Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Comença un quart de català,
que no els fios esdopen,
només els fios dormen.
No tan sols els morts obliden,
no tan sols els morts opinen,
només els fios opinen morts,
si només els morts s'obliden.
I...
I...
Tot de cop s'aixeca un mort,
agafa, estopa i dorm.
I a l'instant es torna viu.
I a l'instant es ressuscita.
Comença una nova edició del Cor de Català,
com cada dimecres amb l'Enric Garriga
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric Garriga, bon dia. Hola, bon dia a tothom.
Ben trobat, que ara feia dies que no coincidia amb setmanes, vaja.
Oh, tu que em fas el salt.
Jo vinc cada dimecres, excepte quan m'expulsen.
Jo és que a vegades no puc suportar la teva presència.
Com que t'expulsen?
Jo sempre vinc cada dimecres, excepte si em diuen
no, dimecres no vinguis, que farem una altra cosa.
Això et va passar un dia fa poquet, no? Per això ho dius.
No, ja està bé, mira, un dia lliure,
dic ah, que bé.
Doncs sí, jo vinc cada dimecres
i tot i que
estiguem ja en Quaresma,
a mi encara em donen els efectes
del carnaval i per això
vinc amb un disc que estic cuit, amb aquest disc que es diu
Pulpopop.
Pulpopop.
És una cosa molt carnal i molt sensual.
Són un grup de per allà a les comarques del nord,
de per allà a la zona tramuntanera.
Es diuen Pulpopop.
I per què els ho explico?
I el cuit és el títol del disc.
Aquests van guanyar el Premi Joventut
al festival, al concurs
Sona 9 de l'any 2010.
L'any passat van caure el disco.
Sí, perquè són jovenets.
Bàsicament són un duet,
que són l'Edgar Montsegur,
que és el Pulpo,
i el Pau Boigues,
que és el pop.
Però en directe tenen format de duo,
tenen format de quartet
i tenen format d'octet.
Són preparats per la vida moderna.
Sí.
Per Sant Magí,
el festival de l'Associació de Músics de Tarragona,
van tocar aquests aquí a Tarragona,
allà a la vinguda Vidal i Barragé,
van tocar.
Sí, sí, els van entrevistar, eh?
Doncs aquests.
Han passat pel ja tard.
Ja són coneguts els nostres oients,
doncs ja no cal dir gran cosa més.
venen aquest divendres a presentar el disc,
que va sortir a mitjans de l'any passat,
el disc, em sembla que va sortir,
no sé, cap a l'estiu,
així va sortir,
van passar amb magia,
van tocar cançons d'aquí,
o potser encara l'estaven,
encara no l'acaba de sortir,
però va per allà.
I aquest divendres el presenten oficialment,
en plan,
i a més el seu blog,
el seu web,
que és 3bedoles.pulpopop.com,
és tema destacat,
que diu Pulpopop a la romana al cau de Tarragona.
Diu, els gladiadors del pop
convertiran la sala al cau de Tarragona
en un cirque a la romana.
Serà el primer divendres 24 de febrer
a les 22 hores al cau de Tarragona.
Bacanal de figues i guitarres com espases,
pulpopop,
esclaus i gladiadors de la música.
Esperem a tots els valents.
Bé, això és l'invitació que fan ells
en una imatge molt...
Èpica.
Èpica.
Són uns paios divertits i...
Són graciosos.
Sí.
Són graciosos.
Una mica de performance.
Sí, sí, en directe porten unes pintes així,
molt així.
Si aneu a veure, ja ho sabreu.
I jo els trobo molt,
i ells, de fet,
a les entrevistes ho reconeixen,
ells se consideren escola un papa.
Potser aquesta cançó no ho era tant,
però a les cançons hi ha algunes que dius
ah, això és pulpopop,
m'assemblava que era un papa.
Tant tant així?
Sí, alguna cançó, sí.
Fins i tot n'hi ha una
que és el típic joc de paraules
que una que es diu,
que no la sentirem,
que es diu vull voler volar.
Això és el típic joc de paraules
de l'Adrià Puntí.
Época en papera i tot allò.
Bé, però també aquí els veu
com a glutamato i aier.
Ah, no, només per aquesta cançó, eh?
La cançó que hem sentit
és més glutamato i aier.
Sí, sí, i també els glutamato i aier
eren més gamberros.
Sí, no és que...
Aquests són graciosos,
però no arriben a ser gamberros.
Són graciosos.
Els glutamato eren graciosos i gamberros.
I aquests són bons nois,
una mica, tenen alguna desviació i tal,
però bé.
En tot cas, queda dit,
presentació del disc del Cuit al cau?
Sí, a les 10 de la nit,
preu 4 o 6 euros.
4 anticipada, 6 in situ,
que tampoc és cap ruïna.
Això dientres.
La cosa promet, eh?
Molt bé, divendres.
Comencem sempre el quart de català
parlant de música d'actualitat,
sempre amb algun lligam o altre,
també amb la ciutat,
concerts i tot plegat,
i ara entrem en l'apartat de notícies.
Sí, per cert,
la cançó que hem sentit
es deia
Vius dupats d'opi,
que és com hem de viure
per aguantar el que està caient.
Només això.
Pam!
Una altra manera de aguantar-ho
és anar al teatre.
I com podem anar al teatre?
Doncs mira,
si són parelles lingüístiques,
des del centre,
allò que fem de tant en tant com podem,
com que no hi ha programació municipal,
diguem,
al Teatre Metropol
ni al Teatre Tarragona
que no n'he inaugurat,
doncs tenim teatre al magatgem.
Sí.
Magatgem
de la Cooperativa Uniera Tarragonense
que no sé si...
Fan una obra que porta el Bràbium, eh?
Sí, el Bràbium,
atenció,
són de Reus però bé,
però fan teatre i...
Bona gent, bona gent.
Sí,
aquests són,
tenen trajectòric i tradició,
són bons,
els del Bràbium Teatre
presenten aquest...
A veure, un moment,
que ho tinc aquí.
L'última Pirueta.
L'última Pirueta,
que és una obra
del Luis Alonso de Santos,
un clàssic de la comèdia espanyola
dels anys 50, 60, 70
i potser 80 i tot,
no ho sé,
amb adaptació i direcció
de Carles Vigorra.
El preu de l'entrada
són 10 euros,
però si sou una parella lingüística
ho podeu obtenir gratis
apuntant-se,
trucant-nos al Centre de la Universitat
Lingüística
perquè tenim dues invitacions
per una parella lingüística.
I com ho feu?
El primer que truqui o no?
No,
el sortejarem.
I com que això és imminent
perquè és aquest dissabte,
el sorteig el farem
el divendres al migdia
allà al centre
amb el nostre bombú,
el nostre bombú
sense truco,
bombú normal d'aquests de vingut
i tal,
amb les pilotetes.
La gent ja està trucant.
Trobarà tota la informació
d'això a la nostra web,
a la nostra web,
al Facebook del voluntariat
que tenim
i a la pàgina d'agenda
de la web del Centre de la Universitat
de la Universitat Lingüística
a les cpnl.cat
i ens poden trucar
per apuntar-se a la llista
de les parelles lingüístiques
i ens poden trucar
al 977-24-83-68.
I llavors allí els apuntem
i divendres farem el sorteig.
Hi ha un altre espectacle
pel qual sí que ja
el sortejarem aquí.
El següent espectacle
que és el març,
aquell,
el dissabte 3 de març,
doncs aquest,
el podem sortejar
aquí a un quart de català
el dia abans,
el dia abans que serà
divendres,
dimecres que ve
farem el sorteig
d'aquest espectacle.
L'espectacle per al dia 3 de març
és una cosa interessant,
diferent,
és un espectacle musical.
Són una gent
de les comarques abrenques,
són la Sofia Morales
i l'Enric Panicello,
que són de les Terres de l'Ebre
i que des de l'any 2008
es van proposar
reunir cançons pròpies
i seves
amb cançons tradicionals
i altres artistes
i han donat allò
en un format acústic
i tal.
Llavors és un concert
amb aquell típic punt
reivindicatiu
que tenen els de l'Ebre
sempre,
el recital,
el pot de patítol,
tot això era nords
i intenta recordar
una mica la memòria
tradicional
de les Terres de l'Ebre,
quan allò era nords
i abans de ser centrals nuclears
i coses d'aquestes
que tenen per allà,
a la Ribera
i per allí,
tot allò.
I aquest serà
el 3 de març
a dos quarts d'11
també
el magatzem
i
bé,
doncs la gent també
pot que ens truquin
al telèfon que hem dit
o que mirin a la pàgina web
i ens
allí trobaran el telèfon
i ens poden trucar,
doncs també
el sorteig.
Aquest sí que
com que és
el dia 3 de març
encara tenim una mica de marge
jo crec que podrien fer
el sorteig
dimecres que ve
aquí.
doncs ja sabeu,
pels espectacles
del teatre
al magatzem
entrades gratis
per les parelles lingüístiques
cal que us apunteu
al centre de normalització
lingüística
i teniu una miqueta de sort.
Dit això,
a part de promocionar
teatre,
musicals,
també trobem
cinema en català
de nou comença
una nova entrega
del cicle 5,
no?
Sí,
i si no...
El cinema infantil en català.
Em sembla que ja és la desena,
no n'estic segur,
però com que això comença
ara i durarem uns quants dies
ja ho mirarem
i ho especificarem.
De moment,
aquest cap de setmana,
aquest dissabte
comença
a Tarragona,
a Vilaseca
i al Vendrell
en tots tres llocs,
aquest cicle
hi haurà en tots tres llocs
la mateixa programació
i els mateixos dies.
Després hi ha Montblanc
que començarà,
que ja va començar
el febrer,
el 5 de febrer
va començar a Montblanc
i a Montblanc
fan una programació diferent.
Aquesta setmana
tenim a Tarragona
i a Vilaseca
ho fan els Ocine,
les Gavars,
abans en dèiem
Cines Òscar,
doncs bé,
això ara es diu Ocine,
i és un quart de cinc
el preu 4 euros
tant a Tarragona
com a Vilaseca
com al Vendrell
perquè també és
Ocine del Vendrell.
En canvi,
a Montblanc
van començar,
a Montblanc
és el Cinema Casal,
van començar
el 5 de febrer
amb el Tintín
i el Cine de l'Unicon
i el 12 de febrer
van fer el Catambotes
i aquest diumenge
ells ho fan el diumenge
aquest diumenge
hi ha Alvin
i els Esquirols 3.
Ells ho fan
a les 5 de l'etat
del Cinema Casal
i val 4 euros.
Molt bé,
doncs a veure,
puntualitzem,
a Montblanc
el diumenge 26
fan Alvin
i els Esquirols 3
però a Tarragona
a Vilaseca
i al Vendrell
els Ocine
què trobem?
Aquesta setmana
tenim els Barrufets
en català,
la que es va veure
a l'estiu
la 3D
jo l'he vist
i és graciosa,
fa gràcia.
Sí,
són els Barrufets.
Pel públic nou,
perfecte.
Pels nens que no hem vist mai
els dibuixos dels Barrufets
que més o menys
els hem vist
perquè el Club Subterès
algunes temporades
l'hem fet
i els hem vist
i pels que els recordem
de quan érem adolescents
i els vèiem
em fa gràcia.
Jo l'he vist
i potser diguem tonto
però a mi em va fer gràcia
la pel·lícula.
Torn al cinema
en català
aquest cicle V
home,
diguem altres títols.
No, no.
Ric, no?
No em dius més títols?
No, no.
Mare de Déu.
Misteri, misteri.
I en tot cas
això és molt fàcil.
Va a la web de la Generalitat
busca cinema en català
i pum,
allí trobaràs la programació
de tot Catalunya del cicle.
Deu vent els Barrufets.
Vinga.
La Tònia rebutja el rus
com a llengua cooficial.
què els ha passat als latons?
La Tònia és una exrepública soviètica,
des de l'any 91
són independents
i dius
i què té a veure això
amb Catalunya i els catalans?
Doncs té més a veure
del que tu et penses
però que molt més
i ho explicaré
i per això ho explico
i per això dic
calla,
primer em va dir
l'atenció
pel tema d'això
que la Tònia és rus
a veure què
llengua cooficial
a veure de què va
i resulta que
té molt més a veure
del que nosaltres ens pensem
amb nosaltres mateixos.
Com deia
la Tònia és allò
de les típiques
de les tres famoses
repúbliques bàltiques
la Tònia, Estònia
i Lituània
que van ser absorbides
per la Unió Soviètica
en època comunista
que s'han passat
quasi
més de la meitat
del segle XX
com a
colonitzats
per la Unió Soviètica
i quan l'any 91
es va apatar tot
i van tornar
a ser independents
doncs
han fet el seu camí.
Què va passar
durant aquesta època
de dominació
i de colonització soviètica?
què van fer?
Els russos van fer
allò que fan
els totalitarismes
que és
després de la Segona Guerra Mundial
què van fer?
Doncs
primer
imposar la llengua russa
a totes les republiques
que van caure
sota l'òrbita soviètica
van a Ucraïna
que parlaven ucraïnès
a la Etònia
que parlaven lató
a Estònia
que parlaven estonià
etcètera
això
punt va
prohibit
imposició
de la llengua
russa
després
perseguir els que utilitzen
la llengua autòctona
et va sonant això?
Què passa després de les guerres
amb els règims totalitaris?
Va sonant
després
perseguir els que utilitzen
la llengua autòctona
i
transportació
i transmigració
d'habitants del país
només en van deportar
com a 600.000
en un país
de dos milions d'habitants
en van deportar
els soviètics
en van deportar
600.000
els van dispersar
i van portar cap allà
van portar cap allà
russos
un 40%
de la població
em sembla que són
un terç de la població
actualment
un terç de la població
de la Etònia
és de llengua materna
russa
perquè són els fills
i els descendants
d'aquests
que van anar cap allà
tot això et sona?
Sí, sí, sí
et sona?
Pots establir un paral·lelisme?
Veus un paral·lelisme clar?
Veig per on vas
Fins aquí anem pel mateix camí
catalans i letons
ens han passat coses
molt semblants
eh?
Divideix
i dominaràs
llavors
però hi ha una diferència
nosaltres fa 30 anys
que tenim autonomia
aproximadament
els letons
des de fa 20 anys
són un país independent
llavors fan les seves pròpies lleis
i què van fer?
Les autoritats
de la nova república bàltica
el primer que van fer
va ser
lleis
per protegir el letó
fins i tot
han fet lleis
que obliguen
a conèixer la llengua
els ciutadans
inclòs els miglès de russos
que s'hi havien instal·lat
en aquells anys
i que durant moltes dècades
no van tenir cap necessitat
perquè a més a més
estava prohibit el letó
era el que era obligatori
el rus
doncs
a les lleis lingüístiques
de letònia
des dels anys 90
doncs
és obligatori saber rus
per obtenir la nacionalitat
letona
eh?
i així ja
doncs
ara resulta
que
casualment
i gràcies potser a això
en els últims 20 anys
s'ha invertit la truita
els letons
abans de l'any 91
eren la minoria
lingüística
que estava prohibit
per ser gità
llavors tothom parlava rus
clar
eren una minoria
en aquests 20 anys
s'ha invertit la truita
ara
la majoria de la població
té
parla de letó
i només hi ha
un terç de la població
que tingui com a llengua materna
el rus
perdona
si t'he entès malament
o si t'has equivocat
al dir-ho
que és important
has dit que per tenir
la nacionalitat
letona
s'ha de saber
la to
la sí
sí
potser ho he dit malament
sí
ja està
i llavors m'agrinyo l'aba
el que és obligatori
és saber la to
ja està
la minoria
ara minoria russa
han pressionat
per aconseguir un referèndum
perquè es voti
perquè el rus
sigui cooficial
perquè se senten discriminats
actualment
ara se senten discriminats
perquè clar
la seva llengua
no és oficial
perquè no és la del país
a més una cosa
el letó és una llengua bàltica
no és una llengua eslava
com el rus
no són de la mateixa família
val
per tant
són diferents
deuen ser
bastant diferents
llavors
s'ha arribat al referèndum
i el resultat
ha sigut
no
ha sigut
que no
a més
amb un 75%
dels vots
75% dels vots
han dit
que no volen
que el rus
sigui cooficial
doncs una mica
equivalent
al percentatge
de població
sí
clar
aquí
els nacionalistes
letons
veuen que
amb tot això
maniobres
des de Rússia
per mantenir
la seva influència
en aquests països
i per això
això està passant
a tots els països
exsoviètics
el que passa
és que
aquest tema
de minories lingüístiques
del rus imposat
i tal i igual
les tres repúbliques bàltiques
estan en una situació
semblant
i encara no hem vist
a part del paralisme històric
hi ha una altra cosa
Letònia
forma part
de la Unió Europea
si el rus
hagués sortit
com a llengua
cooficial
automàticament
Letònia
hauria hagut de demanar
a la Unió Europea
que el rus
sigui oficial
ah dins de la Unió Europea
dins de la Unió Europea
afegir una llengua
quan Rússia
no és de la Unió Europea
però
sí clar
però és que
estem parlant
d'uns
d'uns 400 o 500 mil
russo parlants
de Letònia
que amb aquests 400 mil
això és com els de Malta
Malta són 400 mil
i el maltes
és oficial
a la Unió Europea
en canvi
el català
que només som uns 10 milions
després en parlarem
d'això
doncs el català
continua sent
una llengua
no oficial
allò
vull dir que fins i tot
segons el resultat
de aquest referèndum
podríem haver-nos trobat
que el rus
sigui oficial
a la comunitat europea
perquè hi ha 300.000
o 400.000 letons
que tenen el rus
i hauria sigut oficial
en canvi el català
amb 10 o 12 milions
de parlants
encara no ho seria
aquí lliga tot
realitats
realitats
polítiques
socials
lingüístiques
Déu-n'hi-do
jo Maria
dóna'ns un break
dóna'ns una pausa
atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
truquen sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
i de la Tònia
Capital Riga
que m'estava ballant
pel cap tota l'estona
que eres la capital
mira
tot lliga
tot lliga
jo aquest programa
ho feia tot temàtic
ja ho veig
perquè avui ens ha quedat
un programa
com a Dalès
tant Dalès
com que ara parlarem
de Polònia i Catalunya
que et sembla
Polònia
i Catalunya
allò que ens diuen
de pol·locos
sí, sí
justament d'això
però que no toca
la secció aquella
dels rostim tòpics
de gastronomia
just a la fusta
és que d'això va
ah
és aquella secció
avui me poso
exsoviètic
és la secció
que l'Enric
me'n lleva
del pobre Jaume Fabric
sí, no, no
segurament li faria gràcia
li enviarem un missatge
de saps què faig d'això
i dirà
estupendo
molt bé
són comentaris
al voltant de la cuina
i la llengua catalana
cuina, cultura, política
i llengua
és un tetranòmic
cuina, cultura, política
i llengua
com que
mira, de Letònia
me n'he anat a Polònia
per què?
doncs per allò
la típica conya marinera
el programa
tenim els programes
Polònia
Caracòvia
a més és demà
el programa
doncs
i justament
i comença a dir
això
ja sabut que els espanyols
ens diuen
de forma despectiva
els catalans
ens diuen polacos
nosaltres som polacs
i els de Polònia
polonesos
polacs som naltros
polonesos
són els de Polònia
i doncs bé
vull dir
i això
aquesta similitud
no és només
de nom
sinó que aquí
nosaltres
com que ens tenen
d'aquesta manera
ens discriminen
doncs això fa que
nosaltres
discriminats
ens solidaritgem
més fàcilment
amb els altres
que estan discriminats
els polonesos
també han tingut
una història
d'invasions
i d'estites
i d'arronces
amb els veïns soviètics
que se'ls volien menjar
i se'ls han menjat
durant molts segles
o durant unes quantes èpoques
i dècades
en aquest sentit
igual que ens passava
ara que comentàvem
a la Tònia
tenim històries paral·leles
amb aquests països
però
diu
a més
nosaltres
ens en riem
de nosaltres mateixos
i tenim programes
com el Polònia
i el Caracòvia
a la tele
que ens en riem
de nosaltres mateixos
molt
però diu
clar
parlem de cuina
doncs bé
és que amb els polonesos
tenim moltes coses
en comú
en termes gastronòmics
ah sí
per exemple
i aquí ara ve una llista
de coses
que tenim en comú
amb els polonesos
que tu ignores
i jo també
fins a que hem dit això
per exemple
l'opassiu pels bolets
tota mena de bolets
rovellons
els que agrada
anar com a nosaltres
també fan conserva
els ceps
les gílgoles
els rossinyols
les múrgoles
els apagallums
els camperols
les trombetes
tot això
tant els catalans
com els polonesos
ens encanta
i en fem també conserva
i mengem molt
un bolet que es diu apagar llums
que bonic
ja val la pena menjar-se'l
noves polonesos
sí
i després
un altre producte
que competim amb els polonesos
una cosa que es diu
el fejol
que no és nostra d'aquí
és típica de la garrotxa
típica de la garrotxa
i a Polònia
és el plat nacional
que allà
el fan en forma
d'una cosa
que en diuen paixa
que és una farina
o una sèmola
també els agraden
les patates
els naps
i sobretot la col
la col
que és la reina de les verdures
tant per als catalans
com per als polonesos
i tant els catalans
com els polonesos
en fem verdures de bullir
les de bullir
no les de maní
les verdures de bullir
la col
no pot faltar
amb un caldo català
ni amb un polonès
i a més a més
també tenim el costum
de fer farcellets de col
tant allà com aquí
també convertim
l'estima
i l'apreci
dels plats guisats
o estufats
a foc lent
els rostits
amb carns
i bolets
com un que té nens
que es diu
bigos
nosaltres també fem
el fricandó
de vedella
amb bolets
i aquesta cosa
tots els restaurants
de cuina tradicional
hi són
després tenim
molt d'afició
nosaltres i ells
amb el porc
i els seus derivats
vull dir
nosaltres allò tenim
i els embotits
els polonesos
també som molt amics
dels embotits de porc
igual que nosaltres
també tenen
una cosa similar
al bull negre nostre
també tenen
botifarra de sang
amb llengua
aquestes coses
que es fan del porc
les fem a Catalunya
i les fan els polonesos
també
també
una altra cosa
que compartim
potser aquí
l'alcalde de Tarragona
no és tan típic
l'ànec
però a les comarques
del Pulpopop
sí que és més típic
les comarques
del Gironines
el tema de l'ànec
doncs nosaltres
els catalans
almenys en aquella zona
en mengen molt
en guisen molt
i nosaltres també
i a més
amb receptes similars
a més fem receptes similars
fins i tot
una recepta amb tàperes
que és típica
també
sí
l'ànec amb tàperes
que ja et dic
aquí al Camp de Tarragona
no ho fem
això però
a la zona Gironines sí
i això de l'ànec amb tàperes
és típic de Mallorca també
fixa't tu
quin munt de cosetes
i després
doncs també
encara
el tema de postres
també doncs
amb les coques
amb les coques
de fruites i ametlles
també tenim similituds
amb els polonesos
i coses
nosaltres mengem arangada
però és falsa arangada
els polonesos mengem arangada
però autèntica
què vol dir falsa i autèntica?
això ja és qüestió
això és qüestió
diguem
de zoològica
nosaltres en diem arangades
aquí
no són ben ben arangades
però en diem arangades
les arangades al casc
i tot això
per la coca
em recapta
per exemple
i les arangades
que mengen a elles
sí que són arangades
de veritat
les que són
des del punt de vista
de la biologia
de la zoologia
són arangades
i doncs bé
unes quantes cosetes
i després també
la passió per la gastronomia
relacionada
amb les festes religioses
també
la passió
amb el tema
de postres
i plats de postres
que també tenim
moltes concomitàncies
vull dir que
el que ens diguin polacos
doncs en el fons
hi ha molts motius
hi ha molts motius
que alimenten
aquesta
alimenten
aquesta comparació
que bonic aquest final
és el rostim tòpics
la llengua
la política
bé
la societat
tota
a través de la gastronomia
tanquem el quart de català
amb novetats editorials
i informàtiques
emportes una
nova versió del llibre
Office 3.5
llibre
llibre
perdona
és el programa
ofimàtic aquest
que és gratuït
llibre i tal
doncs bé
amb els de soft català
soft català
que són els que tradueixen això
i la de document foundation
anunciant que ja sota
la versió 3.5
eh
novetats
destacables
doncs
amb l'aspecte del
writer
que és el programa
per escriure
doncs
ja han millorat
molt les característiques
tipogràfiques
per crear documents
d'aspecte professional
millora
la
l'examinada
queda més ben dibuixada
ara
que com quedava fins ara
nou corrector gramatical
incorporat per a l'anglès
i altres idiomes
corrector gramatical
no ortogràfic
gramatical
que és allò
que això està en plural
i tal
nova finestra
de recompte de paraules
interactiva
que a vegades
si has de fer articles
i has de comptar
espais i caràcters
això va molt bé
sí
les traducions
per exemple
tens dos mil caràcters
per a fer la notícia
pam
amb el comptador aquest
ho tens actualitzat
en temps real
i saps quant te queda
i quant te falta
i millores
doncs
per a la capçalera
pels prems de pàgina
i tot això
i després també
evidentment hi ha millores
per a cada un dels programes
que inclou això
que siguin
l'impres
que és el de fer
l'equivalent al powerpoint
doncs també té millores
el calc
que és el full de càlcul
permet fins a 10.000 fulls
en un document
fulls de càlcul
i tal
llibres de comptabilitat
i això
i el de base
que és el de bases de dades
tot això
millores
només cal anar
a la web de softcatalà
www.softcatalà.org
i aquí
trobareu de seguida
perquè com que és d'aquesta setmana
estarà el de tot
això
l'enllaç
el tema
presentem això
basta
el baixes
que és gratuït
i te l'instal·les
i ja pots escriure
gratis
pots treballar gratis
gratis
office 3.5
amb l'office
amb libre office
no s'ha de confondre
amb l'open office
l'open office
és la versió antiga
ja ara
la versió
ja des de fa dos versions
ara és libre office
molt bé
i encara una altra notícia
sí
que és llarga
però la faré curta
tan simple
com que
és del tema
és una publicació
que es pot despenjar
en pdf
des de la web
de la plataforma
perquè és un estudi
que hem presentat
que es diu
informe
cat
2012
en què
amb una llista
d'uns 50 ítems
que nosaltres
un informe
un informe
que pretén ser anual
han fet els de la plataforma
per la llengua
a la web
és 3bedoles.plataforma.guiolengua.cat
i aquí
com que és tema recent
doncs està al davant de tot
es pot baixar l'informe
complet en pdf
també n'hi ha resums
i bàsicament
és un informe
que pretén ser
anual
revisable
i que
centrant-se
en 50 indicadors
que el que en diem
indicadors
en matèria
de sociolingüística
i de dinamització
doncs
fan una radiografia
de la situació actual
de la llengua catalana
en el resultat
de la qual
és optimista
ah vinga
ja
sí sí
és optimista
excepte en un parell de casos
que és el tema
d'oficialitat internacional
i aquest tipus de coses
i el tema
del món de la justícia
que està a la cosa
pitjor que fa uns quants anys
però escolta
que no feia
la plataforma
per la llengua
no feia cap
cap enquesta
fins ara
vull dir
no feia cap estudi
cap informe
sí
el que passa
és que la plataforma
per la llengua
ha fet
per exemple
l'informe
sobre el català
els telèfons mòbils
ah
com molt concrets
informes molt temàtics
és general
sobre l'ús de la llengua
aquest vol ser
una radiografia general
en què han utilitzat
informes
enquestes i tal
de la generalitat
i de diferents organismes
probablement també
hagin utilitzat
les dades que tenim
dels ofercats
i tot això
llavors
el català guanya terreny
així
sí
han fet
8 blocs
un dades sociolingüístiques
una altra
cultura i mitjans de comunicació
una altra empresa i consum
un altre ensenyament
una altra justícia
una altra oficialitat
i reconeixement
i una altra internet
i noves tecnologies
la dada més optimista
és la d'internet
en què som la vuitena llengua
més activa
a internet
de l'internet
que és la wall
guai guai
la vuitena llengua més activa
tenint en compte
en el món
hi ha moltes llengües
tenint en compte
que som
diu que som
10 milions de persones
parlem català
cosa que significa
que els últims 7 anys
ha crescut un 6%
el nombre de parlants
atenció
som la catorzena llengua
més parlada
a la Unió Europea
del centenar de llengües
que hi ha a la Unió Europea
diguem
de les primeres llengües
som
la catorzena
a Europa
i dades d'aquestes
són les optimistes
i les negatives
les més pessimistes
mira
l'àmbit de la justícia
deies
l'àmbit de la justícia
en què resulta
que hem passat
d'un 20%
de sentències
en català
que teníem
l'any 2010
ara només n'hi ha
un 14%
i això també representa
i encara
una altra dada
més crítica
és que el Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
que és de Catalunya
i és de Justícia
i és la màxima instància
catalana
només redacten
un 1,5%
de sentències
en llengua catalana
un 1,5%
i la resta
doncs són colletes
bé
ja he dit
una mica dades
alguna altra dada
remarcable
eh?
alguna altra dada
dic remarcable
home sí
moltes
però jo
prefereixo
que siguin
els oients
que vagin
a la web
vagin
a l'informe
són 52 pàgines
però en plan
amb molts gràfics
amb dades
i tal
es pot trobar informació
a la premsa
del cap de setmana
jo això aquí tinc davant
un retall del dissabte
del diari
i avui
que es pot veure
sencer per internet
i el pots trobar
complet
eh?
i tot això
i per tant
diu
i pensen
renovar la cosa
cada any
faran
l'actualització
de l'informe
i diu
home ja està bé
ja potser que deixem
està el tema aquell
que som una llengua
en perill d'extinció
i que som un idioma
militari
sí
ho podem deixar ja està
és el que proposen ells
per això diuen
el catalany
ha guanyat terreny
vinga
un apunt
un apunt optimista
500.000 nous parlants
ha guanyat la llengua
en els últims set anys
mig milió
de persones
que parlen català
ara
més que fa set anys
i això és el 6%
de creixement
i una altra d'optimista
mira del teu sector
nombre de lectors
de diaris
en català
creix un 30%
en un any
és bastant eh
clar
això també va lligat
a l'oferta
més oferta
quan més oferta
més consum
quan més demanda
més oferta
més oferta
més consum
de moment
perquè ara ha de canviar
el model
mira ja està
te diré
els 4 diaris
més llegits
en català
són
la Vanguardia
del Periódico
l'edició catalana
i en tercer lloc
el diari
el punt
i en qual lloc
el diari
ara
havent-hi
ja 4 diaris
diguem generalistes
en català
doncs és
això ha facilitat
que hi hagi
aquest creixement
tan notable
de lectors
en un any
30%
Noto el delituts, com corre per dins i a Borset menjo la figa.
Per després dir-te t'estim, t'estim, que t'estimo tota.
Noto el delituts, com corre per dins i a Borset menjo la figa.
Per després dir-te t'estim, t'estim, que t'estimo tota.
Noto el delituts, com corre per dins i a Borset menjo la figa.
Però, Enric, com és que acabem amb aquesta cançó tan sensual?
Perquè ja he dit jo que venia amb la síndrome de post-carnaval
i que encara em durava la cosa que em valés.
A més m'has portat un testament.
Sí, però això és un altre tema.
La figuera de la saliva és la cançó més, diguem,
sensual, per no dir sexual, del disc.
I doncs bé, ja he dit jo que aquests són una mica així.
Els agrada en aquest vorejar, vorejar això, eh?
De fet, sí, una figa trobareu fàcilment al seu LP
perquè hi ha una figa a la portada.
La iconografia és també molt d'allò surrealista,
la, diguem, són de la cosa surrealista empuradanesa,
aquests, saps, te'ls toca la tramuntana
i tenen aquest ramalàs surrealista de liniar
i doncs el seu web també està ple d'icones d'aquestes
de la figa que hi ha a la portada de l'ISC.
Una figa de figuera.
Puntualitzem-ho.
Sí, sí, clar, clar, clar.
Perquè a la millor, després hi ha gent que malpensa,
parlem de figa de figuera, eh?
Figues de mor, no els mals, aquelles...
De tot, boníssimes.
Exacte.
Doncs això, divendres en directe a la Sala del Gau.
Pulpa-pop.
Enric Garriga, i amb tu quan ens trobem?
Dimecres, si vens, jo...
Intentaré ser, ja ho volem.
Jo vindré.
M'has tractat molt bé, potser sí que tornaré, va.
T'espero.
Adéu.
La grana enganya.
Sembres ple de seny i no creix.
Sembres i no creixerà.
En un desert inert,
sent remei,
sembres on va.
T'has begut la sàvia que n'és la saliva,
has menjat la figa d'ençut la ferida,
has llepat un bon mugre,
que n'és la temptació.
T'has begut la sàvia que n'és la saliva,
has menjat la figa d'ençut la ferida,
has llepat un bon mugre,
que n'és la temptació.