Fins demà!
Dr. Uliach, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I aquesta setmana amb un altre metge, el Dr. Agustín Peró, hematòleg.
Dr. Peró, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Perquè avui parlarem d'hematologia, d'hematologia clínica.
En què consisteix això?
Què vol dir parlar d'hematologia clínica, doctor Uliach?
Parlem d'hematologia clínica i és una especialitat,
diem que com a tal, poc coneguda,
tot i que moltes de les malalties que tracta són bastant populars.
És a dir, com a especialitat és poc coneguda,
però tothom s'ha sentit parlar i tothom té en boca parlar d'enèmies
o com una cosa relativament, moltes vegades, relativament banal
o fins i tot de coses molt més complexes, com parlem de leusèmies,
que tenen els components ja d'una gravetat important.
Parlem d'hematologia clínica, de les malalties de la sang
o de l'estudi de la sang.
Bàsicament, la sang té molts components,
però diem que tres grans àrees de la sang,
que serien les plaquetes,
que serien els encarregats de tots els temes relacionats
amb la coagulació de la sang.
Després parlem dels leucòcids,
que serien els encarregats
de portar els mecanismes de defensa de l'organisme.
I parlem dels hematies,
que són els encarregats de portar l'aliment
a través de les canonades que són el sistema circulatori nostre
a totes les cèl·lules de tot l'organisme.
Llavors, l'afectació de qualsevol d'aquests tres
i d'altres que hi ha,
que segur que el doctor Peró ens farà cinc cèntims
o parlarà més extensament d'això,
però així com a grans trets diria que les afectacions
d'aquests tres temes són les que donen les patologies,
les diferents patologies
de les quals se n'encarrega l'hematologia clínica.
Aleshores, doctor Peró, tenim moltes patologies
a partir d'aquests problemes de la sang?
Sí, sí, efectivament.
El doctor Oliac ho ha dit tot,
jo no sé per qui ha vingut,
perquè pràcticament ho ha resumit perfectament.
Jo tinc moltes preguntes per fer-li, eh?
Ho ha resumit perfectament.
A l'hematologia clínica,
bàsicament tenim malalties dolentes,
conegudes com a dolentes,
en les quals s'ha progressat moltíssim,
com són les leusèmies agudes i els linfomes,
que de fet molts d'aquests avui dia
es curen amb un percentatge elevadíssim.
Són malalties dolentes,
però s'ha avançat moltíssim.
és una de les especialitats que més s'ha avançat
en la guarició d'aquestes malalties.
I després tenim la sang ja no dolenta,
que són bàsicament els trastorns del que ha dit,
no?, les cèl·lules de la sang,
com són els glògols vermells o rojos,
que diuen, no sé per què diuen rojos,
s'haurien de dir vermells,
però es diuen rojos, eh?
que comporta el dèficit a les anèmies.
Aquí m'agradia fer esmena,
doncs, amb un tema
que la gent, doncs,
tenen com molt ficat al cap
que una anèmia equival sempre a falta de ferro.
Això és molt important, ho haig de dir,
perquè quan un diu
tinc una anèmia, d'entrada ja està pensant
en què ha de prendre ferro.
L'anèmia per la falta de ferro és la més freqüent,
però no és l'única,
hi ha molts tipus d'anèmies,
inclús hi ha anèmies que acumulen molt de ferro.
Ho dic perquè prendre ferro sense control
és dolent,
o sigui, l'excés de ferro no és bo,
s'acumula i no és bo.
Per tant, quan hi ha una anèmia,
s'ha d'anar al metge de capçalera
o en el cas, si es cau,
anar a l'especialista
i fer un estudi,
perquè si cal es dona
i si cal no es dona.
Ja que ha parlat, doncs, ara d'anèmies,
parlem d'això i després parlem, potser,
de coses més greus.
Quins són els primers símptomes d'una anèmia?
Home, evidentment,
l'anèmia, que és falta de glòbuls rojos,
en realitat no és això,
però no vull complicar el tema, no?
És bàsicament la falta del pigment,
de la substància que va dins dels glòbuls rojos,
perquè, clar, podem tenir menys glòbuls rojos,
però si van molt concentrats,
en realitat no tenim anèmia.
Però, bueno, no ho complicaré.
És la falta de glòbuls rojos.
Doncs, aquesta falta de glòbuls rojos,
doncs, clar, si no portes oxigen als teixits,
el primer que dona és cansament.
El típic signe és la palidesa de la pell,
perquè, clar, si no arriba prou sang als teixits,
i bàsicament a la pell,
el primer que dona és la palidesa.
I després el cansament,
el cansament progressiu.
Aquest cansament dependrà de la rapidesa
que ens instauri aquesta anèmia,
per la causa que sigui,
doncs ens pot donar un cansament lentament progressiu,
o un cansament ràpidament progressiu.
I, aleshores, quines anàlisis s'han de fer?
Llavors, amb una anàlisi bàsic,
bàsic, demanat pel metge de capçalera
o per qualsevol metge,
això ja ens diu, d'entrada,
si hi ha anèmia o no hi ha.
Llavors, a partir d'aquí,
s'haurà d'estudiar si és una anèmia
per falta de ferro o falta de vitamines,
o és un altre tipus d'anèmia menys freqüent
i que, bueno, requereix un tractament diferent.
Hi ha anèmies poc freqüents?
Sí, home, i tant.
I també cada edat
implica una freqüència diferent
amb els tipus d'anèmies.
O sigui, la gent jove,
la més típica és l'anèmia per falta de ferro,
o la gent gran no és així.
I en anèmies,
jo sempre poso com a exemple el cotxe, no?
O sigui, el cotxe no sempre
ens deixa tirats per falta de gasolina.
De vegades el dipòsit està ple
i el que falta és oli o falta aigua,
com són les vitamines,
o de vegades s'espatlla una peça del motor.
Doncs de vegades, sobretot de gent gran,
a partir dels 60 anys o 65,
hi ha més freqüència de les anèmies que diem refractàries,
és a dir, que s'espatlla la maquinària de la sang,
que la fàbrica la tenim al moll de l'os,
perquè hi ha gent que pregunta,
escolti'm, i la sang on se fabrica?
La sang se fabrica al moll de l'os.
I aleshores quins tipus de tractaments?
Suposo que són molt variats, no?
Davant de situacions molt variades,
molt plurals, també hi ha tractaments de tot tipus.
Clar, perquè...
Però quins són els més habituals?
Home, el ferro i les vitamines B12 i àcid fòlic
són les que cobreixen el que diem les anèmies carencials,
és a dir, per mancança d'alguna de les substàncies
que hem d'anar a incorporar al nostre organisme.
Després hi ha anèmies, inclús,
que no són purament per dèficit
o per problemes purament de la sang.
Hi ha anèmies que són degudes a altres malalties
i que bloquegen la producció de sang, no?
Per exemple, una persona que té un problema reumàtic crònic
o que té un problema de la tiroides
o quantitat de malalties inflamatòries, no?
Això bloqueja de vegades la producció de sang
i no has de tractar l'anèmia,
has de tractar la malaltia que produeix aquesta anèmia.
Si em permeteu, preproducar una mica,
a l'entorn de l'anèmia, ara que parlem de l'anèmia,
hi ha el tema famós de l'EPO,
que és aquella droga que utilitza,
bé, com a droga,
que utilitzen els ciclistes i alguns esportistes
i una mica incidint en el tema aquest
de la fabricació dels globos vermells
i de la nitropoietina, no?
L'EPO, que és un factor que ajuda a la fabricació d'això.
Efectivament.
Hi ha anèmies, per exemple,
degudes a insuficiència renal,
en la qual aquesta, clar,
és una substància que es produeix
amb una glàndula que està,
bé, en un lloc molt determinat,
els ronyons,
i que, davant de situacions de manca d'oxigen,
s'estimula la producció de glàbos rogius
en situació normal.
Llavors, hi ha persones que,
en determinades situacions,
tenen mancança d'aquesta hormona.
Això és el que ha comportat després
amb els esportistes,
com els que també fan maratons,
com el doctor Oliac, que fa...
No sé si es posa EPO o no,
això ja ho hauríem de preguntar.
No hem arribat, no hem arribat.
Però, per això,
més que res, una pincellada
perquè vegin que les anèmies...
O sigui, jo el que vull transmetre
és, sobretot, no automedicar-se,
si us plau, no automedicar-se.
En el metge?
Clar.
Quan tens aquests símptomes
de cansament general, continu,
aquesta palidesa que comentava.
Aquesta seria una de les patologies no dolentes.
Exacte.
Perquè al principi ens ha dit
patologies dolentes i no dolentes.
Exactament.
I n'hi ha més, a part de l'anèmia,
de les no dolentes?
Sí, home, hi ha molta gent
que s'estudia, per exemple,
perquè tenen menys glòbuls blancs
de lo normal,
que l'origen més freqüent
és el que diem
la leucopenia autoimmune,
són petits trastorns benignes,
el qual cos s'equivoca,
no sabem per què,
i fabrica anticosos
que dirigeix
contra els seus propis glòbuls blancs.
I això, doctor, com es nota?
Com ho nota el pacient?
Home, habitualment,
la majoria, de vegades,
no ho nota, a les pacients.
Ni se n'entera, parlant clar.
No, perquè gràcies a Déu,
Déu ens ha fet en marges de seguretat,
o sigui que han de baixar molt
la quantitat de glòbuls blancs
perquè donin símptomes,
és a dir,
perquè puguem tenir infeccions
poc habituals.
Habitualment,
és per anàlisi de rutina,
de control,
i pum,
ho trobes i dius,
ostres, ho estudies,
però bueno,
i també està el tema de les plaquetes,
que és bastant comú,
o la falta
o l'excés de plaquetes.
I això per què passa?
Bueno, ja dic,
la majoria de vegades,
poden ser per mancances
de determinades substàncies,
però la majoria de vegades
són per alteracions immunològiques.
Després hi ha malalties,
també,
i ja parlem també
de malalties
no de la sang,
que també poden fer
o influir
sobre la producció
d'aquestes cèl·lules.
Aleshores,
coses bàsiques.
Bàsiques.
Si tenim poques plaquetes,
què passa?
Home,
les plaquetes són els totxos,
que tapan forats.
Llavors,
si tenim una ferida,
si tenim molt poques plaquetes,
s'anarem més del compte.
Però,
a la xarxa de Santa Tegla
hi ha uns extraordinaris professionals
que solucionaran el problema ràpidament.
I si tenim massa plaquetes,
què passa?
Home,
l'excés de plaquetes
no és bo tampoc,
perquè
podem fer qualls,
i els qualls són trombocis,
embòlies,
i això no està bé.
Per tant,
és pitjor tenir massa plaquetes.
Home,
és dolent tenir molt
i tenir poc.
Però com ho detectem,
aleshores?
L'excés de plaquetes
també habitualment
és per anàlisis
que es fan.
Gràcies a Déu,
la medicina preventiva
és el que ens fa viure més,
que ho sàpiguem tots.
Sí que és veritat.
Consells bàsics,
anar-se controlant
de manera periòdica.
Efectivament.
Una persona sana
a partir dels 40 anys
s'hauria de fer
una anàlisi anual almenys.
però, bueno,
a veure,
que no ens hem d'agobiar
amb aquesta història.
O sigui,
que el normal
és tenir l'organisme sa
i si fem algun controlet
de tant en tant
i anem almenys de capçalera,
amb un anàlisi bàsic
es veu
la majoria de trastorns
de la sang
que es poden detectar.
Però, aleshores,
seguim aquest supòsit.
Anem a fer una revisió
d'aquestes anuals.
En el cas d'excés
de plaquetes,
com es combata això?
Com es tracta?
S'ha d'esbrinar la causa.
De vegades són infeccions,
de vegades són determinats medicaments,
o de vegades poden ser
com leusèmies cròniques
que comporten un excés de plaquetes.
Cada cosa té el seu tractament diferent.
Hem d'esbrinar la causa,
perquè el moll de l'os,
el que és el teixit de la sang,
és molt sensible
a determinats trastorns.
I llavors,
ja dic,
prenem,
com els pacients reumatològics,
cortisona
o determinats antiinflamatoris,
poden pujar transitoriament
a aquestes plaquetes.
I quan treus el medicament,
pum,
es posen normals.
Després ja,
si són leusèmies cròniques,
requereix un tractament específic,
que avui dia es controla en la mar de bé,
i a dir que
a hematologia tenim una bateria
de medicaments
per les diferents malalties
que a la majoria de trastorns
els controlem la mar de bé.
Aquesta ja seria una patologia dolenta?
Sí.
Bueno,
dolenta si no es tracta,
però avui dia,
per exemple,
això que és una trombocitèmia essencial.
Com?
L'excés de...
Com ha dit?
Aquesta leusèmia crònica de plaquetes,
que és la trombocitèmia essencial,
que és relativament freqüent,
es controla perfectament
amb medicaments
i l'expectativa de vida
avui dia és normal.
Si no hi ha complicacions
que no hi han d'haver,
la majoria de pacients
es controla
i té una expectativa de vida normal.
Poques plaquetes.
Anem a fer la revisió
i ens surt unes dades
tota la llista,
plaquetes poques.
Què ens passa?
Com es tracta això?
Bueno,
gràcies a Déu,
el tema de plaquetes
ja és de les coses
que té més marge de seguretat.
Els hematòlegs,
la xifra de plaquetes normal
són de 150 a 400.000.
Llavors,
els hematòlegs
no ens preocupem
o no ens comencem a preocupar
si no baixen de 50.000,
independentment de la causa.
Llavors,
bé,
tot dependrà de la causa,
perquè, clar,
hi ha coses
que no tenen tractament.
Per exemple,
una persona que té
unes cirrosis de fetge
i té l'amelsa,
bé,
pel que no sàpiga
què és,
és el bazo,
eh?
L'amelsa la té molt gran,
llavors,
tenen molt poques plaquetes
perquè filtra més del compte
l'amelsa.
Llavors,
hematològicament,
aquí no hi ha tractament.
S'ha de controlar el fetge
el màxim possible
i mantenir aquestes plaquetes,
però si hi ha altres causes
com mancant-se
determinades vitamines
o perquè tenen,
doncs això,
el que he comentat,
que tenen un augment
de la destrucció de plaquetes,
doncs en tractament específic
pugen.
Jo el que vull transmetre
és tranquil·litat,
perquè,
per gràcia o per desgràcia,
la meva especialitat,
doncs això de la sang
com la gent tremola molt.
Home.
Doncs no,
home,
fa por, eh?
Que no,
que ho solucionem quasi tot.
En qualsevol cas,
i aleshores,
també una pregunta molt bàsica.
Una simple anàlisi de sang,
una simple,
entre cometes,
ens dona totes aquestes dades,
tota aquesta informació
que hem anat comentant?
Home.
Ens pot donar
aquesta simple revisió anual
amb una anàlisi de sang
aquesta informació?
Sí, sí, sí.
Amb un anàlisi bàsic
demanat per qualsevol metge
es veuen
el 95% dels trastorns.
Altres patologies
d'aquelles dolentes
que ens ha dit al principi?
Home,
de les dolentes
tenim la bàsica,
les més conegudes
són les leucèmies.
Les leucèmies.
Que n'hi ha agudes
i n'hi ha cròniques.
Quina diferència hi ha?
Home,
les agudes,
ja ho diu el nom,
aguda vol dir molt greus.
Molt greus
en el sentit
que si no fas cap tractament,
això
t'aporta a la mort
amb relativa rapidesa.
Però que avui dia
s'ha progressat moltíssim.
Hi ha una proporció
molt alta
de pacients
que es curen.
Curen,
vol dir curació total.
sí,
certament
hi ha algunes
que encara
hem de progressar
i que no
hem aconseguit
la guarició total.
Com es detecta?
Això també
amb un anàlisi.
A través de l'anàlisi.
Amb un anàlisi bàsic.
Però que la gent no pensi
ara em faré una anàlisi
perquè potser tinc una leucèmia.
i amb la leucèmia
moltes vegades
dóna la cara
amb algunes
simptomatologies.
Exacte.
I a banda d'això
que són malalties
gràcies a Déu
poc freqüents.
Sí,
no alarmem,
però en fi,
que això també es pot detectar
a través d'un anàlisi.
Jo crec que és interessant
dir-ho.
I després hi ha altres
malalties també.
I les cròniques,
perdoni?
I les leucèmies cròniques
aleshores?
Les leucèmies cròniques?
Les que ja necessiten
un tractament de per vida?
Això ja dependrà
perquè llavors ja
depenent de la cèl·lula
que es fa dolenta
perquè són linfocits
que són un tipus de cèl·lules
o leucèmies
mieloides
que són
d'un altre tipus de cèl·lules.
En això s'ha progressat
moltíssim
perquè hi havia una leucèmia
que era
com una espina
clavada,
la leucèmia mieloide crònica
que
per molt crònica
que es digués
al cap de dos o cinc anys
es morien
d'on.
Avui dia ja no es mora.
va sortir a un medicament
fa uns pocs anys
i és una malaltia
que s'ha cronificat
i que dona una expectativa
de vida
ja normal.
I després
hi ha un tipus
de malalties
dolentes
que ja no es detecten
en anàlisis
que són
el que diem
els linfomes.
Què són?
Què és un linfoma?
Els linfomes
és una malignització
d'unes cèl·lules
que hi ha
sobretot
els ganglis
linfàtics.
Això
bàsicament
la sospita
és perquè surt un bulto
surt un bonc
o el coll
o l'aixella
o l'angonal
que són els
puestos
més
habituals
tot i que
són
malalties
que poden sorgir
en qualsevol teixit
perquè
els linfocits
també hi són
a l'estómac
al budell
a la pell
a tot arreu
però habitualment
la majoria
són els ganglis
linfàtics
i aquesta
sé que és una patologia
greu
també és greu
però moltes
es curen també
home
no, no, no
ara
començarem a tremolar
és desprec de les seves paraules
que a més s'han fet molts avanços
en els darrers anys
molts
es curen
i hi ha alguns
que no es curen
però amb els...
perdoni doctor
però és que hi ha paraules
i els dic als dos doctors
que és veritat
que a la població en general
li sona molt malament
i linfoma
o leucèmia
són dues paraules
com la paraula càncer
tot i que en els darrers anys
s'ha evolucionat molt
però que només a sentir-la
sí
et fa tremolar
per no dir una altra cosa
jo és per això
que vull transmetre
aquesta tranquil·litat
que una gran proporció
es curen
i les que no es curen
hi ha moltes
que amb els medicaments
hem aconseguit
cronificar
de forma que ja tenen
una expectativa de vida
moltes vegades
ja normal
no totes
malauradament
és que hi ha molts tipus
de linfomes
ara
si hagués de fer
esmena
tot
a la classificació
total de linfomes
m'enganxaria
escolti'm
perquè hi ha un fotimer
no depèn de la zona
on apareix
on es detecta
no
depèn de la cèl·lula
de la cèl·lula
no de la zona del cos
no
depèn de la cèl·lula
que s'ha fet dolenta
què més
tenim alguna cosa més
al món de la sang
ja veig que és
problemes de coagulació
de la sang
que poden ser
hereditàries
o adquirides
que li diuen
no
i bueno
tot el que hi ha
a la sang
hi ha moltes coses
tot el que hem parlat
en general
ens pot passar
en qualsevol moment
de la vida
o és d'aquelles patologies
que també
com més gran un es fa
en general
parlo
des d'anèmies
fins a leusèmies
o no té res a veure
home
hi ha malalties
que sí
que depèn de l'edat
hi ha més freqüència
i hi ha malalties
que no
que poden sorgir
en qualsevol edat
com les leusèmies agudes
no
els destons de plaquetes
pot sorgir
amb un nen
de dos anys
com un iaio
o perdó
amb una persona gran
de 120 anys
iaio és una parola
entranyable
que es pot utilitzar
perfectament
per tant
hi ha algunes que sí
que depenen més
de l'edat
però n'hi ha d'altres
que ens poden
aparèixer
exactament
no sé alguna cosa més
doctor Uliach
suposo que aquest és
un món amplíssim
és un món amplíssim
és un món que
des de
és a dir
nosaltres
el contacte
amb els pacients
amb problemes hematològics
el pots tenir
des del metge de família
que
com comentava
que el pacient
hi pot anar
per una sensació
de
cansament
o bé
perquè ha fet una analítica
i ha detectat
en l'analítica
alguna troballa
anòmala
a un servei
d'urgències
perquè el pacient
ve amb una
anèmia aguda
o amb un debut
d'una leusèmia
o amb un problema
d'un sagnat
que no es pot
controlar
o també
el seguiment
en les consultes externes
d'hematologia
és a dir
que és una d'aquelles
especialitats
en la qual
diem-ne que
toca
els diferents dispositius
dels assistencials
que tenim
i que a més a més
això
té moltes maneres
de presentació
des de les maneres
molt subtils
i molt
lentes
a situacions
d'extrema urgència
i que
ens obliga
a trasfondre
plaquetes
o evidentment
temes que no hem comentat
les transfusions
de sang
en pacients
que tenen
déficits
dèficits
crònics
d'anèmies
cròniques
i que
potser
s'han de fer
una intervenció
quirúrgica
i que
per poder
preparar
aquesta intervenció
s'han de fer
una sèrie
de transfusions
és a dir
que és una
especialitat
que té
tot i que
com deia jo
al començament
és bastant
desconeguda
com a tal
però que
té molta incidència
en tots els dispositius
assistencials
dels
mons de la salida
queda clar
i em sembla
que el tema
de les transfusions
el podríem tractar
un dia
fins i tot específicament
sí
sí
perquè també
dona per molt
igual que les anèmies
són temes
que els hem tractat
avui molt per sobre
però que cada un d'ells
dona per un monogràfic
sí
perquè el tema
de l'anèmia
també és una d'aquelles coses
que molta gent
també sembla que diu
tinc anèmia
i segurament
potser no té anèmia
o té una altra cosa
efectiu
això és molt important
que dius tu
perquè clar
ara la gent
pot anar
amb la sensació
que la mínima
que tingui un cansament
ja té anèmia
no
el cansament
és dels símptomes
més inespecífics
que hi ha
i habitualment
és curiós
perquè moltes vegades
quan visito una persona
escolta'm
mira és que
potser tinc anèmia
i tal
i estic molt cansat
i veus l'anàlisi
i dius
l'anèmia no té res
i el primer que preguntes
és
com ha dormit vostè avui?
Ostres
però sí
és veritat
tinc problemes de son
però la primera causa
de cansament
és que no dormim bé
per exemple
i aleshores
la deriva
amb una altra companya
amb una altra especialista
no?
en fi
hi ha molt camp
per obrir
a partir de la introducció
que avui hem fet
amb el doctor Agustí Peró
amatòleg
de la xarxa social
i sanitària
de Sant Pau i Santa Tecla
que ens ha acompanyat
en aquest espai
doctor Peró
moltes gràcies
i fins la propera
i doctor Javi Uliac
gràcies també
per la seva presència
en aquest programa
i ens ens retrobem
la setmana vinent
que vagi bé
moltes gràcies
adeu-sia
bon dia
beu