Bona nit
I un dilluns més en la recta final del programa del Matí de Tarragona Ràdio
ens dediquem a conèixer l'activitat que és bastanta, molta, a l'Espai Caixa Fòrum.
Ho fem amb el seu director, en Carles Marqués. Carles, bon dia de nou.
Hola, bon dia, bon dia.
Com dèiem ara amb el Carles, parlem de passat, present i futur.
I futur, exactament.
El futur arribarà en forma de concert familiar, si tot va bé, si aconseguim fer l'entrevista
amb la companyia Quimbala, amb miniatures aquest diumenge i diumenge vinent.
Intentarem contactar-hi, si no pogués ser possible, bé, com que tenim encara reserva,
encara el diumenge vinent en parlarem.
Encara podríem tornar-ho a provar, exactament.
Però el passat, què ha passat aquesta setmana, l'Espai Caixa Fòrum?
Entre altres coses notables, ha passat a l'espectacle de ciència aquell familiar
que comentàvem, que era una gincama i tal.
No ho vaig veure, és que no em vaig atreviar ben jo, eh?
Vaig veure que en el Facebook m'hi havia molta gent que hi havia passat i que li havia agradat i tal.
Tu el vas intentar fer?
Jo no, no podia.
Tu vas estar d'observador, eh?
No, no hi vaig ser, si no hi vaig ser. Finalment jo tampoc hi vaig ser, tampoc hi vaig ser.
Ah, si ho sé no ho confesso.
Exactament, em sembla que havíem de fer alguna pregunta més o algun d'allò, els companys aquests que agafen els talls,
aquest l'agafarem, bueno, en fi, què hi farem? Tots som periodistes i entenem aquestes coses.
No, no hi vaig poder ser. Però sí que sí que hi van haver unes 300 persones que va anar molt bé,
que hi va haver gent que va resoldre alguns dels enigmes, altres no, que eren especialment...
Sí?
Complicats...
A veure, el Carles no hi va ser el dia en qüestió, però el Carles s'havia...
Informat, sí, sí.
S'havia, evidentment, com eren, perquè va estar durant el muntatge, com eren els panells i tot plegat.
I n'hi havia de difícils.
N'hi havia de difícils, n'hi havia de difícils, n'hi havia de difícils, i almenys, ara que no en sent cap científic,
allò pels que som de lletres...
Es van passar molt, eh?
Bueno, però és la gràcia. A més, a l'hora d'explicar allò els principis de la ciència,
què millor que un tipus d'exercici lúdic i que desperti l'atenció, i això com es fa, com es fa.
I sempre hi ha algú que ho treu, i bueno, si ho treu mentre tu hi ets, i aleshores el monitor...
el principi científic, el monitor l'explica igualment, però clar, si no saps...
Per la resposta, no?
Sí, no saps com aplicar-lo, doncs no.
Una activitat molt curiosa, que també n'ha de Gincama, una Gincama per la ciència, eh?
Per fer-nos pensar una miqueta a tots. Va anar molt bé.
Va anar molt bé.
A més, és de les activitats que, a veure, no acostumeu a tenir.
Si que heu tingut alguna exposició més interactiva, per la Gincama així...
Però, clar, com que és la setmana de la ciència, que organitzem o que col·laborem amb la universitat i amb l'ICIC,
doncs això, aquesta setmana ens corresponia a nosaltres aquest espectacle,
i la setmana on som ara, aquest dissabte, tindrem el taller de ciència familiar químic en família de l'ICIC,
que, bé, vull dir, hem tingut diferents versions, eh?
Cada any una mica hi ha alguns canvis, és a dir, evidentment es presenta cada cop d'una manera una mica diferent,
i ja l'hem tingut altres anys i sabem que funciona molt bé.
El mateix dissabte, si vols, anem tirant enrere?
Anem tirant enrere, sí.
Anem tirant enrere, exactament.
El mateix dissabte, si això és a les 6 de la tarda del taller, o a partir de les 6 de la tarda,
a les 8 del vespre tenim un concert amb les varicions Goldberg i la clavisembalista,
a veure si ho diré bé, Sung Jung Cho, una clavisembalista coreana, de Corea del Sud,
realment dels noms potents que hi ha en aquests moments en el clavisembal.
Això, com dèiem, tirem enrere.
El dia 22 hi ha una conferència vinculada amb l'Scan, una conferència de l'Scan,
del certamen aquest, del festival de la imatge que s'està fent a Tarragona,
i és una conferència del Josep Miquel García, una espera en fotografia,
sobre poesia, fotografia i poesia visual d'Espanya, una aproximació.
És a dir, la poesia visual, que la coneixem, és el que feia, per exemple, Brossa,
a partir de la segona meitat del segle passat, dels anys 50,
hi ha diversos autors, com Iglesias del Marquet, Francisco Pino,
Francesc Torres, Isidro Balcárcel, Eugenia Valcells,
que comencen a treballar aquesta fotografia, diguéssim, poètica,
o aquesta fotografia vinculada amb la poesia visual,
que també ha donat noms, com el conegudíssim Pere Jaume
i els no menys conegudíssims Txema Amadoz i Uka Lele.
Vull dir, tota aquesta foto que recordarem, diguéssim,
on es retrat una realitat, però que realment, en el fons,
sembla que està passant alguna cosa estranya o màgica,
que va dir, la poesia visual, no la descobrirem ara.
Això és dijous, dia 22.
Demà tenim la Laura Borràs en el penúltim exemple,
en la penúltima conferència del cicle,
sobre els morts de James Joyce, un conte curt,
però que ha donat una gran pel·lícula, com és Dublinesos,
de James Joyce, a més, un altre conte que es diu així,
és a dir, aquest llibre, diguéssim, de Dublinesos,
de dos dels contes, doncs el John Forn va fer una...
el John Houston, perdó, em va fer una magnífica pel·lícula
que realment això fa pensar que la conferència anirà per aquí,
serà molt interessant.
És la penúltima, eh?
És la penúltima, sí.
Del cicle de literatura, ja.
Exactament.
De la Laura Borràs.
I avui tenim...
Berlín era una festa.
Quina festa era Berlín?
És a dir, de quins anys estem parlant?
Estem parlant dels anys entreguerres, dels anys 20-30,
i amb el poeta, escriptor, crític, crític literari, Luis Antonio de Villena.
Això avui a les 7 del vespre, o sigui que crec que tenim una setmana bastant planeta.
Bastant atapeïda.
No podem contactar amb la responsable, amb la Rick Monfort, en aquest cas,
de la Quimbala, de la companyia Quimbala, però sí que ens pots avançar una miqueta
en què consisteix aquest concert familiar, que té, com acostumeu a fer amb els espectacles familiars,
doble tirant per la representació.
Exactament, sí.
Aquest diumenge i el vinent.
Sí, és dins d'aquest sentit de la programació d'aquest fòrum que, a vegades,
a veure, ens passa i passa moltes vegades, no tot en una ciutat mitjana com la nostra,
que a vegades les produccions o els espectacles teatrals venen un sol dia
i com no et vagi bé, dues coses, com no et vagi bé aquell dia ja l'has perdut, una,
i l'altra, si no n'has sentit a parlar i encara el boca-orella de la ciutat no funciona,
doncs se't passa i potser t'has perdut un bon espectacle.
Això ens passa en diversos espais d'aquesta ciutat.
Una mica en aquesta idea, des de fa un parell d'anys, és a dir, fa un cert temps,
estem, els espectacles familiars els tenim dos dies, una mica perquè es pugui produir,
és a dir, també perquè arribi més gent, evidentment aquesta seria una altra raó important,
i al mateix temps perquè hi pugui haver, no hi pugui haver excuses,
si jo et dic, Núria, que has de venir a veure aquest espectacle,
i dir, ai, és que aquest imatge no em va bé, cap problema.
A més, quan parlem d'espectacles familiars és molt fàcil, que amb les criatures que una cosa passi.
No, i ens poden posar malalts, o aquell moment abans de marxar els agafa una enrabiada
i no, aquestes coses que sí que passen a les criatures.
Aleshores, això, Miniatures és l'última proposta d'aquesta companyia, de Quim Bala,
que amb quatre solistes de percussió presenten un espectacle, com ells mateixos diuen,
dinàmic, rítmic, líric i també amb humor, que això sempre és bo,
a partir de músiques variades, instruments de diferents parts del món,
alguns inventats, exactament.
Així, doncs això, a través de la percussió i de les moltíssimes possibilitats que la percussió ofereix.
Jo aquest espectacle encara no l'he pogut veure, però, bueno, jo crec que fins i tot això,
jo no tinc cap excusa per fent-lo dues setmanes, que no hi pugui anar.
A vegades a mi també m'enganxa que també puc anar,
per molt que estem allí moltes hores i hi ha caps de setmana que tampoc hi som tots.
Doncs, en tot cas, teniu doble possibilitat de veure Miniatures,
un espectacle per a nens i nenes de partir de cinc anys,
espectacle familiar aquest diumenge i diumenge vinent, sempre a les sis de la taula.
Estàvem mirant la programació familiar que feu, escolta,
heu donant molta rellevància a la música, perquè, mira, la setmana passada els mosakis,
que els van tenir aquí, correcte.
I després, els altres caps de setmana de desembre,
bé, un cap de setmana, just abans del concert de Nadal familiar,
amb espirituals negres.
Sí, sí.
A mi fa com a gràcia, perquè és música per adults,
però traslladada als nens, està molt bé.
Aquest sí que l'hem tingut algun cop,
i, per tant, els Blackbirds es conec una mica abans.
Ara ens avancem, eh? Això és el 28 de desembre.
No, però està bé que ens avancem perquè, sobretot,
és a dir, pares i mares, avis i àvies,
que tingueu alguna criatura que canti,
que vagi a alguna escola de música,
podrà cantar amb els cantants.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Com ho farem, això?
Com ho farem? Doncs d'una manera molt senzilla.
Es tracta d'anar-hi una hora abans,
és a dir, si hem quedat, que això és a les 6,
que és la nostra hora habitual,
tot i que el ser divendres 28 de desembre,
per tant, formar part de la programació de Nadal,
doncs en farem dos passis,
un a les 12 i l'altre a les 6.
Però no us apunteu massa a aquestes hores,
perquè si voleu venir cantant, és una hora abans.
Per tant, si esteu a les 11 i a les 5 de la tarda,
amb la vostra criatura allà,
doncs passarà un assaig amb els músics,
que en una hora, doncs, bueno,
l'hi ensenyarem.
Et posaran a to.
Et posaran a to, correcte.
I ara em diràs, ostres, i els adults no podem cantar?
Una mica també, una mica també.
Al final del concert, et deixen cantar,
fins i tot m'han deixat cantar a mi,
amb el que el desafinés.
És que és el guai dels espirituals, no?
Exacte.
Clar, ara és una festa.
És una festa, exacte.
Aleshores, aquesta festa va increixent-ho,
i això, des d'ells quatre,
que evidentment cadascú té una veu,
una tessitura diferent,
fins a la participació dels nens
en aquest concert,
fins que al final, doncs, això,
una mica hi pot participar tothom.
Però realment, val la pena, eh?
L'altra vegada que els vam tenir,
vam obrir portes una mica més d'una hora abans,
perquè els pares i mares,
i tiats i tiates, eh?, vull dir que vulguin,
o fins i tot això, escoles i estudis de música de la ciutat,
que vulguin portar els seus alumnes,
doncs, podran cantar, podran cantar.
Que xulo.
Amb gent de debò, amb professionals de debò.
Sí, sí, sí, sí, sí, exactament.
Doncs això serà el dia 28 de desembre,
encara falta, però és bo que tingueu aquesta previsió,
aquest concert de musicadors espirituals negres.
Abans, però, ja us dic,
quin valen miniatures?
Aquest i el diumenge vinent.
I els moussaquis, què tal?
Els moussaquis, molt bé.
Música balcànica.
Els moussaquis, molt bé,
perquè, a més, són gent que domina molt
el tema aquest també de la participació
dels nens, sobretot, evidentment,
però, bueno, fa...
Ara que parlàvem això d'una festa
o d'una participació,
ells això ho tenen molt clar,
és un concert, a més, que enganxa molt,
a més, a veure, la música balcànica,
com explicava el Bane,
doncs veu de diferents tradicions,
és de això, la música jueva,
la música grega o allò de més al sud,
turca, de centre Europa,
és clar, vull dir, és un amalgama cultural
i això, aleshores, diguéssim,
ells fan una mica una panoràmica
de totes aquestes músiques.
I, bueno, doncs això,
jo els he vist ja algun cop,
i veus com realment la gent es va enganxant,
no només és això, com explicava ell,
és una festa al camp,
al voltant d'una moussaca,
i que realment, doncs, bueno,
al final hi acaba participant tothom,
i és una música pot ser més desconeguda,
la diferència pot ser del gospel,
o dels espirituals negres,
és que una mica en sonen,
una mica en sonen,
tampoc que segurament no sabem allò,
l'amplíssima varietat o repertori
que pot conèixer una persona dels Estats Units,
però més o menys, diguéssim,
perquè ho han vist a la tele,
en pel·lícules,
és a dir, forma part una mica,
però en canvi, curiosament,
els Balcans estan més a prop,
segurament aquesta música no la coneixem tan prop,
però al cap d'una estona ja no te n'adones,
no te'n recordes,
i t'entra ja.
I t'entra ràpidament.
Possiblement, eh?,
la música que a la gran majoria
ens és més desconeguda,
i en aquest sentit ens està resultant un novembre
molt musical al Caixa Fòrum,
i a més amb els concerts de música electrònica,
i aquí anava, jo crec que molt, molt especial,
va programar divendres passat
Midair Kondo,
un duet de suec,
em sembla que dels punters també
pel que fa a la música electrònica,
és molt específic.
Com us estan anant aquests concerts?
Clar, aquests concerts,
és una mica anem sembrant,
anem sembrant,
és a dir, anem buscant també un nou públic,
aquest nou públic també ho ha de saber
o li ha d'anar arribant,
i per tant és una oferta
que hem d'anar solidificant
i que hem d'anar fent.
I realment,
aquestes dues noies creen
la tost típica d'octubre a novembre,
que què t'he d'explicar?
Aquest també està a l'agenda del Caixa Fòrum,
està a l'agenda de...
Pràcticament suposo que totes les persones
que ens escolten, no?
Doncs...
El duet, deies?
Sí, doncs allò,
un ambient això bastant màgic, espiritual,
una cosa curiosa, molt...
i com deies tu, és un dels grans noms,
la música electrònica,
en principi,
sempre és una música una mica més calmada
que altres tipus de música,
això dirigida,
dirigida,
o més específica pel públic jove,
però també hi vas entrant i tal,
i és una altra experiència,
és a dir,
al final segurament és una cosa més...
més interior o més personal,
una experiència més...
diferent, eh?,
dels mosaquis, com dèiem,
però...
i això, bueno,
és una oferta que hem d'anar sedimentant
i que pensem que està molt bé
que aquí a Tarragona la tinguem.
de tota manera,
ja està, eh?,
el cicle de música electrònica,
el tanquem aquí,
però ens queda molta música encara...
Sí, però hi tornarem,
i tornarem.
Sí, a l'Espai Caixa Fórum,
Déu-n'hi-do és això,
el musical que ens està resultant
aquest novembre,
però no només això,
recordeu,
conferències sobre literatura,
sobre conferències al voltant també
de l'exposició de George Cross,
que encara la teniu en cartell,
a l'espai,
i, en fi,
ens ha quedat pendent l'entrevista
amb els...
amb els Kimbala,
però com que recordeu
que aquest diumenge teniu
la primera sessió amb ells,
però diumenge vinent
doncs una altra sessió de miniatures,
si sembla la setmana que ve,
intentem contactar-hi.
Tornem a intentar, correcte.
Molt bé.
Carles Marquès,
moltíssimes gràcies.
Moltíssimes de res.
Fins dilluns.
Fins dilluns.