversari, el desgraciat aniversari,
perquè allà hi van haver víctimes, a part de les desgràcies materials, en el sentit d'apropar els mitjans i posar-los a disposició de la gent perquè hi hagués aquesta intercomunicació,
llavors no hi havia encara mòbils ni coses d'aquestes, les línies telefòniques convencionals estaven saturades,
i posar els micròfons davant de les autoritats perquè transmetissin missatges, és a dir, comunicació de risc.
De fet, la tesi que va fer la doctora Rosa Queral, doctora en infermeria, recull una mica també molt acuradament el relat de tota aquella nit
i recull el paper aquest de comunicació de risc, que justament en Javier Pedrol i jo mateix vam fundar aquesta empresa,
PNC, Premsa i Comunicació, que és Pedrol i Carot, Premsa i Comunicació, i que hem donat servei,
i estem donant encara, a l'Associació Empresarial Química, perquè va ser un dels canvis que va produir l'atemptat aquell,
però en tot cas suposo que ja en podrem parlar després.
Sara, no sé si has pogut escoltar el documental, ho has recollit informació, però 25 anys després, què et sembla?
Tot ha canviat, segurament.
Segur.
Segur.
Però Déu-n'hi-do el paper que va jugar en aquell moment, la ràdio davant del pànic i de l'angoixa dels ciutadans.
Veig sentir el programa ahir, que va ser genial, i realment és que la ràdio és al mitjà, no?
Jo crec que les coses han canviat molt, però continuaria, jo penso que continuaria sent al mitjà,
perquè en una situació així, jo no sé si entre tots col·lapsaríem telèfons mòbils, no sé si...
L'accés d'informació en un Twitter, jo crec que la ràdio té d'allò de poder explicar les coses en el moment
i una cosa retira l'altra, que ara estem acostumats a fer tres coses a la vegada, no?
I realment el programa d'ahir, jo no hi era a Tarragona, però, ostres, la posa la pell de gallina, eh?
Després de pensar el que podria haver passat, també, no?
Un cop s'ha acabat el programa i penses, ostres, va marcar un abans i un després, feliçment,
perquè no va morir ningú, perquè no va anar més la cosa, no?
Va ser un gran ensor. Josep Maria, tu hi eres?
Sí, bueno, jo vivia a Tarragona.
Vivies a Tarragona. A més, tu havies estat professor de la laboral, no?
Sí, a la laboral, però del 91 al 99.
En aquella época, no?
Bueno, això d'això anterior.
I què recordes d'aquella nit i de tot el que ha passat després?
A veure, jo recordo que, esclar, vull dir, un fet com aquest, doncs, bueno, esclar, vull dir,
és una cosa imprevista, perquè, esclar, és un atemptat, doncs, que passa o quan passa, no?
Però, com el que dieu, que em sembla que l'únic mitjà radiofònic era Ràdio Nacional, no hi havia d'altre.
Bueno, hi havia...
No es fan incorporar, la SER, el que després va ser la misura municipal, també.
Però, esclar, va ser el mitjà de comunicació perquè la gent més o menys anés seguint.
Ara, esclar, la pregunta meva seria, ara, si tornés a passar el mateix,
jo suposo que, tecnològicament, això està més protegit tot.
Vull dir, esclar, amb 25 anys han passat molt...
Suposo que, ara, ara, imagina't que tornes a haver el Ràdio en l'atemptat,
què passaria, la pregunta seria?
Però què passaria amb què, amb la gent o amb els mitjans?
No, no, no, no, no, que passaria, ja d'entrada, amb el risc,
perquè, esclar, la gent, davant d'una cosa imprevista,
i que potser, doncs, llavors, era molt al començament de les petroquímiques,
i, a part, que sempre aquí hem tingut aquesta sensació
que podia haver una cadena de jocs artificials, no?
Vull dir, si peta una fàbrica, no sé què, totes estan molt un a prop de l'altre.
Jo diria que l'efecte dominó va quedar demostrat
que era ben bé, no impossible,
però molt difícil, i de fet ja no s'ha
parlat gairebé més, de percepció.
Però suposo que el pànic de la gent
que va sortir al carrer, jo que diem en Sabatí,
la gent anava, mira, cap a l'interior,
cap a la muntanya, cap a Montblanc,
i cap a Barcelona, i cap a Falcet, i Barcelona,
el que sigui, doncs, esclar, vull dir, la gent era
com fugir, doncs, com si la gent
pensés, a veure, si aquí es produeix
això, que passa, que a 20 quilòmetres també
arribaran les flames i l'incendi,
no sé què, no sé quantos. Clar, caldria veure el comportament
dels ciutadans 25 anys després i també
clar, els mitjans de comunicació, en l'era de les
xarxes socials i d'internet, també
suposo que la comunicació funcionaria molt bé.
Què passa és que em sembla? Digues, Tomàs.
Tres anys després, en l'atemptat del 90,
que es va repetir, doncs, van ser
molt diferents, a part que era de dia, però no
va haver cap evacuació, la gent ja ho anava a mirar
fins i tot com un espectacle, és a dir,
la consciència de la risc havia canviat.
És que ha canviat molt, segurament.
És un abans, un després,
segurament, aquells fets
del 87. Pep?
A veure, jo, com deia, abans de començar
a tertulir el 87, no havia nascut, no?
Això ho ha dit fora de micro, eh,
el Peper Crans, ho dic pels oients.
És que és molt jove, el Peper Crans.
Jo no estava a Tarragona, però he de confessar
que jo no recordo
absolutament res
de l'atemptat del RAC.
Vull dir, jo estava treballant a Barcelona
i suposo que devia ser una cosa, o que a Barcelona
no se'n va parlar gaire, o que a mi, en aquell moment,
això, gens ni mica.
Jo no tinc cap record informatiu de...
Jo diria que ho va emmascarar l'atemptat d'hipercors l'endemà.
Probablement.
La setmana següent.
La setmana següent.
Llavors, clar, sí que he parlat amb molta gent,
òbviament, després, l'any 90,
vaig començar a treballar a Repsol
i tot això, doncs, és un tema
que se n'ha parlat infinitat de vegades
i jo he treballat amb gent, doncs,
que va estar treballant aquella nit.
El programa d'ahir,
el que per mi ha sigut la primera vegada
que, diguem, copses una mica,
tot allò que els companys t'han explicat com a anècdota,
ho veus en vivo i en directe, no?
Quan algú truca a la ràdio i es deien
escolta, estic a casa i els de casa meva no hi són
i no hi ha el cotxe i no sé què.
I vas veient, jo vaig conèixer també en Xavier Pedrol
i veus com funciona tot això, no?
Però ara t'ho preguntaves,
bueno, això podria tornar a passar a això?
Jo crec que hi ha dues coses molt importants
que han canviat en aquests 25 anys, no?
I que es noten, a més, es noten en el programa d'ahir.
Una és la informació.
Hi ha molta més informació ara que fa 25 anys, no?
La gent sap moltes més coses.
La sabrà per la dreta, la sabrà...
Sap moltes més coses, no?
Però hi ha un altre element que jo crec que és bàsic
i que ahir insisteixo que es notava
i després ho comentaré, que és el de la confiança.
És el de la confiança.
És a dir, ahir sortia un governador civil
que és que ni ell es creia el que estava dient.
Les primeres declaracions que li sentim,
ell li pregunta al periodista Xavier Pedrol
si creu que la gent fa bé de marxar
i ve a dir, bé, que facin una mica el que vulguis.
No caldria, però si marxen amb tranquil·litat.
Però per què?
Perquè aquest senyor probablement
no tenia cap mena d'informació del que estava passant.
Cap ni una.
També se la jugava d'alguna manera, no?
Se la jugava.
Però segurament és que tampoc sabia
a qui li havia de preguntar tot això.
Tot això ara està protocolitzat.
Però més enllà que està protocolitzat,
jo crec que hi ha una relació
que s'ha treballat molt des de les químiques
i s'ha treballat molt des de l'administració de confiança.
Jo ara poso una anècdota que jo crec que il·lustra això.
No fa gaires anys al Morell
vam fer un simulacre d'aquests
que organitza la Generalitat i tal, igual,
i a la roda de premsa,
quan el corresponent polític de torn
doncs explicava el bé que havia anat i tal, igual,
l'alcalde d'un dels municipis del Públi d'un Nord
li va dir, mira, escolti, tot el que vulgui,
però vostè em podrà donar el dia que hi hagi una emergència
tota la informació que vulgui.
Jo em bellugaré quan aquest senyor,
i va assenyalar el director de Reusol,
quan aquest senyor m'expliqui
i em truqui i em digui el que ha de fer.
Per què? Perquè es coneixen,
perquè hi ha coneixement,
perquè la gent sap com treballa un i com treballa l'altre.
Jo crec que això és...
Això és el que hi ha ara
i això és bàsic pel control de qualsevol problema.
Fixa't que avui al diari de Tarragona
es recull una entrevista amb...
em sembla que es diu Àngel Rifà.
Al cap dels bombers.
Ningú ha qüestionat mai com es va controlar l'emergència,
com es va atacar l'emergència.
I ell torna a parlar de la confiança.
Treballàvem amb els bombers d'en Petrol,
amb els que havíem fet moltes pràctiques
i ens coneixíem,
sabien amb qui estaven
i sabien que aquelles persones coneixien perfectament
què estava passant allà.
I la gent no és que se'n vagi
perquè pensi que els bombers són uns incompetents,
se'n va la gent
perquè no té ni idea del que està passant
i perquè els polítics d'aquell moment
no tenen ni idea, no?
Clar, la informació dels ciutadans
i dels dirigents...
Informació i confiança.
Informació i confiança són dues coses.
Tot i tenir molta més informació
i evidentment ha canviat molt,
hem fet simulacres durant els últims anys,
s'han fet simulacres dos, tres cada any.
De tota manera,
a part del risc zero,
tots ho compartim,
el risc zero no existeix.
Jo crec que igualment molta gent marxaria.
I no marxaria 20.000 persones,
com dèiem Protecció Civil,
al moment que un de cada quatre tarragonins
aquell dia va marxar de casa,
però és evident que...
Home,
tampoc no estaríem tots confinats a casa,
o sigui...
No, no,
però veus si hi ha un altre exemple
d'això que dius tu.
Quin és el problema?
El que passa és que no sé si això té solució,
que moltes coses,
aparent,
davant d'aquests mecanismes,
hi ha polítics,
que és el que han de fer,
però el ciutadà per ser un polític.
Jo recordo moltes vegades
quan els diaris expliquen,
no,
hi ha un incendi a no sé d'on,
i hi ha el governador civil
i s'ha de càrrega de la situació,
i tu penses,
però si aquest senyor...
No sou res.
No és un professional.
Potser les eleccions han sigut fa tres mesos.
Bé,
doncs això,
clar,
a darrere hi ha professionals,
i tothom ho sap,
però la majoria de la gent això no ho té.
I el que dóna la cara sempre és el polític,
no?
Exacte,
llavors,
bueno,
si el que estigués dient a la població,
oiga,
queden-se en casa que no passa nada,
és un bomber,
amb tots els exiliats,
i l'escala,
i el cotxe,
i tal...
Si tu defensis un gestió molt més professional
que la política.
I tornem a la confiança,
tu pots tenir un problema quirúrgic
i veus,
i ho dic amb tot el respecte,
que t'entra un metge paquistaní.
Escolta,
et posaràs una mica neguitós a poder,
però si tu aquell metge paquistaní
el coneixes,
saps qui és,
el no sé què tal,
no et plantejaràs si és d'un lloc o és d'un altre
o en sap més o menys.
Insisteixo,
és un tema de confiança.
Deixi'm recollir breument uns testimonis,
el de, per exemple,
el que era el cap de seguretat d'en Patrol
en aquell moment,
Albert Porras,
ara ja jubilat.
Recordem que, clar,
en el moment de l'explosió
no se sabia que era un atemptat,
se sap al cap d'unes hores.
I el cap de seguretat d'en Patrol
diu,
i parla de,
en fi,
del objectiu ben clar
que s'havien marcat els terroristes.
Si s'hagués encès només una canonada de gas,
com el que diu,
no m'ho haguéssim enterat,
no?
És com quan tu encens la cuina de casa
o el metxero que es crema
i no passa res, no?
Però quan cremes un producte pesat
és el que dóna l'alarma negra, no?
Jo crec que va estar molt ben pensat
l'atemptat,
vull dir, l'atemptat
va ser cosa d'autèntics professionals.
A part d'això,
va haver-hi un altre atemptat
que vam tindre la sort
i que vam posar
tres bombes també
a unes altres línies,
més aigües a baix
i del pantalà
anant cap al mar,
que per sort,
com el terreny estava molt humit,
vam fer un forat,
un cràter quasi d'un metro
de profunditat,
van avollar les tuberies
però no es van arribar a encendre.
Si s'arribien a encendre,
el problema hauria sigut bestial.
Un altre testimoni
és el del bomber Joan Monfort,
un dels que va treballar aquella nit
i que recorda especialment
la forta calola intensíssimes,
les altíssimes temperatures
provocades per les flamarades.
Per exemple,
el camió que portava jo,
tot un lateral de l'escalfor,
es va bufar tota la pintura.
I això em demostra
la temperatura que hi havia
en aquell moment.
El que teníem
és que patés.
Si no hi havia,
com a mínim,
2.000 graus,
no crec que baixésia
perquè desfagui
l'asfalt
i la pintura del sostre
a la distància que estàvem
pugui arribar
a doblegar
com va doblegar
totes les vies de tren
i tot això,
la temperatura
hauria de ser
superbestial.
i des d'un altre punt de vista
volem recollir
les paraules
de la professora
de comunicació
Nani Rodríguez,
autora d'una tesi doctoral
que està a punt d'acabar
sobre la qüestió
de la seguretat
als polígons petroquímics.
Ella,
les seves conclusions
és que el polígon
de Tarragona
és dels més segurs
d'Europa,
molt per damunt
de la resta d'Espanya.
Considera que hi ha
un abans i un després
de l'atemptat
del 1987
i diu
que les plantes
han millorat molt
en seguretat
en aquests 25 anys.
Puntualment
les empreses químiques
algunes no,
però el col·lectiu
encara predomina
una mica
aquesta idea
de no parlem de risc,
això més val
no tocar-ho,
quines ganes
d'alarmar la gent,
per què hem d'explicar
què fem,
encara continua
havent-hi una mica
d'aquest corporativisme
de dir
quietos paraos
no nos movemos
no sé a què
ens diguin
que som especialment
perillosos
i no és veritat.
No és veritat,
no som especialment
perillosos.
Sara,
tu creus que la gent
en general
té la sensació
que es pot conviure
perfectament
amb la indústria química?
Jo crec que convivim,
jo crec que
durant els últims anys...
Els feix-ho demostren
el dia a dia.
No,
i el que dia una mica
que si aquella nit
no va haver-hi
la reacció en cadena,
és una tranquil·litat
de pensar
si llavors
no va passar
i també és veritat
que durant els últims anys
això també ens ho hem de reconèixer
i que cada cop
s'han anat fent
molts més simulacres,
és a dir,
jo des que estic treballant
aquí fa 15 anys
cap aquí,
els últims anys han sigut
simulacres contínu,
s'haurà des de pensar
és el que diu ell.
El risc zero no existeix?
No,
però jo crec que tots,
tots els meus fills
que són petits
saben que s'han de quedar,
saben el que és confinar-se,
no?
Que això jo crec que fa 10 anys
vaig començar a treballar aquí
i ni jo no havia sentit a parlar,
no?
I que cada cop tenim
més fulletes,
més informació
i també és veritat
i això amb la nània
ho comentàvem ahir,
no?
Que això vol diners també,
vol diners,
vol informació
i que ara comentava
que protecció civil
el pressupost també
s'havia reduït molt l'any passat,
o sigui,
fins ara s'ha fet moltíssim,
seria una llàstima
que perquè ara hem fet molt
també la cosa relaxés
i anés a menys.
On no s'ha relaxat gens ni mica
és amb les inversions
que es fan amb seguretat,
eh?
I amb això que dèiem
l'efecte dominó,
quan qualsevol química
quan ha de fer una ampliació
de les seves instal·lacions
ha de justificar
si hi ha o no
hi ha efecte dominó,
quines mesures
s'han de prendre
i diguem que...
I també tots més presents,
el Pla General de Tarragona,
per exemple,
ha estat per molt de temps
justament per una tema
de qüestions de seguretat
d'espais entre...
Hi ha dues coses,
jo crec que en aquests anys
que han incidit
de manera molt important
en el tema
de la seguretat
de les químiques.
Una, òbviament,
va ser l'atemptat al RAC,
en fi,
ara ens podríem allargar
una mica
amb tot el que ha canviat
el RAC
i la seguretat del RAC,
però després n'hi ha
un altre important
i que segurament
no és tan coneguda
perquè no va ser
tan espectacular
ni molt menys
que va ser
els Jocs Olímpics
de Barcelona,
els Jocs Olímpics
van comportar
un repàs molt exhaustiu
de tota la seguretat
del polígon
i alguns mecanismes,
algunes rutines
i algunes pàctiques
de seguretat
es van canviar.
Més que l'11S.
Sí,
l'11S
jo crec que va servir
per...
Saps quan fas
un moviment
una mica rutinari
per despertar-te
una mica,
però l'11S
no va suposar
cap canvi
en temes de seguretat.
En canvi,
recordem que els Jocs Olímpics
del 92
són cinc anys
després de l'atemptat
i és una època
en què ETA
encara es mostrava
molt activa
i s'opposo
que hi havia por
o temor
que es tornés
a produir
que fos el polígon
un altre cop
escenari d'un atemptat.
però la revisió
que es va fer
de tot això
ja va ser planificada
ja va ser molt sistemàtica
i no es van
en el cas
de la meva companyia
de Repsol
no es van tenir
que retocar
tantes coses
perquè precisament
ja les coses
havien anat canviant.
Clar,
pensa que fa 25 anys
és que no hi havia
cap rac al món
que estigués
ballat,
les coses
eren com eren
i ara
hi ha les balles
hi ha les càmeres
hi ha els seccionaments
ara seria
el risc zero
com deies tu
no existeix
ningú pot impedir
que un aixalabrat
torni a posar
una bon monsigara
que és molt més complicat
i les conseqüències
òbviament serien molt diferents.
Complementant
el que diuen
la Sara i el Pep
hi ha un factor
i és que
la manifestació
que va haver-hi
de rebuig
a l'atemptat
es demanava
seguretat
a les indústries
i ja era
per tant
un missatge
no contra les indústries
sinó per la seguretat.
Jo crec que
ja aleshores
diguem-ne
el sector
es va posar les piles
perquè
realment
va ser quan va començar
a buscar
una sortida
buscar una sortida
buscant
professionals
de la comunicació
per a fer comunicació
és a dir
en cap moment
es busca
i pensem que era
moments de
professionals
de relacions públiques
les grans companyies
que d'alguna manera
gestionaven
relacions públiques
i contactes amb mitjans
sota aquest
paradigma.
Això és més evident
en les empreses
més grans
no?
Exacte
Llavors
l'EQT
és quan comença
a recabar
serveis professionals
és quan
es constitueix
la nostra empresa
per donar serveis
i comencen
és a dir
hi ha vocació
de realment
informar
i fer les coses bé
i comença a haver
formació
per les dues bandes
és a dir
formació
per a periodistes
perquè puguin entendre
poguéssim tenir elements
per a treballar
amb el sector
i formació
també
dels empresaris
per a poder-ho
transmetre
perquè clar
no oblidem
que la seva formació
és un perfil
molt tècnic
tecnològic
en un llenguatge
que gairebé
és una jerga
incomprensible
i per tant
saber
explicar
bé les coses
llavors encara
hi ha un altre element
és el tema
placecte
el placecte
s'havia entregat
com a document
l'abril
del 87
el que clar
s'havia d'implantar
eren
no sé quants
mils de pàgines
un ordinador
que va costar
un milió
de pessetes
d'aleshores
el programa
Tigre
és a dir
s'havia d'implantar
per tant
era paper modiat
no servia per res
però
què vol dir?
que ja hi havia
una cultura
de prevenció
del risc
és a dir
s'havien analitzat
tots els riscos possibles
les actuacions
i faltava desenvolupar
tota la part
de comunicació
que encara no es coneixia
recordem
un milió
de pessetes
d'aleshores
un pis
nevalia
4 o 5
però això no vol dir
que s'hagi de continuar
treballant
efectivament
perquè d'altres
hi ha canvis constants
quan hi ha un núvol
de color groc
la gent encara s'espanta
es col·lapxa
el 5-12
el que passa
que per exemple
en aquest cas
es col·lapsa
el 5-12
s'activa
el pla secta
i no es desactiva
i no es desactiva
o llavors
la confiança
tu Josep Maria
tens la sensació
d'haver millorat
molt la seguretat
jo crec que
la gent està més
com hi ha més informació
al carrer
i s'han fet
com s'ha dit aquí
doncs molts plans
i la gent
sabem doncs
que hi ha també
els controls
des del punt de vista
de l'administració
etcètera
doncs jo crec
que hi ha una convivència
doncs
sostenible
i correcta
perquè a més a més
hi ha un altre factor
no?
el factor del turisme
a veure
que és un altre
fons d'ingressos
d'aquí de la comarca
o el que sigui
en canvi jo sempre dic
la gent que arriba aquí
per primera vegada
i veu
les ximenees
a tocar
a por aventura
i la gent que està
a la pineda
a la platja
i veu ja el pantalà
i així
doncs bueno
hi ha una convivència
però bueno
per els que som d'aquí
que ho hem vist
créixer tota la vegada
doncs bueno
més o menys
ja ho tenim assumit
però suposo
que ningú sols de fora
i torna a vindre
vol dir que també veu
que no hi ha cap perill
de res
tot és sostenible
i després hi ha una altra cosa
que s'ha fet
en els últims anys
i que tampoc
l'hem d'oblidar
que és diguem
la permanent política
de portes obertes
a les empreses químiques
en algunes
bueno
d'acord
parèntesi
la Sara
ha ficat la falca
i a vegades
perquè les anècdotes
il·lustren
un dia
ens va trucar
un dia
ens va trucar
un senyor
un dia que estava
en Òbol a Salou
i ens va dir
que era accionista
de Repsol
i que si podia venir
i li vam muntar
una visita
amb un senyor
vull dir que
jo crec que la majoria
de les empreses
ho tenen assumit
faran més o menys
perquè també necessites
com explicava abans
el Tomàs
el tamany de l'empresa
tens més o menys recursos
però la filosofia
de portes obertes
fa temps que la tenim
i funciona molt bé
com a matís
a portes obertes
la Sara que diu
algunes
i a veure
històricament
94
va haver la primera jornada
de portes obertes
per a totes les indústries
que tothom podia visitar
llavors això es va repetir
97
99
i el 2000
es va fer l'exposició
que allà tot és química
i va canviar una mica
el model
el que està clar
és que
han hagut jornades
de portes obertes
per a tota la població
el que està clar
és que s'han fet simulacres
en els últims anys
s'estan provant
les sirenes
de forma periòdica
en fi
jo crec que la gent
en general
té assumida
aquesta situació
i que difícilment
la gent està convençuda
que pràcticament
és impossible
que pugui passar una cosa
com la de fa 25 anys
però també
com es preguntava
el Josep Maria Boqueras
què passaria si la gent
es trobés en una
en una situació
com aquesta
en qualsevol cas
també una de les conclusions
sembla que
aquella situació
del 87
va suposar
una empenta claríssima
pel pla secta
i això fa
que estiguem
en un nivell
molt més alt de seguretat
segons la tesi
de la Nani Rodríguez
que molts altres polígons
d'Espanya i d'Europa
i que això ha estat
un factor
beneficiós
és que també tenim
una concentració
és a dir
ens hem hagut de posar
les piles
perquè hi ha una concentració
de 55 de les 157
indústries químiques
instal·lacions químiques
de tot Espanya
de Catalunya
o de Catalunya
estan aquí
o si tenim les mateixes
que tota Andalusia
concentrades en un parell
tres de municipis
l'avantatge
que tenim
és que són empreses
de primera divisió
i tenen recursos
i dediquen recursos
i aquí tinguéssim
el mateix número d'empreses
però
de tercera o de primera
catalana
la situació seria una altra
sí, sí, sí
i la concentració
també fa que es creïn
unes sinergies
que també poden ser positives
vull dir que no ha de ser
òbviament
vull dir que clar
ho tenim aquí al costat
i s'ha de conviure
amb això
i gestionar això
i quan vas al Wieshafen
i veus la realitat
de la Cef
que són 30.000 treballadors
en una factoria
que són 10 vegades
al polígon sud
i dius
ostres, clar
llavors
quan veus les magnituds
i les escales
relativitzes
tant de les coses
avui és un dia
per fer una certa mirada
del passat, el record de fa 25 anys
però també és un dia
per mirar el present i el futur
potser d'aquí 25 anys
estarem celebrant
que avui s'assigna
el conveni
entre l'Ajuntament de Tarragona
i la multinacional sueca
IKEA
igual també farem
un programa especial
sobre aquesta notícia
en fi
que s'instal·li IKEA a Tarragona
ara els hi pregunto
els contartulis
també troben que potser
gairebé una notícia
no sé si d'una històrica
però en aquesta línia
Josep Maria
és una notícia esperada
perquè és clar
fins que no es firmen les coses
i com també
arreu
Salou
Vilasega
també s'ho volien emportar
el gat a l'aigua
doncs al final
Tarragona
ha guanyat
i per tant
jo crec que cada vegada
Tarragona queda més
també capital comercial
i li donem la dimensió
que li donem pel context
perquè en un altre context
fa 5 anys
i no ha sigut una batalla
fàcil pel que es veu
i perquè
ara hi ha
més del 55%
de propietaris
d'acord
perquè
esclar
és que també hi ha
jo també he sentit
algun comentari
de dir
bueno és que la gent firma
el cas és que firmi
Ikea amb l'Ajuntament
i amb tot el que hi ha previst
de diners
però els propietaris
l'altre jo m'ha deia
algú
si tu ets propietari
deia què faries
perquè firmes un paper en blanc
tampoc no saps
fins quin compromís
tu com
què és el que et tocarà
tu d'acord amb els metres quadrats
que sé
també
els tocarà pagar-ho
perquè aquí no compren el terreny
el terreny serà
d'ells
i participaran ara
i amb aquests diners
que paga Ikea
doncs per urbanitzar
i perquè es puguin implantar
la seva
perquè tampoc ho paga
tota l'organització
que a l'Ajuntament
hi ajuda també
que et sembla Sara
de totes maneres
la notícia
però bueno
la notícia és positiva
perquè en aquest context
de crisi a més
de crisi
amb un autor
fa 6 anys
no li haguéssim donat
la riuada de papers
que li hem donat
ni la importància
que li hem donat
i després
perquè també és una notícia
que n'estem parlant
com fa 5-6 anys
que estem parlant
de líquides
una mica com
acortingues
ara haurem de buscar
alguna altra cosa
que vingui d'aquí 5 anys
per continuar parlant
que tenim a Corte
al final
el 2017
el 2017
ja tenim 5 anys
l'Olimpíada
els anys
el Mediterrani
pel 2017
tindrem Ikea
segur no
hem de mular
tota la vida olímpica
el 2015
de fet
volen que estigui acabada
Pep
què et sembla?
els de Repsol
anireu a comprar
a l'Ikea
ara et podria dir
home
ens sortia més bé
que la gent anés
a Barcelona
perquè hi havia més
consum de combustible
des d'aquest punt de vista
sí
sortiu perdent
ara t'asseguro
que magnífic
poder anar a comprar Ikea
al costat de casa
ja sigui a Reus
ja sigui a Salou
és ben igual
vull que estar al costat de casa
home el que està clar
és que s'instal·la
a l'altra banda
del polígon
les Gavarres
i que d'alguna manera
sí que s'acabarà
de configurar
una mena de pol
d'atracció comercial
en fi
no sé si dir-ne potentíssim
és que és la porta
des de l'autopista
l'autovia
la carretera
és un lloc ideal
i això és bo
de retruc pel comerç
a la ciutat
o aquí clar
hi ha l'etern debat
entre grans superfícies
jo crec que quan més gent vingui
t'hauria de ser positiu
la gent ve
al polígon
és molt fàcil
que vingui
és més fàcil
que vingui
a sopar a Tarragona
o a dinar a Tarragona
o a passejar per Tarragona
les botigues de moules
segurament no estaran contentes
aquí està la capacitat
de saber aprofitar
les sinèrgies
i captar aquesta gent
i diferenciar-se
no?
la única
el que pugui oferir
un comerç d'aquí
del que pot oferir
la clientela també molt clara
experiència pròpia
havia de comprar
un armari petit
i primer que penses
Ikea
mires el catàleg
tal, preus
el que ve
i de fet ja ho és competència
vas a una botiga
vas a una botiga
de moules d'aquí a Tarragona
demanes el mateix
i dius
cony
fa no fa
el preu és el mateix
però te'l veen a munt de casa
no hi ha color
per tant
ara per 4 gots
coberts i tal
però a lo millor
fas l'excursió
passes mig dia allà
i tries
remenes
gastes benzina
ajudes a rep sol
perquè si l'hem fet només
però creu en que
el comerç d'aquí
se la sabe vendre
home
tenim l'experiència
del cort inglès
que aviat ja portarà dos anys
de fet no sé si això s'ha notat
però sí que és veritat
que la instal·lació del cort inglès
en el seu moment
ja era l'Ikea
d'alguna manera
sí que reforça molt
aquesta capitalitat comercial
tu Josep Maria
creus que afecta molt
pot perjudicar molt
el petit botiguer
l'Ikea
sí
no
jo crec que són productes diferencials
vull dir que és diferent
la gent que anava a Barcelona
jo tinc filles de 30 anys
o el que sigui
i es fan un tip d'anar allà a Ikea
i a vegades els acompanyes
no
esclar
però buscant una cosa determinada
i en canvi
i quan vas aquí
que el pare no busca
el pare busca una altra cosa
no
també potser busques alguna vegada
però és diferent
vull dir que
per tant
és el que deia ara el Tomàs
vull dir que
cada un
ha de buscar el seu lloc
el seu lloc
dintre del mercat
però és el que deia la Sara
vull dir
tots els que hem volgut anar a Ikea
ja hem anat
jo crec que sí
i ara poso tindrem més a prop
i el perill del Corte Inglés
també era que es generés
un nou pol comercial
a aquest costat de la ciutat
que obrissin moltes botigues aquí
i que es generés
un moviment diferent
del que
i bueno
i deut al context
tampoc està passant això
és a dir
tenim un Corte Inglés aquí encara
i tampoc no hi ha un eix comercial nou
el que diu ara la Sara
també és molt interessant
perquè clar
ha arribat el Corte Inglés
i arribarà Ikea segurament
en un context de crisi
que és especial
que si haguessin arribat
a finals dels anys 90
o principis de la dècada dels anys
es comença a obrir les tendes aquí
es comença a abandonar
el carrer Unió
però això passarà
de totes maneres
clar
tot evoluciona
i abans d'anar caminant a l'hospital
semblava una excursió
de dos dies
mira una mica
al voltant
més proper
al Corte Inglés
com ja ha canviat alguna cosa
ja hi ha alguna cafeteria
però jo m'hi jugo
que de ser l'únic Corte Inglés
que té una presó davant
sí
recordo l'estampa nadalenca
d'entrar a un pres
a un costat de la seda
i a l'altre costat
la gent amb 300 bosses
que
tot canviarà
un dia o altre
parlàvem de la convivència
de les Xemeneies
de la petroquímica
amb el Dragon Can
i amb el Shambhala
doncs aquí també
podem parlar
de la convivència
harmònica
entre la fase
però sí que va canviant
i a part que la presó
té que marxar també
vull dir
ja està acabada
l'altre pràcticament
jo el sé
el problema és que es posi en marxa
que es posi en marxa
que trigaran un any
i mig dos anys
com a mínim
sí però és veritat
que la presó
a mig i llarg termina
ha de marxar
i en tot aquest context
és una referència
en fi
una mica
la notícia
no sé si dir-ne
de l'any
de la dècada
de l'etapa democràtica
aquesta mena de rescat
bé
mena no
aquest rescat
bancari
de la banca espanyola
en fi
com a ciutadans de carrer
tenen la sensació
que estem millor
o pitjor que la setmana passada
jo crec que com a ciutadans de carrer
estem bastant desconcertats
per l'úper
per mi
avui estava sentint
que hi havia el rescat financer
que no seria suficient
que aquí també hi ha
una maniobra política
molt important
a mi el que em fa mal d'ulls
és que el president del govern
no tingui temps
d'anar al Parlament
a donar explicacions
i a cap d'una estona
hagi agafat un avió
privat
i estigui animant
un partit de futbol
em sembla
bastant incongruent
i tu estàs desconcertada
et sents desconcertada
et sents desconcertada
perquè
sents uns comentaris
o llegeixes una sèrie de coses
del que significa un rescat
del que significarà
la pujada d'impostos
o del que ens haurem d'estrenyar
el cinturó
i en canvi sents
que els responsables polítics
estan dient una altra cosa
molt diferent
sí, sí
i tant fins i tot
la paraula rescat
exacte
que per parlar
el French Alton
ja digue-li tomàquet
però és un rescat
desconcertada
però a més
amb la primera fase
de l'assecament de camisa
i després amb cap
nula credibilitat
és que ja tantes vegades
no t'has sentit
enganyat
entre cometes
que jo crec que hi ha
la desconfiança
és que és enganyat
i és cafat
jo tinc la sensació
que el president del govern
barrar molt
en lloc d'explicar les coses
abans
les explica després
intenta explicar això
com si fos una cosa
i aquests episodis
desafortunats
de no som Uganda
ara estan demanant
ja rectificacions públiques
és com una pilota
una sensació
Josep Maria
tu com et sents
no, jo crec
desconcertat
enfadat
indignat
però jo crec que des del punt de vista
econòmic
i de futur
jo crec que estem
després del que va passar
el cap de setmana
el dissabte
i tot això
jo crec que estem
algú més bé
que l'any
la setmana passada
és a dir
tu ets els que creu
que el rescat bancari
va bé per Espanya
bueno
perquè és que a més a més
l'altra pregunta
és si el diumenge
no hi hagués
les eleccions
a Grècia
potser això
no hauria passat
encara
perquè esclar
està en joc
la moneda
l'euro
i tot plegat
vull dir
està tot tan globalitzat
perquè a més a més
cada vegada
intervé
l'Obama
als Estats Units
o sigui
per tant
on estem
no sabem
estàs una mica més tranquil
per dir-ho d'alguna manera
sembla
perquè també feia falta
la borsa no ho estava
no exacte
és el que jo vaig veure
i la primavera
és continuant
per tant
també és una cosa estranya
perquè semblava
i el Tomàs com està?
jo em sento insultat
perquè ens tracten d'imbècils
quan els imbècils són ells
i els incultes
i els incultes
que no saben ni dir les coses
pel seu nom
aquesta la primera
la segona
el ridícul que estan fent
ens fa sentir catalans
i no espanyols
per si de cas
perquè dius
a veure
un president
que no és president
que no compareix
que fa este ridícul
que tothom
li està dient
el que no havia de dir
i en Uganda
que ha pujat
no sé quant percent
el PIB
i coses d'aquestes
i que ha de demanar
a veure
és tan patètic
que dius
no tenim lideratge
per tant
a veure
que vinguen els anarcos
i potser tindrem
que ens autogobernem
i sortiran les coses millor
és patètic
però el rescat
es fa sentir més tranquil
o no?
no m'importa
perquè
quina confiança tenim
en el que ens expliquen
si demà variarà
si avui et diuen no
demà sí
confiança zero
per tant
què vol dir el rescat?
sabem la lletra petita?
no
és que tampoc s'ha explicat
la lletra petita
no sabem la lletra petita
però està clar
que qui deixa
100.000 milions d'euros
no és a canvi de res
efectivament
i si et diuen
i a sobre
és que és això
ens volen tractar
com a imbècils
no no
és que sóc jo
qui he demanat
imbècil
a dir-ho
a lo millor
el més prèctil
que ha fet
és anar a veure
el partit de futbol
i distreure's una estona
home
és també un tema de debat
en unes circumstàncies
com aquestes
és patètic
de veritat
i el Pep
se sent més tranquil o no?
més tranquil en el sentit de dir
això no
en la línia
el que deia el Josep Maria
jo crec que millor
la intervenció
el rescat
que no
o no saps?
jo et diria
el de fa 25 anys
no ho sé
jo crec que
o hi ha massa informació
o en tot cas
jo no t'ho podria explicar
sí que sembla
que això feia falta
i sí que sembla
que anàvem abocats
i sí que sembla
que més bé
el que hagi sigut ara
que no pas d'aquí 15 dies
ara
amb quines conseqüències?
no en tinc ni idea
i si sembla
que aquests diners
tenen que arribar
fins aquí un any i mig
fins aquí un any i mig
servirà això
per reactivar l'economia?
no sembla
que hauria d'arribar
ara d'una vegada
hi ha les pymes
i hi ha els particulars
però els grans bancs
no han demanat
de moment
i els grans bancs
són els que ara
no estan donant crèdits
no s'acaba de...
les conseqüències directes
jo crec que no les veurem
i això ho pagarem
entre tots els ciutadans
d'una manera o una altra
i de quina manera
ho pagarem
és aquesta lletra petita
que deia el Tomàs
que no sabem
perquè grans s'han d'aplicar
noves retallades
com hem d'opinar
si no ho sabem
és el que fan ells
dir
parlar per parlar
això també podria ser
comunicació de risc
i tant
això és un risc
i no el rac
acabem
acabem
acabem amb el rac
amb el risc
amb el rescat
i en fi
recordar els 25 anys
d'en Patró
a l'avui una tertúlia
amb el Pep Bertran
el Tomàs Carot
el Josep Maria Boqueres
i la Sara Sanz
a tots quatre
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb nosaltres
i que vagi molt bé
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia