Com cada dimecres ens cobrem amb salut
amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Sant Tegla,
obrim aquest espai per parlar de temes interessants
i avui de fet parlem de la pròstata
i en parlem, com sempre,
ens acompanya el director de l'Hospital de Sant Tegla,
el doctor Javier Oliach.
Doctor Oliach, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I avui he vingut acompanyat del metge adjunt del Servei d'Orologia,
que és en Pasqual González,
el doctor Pasqual González, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Hem de dir moltes coses, no?, de la pròstata.
Sí.
Vaja, n'hauríem de dir moltes, no?, potser.
La pròstata dóna per parlar bastant.
Dóna guerra, eh, la pròstata.
Dóna guerra.
I, bueno, una mica és l'oportunitat avui per parlar
del que és la pròstata
una freqüència en els homes, doncs, bastant alta,
que és la, doncs, això, el càncer de pròstata,
i que, a més a més,
diem-ne, i ara ho estàvem comentant amb el doctor González,
a més a més, dona el fet
que té problemes tant amb el que és el seu diagnòstic
com amb el que és, amb la seva actitud,
una vegada l'has diagnosticat, no?,
és a dir, què hem de fer una vegada l'has diagnosticat.
I aquests punts de controvèrsia,
que no estan, inclús no hi ha un consens científic,
moltes vegades també donen peu a situacions
que costa molt,
doncs, dona molta feina, diguem-ne, per explicar.
Per tant, avui pot ser una bona oportunitat
per anar-la explicant
i per anar parlant d'això,
del carcinoma de pròstata.
Què és la pròstata?
És clar, és que és la primera pregunta, eh, evident.
La pròstata és una al·lenura
que hi ha entre la bufeta i l'oretra,
com que està sota el coll de la bufeta,
si creix molt pot impedir
que surti l'orina correctament.
Això ho tenen tots els homes,
l'únic que és que és una glandura
que amb el temps es va fent sempre gran,
més o menys gran,
i pot ser, pot donar més o menys problemes,
i moltes vegades, molt sovint, doncs, malignitza.
Poden sortir alguna cèl·lula dolenta.
I és el que, bueno,
s'ha de diferenciar una cosa que és dolenta
de que no ho és,
perquè moltes vegades venen els malalts
que no saben,
que és una pròstata gran
i no orinen bé i pensen que és un càncer.
Això hem de, primer, pensar
que no sempre és,
que la pròstata és gran,
no sempre és un càncer.
És a dir, que això d'entrada
és important diferenciar-ho,
perquè la gent generalment s'espanta molt
quan el metge del capsebre
diu que té inflamació la pròstata.
Sí, diguem-ne que a la pròstata
hi ha tres grans grups de patologies,
de malalties.
Una és la inflamació,
que seria una prostatitis,
que seria bàsicament una infecció
d'aquesta glàndula.
Un altre gran grup,
que seria el que és la hipertrofia
benigna de pròstata,
que és que la pròstata creix de tamany,
però és que, a més a més,
això, diguem-ne que és una situació
que a partir de determinada edat
és pràcticament normal.
I això moltes vegades
dona una simptomatologia
que es barreja
amb la tercera gran grup
de patologies,
que és el càncer,
que també moltes vegades
es manifesta així,
és a dir,
que creix la pròstata
i, per tant,
també et dona aquests problemes
que comentava el doctor González
de dificultats a l'orina.
Per tant,
es barregen les simptomatologies
entre el que és
la hipertrofia benigna de pròstata,
que és una entitat
gairebé
d'evolució natural
de la pròstata,
amb una patologia
que té
les seves
complicacions
com és
el càncer de pròstata.
Saber
què és el que hem de fer,
quan hem de fer,
quines deteccions
hi ha,
quines maneres
hi ha per fer
la detecció del càncer,
quines actituds
hem de tenir,
tot això
és una mica
el que
és interessant
de parlar.
La hiperplàcia,
exactament què és?
La hiperplàcia
és un creixement benigne
de la pròstata.
Benigne, eh?
Benigne.
Aquest és el més freqüent,
no?
Nomes a partir de 40 anys.
Exacte.
En teme ològic.
L'únic que és que
no té res a veure
el tamany de la pròstata
amb la clínica obstructiva,
perquè a vegades
pròstates més petites
i la gent orina millor,
o pròstates molt, molt grans,
però si tu orines molt bé
és igual que tindies
una pròstata enorme,
però si tu estàs orinant bé,
això és...
a tenir en compte.
I després,
el càncer aquest,
no té res a veure amb això.
Quan hem de veure,
a partir dels 40 anys,
motius d'alerta?
És a dir,
si anem al lavabo
i veiem que no surt gaire orines,
llavors ens hem de preocupar?
És a dir,
com ho detectem això
nosaltres com a ciutadans,
com a individus?
Per detectar una...
per passar benigna.
Sí, perquè passa alguna cosa.
No,
els homes ho van notant
que el xorret
és cada vegada més primet,
que s'han d'aixecar
moltes vegades a la nit.
Primer comença
amb uns símptomes obstructius,
és a dir,
la pròstata en la bufeta
no acaba de buidar bé,
orines moltes més vegades,
no acabes d'estar satisfet
perquè t'ha d'orinar
dintre de la bufeta,
t'has d'aixecar moltes vegades
a la nit
i després,
a la llarga,
això pot donar problemes
també a la bufeta
que s'ha cregut
una estabilitat vesical,
la bufeta ja no s'ha de controlar
quan s'ha de...
s'hauria de controlar
per fer el pipí
i ja pots tenir sensació
d'urgència miccional,
és a dir,
que t'entrenes moltes ganes
de fer pipí
i no t'ha d'arribar
al lavabo.
I això diguéssim
que és freqüent
a partir dels 40 anys,
fins als 40?
Bé,
o què?
Més que el 40,
potser els 50,
abans dels 40 o 50 encara
hi ha casos,
però és més o menys habitual.
Doctor,
a partir d'aquí,
és a dir,
hi ha alguna forma
de prevenir?
De prevenir
ni el càncer
ni la hiperplàcia
no hi ha
coses clares
que ho puguin
prevenir.
Sí que hi ha estudis,
però que no estan molt definits,
que si el selenic,
que si les vitamines,
la vitamina D,
la vitamina E,
que, bueno,
coses com menjar
menys greixos,
menys carnes,
meies,
però són coses
que no quedaven clar.
Sí que es veu que,
per exemple,
si parlem del càncer,
que la població asiètica
que se suposa
que menja
més peix,
menys carn,
sí que té
menys incidència
de càncer de pròstata,
però no se sap
bé
quines són
les causes.
Sí,
la peculiaritat
d'aquest càncer
és que
la majoria
de causes
que s'han detectat
o relacionat
amb aquest càncer,
diem-ne
que podem fer-hi
poques coses,
és a dir,
contra l'edat
no hi podem fer res,
que és el primer factor,
quanta més edat,
més possibilitat
de tenir
el càncer de pròstata,
la raça,
amb la qual
tampoc no hi podem fer res,
i alguns factors genètics,
tots aquests
són els que
han tingut
una directa relació
causal
amb l'aparició.
D'altres factors,
com els que comentàvem,
són,
diem-ne,
molt menys clars.
I, per tant,
la prevenció,
més aviat
en diríem
la detecció precoç,
més que
la prevenció.
Entraríem
en el que seria
la detecció precoç
del càncer,
que sí,
aquest sí que és un tema
en el qual
està a les nostres mans,
tant dels pacients
com dels professionals
de la salut,
i aquí sí que
nosaltres podem fer
alguna cosa.
Amb el diagnòstic,
per què és tan
lletent de controvèrsia
amb el diagnòstic?
Per què és tan complexa
de la diagnòstic?
Perquè pel diagnòstic,
una de les eines bàsiques
que tenim els uròlegs,
amb els uròlegs
més de capcel·lera,
és el PSA,
que és l'antic específic
de la pròstata,
que només fabrica la pròstata,
però no és específic
del càncer de pròstata.
Llavors pot pujar
per qualsevol cosa,
com deia ell,
de les inflamacions,
una prostatitis,
per una hiperplasia benigna
o per un càncer.
Llavors,
no t'ha quedat mai clar
què pot ser fins que,
abans de fer més proves,
has de passar la biòpsia,
quan tens dubtes
que pugui haver
alguna cosa dolent aquí.
Aquest antigen prostàtic
és molt senzill,
és a dir,
és una detecció de sang,
és a dir,
amb una mostra de sang
que determinen el PSA
i saps si això
és el que ens ha aixecat,
doncs t'ha donat una pista,
però diguem-ne
que no hi ha la relació directa
entre aquest fet
i que tinguis el càncer de pròstata.
I això dóna,
moltes vegades,
a un sobrediagnòstic,
masses diagnòstics
de càncer,
o sospites diagnòstiques
de càncer de pròstata
per sobre el que la realitat
finalment és.
Quan ja està diagnosticat
el càncer de pròstata,
què hem de fer?
Quin és el següent pas?
Bé,
és que dintre dels tipus
de càncer de pròstata
hi ha molts tipus.
Expliquem-ho,
expliquem-ho.
Bé,
hi ha uns graus.
Quan es fa la biòpsia,
per tenir diagnòstics
has de tenir una biòpsia
que sigui positiva,
per molt que el PSA
sigui molt alt,
per molt que altres coses,
per fer el diagnòstic
has de tenir una biòpsia
que sigui positiva
i el resultat de la biòpsia,
juntament amb el
com d'Ales el paquet PSA
te marcarà una mica
quines coses pots fer.
Normalment,
si te mires les guies europees
o qualsevol altra guia,
mai queda clar
en aquest cas
s'ha de fer aquesta cosa.
Sempre hi ha moltes opcions
que són igual de vàlides
i sempre s'ha de parlar
amb el malalt
de quines opcions són per ell,
quins efectes secundaris
podem tenir cada opció,
quins beneficis
i el malalt ha de decidir
quina és l'opció que ell vol.
O sigui que en definitiva,
en última instància
és el malalt qui es cull
en funció del risc que vol assumir
o les conseqüències
que pot tenir aquest tractament.
Sí,
la seqüència diagnòstica
seria el tacte rectal
i el PSA
i després en posteriori
és la biòpsia de pròstata
que aquí tens una mostra
de la pròstata
en la qual et determina
el tipus,
les característiques
del teixit aquest,
del grau
de generació
celular
que té aquest tumor.
Això
associat
amb totes aquestes altres variables
és el que et dona
quines possibilitats
de tractament
tens
davant d'aquest càncer.
Però és que hi ha
molta variabilitat
i
es genera
a l'entorn
d'aquesta variabilitat
molts dubtes
de quina és
la millor opció
i això
és una realitat
que tenim
perquè a més a més
cada elecció
diguem-ne que té
unes conseqüències
i uns riscos
i unes seqüeles
i per tant
la participació
o la decisió
de quina és
la millor opció
la participació
del pacient
és fonamental.
Aquestes opcions
quines serien?
Les opcions
hi ha des de la cirurgia radical
que es trobe
tota la pròstata
la radioteràpia
que aquestes dues
efectes pràctics
tenen les dues
intencions curatives
i són igual de vàlides
les dues
després tens tant
també hormonal
la pròstata
respon
creix
en funció
de la testosterona
en principi
no se sap
quina relació directa
hi ha
no se sap per què
però si baixem
la testosterona
al màxim
aquest càncer
també
també
regressa
es fa més petit
i se pot anar
controlant
tens també
una opció
que també
depèn del malalt
que és el
watchful waiting
és esperar
simplement
anar controlant
aquest càncer
sabem què és
de fet és un càncer
que moltes vegades
evoluciona molt lentament
i que
per això deia
que pot ser
que estem
sobretractant
la pròstata
vull dir
que hi ha moltes cànceres
que no evolucionaríem
però si trobem
alguna cosa
hem de fer alguna cosa
i llavors
hi ha aquesta opció
de dir
tu no vols fer res
ho tens
però
t'estimes més
controlar-te
has d'assumir
el risc
que pot ser
que no
no sigui
és un cas
que evolucioni bé
però bueno
dirà que moltes vegades
la situació
del pacient
és a dir
moltes vegades
el diagnòstic
es produeix
amb una persona
de 80 anys
clar
un diagnòstic
amb una persona
de 80 anys
en la qual
la possibilitat
que li doni
problemes
diguem-ne
és baixa
i aquests problemes
poden aparèixer
en un llarg termini
doncs amb aquesta perspectiva
fa que moltes vegades
faci
plantegis actituds
expectants
més que no pas
actituds molt agressives
si la taxa
de mortalitat
als 10 anys
és de
igual ara dic
una barbaritat
i el doctor
em corregirà
no?
jo què sé
del 10%
de mortalitat
als 10 anys
clar ens plantegem
que als 90 anys
tens un 10%
de possibilitat
de tenir una mortalitat
per aquest càncer
però clar
parlem de 90 anys
però de fet
les guies actualment
el que recomana
per exemple
és que a partir dels 75 anys
si tens un PCA
per sota de 3
el límit de normalitat
estaria entre 4 i 5
no t'afacis més PCAs
vull dir
si algun dia
saps d'alguna cosa
que és molt probable
no t'he dit per què
donar-te problemes
és que moltes vegades
se continuen
PCAs
fins a la que sigui
però realment
no s'hauria de fer
la processa
estima llenca
és del tamany
llarg
que arriba a tots sants
d'una castanya
aproximadament
i això es va fent gran
es pot arribar a fer gran
fins al tamany de
fins al tamany
l'onor
si lo normal
són uns 15 grams
potser per una persona
de 30 anys
pots trobar
próstates
de fins a 250 grams
tu seria una taronja
exacte
per exemple la idea
i a més
el de la taronja
m'agrada bé
perquè és un exemple
que jo sempre poso
perquè la próstata
és com una taronja
realment
té la càpsula
i té l'adènoma
que és la part de dintre
normalment
si és una hiperplasia benigna
el que creix és la part de dintre
i si ho perdes
perquè la persona
no orina bé
només no treus tota la próstata
treus només la part de dintre
com que queda la càpsula
queda la pell de la taronja
s'ha de continuar
controlant el PSA
la próstata
perquè pot ser
que aquesta próstata
és que es faci dolenta
amb el temps
molta gent ve a la consulta
i pensa que
no, és que m'han operat
però t'han operat
d'una RTU
t'han operat
només perquè
no era dolenta
t'han operat la part de dintre
i la próstata
continua estant allà
t'has de continuar
controlant per sempre
sense la próstata
s'ha de dir
podem viure
així com es pot viure
sense la vesícula
sí?
sí, sí
el que passa és que
diem que la cirurgia de próstata
quan és una cirurgia radical
té unes seqüeles
que són importants
i que tenen transcendència
amb l'home
i això sí que
és un dels factors
que determinen
moltes vegades
quina és l'estratègia
de tractament
que s'ha d'aprendre
el saber, conèixer
i quines conseqüències
parlem
entre altres coses
bàsicament de la impotència
això és un efecte directe
sense próstata
tant la cirurgia
com la radioteràpia
no és per la próstata
és perquè
quan treus la próstata
i la inervació
que arriba
perquè la funció erèctil
es mantingui
està al costat de la próstata
i moltes vegades
això
tu has d'emportar
d'una cirurgia
no ho pots deixar
llavors és molt difícil
mantenir després
ereccions
cada vegada
cada vegada
amb la laparoscopia
amb les cirurgies
més
més delicades
diem
doncs
es pot intentar
mantenir més
aquests nervis
que passen
pel costat
de la próstata
i moltes vegades
ara
tenim resultats positius
que hi ha malalts
que sí que
després
aconsegueixen ereccions
amb o sense ajuda
perquè moltes vegades
han d'utilitzar
viagra o similars
però tant la radioteràpia
com la cirurgia
tenen aquests efectes
les dues provoquen
disfunció erèctil
sobretot
i també incontinència d'orina
i després es capi pipí
això
genera un dia a dia
és complicat
afecta la qualitat
de vida dels pàcils
sí, sí
i això és un element
molt important
a l'hora de valorar
quina és l'estratègia
de tractament a prendre
i d'aquí per això
que se li pregunti
més aviat al pacient
a veure si vol assumir
és que per això
abans parlàvem
de la controvèrsia
perquè ara
clar
si trobem un càncer
nosaltres hem de fer alguna cosa
o tu pots viure
sabent que tens un càncer
és un tema molt controvertit
llavors
abans de fer-te el PCR
abans de fer-te una prova
del tracte rectal
o mira
abans d'estudiar la pròstata
tu has de saber
quines conseqüències
pot tenir això
o que pot ser
que si trobem alguna cosa
no tinguis més ereccions
per això
el malalt
és el que sempre ha decidit
totes les conseqüències
tot el que vol fer
amb el seu estudi
aquest càncer
s'ha demostrat
que un percentatge
molt important d'ell
no evoluciona
per tant el tens
però no hi ha una evolució
i aquí
comencen els dubtes
si això no evoluciona
i només és una troballa
que pot ser fins i tot
una troballa casual
doncs val la pena
entrar en aquest camí
amb tot
que et pot afectar molt
amb la qualitat de vida
val la pena
o no val la pena
i aquí ja comencen
les discussions
i evidentment
parlem d'una persona
de 70 anys
doncs clar
si no evoluciona
amb 70 anys
doncs què has de fer
ara clar
el daltre banda
del pacient
sapia que tens
una bomba
diguem-ho així
en el teu cos
doncs també
moltes vegades
costa molt
d'assimilar-ho
i entre aquests
equilibris
és on
s'emovem
moltes vegades
a l'hora de
sapia
què hem de fer
amb els pacients
amb el tacte rectal
com ho detecten
si està inflamada o no
perquè això
m'ho he preguntat
no
amb el tacte rectal
tu
o què es detecta
amb el tacte rectal
la prostatà
si jo està ben pegada
al recte
per la cara anterior
llavors
amb el tacte rectal
toques tota la cara posterior
si està inflamada
només pel pes
que és gran
però que és molt regular
que és lissa
que és tova
quan hi ha un càncer
no sempre
però a vegades
moltes vegades
veus que no és regular
que té algun nodulet
que té alguna part més dura
que són zones sospitoses
que llavors
encara que el pes
de sortís normal
s'haurien de biopsiar
en aquestes zones
o sigui
hi ha tota una tècnica
que en pica els urales
que en coneixem molt bé
i que la practiquen
en el dia a dia
hi ha molts casos
aquí a l'hospital
d'intervencions
de porcetà
sí
tant de càncer
com de hiperplasi
és una de les patologies
i de les cirurgies
més freqüents
dintre de la neurologia
de tot arreu
el més freqüent
està al cap damunt
del rànquing
sí, sí
és molt habitual
és molt habitual
és una patologia
crec que és el segon
càncer
d'araloma
o sigui
per freqüència
és molt freqüent
amb mortalitat
no
afortunadament
la mortalitat
no és molt elevada
no sé
quin lloc està
del rànquing
però probablement
deu ser el setè
o vuitè
de les causes
de mort
per tumor
però de tumor
diguem-ne així
doncs
és el segon
més habitual
amb els homes
no està mal
la investigació
va avançar molt
en aquest camp
de l'orlogia
i en concret
amb el càncer
de porcetà
va avançant
perquè van avançant
els tipus de cirurgies
amb la cirurgia
laparoscòpica
amb la cirurgia robòtica
va avançant també
en temes de medicacions
com que hem dit abans
que era un càncer
que era hormonal
amb medicació
la podem controlar
nosaltres podem
amb medicació
però aquesta amb el temps
pot ser que sigui resistent
que ja no funcioni
llavors hem de canviar-la
i cada vegada
van sortint
més medicacions
per tenir alternatives
quan alguna medicació
funciona
la tècnica
per la parascòpia
és allò
que fan
3 o 4 foradets
exacte
en principi
fas 4 incisions
petites
per dir que s'acaba
la pròstata
i poder treure-la
sense fer una gran incisió
pensa que abans
s'havia de fer
una cirurgia
molt gran
la pròstata
està ubicada
no sé si us ho poden imaginar
però està ubicada
a la pelvis
a baix de tot
és una zona
que sangren molt
i és molt difícil
accedir amb les mans
fins i tot
per nosaltres
és més fàcil
i més bonica
com a cirurgia
d'un punt de vista
laparoscòpic
a part la recuperació
imaginen que és més
molt més ràpida
perquè no hi ha
tanta cicatriu
molt més ràpida
el malalt
de fet normalment
en 3 o 4 dies
marxar cap a casa
no pas que sí
que
ha de marxar amb sonda
quan és un càncer de pròstata
si tiu tota la pròstata
ha de marxar amb sonda
perquè ha d'acabar
de tancar
tota la ferida
que fas per dintre
que això
a vegades
no som conscients
de tenir una ferida dintre
i hem de pensar-ho
també
d'animalment molt activ
de dir
noi que t'han operat
perquè a vegades
dóna la impressió
des de fora
que estàs bé
però dintre
hi ha una cicatriu
hi ha una operació
exacte
això fos com
obre cacau molt
a un pacient
sí
perquè molts no entenen
perquè han de marxar amb la sonda
i com que la pròstata
està entre la oretra
i la bufeta
nosaltres hem de trair
tota la pròstata
hem de suturar
la bufeta i la oretra
aquesta sutura
si traiem la sonda
aviat
s'obriria tota
sortiria pipí
per tot arreu
llavors s'interessa
deixar la sonda
normalment
un parell de setmanes
perquè hagués de tancar
bé abans
de treure-la
i que no hi hagi problemes
és un món
ja ho dèiem al començar
la pròstata
és un món
i l'orurgia també
sí
és un món
que hi ha
la carcinoma
de la pròstata
és d'aquests
dos i dos
no és quatre
doncs en aquest cas
és d'aquells
que clarament
no són dos i dos
més quatre
en aquest tipus
de càncer
avui hem pogut parlar
a l'espai de salut
doctor Javier Olíac
moltes gràcies
per acompanyar-nos
a vosaltres
i també gràcies
al doctor Pasqual González
Urola
que metge adjuna
al servei d'eologia
gràcies
i espero veure-ho a poc
a vostè
espero que si ens veiem
sigui per altres circumstàncies
pel carrer
exactament
moltes gràcies