Fins demà!
Fins demà!
La Rosa Comas és la coordinadora de Tarragona 2012 i és d'alguna manera ja també el fil conductor d'aquest espai de diàlegs en què avui d'alguna manera els llibres o els edificis que acollen llibres o els centres culturals que són les biblioteques són els protagonistes, no?
Sí, hem volgut donar un enfocament potser una mica diferent de Sant Jordi i més aviat parlar d'aquests centres on Sant Jordi potser és permanent, és a dir, és tot l'any Sant Jordi una mica, perquè bé, són centres de lectura, de llibres, però crec que tal com anirem parlant és més que això.
Actualment les funcions sembla que han canviat una mica. I per això hem convidat a la Dolores Saumell, responsable de la Biblioteca Pública de Tarragona,
i a la Montse Requesens, que és responsable de la Biblioteca Pública de Torreforta.
Crec que avui, diríem, no estem parlant amb creadors com hem fet fins ara, sinó amb dos grans agents culturals, realment dues dones molt potents professionalment en aquest sentit.
I que gestionen centres d'aquestes característiques. Dolors, bon dia.
Hola, bon dia.
Montse, bon dia.
Hola, bon dia.
Què és ara una biblioteca? En un moment com l'actual, en una societat com aquesta del 2012, com definiríeu una biblioteca?
És això, un lloc simplement per anar a recollir llibres en forma de préstec o és alguna cosa més?
A veure, a recollir llibres en forma de préstec ho venen a fer uns mil ciutadans cada dia a la Biblioteca Pública de Tarragona,
i a Torreforta també ho fan un bon grapat de ciutadans.
Per tant, recollir llibres pensem que és un dels pilars de la biblioteca, per què no?
Però, certament, la biblioteca és molt més.
La biblioteca és un espai on venen persones, des dels més petits, amb les famílies fins a gent gran.
Venen a llegir diaris, tenim espais com la Maroteca, venen a escoltar contes, venen a consultar internet, venen a estudiar.
El problema és que la capacitat de les biblioteques en aquest moment a Tarragona és petita,
perquè tenim uns equipaments que amb el temps es mirarà que vagin creixent,
però ara per ara la biblioteca és una gent cultural en molts aspectes,
ja dic, amb activitats, amb clubs de lectura, amb formació, amb aprenentatge al llarg de la vida,
i és una porta d'accés al coneixement.
I, sobretot, també un altre aspecte, que seria, és un lloc on es fan vincles,
la gent es coneix a les biblioteques, la gent parla entre elles, es relaciona,
i, per tant, això és molt important, es crea comunitat.
Montse, coincideixes?
Sí, per suposat, coincideixo, i potser remarcaria que és veritat,
és un dels pocs equipaments que dona entrada a gent des de famílies,
amb nens molt petitets, des de mesos, fins a gent molt gran,
i fins a tot tipus de col·lectius que passen per la biblioteca,
per exemple, col·lectius amb discapacitat intel·lectual,
o col·lectius amb risc d'exclusió social,
per exemple, en el cas de Torreforta, que treballem més a aquests aspectes,
o col·lectius que tenen unes necessitats molt específiques
i que dins de la biblioteca també poden trobar una bona sortida.
Sí, dèiem que, abans d'entrar, precisament ha fet referència a la Dolors,
que en uns temps com els que vivim és important fer comunitat.
Ja no és tan...
Bé, hi ha molta oferta cultural, molt de consum,
però és difícil, això, d'aconseguir aquesta creació de comunitat.
Tu deies, per exemple, a Dolors,
que la casa de la biblioteca realment s'acaba construint, aquesta realitat.
Bé, jo crec que s'acaba construint.
És un dels... Hi ha molts més llocs, no?
Però vull dir que, d'entrada, les biblioteques, en aquest sentit,
sí que tenen un important...
Mireu, per exemple, el fet de tenir la informació local de Tarragona.
És important perquè és un lloc on es té tota una col·lecció,
però, a més a més, es té una informació del dia a dia, del que passa.
Vas a la biblioteca i també et serveix per saber a la tarda
a quina conferència pots anar, per exemple.
És posar en valor, potser, tot allò que potser tenim
i no en som prou conscients, a vegades, no?
Parlo d'aquesta activitat o d'aquesta comunitat que tenim, no?
És que la gent...
Siguem capaços de fer aquesta...
De donar-li aquest sentit, de dir, doncs, mireu que a Tarragona
hi ha tot això i...
I, bueno...
Entenc que tot aquest aspecte, cada vegada més,
és la biblioteca i som un lloc que la gent ja la tens
i que, per tant, també tenim clar que nosaltres no som ningú que vagi sol,
no anem sols en lloc, sinó que hem de treballar cada vegada més
en col·laboració amb tots els agents,
siguin culturals, siguin educatius, siguin socials,
perquè realment ha de ser un lloc obert a tothom i per tothom.
I en el cas de Torreforta sempre també és clar, no?,
que fa aquesta funció una mica d'aglutinadora de l'entorn.
Explica'ns-ho.
Sí, a Torreforta, bé, potser perquè treballem als barris de Ponem,
és l'única biblioteca que dona servei, diguem,
des de Riu Clà, seria, fins a Sabona Vista, en aquests moments.
El que treballem molt és amb el teixit associatiu del barri,
perquè una biblioteca per ella sola, com si fos un bolet allà posada,
no serviria de res si no té en compte el teixit associatiu del barri
en el qual treballa i en el que es mou.
Llavors, és indubtable que qualsevol activitat que fa la biblioteca
sempre es fa en col·laboració.
I, per exemple, les activitats així més, bueno, importants
o més destacades de les que feu, digue'ns-en algunes que puguem trobar-hi, no?
Posa'ns exemples.
Per fer-los una idea, no? Per fer-los una idea de la...
Doncs a veure, intentem fer activitats una miqueta per tots els gustos, no?
I una miqueta per tots els col·lectius.
Nosaltres fem especial incidència en col·lectius, gent immigrada,
perquè els barris de Ponent són els barris que tenen un nivell més alt d'immigració.
Tenim, sobretot, molts usuaris procedents de Marroc,
i de Ghana, de Senegal també n'hi ha,
de Pakistan bastant, i de...
És igual, hi ha molts països.
I ara no em surt.
I quin tipus d'activitats feu, per exemple, per aquests col·lectius?
De Nigèria, ara m'ha sortit.
Doncs bé, precisament quan arriba un col·lectiu immigrant,
la biblioteca és un dels llocs en un punt de contacte més important culturalment.
Normalment ja s'adrecen sols, o bé pel boca a boca,
o bé perquè des del consulat mateix els envien a la biblioteca.
Allí ja poden començar a aprendre quins són els tràmits
que necessiten per desenvolupar-se en aquest país.
Després també troben llibres per començar a aprendre la llengua d'aquí,
que seria el català i després també el castellà.
Llibres pels coneixements que necessiten per desenvolupar-se qualsevol,
per exemple, a la seguretat social o per l'assistència social,
troben tota la informació en les biblioteques públiques.
I després, per suposat, tenen la xarxa wifi,
que avui en dia s'utilitza moltíssim a les biblioteques.
Si no disposen de portàtil, també tenim ordinadors nosaltres,
amb la qual cosa se'ls facilita l'accés a internet.
I bé, també poden agafar pel·lícules, llibres...
Bueno, el préstec que comentava abans la Dolors.
És a dir, gairebé feu una feina d'assistent social, eh?
No?
És que nosaltres els barris...
Sou dels primers contactes que tenen gent que arriba de fora
amb el teixit de la ciutat.
Sí, perquè amb els barris col·laborem molt
amb el que és l'assistent social.
De fet, la biblioteca fins ara pertany a serveis socials.
Llavors, és una de les coses que tenim més en compte.
Deu ser molt diferent, no?, la feina.
Si comparem una biblioteca que dóna servei a tota la ciutat,
que és, per dir-ho, la Biblioteca Central de Tarragona,
amb una biblioteca ubicada en un barri, no?
Deu ser...
No sé fins a quin punt, fins i tot, canvia la feina, no?
Jo crec que no.
Jo crec que no, perquè, a veure,
és qüestió de quantitat, potser, en aquest sentit, no?,
de temps que has de...
Mireu, per exemple, aquí a Tarragona
també teniu col·lectius,
no en la mateixa mesura ni de la mateixa manera.
Lògicament, molts fan un gran treball especialitzat
i molt més dirigit, no?
I penso que són tot un referent en aquest sentit.
Nosaltres no tant,
perquè no és mai en la mateixa mesura,
però sí que hi ha actuacions,
hi ha un percentatge d'usuaris d'aquí a la Biblioteca de Tarragona
que el seu primer contacte també és la Biblioteca.
Penseu fins i tot que el carnet de la Biblioteca
és acreditatiu de l'estada a la ciutat,
o sigui que ells acrediten,
estem fent sovint certificats,
benucertificats en aquest sentit,
dient que la primera vegada que van arribar a Tarragona
era l'any 2007,
perquè tenien el carnet de la Biblioteca.
I això és aquí,
és a Torreforta i és a tot arreu.
Ara bé, nosaltres des d'aquí sí que ens trobem
que, clar, com que els ciutadans són...
és tota la població de Tarragona,
per tant, hem de diversificar l'oferta, no?
No ens podem dedicar només a això.
Llavors, clar, que tothom,
amb la seva justa mesura,
hem d'intentar que se senti acollit
i que se senti bé, en aquest sentit,
com a casa seva, no?
Per tota aquesta gent,
i ens passa, per exemple,
estem fent des de l'any 2010
lectura fàcil,
lectura fàcil,
uns grups de lectura,
i de lectura i conversa per persones
amb dificultats en llengua catalana.
Bueno, ja ho sabeu,
que a vegades n'hem parlat aquí, no?
I ara, en aquest moment,
hi ha dos grups,
un de lectura i conversa
i un de lectura fàcil,
i ens venen persones,
però no només de Nigèria,
o ens venen persones de Salamanca,
posem per cas, no?
Vull dir que, esclar,
perquè això ho fem
amb col·laboració amb el Consorci
de Normalització Lingüística,
i, per tant,
bueno, vull dir,
és un altre aspecte
que no només ens agafaria
a persones no vingudes,
sinó que ens agafaria
una mica a persones
que fa anys que estan aquí,
però que tenen ganes
de millorar el seu català,
dic, per exemple, no?
Clar, perquè, bueno,
de fet, en aquest sentit
és una mica com
el que diu el company Jordi Abelló,
no?, que, de fet,
les biblioteques
són com caps culturals, no?,
són centres d'assistència...
Caps, que vols dir?
Ah, centres d'atenció primària,
sanitària, però en l'àmbit cultural.
Una mica que això
ens ha de fer, potser,
reflexionar en el sentit
que, precisament,
aquí és on hem de retallar menys, no?
Això ja és una opinió personal,
però potser també ells
la poden discutir, no?
Però, en aquest sentit,
també, per exemple,
la biblioteca pública,
quins diries que són allò,
coses que destaquen,
per exemple,
els clubs de lectura
fa molts anys, no?,
que els esteu fent,
per exemple?
Sí, fa 10 anys, sí, sí, sí.
Llavors, els clubs de lectura
són clubs oberts
on tothom
qui tingui ganes
de participar-hi
anem fent cicles
i es poden apuntar
en aquest moment,
en aquests moments,
poden encara anar
al club que fem
amb el Museu Nacional Arqueològic,
que és sobre Tàrraco
i en aquest cicle,
per exemple,
ja consisteix
en dues xerrades
i consisteix també
en les sessions
de comentaris
que es parla
amb l'Octavi Brunel.
I, bueno,
doncs hi haurà
una visita senzelles,
per tant,
això també,
sempre a les biblioteques
ho hem de fer,
insisteixo que és gratuït
i és obert a tothom
i, per tant,
aquí sí que
hem d'esforçar-nos
a fer ofertes atractives
i una mica
d'estirar i acompanyar
amb la lectura
i amb aquest aprenentatge
que comporta també
anar
llegint,
anar comentant
i és una altra línia.
I a Torreforta,
el món serà més enllà
d'aquells col·lectius
que ens deies,
dels nouvinguts,
amb la gent més
de tota la vida,
de Torreforta,
de Bonavista,
de Riuclar,
teniu una mica de tot,
d'usuaris molt variats?
Tenim una mica de tot,
però,
sobretot,
sobretot,
tenim molt col·lectiu
vingut de fora,
nouvinguts.
Llavors,
jo volia remarcar
una miqueta
potser la diferència
entre la biblioteca
de Tarragona
i la de Torreforta,
que jo sí que,
tot i que treballem
els mateixos aspectes
i també treballen
en col·lectius
més específics,
potser la gran diferència
que veuria jo
entre una biblioteca pública
de centre-ciutat
i una de barri
seria que,
sobretot,
sobretot,
una biblioteca als barris
té una funció
que és molt educadora.
I potser a altres biblioteques
aquesta funció
no es veu tant.
I quan em refereixo
a una funció educadora,
em refereixo
que quan arriben nens
i adolescents
de diferents cultures
que no han viscut mai aquí
i entren per primer cop
en una biblioteca,
la biblioteca
té l'obligació
i la funció
d'explicar
què és un equipament cultural,
quina és l'actitud
que hem de tenir
en un equipament cultural,
què és allò
que hi poden trobar,
una mica un espai d'acollida
i després realitzar
unes activitats
que són prioritàries,
en aquest cas,
sobre què és el que
venim a fer
a la biblioteca pública.
És a dir,
coses molt bàsiques.
exacte.
Clar, perquè el...
No, què et digues, Dolors?
No, no,
volia...
Jo penso que
hi ha un paper,
hi ha un tema
que és que
treballeu i treballem
junt,
bastant junt,
de la mà de les escoles,
no?
I això és una...
No sé si he sortit abans,
però és important
perquè
això amb la Montse
ho fan molt i molt bé
des de fa molt de temps,
treballen molt
al costat de les escoles
que realment
entenc que escoles
i biblioteques
en aquest sentit
doncs, bueno,
s'han de treballar
de manera bastant
relacionada
i directa, no?
Sí, després,
per exemple,
el Club de Lectura
a Tarragona
fa molt temps
que funciona,
nosaltres l'engeguem
tot just ara
i no és que l'engeguem
tot just ara
perquè aquests anys
hem dit
ah, no calia fer
un Club de Lectura.
No, les coses
no són tan senzilles,
hi ha una explicació,
per això estem orgullosíssims
de començar-la
a partir del 3 de maig,
tot i el retras
que suposen
amb altres biblioteques.
És perquè
la nostra funció educadora
com a biblioteca
comença a donar fruit
aquest any.
Ha sigut un procés
de 5 o 6 anys,
a la biblioteca
hi va haver
una sèrie de...
una sèrie d'activitats
que han precedit
aquest Club de Lectura
i que han fet
que tota aquesta diversitat
cultural
amb la que comptem
doncs,
aprengués a conviure
entre elles, no?
Això sembla molt fàcil
però és una tasca
molt difícil, no?
Quan hem aconseguit
que ara
tota aquesta diversitat cultural
hagi encaixat
en l'espai biblioteca
és quan ara realment
ens podem decidir
a fer, per exemple,
el Club de Lectura Infantil
o el Club de Lectura
per gent immigrada
o el Club de Lectura
per deficients intel·lectuals
que el tenim en marxa
ara també.
I això per què ho dic?
perquè hem hagut de realitzar
totes unes activitats prèvies
abans d'arribar aquí, no?
Activitats com, per exemple,
el racó de la convivència
que dius
oi, què és això
en una biblioteca?
Doncs era un raconet específic
amb activitats específiques
per famílies
arribades de diferents llocs
del món, sí?
I el que fèiem
és que a través dels nens
de 0 a 6 anys
contactàvem amb els papes,
els mames,
els avis,
els àvies
i realitzàvem activitats
per conèixer-nos una mica
perquè, clar,
és molt diferent
la vida de Nigèria
que la de Marroc,
que la d'aquí, Catalunya.
I, clar,
un quan arriba de cop i volta
en un lloc nou
doncs necessita també
un procés d'adaptació
igual que la biblioteca.
Ha hagut d'adaptar
durant 5 anys
tota la seva programació
a un col·lectiu infantil,
a un col·lectiu adolescent
i a un col·lectiu adult
amb unes necessitats
que eren molt diferents
de les que teníem
a Torregona,
a Torreforta,
a Bona Vista
o a Camp Clar,
que deies tu abans, no?
I, clar,
tot això ens ha generat
tot aquest procés.
Rosa.
Sí, clar,
perquè abans que parlàvem
d'això de la creació
de comunitat
al voltant d'aquests equipaments,
les noves,
bueno,
que són les xarxes socials,
suposo que també
deuen haver contribuït
a aquest sentiment
o aquesta...
En els dos casos,
en el cas
de la Biblioteca Pública
de Tarragona,
és molt, molt evident
que l'ús de les xarxes
ha sigut un...
potser un pas més, no?
En tota la gestió
és molt...
és extraordinari, no?
I en el cas de Torreforta
també l'utilitzeu molt
aquests medis, no?
Expliquem-nos una mica
l'acció que feu allí
en les xarxes.
Bé,
amb el que fa
a les xarxes socials...
Bueno, de fet,
això és un camí,
és un llarg camí
que vam començar ja
al...
Vam començar
a prop de l'any 90,
cap a finals dels 90
amb la creació
del web de la Biblioteca,
llavors no hi havia
xarxes socials
ni es presentien, no?
I després,
a poc a poc,
es tracta
d'anar integrant
aquests mitjans, no?
I us canvia, perdona,
Dolors,
us canvia molt
la manera de treballar?
A veure,
de moment
et genera més feina.
De moment
et genera més feina
perquè realment
és un altre mitjà
on
tu difons
i tu esperes...
Jo a les xarxes socials
crec que...
A veure,
per una part
sí que et genera
més feina,
però per l'altra,
a poc a poc
les persones
s'hi van incorporant
i realment
hem de veure
encara els resultats
i hem de veure
vull dir que estem
en el camí,
no podem pensar
de dir
ja tothom
estem connectats
i ja està bé.
No,
és un camí
i per tant
aquest camí
perquè rebre el feedback
de les persones
no sempre és fàcil.
Tots sabem,
no sabem mai
en quin punt estem,
si això ha agradat
o no ha agradat,
si això,
clar,
nosaltres voldríem
que les xarxes socials
ens diguessin
que tinguéssim
aquesta resposta
immediata
de l'usuari
i això no sempre passa
però no a la biblioteca
sinó en cap xarxa social.
Estem enmig del procés.
I llavors estem
al camí.
Estem enmig del camí.
Jo les valoraria
de manera molt positiva
com una evolució natural
i que hem de mirar
sempre
de ser útils
des d'una biblioteca.
A veure,
de no...
Montse,
i en el vostre cas
és molt diferent
potser
perquè veniu
precisament
d'una altra història?
com a biblioteca?
Les xarxes socials,
em preguntes
o l'informàtica?
Sí, xarxes socials
i internet.
Xarxes socials i internet
als barris
ens han anat molt bé
per combatre
la fractura
alfabètica
i digital
que dèiem.
El que necessitem
és molts més ordinadors
que no tenim
perquè mentre que a Tarragona
s'entra
hi haurà molta gent
que pot comprar-se
un portàtil
que pot tindre internet
a casa,
penseu que
en els col·lectius
que nosaltres treballem
això no existeix.
Llavors,
disposem
de sis ordinadors
a la infantil
i de tres a la d'adults
que són poquíssims
i que treuen fum
perquè cada 30 minuts
fem canvi de torn
perquè no podem
permetre'ns allargar-ho més.
I en quant al wifi,
doncs sí,
la biblioteca,
tota la gent
que disposa de portàtil
evidentment
en fa molt durs
perquè tens un wifi gratuït.
Rosa,
hem d'anar acabant.
Avui ens sembla
que s'enspacura el programa.
Sí, una miqueta.
Perquè podríem tornar,
en fi,
ja ho parlarem més endavant,
podem tornar a convidar
la Montse i la Dolors.
Bé, doncs,
si et sembla
que acabem amb una recomanació
perquè,
doncs,
de cara a Sant Jordi,
bé,
com fem al final,
no?,
del nostre espai,
aquesta vegada,
aquesta setmana,
recomanem un acte
diferent
dintre de Sant Jordi
que és
la Pop-up Store
d'Andoloplandu.
Què és això?
Diríem,
és l'Elisabet Díez
que la vam tindre aquí
en un dels programes
de Cruïlles,
il·lustradora,
doncs el dia 22
al Museu Uncafè
muntarà, diríem,
una petita botiga
d'il·lustració literària
amb els seus treballs
i, per tant, bé,
com que era una proposta
una mica diferent
dintre de tota l'oferta
que hi ha,
doncs hem pensat
que donar-li un cop de mà
a aquesta il·lustradora
que també fa
minicontes,
bé,
ens sorprendrà
amb aquesta petita
instal·lació
al museu.
I això serà
el diumenge 22,
al vespre?
En posem un cafè,
no,
durant el matí
i a la tarda,
sí,
si entreu al nou web
de lletres
trobareu allà
també els horaris
que és
lletres.tarragona.cat
hi ha la primavera literària
i allí
trobareu els horaris
que és el matí,
una franja del matí
i una franja
de la tarda.
I recordem també
que tenim el concurs
Mirades de Tarragona,
no?
Sí, exacte,
també, bueno,
el segon concurs
de Mirades de Tarragona
que va al voltant
de Sant Jordi,
és a dir,
dels llibres
i les roses
i les activitats culturals
i bé,
ja està obert
fins al 27 d'abril
i es tracta
d'enviar-hi fotografies
al voltant
d'aquesta temàtica
i hi ha molts premis
i bé,
crec que llaminés.
Tot això,
que ho consultin
a la pàgina web
de Tarragona 2012,
recorda l'adreça?
t2012.tarragona.cat
Molt bé,
doncs avui hem parlat
de les biblioteques,
segurament haurem de fer
un segon capítol
perquè és amplíssim
parlar de les biblioteques
com a centres culturals,
avui amb la Dolors Saumell
de la Biblioteca Pública
de Tarragona
i la Montse Requesens
i bona feina
i bon Sant Jordi
que la gent que treballa
a la biblioteca
és quan tenim més feina.
Encara és més especial,
suposo.
Gràcies
i Rosa,
fins dimecres que ve.
Fins dimecres.
Adéu, bon dia.
Que culpa tengo yo
de salir disparado
como un torpedo
un buen día de un huevo
que culpa tienes tú
de salir disparado
como un cohete
un buen día de un huevete
y quién iba a pensar
que en la corrida
de mi vida
la leche no iba a ser mía.
Dios, qué barbaridad.
Qué casualidad,
qué situación tan divertida.
Ay, gracias, papá.
que culpa tengo yo
si recién llegado al mundo
una enfermera
me sacudió en el culo.
qué culpa tienes tú
si al llegar a la tierra
te...
un buen día de un huevete
la hiper renewed