Fins demà!
Lletra ferida, segur.
Sí, Lletra ferida, segur.
Una gran comunicadora enamorada dels llibres.
Una gran comunicadora de la literatura.
És a dir, que ha aconseguit una mica que els clàssics tornin a estar...
No ho han deixat estar mai, però a vegades ens n'oblidem.
Està de moda, és fashion.
Està de... siguin actuals, moderns.
Ara parlem amb la Laura Borràs abans, però com sempre comencem l'espai amb el Carles Marquès.
Bon dia.
Bon dia.
Hola, què tal?
Si jo havia posat a parlar...
És tan informal, això.
Sí.
Hola, bon dia, estimats aviants.
Repàs, fem repàs de la setmana com ha anat.
Fem repàs de la setmana com ha anat.
Bé, ahir vam tenir...
Anem d'això, d'enrere com els crancs.
Ahir vam tenir l'últim concert dels dos, que estàvem previstos de Camerata XXI,
vaja, del quartet de Camerata XXI, amb danses i festes del Castell del Duc.
Fantàstic.
Ahir vaig anar, el primer dia no hi vaig poder anar.
i està molt bé, perquè també ara que parlàvem de comunicació, és a dir, saber comunicar la música i sobretot amb els nens, que són exigents.
Com ens deien ells mateixos, els Camerata XXI, sense ballar.
Sense ballar, però sí que...
Sense fer-los ballar, però van ballar una mica.
Bé, venien, sí que venia de gust, perquè a més acaben allò amb peces populars o tradicionals,
que realment quan les escoltes dius que aquestes encara continuen sent, no sé si s'ha estat a Irlanda,
però la música que són els pubs de Dublín, o a Anglaterra també pot funcionar amb alguns pubs de Londres,
però a Dublín segur encara és bastant, o encara veu bastant de la tradició de la música popular del segle XVII,
com era el cas, vull dir, això és el mateix, vull dir, aquesta capacitat de portar-te enrere.
I ja que parlem d'enrere, doncs anem enrere, el divendres vam tenir l'Àngel Blau, de Josef von Stenberg,
i bé, és una gran pel·lícula, vull dir, no sé si l'heu vist o la recordeu, per cert, que no vas venir, no?
No, no, no, però l'he vist a casa.
Ah, perfecte, l'alemany, l'alemany, l'alemany, l'alemany.
Doncs mira si és subtitulada, no m'apretis tant.
Sí, jo també ho faig moltes vegades, això, veure-la subtitulada.
Ja és un subtitulat invers, amb la versió allò traduïda en català o castellà,
i amb els subtítols en la llengua original, perquè per escrit també és important aprendre idiomes.
I més cap enrere encara Ramon Lobo, que el vam entrevistar aquí,
el va venir dijous, explicar la guerra en temps d'internet,
que realment va ser molt interessant, molt interessant,
perquè també varia...
I més ara que hi ha una exposició aquí al Tinguado,
d'Escan, que es diu Aveas Corpus, que va sobre justament testimoniatge.
És interessant, algunes de les reflexions que ens feia ell,
després anar a veure aquesta exposició,
i veure els testimonis de la guerra a través dels artistes,
en aquest cas no a través dels periodistes, com es reflecteixen.
El dimecres, la segona conferència del cicle de l'aigua,
amb Margarida Genera, sobre l'Ebre i el Francolí,
que ens va deixar un punt, ella mateixa va acabar així la conferència,
de la següent conferència que tindrem aquest dimecres.
Molt bé. Jo m'he quedat encara amb una pregunta per fer-te
sobre el concert familiar.
Vau repetir dos diumenges amb la camarata 21.
Va donar per tant de cicle públic?
Sí, sí, sí. Aquesta és una mica la idea.
A veure, tampoc podem fer una programació molt més llarga en setmanes,
però la idea és que si ho fas un sol dia
és molt fàcil que això,
i a més els que teniu nens i famílies ho sabeu,
que aquell dia pel que sigui no passa alguna cosa,
no sigui possible,
o no ens n'anem assabentat de l'agenda o el que sigui.
Aleshores, si ho fem dues setmanes,
l'efecte, aquest boca-orella, l'efecte crida, funciona.
Ho tenim comprovat.
I la segona setmana, doncs, sol anar també molt bé,
a més dones dues oportunitats a la gent, bé, sense anar més lluny.
Jo mateix no hi hauria pogut anar a veure el concert
si no l'haguessim fet dos dies.
Així ho fem amb la programació familiar,
sempre que ens és possible,
i realment penso que és la manera d'arribar a més públic.
Molt bé. Avancem, doncs, els continguts per aquest endavant,
l'agenda d'activitats per caixer fòrum.
És que ens està costant, eh, localitzar la Laura Borràs, també t'ho he de dir.
Bé, clar, vull dir-ho.
I nosaltres no podrem explicar-ho sols, no?
No, però potser podríem fer una...
Si avui no fos possible, podríem fer una represa la setmana...
I tant, això està clar.
Ho intentarem.
Joan Vives, avui.
Joan Vives, l'última conferència de Beethoven,
l'etapa de maduresa, és a dir, fins a l'any 1827, 1815-1827,
i, bé, què dir, ja n'hem parlat cada setmana,
aquestes quatre setmanes,
realment ha estat un èxit de públic,
també és un magnífic comunicador,
com recordes, suposo, de l'entrevista que vam fer.
Per tant, és una setmana de comunicadors,
perquè l'endemà, és a dir, demà,
també a les 7, eh,
i a l'hora ja em sembla que no cal que la diem,
però recordeu, sempre, de dilluns a divendres,
les conferències o actes són a les 7.
Laura Borràs, aquest curs que dèiem,
clàssics moderns,
i de moment comencem amb una introducció a la lectura.
Introducció a la lectura?
A la lectura, correcte.
Vigència i actualitat dels clàssics.
A veure, segurament moltes vegades això.
També la manera en què ens ho han explicat a l'escola,
sobretot, pot ser a l'escola actual,
per a l'escola de fa un temps.
S'acaba d'esfamandre posar-se en una obra clàssica.
Les obligacions, el que creguis que...
Bé, és a dir, tots els tòpics i prejudicis que vulgueu, no?
Aleshores, moltes vegades, en molts clàssics,
si et cauen a les mans i t'arrenquessin les tapes,
i et diguessin, mira, l'última novel·la que acaba de sortir
del Martin Amis, o de Liam McEwan, o qui vulguis,
del Paul Auster...
Bé, doncs...
Ja està, te'n llegiries i quedaries encantat.
Ja, te'n llegiries i quedaries encantat.
En canvi, si et diuen que és un clàssic,
a vegades ens fa una mica de...
Entre el respecte i el...
Oh, quin rotllo.
Sí, la mandreta, no?
He canviat molt el temps.
Bé, doncs no és això.
Aleshores, bàsicament,
a part d'aquesta classe, podríem dir-ne així,
introductoria de demà,
sobre l'introducció de la lectura,
ens centrem, se centra l'Àra Borràs,
en quatre títols, no?
Èdip, rei de Sòfocles.
Després, l'obra mestra desconeguda de Balzac,
que es diu així, eh?
No és que sigui l'obra mestra desconeguda de Balzac,
sinó que l'obra es diu així.
Després, Els morts, de James Joyce, magnífica,
i La metamorfosi de Kafka,
una obra que segurament molta gent coneix,
jo no he sentit de parlar,
però ja m'ha de saber quanta gent se l'ha llegida.
Passa una mica l'efecte,
Tirant-lo blanc o Don Quixot,
són aquestes grans obres que,
més o menys, tots podem tenir un parell de frases
sobre aquesta obra,
però que va d'un escarabat, sí.
És a dir, això ja ho sabem.
I que l'autor era txec i escrivia en alemany,
això també ho sabem.
Però segurament, diguéssim,
el per què d'aquesta metamorfosi,
doncs no la tenim tan clara.
És a dir, com podeu veure,
un clàssic grec, Sòfocles,
diguéssim, a més,
un autor que en aquells moments era pràcticament
com si estiguessin parlant de les telenoveles actuals,
el teatre a Grècia i a Roma
era un espectacle absolutament popular,
per tant, és un clàssic,
però havia de guanyar-se el públic.
Però és que estic mirant aquests quatre del cicle
i una mica es salta alegrament
per diferents èpoques interàries.
Això d'alegrament està molt bé.
Sí, sí, sí.
Una d'aquí, una d'allà.
Exacte, en el sentit aquest,
en el sentit que, escolta'm,
vull dir, no...
A veure, ja hi ha el professorat universitari
per entendre'ns que sí que ha de seguir
una cronologia o una trajectòria,
és a dir, però, en canvi,
aquí no ens fa falta.
Vull dir, a veure si volem entrar en els clàssics,
potser està bé seleccionar
el bo i milloret,
o almenys el que pugui enganxar més al públic, no?
Entenc jo.
La tenim, a l'altre costat del fet telefònic.
Espero que no em digui que he dit moltes mentides.
És que no t'escoltava, no et sentia,
perquè acabem de punxar-la de mateix.
Ah, perfecte, doncs així tot el que he dit és cert.
Laura Borràs, bon dia.
Per fer-te?
Molt bé, molt bé.
La Laura, només per esmentar res,
quatre cosetes del teu currículum,
ets doctora en Filologia Romànica,
treballes a la Universitat de Barcelona,
entre altres llocs,
i representa que ets una enamorada dels llibres
i que, a més, et dediques a difondre'n.
Bueno, representa, no?
És així.
A part, fas molta difusió,
de la literatura,
i amb una passió i una manera
de transmetre el coneixement espectacular
a través de les noves tecnologies,
de les xarxes socials, bàsicament.
Sí, exacte.
Perquè crec que ens hem de dotar
de totes les eines possibles
per mirar de comunicar allò que és interessant.
Això fa que la literatura ens arribi
d'una manera molt popular i molt propera, no?
Ens fas venir moltes ganes de llegir.
Bé, el Carles Marqués,
director del Queixa Fòrum,
que no sé si us coneixeu,
però ja es coneixeu.
No, però som amics de Facebook
i això sí que ara que parlem de noves tecnologies,
però no, personalment no ens coneixem.
Bé, aquesta tarda, demà, demà.
Demà, demà, demà.
M'ha dit, ja veuràs la Laura, ja veuràs què...
Ja veuràs, exactament.
Ja veuràs.
Laura, ara estàvem parlant una miqueta,
fent un esment simplement,
de les tres obres,
quatre obres que has triat per el cicle,
i deia, ostres,
és que fa un tastet de diferents èpoques.
Suposo que t'ha sigut difícil
triar quines obres havies de fer en un cicle
en què ni que hi havia només quatre.
Mira, la veritat és que quan vam plantejar el cicle,
la idea era, primer,
fer perdre una mica la por
que de vegades es té
davant d'aquests grans monuments, no?,
de la història de la literatura,
com són els clàssics.
Llavors vam dir,
una sessió sí que és interessant
de poder-la dedicar
a fer una invitació a la lectura,
un acostament
al que representa
llegir aquestes grans obres.
I, per tant,
la primera sessió que serà de demà
serà, doncs, això,
una invitació a la lectura
i a la lectura en diversos suports, no?,
perquè també entenem el concepte de lectura
avui en dia
com una cosa que va
més enllà del llibre, diríem, eh,
i del text.
Ens centrem en la noció de text,
el text literari,
el text cinematogràfic,
el text pictòric
i de tot això
n'hi haurà,
el text dramàtic,
de tot n'hi haurà una mica.
Aleshores,
amb les quatre obres seleccionades,
doncs, clar,
era com una mutilació
de tot el que podíem haver triat.
Vam intentar que hi hagués
un recorregut
que permetés,
sempre els recorreguts són arbitraris,
doncs,
un clàssic clàssic
en el sentit
temporal, no?,
una obra
de la tragèdia grega
i, aleshores,
en aquest sentit,
hem agafat
l'Edith Rey,
que Aristòtil deia
que era la tragèdia més perfecta,
no?,
que s'havia fet
en els temps clàssics.
Després,
Balzac,
perquè és una novel·leta
molt, molt curta,
que, per tant,
també anima
les persones
que puguin assistir al cicle
a poder-la llegir,
perquè no són ni
una trentena de pàgines,
és una cosa molt, molt breu
que es llegeix de seguida
i que ens permet parlar
de la relació
entre la pintura
i la literatura.
Després,
en el cas de Joyce,
vaig triar també un conte
perquè a Joyce
normalment
sempre se'l relaciona
amb l'Ulisses,
no?,
però té moltes altres obres
i, en aquest cas,
una petita perla
que és el conte dels morts
de la seva llibre
dublinesos
i aquí
podíem fer un viatge
també a través
de la música
i del cinema
perquè John Huston
va portar
aquest conte
al cinema.
Una gran pel·lícula.
Exacte, exacte.
I llavors,
per tancar,
un autor
que donés comptes
a la complexitat
de la modernitat
com és Casca
i la seva transformació
que també és
una altra novel·leta breu.
O sigui,
que fixeu-vos
que estem parlant
de textos
que també volen ser
assequibles
des d'aquest punt de vista
de l'abast,
de la durada
que tenen,
però, en canvi,
que presenten
una gran dificultat
que esperem
que amb el cicle
doncs,
disminueixi
o que doni entrada
a molta gent
que potser
no s'hi havia atrevit,
però els clàssics
sempre són generosos
i, per tant,
sempre arriba
el nostre moment.
I tampoc és
que siguin obres menors,
perquè on diria,
home,
com és que llegeixo
els morts de James Joyce
quan podria estar
llegint l'Ulisses?
Però, igualment,
té la mateixa qualitat,
el mateix pes.
I tant,
naturalment que sí,
és que el tamany
d'un llibre
no determina
la seva qualitat
i, per tant,
Joyce en estat pur
i l'Ulisses
és una determinada
voluntat experimental
i, en canvi,
el conte dels morts
és una reflexió vital
i una radiografia
de la seva
dublin natal,
no?,
i, per tant,
de les contradiccions
del seu moment
i ens dona,
doncs,
una visió
sobre la vida
i sobre la mort
jo crec que molt interessant
a partir d'una cançó,
no?,
una cançó
que és com gairebé
la gran protagonista
del conte.
Llavors,
jo crec que són
altres maneres
de llegir,
llegir ampliant
aquest concepte
de lectura
perquè els lectors
de Joyce
tenien molt present
aquesta cançó
però nosaltres
ja no
i llavors
com ho fem,
no?,
per recuperar tot això
i llavors
en aquest sentit
com llegir
també és sortir
a l'aventura
i a la recerca
de coses desconegudes.
Quin tipus de públic
espereu, Carles,
o quin tipus
esperes tu, Laura?
Aquí ho dirigeu això?
Aquí comença, Laura,
aquí comença.
Bueno,
jo només puc dir
quina ha estat
l'experiència
a tots els altres
queixa fòrums
on ho hem fet,
hem fet a Barcelona,
a Girona,
a Lleida,
a Madrid i a Palma
amb un gran èxit
de públic
i amb un públic
molt heterogeni
en aquest sentit, eh?
Vosaltres
al queixa fòrum
sabeu tenir un públic
molt fidel
i sabeu exactament
a quines franges
d'edat
us,
vaja,
us aboqueu,
però en realitat
he trobat
que és bastant variat
i molt interessat.
La veritat és que
en aquest sentit
un públic
molt, molt agraït.
De moment aquí
a Tarragona
el fem,
que no és costum habitual
del lloc,
el fem a l'inscripció prèvia
perquè en aquest cop
ens convenia
fer-ho així
i realment
l'inscripció
està anant
molt bé.
generalment
aquesta pregunta
no la puc contestar mai
perquè mai se sap
però ara ja m'atreveixo
a dir que sí,
que serà
a part de Fidel
heterogeni,
és a dir que
a nosaltres
quan ve
sectors de públic
al qual ens costa
d'arribar
doncs això
ens interessa
molt
i crec que és el cas.
No cal anar
a totes les conferències.
No cal anar
a totes les conferències,
diguéssim l'inscripció
sí que és per tot
perquè és un tema
de gestió
posem per cas
que aixecoron Girona
ho fa en totes
nosaltres aquí a Tarragona
també deu ser
que devem venir
del món clàssic romà
i potser som
d'una altra manera
però això
no ho acostumem a fer
però
quan ho pots veure així
per escrit
i preguntes
i quanta gent hi ha
i tal
home també fa goig
també fa goig
i no cal venir
és a dir
podeu estar inscrits
per totes les conferències
però intentarem gestionar
que si només us interessa
posem per cas
Balsac
que jo és l'única
que no he llegit
i que no ho connecto
tot i que intentaré estar
a totes
doncs això
pugueu venir
a escoltar
l'obra de Balsac
jo crec que si has llegit
l'obra
perfecte
perquè a més pots entrar
i pots comentar
però si no l'has llegit
que vinguin també
perquè els hi faràs
que fa moltes ganes
jo això és el que diuen
tothom surt
amb aquest doble moviment
gent que és especialista
o que ha llegit
o que té algun d'aquests autors
com autors fetits
diu que bé
perquè doncs
has plantejat
o itineraris de lectura
diferents
o m'ha obert
aspectes
que no coneixia
etcètera
i gent que no l'ha llegit
de dir
me'n vaig corrent
a buscar-lo
perquè ara
en tinc moltes ganes
de tirar-m'hi de cap
una mica
aquesta és la funció
jo penso
dels professors universitaris
que hem de fer
una mica
de mèdium
de pont
entre els textos
i el públic
perquè
per això
per fer-los vèncer
la por
el desconeixement
i fer-los venir
ganes
d'acostar-se
a grans textos
de la història
de la literatura
que jo estic del tot segura
que no els defraudaran
a nivell personal
Laura
15 a 4 llibres
mira ja que estem
parlant de 4
que formen aquest cicle
quins 4 llibres
t'emportaries tu
a una illa deserta?
ai senyor
aquestes preguntes
a mi
em fan triar
com si fos entre la mà esquerra
i la mà dreta
Déu meu
home
és molt complicat
si fos en una illa deserta
perquè per tant
vol dir que
no tindria
res més per llegir
que aquests 4 llibres
que m'emportés
i m'hagués de quedar allà
només amb aquest contingut
doncs segurament
hi hauria llibres
gruixuts
molt gruixuts
per poder
tenir molta teca
exacte
per poder tenir
molta teca
per llegir
llavors
sens dubte
mandoria
els clàssics grecs
les tragèdies
l'esquil
d'Eurípides
mandoria Dante
per suposat
amb l'infern
el prorrogatori
i el paradís
mandoria Shakespeare
perquè així dient Shakespeare
tens aquí
tot un món
de lectura
a veure tres
i segurament
mandoria
algun dels autors
de la contemporaneïtat
més radical
i llavors mandoria Kafka
probablement
o sigui que
ja t'he dit
els autors
més que l'obra
perquè així
obres completes
no aquelles edicions
estupendes
exacte
hauria de ser una illa
molt gran
estic veient
sí
a les illes
ara les fan més grans
sí
ara les fan
ja per la Laura
per si mai hi va
últimament això ha millorat
Laura
i el que sí que
home ja que tenim
el telèfon
ets una lletra ferida
no pares de llegir
últimament
quins referents
literaris tens
fins i tot
d'aquells autors
que ara estan començant
o aquell autor
a reivindicar
que no s'ha sentit
a parlar gaire
i qui dius
això és una perla
a veure
n'hi ha molts
i per sort
tinc aquesta fortuna
d'estar
llegint
molt sovint
originals
ara mateix estem
ja llegint
el Premi Sant Jordi
que en el qual
en soc membre
i per tant
estic llegint
novel·les
molt molt interessant
aquest estiu
les últimes obres
que he llegit
de fet l'última
que he llegit
és Victus
de Sánchez Pinyol
i també
el Jo Confesso
de Jaume Cabré
per exemple
que són
jo crec
dues obres
de referència
que acabaran
sent dues hores
de referència
una de la literatura
catalana
i l'altra
per desgràcia
no serà
una obra de referència
de la literatura catalana
perquè està escrita
en castellà
tot i que l'hagi
escrit un autor
català
però
diria que
de les obres
que he llegit
recentment
aquestes dues
són dues
de les més
importants
segurament
està tot escrit
ja Laura
tu tens referències
esclar
mil referències
en el món de la literatura
queda alguna cosa
ja per inventar
alguna cosa
que et sorprèn
clar meva
clar que sí
tant
només faltaria
és a dir
el que canvia
és
diríem
la modalitat
d'expressió
el que vulguem
explicar
però en realitat
nosaltres
continuem sent
pràcticament
els mateixos
i per això
la màgia
de la literatura
és que parla
de la vida
i per tant
sempre hi ha
coses
per descobrir
maneres
d'explicar-ho
que evolucionen
amb el pas
del temps
l'any passat
vaig tenir
un estudiant
que després
d'un curs
en què havíem parlat
de diversos poetes
de la història
de la poesia
em va acabar dient
és que
no sabia jo
que tots els poetes
parlaven de mi
i és
molt bonic
això
perquè
és veure com
la història
de la poesia
que cada poeta
ha escrit
en la seva circumstància
personal i històrica
acaba
transcendint-los
i servint-nos
a cadascun
de nosaltres
perquè és un jo
que ens interpel·la
a cadascú
amb la seva
pròpia experiència
personal
i aquesta
és la gran
màgia
de la literatura
i això és perquè
alguns clàssics
són clàssics
molt moderns
perquè no perd vigència
allò que tenen
per comunicar
llavors
jo en aquest sentit
tinc tota la fe
en què
nosaltres
continuarem
trobant maneres
de parlar
sobre allò
que ens ocupa
i ens preocupa
i que forma part
de les nostres vides
i els grans criadors
aniran viatjant
a través dels diversos
suports expressius
per explicar històries
que és el que
hem fet els humans
des de temps
immemorials
Recorrem sempre que puguem
a la versió original
ho dic perquè la Laura
si repasseu també
el seu currículum
resulta que llegeix
i s'expressa perfectament
en anglès, francès i italià
a part de català i castellà
tires de versió original
sempre que pots?
Sí
perquè
la versió original
representa una riquesa
perquè cada llengua
és una manera
d'entendre el món
i de mirar el món
però després
el procés de la traducció
també és molt i molt ric
la traducció
ja és una mediació
i aleshores
plantejar-te
com portes una cosa
d'una llengua
i per tant
d'una mirada
d'una cultura
a una altra
ja és molt interessant
i això es pot veure
mira
només ara mateix
acabo de sortir de classe
que estava a la universitat
i parlàvem
de literatura infantil
i només les pel·lícules
de Walt Disney
per exemple
veure-les en original
o veure-les doblades
ja és una diferència
abismal
sabeu per què?
perquè a les pel·lícules
originals
els personatges negatius
tots
parlen anglès britànic
i els personatges positius
parlen anglès americà
ho sabia jo això
m'agrada
imagina't
imagina't això sol
la quantitat
d'informació
cultural
que vehicula
el fet que
la llengua
en la que s'expressen
els dolents
sigui
l'anglès britànic
però la versió
que fan a Londres
posem per aquesta
també és igual
també també
perquè això
no els hi heu fet tanta gràcia
ja no els hi heu fet tanta gràcia
no tenim més temps
no tenim més temps
veus?
ens passa amb els convidats
del Caixa Form
sempre igual
que continuaríem fent la peta
però es tracta
que vingueu demà
doncs ja està
és fàcil
demà comença aquest cicle
de clàssics moderns
un cicle de conferències
a càrrec de Laura Borràs
per fer-vos estimar la literatura
Laura ha sigut un plaer
moltíssimes gràcies
a vosaltres
adeu
adeu
adeu
i Carles
marxem
fins a 10 junts
que bé
que us vagi molt bé
la setmana
igualment