logo

Arxiu/ARXIU 2012/MATI DE T.R. 2012/


Transcribed podcasts: 805
Time transcribed: 14d 23h 14m 32s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Comencem la tardúlia d'actualitat d'aquesta jornada
i de fet ara estàvem mirant el radar meteorològic
amb aquest front que s'acosta pel sud d'aquí de casa nostra
per les Terres de l'Ebre
ja veiem en aquests moments zones de precipitació fortes
especialment per sobre del Canà per exemple
estan en aquests moments plovent amb força intensitat
i això puja cap amunt
ho estàvem mirant fins i tot el Carles Saballó
ho miràvem amb una aplicació de l'iPhone
del telèfon mòbil
que és pràcticament en temps real
Carles, bon dia
Carles, director del diari Més
va molt bé aquesta aplicació
Sí, a més a més quan hi ha una precipitació a prop
et fa una alarma perquè en siguis conscient
que has d'agafar el paraigües
És la reina d'alarma
si voleu descarregar el vostre telèfon mòbil
és que ara en parlarem també de tecnologia 2.0
també s'acompanya l'advocat Manel Roca
Manel, què tal? Bon dia, com estem?
Hola, molt bé i tu?
Molt bé, molt bé
Espera a veure si arriba això o no arriba
perquè avui si sortim al carrer es mullarem
Ja vaig preparat amb el paraigües
És curiós perquè tancàvem la setmana amb pluges
és a dir, començàvem la setmana amb pluges
el diumenge va pel l'hora d'estan
i també dissabte i dilluns una miqueta
i tanquem
Joan Bassora, bon dia, amb pluges altra vegada
Sí, hola, molt bon dia
a veure, amb pluges
esperem que estiguin també com tu dius
el cap de setmana
que van ser molt bones i profitoses
Joan Bassora, director corporatiu
del Port de Tarragona
em sembla que es planteixi una d'entrada
per la tertúlia
un tema que ens explicaven
des de Protecció Civil
ahir vam fer el simulacre
a la pola de Mafomet
i el director general, el Manel Pardo
ens explicava que ja treballen
en la incorporació precisament d'això
el que deiem ara
tecnologies 2.0, smartphones
avisos a través de telèfons mòbils
els propers simulats d'emergència
ho escoltem
És a dir, no només posar el missatge
sinó també posar un missatge gravat
en les sirenes
que hem esbirat que és possible
també tenim un sistema
diguéssim d'avisos
els elements vulnerables dels municipis
és multiavis a través d'una tocada telefònica
que podem fer 500 tocades a la vegada
amb un missatge gravat
i l'altre és el tema d'avisos
a través dels sistemes d'esmartphones
un és a través d'un aplicatiu
que ja tenim desenvolupat el novembre
i l'altre és a través d'un sistema
que és justament el del CERVOCAST
que és un sistema
que s'està desenvolupant
a molts llocs del món ja
i que el que permet és rebre missatges
en funció de la zona
on està passant l'emergència
Doncs és el que explicava ahir
Manel Pardo
director general de Portiós Civil
què en pensen
d'aquesta incorporació del món 2.0
als simulacres?
Sí, no, no
és que és necessari
no gairebé necessari
és obligatori
això ens passa a tots ja
si sortim de casa
sense el nostre iPhone
hem de tornar en seguida
corrent a buscar-lo
si sortim de casa
sense la cartera
sense la documentació
doncs mira
en definitiva
alguns convidarà a esmorzar
però avui en dia
doncs tot això
clar, ho traslades
a la
amb tecnicismes
diguéssim
aplicats
en aquestes
en aquests simulacres
o aquestes situacions
jo crec que és bàsic
tots ens estem acostumant
ja
en aquest sistema
i gràcies a Déu
l'evolució
que el sistema també té
fa que
problemes
de connectivitat
problemes de relació
problemes de coordinació
que abans hi havia
en aquests temes
jo recordo
emergències
que es feien
doncs fa anys enrere
i clar
doncs no estaven dotats
dels avanços
que tenim avui en dia
per tant
jo
els felicito
diguéssim
que hagin d'aquesta
oportunitat
d'explicar
aquestes noves projeccions
jo crec que és
un element complementari
vull dir
jo crec que s'han de
s'han de mantindre
les dues
els dos tipus d'avisos
o els tres
perquè també
mitjançant la ràdio
que és un element
molt important
doncs també la gent
s'han d'entendre
d'això
i que per tant
vull dir
en una època
en què la tecnologia
està a l'abast
pràcticament
de tothom
jo crec que és
una cosa molt interessant
vull dir
perquè hi ha moltes vegades
que quan s'ha fet
simulacres amb sirenes
la gent li costa
allò de dir
se sent
no se sent
què és això
no sé què
no sé quant
en canvi
si reps alguna cosa
al telèfon
dius
a veure què és això
doncs ho reps
és que a vegades
segons com bufa el vent
les sirenes
arriben o no arriben
clar és que el factor meteorologí
també és molt important
amb el cel de les sirenes
i depèn d'on estiguis
de la ciutat
vull dir que no
les sirenes
no són allò
i ja et dic
jo me'n recordo
que és que
molts simulacres
a mi m'ha costat
acabar
acabar sentint
la sirena
sobretot si estàs
dintre d'un edifici
o el que sigui
costa de saber
que en aquell moment
s'està produint
una situació
de risc
és que en primer lloc
moltes vegades
no se senten les sirenes
no se senten les sirenes
moltes vegades
i la gent
encara que les senti
molts camins
tampoc ni fa cas
déu-me mira
una sirena
perquè com que avui dia
fins i tot
moltes vegades
se confonen sirenes
ambulàncies
d'emergència
de tal
la qual comporta
una certa
és a dir
no se'n fa cas
vas pel carrer
i dius
mira què deu ser això
llavors
és important
que aquests mecanismes
que ara tenim a l'abast
se vagin introduint
dintre del teixit social
i aprenquem
a funcionar
d'una altra manera
amb uns controls
i unes maneres
de desenvolupament
molt més pràctics
i dient
això és evident
crec que jo
vaja
jo em penso
que també
el que deia
Manuel Pardo
d'incorporar aquest missatge
de veu
al so de la sirena
també va una mica
en aquesta línia
que la gent
quan escolta la sirena
amb un missatge
de veu gravat
per gravat
abans
li puguin estar explicant
en pocs segons
de què va la cosa
evidentment
com deia el Carlos
a veure
qualsevol sistema
modern
o antic
o de tota la vida
per dir-ho així
aplicat en situacions
d'aquestes
són correctes
si són necessàries
perquè a vegades
podem trobar situacions
que estiguem
tancats
confinats en un lloc
i tot això
i que en certa manera
no puguem arribar-hi
però el que sí
és molt important
és l'elaboració
de tots aquests plans
de protecció
aquests plans
de contingència
aquests plans
d'emergències
que sembla ser
que ahir
amb aquest simulacre
que va haver-hi
van funcionar
per allò que he llegit
sembla ser
que va anar
tota la cosa
molt bé
i en certa manera
es va poder comprovar
l'elaboració
i la pràctica
d'aquests plans
Joan
els simulacres
sempre funcionen bé
una altra cosa
és la realitat
i gràcies a Déu
la realitat
no la veiem
però pensa
que els simulacres
han de funcionar malament
per corregir
precisament moltes coses
és bo que
pensa a veure
quants simulacres
s'han fet
en els últims anys
i quin han dit
no ha funcionat
cap ni un
cap ni un
per què?
perquè clar
tothom està preparat
tothom no sé què
tothom no sé quantos
si funciona o no funciona
es veu
en una situació de risc
i gràcies a Déu
i que duri molts anys
no n'hem tingut
des que funciona
aquest sistema
però la població civil
realment
està preparada
per entendre
i comprendre
tots aquests plans
de possible sinestralitat
és a dir
la societat
què faria
en un moment
d'una desgràcia
gran ojalà
no succeixi mai
els responsables veïnals
ahir estaven
el simulacre
són els responsables
de les diferents federacions veïnals
i s'estan molt informats
de les dades
però està ben coordinat
tot això
jo crec que ja
hi ha una conscienciació
i això passa també
per un canvi cultural
que també tots hem patit
i estem patint
a positiu
sempre a positiu
però amb això
dels simulacres
a veure
jo discrepo una miqueta
amb el que diu el Carles
jo he tingut Carles
i he participat
en simulacres
a nivell portuari
que hi suat
i suat
així mateix ho dic
tant o més
que en situacions reals
perquè es crea una tensió
i veus precisament
i detectes
quan no funcionen les coses
prens nota
d'allò s'ha de
pel proper simulacre
s'ha de rectificar
s'ha de preveure
etcètera
evidentment
sempre dintre la tranquil·litat
del que estàs fent
és un simulacre
no és una cosa real
però tu
en una situació real
no saps com reacciona la gent
no la saps
jo recordo
l'atemptat del RAC
de l'UPSOL
que el que va fer la gent
és agafar
i carretera
manta
m'entens?
la carretera
es va fombrellir
un pitotena
no ell
quan el simulacre
es diu
no, quedis a casa
però bueno
la reacció de la gent
és molt difícil
de preveure
m'entens?
vull dir
estem parlant
d'un simulacre
químic
que
no parlem ja
d'un simulacre nucleol
que el tenim a prop
la possibilitat
estem en una zona de risc
som zona de risc
de la penta
de la penta
llavors encara
això seria encara
molt més greu
perquè aquí
aquí sí que ja et dic jo
que si preguntes pel carrer
què faria vostè
en cas
de l'activació
del penta
per un accident nuclear
què faria?
la gent diria
doncs no en tinc ni punyetera idea
és el que diria
i l'altre diria
jo m'aniria a Barcelona
m'entens?
vull dir
clar
o jo m'aniria a Saragossa
o jo m'aniria a Lleida
vull dir
per què?
perquè això
no ha sigut tan explicat
potser el risc químic sí
perquè a més a més
Tarragona ho ha patit
i ho ha patit
alguns ensurs
que gràcies a Déu
no van ser res de l'altre món
però van ser ensurs
i que per tant
vull dir
falta
falta
que
una miqueta més de cultura
en aquest estil
en aquest sentit
i estem en una època
en una època
en què
ara hi ha altres prioritats
i com hi ha altres prioritats
doncs això s'explica menys
clar

no no
quan hi ha prioritats
sempre hi ha
sempre hi ha germans pobres
que sempre són la seguretat
i el medi ambient

aquests sempre són els que sempre reben
a l'hora de retallar
són els que
els que més reben
en aquest sentit
però bueno
i que la gent
i que la gent
hi pensa menys
perquè
no ens oblidem
que
doncs quan va
es va produir tot això
aquí a Tarragona
va haver uns anys
en què hi havia
molta èmfasi
en voler
que el tema
estigués ben preparat
que la gent
sapigués de què anava
i tot això
però bueno
al cap dels anys
que no ha passat res més
les prioritats
s'han canviat
hi ha hagut altres problemes
i tot ha millorat
moltíssim
tot ha millorat moltíssim
o sigui
jo ara
si tinguéssim aquí
un expert
de la química
aquí present
parlar de 20 anys enrere
fins ara
les coses han millorat
i han canviat moltíssim
les mesures de seguretat
els plans d'emergència
de contingència
tot això que hi ha
evidentment
això jo crec que avui en dia
estem en una bona alçada
millor que no passi res
perquè
podríem
podríem tenir
si des de
si hi hagués un sinistre nuclear
des de l'alcàlnic
que parlem
per molt
plans que hi hagi
moltes històries
no quedaria res
amb un ràdio d'acció terrible
vull dir que
és que
un accident
sempre és un accident
i amb això no hi pensem
moltes vegades
és dir
ho tenim a 30 quilòmetres
això aquí
o 15 o
no no
30 quilòmetres
30 quilòmetres
ja sabeu
el ràdio d'acció
d'una explosió
o un accident
d'una central nuclear
no cal que es poti
només cal que hi hagi
una cosa
i després ja
a dalt també
hi ha l'altre
no en tenim un parell
per tant
dues
sembla que parlem
parlem
avui tenen que anar a la farmàcia
algun dels tres
a comprar medicaments
de moment
encara ho aguantem
jo hi vaig anar
i vaig anar
a poc a poc
escoltem la presidenta
del col·legi oficial
de farmaceutics
de Tarragona
que ens deia això
avui ja portem
un retard
de l'any passat
de l'octubre
de l'any passat
un enderradiment
de pagament
damunt del concert
que nosaltres tenim
amb l'administració
de dates de pagament
llavors ara aquí
se'ns afegeix
uns nous enderradiments
i a més
amb la incertesa
de no saber
quan es podran
fer efectius
és l'Anna Sánchez
és la preocupació
dels farmaceutics
que avui recordem
funcionen
en aquesta jornada
de 10 shows
com si fos un diumenge
és a dir que avui
si algú té que anar a la farmàcia
doncs hi ha les dues
que estan habitualment
de guàrdia
una a la granja
i l'altra aquí a Torre Jordi
és la realitat
que ens toca viure avui
no?
Bueno, jo crec que sí
però
a veure
no és preocupant
vull dir que
si tu un diumenge
necessites
algun medicament
agafes
i vas a la farmàcia
que hi hagi de guàrdia
vull dir que
i coses urgents
hi ha les que hi ha
vull dir que a més a més
és una vaga
que ja estava anunciada
feia molt de temps
per tant
vull dir
no crec que hagi agafat a ningú
així de sobte
vull dir que
per tant
em sembla que
els
els boticaris
estan reivindicant
una cosa
que sé
que els paguin
el que els hi deuen
i per tant
jo crec que
tenen el mateix dret
a fer la vaga
que pot tindre
qualsevol
treballador
qualsevol patró
per un fet
que
és lògic
i que
per tant
no és una vaga
desproporcionada
quina efectivitat
pot tenir
aquesta vaga
realment
si l'administració
no els pot pagar
per molta vaga
que facin
havia sentit dir
si no estic equivocat
que es parlava
de 90 milions d'euros
podria ser
podria ser
és una conseqüència
diguéssim
una miqueta
de tot aquest desenvolupament
ja sigui
el tema sanitari
farmacèutic
el tema dels laboratoris
les receptes
etc
i que ha desembocat
en una manifestació
democràtica
que poden fer
qualsevol
persona
d'aquest país
o qualsevol
empresa d'aquest país
en aquest sentit

les coses
no
fan tan mal
fins que no arriben
a la butxaca
i segurament
els farmacèutics
estan patint
una situació
econòmica
a la que no
estaven acostumats
i precisament
això
ha fet
que en certa manera
es puguin expressar
i tot això
jo entenc
que tot això
arribarà en un moment
que s'ha regularitzat
en el sentit
que aquest procés
crec que
ja va bé
en el sentit
de posar ordre
amb el sistema sanitari
amb el sistema farmacèutic
i evidentment
sempre ha de tindre
uns diferents
passos
que ara
s'estan patint
si això
afegim
a una situació
econòmica
i aquest
desfase
per dir-ho així
que un no paga
perquè no pot pagar
perquè no rep
perquè no sé què
doncs
els produeix
aquesta situació
passa que
a veure
les farmàcies
han estat patint
en els últims temps
una situació
una mica
de tensió
perquè clar
aquí tenim
l'euro per recepta
que això ha sigut
un caos
també
vull dir
l'aplicació
d'això
de l'euro per recepta
després ha vingut
la tassa
el tant percent
que l'estat
també ha posat
sobre
sobre
sobre
els medicaments
i clar
tot això
ho ha de tenir
que gestionar
el farmacèutic
i que per tant
tot això encara
i a més a més
totes les protestes
dels usuaris
els han caigut
els han caigut
i damunt
si encara
no cobres
més o menys el dia
perquè estem parlant
de
penso que són 90 dies
que cobren
doncs
clar
tot això
genera
una situació
de tensió
jo crec que és un toc
a veure
jo crec que les farmàcies
el que han volgut donar
no és que diguin
amb això
solucionarem el problema
el que han volgut donar
és un toc d'atenció
i dir
escolti
fins aquí hem arribat
en el futur
es poden prendre
mesures
més fortes
i una mesura més forta
podria ser
el deixar de
dispensar
o sigui
no dispensar
no
d'acceptar
les receptes
perquè
clar
és que
al fi o cap
qui està posant els diners
de la butxaca
és la persona
que té
l'oficina de farmàcia
però també hi havia hagut
molts abusos
amb això
de les medicacions

no no no
jo no estic discutint
que es tingui que pagar
o no es tingui que pagar
l'únic que et dic
és que ells han rebut
aquesta pressió
per part de l'usuari
jo alguna vegada
en alguna farmàcia
veig o he vist
que hi ha gent
que va
amb la seva recepta
mensual
de pròrroga
amb unes llistes
de medicaments
terribles
que moltes vegades
moltes d'elles
es veu
que no es feien ni servir
aquests medicaments
i es feien molt bé
s'ha produït un altre factor
en relació amb això
de la farmàcia
que és
quan els ingressos
que és l'abaratament
del producte farmacèutic
és a dir
ha entrat el genèric
també
que ha fet que
m'invest molt
l'import
no la qualitat
perquè el producte essencial
bàsic
és el mateix
però això també
ha fet que abans
això fins i tot
ho he notat jo
amb qualsevol cosa
a vegades
que dius
escolta'm
doni'm-te el producte
i llavors
li treuen
el genèric
que si el de marca
valia 4
doncs aquest en val 1
vull dir que
també hi ha hagut
una incidència
també es redueix
el marge
de cara al farmacèutic
si menys import
menys marge
de benefici
i tot això
s'acumula
per no parlar
de les monogosis
però també
hem de reconèixer
que els farmacèutics
i a l'altre vessant
han viscut anys
d'abundància
però total
vull dir que
sí però no tothom
vosaltres
vosaltres mireu
fins ara
jo no sé ara
en aquest moment
però fins ara
a quant s'ha traspassat
una farmàcia
però és que no
deixaven col·locar-ne
una cada 200 metres
sí sí
però això
per això també
hi havia interès
hi havia uns números
clausos
molt fèrris
però bueno
això els mateixos
farmacèutics
ja propiciaven
llavors els que sortien
de la facultat
no podien posar
una farmàcia
el que valia
una farmàcia
amb un traspàs
era una millonada
per això
alguns posaven
para farmàcies
jo crec que també
tot això va evolucionant
com tots els sectors
i avui en dia
els farmacèutics
a part de fer
aquelles fórmules magistrals
que els continuen fent
i tot això
s'han convertit
en uns administradors
de la sanitat
del servei públic
de la sanitat
en el sentit
de dispensar
i la veritat
si veieu com
els que estan
despatxant
a una farmàcia
tenen més fenya administrativa
amb el seu ordinador
i amb tot
el que comporta
diguéssim
el subministrament
que pràcticament
està pendent
d'administrar
el que aquella persona
demana
o sigui
això ja ha canviat
moltíssim
llavors ells també
això ho han d'assumir
però ja et dic
jo ho veig
en un procés
que acabarà bé
acabarà bé
en aquest sentit
si cobren
si algun farmacèutic
que vol trucar
al telèfon del directe
pot fer
el 977 24 47 67
977 24 47 67
avui segurament
Joan està en feina
d'aquest
d'ordinador
de sistema informàtic
que per cert
amb tot el tema
del copagament
i de l'euro per receta
van fallar força
els primers dies
després es va regularitzar
però a dir
força en renau
els primers dies
el Carles
de veritat
se'ls ha de fer
un monument
en aquest sentit
perquè han de dir
que ha suportat
directament
les queixes
de l'usuari
quan ells
en certa manera
són uns servidors
d'aquesta situació
i d'aquesta disposició
que s'ha atorgat
la presència
del col·legi
ha dit
també que podrien arribar
arran d'aquesta situació
dius que podria haver-hi solució
seria potser més probable
però diuen que podrien arribar
al punt de no proveïment
de medicaments
a la població
per aquesta falta d'ingressos
és a dir que
necessito buscar un medicament
a la farmàcia
i no el tinguessin
perquè no l'han pogut comprar
a vegades també
amb el Justin Time
que també té les farmàcies
moltes vegades vas allà
i tampoc trobes el medicament
que també
tan receptat
jo no crec
que arribi
a aquest extrem
tot això
no crec
perquè també seria
fer-se mal
a si mateixos
no crec
en aquest sentit
no i a més a més
jo crec que legalment
no el podríem fer
jo crec que això
el seu servei públic
segur que hi haurà
amb alguna disposició
que no
sembla que parlem
dels jocs de 2017
encantat
perquè aquesta setmana
hem tingut
hem passat pel Senat
el senador Josep Maldonat
va fer una pregunta
al ministre Verd
sobre les intencions
del govern
de l'estat
respecte
als jocs mediterranis
el ministre Verd
responia
que en fi
que ja
garantia
el suport
a Tarragona
2017
però en canvi
no tant
l'aspecte econòmic
si més no
curt termini
parlava
que més endavant
quan la situació
millorés
sí que estaria
aquest suport econòmic
en qualsevol cas
ahir escoltàvem
també
i avui
hem escoltat
a nivell informatius
el responsable
de Tarragona
dels jocs
en Ramon Quadrat
no sé si podríem
escoltar-lo
però si ho sembla
escoltem i reflexionem
sobre el que diu
és una proposta econòmica
periodificada
d'aquí al 2017
on som conscients
de la situació econòmica
que hi ha actual
i que per tant
ja la plantegem
de manera que sigui
el més esgraonada possible
i el més lluny possible
d'aquests moments
per tant jo crec
que les declaracions
ja van anar amb la línia
que realment
el nostre projecte
és creïble
i el nostre projecte
és realitzable
doncs les paraules
de Ramon Quadrat
alguna valoració
per cert que el pla director
ja ens diuen
que s'aprovarà definitivament
ja està diguéssim
elaborat
escrit
bussat sobre paper
en la reunió
del comitè organitzador
de desembre
o de gener
bo
això és bo
almenys es belluga
sí però a veure
fem una reflexió
una miqueta més global
el 2017
quants anys queda?
5 anys
5 anys
si aquest govern
no sap
el que farà
el mes de desembre
vosaltres creieu
que pot saber
el que farà el 2017
vull dir
és molt difícil
tot això
vull dir
no sabem
ni la situació econòmica
que hi haurà
l'any que ve
no la sabem
perquè uns diuen
no
l'any que ve
tocarem
tocarem
terra
i després
arriba l'any que ve
i no toques terra
sinó que
tot això
és molt complicat
és molt complicat
perquè
la situació
és la que és
és la que és
i realment
cada vegada
és pitjor
però cada vegada
pitjor
i fer previsions
d'aquí el 2017
és com fer previsions
que
puguem anar a Marta
vull dir que
amb un vol tripulat
vull dir que
dius home
dius
és molt complicat
és molt complicat
i diners no n'hi ha
i que per tant
s'ha de veure
cap a una evolució
en l'economia
perquè puguem
sapiguer
realment
si
si això
serà possible
no serà possible
perquè
pensem una cosa
uns llocs olímpics
està clar que es fan
uns olímpics
és una màquina
de fer calés
i que per tant
és un tema
que això
es faig o no es faig
però un llocs del Mediterrani
que a més a més
ja no s'han fet
una vegada
vull dir que
o s'han deixat de fer
no me'n recordo
si
al final
no sé si van anar
els pròxims on van
o deixen d'anar
a Mercín
a Mercín
doncs per tant
vull dir
dius home
i s'ha canviat d'ubicació
perquè hi ha gent
que no els pot pagar
i coses d'aquest estil
i que a més a més
la incidència que tenen
a nivell mundial
és la que és
doncs bueno
és lògic
que no hi hagi
en aquest moment
una visió clara
sobre el futur
dels mateixos
mira
com dius Carles
si no programem
els viatges a Mart
no hi arribarem mai
però
això ho podem aplicar
amb la mateixa raó
que tu estàs dient
s'han de programar
però s'han de programar
no en tantes declaracions
si no en fets
i s'ha de parlar
ja d'una vegada
ja clar
de dir
escolta
amb el propòsit
que han de ser
uns bons jocs
han de ser uns bons jocs
perquè
Tarragona
ja que s'ha compromès
no pot tirar enrere
en aquest sentit
ja que siguin
els millors jocs
però també
en tot el seny del món
tenim subseus olímpiques
escolta
potser
la natació
si no podem fer
aquesta piscina coberta
que tots
voldríem
doncs potser
tindrem que anar a nedar
a Barcelona
és així
diem-ho així de clar
però que algú digui
així de clar
que algú digui clar
que no hi haurà
billa olímpica
que algú digui
que no hi haurà
billa olímpica
perquè solta
tantes vegades
de marejar
a nivell urbanístic
aquí pot anar
a la billa olímpica
aquí
allà
diferents opcions
que es digui clarment
que això és inviable
4 barcos
de passejers al port
i ja està
de sobres
4 barcos
de carreuers
de 4.000 persones
aquesta possibilitat
està passada a la taula
de llogar un carreuer
al port
jo crec
ara sí
però ara no podem esperar més
tu dius desembre-gener
però és que desembre-gener
té que estar tot marcat
i tot previst
a partir d'aquí
ja veurem
la situació econòmica
com evoluciona
i tot això
a veure
però ho hem de programar-ho
Carles
això ho hem de programar-ho
i hem de tirar endavant
i opcions clares
dels esportistes
doncs bé
doncs vindran els que vinguin
així
però no permetem
que caiguem
no sé
amb el pessimisme
i aquests jocs
s'han de celebrar
i s'han de tirar endavant
i han de ser
els millors llocs
els millors jocs
però és que
estem parlant
de moltes subseus
i això és veritat
i cada vegada
no sigui
subseu aquí
subseu allà
aquí
que Barcelona
que Reus
al final
què farem aquí a Tarragona
el que puguem
Manel
el que puguem
quan a la realització
dels jocs
perquè ho estem diversificant
tant
que desintegrem
la majoria
de competicions
i això
produeix també
un cert
que vols que et digui
no?

jocs mediterranis
però
a Barcelona
l'hípica
el polo
la natació
no sé
a Reus
la nàutica
a Cambril
o a Barcelona
no ho sé
o a Castelldefels
i el canal
el que sigui
el pla director
de fet
contempla
dos nuclis
importants
a la ciutat
ahir
també ho explicava
Ramon Quadrat
dos nuclis
en infraestructures
dels jocs
el centre
ja preveu
la Tarragona
plaça
utilitzar-la
que és un bon equipament
un gran equipament
el paullo del Serrallo
i també
el que seria
el paullo de Sant Jordi
el camp d'Alnàstic
el camp d'Alnàstic
i l'altre
a l'entorn
del complex
de Camp Clà
que no manaria
la meia mediterrània
on hi hauria
aquesta zona d'accés
a aparcar d'equipament
que tindria autonomia pròpia
respecte a un espai
diferenciat d'aparcament
a cada zona
és a dir que també
allà hi ha una previsió
important també
d'equipament
que depèn del pont
per cert
del pla ordre
de la Unió de la Unió
Abans parlàvem
del ministre Bert
i crec també recordar
que va dir
no fa gaire
que estaven disposats
a rebaixes
i exencions fiscals
per les empreses
patrocinadores
que podien col·laborar
i tal
cosa important
perquè això
a l'estranger
ho hem fet des de sempre
vull dir
jo recordo
que quan se feien competicions
i de tot tipus i tal
les empreses patrocinadores
quedaven exentes
dels impostos
o se'ls rebaixaven
cosa que aquí
no han fet mai
o sigui que a més
de corno de palaiado
però en fi
esperem que funcioni
jo crec que aquesta programació
té que ser
no pot passar
d'aquest gener
això ha de ser clar
i en definitiva
doncs parlar clarament
intentar que totes les
no intentar no
obligar pràcticament
que totes les administracions
implicades en aquest tema
també diguin la seva
i hi hagi un compromís
no serveix de parlar
de qüestions morals
perquè
doncs
moralment
tots estem en Tarragona
i no cal ni dubtar-ho
però evidentment
aquí hi ha
hi ha algun pressupost
clar
també
de cara amb això
i amb el que hi hagi
es farà
així de clar
si el Tarra Coarena
hem d'aprofitar
per fer
la majoria
d'esports allí
doncs que s'aprofitin
el que fer a Tarra Coarena
dóna moltes opcions
això
és un lloc digne
això sí que és veritat
ha quedat molt digne
el Tarra Coarena

vaja
tal com estava
com està ara
ni comparació
els darrers minuts
sembla que parlem
de solidaritat
perquè nosaltres
ens ha quedat molt d'atenció
que aquesta setmana
ja no sé
no ho s'hem comptat
però hi ha molts actes solidaris
avui per exemple
la Fundació de Port Aventura
va ser un sopar solidari
amb 700 persones
la Montanyeta
va ser l'any passat
en favor de la Montanyeta
l'any passat
van recollir 54.000 euros
diria de memòria
en favor de la Montanyeta
en guanyes pel Banc d'Aliments
però és que divendres
també hi ha un altre sopar
solidari
el complex educatiu
de l'antiga laboral
a favor de
la Lliga contra el Càncer
i la Fundació Europe Carreras
ahir va fer el Bernal
de la FAM
de Mans Unides
al Càncer
també hi ha actes solidaris
és a dir que
no ho sé
malgrat tot
perquè hem de dir
que aquests sopars
hi ha un preu
un de Port Aventura
són 90 euros
diria de memòria
i l'altre són 60
80 i 60
i són 70 persones
per exemple
en la Port Aventura
com ho valoren
tot plegat
i alli també n'hi va haver
perdona
una altra
de xocolata
10 euros per berenar
xocolata amb coca
bueno
per la de Mans Unides
és una cosa
que ja fa molts anys
que va
és una cosa
que ja es feia
la Fundació Port Aventura
jo crec que
és el segon any
que ho fan
i l'altre
també
és el segon any
que ho fan
jo crec que
jo crec que
és dolent
acumular-ho tot
a la mateixa setmana
perquè al final
les coses
són com són
i al final
sempre acaben
amb aquests actes
acaben anant
amb les mateixes persones
i una butxa
que és la que és
la pots participar
en totes
en totes
les que vulguis
jo crec que
aquestes coses
s'haurien de
jo crec que
si s'ha d'haver
coses solidàries
a nivell
de Tarragona
doncs potser
s'haurien de
centralitzar una miqueta més
però bueno
cada u és lliure
de fer el que vulgui
i em sembla
que són
iniciatives
molt interessants
i molt bones
sobretot
amb els temps
que corren
perquè
en èpoques
de vaques
flaques
el
el que és
les entitats
que viuen
de lo que és
les donacions
que fan
les particulars
o les empreses
és l'època
en què pateixen més
perquè
amb aquestes donacions
es redueixen molt
i per tant
ja que tenen
menys
donacions
d'aquest estil
actes solidaris
d'aquesta mena
ajuden molt
amb aquestes
entitats
que si no estarien
abocades
algunes
a passar-ho malament
evidentment
i a més a més
n'hi ha algunes
que fan
un paper social
molt important
és molt lluable
com pot ser
càritas
o el mateix
banc d'aliments
que estan
estan
fent
una feina
que moltes vegades
no li correspondria
a ells
que li correspondria
a l'administració
i com l'administració
no ho fa
ho faran
aquestes entitats
és molt lluable
i sobretot
les persones
que hi ha al davant
la veritat
aquestes persones
que porten
tant de temps
treballant
i esmerçant
esforços
perquè pugui
sortir bé
i que la cosa
vagi bé
també
es deixàvem ara
un concert solidari
que va haver-hi
dissabte passat
de la Monteta de Sant Vera
allà en Montinglada del Port
hi ha moltes entitats
que s'han abocat
diguéssim
en aquest tipus d'actes
que evidentment
sempre tenen un fruit
i que jo
des d'aquí
els encoratjo
seguint davant
la veritat
és que possiblement
com diu el Carles
això es hauria d'estar
més repartit
o una programació
perquè
a tots
els que ens agrada
també
col·laborar-hi
potser et trobes
per qüestions econòmiques
també a vegades
però t'ho possibilita
mentre es faci
està bé
és positiu
sempre
si ens escolta
alguna persona
d'aquests sectors
que està programant
tot això
escolta
anim i felicitats
per totes aquestes
iniciatives
tindrem també a Tarragona
hem de dir-ho aquesta setmana
es posar alguna placa
en reconeixement
les donacions de sang
de Tarragona
que som capdavanteres
a nivell de Catalunya
tindrem també un carrer
del donant de sang
és a dir que també
en aquest sentit
també som
despuntem en certa manera
senyors veig que el front
va arribant
el front de pluges
que s'està costant
a veure quin front
el manel porta per aigua
el manel porta per aigua
m'ha de dir
això del front
m'ha de dir
que el Carles
i el Joan Massora
li costaran molt
l'especifiquem
l'especifiquem
el manel roca
Joan Massora
i el Carles Massora
gràcies per acompanyar-nos
el Carles
també
i gràcies a vosaltres
gràcies
gràcies
gràcies