Sintonia ja de tertúlia.
Avui una tertúlia especial al matí de Tarragona Ràdio
amb tres companys periodistes
que han acceptat la nostra invitació
per fer balança d'un any de mandat municipal.
Avui fa just un any de les eleccions municipals
i ens trobem aquí als Jardins de la Tabacalera.
Hem escollit aquest espai simbòlic de la ciutat
en obres en els darrers mesos
a punt d'obrir-se al públic demà dimecres,
al Jardí Vertical, també al Jardí Horizontal
i d'aquí poques setmanes obriran també dues de les naus,
les dues primeres naus d'aquest futur complex cultural
de la Tabacalera.
Agraïm especialment avui els nostres contartulis
perquè a més el matí no és gaire agradable,
Déu-n'hi-do el vent que fa
i preguem disculpes també als nostres oients
si en algun moment escolten les nostres veus
amb el vent de fons.
Carles Abelló, bon dia.
Bon dia.
Carles Abelló, director del Diari Gratuit Més.
Josep Ramon Correal, bon dia.
Hola, bon dia.
I mal hora.
I mal hora, director del Diari de Tarragona.
Gràcies també per acompanyar-nos.
Sara Sants, bon dia.
Bon dia.
Sara Sants, la delegada de la Vanguardia de Tarragona,
Déu-n'hi-do el vent que fa.
No és gaire propi.
A més, estem tots com una mica abrigats,
però en fi, em sembla que l'any passat,
el diumenge 22 de maig, feia millor temps.
És que fa una setmana feia un sol que trencava les pedres.
I en canvi avui...
Estava a la platja ja.
I en canvi avui ben abrigats.
I en fi, esperem que no ens encostipem
compartint aquesta estona de tortulis.
I avui els he convidat per analitzar aquest primer any
de mandat municipal.
Jo crec que hi ha dues grans qüestions.
La crisi econòmica, com també afecta els ajuntaments
i, per tant, a l'Ajuntament de Tarragona,
amb augment d'impostos retallades en alguns serveis.
I després la qüestió pròpiament política,
que a més aquests últims dies s'ha tornat a ser notícia,
perquè estem en un any de mandat municipal,
en un govern sense majoria absoluta,
un govern liderat per Josep Félix Ballesteros,
però que ha d'anar pactant amb Convergència i Unió
amb el Partit Popular els grans temes de ciutat.
Si els sembla que comencem parlant d'aquesta vessant política.
Carles, un any després, com veus la situació?
És sostenible aquesta situació del govern en minoria?
O creus que hi haurà canvis de manera immediata?
Jo crec que no.
Jo crec que no, perquè les estratègies dels partits polítics
en aquest moment és allò d'estar amb estan bait.
Jo crec que l'últim que s'ha inaugurat a Tarragona
serà això, el que s'ha inaugurat demà, no?
Perquè en una situació d'acrisis econòmica,
a més a més, també s'ajunta a una situació d'acrisis política.
Vull dir, aquí a Tarragona, bàsicament,
tenim el cap de l'oposició, el Jando Fernández, que està a Madrid,
el cap de l'altra oposició, que és la Convergència i Unió,
que està a Barcelona pràcticament tota la setmana,
i per tant, hi ha un stand-by impressionant aquí a la ciutat, no?
Vull dir, Tarragona està allò com la dormideta,
esperant que vinguin temps millors, m'imagino, no?
Josep Ramon.
Comparteixo absolutament aquesta anàlisi.
Crec que viurem tres anys més de política de geometria variable inestable,
i que dia passen empeny, anirem fent,
perquè les estratègies dels partits van encarades ja pensant en d'aquí tres anys,
i en Ballesteros li donaran la vida suficient perquè no es morgui,
però no li donaran absolutament cap injecció que suposi poder revitalitzar la ciutat.
i, per tant, Tarragona perdrà tres anys per donar la legislatura.
Carai, Sara.
No, jo també comparteixo bastant aquesta idea.
A l'oposició no li convé ni estratègicament ni políticament ara assumir responsabilitats,
i tenen collat l'alcalde i l'equip de govern que ha de pactar i negociar absolutament tot amb ells.
O sigui, és una situació relativament de deixar passar el temps i, com deia,
una ciutat bastant parada i que coincideix amb una crisi econòmica que és això,
que segurament només aquest any s'haurà inaugurat això i poqueta cosa més, no?
Sí, perquè el Tarragona, el Cine Tarragona, no ho sé.
El Teatre Tarragona.
Diuen a finals d'any, per l'acte de les nits de les lletres catalanes,
Òmnium Cultural.
Potser serà aquesta l'última, no?
Però en qualsevol cas, aleshores, com interpreten aquestes informacions aquests dies
les declaracions d'Alejandro Fernández, de Victoria Forns, de Begoña Floríar,
que sí, i del propi alcalde, que sí parlem, que sí no parlem...
Arriba en un any tard, no?
És a dir...
Digues?
Arriba en un any tard, no, també?
Bueno, que fa un any també se'n parlava, però a cap d'un any tornar a parlar del mateix
i és com si estiguessin fent un déjà-vu, no?
Jo crec que és marejar-la per 10.
En aquest moment s'està millor a l'oposició que al govern,
sigui l'Ajuntament de Tarragona, sigui el Parlament de Catalunya, sigui on sigui,
perquè sense diners i rebent bufetades per tot arreu el que governa,
ja s'està demostrant, no solament aquí, aquí a Espanya,
sinó s'està demostrant també a tota Europa que el que governa és rep.
Però vols dir que això no passarà factura, també, perquè el ciutadà,
o sigui, eludir la responsabilitat d'aquesta manera i estar discutint
si s'ha de fer moció o no s'ha de fer moció en lloc de treballar en altres coses
o parlar d'altres continguts, vols dir que no passarà factura, també?
Si hi hagués responsabilitat, jo crec que són les típiques èpoques
en les que govern i oposició tindrien que estar plenament munits
i intentar tirar endavant la ciutat.
I això és el que hauria de ser, jo crec, a tots els ajuntaments de Catalunya.
però els partits polítics sabem com actuen
i tothom actua en raó a dintre de tres anys.
No en raó a la situació en què estem en aquest moment, sinó a dintre de tres anys.
I això sí que no passa factura,
perquè al final ja veus que guanyen uns o guanyen els altres
i hi ha aquests canvis de poder,
però al final sí que hi ha un desencís per perdre la ciutadania.
Sí, realment jo també sóc del parer que en aquests moments la situació de la ciutat
requeriria un govern d'unitat.
Però no hi ha perquè hi hagi una impossibilitat de tirar endavant l'Ajuntament,
sinó perquè els canvis que realment fan falta,
si no es fan d'una manera unitària, és a dir, amb tots els partits d'acord,
és molt difícil tirar endavant perquè són canvis que s'han d'emprendre molt impopulars.
El que s'ha estat fent fins ara són gairebé retocs, maquillatges, petites actuacions,
però és que no som conscients de la gravetat de la situació.
Gravetat de la situació que vol dir que s'ha d'anar amb una reestructuració
i de tenir a fons del que és l'administració municipal.
I no només a Tarragona,
no estem parlant en aquest cas d'un problema estrictament de Tarragona,
però a Tarragona també, i a Tarragona molt.
I això, clar, com ho fa un govern amb minoria?
És que no pot.
Està lligat de mans.
És que no pot. No pot fer-ho.
I a llavors demanar el concurs de l'oposició per fer aquest tipus de coses?
No, perquè, com diu el Carles, que estan esperant que se la foti.
I després esperar a recollir els bocins d'aquí a tres anys i treurem rentabilitat.
Aquest és el tema.
Per què tots, preguntaves, per què tots ara aquestes propostes, que sigui una oferta de govern, no sé què.
Tot això és, bueno, com que hem retallat el concurs de focs artificials, ara en fem d'una altra manera, no?
Ara fem focs artificials verbals.
És per continuar estant vius en els mitjans de comunicació.
L'oposició també necessita demostrar que està viva.
I com ho fa?
Doncs, bueno, això, marejant la perdiu, deixant caure algunes coses, però no hi ha una altra intenció que està purament present en els mitjans de comunicació.
Demostrar que s'està a la guai, una mica que s'està davall de la corda per la qual està travessant l'alcalde i una mica, doncs, vigilant a veure si se la fot.
El que passa és que això pot crear encara més de sensis en la població, perquè, segurament, eh, penso, perquè, clar, sembla que el ciutadà pot percebre que sí que hi ha voluntat d'arribar a acords,
de crear un gran pacte, sigui amb una força política o amb una altra, o fins i tot un govern molt ampli, i després això, segons les vostres anàlisis que coincidiu,
no anirà més enllà de declaracions en què els mitjans de comunicació i els partits polítics anem jugant, no?
Jo crec que, a veure, jo crec que aquestes declaracions venen donades per una situació molt concreta.
Vull dir, jo crec que el Partit Popular estava passant una situació que passava quasi desapercegut a la política local,
perquè, bé, després de deixar que Ballesteros governés sol a Tarragona, pràcticament, i això moltes vegades els periodistes ho comentem,
jo, això està més mort que caí, no?
Bé, doncs, és aquesta la situació. El PP notava que perdia pistola aquí a Tarragona i que, per tant, tenia que...
I per això llença una proposta.
Llença una proposta ràpida.
De dir, estic disposat a pactar amb l'alcalde, si, per cert, a canvi em dóna un any d'alcaldia, no?
I Convergència, que és la trampa, ja sap què no li donarà.
I Convergència, que estava jo a mig així, l'agafen a fora de joc i diuen, bé, jo també.
Clar, que Convergència, recordem, ha canviat el president local, Joan Besora,
que no sé si aquest pot ser un factor que pugui ajudar a apropar posicions, no?
Seria una altra derivada política.
Jo crec que també ha assegut, li ha anat bé al Joan Besora per també sortir a la palestra i dir la seva, no?
Jo també opino, no?
Vull dir, llavors, clar, aquí s'ha muntat un lío d'una història que no existeix, no?
Vull dir que...
Però amb una crisi que ja dura fa quatre anys, que afecten els ciutadans,
que els ciutadans perceben com cada dia li arriben una cascada d'anuncis de retallades,
d'augments d'impostos, del govern de la Generalitat, del govern de l'Estat,
a nivell local, a nivell municipal,
aquesta situació de govern en minoria la veieu sostenible en els tres anys que queden?
o serà una situació, doncs, de certa agonia pel que dieu?
Però passa aquí i passa a la Generalitat.
La Generalitat també té una minoria i estan governant.
I vull dir, és que no queda el terremell, una de dos.
És que cada vegada, jo crec que les majories,
les majories absolutes seran difícils, molt difícils, i per tant, doncs, bueno...
Perquè d'aquí tres anys se'l puc servir a una majoria...
No, i tot fa falta...
A veure, jo crec que és un problema de responsabilitat, és el que deia abans.
Si es partís, diguéssim, escolta, amb certs temes, d'acord, no estarem d'acord,
perquè és lògic, vull dir, són ideologies diferents i formes de governar diferents.
Si amb això, escolta, qui governa és el que posa les pautes,
però amb el resta arribem a pactes, i pactes sèrius.
I aquesta és l'única solució.
Però aquesta situació de Tarragona, no?, d'anar deixant passar el temps,
d'anar trampejant les coses, després es veu amb el gran projecte, no?,
que ens han venut com el gran assoliment d'aquest any,
que ha sigut als Jocs del Mediterrani,
que seria el gran projecte de futur que ens ven a l'equip de govern.
Aquí resulta que sí, que ens dona una imatge d'unitat,
el que fa és que no en parlem.
O sigui, són Jocs del Mediterrani que anem parlant puntualment
quan va sortint el tema, però...
Queden molt lluny.
Queden molt lluny.
No queden tan lluny, Carles, són 4 anys i mig.
Són 4 anys.
Però tal com està la situació al país,
tal com està la situació al país,
parlar de 2017, uf, és com parlar de...
Gaiabé no pots fer ni previsiós per d'aquells dos mesos, no?
És el projecte, és el projecte, no?
Jo crec que una cosa porta a l'altra.
És a dir, aquesta manca d'engrescament de la ciutat
es demostra en els Jocs del Mediterrani,
o en altres coses, que ho sabeu,
que som la capital catalana de la cultura.
Sí, sí, ho sabeu.
Ho sap algú, això?
Vull dir...
Nosaltres sí, els periodistes ho sabem.
I és que a vegades jo penso, sí o no, no sé, dubto.
Bueno, bueno.
Llavors, això...
Algú se'n recorda?
Qui va ser la capital de la cultura l'any passat?
No, no.
Vull dir que és que...
Jo crec que això és un tema menor, aquest, eh?
És un tema menor.
Bueno, bueno.
És un tema menor, però és el que hi ha.
Els Jocs del Mediterrani també són uns jocs menors.
Això és indubtable.
El que manca és aquesta capacitat d'engrescament de la ciutat
i els que han de tirar, els que han de liderar l'engrescament d'una ciutat
són els llibres polítics i no ajuden a que això sigui així.
Per tant, tenim una ciutat adormida, desmotivada, desmobilitzada, amorfa, trista...
Això és molt perillós, perquè si tenim tres anys per endavant,
és una travessa del desert tremenda, no?
I realment, jo crec que sí que hauríem de fer tots plegats
un esforç de reclamar un exercici de responsabilitat
als nostres representants polítics
per dir, senyors, estem en una situació extraordinària,
molt difícil, i per tant cal un exercici polític extraordinari,
que vol dir, anem a fer un govern d'unitat
per a veure com tirem això endavant,
com replantegem la nostra estructura administrativa municipal,
com fem unes estructures que siguin sostenibles
a partir de la nova situació mundial que s'acaba de crear,
i com fem que aquesta ciutat, que Tarragona, tiri endavant.
I això, lamentablement, es demana molt,
perquè els partits, novament, estan demostrant un egoisme molt gran
pensant només en la seva estratègia de cara a tres anys
per conquerir l'alcaldia, i això ho pagarà molt car la ciutat.
Aquesta falta d'unitat segurament respon a l'estratègia, doncs,
dels altres partits, en aquest cas de Convergència i Unió del PP,
que juguen a la seva, i sobretot especialment al Partit Popular.
En el cas de Convergència hi ha un problema afegit, encara,
que és que Convergència a nivell intern s'ha d'acabar aclarint
qui vol que sigui realment el seu candidat a l'alcaldia
a les properes eleccions.
Hi ha crisis de candidat, i estan en aquesta lluita interna encara ara.
I en el cas del PP seria al revés, que tenen molt clar
qui serà, qui serà, i ens reservem.
Això està clar, ells ho tenen molt clar.
I a més ell ho té claríssim.
Ell va per l'alcaldia, vull dir, estava més clar que l'aigua.
És l'únic que ho té clar.
A costa del que sigui.
Doncs políticament aquest just i amb visió deu ser molt legítim,
ho és, efectivament, però en el conjunt de la ciutat això no li fa cap bé.
Però ell no és estrictament l'únic culpable, ho són tots plegats.
i el que deien, el cas de Convergència, doncs ells encara estan, bueno,
allò, temtejant quina carta acabaran jugant.
I hi ha tota una sèrie de moviments interns, de seves lluites pròpies d'intestines,
i que ningú sap encara com acabaran, ni ells mateixos, no?
Això encara dificulta molt més tot el panorama,
perquè, clar, el cas de la carta de Besold és una carta de consens,
una carta que intenta, doncs, apaivagar els problemes,
intenta buscar una línia de solució,
però tot això està coient-se encara, no?,
amb la qual cosa encara és més difícil trobar aquest consens.
I aquest anàlisi que fa Josep Ramon Correal sobre la situació de Convergència
fa que sigui més probable que els pactes puntuals de l'equip de govern
es facin amb el PP?
Per exemple, ja es van aprovar els pressupostos del 2012
i les ordenances municipals amb l'abstenció del PP.
És més fàcil, potser, per l'alcalde, pactar amb el PP,
de moment que amb Convergència i Unió,
precisament a partir del que deia el Josep Ramon, Carles?
Jo crec que el pacte estable el té amb el PP.
I el té.
I el té.
I també perquè el Partit Popular li interessa donar aquesta...
No, no, jo crec que...
Que ell sí que treballa per la ciutat, no?
Sí, però no, però pel PP és un pacte còmoda en aquest moment.
És un pacte còmoda perquè saben que la persona que està al govern
coses no podrà fer gaires d'aquí a quatre anys
i, per tant, és mantindre, com si diguéssim,
és mantindre el xiringuito tranquil·let, no?
I dintre de quatre anys ja en parlarem.
I llavors, doncs, també sap que Convergència no li menjarà el seu terreny
perquè el PP, a partir de les últimes eleccions,
l'únic que pot tindre ara és anar a perdre vots.
Perquè quan governes i estan governant l'Estat,
sempre perds alguna cosa.
I sobretot en una època en què has de fer retallades,
en què has de prendre decisions impopulars, coses d'aquest estil.
Si d'aquí a tres anys l'economia millora moltíssim,
hi ha hagut una situació que ha canviat radicalment,
els que estan governant aquí a Madrid i a Catalunya
perdran vots.
Perdran vots perquè, normalment,
aquests vots se'n van cap a altres partits que no governen
o cap a l'abstenció.
Vull dir, això està clar.
Llavors, al PP el que li interessava és mantindre aquí a Tarragona,
la tranquil·litat.
A més a més, Alejandro Fernández volia fer els seus pinitos a Madrid
i, per tant, com el volia fer i volia saber que era com era
i, a més a més, era la seva projecció personal
de cara a la política estatal,
doncs li anava molt bé, això.
Tu comparteixes, Sara,
que hi ha preferentment acords amb el PP?
Sí, jo també, perquè jo penso que el PP té més clar
que és el candidat, té més clar que és un interlocutor
i hi ha una autoritat que la Convergència queda més difuminat
i també perquè penso que el Partit Poblars
s'ha pogut jugar millor aquesta carta
de jo col·laboro amb els temes importants
i la s'ha pogut vendre millor que Convergència
i només cal veure, per exemple, en alguns dels plens,
el penúltim crec que éreu així,
quan Convergència feia oposició a l'oposició,
que era una situació bastant inversemblant.
Perquè el paper el té més clar, el PP,
quin ha de ser, que no pas Convergència en aquests moments.
Convergència, el problema que té és que està l'oposició
i damunt té una oposició dintre de l'oposició.
Que era una situació mai vista, no?
Clar, és una situació mai vista
i, a més a més, jo crec que la tendència serà
que això, vaja, és que aquesta candidata
en aquest moment li estan fent un mal favor.
I els resultats de fa un any, recordem,
van donar aquest resultat del govern en minoria,
però es va parlar, i molt,
i es va arribar a un punt molt avançat
de les negociacions entre el Partit Poblar
i Convergència en Unió per formar un govern alternatiu.
Amb la vista que dóna un any, Josep Ramon Correal,
hauria estat millor aquell pacte o creus que no,
que precisament el resultat de les urnes
va decidir que l'alcalde fos Ballesteros
i que era ell qui havia de delirer de l'Ajuntament?
Es va donar el pitjor dels resultats possibles,
pensant en termes de ciutat,
perquè, a veure, és bo que l'alcalde sigui el més votat,
perquè, si no, la gent no ho acaba d'entendre,
i, sobretot, quan la diferència entre el primer
i el segon partit és tan gran.
I, per tant, l'alcalde hauria de ser el Ballesteros,
per lògica, que el que s'havia de buscar
és un pacte més votat amb algun segon.
Això, quan pacten les oposicions
per derrotar el que ha guanyat realment les eleccions,
això no acaba funcionant, això no va bé.
I, a més, és el que acaba provocant
aquesta desil·lusió de la gent amb la política.
i és un pacte...
No diré antinatura, no?
Encara que és una expressió...
No diré antinatura, diria antidemocràcia, fins i tot.
Tot i que el nostre plantejament
és un sistema d'interacció indirecta
i, per tant, no l'exigim directament als ciutadans.
Hauríem d'anar a la fórmula de la segona volta
o buscar un altre tipus de repartiments de proporcionalitat.
Però el sistema electoral que tenim és el que és,
però la lògica ciutadana,
el que fa, el que s'interpreta en altres llocs
on s'han produït aquest tipus de pactes a la contra,
s'ha demostrat que no acaben funcionant
i la gent també després acaba passant factura.
Per tant, l'alcalde crec que havia de ser el Ballesteros
i el que passa és que havia de buscar un altre tipus de suport
que doni solidesa al govern.
I després, el que dic,
a la vista després com ha anat derivant,
que això no ha acabat, això acaba de començar.
És a dir, l'entrevista que feia el diumenge a l'alcalde
ja estava anunciant que hi ha d'haver acomiadaments,
que hi ha d'haver reestructuració d'empreses municipals,
que no s'han de renovar contractes de personal interi,
que el funcionari que es jubilin
no es podran tornar a cobrir les places, etc.
I moltes altres coses que segurament encara ni ens pensem,
però que s'hauran de fer,
és que no hi ha més remei.
No podem sostenir aquesta administració pública,
no ens la podem pagar.
S'ha de plantejar de dalt a baix.
Això necessita molta valentia política,
molta solidesa.
I justament tot el que no tenim.
Llavors, què ens passa?
L'oposició, l'exposició, mira, fan la viu-viu,
espera, jo veig el govern com si estigués a la UBI, tombat,
i l'oposició, en aquest cas l'Alejandro,
vigilant el pip, pip...
Però visualitzes un projecte de ciutat
propi d'Alejandro per part de Convergència?
Si haguessin fet un pacte, si haguessin guanyat...
Bueno, mira, escolta, l'Alejandro el que té
és que verbalitza molt bé el seu missatge.
Llavors ell ven molt bé el producte i té una idea clara.
i diu, bueno, què volem, Sant Sebastián o el Ferró?
I Sant Sebastián ja ha venut aquesta...
I amb aquesta cabra ha fotut un merda.
Alguns han venut un producte diferent,
alguns han venut un producte on no hi hagi jocs de Mediterrani,
on es prioritzi un altre projecte, on es treballi per...
Mira, l'Alejandro, si el deixes anar,
si el desligues, quan el desliguen,
ell fica el xip, té una idea molt clara...
I això no ve a avançar les eleccions.
I té un missatge polític molt clar que arriba a la gent.
A més, a la curta distància és molt, molt bé,
s'arremene, molt bé.
Bueno, sap el que vol.
Després serà discutible,
rascaràs una mica darrere, potser no hi haurà gran cosa,
tot el que vulguis.
Però la principal arma d'un polític
és la comunicació i els escenaris.
L'Alejandro ho controla perfectament.
Estic d'acord.
Llavors, de moment...
Bueno, de moment...
Escolta, estic parlant de moment.
Jo que sé què passarà d'aquí...
No sabem què passarà d'aquí dos mesos.
I amb les nostres economies...
Amb tota la seva claretat, amb tota la seva estratègia,
i amb tota la gent que el segueix,
amb la seva autoritat...
Jo tampoc no tinc la idea de la ciutat que l'Alejandro vol.
O sigui, de les coses que ell faria,
de les coses que no faria...
Bueno, ara tu estàs demanant molt.
Estem parlant de moment.
Clar.
De moment és això.
Llavors, ell té molt clar que...
Però quan diem unes alternatives,
diu, alternativa què?
Què ens proposa?
Però tu creus, Sara, o Carles,
que hagués anat d'una altra manera
tenint un govern del PP i de Convergència i Unió?
Que hagués canviat molt la situació.
Perquè ara seria l'alcalde l'Alejandro,
segons el pacte amb el que...
No, no, perquè això era impossible.
Això era impossible perquè...
No era tan impossible, Carles,
m'està molt a prop, eh?
Sí, per això era impossible perquè ells saben
que els seus votants,
que tenen una franja de votant
que està molt entre un partit i l'altre,
depèn de qui sigui l'alcalde,
li pot estar regalant l'alcaldia dintre de quatre anys.
Vull dir, i això no eren conscients
i per això no van fer el pacte.
No van fer el pacte,
no se'n fiaven uns dels altres.
He pensat que no s'havia fet el pacte
perquè a 100 quilòmetres no es veia bé el pacte.
Bueno, a 100 quilòmetres no,
però a part d'això, a part d'això...
Va haver una divisió interna molt forta
dins de Convergència.
Convergència es va partir per la meitat
entre els que eren favorables a pactar
i els que no.
I va haver tumultuoses assemblees internes
i va haver molta pugna
i finalment va acabar decidint Barcelona.
Això ho sabem que és així.
I a Barcelona...
A veure, estem parlant de Tarragona, eh?
Estem parlant d'una de les quatre capitals catalanes.
I això, a veure,
mai Convergència ha donat l'alcaldia
d'una capital catalana al PP.
I això no s'ho volia apuntar al Mas,
no volia que li poguessin retreure això
mai del món.
I menys en un moment
en què justament Convergència...
I ja havia donat Badalona, a més a més.
Bueno, exacte.
Llavors, fins aquí podíem arribar.
Però Badalona, mira,
no és una capital.
I això passa molt, eh?
El simbolisme de les capitals de província...
No és el mateix.
Tarragona és Tarragona.
I que Convergència,
doncs és l'alcaldia de Tarragona al PP,
això no hi podien passar.
Per això ens va fer el pacte.
Així de clar.
En fi, la situació va portar a unes negociacions
fins a pràcticament 48 hores del dia de la investidura.
Tenim aquest govern en minoria.
Segons els nostres analistes,
avui la tertúlia,
està clar que seguirem amb aquesta situació
de govern sense majoria absoluta.
Un govern que haurà de fer segurament
noves retallades,
noves pujades d'impostos.
Després li preguntarem a l'alcalde,
però en fi,
per algunes de les declaracions,
és que ja es veu.
Portem a més,
a nivell general de Catalunya i d'Espanya,
tota una tongada d'anuncis de retallades,
d'un menys d'impostos.
A nivell local ha pujat d'una manera considerable
la brossa,
l'impost de béns immobles,
l'IBI,
s'hauran de pagar més per les llars d'infants
i moltíssimes altres coses.
Creieu que ens ve
un segon any de mandat especialment dur, Carles?
Des del punt de vista també econòmic?
Bé, és que abans parlàveu
del que diria l'Alejandro
del programa,
què farà, què deixarà fer.
Jo crec que el programa d'entre quatre anys
serà molt senzill.
És fer un full i dir
farem el que podrem.
Mantenir-nos.
Farem el que podrem,
és que no es pot fer-la més.
I la situació és la que és.
La situació és la que és.
I, bueno,
o sigui, les coses pugen.
A Líbia he tingut una pujada notable.
Però després,
si tu mires fredament,
si tu mires fredament,
dius, home,
jo de brossa no me'n recordo ara
com se paga,
de brossa són 60 euros,
70 euros, 80 euros,
és igual,
el que es pagui de brossa,
no?
Tu, el que pagues de brossa
durant un any,
paga el servei que et fan cada dia.
És clar,
si no pagues ni el servei d'això,
ni el servei de l'altre,
ni el servei de l'altre,
algú està pagant la festa,
no?
I, per tant,
si algú està pagant la festa,
doncs,
en una època en què
no es recapta diners
de les llicències d'obra,
no es recapten diners
de les empreses
perquè cada vegada tanquen més
i tot això,
doncs,
al final,
els diners han de sortir d'un lloc.
Aquí no existeix
una màquina de fer bitllets
i quan te'n falten els fans.
I això és lògic,
és que en qualsevol empresa privada,
si les coses no tiren...
Jo estic d'acord en part d'això,
però convindràs amb mi
que, molt bé,
els serveis s'han de pagar,
però l'administració
pública que tenim
és sobremencionada.
Hosti, d'acord,
no, si això no t'ho veu.
És molt poc eficaç,
hi ha sobre gent per tot arreu
a partir del rendiment que donen
i tenim administracions duplicades
en alguns casos
o amb unes eficiències
més que discutibles.
I aquí,
encara jo no acabo de veure
el replantejament.
És a dir,
tenim totes les mateixes...
Tu saps...
els mateixos consells,
les mateixes diputacions,
els mateixos ajuntaments
en pobles,
micropobles,
en alguns casos,
etcètera, etcètera.
Tot això no,
no s'ha tocat res.
És a dir,
el problema de fons,
que és que tenim
una administració pública
ineficient,
ineficaç,
i caríssima,
i caríssima,
aquí no hi entren.
Aquí no hi entren.
escolta,
potser comencem per aquí,
comencem per aquí,
comencem a buscar
un sistema d'administració pública
molt més eficaç
i molt més adequat
als temps que corren.
S'ha acabat aquest temps
de anar fent administracions
i anar fent parlaments
i anar fent consells
i anar fent històries.
Sí, però aquí tens poc marge.
Tens poc marge perquè...
No, sí.
Tu dius de fer net,
reestructurar i començar...
Absolutament, clar.
Aquí l'Ajuntament
és l'empresa
que ocupa més gent
de la ciutat, no?
És difícil, és clar.
És el que estem dient.
Aquí assumeix
aquesta impopularitat.
Perquè, clar,
a veure,
finalment,
tantes estructures
que és el mòdul vivendi
dels partits polítics,
de gent que es dedica
a la política
de manera professional.
I els estem demanant
que tanquin la seva fàbrica.
Això és el que estem demanant.
Perquè, escolti...
La seva fàbrica
hi ha de molts funcionaris
que també...
Escolti, això,
fins ara s'ha pogut pagar
equivocadament,
perquè ens hem estat enganyant,
però si s'acaba la festa, senyors,
escolta,
això s'ha de...
S'ha de muntar
un pressupost base zero,
que es diu,
el que fan totes les empreses
quan tenen problemes,
el mercat canvia,
quan cal reestructurar.
O és que no reestructurem tots?
Que no reestructurem tots?
Cony.
I llavors
les administracions públiques
aquelles que paguem entre totes aquestes
no s'han de reestructurar?
En què quedem?
És que no ho veig,
no ho veig.
Si es parlen,
no deixen anar...
Però encara ningú ha començat,
encara ningú ha fet el primer part, no?
Reagrupem serveis municipals.
Aviam, els consells,
allí on valguin,
jo no estic d'acord,
en llocs, per exemple,
com el Priorat,
comarques realment allunyades,
que no faci falta un consell
o un organisme
o una mancoboritat...
Però llavors s'ha de fer,
escolta,
això ja s'ha fet.
Si comencem a tindre una mica
de memòria històrica,
en el seu moment,
en el Perineu concretament,
si el coneixeu una mica,
ja estan els ajuntaments
agrupant pobles,
agrupats i tot això.
Perquè allí no hi ha hagut més remei
que fer-ho,
perquè hi ha anys enrere.
Però és que això s'ha de fer
més avall en aquests moments.
Però aquí per aquí
no hi entrem,
s'estan fent petites coses.
I el problema de no fer això
és que llavors
té una sensació
de la improvisació,
de retallem per aquí
però en canvi
prometem un museu
de la Setmana Santa,
retallem per allà
o no cobrirem places vacants.
I no pot ser
abans d'anar pujant l'Ibi,
home, no ho sé.
Però és que a dos anys
que no s'havia tocat, també.
Però hi ha molta gent
que quan els arribi a l'Ibi
tindran problemes
ara aquest any, eh?
No, no, jo no anado
amb l'abundància.
No, home, jo t'ho dic,
l'Ibi,
la pujada de l'Ibi
d'aquest any,
ara espera
que comencin a arribar
els rebuts.
El no vull pagar
de les autopistes
s'estendrà a l'Ibi.
S'estendrà a l'Ibi.
No, home,
si continuem així
la gent arribarà
un moment que dirà
escolti,
bueno, vostè vagi posant
els impostos que vulgui
i faci per el que vulgui
però jo no pago.
A veure què passa.
Els dos últims anys
s'havia congelat
per intentar incentivar
que la gent
no tinguis tant de gasto
i ara també estem fent
una pujada de cop en un any
que, ostres, que sí,
que moltes famílies
ho passaran malament.
Ramon,
jo estic d'acord amb això,
però no estem,
o sigui,
el que passa
és que no estem disposats
a pagar certes coses
i en canvi
ho paguem altres.
L'altre dia
la consellera d'Essanyament
deia una cosa
que tenia tota la raó del món.
Diu,
tothom té un mòbil
i tothom se gasta
30, 40 i 50 euros al mes.
I això sí,
per parlar per mòbil
estem disposats a pagar
i per altres coses no.
Home,
escolti'm,
és que la ciutat no viu de l'aire.
És que això sembla
que no siguem conscients.
Vull dir,
la ciutat no viu de l'aire.
I els impostos
que tu pagues
al final de l'any
a la ciutat,
a la ciutat,
són,
doncs igual,
són,
entre tot,
arribes a pagar,
depèn d'on visquis,
800 o 1.000 euros
en tot l'any.
En tot l'any,
tu com a ciutadà
és l'únic que pagues.
No pagues res més
al municipi.
Pagues tot el tema
de la renta,
tot això s'ha estat.
per l'altre,
tots els serveis que reps,
home,
el que passa ara
és que és inevitable
que la gent,
cada cop serem més exigents
i demanes més responsabilitats
pel que pagues
de la mateixa manera.
Sí,
però en una època com aquesta
no es pot ser tan exigent.
Si no se pot ser,
perquè si som tan exigents
i ens pensem
que encara estem vivint
com fa 5 anys,
anem malament.
No, no,
però jo dic exigents
en el sentit
que si tu estàs
parlant d'una estructura
d'una dimensionada...
És que aquests 2.000 euros
que dius,
fent un cap març
i una mitjana...
Però és que hi haurà gent...
No hi haurà.
Hi ha ara,
hi ha gent que no els pot pagar.
potser són 400,
500 euros.
És que ara estem
en la situació
que estem,
d'atur de gent
que ja no paga
ni no cobre
absolutament res,
és que aquests 2.000 euros
no els pot pagar.
És que aquest és el problema.
És que la xifra d'atur,
és que estem
amb xifres d'atur
que no les havíem vist mai.
És que és aquest el problema.
Llavors,
ens vol dir que,
escolti,
això s'ha de replantejar tot.
no pot ser
que contínuament
la solució
dels problemes
de caixa
de l'administració
sigui la pujada
d'impostos.
No pot ser,
perquè a més a més
tothom diu
que aquesta no és la solució
per reactivar l'economia
perquè torni
a incrementar-se
el consum,
etcètera,
etcètera.
És així.
I de les mesures
que s'han pres
a nivell municipal
en aquest primer any,
més enllà de les pujades
d'impostos
i taxes municipals,
en retallar
en activitats culturals,
el concurs
de focs artificials,
el festival de Dixilan,
en fi,
d'altres mesures
que s'han pres
i, en fi,
rebaixar subvencions
a les entitats veïnals,
a les associacions
de comerciants,
en fi,
totes aquestes propostes,
Sara,
quin balanç
en fas?
Creus que són
les encertades?
Jo també penso que
s'ha d'agradar,
o sigui,
si no hi ha diners,
no n'hi ha,
i també penso que vivíem
molt de la cultura
aquesta de la subvenció,
no muntem un grup,
demanem una subvenció
i fem la nostra activitat,
publiquem la nostra revista,
bé,
tothom,
tothom ens hem d'aplicar,
no?
Jo reclamo que els diners
que pago estiguin
ben gestionats,
per tant,
reclamo una administració
més eficient
i també penso
que hi ha moltes associacions,
però és el que diuen abans,
si és incòmode
retallar dins de casa d'un,
retallar a la gent
que se suposa
que t'ha de votar,
doncs encara ho és més,
però s'ha d'agafar,
s'ha d'agafar el euro
per les banyes
i encara més
que s'haurà de retallar
en aquest sentit,
jo penso.
Però és que s'ha de racionalitzar,
exacte,
s'ha de primar
els serveis que siguin bàsics.
que s'ha de fer una festa major
per cada replada escala,
és que això no pot ser.
Clar que volem una escola de música
o que s'ho pagui.
S'ha fet durant un munt d'anys.
Però que s'ho pagui cada veí.
És que aquí
un paio muntava una paradeta
i havia de pagar subvenció.
Escolta, no,
s'ha viscut d'una repartidora
que als polítics
els ha anat molt bé
perquè ha estat una manera
encoberta també
de captar vots,
diguem-ho clar,
que això està així,
però això s'ha acabat,
s'ha acabat,
les festes majors
als pobles
tota la vida
se les ha pagat la gent
de la seva butxaca.
I tenien la seva llotja
i anaven a l'ovall
i deixaven d'anar
i pagaven els músics
a la mitja part
i la gent s'ho feia.
I a ningú se li ocorria
que podia pagar
o que l'Ajuntament
o que s'havia de demanar diners
amb algú altre
per fer un sarau.
Això s'ha acabat, això.
És que fins i tot
les obres públiques,
les obres públiques
es feien a jove,
que es diu la gent
treballava al mitjà...
Bueno, no volia arribar aquí,
ara ja fa un discurs del vell,
també he tingut contribucions especials.
No vull arribar aquí,
a la granera
per davant de casa seva.
No n'hi havia de servei públic
de neteja
i els pòblics
també estàvem prou nets.
D'acord?
Vull dir que el servei
de la contribució col·lectiva
al bé comú
està molt dins
de la idiosincràcia catalana.
Haurem de recuperar això.
No parlo dels extrems
que haguem d'anar
o com va a Bogotà,
que a Bogotà vas per les moreres
i veus que cada 4 o 5 metres
les rajoles són de diferent color
perquè cadascú
no només passa a la granera
sinó que a més
fa les obres
d'aquell bocí de morera
que li pertoca.
No cal arribar aquí
però vull dir que
hem de canviar aquesta mentalitat.
El que deia el Francesc Pujols
que els catalans
ho tindrem tot pagat
pel fet de ser-ho.
Això no serà així,
no serà mai del món.
Ens queden dos minuts de tertúlia.
En aquests últims mesos
d'aquest mandat municipal
s'ha parlat molt del tercer fil,
un gran projecte
que forma part
de les infraestructures bàsiques.
Ahir el president del Port
en una entrevista a Tarragona Ràdio
apuntava que es buscaran
les garanties jurídiques
perquè el Partit Popular
s'hi pugui sumar el consens
i es garanteixi la provisionalitat.
Creuen ràpidament
que podrem arribar
en els propers mesos
amb un consens al territori
a partir també d'unes declaracions
que va fer la ministra
de Foment a València
dient que es faria
el que ella va anomenar
el tercer càrrim.
Però què vol dir això
de les garanties jurídiques?
Jurídiques
perquè el veig
que es sumi.
Quops artificials
de dialèctica política.
Jo ara dos diners
i ara en empreses
disposades a finançar-ho.
Jo, m'hi sumo o no m'hi sumo
per això de garanties jurídiques?
O garantir que
la provisionalitat
sigui això provisional
i que això no sigui definitiu.
És un...
Foc en cenalls també?
No,
aviam.
Li posen una mica de cremeta
a l'Alejandro
perquè no s'hagi d'on passar
el que va dir
a la conferència de la càmera
perquè ell surti
que ben parat
del seu model
del seu Sant Sebastián
que surti que ben parat
i que no s'hi posi en contra.
Se li estan preparant
el terreny, doncs,
perquè es pugui acceptar
el tercer fil.
Exacte.
No té res més.
Quina feinada,
quina feinada, no?
Una altra cosa
és que el puguin pagar.
Home, però aquest projecte
tampoc era especialment car,
no?
Tenir en compte...
des del port
es dir que hi havia empreses
interessades,
haurà de veure
qui està destinat
a posar el diner
sobre la taula.
Interessa el port,
interessa a tot el clúster
de la química,
la química és,
a més de fer,
ja té feta la terminal
inclús al peu de fàbrica
i com que aquí
hi ha uns interessos privats
a darrere
que empenyaran
i a més que tenen força,
s'acabarà fent.
No és un pressupost car
perquè de fet
és ficar el tercer fil
i per tant
això es fa de pressa,
no hi ha expropiacions,
no hi ha impacte ambiental,
no hi ha tota aquesta...
parafernàlia
de tramitacions
que han darrereixen
els projectes,
per tant aquí
s'anirà per feina.
Tu creus, Sara,
també sí que
finalment el PP acceptarà...
No, el PP que va acceptar.
El PP,
però si la ministra
ho va dir...
Parlava del PP de Tarragona.
No, no, no.
Després d'aquí
les declaracions a la ministra,
el PP de Tarragona va dir...
Va dir que parlava
de l'esma de València,
no?
Una cosa així.
Aquí també és evident
que la multinacional
forta a València
també ha fet
molta pressió
pel tercer fil.
Aquesta, diguem-ne,
que és el punt d'inflexió.
És a dir,
quan la Fora ha dit
necessitem això a València
i ja s'ha acabat
i nosaltres
es en beneficiem.
Carles,
coincideixes?
Sí,
i jo crec que aquí
el PP va patinar
i enfrontar-se
a la ministra
amb una cosa
que estava clara,
no sé,
no sé,
és que l'estratègia aquesta,
si voleu que us digui
la veritat,
no la vaig entendre gaire.
En fi,
avui hem parlat
d'estratègies,
d'estratègies polítiques,
secur,
mig i llarg termini,
hem fet tertúlia
malgrat el vent,
Déu-n'hi-do,
el temps avui,
malgrat ser 22 de maig,
és bastant desagradable,
un matí amb molt de vent
aquí als jardins
de la Tabacalera,
així que els agraeixo
especialment
als companys periodistes,
la Sara Sanz,
la delegada
de la Vanguardia Tarragona,
que es frega les mans
perquè fa una mica de fresca,
tot ho hem de dir.
La propera vegada
vindrà amb el Gore-Tex
per les excuses.
El Josep Ramon Correl,
que és de les Terres de Lleida,
que hauria d'estar
més acostumat també,
Déu-n'hi-do.
Josep Ramon,
director del Diari Tarragona,
gràcies també.
Carles de Belló,
que estem al costat
de casa seva,
a les instal·lacions
del diari Més,
gràcies també
per sortir del despatx
i venir a la tertúlia
avui als jardins
de la Tabacalera.
Gràcies.
Molt bé.
Fins la propera,
bon dia.
Adeu, bon dia.