Comencem la tertúlia d'actualitat d'aquest dimarts a 2 d'octubre,
saludem ja als contartulis, dos de tres, tenim el lliberté Pitu Rovira.
Pitu, bon dia.
Molt bon dia.
També s'acompanya el conorista oficial de la ciutat,
de Jora Maria Sabadebos.
Jora Maria, bon dia.
Bon dia, bona hora.
I avui introduïm una microintervista.
De fet, ens falta Jordi Collado, que està a punt d'arribar,
de la Fundació Casalamic, que de seguida suposem que estarà aquí amb nosaltres.
Introduïm una microintervista en aquest espai de la tertúlia.
Us volem parlar de l'exposició breument dels 40 anys d'estudis de la química a Tarragona,
que s'inaugurava ahir dilluns.
I tenim a l'altre costat del fil telefònic la visa de Gana de la Facultat de Química,
la Yolanda Ciseteros.
Yolanda, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com va anar la inauguració?
Què podem destacar d'aquesta exposició?
Doncs bé, realment la inauguració va anar força bé i estem molt contents amb la reguda
que ha tingut inclús pels mitjans de comunicació.
Amb aquesta exposició realment es pretén donar a conèixer el públic en general
com s'han desenvolupat aquests estudis universitaris de química a Tarragona
durant els 40 anys que portem.
i hem fet tota una sèrie de penències explicatius on es mostren estadístiques
sobre l'evolució del nombre llicenciat, de doctors, la productivitat científica,
la relació amb les empreses...
Doncs una mica tot el que durant tots aquests 40 anys s'ha anat construint
a partir dels inicis, al curs 71-72,
quan estàvem allà precisament a l'edifici de la plaça Imperial Tarraco,
l'antic col·legi de la Salle.
En 40 anys hem canviat, imagina molt les coses.
Què destacaríeu? Què es pot veure en aquesta exposició
que evidencia aquest contrast d'ara fa 40 anys en avui?
Bé, tenim alguns panells en què hi ha fotografies, per exemple,
de les instal·lacions de com han canviat els orígens,
doncs la recerca quan se feia a l'edifici inicialment
era una recerca bastant paupèrriba, perquè no hi havia mitjans,
i com tot això ha anat evolucionant, s'ha anat generant grups de recerca,
i tenim tot un seguit de fotografies que això ho mostren,
aquests canvis.
També és l'evolució del personal.
Hi ha tota una sèrie de fotografies que sí que ens permeten veure aquesta evolució.
De fet, en aquests 40 anys, podríem dir que la química,
els estudis de química ja són un referent a nivell,
no a Tarragoni, a nivell de fora, fins i tot.
Sí, sí, realment estem posicionats com una de les millors universitats
a nivell de química de tota Espanya,
inclús ben situats al món,
i sí, realment aquí també ha confluït tot aquest entorn petroquímic,
és a dir, al començament, curs 71-72,
realment és també quan totes les empreses comencen a,
bueno, des dels anys 60, no?,
a estar aquí en l'entorn petroquímic,
i tot això ha fet que les relacions universitat-empresa,
en aquest cas de la facultat de química,
hagin permès, doncs, també tota una sèrie d'evolució positiva,
no?, en el camp de la química, doncs, aquí a Tarragona.
Els estudiants que surten avui dia de la facultat troben feina?
Doncs sí, realment tenim un...
A veure, no tinc les dades concretes,
és veritat que ara estem en un moment de crisi,
però també sabem que el sector químic
és el que està aguantant millor aquesta crisi,
doncs, perquè s'exporta molt d'aquests productes, doncs,
fora d'Europa,
i això ha fet, doncs, potser no ha crescut
en el nivell que permetria, doncs,
tenir molta més possibilitat laboral,
però sí que s'ha anat mantenint,
i la gent, doncs, té enteres de què se va col·locant,
ho van dient els estudiants,
i sí que crec que, bueno,
que les coses estan en un moment estable,
però que van força bé.
Els contretullos l'escolten atentament,
a Pitu Rovira, a Joram Maria Sabate,
suposo que recorden, no?,
aquells inicis de fa 40 anys.
Jo el recordo, no sé si la vice decana
recorda els inicis,
No, jo no.
Ja m'ho semblava, ja m'ho semblava.
Jo sóc el parent pobre, eh?
Jo sóc dels de la facultat de lletres,
o de l'extensió universitària,
i de la setena divisió de la Universitat de Barcelona,
per tant, nosaltres hem crescut,
però amb retallades, eh?
Cada vegada ens retallen més, no?
Sí.
I la veritat, ja direm,
en totes les famílies hi ha el parent ric
i el parent pobre, no?
Nosaltres venim d'aquesta branca.
Bé, realment,
nosaltres recordem amb molt de carinyo,
jo vaig estudiar a la plesa Emperi del Tarlaco,
jo vaig estudiar químiques aquí a Tarragona.
Fins i tot el rector, eh?
Sí, jo sóc realment,
sí, sí, tant.
Jo sóc realment de la primera promoció
que va ser Universitat Rubí i Virgili,
que era l'any 93.
La Universitat Rubí i Virgili
se crea com a tal el 92.
Tens 20 anyets.
Sí.
No 40, 20 anyets.
Ja, ja.
I llavors, doncs, realment,
era molt agradable compartir, doncs,
la facultat amb els companys de lletres.
Sí, sí, sobretot per l'olor
que fèieu vosaltres als laboratoris.
Sí, però, bueno, al bar, no?,
hi havia, doncs...
El Buc Insígnia era aquell túnel d'aire
que teníeu allà, o de vent, eh?
Allò era el màxim.
Què era, què era, què era, perdó,
què era allò, aquest túnel?
Bueno, això realment...
Expliqui ella, què és de la facultat.
Allò és una cosa d'enginyeria química.
Sí, allò se va,
quan els companys d'enginyeria química,
doncs, se va crear
l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química,
doncs, perquè ells inicialment formaven part
de la facultat, dels estudis, no?,
era la Química Tècnica,
que feia llavors.
Doncs després,
ells van constituir, doncs,
escola pròpia
per fer els estudis d'enginyeria química
i llavors ho van emportar.
Era una part més de recerca, eh?,
que feien, doncs,
per veure precisament això, no?,
doncs, l'efecte, doncs, del vent, no?,
en aquests túnels de vent,
doncs, en...
doncs, en diferents materials.
D'allò, la robòtica d'ara,
hi ha un canvi enorme.
Bé, la tecnologia ha avançat moltíssim.
Enhorabona per això, eh?
Doncs moltes gràcies.
I, a veure, jo volia sobretot...
Per molts anys.
Animar, animar al públic de Tarragona,
doncs, a que es vingui a veure,
perquè estem allà a la plaça Imperial Tarraco,
doncs, durant un mes,
i després anirà a l'exposició
al pati de l'antica ajunt...
Ai, perdó,
al pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona,
al pati Jaume I,
durant la primera quinzena de novembre.
Llavors, la nostra idea era, precisament,
aquesta, doncs,
que el públic de Tarragona,
de la ciutat,
o que ve de la ciutat,
doncs,
que ve dels voltants de la ciutat, no?,
que vingui a Tarragona
i que vegi aquesta exposició,
perquè, bé,
doncs,
la Facultat de Química
i la Universitat Rubí i Vigília,
doncs,
forma part de Tarragona, no?,
de la ciutat,
des d'allà fa molts anys.
Molt bé,
i serà de gana.
Jolanda Cisteros,
gràcies per explicar-nos-ho
i l'enhorabona,
com veia el Josep Maria,
que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres
per l'oportunitat de parlar-ne.
Vinga,
adéu.
Una forte abraçada.
Adéu, adéu.
Ara ho explicava,
és que abans, clar,
abans era una extensió
de la Universitat Josep Maria
de Barcelona,
la Rubí i Vigília,
no?
De la central de Barcelona.
De la central de Barcelona.
Que a Barcelona
només n'hi havia dues,
també,
en aquests moments,
l'autònoma
i la central.
S'incorpora a passar
al tercer contretuli,
que és el Jordi Collado
de la Fundació Casalamic.
Ara parlàvem,
Jordi, bon dia,
benvingut.
Parlàvem dels 40 anys
d'estudis de Química a Tarragona,
que s'ha inaugurat en l'exposició,
vull dir que era
el fil conductor d'entrada,
però volem parlar
de molts temes.
D'això, de fet,
del tema universitari
també tenim més tec avui
perquè ahir,
com saben,
i segurament si n'ha escoltat
l'informatiu,
s'ho saben,
que es va signar un conveni
a través del qual
Tarragona tindrà
un centre d'interpretació
de la Química,
precisament.
Què en pensen d'entrada
que puguem tenir
aquest centre d'interpretació
és una col·loversió
entre l'ICUT
i la Universitat Rovira i Virgili?
Home, jo diria que això
és resultat
de diverses coses.
Una,
tindre aquestes facultats
de Química,
en tot això
el que comporta
el por químic
que tenim aquí
de totes aquestes empreses,
és un resultat,
jo diria, natural,
no?
L'estrany seria
que això no es produís,
no?
A vegades les coses
vénen donades
perquè han de ser
de naturalesa pròpia,
no?
Com dic,
l'estrany seria
tindre el por químic
important que tenim
en aquesta...
No a la ciutat,
sinó a tot el camp
d'influència
de la pròpia ciutat
i unes facultats
molt importants,
com ara ens deia
la visa de Gana
de Químiques
aquí de Raona,
no?
No és res d'estrany.
Rosa Maria, Jordi,
Jordi, que acabes d'arribar.
No,
em parla a tu
que has parlat poc.
No,
que deia, no?
És natural,
a més és important
i és interessant
sobretot el tema
de desenvolupar
tot més enllà,
no?
De què succeeixi
o què no succeeixi
a la ciutat
o al camp de Tarragona
que també ho puguem
interpretar i entendre,
no?
A vegades
es dismitificar
els llocs.
I mals entesos
i a vegades
veiem la química
com una cosa
dolenta,
com una cosa
que tot sona gravis
i em sembla
que un dels eslògans
que tenen
quan fan
la setmana
de la ciència
és que tot és química,
no?
I avui en dia
tecnològicament,
no?
Sí, sí,
que tot el que ha representat
per la ciutat,
pel camp de Tarragona
en general,
doncs pot permetre
just això,
interpretar-ho,
entendre-ho bé
i poder fer difusió
i divulgació
entre la pròpia gent
més enllà
d'un archivineu
i esfumejant.
I una manera pedagògica,
eh?
Exacte,
sí, sí,
aquesta seria la cosa,
no?
No, no,
a mi em sap una miqueta
de greu
haver de fer
propaganda
de la competència.
Bueno,
que no és competència
perquè podríem viure
perfectament tots dos,
no?
Però quan se parla
de convenis
amb empreses,
clar,
amb quines empreses
podem fer
els de lletres conveni?
Avui en dia,
amb època de rebaixes
i encara que no hi haguessin
aquestes rebaixes,
també hi hauria
els mateixos problemes.
Hi ha una cosa,
jo us puc dir
que acabo d'arribar
de Burgos,
allí hem fet
un centre d'interpretació
de l'evolució humana.
Allò és enorme,
allò és meravellós,
allò val una acelerada.
Aquí a Tarragona,
en l'actualitat,
que puguin fer convenis,
només hi ha dos sectors.
L'autoritat portuària,
per una banda,
que també està molt relacionada
amb la química,
i l'EQT,
l'Associació d'Empreses Químiques.
Els llibreters,
en quines empreses
podeu fer convenis?
Vull dir...
No ho tenim malament.
De llibres,
de llibres
n'assurten.
N'assurten.
Se n'editen.
Però quin volum
té una edició
d'un llibre?
Que s'hi fan 500
i es venen tots 500.
Això és difícil.
Comptant que la Diputació
se'n queda 50,
l'altre se'n queda 25,
l'altre d'allò...
Aleshores,
la veritat és que...
I comptant després
que molts queden
amb una lleixa
posadets allí
per fer bonic.
No, però certament,
cap on vas
ho entenc, eh?
Però, esclar,
l'especialització
d'aquesta ciutat,
almenys ben dit,
d'aquest territori,
ens ha portat
amb això, no?
Jo ho entenc perfectament.
I és cert,
vull dir,
això de fer convenis
de col·laboració
entre les empreses
i el sector
públic,
o sigui,
el sector privat
i el sector públic,
en aquesta ciutat,
ens ha portat
per aquest camí.
Vull dir,
l'aposta
d'aquesta ciutat
sigui la pròpia,
sigui perquè exteriorment
van apostar
per posar
tot aquest...
tot aquests
complexos químics
doncs fa
50 o 60 anys
ens ha portat
amb això, no?
I realment
el Port de Tarragona
és important
però majoritàriament
es mou
per la química, no?
I pels hidrocarburs
i tota aquesta història.
Hi ha un sector
que tradicionalment
era de lletres
que ara
s'ha vinculat
bastant
al turisme també,
que és la geografia.
i el fet
que a Vilaseca
hi hagi
l'escola
de turisme
universitària
doncs ha fet
que el departament
de geografia
que estava dintre
de la facultat
de lletres
se'n va
estar caminant
ja
cap a
l'escola
de turisme, no?
En fi,
vull dir...
Perquè és un altre
pol d'indústria, no?
Sí.
I potser
les universitats
com a centres
d'estudi
i d'investigació
una de les coses
que els demana
és que estiguin
amatents
a l'evolució
del propi territori, no?
Si el territori
té aquelles necessitats
evidentment
la universitat
no es pot desllegar
d'això
i anar per un altre...
Jo espero
que com que els de lletres
també mengem
la gastronomia
entri
com a cultura gastronòmica
dintre de les humanitats, eh?
Tots els homes
mengen,
esmorzen,
dinen i sopen...
El que és l'estimós,
Josep Maria,
és que la sensació
que dona
és que els estudis
d'humanitats
cada vegada
any rere any
van caient
en el...
No estan de moda, no?
No, no, sí,
però...
Com pot estar...
Com pot estar de moda
per exemple
el grec?
Avui en dia
que el grec
necessita recuperar-se
i necessita rescatar-se
i tota una sèrie de coses.
Del lletí
ja no parlem
d'una banda.
Vull dir,
quan els sermons
es feien en lletí
encara i la iglesia
tenia un pes específic
encara valia.
Ja no diguem
la filosofia.
Vull dir,
que avui dia
la filosofia de vida
és vendre,
vendre, vendre, vendre.
Vull dir,
això ja entra
a les facultats
de ciències empresarials,
econòmiques,
direcció d'empreses...
Tot va deixant
l'home
vinculat a la cartera
i a poca cosa més.
Parlar de filosofia
ara digues això,
digues...
És un tema,
és això,
justament aquesta mercantilització
del sistema
que ens està portant
al qual estem sent còmplices
i l'estem compartint cada dia.
I el tema és,
justament,
parlant de la universitat,
parlant dels estudis,
tot el procés Bolònia
ha sigut això,
la mercantilització
de la formació superior
amb un plantejament
clar i concret
que és el que està desenvolupant
avui dia.
Veiem com creixen
les taxes
d'estudiants,
com creixen
com baixen els professors
que estan fent classe,
com desapareixen
carreres
o les ajunten
i ens diuen
que vull fer una altra cosa.
Lògicament,
aquesta mercantilització
també té sentit,
no?
La química
ens ha portat
a l'economia
i això,
les lletres
les anem apartant,
que ja en farem
un altre dia.
deia que parlant
de filosofia
és la que han de tenir
els farmaceutistes
ragonins
des d'aquest dilluns,
filosofia i pedagogia
i totes les llegies
que vulguin
per explicar
als usuaris
quan troben la resignació
pel tema del copagament
i d'altres
que anem arrossegant,
Déu-n'hi-do,
és una situació
que s'han de trobar.
És més difícil
que explicar
la teoria dels números
des de Pitàgores,
per exemple,
perquè explicar
que s'ha de pagar
avui en dia,
a més a més
de tot el que paguem
i explicar-ho això
amb un pensionista
que cobra una pensió
de, no sé,
les pensions aquestes
que hi ha
que giren al voltant
dels 600 euros al mes,
vull dir,
no va més,
no?
I clar,
i els medicaments,
molts dels medicaments,
per molts
que siguin medicaments
d'aquests
que ja no porten marca,
que són de marca blanca,
doncs són molts diners
i és veritat
i el trist
és que ho veus
que es paguen
en uns llocs
i en altres llocs
no es paguen,
és la història
de sempre
i ara tornaríem
a veure
tots els altres temes
que apareixen
que apareixen
pel tema
del dia,
vull dir,
el tema
de si a Catalunya
ens toca el rebre
i estem pagant
absolutament tot,
gairebé de tothom.
Sí,
absolutament de tothom,
però més també
estem decidint
repagar,
no?,
i contrapagar,
perquè justament
comencem més tard
perquè no hem estat
capaços
de posar al dia
tot el sistema informàtic,
doncs que a més aquí
tenim la gràvida
que ja fa uns quants mesos
que estem pagant
l'euro per recepta,
que és allò de
paga,
torna a pagar
i repaga
en aquest plantejament.
Jo crec que
justament,
no?,
ara que estem parlant
d'aquests dies
que s'està parlant
tant de Catalunya
i de la nació
catalana
i de cap on anirem.
No,
de l'estat català
es parla.
De l'estat català.
Fa molts anys
que se'n podia parlar.
De l'estat català
justament
és aquest plantejament,
no?,
de com l'estem construint
i cap on el volem fer.
Justament,
el tema del copagament
és d'aquells exemples
que,
bueno,
doncs,
ens situa
en una situació complexa,
no?
Home,
jo crec que és interessant
també el tema
de les dades
que donava l'X
l'altre dia
al voltant
de l'euro per recepta,
no?,
que hi havia hagut
un parlament
que no arribava
al 10%
de la gent
que s'havia negat
a pagar l'euro per recepta,
que això també és interessant
que la gent
té la possibilitat
de plantejar
que no el vol pagar,
demanar el full
de reclamacions,
després la Generalitat
et reclama
aquest euro
i et demana el 20%,
amb el qual
t'acaba reclamant
un euro 20,
però que, bueno,
que hi ha una veu aquí
en aquest 10%
de la gent
que compra medicaments
que està plantejant
en contra
i o veure les campanyes
que ha fet
Catalunya Caixa,
per exemple,
de tornar a l'euro
per recepta
els pensionistes
clients,
aquestes coses
t'hem salvat,
t'hem aportat
un caleram
i ara em dius
que els pensionistes
els tornen a l'euro
per recepta.
Són aquestes campanyes
de captació
que justament
té a veure
amb allò que dèiem,
que les lletres
han deixat
de tenir sentit
i aquí és tot
un sistema
de mercantilització
però perillós.
A pítol.
L'oxecro
de tot això,
si vas analitzant
totes aquestes
taxes noves
que s'han anat
col·locant,
que si el cèntim
verd
amb els combustibles,
que si l'euro
per recepta,
que si els 10 cèntims,
que si l'increment
de la tarifa elèctrica
perquè la producció
és cara
i resulta
que hi ha hagut
una sentència
d'un tribunal
que ha dit
que les companyies
elèctriques
tenen la raó
en cobrar
més diners
per la producció elèctrica,
tot això,
fixeu-vos
que
són una mena
d'impostos indirectes
amb poc diner
però la quantitat
a recollir
és molta,
és un euro
per recepta,
no és res.
Escolta'm,
aquí en pagaríem
quatre d'euros
i això
anem-ho multiplicant.
I sempre,
encara que sigui
una mica
demagògica,
no sé si ho és,
però fixeu-vos
que sempre
això va parar
a les classes
més populars,
a les classes
més...
Tu dius,
un 10%
ha protestat
i dit que no,
jo vol dir
que aquí és
aquest 10%.
Segurament
que no és
de les classes
més baixes,
diguem-ho així,
no?
Perquè aquí
té un cert
temor a reclamar.
Sí,
protesta
la persona
que no està
acostumada
a pagar.
Segurament.
Que ha viscut
d'avantatges
que l'han permès
superar
tot allò.
Però,
en general,
ara parlo
no solament
de la nació
catalana,
sinó
de la nació
ibèrica,
els ibers,
estem
ibers,
estem acostumats
a pagar
i que se'ns
colonitzi,
se'ns conquesti
durant segles.
Començaríem,
jo què sé,
grecs,
romans,
fenicis,
cartaginesos,
islàmics
de tota mena
i arribaríem
els russos
que venen
a Salou.
Vull dir,
clar,
qui se li acudia
a estudiar rus
fa 25 anys
a Tarragona?
Quantes persones
sabien rus
fa 25 anys?
Jo només en conec una,
que tu també el coneixes,
que tenia una ferreteria,
a més a més.
Vull dir que
ens coneixem tots
a Tarragona.
Una,
una,
avui en dia,
escolta'm,
per servir
cerveses
a Salou
gairebé
el currículum
necessites
un rus.
I estan també
contractant
cambrers russos.
Sí,
i abans dels russos
hem tingut l'inglès
i abans de l'inglès
hem tingut el francès,
vull dir,
des de l'època
napoleònica,
vull dir,
estàs acostumat
a fer unes coses
que no són
les teves pròpies
i aleshores
el poble
diu,
bueno,
una més
ja és per tradició,
com si diguéssim,
eh?
Però i això,
el poderós
se n'aprofita d'això.
Carai,
tu,
i d'algos
n'hi ha hagut sempre,
fills d'algú,
vostè no sabe
con quién
está hablando,
eh?
Por favor.
I lo futuro
de tot això
és que
aquests diners
van a parar,
quan es parla
de la crisi,
reflexionem-hi
amb això,
fins i tot
que ens parlen
d'una crisi
financera,
però ningú
ens parla
d'això
li hem de donar
la volta
i hem de crear
un sistema
productiu,
perquè el sistema
productiu
serà el que ens farà
crear llocs de treball
i potser
el repartiment
dels horaris
de treball,
de potser
no hem de treballar,
ahir vaig sentir
que hi ha un comissari
europeu d'aquests
que ha dit
que això
de la jubilació
als 65 anys
s'ha acabat,
que ha de ser
del 67
i que progressiu
res,
a partir d'allà
67 anys,
no?
No acabem
de fer-hi net
amb tota
aquesta qüestió,
no?
I tots aquests diners
que recapten,
tot és per salvar
una crisi
financera,
fixeu-vos que ara
es parla
que el rescat,
aquest cap de setmana
ja es demanarà
el rescat,
però el rescat
anirà a compte
i per pagar
el deute
de les entes
financeres,
banques,
Catalunya,
caixes
i tot aquest amalgama
de forat
que tenim,
que no sabem
quin és,
perquè tampoc
ens ho han explicat,
no?
Però jo enlloc
veig que hi hagi
unes polítiques
des dels governs,
des dels governs,
el d'aquí
i els europeus,
de crear
una economia productiva
que és el...
ens parlen de creixement,
ens parlen de creixement,
però no ens diuen
com hem de creixer,
hem de produir,
ens hem de repartir
la feina,
no hem de treballar
tantes hores
i se digui
aquestes hores
amb una altra,
cobrant potser
la meitat,
ningú ens parla
de tot això,
hem de salvar...
Ai, cobrant la meitat segons
qui...
No, però hem de salvar
l'economia financera,
això és l'important,
aquest petit bloc...
Vols dir que no salvem
els sous
de la gent
que està dirigint
l'economia?
Vols dir?
De fet,
ho dic perquè
la Vissa de Gana
ens ha dit
i ho crec
que, evidentment,
hi ha una sortida
als llicenciats en química,
troben feina,
tot el que sigui,
hi ha determinades
carreres
que troben feina.
Jo me trobo
molta gent
que té
dues carreres
i està de recepcionista
en un hotel
i no arriben
a ser milauristes.
No arriben.
No arriben.
I tenen sort.
I estan contents.
Escolta,
més que...
Els altres aturats,
deixem-los.
Per cert,
acaben de sortir
les dades de l'atur.
Del setembre,
l'atur ha augmentat
en 9.575 persones
al conjunt de Catalunya.
Encara falta conèixer
el nivell d'emarcació,
però,
segons
les llistes del Servei
d'Ocupació de Catalunya,
això ha pujat
aquest setembre,
l'augment és
de 9.500 persones
en relació
a l'agost
de cosa
que suposa
acumular
632.457
persones
desocupades
famílies,
per tant,
a tot Catalunya.
Aquests són els que estan
apuntats.
Però és que això
és el contrapunt
amb allò
que segurament
tornarem a veure
el mes de juny,
que l'atur ha baixat.
I tots contents
i diran
que ets,
que ha baixat,
no sé què.
Quan tothom sap
que quan arriba
el 30 de setembre,
doncs...
Torna a pujar.
Traspassem el saldo
i ja està,
no?
I torna a pujar,
no?
Però continuem
apostant per aquest model
que és lo trist,
no?
Sí, sí, sí.
Després diuen això
del Barcelona World
i tots a córrer
i, carai,
que ens salvarà la vida,
no?
Però és que el model
ve amb això
que et penso,
amb això que et penso.
Sí, sí,
això és això que deies.
Alguns parla
d'una economia productiva,
anem a produir,
anem a generar,
anem a fer...
No, no.
Escolta'm,
aquí el que interessa
és salvar
aquesta crisi financera
que és la unió
que ens expliquen, eh?
El Saturant
anava a dir
si més no cobren,
si més no,
en principi cobren.
Tu, Jordi,
saps molt bé,
hi ha persones
que no cobren,
és a dir,
que no tenen ni atur,
no?
I cada cop
també són més famílies.
Crec que les últimes dades
que es van conèixer
a nivell de Tarragona
parlaven de 10.000 famílies
sense atur,
sense l'ajuda
de les 400 euros,
és a dir,
sense res,
visquent pràcticament
de l'autor familiar,
no?
Dels salvis de Càritas.
I justament això
és una de les coses
que justament enganxant
amb el tema dels jubilats,
curiosament,
tot el tema
de les pujades
de les pensions
que hi va haver
en els últims anys
de govern Zapatero,
que ningú esperava
que fos per això,
però que està permetent
a famílies
recuperar avis,
està mantenint
els seus fills
i els seus nets.
I això està en una situació
que realment
demostra
que un sistema
de protecció social,
de transferència social
i de transferència econòmica
acaba responent
davant tota la societat
i acaba mantent
aquesta situació.
Imagina't,
10.000 famílies
en aquesta ciutat,
que és on allò
és una barbaritat,
o sigui,
és que
fàcil posar en 3,
on són 30.000 persones.
De fet,
diria que era
a nivell de demarcació
de Tarragona
o, segons recordo,
el conjunt de demarcació.
Igual,
10.000 famílies
són una barbaritat
d'un cas
que no estiguin cobrant,
que justament
ens estan dient
que hem de jubilar
la gent al 67
amb la qual
que es mantingui la feina,
que tenim un gruix
del 40% dels joves
que no estan aturats,
que no estan fent res.
La situació és complexa
i l'únic que es planteja
és si rescatem la finança
o no rescatem la finança
i a mi aquests dies
veure el president Mas
sortir a explicar
quins són els seus plantejaments
sobiranistes
i no fer redempció
de tot allò
que va plantejar
perquè els governs
que tenim ara
realment m'han d'arribar
dient que generarien feina,
que salvarien l'economia,
que això tornaria
a tirar endavant
i tenim un govern a Madrid.
Aquest senyor
ens va dir
que tenia un plan, eh?
Que tenia un plan, sí, sí.
Que tenia un plan
perquè doblaria el...
El plan?
Que doblaria, no?
Que aconseguiries...
És un poble aquí al Pirineu,
recordes.
Que rodaria la meitat, no?
El plan és un viatge
cap a les isles Caimà
o cap al paradís d'aquestos
a portar tot el que s'obre
d'algunes persones
quan hi ha moltes
que no tenen absolutament res.
Vull dir que
hi ha molta gent
a la que l'Estat
no els pot robar res més.
perquè fins ara
l'Estat
l'Estat
caixes determinades
en noms i cognoms
han estat estafant
els propis
contribuents
de les caixes
que els han estat donant
els seus estalvis
perquè
aquells senyors
que dirigeixen
aquestes caixes
hagin digut
aquells sous escandalosos
que tots els sabem
i mira
i acostumats
a la dominació
a l'esclavatge
aleshores
la gent
hi havia hagut
un moment
en què s'havia obert
un núvol
i havia sortit
un raig de sol
que en deien
Estado del Bienestar
que tampoc
era un Estado del Bienestar
era una fal·làcia
allò sí que era una quimera
allò sí que era una quimera
i
ara
se n'adonem
se'n comencem a adonar
que escolta'm
no n'hi ha
no n'raja
no però fem la reflexió
del per què
del per què
ens volen
ens volen
que ens jubilem
als 67 anys
en vez d'agafar
i dir
escolta
no als 65
en els 60
depèn
depèn
perquè hi ha
persones vàlides
però deixa'm fer
una
amb això estaríem d'acord
amb això estaríem d'acord
però jo em sembla
que aquí
som més aviat
per una qüestió econòmica
que no pas social
però està clar
absolutament
perquè
amb el sou d'una jubilació
segons qui
no podria viure
la gran sort
és que
hi ha gent
que quan arriben
als 50
60 anys
ja tenen
la hipoteca
pagada
sí però
no és aquesta
la història
ara veurem
si això
continua
succeint
hi ha una
part
d'això
que en diem
de les cotitzacions
una persona
de 65
que tingui ara
60 anys
que estigui
treballant
des de fa
molt de temps
i encara tingui
la sort
d'estar treballant
i que la seva
perspectiva de futur
és no quedar-se
a l'atur
i que tingui
un lloc
que en diem
un sou arregladet
la seva base
de cotització
a la societat social
és important
en quan hi posem
aquests milauristes
a treballar
la cotització
baixa terriblement
com l'estat
el que necessita
és recaptar diners
i on té la seguretat
és amb aquest senyor
de 60 anys
o de 58
que encara està cotitzant
i que no té perspectives
de quedar-se a l'atur
li interessa allargar-li
la vida laboral
amb aquest senyor
això és pervers
són els únics
que es poden robar
però és que això és pervers
i hi ha una altra perversió
molt molt perillosa
i és que hi ha tot un sector
de gent
aquelles persones
que estan
amb més de 55 anys
i que no estan treballant
pràcticament
se'l descarta
la seva cooperabilitat
és a dir
no tornarà a treballar
això significa
que encara és més pervers
si m'ho permeteu
que allargarem
dos anys més
en aquest plantejament
o sigui estaran
a partir dels 55
sense cobrar
allarguem més temps
sense cobrar
i per altra banda
no podran cobrar
quedaran sense cap tipus
de pensió
perquè no han cotitzat
els últims anys
com se'ls plantejava
i això és absolutament cruel
absolutament pervers
de fet
la meva mare
que té 84 anys
no m'ho pregunta cada dia
però m'ho pregunta sovint
desapareixen les pensions?
és a dir
hi ha gent gran
que teme
que algun dia
puguin desapareixer les pensions
i que ho veuen
amb molta preocupació
clar
el gas s'ha augmentat
l'electre s'ha augmentat
però fixeu-me en una cosa
la persona
que té 80 anys
aquest pateix
per no cobrar la pensió
el que ja
ha descartat
que cobrarà
és el que en té
57 i 58
aquest dia
jo no cobraré
perquè el propi sistema
ja li ha posat
dins el cap
de què?
la pensió de cobrar
si en cobra
serà tan mínima
que no podràs fer res
llavors posa diners
en un fons
que tu no controles
que tu no controles
que no saps
aquells diners
on van a parar
ni què se'n fa
d'aquells diners
que no
exactament
no ho controles
i que escolta
quan te jubilis
ja en parlem
d'aquests diners
com els utilitzaràs
no els perdràs mai
aquest és el gran discurs
que et fan
de perdre
no els perdrà
l'estat
és la garantia
i aquest ja
està
desencantat
que no cobrarà
cap pensió
la procuració
de les pensions
desapareix
és de la gent
que diguem-ho així
els hi ha de pocs anys
de vida
que han vingut
d'unes èpoques
terrorífiques
i que ara
tenen la por
que es quedin
sense aquella pensió
dels 600
dels 600 aurets
aquest any
pel primer cop
hem tocat la bossa
això no havia passat mai
pel 2013
tocarem la bossa
a les pensions
l'ambient és preocupant
i això que tenen
els planes que tenen
sembla que són clars
i és mercantilitzar
absolutament el mercat
jo fa uns anys
quan
parli anys
quan la caixa
va canviar
a Akbar
per a desles
que ara apareixen
els anuncis
tots pensàvem
que l'aigua
seria la propera crisi
quan va arribar
quan la caixa
va canviar
a Akbar
per a desles
a Suez
allò en un canvi
de cromos
l'indicador era
ojo peligro
perquè aquí el tema
de les assegurances
és el que acabarà triomfant
i és el que ens estan plantejant
que la gent es faci assegurances
que la gent es faci plans
de pensions
clar
caja d'orros
de pensiones
per a la vegez
caja per a la vegez
de pensiones
i ahorros
caja d'orros
de pensiones
per a la vegez
vull dir
eren els habilitats
d'aquella època
i la gent
anava allí
a buscar
cada mes
quan tenia
una funció social
sí
exacte
és que era
les caixes van néixer
en funció social
i ara les obres socials
moltes vegades
les agafa la fundació
i la fundació
fa una obra social
molt important
i aquí sí que m'afavoreix
a mi
que són
unes exposicions de cultura
que solament ella
la pot fer
un muntatge
amb un comissari
amb tota una sèrie
d'inversions
amb unes assegurances
de les obres
que porten d'una banda
a l'altra
que és molt bonic
i que ho ofereixen
a tothom
però clar
si tu no pots pagar
la hipoteca
si tu no pots
pagar
anar al súper
i fer la compra
de cada dia
doncs
que t'ofereixin
com a
diguéssim
succedani
del teu venjar
la visió
d'una obra d'art
l'estómac
xiula eh
l'estómac
fa sorollet
ja pots mirar
amb un Flaviol
cantant
l'estómac es nota
i la sort
que tenen
que tenim
els que tenim
una determinada edat
és que per sopar
amb una poma
i un iogurt
ja en tens prou
perquè si no
t'has d'aixecar
o ens ho gastaríem
amb bicarbonat
vull dir que
la gran sort
és aquesta eh
la hipoteca pagada
i el que
un ja no pot
de grandes tènes
és
la sepultura
t'aixecar
i això
t'apliques el compte
i veus que sí
que aquella nit
que has fet
t'has passat una miqueta
t'has d'aixecar
a mitjanit
perquè allò no pot ser eh
i ja dorms poc
a més a més
fins que portem
portem mitja hora
i no en parlarem
encara de l'eleccions
però fixa't
que hem parlat de política
hem parlat de política
amb una tertúlia
que no ha sigut política
i que a més a més
no has embarallat
amb estat d'acord
tot el estrès
que això és un èxit
això vol dir que
la realitat clama
i clama el cel
senyor
moltes gràcies
Peter Rovira
gràcies
Jordi Collado
moltes gràcies
també
per cert
vostè me fa una conferència
el paper de l'església
a la Guerra del Francesa
al 7 de la tarda
al Col·legi de Metges de Tarragona
tu també estàs convidat
gràcies i fins a la propera
a la tota