Comencem a l'Espai Caixa Fòrum, que com que de dilluns tanca el matí de Tarragona a ràdio,
amb en Carles Marquès, el director de l'Espai Caixa Fòrum, Carles, de la Fundació Obre Social de la Caixa.
A Tarragona, Caixa Fòrum, Tarragona.
Carles, bon dia.
Bon dia, bon dia.
A veure, abans d'entrar en matèria i de parlar-vos en entrevista, de fer el monogràfic,
sobre un cicle que ha d'arribar, que ens parla de l'aigua i les cultures,
ara hi entrarem en profunditat, fem una mica de valoració dels actes que han passat aquesta setmana passada?
Fem una mica de valoració, que sempre és una cosa que ve molt de gust,
però aquesta setmana encara una mica més, perquè a part de la gran conferència de dilluns del Joan Vives,
que ja la vam avançar aquí i que realment va anar molt bé,
i d'un nosferatu ple fins a la bandera que semblava Sitges a vegades,
un festival de cinema de poc està bé, diguéssim, que la gent reconegui clàssics com aquest,
i si no la coneix la pel·lícula, doncs que vingui, com aquesta setmana, per exemple,
tindrem Metròpolis, un altre enorme clàssic,
i després dissabte, parlant d'enormes, vam tenir un cabaret literari fantàstic.
Vos tenia un cabaret, un cabaret.
Dit així sembla una cosa molt cabaretera, però a veure, expliquem-ho, expliquem-ho.
És una cosa, a més que veu directament de l'esperit del cabaret alemany,
que seria el que ens vindria ara a tombar a l'exposició de Gròs, o del cabaret francès,
i, a més, dins de la trama té algun sentit.
Però hem de fer més pes amb el literari, és a dir, és un cabaret literari,
perquè hi ha una part de teatral, una part de cançons,
i perquè el plantejament és així íntim, diguéssim, amb tres músics i un actor,
i perquè parlo d'una figura que va ser, diguéssim, allò absolutament clau en el cabaret mallorquí.
Hi ha moltes altres coses que vam descobrir aquest dia, com és Guillem de Fac.
Guillem de Fac ja és un personatge de per si.
Té els us denominats, el Carles, eh?
Exactament. Guillem Fullana Ada de Fac, fill de mallorquí, guàrdia civil mallorquí,
i d'una princesa de Guinea Equatorial, que quan el pare va retornar a la península,
no, península no, clar, perquè va tornar a Mallorca,
quan va tornar a l'estat, diguéssim, va abandonar la seva dona allà.
Bé, ja és un començament molt novel·les, es van portar a la criatura, exactament.
Un noi negret, diguéssim, a una Mallorca que no n'havia vist cap,
és més, hi ha un moment dels molts moments genials que hi ha,
perquè a més, Guillem de Fac era un geni, un gran escriptor, poeta,
doncs en un moment donat diu, oh, és que jo no havia vist un negre en la vida,
clar, només s'havia vist a si mateix, clar,
i es va quedar molt sorprès quan va veure...
Que era negre.
Que era un negre, diguéssim, que portava un cabaret,
que va ser molt famós a Mallorca,
que es deia La Cubana, com el grup de teatre.
Aleshores, Guillem de Fac, com el príncipe Guillermo...
Hem de tenir en compte que, al mateix temps que això,
el personatge tenia aquesta dimensió,
era amic dels grans escriptors i poetes de Mallorca,
com Miquel Àngel Riera, Jaume Vidal Alcuber,
que aquí a Tarragona, evidentment, també és tan conegut com allà,
els poetes manacorins, que sembla que Manacó ha donat allò a grans escriptors,
i ell era un poeta publicat, diguéssim, amb una obra al darrere.
Encara no havia arribat a l'etapa de la nova cançó,
però això, ell ja feia cabaret a Mallorca.
Arriba a Barcelona, munta la cova del drac,
que us preguntareu, clar, la famosa cova del drac de Barcelona,
clar, el nom és Illenc, el nom li dona a ell per la cova del drac de Mallorca.
I està uns anys aquí fins que considera que ja ha après tot el que havia d'aprendre
sobre la nova cançó, ja ha donat un impuls,
i ha donat un impuls a tot el territori de llengua catalana i a Mallorca,
i se'n torna a la Sevilla a fer de guia turístic.
És un senyor, diguéssim, que en un moment donat
hagués pogut arribar a un estatus de beneració, de figura,
com han tingut altres cantants catalans,
doncs decideix que li agrada més tornar-se a la seva illa
i dedicar-se a on se sigui a turístic.
I tot això us van explicar en aquest cabaret?
I tot això, i més coses que em deixo, moltes més coses,
perquè el Pep Tussà, que entra en la pell del Guillem de Fac
d'una manera increïble, i que ja li havíem vist espectacles
d'aquestes característiques, doncs fa un passeig
per la figura de Guillem de Fac, que en cap moment es fa pesat,
és a dir, hi ha un moment que diverses persones em van dir
han passat dues hores, o em va malament el rellotge?
No, han passat dues hores, i va ser fascinant,
vull dir, realment val molt la pena i n'estic molt content
d'haver acollit un espectacle així.
Déu-n'hi-do, eh?, les coses que passen al Caixa Fòrum.
Això va ser dissabte passat?
Això va dissabte.
Una activitat a més que ve lligada, perquè forma part
de les activitats complementàries o vinculades a l'exposició
de George Cross, els plots de lectura, de la biblioteca,
en fi, d'aquestes activitats de xarxa.
Això mateix, de l'11 també, recordeu-ho.
Una cosa molt interessant també d'aquest espectacle,
ell, això com que el Guillem de Fac va tenir una vida així
bastant bohèmia i tal, va estar treballant a l'estància
amb diversos oficis, un d'ells amb una mina a França,
si no m'equivoco, una mina, sí, una mina a França,
i allà va tenir un incident amb uns miners algerians i tal,
que li van partir la cara i el van deixar sense visió
durant uns mesos.
Va tornar a Mallorca, sense veure-hi, i aleshores,
molts anys després, quan Balma de Mallorca li demana fer el pregó,
no, Manacó, em menteixo, Manacó, li demana fer el pregó,
ell es tapa els ulls i recorda aquells tres mesos
que com reconeixia l'illa era per les olors,
per les veus i tal, i ho explica.
Penseu que hi havia un grup de la 11, diguéssim,
a primera fila, que hi va ser realment un moment
d'aquells intensos i bonics,
perquè realment, ell deia,
tants anys després d'aquest incident,
la meva illa, quan em vaig tapar els ulls,
vaig adonar-me'n que ja no era la mateixa illa,
i me'n vaig adonar perquè ja no feia la mateixa olor,
les mateixes olors.
Que bonic, que bonic, ostres.
Vinga, va, tanquem, tanquem el caparell literari,
que això ja va tenir lloc a dissabte,
però fixeu-vos que no us vam poder perdre una,
totes les proposem des del Caixa Fórum,
tot té la seva coseta, perquè no programen qualsevol cosa.
Parlem ara d'una previsió de futur,
una activitat que començarà el dia 17 d'octubre,
es tracta més o menys d'un cicle
de conferències dedicades a l'aigua i les cultures.
Exactament.
I introduïm la nostra convidada d'avui,
que és la Conxita Pinheiro.
Ella forma part dels Amics de l'UNESCO de Barcelona,
que són els que organitzen i, en certa manera,
coordinen el cicle.
Conxita, bon dia.
Hola, bona tarda.
Perdona que t'hem fet esperar una miqueta, eh?
No, hi ha cap problema.
Mea culpa, mea culpa, ho sento.
No, cap problema, cap problema.
Conxita, si et sembla, no tenim molt de temps,
però comencem fent una introducció,
perquè ens expliquis qui sou, els Amics de l'UNESCO.
Amics de l'UNESCO és una entitat sense ànim de lucre
que es va crear l'any 60 aquí a Barcelona.
Tenim el goig de ser la primera entitat UNESCO
que va bé a Espanya
i les noves finalitats són la de promoure
els principis bàsics que defensa l'UNESCO,
és a dir, treballar per el bé de la interculturalitat,
de la defensa de la llengua,
de la diversitat cultural, de la religió,
les diferències que ens separen,
però que també ens poden unir.
I aleshores, doncs, des que es va crear els anys 60
per una sèrie de persones que volien lluitar
per aconseguir aquests ideals,
doncs tenim la sort que encara continuem treballant
en tot aquest àmbit.
Per què ara parleu sobre l'aigua?
Bueno, en principi ja és un cicle
que, de fet, portem uns anys fent-ho a la nostra seu
i l'any passat a Caixa Fòrum Barcelona
els va semblar que era un tema molt adient
perquè l'aigua, de fet, és una de les forces vives
que ens ha ajudat a desenvolupar la nostra història
i qualsevol comunitat, doncs, sempre s'ha centrat
al voltant d'aquesta aigua.
Aleshores, seguint el cicle que l'any passat vam fer
per Caixa Fòrum Barcelona,
doncs hem cregut adient que es podria també portar
a les tres províncies de Catalunya
i ara, doncs, ho començarem a fer també a Tarragona.
I creiem que a Tarragona, al tenir Tàraco
com el seu nucli d'on es va originar la ciutat
i els romans van centrar la seva cultura
al voltant d'aquesta beca, que era l'aigua,
doncs vam triar el tema aquest per desenvolupar aquest cicle.
Ara, Tona va dir, possiblement les xerrades
que veurem, que escoltarem en aquest cicle
no són les mateixes exactament que les de Barcelona, no?
Heu terracoritzat el cicle.
Hi ha una... De fet, a veure,
hi ha dues professores que participaran,
que ja van participar en el de Barcelona.
Una d'elles, que és la que parli sobre els temes
dels recursos hídrics a l'Àsia Central
i tots els problemes que envolta aquest tema,
és exactament la mateixa conferència
que vam fer aquí a Barcelona,
perquè va tenir molt d'èxit i hem cregut
que podria ser molt interessant
traslladar-la també a d'altres llocs.
I, en canvi, hi ha una professora
que sí que va participar, que és la Margarida Genera,
però que ha tingut l'abinentesa
i que ho hem trobat molt, molt d'acord,
centrar una mica la seva conferència
sobre algun tema que sigui més proper
a la gent que viu a Tarracó
i, aleshores, parlar sobre el riu Ebre
i el riu Francolí.
A part, després d'aquesta tercera última conferència...
Hi ha una tercera que és específica
ja sobre el tema de Tarracó,
que ens la farà en Josep Anton Ramulà,
que és professor de la Universitat Rupiré Virgili
i que ell, com és historiador especialitzat
en el tema de Tarracó
i treballa en el Museu d'Història de Tarragona,
doncs, aleshores, ha volgut també tocar
el tema específic de l'aigua
dins del desenvolupament de la colònia de Tarracó.
Més o menys ja ens has explicat,
una miqueta ens has fet pinjallada, Conxita,
sobre de què van les tres conferències,
però entrem-hi una miqueta més.
Em crida molt l'atenció aquesta primera
amb què ens cedeu el dia 17 d'octubre.
Sempre són els dimecres a les 7 de la tarda,
això ja que us quedi marcat el calendari.
Sí, sí, les tres conferències
són a les 7 de la tarda
tres dimecres correlatius,
un darrere a l'altre,
començant el dia 17 fins al dia 31.
Parlem de l'aigua,
de com es gestiona aquest recurs natural
a l'Àsia central.
I la implicació a nivell de seguretat internacional
que això té.
Feu, no és una pinzalladeta,
perquè ens fem idea de la repercussió,
de la importància del tema.
Efectivament,
per això és un tema
que hem volgut tornar a tocar
dins del nou cicle,
per la importància que té
tot aquest,
o sigui,
el control d'aquesta riquesa
hídrica en aquesta zona
tan estratègica que hi ha al món,
perquè no només hi ha el tema del petroli,
que quan parlem d'aquesta zona
sempre tenim el tema del petroli i del gas,
sinó que també són una sèrie de països
que tenen uns recursos hídrics
que és necessari controlar-los
de manera molt controlada.
I aleshores la Laura Bea,
que ja està especialitzada
en investigar
sobre aquesta gestió
d'aquests recursos
a les 5 repúbliques de l'Àsia Central,
ens vol fer arribar
i transmetre
com aquesta gestió
ajuda una mica
a que es pugui
controlar
de manera que no hi hagi
conflictes entre els diferents països.
És que a vegades val la pena
recordar que l'aigua,
com a font de vida que és,
és generadora això
de conflictes,
de guerres,
és també un element
de pressió i de xantatge, no?
Efectivament,
hi ha zones del món,
de fet sempre han dit
que si hi hagués una guerra,
actualment seria una guerra de l'aigua,
perquè hi ha països
que necessiten aquest bé
per poder desenvolupar-se.
i aleshores és una mica
del que volem parlar
en aquesta primera conferència
i que la Laura
ens expliqui
la força que té,
un bé que nosaltres
com obrim l'aixeta
i ens surt
no li donem cap importància,
però que hi ha
d'aquests països
que pot generar
conflictes de caràcter polític.
I és una miqueta
la visió que ens farà
ella en aquesta conferència.
Això serà
la conferència que enceti
el cicle
l'aigua i les cultures,
el dimecres, dia 17,
a les 7 de la tarda.
Després, el proper dimecres,
dia 24 d'octubre,
parlarem de l'aigua
com a no només mitjà de vida,
sinó també
com a element comunicador
dels rius.
Això mateix,
la Margarida Genera,
que ella treballa
al Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya,
doncs ens ha volgut
una mica
fer una,
com un transport,
fent servir
el mateix
curs fluvial
d'aquests rius
per les terres tarragonines,
doncs d'explicar-nos
que són dos rius
que estan plens d'històries
des de fa molts anys
i que el seu curs,
a través del paisatge
que hi ha
al llarg de tot el seu curs,
doncs aleshores
va creant
un patrimoni
i un desenvolupament,
una cultura,
o llocs que han servit
per intercanviar mercaderies,
i aleshores
totes les diferents
pobres
que s'han
han viscut
al llarg
d'aquests rius,
doncs
els han fet servir
com un mitjà
de comunicació
entre ells.
Això serà dimecres 24,
l'Ebre i el Francolí,
i hi ha
la darrera conferència
del cicle,
l'últim dimecres de més,
el 31 d'octubre,
en què, doncs,
ens parla de com
la conferència d'època.
Ens traslladem cap a la
Tarra Corromana
i sabrem com es gestionava
el recurs hídric
a la mateixa ciutat,
no?,
les canalitzacions,
l'evacuació i tot això.
Això mateix ens farà,
doncs,
una visita gairebé històrica
de com es va desenvolupar
la colònia de Tarraco
a partir de
tota l'estructura
de les cannes,
tant de l'aigua neta
com de l'aigua bruta,
perquè hem de veure
que els romans
això ho tenien molt,
o sigui,
cuidaven molt,
no només
l'aconseguir aigua
per la ciutat,
sinó
les canonades
que feien que
les aigües fecals
sortissin
de la ciutat,
que és una de les grans
enginyeries
de l'època dels romans,
i justament
a Tarraco
és un dels llocs
més emblemàtics
en aquest sentit.
Doncs, Conxita,
em sembla que
més o menys
ja hem passat
per les tres conferències,
i et deia
el Carles Marqués,
ens avancem molt
amb el tema,
falta encara un parell
de setmanes,
perquè això comença
el 17 d'octubre,
però és que és un cicle
de pes,
i val la pena avançar-nos
i que,
a més,
és un cicle molt diferent
del que acostumem a fer
i que ja vagi sonant
aquí a la ciutat
i donar temps
a la gent
que s'organitzi
l'agenda
i ho tingui present.
Conxita Pinero,
fareu més coses
des dels amics
de l'UNESCO?
Aquí a Tarragona,
ho sabeu si teniu
més activitats previstes
per Tarragona?
Bé,
inicialment
tenim aquestes tres conferències,
esperem que tinguin
molt d'èxit,
tal com van tenir
el Caixa Fòrum
de Barcelona,
i aleshores esperem
com les nostres,
nosaltres fem cicles
de conferències
cada quatre mesos,
aleshores
en Caixa Fòrum
acostumem a fer,
quan comença
el curs al setembre,
doncs de setembre
a desembre
acostumem
a fer aquests
cicles de conferències,
doncs esperem
que tinguin molt d'èxit
i que aleshores
puguem continuar
portant altres cicles
des de cara
a l'any vinent.
Doncs així ho esperem
nosaltres també.
Conxita Pinheiro,
d'Amics de l'UNESCO
de Barcelona,
moltíssimes gràcies.
Doncs moltíssimes gràcies
a vosaltres.
Tanquem l'entrevista,
però encara no
el secció.
Carles,
simplement si ens vols
esmentar les activitats
que ens queden
per aquesta setmana,
perquè el cicle
comença el 17,
però aquesta setmana
tenim propostes.
Exactament,
i tant, i tant.
Beethoven,
segona part,
l'etapa,
diguéssim,
que passa
entre la joventut
i la plenitud,
és a dir,
plenitud 1,
1.800-1.808,
és a dir,
per tant estem parlant
dels anys més napoleònics,
recordeu que ens en parlava.
I dimecres...
A les set,
avui a les set.
Set, set, sí.
Habitualment sí,
és a dir,
lluny i divendres sí,
hem acabat trobant
que és una hora
molt correcta.
I el dimecres ja ho he dit,
Metròpolis
de Fritz Langs,
i tant si us vau perdre
com no,
no es farà tu,
Metròpolis és allò
una altra norma
clàssica del cinema
expressionista alemany
molt diferent,
diguéssim,
el que no es farà
tu és terror,
aquí és tecnologia,
aquí és futur,
futurisme,
i realment
és una pel·lícula
fantàstica.
I aquesta setmana,
evidentment,
com que és poc,
bueno,
és el festiu i tal,
ja no tenim res més.
I dilluns vinent
tampoc hi ha
el Joan Vives,
no torna fins al dia 22,
però aleshores començarem...
a partir del dia 17,
això ve carregadet,
això ve carregadet,
ja comença...
Feina ràpida triàtima.
Sí,
bueno,
ja anirem parlant.
Vaja,
que has de tornar dilluns,
que ve tornes?
Sí,
tant.
Carles Marquès,
moltes gràcies.
A vosaltres.