Obrim l'espai Curar-se en Salut, aquí a la Sintonia de Tarragona Ràdio,
aquest espai que fem cada setmana
amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Un espai divulgatiu, un espai que pretén arribar a la població
parlant de qüestions ben diverses, de patologies ben diferents.
Avui, per exemple, tractarem el tema de l'epilepsia,
o de les convulsions que poden patir nens i nenes.
Avui ens acompanya, com cada setmana, el doctor Javier Uliac,
el director de l'Hospital Santa Tecla.
Doctor Uliac, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I avui ve acompanyat de la doctora Maria José Mas.
Ella és neuropediatra de la xarxa sanitària social de Santa Tecla.
Doctora Mas, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Epilepsia, convulsions infantils, no?
Parlarem, doncs, avui, doctor.
Sí, parlem de les convulsions i les epilèpsies, que no són sinònims,
que és un dels objectius del programa d'avui, explicar què és cada cosa,
i entenent que les convulsions és una de les causes més freqüents de les urgències pediàtriques,
per tant, és una situació que es dona amb relativa freqüència,
i, a més a més, especialment, que és una urgència que alarma molt i preocupa molt,
tant per la immediatesa, la resposta immediata que requereix,
i també per les conseqüències que tothom pot interpretar o que té en el cap
que pot provocar aquestes convulsions en el nen al llarg de la seva vida, no?
És a dir, no solament per la preocupació immediata,
sinó també preocupacions que generen de què passarà ara amb aquest nen que ha tingut aquesta convulsió.
Jo penso que només amb això ja tenim avui per parlar una bona estona.
Doncs amb la doctora ens entrarem en detall.
Primer, doctora, què són les convulsions?
Quan detectem això, que un nen realment té convulsions?
Bé, les convulsions més conegudes són precisament unes que no són epilèptiques,
que són les convulsions que estan amb la febre,
que no passen sempre, però són molt, molt freqüents.
Un de cada cinc nens pot tenir una convulsió per febre,
i és una situació angoixant per les famílies,
però això hem de dir que mai una convulsió per febre
en definició no és una epilèpsia.
Una convulsió és un moviment anòmal que es produeix de forma involuntària en la persona
i té un origen en el cerebre, en el cervell.
Hi ha una part del cervell que està excitada
i fa que es mogui una part del teu cos
perquè és la que controla aquella part del cervell que està excitada.
amb la qual cosa una convulsió és un tipus de crisi o un paroxisme,
una cosa que apareix de sobte i desapareix de sobte, té una duració breu,
i no és exactament una epilèpsia.
Ara parlarem de les epilèpsies, però aleshores aquests moviments,
aquestes convulsions que apareixen i desapareixen, tenen una raó de ser?
Una pot ser febre?
La més coneguda en la infantesa és la febre.
Però n'hi ha d'altres raons?
Sí, l'epilèpsia.
O pot ser que una persona que té el que se'n diu un desmaio,
un síncope vasovagal,
caigui a terra de forma sobtada,
que sigui una persona una miqueta més gran que un nen petit,
i també acabi amb una convulsió.
Aquesta convulsió no seria tampoc deguda a una epilèpsia.
O una situació com ara, una persona que està deshidratada,
o una persona que ha patit un cop al cap fort,
que això també és molt freqüent en la infància,
i en cap cas podem dir que això és una epilèpsia.
És una excitació del cervell per una altra causa,
un cop, la febre, un trastorn metabòlic,
que fa que el cervell no funcioni bé i es manifesti en una convulsió.
Aquestes convulsions, és a dir, quan podem considerar que és una convulsió?
Quan es perllonga durant uns segons, durant uns minuts,
aquells moviments del cos?
La mateixa simptomatologia ja ens ho farà veure.
Un moviment anòmal, que no és un tic, és una convulsió.
Quan diferenciem si és un tic?
Doncs un tic, la persona ho sap, que té un tic.
És capaç de dir, ui, ara faré això perquè és un tic.
En canvi, la convulsió, la persona normalment pot recordar el que li ha passat,
però no la pot reproduir exactament.
I es poden prevenir aquestes convulsions,
si estem parlant només de nens i nenes ben petits?
La prevenció principal és evitar la causa, els cops de cap,
a les deshidratacions, els ofegaments.
I si parlem de la febre, doncs a vegades convé baixar la febre,
però això no garantirà que el nen o la nena no tingui una convulsió.
Aleshores, clar, en un cas així de febre, un nen sí que pot tenir una convulsió,
un adult no la tindria.
Els adults també poden tenir convulsions per la febre,
però quan parlem de febres molt elevades,
que fan una alteració important del metabolismo.
El mecanisme és diferent en els nens,
és per una altra raó, és per una immaduresa del cervell.
És per això que és tan freqüent,
i és per això que això no deixa cap seqüela.
Un de cada cinc nens no té un problema neurològic.
Aleshores, què han de fer els pares davant d'una situació com aquesta?
Febre alta i el nen al llit, per exemple,
i amb convulsions?
És una situació molt angoixant pels pares,
perquè la sensació que tenen, i t'ho expliquen així,
és que el meu fill s'està morint.
Primer de tot, tranquil·litat, no s'està morint.
Intentar que no es faci cap cop posar-lo en un lloc més aviat segur.
El millor és a terra, amb algun coixí al cap.
Intentar que respiri tranquil·lament.
I la majoria dels casos, en dos minuts màxim, això es passarà sol.
Aleshores, el que interessa és saber per què té aquesta febre.
Si és una febre per un catarro, unes diarrees,
que és un més habitual, hem d'estar tranquils,
hem d'anar al pediatre, si estem molt angoixats
podem acudir a un servei d'urgències,
però l'important seria que no se'ns escapés
una febre d'un origen greu.
Com, per exemple, no vull alarmar ningú,
però, per exemple, una meningitis o una neumònia
o una cosa que s'hauria de fer un tractament
més amb antibiòtics i més seriós, més hospitalari.
Però si, per exemple, estem parlant d'un cas de febre
per un refredat o per una diarrea que té el nen,
teòricament, això, en un parell de minuts,
les convulsions s'han d'acabar per si soles?
En la majoria dels casos és així.
I, aleshores, ja no cal fer res més?
La persona segurament no estarà desangoixada,
haurà de consultar amb un metge.
Jo recomano consultar amb un metge,
però dins d'una tranquil·litat.
Perquè, aleshores, hi ha molts casos
que els arriben als serveis d'urgències?
Sí.
I el principal problema és
que els papás estan molt nerviosos,
com és ben normal.
Sí, el problema és més l'angoixa dels pares
que no pas a les convulsions dels nens.
En la majoria, majoria, majoria dels casos,
això no és un problema greu.
Perquè, aleshores, cal tenir un tractament o no?
O el tractament és per acabar amb la febre?
Si la convulsió dures més de dos minuts,
perdona que t'he interromput.
Si la convulsió dures més de dos minuts,
s'hauria de fer un tractament
amb una medicació a l'hospital.
Però, normalment, això no és així.
Aleshores, el que s'ha de fer és comprovar
que aquell nen està bé,
que no ha patit cap causa greu
que li ha portat aquesta situació de convulsionar.
I, a vegades,
dona un tractament que mai és preventiu,
perquè no es dona un tractament preventiu
per les convulsions febrils,
sinó que és un tractament per,
si torna a tenir aquesta crisi,
poder-li posar que sigui més curta,
que no es perllongui en el temps,
que aleshores sí que seria perillós.
És a dir, que les convulsions
poden tenir aquest tractament farmacològic,
però no és molt habitual.
Les convulsions febrils no es tracten
de forma preventiva.
Aleshores, l'epilèpsia.
L'epilèpsia.
Què és l'epilèpsia?
O quina diferència hi ha entre epilèpsia?
Perquè abans, crec que al principi del programa,
dic, doctora,
hi ha convulsions que són epilèptiques.
Exacte.
I d'altres que no,
com ja ho hem comprovat.
Aleshores, quina diferència hi ha entre
quan parlem de convulsions i epilèpsia?
Doncs hi ha epilèpsies que van sense convulsió.
Convulsió és una paraula que vol dir
moviment del cos.
Descontrolat.
Sí, descontrolat.
És un descontrol.
En canvi, una epilèpsia pot ser, per exemple,
una epilèpsia coneguda,
és aquella que li diuen absències
i antigament se'n deia petit mal,
que és que una persona,
normalment nens,
es queda com a bloquejat en la seva activitat,
deixa de fer el que estava fent,
queda com a parat,
tu li dius alguna cosa i no t'acontesta,
no cau a terra,
no es mou,
a vegades es pot fer un petit perpedeig
i això dura segons o fraccions de segons
i això és una crisi epilèptica no convulsiva
perquè no hi ha cap moviment descontrolat que hem dit, no?
I en canvi estem parlant d'una epilèpsia
que és benigna en la majoria dels casos
i que té un tractament fàcil de fer
i l'important és detectar-ho.
I aleshores com es detecta?
Perquè sembla difícil de detectar, no?
És difícil.
Perquè si estem parlant de només uns segons,
potser és molt difícil de detectar.
Normalment es detecta perquè els pares se n'adonen,
és que jo li parlo al nen i es queda com a,
permeti'm l'expressió, empanado, no?
Allò que diuen s'ha quedat com empanat.
Doncs sí, vol dir que no t'està escoltant.
Ha quedat fixa en un punt durant braus segons
i això passa sovint.
La definició d'epilèpsia és aquesta.
Precisament una situació que apareix i desapareix
de forma brusca,
que sempre és molt semblant
i que es repeteix en el temps.
Per poder parlar d'epilèpsia
hem de parlar de repetició d'aquestes crisis
que a vegades són convulsives
o d'aquests episodis que diem paroxismes.
El diagnòstic de l'epilèpsia
es basa en la repetició d'aquestes crisis.
I la repetició, quina freqüència ha de tenir
per considerar que realment estem parlant d'una epilèpsia?
No importa.
Pot ser que una persona tingui una l'any
o en tingui una cada dos dies.
I aleshores, això té una manera de prevenir-ho?
No.
No.
No hi ha prevenció.
No hi ha prevenció possible.
El que s'ha de fer és detectar-lo.
Detectar-lo i després tractar-ho.
El més aviat possible per poder-ho tractar.
Perquè, per exemple, aquest tipus d'epilèpsia
que he comentat, l'epilèpsia tipus absències,
que és una epilèpsia benigna de la infància,
en alguns casos raros,
sempre en medicina,
sempre parlem del que és general,
perquè evidentment hi ha absències que són greus,
però això és molt poc freqüent.
Doncs què pot comportar?
Clar, si una criatura està a escola
i cada mitja hora en té un episodi d'aquests,
no s'entera.
Què passarà?
Que no anirà bé als estudis.
I a vegades es pot confondre
amb altres problemes d'aprenentatge
que no tenen res a veure
i que la conseqüència que hi ha és aquesta.
En el moment que poses tractament,
aquella persona torna a recuperar
el seu ritme d'aprenentatge normal
i en aquest sentit és que
l'epilèpsia no està associada
quasi mai al retard mental.
Aleshores, hem detectat aquest tema d'epilèpsia
i quin tractament s'ha de fer?
El tractament depèn molt del tipus de crisi,
de l'edat de la persona,
de les proves complementàries que hem fet,
perquè hi ha l'electroencefalograma,
que és la prova que ens ajuda més en el diagnòstic,
però n'hi ha d'altres proves.
I el tractament és molt variat.
La majoria de les vegades
és un tractament amb fàrmacs
que normalment controla
3 de cada 4 epilèpsies
i quan no és així
hem de pensar en altres tractaments diferents
que s'han de portar experts en epilèpsia
i igual a una unitat d'epilèpsia
que es faci un estudi,
a vegades s'ha d'operar,
però això és molt poc freqüent,
però succeeix.
Aleshores, aquest seria un tipus d'epilèpsia, no?
L'epilèpsia absent, li ha dit vostè.
Sí, però l'absència no és operar.
O l'absència.
Sí, l'epilèpsia és tipus absències.
Epilèpsia és tipus absències.
Hi ha més tipus d'epilèpsies?
N'hi ha tantes com funcions cerebrals
pugui vostè imaginar-se en aquest moment.
Doncs digui-me algunes,
de les més freqüents
o de les que tractin més,
perquè clar, tampoc no podem fer un programa infinit.
No, evidentment que no.
El cervell té moltes funcions.
I totes aquestes funcions...
Abans de totes més,
per intentar aclarir-ho,
ja que veníem parlant de les convulsions,
les epilèpsies convulsives
tenen algunes característiques en concret
d'ons?
No entenc bé què em vol preguntar.
Disculpa.
És a dir, hi ha epilèpsies
acompanyades de convulsions, no?
Sí.
Com les podríem definir?
Motores.
Sí, però això com es veu?
Com es detecta?
Perquè fa un moviment.
Fa un moviment la persona.
És a dir, les pròpies convulsions
que havíem tractat abans.
Que havíem dit abans, exacte.
Perfecte, ja està.
Aclarit això.
Altres tipus d'epilèpsies?
El cervell té una funció molt clara
que tots coneixem.
Ens permet adquirir una informació de l'exterior,
la processem i fem una reacció en conseqüència.
Si tinc fred, m'atapo.
Si tinc sec, bec aigua, etcètera.
Ja ens imaginem que això necessita una coordinació.
Totes les zones del cervell
han d'anar coordinades perquè funcioni.
Si ara estem parlant vostè i jo,
estem fent moltes altres coses
que no som conscients
perquè el nostre cervell està coordinat.
Si alguna d'aquestes àrees del cervell
que controlen, diguéssim, l'audició, la visió,
el moviment dels budells es descontrola,
no segueix el marcapassos que fa tot el cervell,
és quan pot aparèixer una crisi.
I parlem de dos tipus de crisis epilèptiques.
Les epilèpsies parcials,
que serien aquestes que acabo d'explicar,
quan afecten només a una part d'aquest cervell,
o una epilèpsia generalitzada,
que vol dir que tot el cervell alhora
té un malfuncionament,
un malfuncionament, una sortida del marcapassos,
que serien, per exemple, les tipus absències
o les clàssiques que tothom n'ha vist,
o que ha vist a les pel·lícules,
que són les convulsions, aquestes generalitzades.
Però a vegades la convulsió pot ser només d'un dit,
pot ser que no sigui més que un dit,
que fa sacsades petitetes,
i la persona diu
no puc parar de moure, el que passa.
I això pot ser d'origen epilèptic.
I aleshores aquí com es detecten
i com es tracten normalment?
El que s'ha de fer és tenir en compte
si això es repeteix, que és el diagnòstic,
anar-li a explicar al seu metge,
aquest nen o aquesta persona
té aquest tipus de moviment sempre igual,
el metge que reconeixerà
que això és un tipus d'epilèpsia,
per assegurar-se farà una prova complementària,
que és un electroencefalograma,
que ens ajudarà al diagnòstic.
Moltes vegades trobarem una alteració
que és concordant en aquesta clínica
que ha mostrat la persona,
altres vegades no.
És a dir, l'electro no és diagnòstic,
només ens ajuda.
I en funció d'aquí,
tenint en compte l'edat del pacient,
el tipus de crisi,
si hi ha algunes qüestions hereditàries, etcètera,
posarem un fàrmac o posarem un altre.
Aleshores, en general,
tots aquests casos que estem parlant
durant molt de temps,
es poden treure d'aquella persona,
es poden eliminar o no?
O són de per vida, en alguns casos?
La malaltia epilèptica,
l'epilèpsia,
és una malaltia crònica,
és a dir, dura anys.
La qual cosa vol dir
que la persona no està malalta
quan no té crisi,
però sí que té risc
de tenir crisi durant molt de temps.
I normalment,
el tractament antiepilèptic
dura entre dos i cinc anys
en la infantesa,
i n'hi ha alguns que sí que són
per tota la vida,
però en els nens són els menys.
Entre dos i cinc anys
poden arribar a durar aquests tractaments.
Sí.
Però no són tractaments agressius pel nen.
Estem parlant de criatures,
clar, molt petites,
no són tractaments agressius.
Pensi que la freqüència
de l'epilèpsia infantil
es calcula que és un de cada 100 nens.
És a dir,
segur que molts dels seus oients
coneixen algun nen amb epilèpsia.
I aquest nen va a l'escola normal,
fa vida absolutament normal
i no té cap alteració
de la seva aprenentatge
ni del seu desenvolupament.
Perquè no és fort la medicació.
el que hi ha és un...
és un fàrmac adient per aquella malaltia.
No en parlem de medicacions fortes.
El que pot ser és que
si la malaltia no es recupera bé
amb aquell fàrmac
hem de fer servir més.
Però això ja serien epilèpsies rebeldes
i estaríem parlant d'una altra cosa.
Però l'epilèpsia general en l'infància
és una condició,
la majoria dels casos benignes,
relacionada amb el desenvolupament cerebral,
perquè durant la infantesa
el que fa el cervell
és crear connexions per aprendre.
I com que això estem dient
que és una sortida del marcapàs,
del circuit elèctric normal,
crec que aquestes connexions
a vegades es poden fer petits,
entenem-se, eh?
Cortos circuits
que són els que fan tenir crisi.
I quan passa aquest període
de desenvolupament
desapareix la crisi.
El que passa és que, clar,
estem parlant,
estem utilitzant una terminologia,
epilèpsia,
és una paraula d'aquelles
que sona potent,
sona malament per molta gent.
Tema la fama.
Tema la fama.
estem parlant del cervell,
de funcions descontrolades del cervell,
estem parlant de convulsions,
estem parlant de coses
que a la gent que no és,
en fi,
que no està en el món de la medicina,
a qualsevol de nosaltres
ens sona com molt,
no sé si dir-ne més greu,
o de conseqüències més fortes
de les que realment després tenen.
Espanta molt, no?,
sentir parlar de tot això
i és precisament una de les coses
que m'agrada,
que m'hagin donat aquesta oportunitat,
perquè m'agradaria transmetre
que l'epilèpsia infantil
és majoritàriament benigna,
que estic segura que molts de vostès
coneixen nens que tenen epilèpsia
i que no ho saben,
que en tenen d'epilèpsia,
perquè són nens normals,
d'acord?
La majoria d'epilèpsies de la infantesa
no tenen conseqüències a llarg termini
i és una llàstima que al segle XXI,
que estem a un clic de tot, no?,
entrem a internet i estem a un clic de tot,
encara tinguem aquests prejudicis
que són d'altres èpoques, no?
Pensa que al principi,
a l'edat mitjana,
els epilèptics els tancaven en un sanatori
i es pensava que estaven endemoniats.
Avui sabem que això no té cap sentit,
vull dir, no podem encara...
Però és veritat que la societat
aquest tema encara no acaba de...
molts pares t'hi diuen
no vull dir que el meu fill té epilèpsia,
perquè tenen aquesta por.
Hi ha paraules en el món de la medicina
una mica indignes, no?
O indignes, no sé si seria la paraula,
però que, en fi, creuen,
suposen un xoc molt important per la societat.
Què és el que feia que aquestes persones
a l'edat mitjana estessin tancades?
La ignorància.
No podem continuar sent ignorants.
És una malaltia,
en la majoria de casos benigne,
que desapareixerà
i que la criatura només necessita
estar amb ella quan li passa això.
Hem estat parlant, sobretot,
de nens,
però això també pot afectar adults.
Això pot afectar adults
de la mateixa manera que afecta els nens.
M'agradaria, abans de parlar d'adults,
dir dues coses més
sobre l'epilèpsia de nens.
O sigui, hi ha dues causes d'epilèpsia de nens,
per aclarir-ho bé, no?
Una seria
la que és de causa, diguéssim,
desconeguda,
que és aquesta que estic explicant,
que és deguda a un desenvolupament
que és benigne
i que desapareixerà en el temps.
I hi ha un altre tipus d'epilèpsia,
menys freqüent,
que és secundària a algun problema.
Doncs, si aquella persona
ha patit un cop fora al cap,
té un tumor cerebral,
poc freqüent, però existeix,
o si, jo què sé,
ha tingut un ofegament
o un accident vascular cerebral,
no?
El que se'n diu
una feridura, eh?
És a dir,
n'hi ha dos tipus diferents
d'epilèpsia
i això és igual
pels adults.
Com que els nens
s'estan desenvolupant,
és per això
que l'epilèpsia dels nens
és més freqüent
que no tingui una causa.
En canvi,
en els adults,
quan n'hi ha una epilèpsia,
la majoria dels casos
és deguda
a això que he dit,
a un cop al cap,
a una feridura,
a un ofegament,
a un abús d'algun tòxic,
és més aviat secundària.
Neuropediatra,
vostè és neuropediatra,
és una especialitat,
clar,
de la pediatria
i basada,
per tant,
només en tractar
qüestions neurològiques,
no?,
dels més petits.
I això també
relacionat amb el que deia abans
de la paraula d'epilèpsia,
de la paraula mal dita,
és com una cosa
que pels pares,
evidentment,
és tot com molt difícil,
que crea molta angoixa,
que crea molta por.
Bé,
és per això
que s'ha d'anar
un especialista de nens,
perquè els especialistes
de nens,
això ho tenim per la mà.
Els neuròlegs infantils
no ens fa por a l'epilèpsia,
tot ben al contrari,
i penso que
els pares han d'estar tranquils
quan tenen aquesta situació.
Altra cosa
és un nen
amb altres dificultats
que a més té epilèpsia,
però això seria
un cas especial
que crec que no és
el moment de parlar-ne.
Alguna cosa més
per acabar?
Alguna recomanació,
especialment,
sobretot,
per pares,
joves,
mares,
que,
en fi,
que estiguin
escoltant el programa
o que puguin haver tingut
o tenen algun nen
amb algun problema d'aquests?
No,
una mica
reformar
el missatge
que hem estat
intentant donar
tota l'estona,
és a dir,
desdramatitzar
la situació,
evidentment,
quan es produeix
una convulsió
s'ha d'aclarir
quina és la causa
i que per això
el suport
d'un especialista
és important
per saber
quina ha sigut la causa,
que pot ser
causa,
evidentment,
banal,
secundària
d'una febre,
com comentàvem,
o pot ser
ja una etiqueta
per una repetició,
una etiqueta
d'una malaltia
que és l'epilèpsia,
que també moltes vegades
té un curs
absolutament banal,
però en qualsevol cas
el suport,
tant pel coneixement
que pot donar
com per la informació
i diem-ne
la informació
que donarà
una disminució
de les angoixes
que hi ha
a l'entorn
d'aquestes situacions,
doncs és important
el poder disposar
o poder accedir
a un especialista,
i aquest jo penso
que seria el missatge,
és a dir,
una desdramatització
d'aquesta situació.
Doctora Mas,
alguna cosa més a afegir?
Totalment d'acord
amb el doctor Liach,
penso que
davant de qualsevol dubte
no ens hem de quedar
amb el dubte,
fem la pregunta
al nostre pediatra
és un més a dient
i si ell ho creu convenient
farem el que sigui convenient
perquè aquest nen
tingui el millor pronòstic
que sempre es pot assolir.
Doctora Maria José Mas,
neuropediatra
de la xarxa sanitària social
de Santa Tegla,
moltes gràcies
per parlar-nos avui
de l'epilèpsia,
de convulsions en els nens,
ha estat molt interessant,
gràcies i fins la propera.
Moltes gràcies a vostè.
Doctor Liach,
ens retrobem la setmana que ve
aquí al Curar-se en salut.
Gràcies.
Molt bé, moltes gràcies.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu-sia, bon dia.
Béu-sia.
Béu-sia.