Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric, Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Una setmana més ens acompanya a l'Espai Un Quart de Català
i, com sempre, ara parlarem del que ens ha preparat avui.
Avui una mica especial, com que és l'últim del trimestre.
Sí, avui farem una escudella pasqual.
Una escudella pasqual.
Sí, escudella perquè ho barrejo tot
i pasqual perquè és de Setmana Santa de la Pasqua
i per això t'ho he fet tot de color morat,
que és el que pot anar ara.
Les vestes, no?
La litúrgia cristiana.
Segons l'època litúrgica de l'any,
els capellans van vestits d'un color o d'un altre
dins del moment de fer la missa i tot això.
I ara van de morat.
Ara, en aquesta època, toca morat.
Molt bé.
Per tant, vas, el morat.
He posat l'escudella pasqual.
I per què?
Doncs perquè avui és dia de final de mes,
de final de trimestre.
Tenim, toca, per tant, toca nyiguinyogui,
però també tinguin unitats editorials informàtiques
pròpies d'un nyiguinyogui.
També tenim una cuina de nyiguinyogui.
Llavors dic, calla, farem un totum revolutum,
que és un cultisme que vol dir tot barrejat,
i això en català diem escudella,
doncs vinga, escudella pasqual.
Així que a la primera part farem el típic
i a la segona part farem una cosa que avui es dirà
rostim novetats editorials i informàtiques
de nyiguinyogui.
O és barrejat, tot barrejat, tot barrejaret.
Escudella pasqual.
Molt bé.
Avui escudella pasqual amb un quart de català,
però com sempre comencem amb música.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Com sempre la música no s'escull a l'atzar,
té algun motiu, algun per què?
Sí, avui és el component filosòfic del programa d'avui.
Com que no vull parlar de l'actualitat política,
econòmica, social, que ens destrossa la moral i la fe,
i a més estem en un moment de fe,
de la Pasqua i tot això que hem dit,
doncs avui començarem amb una cançó que es diu
Calma Tensa, que és la típica calma tensa
que passadeix una jornada laboral com la de demà,
que serà una jornada de vaga general.
És una calma tensa, i aquesta és la cançó número 4.
per què Calma Tensa i aquest enneure?
Perquè estem tots neuròtics,
que és el grup que intervé de la cançó,
davant la incertesa de la crisi
i de la política econòmica que ens toca viure.
Per tant, comencem amb Calma Tensa,
disc, incertesa, grup, neuròtics.
Són de País Valencià,
ja es nota la manera com canten,
ja els havíem posat,
aquest disc va sortir a finals de l'any passat
amb el segell més de mil,
no és que hagin de venir a tocar Tarragona i res,
i digues la reflexió filosòfica per avui.
Déu-n'hi-do, eh?
Deu-n'hi-do, eh?
Deu-n'hi-do, eh?
Deu-n'hi-do, eh?
Deu-n'hi-do, eh?
Calma Tensa.
Calma Tensa, incertesa i neuròtics,
tot barrejat a un quart de català.
Com sempre, comencem amb temes d'actualitat
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Avui, per exemple,
ho ja ho dèiem la setmana passada,
recordem on, Enric,
es fa la presentació de les parelles lingüístiques a Viva Llonga.
Viva Llonga,
i és la primera vegada de la història de la humanitat
i d'aquest racó de món
en què es fa la voluntariat lingüística a Viva Llonga.
I, doncs, només per això ja és important,
però ho és perquè són 16 parelles,
que són, per tant, com a mínim 32 persones,
si no hi ha algun trio i això,
doncs, 32 persones de Viva Llonga
que s'han apuntat a això,
per primera vegada,
fa un mes,
el company tècnic de voluntariat
se'n va anar allà a fer una explicació
al centre cívic i tot això,
i, doncs, la cosa els va agradar
i es va obrir llista i s'han apuntat
i, mira, tenim,
amb cosa d'un mes hem aconseguit formar allà 16 parelles,
es presenta això avui, aquesta tarda,
a les 7 de la tarda,
a la sala d'actes del Centre Recreatiu,
que és a la carretera de Valls número 1,
que, vaja, a Viva Llonga,
el Centre Recreatiu de Viva Llonga és on va tothom,
i allí, doncs, serà avui, aquesta tarda,
la presentació de parelles lingüístiques.
Però, atenció,
aquesta és la tercera en una setmana.
La setmana passada ja vam fer la presentació a Tarragona,
això ja ho havia anunciat,
ara ja podem dir una miqueta més de coses,
tampoc no cal dir que hi hagi de coses,
a tothom ja sap què és això, el voluntari, els que ens escolten,
a Tarragona vam tenir,
vam presentar 67 parelles.
67 parelles.
Aquest primer trimestre de l'any hem juntat 67 parelles.
Bé, algunes les havíem format una mica abans,
perquè...
67 parelles són més de 120 persones,
és a dir, clar, són molta gent, eh?
I penso que alguns són 3 i tal,
aquí hi ha unes 140 persones implicades
que estan fent ara això.
Després, clar, amb tots aquests, per exemple,
ja els vam explicar els sortejos del Facebook,
l'altre dia vam fer els sorteig,
ja vaig sentir...
Ja ho vam fer expressament i va sortir, eh?
El divendres, a l'última mitja hora,
allò de les boles,
allò de les boles era el sorteig,
era el sorteig,
era el sorteig,
ja ho havíem fet amb tota la mala intenció.
Doncs bé, se'ls explica això,
ja els hi vam dir els de Tarragona,
i de fet, en cada presentació se'ls diu,
estem fent això al Facebook,
el mes de març hem sortejat els lliscos,
i el mes d'abril sortegarem llibres.
També se'ls va dir allò que vam fer ahir,
que ara ho comentarem breument,
i encara me'n deixo,
no em vull deixar que dilluns
vam fer la mateixa cosa a Valls,
la presentació de Parelles Linguístiques a Valls,
no a la comarca del Camp, sinó a Valls,
perquè a Valls fa dos anys
que tenim oficina de català,
ja fa des del principi del centre de Tarragona
ja s'ha de dir comarcal de català a l'Alcamp,
però des de fa dos anys
tenim oficina de català pròpiament a la ciutat de Valls,
doncs bé, de la ciutat de Valls,
ara ja és la quarta vegada
que fan temporada, diguem,
la quarta temporada,
que en fem dues a l'any,
de Parelles Linguístiques,
i em van presentar 16.
Tots aquests se'ls va oferir
el tema d'anar ahir
en allò que van fer,
que va ser el taller del problema en català,
perquè era per donar activitat
a les nostres Parelles Linguístiques als alumnes,
era perquè era el Dia Mundial del Teatre,
i aprofito ara que estem aquí
per agrair-vos a Tarragona Ràdio
i a tu en particular,
que eres tu el que parlava,
jo ho vaig estar sentint des de la web
i em va semblar un reportatge magnífic i fantàstic,
i per tant, des d'aquí públicament
han expressat l'agraïment del centre cap a Tarragona Ràdio
per a la magnífica cobertura que ens van fer,
que a més a més transmetia,
jo hi vaig estar també mig dematí allà fent fotos,
i vaig veure que la gent,
de la mena, s'ho va passar molt bé,
i que els hi va agradar,
i tots els que hi van anar,
realment s'avan sentia gust,
i que si ho tornéssim a fer,
si t'ho anarien a apuntar, aquests.
De fet, van demanar que,
a veure si es feia ja ràpid,
una repetició,
una altra activitat,
els hi va agradar molt.
I això és d'aquelles coses
que la gent que hi va i s'ho passa bé,
després ho explica als altres,
que coneix els seus companys,
que també de classe,
els que eren alumnes,
o les altres parelles lingüístiques
que es coneguin i tal,
i té un efecte multiplicador,
vull dir que està bé
que fem coses positives
i que funcionin i que surtin bé,
per això, doncs, des d'aquí,
ho celebrem.
Ho celebrem, eh?
Queda celebrat el dia del Mundial del Teatre
i el doblatge en català.
A més, com que tenim alumnes d'aquests
que són de diferents països,
amb diferents accents,
penso que més d'un pot acabar
això que s'ha de doblar una sèrie,
una pel·lícula documental,
i tenim personatge,
el personatge,
jo què sé,
de les sèries de TV3
que surten a personatges immigrants
que parlen en català,
aquí tenim un planter
de personal disponible,
i com que el senyor
que dirigeix el Francesc Fanollosa,
que és el director del taller,
és doblador professional,
i, per tant,
treballa per a doblatge,
té la llista de tots els que van patir
per a dir,
si està fent algun doblatge
i necessiten un actor.
Mai se sap.
Necessitem una persona colombiana
que parlen en català.
A Tarragona en tenim unes quantes
que van estar ahí al taller,
o un marroquí,
teníem el Hassan,
amb aquell accent que tenen
els marroquins
que parlen en català,
però, doncs,
que per una pel·lícula
queda molt verídic
i molt realista.
I ho celebrem.
I a veure quan en fem més.
A veure,
a veure quan en tornem a fer més.
I la setmana vinent,
Setmana Santa.
Sí, i, per tant,
tanquem.
Molt bé.
Ja està.
Vacances.
No hi ha res més a dir.
No hi ha un quart de català,
jo no vaig a treballar,
no és que fem vaga,
és que fem vacances.
Oficialment,
el Consorci,
tots els centres del Consorci,
tanquen
durant la Setmana Santa.
I, per tant,
això de moment encara no ens ho han retallat.
I ho fem.
Per tant, la setmana vinent,
festa.
El dia de la mona és dilluns,
tampoc vindrem,
perquè és festa.
En aquest país encara és festa,
això.
N'hi ha que no ho saben,
però a Catalunya és festa el dia de la mona.
I avui parlarem allò
amb el nyigui-nyogui de cuina,
amb la cuina nyigui-nyogui
d'avui de novetats,
parlarem d'això.
D'això de la mona,
d'un bé i tal i tal.
Per tant,
un quart de català tornarà el dia 11,
el dimecres dia 11.
Va, ho dic,
estic de bon humor.
Avui anuncio que,
si no falla,
tindrem convidada
una voluntària
de les que ahir van estar fent el taller.
Ah, molt bé.
La portarem el dia 11,
que és de Costa Rica,
em sembla que és.
És una xica de Costa Rica
que la tenim d'alumne,
és aprenent
d'una parella lingüística.
Ahir va estar fent el taller,
mos la portarem.
Allò que tant tant
està bé que ho portem a algú,
que ens expliqui com li va anar
i ella mateixa
que ho va poder fer,
ella que va doblar.
Molt bé.
Doncs tornem a parlar del tema,
que, com dèiem,
ens va agradar molt ahir
aquesta activitat.
I aquests dies,
Enric,
la llengua ha estat més protagonista
que mai gairebé a l'actualitat.
Hi ha moltes notícies
relacionades amb això,
amb diverses activitats
per defensar
la llengua catalana,
sobretot.
La més sonada,
que tothom deu saber,
perquè s'ho dit a tota raó
i perquè a més es va fer
en diumenge,
és la dels 50.000
illencs
que se'n van anar a cridar
contra la política lingüística
del Tutant Ramon
Bausà.
Tutant Ramon, eh?
Sí, ho dic com...
Jo amb això
m'apunto a la proposta
del Sebastià Alçamora,
que és escriptor
i fa una columna
cada dia al diari Ara
i ell sempre que parla
de la política...
Ell és mallorquí,
per tant parla
amb coneixement de causa
i com a víctima
d'aquesta política.
I ell sempre li diu
el Tutant Ramon
perquè és com un faraó, eh?
I es diu Ramon,
no li diu Tutant Ramon Bausà,
eh?
I la política lingüística
ja saben que han retallat
els requisits,
ja no és requisit,
volen retallar la immersió
i una sèrie de coses.
Bé, total,
la cosa s'ha posat
de tal manera
que a Mallorca,
diumenge, a Palma,
es van reunir
50.000 balears,
que probablement
n'hi van anar
de les Illes Veïnes també,
a una manifestació
amb el lema de
sí al català
i plantant cara
a la política lingüística
aquesta del PP.
50.000 persones,
que és la manifestació
més multidisciplinària
que s'ha produït
a les Illes Balears
en els últims anys
per qualsevol motiu,
no per la dimensió,
per qualsevol motiu
és de les més bèsties
que hi ha hagut
en quant a mobilització
i mogollon de gent,
diguem mogollon tranquil·lament.
No és català,
però ho dic.
Ho diem.
I atenció,
perquè al mateix temps
a Mallorca,
al mateix temps
que un diumenge
s'ajunten 50.000 balears
per fer una manifestació,
també n'hi ha d'altres
que no és que vagin per llibre,
però és que la seva protesta
és molt més arriscada
i és que n'hi ha
que estan en vaga de fam.
A Mallorca
hi ha un senyor
que és mestre,
que era mestre de català,
jubilat amb 64 anys
que es diu Jaume Bonet
que està en vaga de fam
des del principi de mes,
des del 1 de març
o des del principi de mes.
I estava per ell
que se n'hi afegessin dos més,
però això
s'havien d'afegir
dues persones més.
Tots ells són membres
d'una associació
de jubilats per Mallorca,
que es diu Jaume Bonet
i en principi
el Jaume Bonet
està fent vaga
i fins i tot
de sortir de TV3 ja.
I això vol dir
que ja és sèrio, eh?
Si surt de TV3
és que és sèrio.
Doncs bé,
i també se li havien de juntar
el Bertoveu a Mangual
i el Josep Company,
però aquests no n'estic segur,
no ho puc afirmar
per les dedals de premsa
que tinc per aquí
i això no ho tinc segur.
Però el Jaume Bonet sí, eh?
Fa tot el mes de març
que està en vaga de fam.
Havien fet algú
vaga de fam
per la llengua?
No,
em sembla que no.
Em sembla que
per les notícies que he llegit
es veu que és la primera vegada
que algú fa això.
i, clar,
les vagues de fam
acostumen a...
si no es tallen
acaben en mort
i seria un màrtir.
Correcte.
Cal?
Cal o no?
Ho deixo en interrogació.
Ho deixem, això,
deixem la pregunta.
Durant la Setmana Santa
reflexionem.
Això,
reflexionem-hi,
sisplau.
Però aquesta és la xifra
notòria i nombrosa,
però és que
no se n'hem entrat tant
però també n'hi ha hagut.
Mira,
diumenge passat,
el diumenge 18 de març
a Barcelona
vam fer un flash mob,
que és allò,
no és un lip-dap,
però atenció,
els mateixos que fa un any
van fer el lip-dap
per la independència
a la plaça de Vic
que van ajuntar,
no sé si van ajuntar,
ja t'ho diré,
van ajuntar 5.771 persones
que és aquell
de la flama...
La cançó de la flama
d'obrimpas.
Dels obrimpas,
jo el vídeo l'he vist,
aquest vídeo l'hem vist
uns quants milers
de persones
o milions,
no n'estic segur,
ho tinc per aquí
però ara no el trobo,
és igual.
Doncs els mateixos
que van organitzar
el lip-dap
per la independència
de Vic fa un any,
ara aquest diumenge
van convocar
un flash mob
que és allò
d'un flash
és ràpid
i mob
és mobilització,
és a dir,
una mobilització instantània
inesperada,
això també se'n dirà,
abans en dèiem
una performance,
ara com que es fa
per,
es convoca la gent
per Twitter
i per mòbils
i per SMS
i per WhatsApp
i tot això
i la gent s'hi apunta,
doncs ara ja no se'n diu
performance,
que és una cosa
que sembla antica,
ara se'n diu flash mob.
Flash mob,
perquè a més és que...
A més queda com en anglès
que queda com en anglès
és més internacional.
Bé, doncs em van muntar un
per la independència també
i atenció,
això va passar a les 12 del migdia,
van començar a aparèixer
a la plaça de Catalunya
va aparèixer un senyor gran
amb una nena,
li van anar a la plaça
a les 12 del migdia,
pum,
darrere,
sí,
tots dos amb una estelada,
portaven l'avi i la nena
amb una estelada,
darrere apareix una xica,
allà una tia cridant
independència,
tal allò el típic
independència
i després,
al cap de moment,
per totes les carrers
que desenvolupen
a la plaça de l'avinguda,
a la plaça de Catalunya
anàvem amb estelades,
amb barradines,
tots allà cridant,
la cosa va donar
4 minuts
i tothom es va dispassar
i tothom va desaparèixer,
vist i no vist,
d'una cosa,
tot tant,
el flash mob aquest
va donar 4 minuts
i va ser així,
van reunir,
calculen,
unes 3.000 persones,
esperaven reunir-ne més,
però 3.000 persones,
així,
sense saber d'un subit,
de sobte,
va ser impactant,
van fer vídeo,
els que van promoure això
són d'una productora de vídeo,
han fet vídeo
i se suposa que aviat
el penjaran a YouTube,
i el podrem veure
aquest flash mob.
I encara no n'hi ha prou
perquè el dia 31,
dissabte que ve,
ja ha convocat un,
a Perpinyà fan un lip d'up,
per la llengua catalana
que es diu
Parlem Català,
agafen una cançó
del Jordi Barra
que és un cantant nord-català
que canta en català d'allí,
que es diu la cançó,
es diu Parlem Català
i tenen convocat
per aquest dissabte 31 de març
un lip d'up
que volen batre el rècord
que d'aquest que acabem de dir
de Vic,
el de Vic tenia
5.771 persones
que hi van participar
i els de Perpinyà
volen arribar a les 6.000
i per tant fer el lip d'up
independentista
i en aquest cas
no tan independentista
com en defensa de les llengües,
en defensa de les llengües,
diferents de l'oficial,
que a França d'oficial
només n'hi ha una,
però de llengües,
a França doncs tenen
a part del francès
que és l'oficial
tenen l'Alsaciar,
el Basc,
el Bretó,
el Cors,
l'Occità i el Català
com a mínim.
Totes aquestes llengües existeixen
i totes estan
sota la mateixa
petjada fèrria
de la uniformitat lingüística
de l'estat monolingüe
que l'estat francès
és monolingüe oficialment.
Doncs bé,
aquests a Perpinyà
faran aquest lip d'up
i esperen passar
de les 6.000 persones.
Com que això és el dia 31
durant la Setmana Santa
espero que ja ho podrem saber.
En un moment
ho aconseguiran.
hi haurà més gent a Perpinyà
que a Vic.
Ho sabrem
després de Setmana Santa.
Després de Setmana Santa.
I com dèiem
encara tenim una novetat més
i avui també parlem
de soft català
que imposa
el catavanitzador
de Windows.
Sí, això
com estic
m'ha picat una mica
perquè va ser
la notícia del dia
justament
em sembla que
la notícia
va saltar dimecres
al migdia
als telenotícies
i durant dijous
i divendres
anaven plens als diaris
i per un dia
podia haver entrat
ja dimecres
passada el programa
però no que vendrà
va sortir
justament després
del programa.
Justament després
ho van fer expressament
ho van fer expressament
perquè s'han dit
calla
fotrem amb aquells
de Tarragona
que no ho puguin dir
a un quart de cada any
que ho diguin
una setmana més tard
i que quedin malament ells
i que consti
que aquí a Soft Català
sempre els tractem bé
és broma
què saben ells
de nosaltres
però nosaltres d'ells
ho sabem tot
a Soft Català
tenen una adreça
que es diu
3beules.softcatalà.org
atenció
per què no és
.cat
avui els punxem
bé, total
aquests són els que poten anys
traduint
programari
i han fet una gran feina
perquè la informàtica
perquè el món de la informàtica
el català
sigui una de les llengües
més potents
de la xarxa
i del món digital
no només d'internet
sinó també
del món digital en general
doncs bé
acaben de fer
un pack
que és
a veure
jo et diria
això és per a tontos
això és per a tontos
han posat
tot junt
hem fet una
una eina
de fàcil instal·lació
de fàcil baixada
perquè la gent
que no sap gaire
com té l'ordinador
i que no sap
on trobar
les eines d'idioma
i les eines de configuració
del navegador
i tot això
ho tingui
fàcil
amb tres clics
se li fa tot
però és un pack
que junten
tots els packs de llengua
dels diferents productes
de Windows
perquè Windows
això sí
varietat
no en falti
després
s'entera tant
de què tens
i què no tens
i quina versió tens
i si es competiu
o no
però ells van fent versions
de tot
doncs bé
aquest catalanitzador
inclou una sèrie
d'aplicacions
totes juntes
que et posen
automàticament
en català
el Windows
el Microsoft Office
i
l'Internet Explorer
perquè és el navegador
paràsit
diguem-ne
del Windows
que està allà enganxat
i és impossible
de desacoplar
és com un paràsit
que si te'l treuen
et morts
com un àlien
un àlien
està allà
bé
total
aquestes tres cosetes
que la gent
una mica d'espavil
ja s'ho havia catalanitzat
doncs ara
per als que no en saben gaire
tot això
se li fa automàticament
ell solet
ja t'identifica
quina versió tens
de cada un
i tu ho poses en català
i tu ho tens ja tot en català
això
són aquests tres productes
però també
serveix per catalanitzar
no només
l'Internet Explorer
que és el del Windows
sinó també
també et permet
el Firefox
o el Chrome
si no els hi tens
per defecte
que el Firefox
per defecte
i tu el baix
es pot fer en català
llavors
per què serveix tenir
el navegador en català
que la gent no ho entén
això
però això és cap dalt
és cap dalt
perquè
quan tu navegues per internet
la majoria de webs
funcionen
i els cercadors també
funcionen
que detecten
en quin idioma
tens configurat tu
precisament el teu navegador
i el teu sistema operatiu
i et donen els resultats
i les pàgines i tal
te solten en l'idioma
en què tu estàs configurat
és allò
que pensen en català
o en castellà
si has de buscar
alguna cosa en català
si pensen en català
molt millor
exacte
doncs llavors
clar
si tu tens el navegador
configurat en català
i tens el Windows en català
per defecte
quan tu navegues
per internet
les pàgines
si tenen versió catalana
ja et surten en català
i dius
ai mira quin munt de coses
nois
que te surten en català
perquè tens el navegador
en català
si el tinguessis en rus
te surtirien en rus
si el tinguessis en alemany
te surtirien en alemany
per això és important
tenir el navegador
en català
perquè les coses
et surtin en català
i aquestes coses
això és gratis
esperen arribar
els 20.000 usuaris
que salveixin
aquest pack
però
doncs ja està
és gratuït
softcatalà.org
també hi ha una web directa
que es diu
catalanitzador.softcatalà.org
però vaja
és el mateix
des de softcatalà
s'hi va perfectament
i encara que jo digui
això és per a tontos
és molt important
que s'hagi fet
i que està molt bé
i que a veure
si tots aquells
que fins ara
aduïen
ai és que ves
quina fanyada
ara ves el navegador
fes això
que amb 3 clics
ho tens
ja ho tens fet
amb 3 clics
està clarit
i aquest navegador
tenir el navegador
en català
és el que fa que després
els rànquings
de llengües
més utilitzades
a internet
llengua de les pàgines
d'internet
el català
compti
com a estadística
si tu no tens
l'ordinador en català
encara que tu
ho facis en català
el teu ordinador
està configurat
en castellà
te'n posen
a la llista
de castellans
d'informàtica
en castellà
i tal
per tant
per això és important
el tema
de tenir l'ordinador
catalanitzat
doncs vinga
ja hem fet aquesta recomanació
hem fet totes aquestes notícies
posem un moment
a falca com sempre
d'aquest voluntariat
per la llengua
i de seguida
arrostim
novetats editorials
informàtiques
d'any i guinyoli
atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística
de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat
per la Llengua
un projecte
de participació
lingüística
truquen
sense compromís
i t'informarem
al 977
24
35
27
Voluntaris
per la Llengua
ajuda'ns
Escolti senyora
Escolti senyora
Escolti senyora
Doncs vinga va
comencem ja
amb aquesta part
de l'escudella pasqual
d'avui
Avui com deia
amb el rostim
novetats editorials
informàtiques
d'any i guinyoli
I amb què comencem
Comencem amb una mica
de cuina d'any i guinyoli
amb un parell de temes
del Jaume Fabre
que tinc per aquí
resumits
que són molt escaients
Un
perquè és Setmana Santa
i aquí
per la Setmana Santa
he dit
abans que parlaríem
de les mones
El dilluns 9 d'abril
és el dia de la mona
aquí és festa
i a Catalunya
tenim aquesta edició
de la mona
I ara explicarem
una mica
les quatre coses
que diré jo
resumint
d'un article
bastant completet
del Jaume Fabrega
amb el seu blog
de la bona vida
que probablement
amb alguna revista
del temps
també va s'ho dir
que tema
Això de la mona
d'on ve
d'on ve
és el que tot diu
i això d'on ve
Bé, primer
lingüísticament parlant
hi ha diferents opcions
Jo
aquesta
Jaume Fabrega
no recull
l'opció
jueva
però es veu
que ve d'un costum
jueu
i d'una paraula jueva
és una de les opcions
i després n'hi ha
un parell més
que són les que ell
recull aquí
una
que
bé
diu
la tradició popular
la denominació popular
de la mona
es pensa que
això ve del costum
dels pastissos
barcelonins
al segle XIX
d'adornar
aquests pastissos
per fer-los més monos
i d'aquí
ai que mona
ai que mona
això és la tecnologia popular
que se'n diu
que no té les dades científica
la gent ho diu
per allò
associacions d'idees
i mira potser és per això
lingüísticament
la paraula mona
ve del llatí
munda
que vol dir regal
i per tant
és una cosa
que ja té una llarga tradició
no és que s'hagi inventat
el segle XIX
sinó que ja fa segles
que es fa això
i no és que sigui
costum català
és un costum
de molts pobles mediterranis
i de molts llocs
el fet d'oferir regals
en forma de menjar
és una cosa antiquíssima
i per tant
que en llatí ja existia
aquest concepte
és una de les possibilitats
l'altra també
aquesta és filològica
i l'altra filològica
també és que podria ser
que pot venir
del tema equivalent
àrab
que també tindria aquest sentit
i aquest significat
per una banda
després
cal dir una altra cosa
la tradició aquesta
de la mona
no és només de Catalunya
és típica
de tots els països catalans
però també
fins i tot
a l'Alguer
no a l'Alguer
de Sedanya
sinó a l'Alger
l'Alger
a l'Alger
des de
País Valencià
de Regne de València
i de les Illes Balears
hi ha hagut
des de fa 5 o 6 segles
a la mitja
hi ha hagut
trànsit
de mercaderies
de comerç
població
immigració
molts catalans
quan dic catalans
vull dir
balears
o valencians
en diferents èpoques
han emigrat
a l'Alger
i per tant
a l'Alger
tenen alguns costums
gastronòmics
que els venen nostres
tenen paella
i també tenen mona
i els receptaris
de l'Alger
apareixen receptes
de mona
i
això
la mona
de l'Alger
apareix
al segle XIX
per immigracions
d'aquestes
després també
ah i fins i tot
l'Alger
a part de
tenir la tradició
aquesta de la mona
i tal
també fan allò
d'anar-se'l a menjar
al camp
com fem aquí
de fer
la sortida
campestre
de la primavera
és com un inici
de primavera
anem a menjar
la mona
el dia que toca
menjar la mona
doncs
al camp
no deuen tenir
ermites
aquí anem a l'ermita
a l'Alger
també fan la tradició
d'anar amb famílies
i tal
a menjar
la mona
al camp
després
jo tinc alumnes
aquí al centre
que m'han dit
alumnes argentins
que m'han dit
que a l'Argentina
també es fa
la mona
també la fan a l'Argentina
el que em deien
és que allà
fan la mona
tradicional
que teníem aquí
no és aquesta mona
que fem anar ara
tota farcida
de xocolata
i de
marmales
la mona tradicional
que era aquella
com una espècie
de tortell
de pa de coca
de pasta de coca
en forma de tortell
amb uns ous
els ous de Pasqua
i són els ous de Pasqua
també diu aquí
que és una tradició
de molts països
mediterranis
i també de molts països
d'Europa
i a més
els països d'Europa
el que no fan
és mona
però en canvi
l'ou de Pasqua
sí que ho fan
els països
anglosaxons
per exemple
bé
doncs una mica
totes aquestes cosetes
de les mones
i aquestes curiositats
les teniu aquí
al blog
de Jaume Fabra
que es diu
blog.mesbiluet.cat
barra
Jaume Fabra
que és el blog
Bona Vida
que explica
aquestes cosetes
i més
i també parlem
del farciment
i la farsa
i la farsa
Aquesta secció
del lligui-nyogui
va néixer
també dedicada
per una banda
a les queixes
i per l'altra banda
als jocs de paraules
i a la riquesa lèxica
del català
i les coses gracioses
de l'idioma
ara en parlarem
una d'aquestes
és les frases fetes
i diu
val més el farciment
que el gall
llavors sobre aquesta frase
feta
el Jaume Fabra
agafa una reflexió
sobre la pervivència
i la convivència
en català
tant el terme
farcí
farciment
com relleno
Relleno
és correcte també
és un castellanisme
però no és un castellanisme
de quatre dies
sinó que és un castellanisme
que ja està arrelat
des de l'edat mitja
curiosament
des del segle XIV
o així
al segle XIV
els escriptors valencians
quan escrivien de cuina
hi parlaven
de farciment
el farciment
de feu
doncs mira
el llibre del Sant Subí
que és del segle XIV
i es parla
de com se farceix cabrit
com se farceix
una espatlla de moltor
vendre de moltor farcit
que és una cosa
que ara fan
que es diuen girella
que es fa al pallas
que ponts i gualles
tot això ja surt
del segle XIV
també
el segle XIX
que es continua utilitzant
amb els manuals culinaris
escrits en valencià
o des de València
els calamars farcits
calaors farcits
tal
tot això
el segle XVIII
continua sent
paral·lelament
a l'edat mitja
els autors catalans
a la mateixa època
fan servir
l'hispanisme
relleno
al costat de farcit
les combinen les dues
relleno
de carabassa
ceba
en sià
amb el virginies
i escarola
conills farcits
això per exemple
surt amb un autor
d'ulot
calamarsons farcits
no obstant
diu
podem afirmar
que el mot relleno
és ja fixat
en el sentit
d'un plat
que ha arribat
fins avui
conegut
sota el mateix nom
és el relleno
pomes o peres farcides
que es fa a l'Empordà
el maresme o el ripollès
és a dir
un plat que es diu
pròpiament relleno
i es diu així
és el nom del plat
fruita farcida
al final
el que acaba dient
el Gemma Faura
diu que una altra cosa
és el tema de la farça
que ara és una moda
els gastrònoms
en el món gastronòmic
tenen modes lèxiques
que sovint
són copiades
del francès
però mal copiades
aquesta n'és una
diu
en gastronomia
finalment
es fa servir el mot
farça
dos punts
és un castellanisme
innecessari
procedent al seu torn
del francès farce
que en francès farce
sí que és farciment
ho treu
de l'arús gastronòmic
ho defineix com a
barreja d'elements
crus o cuits
trinxats
de forma més o menys
fina i amanits
és a dir
exactament el que encara
en diem farciment
o farcit
per tant la farça
si de cas
és una farça
és una farça
el tema gastronòmic
de la farça
i ja has posat la farça
amb això
no senyor
la farça la farà vostè
jo hi poso farcit
aquí dins
hi poso farcit
o farciment
o fins i tot
relleno
relleno
que és tradicional
a Catalunya
ni relleno
amb això
doncs la farça
això sí que no és una farça
el llibre
dels secrets
dels noms catalans
tu saps
de què ve el teu nom
Josep
ah
t'ho explico
això és un llibre
també molt d'anyigui i ñoqui
en el sentit aquest
que explica
curiositats
sobre els noms catalans
dels noms
el llibre és de fa poquets mesos
a finals de l'any passat
va sortir del Josep Marí
el Vagès
diu
origen, significat, història
i anècdotes i curiositats
dels noms catalans
i diu
home
davant de la proliferació
de noms exòtics i tal
que es pot d'ara
convé
que el home
ha tingut la intenció
de posar en paper
una mica d'ordre
a sobre
aquest llibre
presenta un recull
de noms de persones
genuïnament catalans
i d'altres
que ens hem anat incorporant
cada nom ve acompanyat
de la seva etimologia
o origen
i algunes curiositats
al seu voltant
és un llibre capital
per aprofundir
en la cultura
de la nostra evolució històrica
i situar la realitat
viva de la nostra societat
home
Josep
és molt clàssic
sí
però bé
jo te'l dic
jo tenia
i també mira
el senyor tècnic
de sort
també li podem dir
el Lluís
molt bé
vinga va
a veure
Josep
diu
ja sabem que Josep
és un nom
hebreu
diu
portat per l'onze
fill del patriarca Jacob
això ja ens ve
de la cosa bíblica
també és molt esquerra
aquesta setmana
va ser el nom
més expandit de Catalunya
fins fa poc
la mare del patriarca
Raquel
joiosa de sortir
del seu llarg
període d'esterilitat
va reclamar
en donar-la llum
augmenta'm
Déu la família
que en hebreu
és Josep
d'aquí el nom
de Josep
de Josep
ve de la frase
augmenta'm Déu
la família
família Josep
per tant tu Josep
ets família
sóc família
ets família
el teu nom és família
la seva popularitat massiva
no es va iniciar
fins al segle XIX
quan el papa Pius IX
va anomenar
Sant Josep de Nazaret
esposa de la Mare de Déu
en els Evangelis
patró de l'Església Universal
per la seva unipresència
forma abundantíssims
compostos
Josep Maria
Josep Ramon
etc.
hipocorístics
que vol dir
variants
de resums
o variacions
o
com Pep
per exemple
Pep
Xema
Pepe
Josepó
Po
Pon
Popon
formes antigues
Popon
ara direm
Popon Ardeva
Giardila
formes antigues
Josep
amb F
o amb PH
formes femenines
Josefa
Josefina
en realitat forma independent
derivada de Josefí
que vol dir
de la família
o a fi
a Josep
Fina
Home, diuen que de Joans, Joseps i Ases
n'hi ha totes les cases
M'agrada que diguis això
M'agrada que ho diguis
perquè justament
aquí explica
diu
a l'explicació de la contraputada
l'autor diu això
ara que
malauradament
cada vegada
més estesa la tendència
a posar noms exòtics
dels nostres fills
potser amb la intenció
de dotar el nadó
d'un cert aire de distinció
i així allunyar-se
d'unes masses
de noms massa normals
que lluny queda
aquella dita que deia
de Josep
no de Joans, Joseps i Ases
n'hi ha a totes les cases
ni guinyoga i pura
sí
d'aquí ve
aquest llibre està motivat
per les frases fetes com aquesta
que diu
avui en dia
això ja és raro
avui en dia
ja n'hi ha de cases
on no hi ha ni Joseps ni Joans
l'última cosa que diu
t'adic del teu nom
l'ús tan freqüent
feia gairebé obligatori
usar-lo com a primera part
d'un compost
per completar
el seu valor identificatiu
el 2010
vam figurar
entre els 100 noms masculins
més freqüents
els compostos
Josep Antoni
Josep Lluís
Josep Manel
Josep Maria
aquest últim
format
amb un femení
segueix una fórmula freqüent
a França
França també van a això
llavors aquí al final
de cada nom
et diu alguns famosos
que han tingut el nom
com Josep Everdi
Josep P. Clavé
i Josep Pla
tres Joseps famosos
molt bé
li diem el seu al Lluís
vinga va
diem-li el Lluís
el seu
vinga Lluís
diu vinga
diu Lluís
i Lluís
és el 21 de juny
el seu sant eh
diu
més que un nom
es tracta d'una constel·lació
està estrellat aquest xic
on concerten diverses formes
onomàstiques
la forma primitiva és
hulot wing
combat invicta
gloriós
derivat ràpidament
de Clodobicus
aquest
a l'Odovicus
i finalment
a la forma moderna
per tant això
és visigòtic eh
visigòtic
aquí el tenim
el tècnic visigòtic
ve dels visigots
el Lluís
és un visigot
ja està
Lluís el visigot
però amb aquesta línia principal
concorren
al Vissa
sàvia eminent
que produeix
Eloïsius
i d'aquí
Eloïsa
i saps el nom Eloís
ve de Lluís també
sí
per d'un altre veient
que és Eloïsius eh
diu
i aquest Eloïsi
o Eloït
confossos el seu torn
amb Eloïsa
i fins i tot
Elícius
que dona Elígi
i Eloi
o sigui Eloi
també ve de Lluís
en el fons
els Eloïs
són Lluísus eh
o Lisa
com la Simpson eh
per exemple
diu
en realitat
derivat d'Elisa
Lisa és derivat
d'Elisa
d'Eloísia
tot ve del
tot són Lluísus
assimilat també
al germànic
Lluva
portat per un rei visigot
aquí el darem
de fet
aquest nom
procedeix de Lluva
que vol dir estimat
en català
és també confós
amb Lluvet
o Lluvet
amb V alta o V baixa
que en realitat
procedeixen de Llop
és a dir
Llop
Lluvet
ve de Llop
però es confon
amb Lluís
aquí altres noms
Elvisa
Clodoveu
Clobis
Clodovic
Clodovic
tots aquests noms
en el fons
són sinònims
és com
el de Santiago
i el Jaume
una mica
tot això
i aquí
famosos
Lluís Companys
el Lluís Carrol
el d'aquell
que tenia una
alícia perduda
amb un mirall
coses així
i diu
i Lluís Comas
el tècnic visigòtic
de Tarragona Ràdio
el nom de Lluís
apareix lligat
a 18 reis francesos
això
això fa mal espina
els més famosos
el rei Sant Lluís Nové
pel qual
els francesos
els agrada dominar
els fills de Sant Lluís
però bé
ens quedem nosaltres
el Lluís més famós
en aquest moment
és Lluís
el tècnic visigòtic
de Tarragona
el Lluís Comas
escolta'm
crec que haurem
d'anar acabant
doncs mira
la mala notícia
del final
la deixem
la deixem
ens quedem
amb la part
més positiva
diguem només
l'última cosa
ja que parlàvem
de molta cosa
de cuina
el Temcat
3BW.tncat.cat
acaben de posar en línia
un antic diccionari
que es deia
diccionari de procediments culinaris
doncs ara el podeu trobar
en línia
consultable
imprimible
conté uns 300 termes
d'això
ja ho diu
de procediments culinaris
explicats
i detallats
i traduïts també
al castellà
anglès i francès
això
ho teniu gratis
el Temcat
molt bé
doncs ja ho heu vist
d'un i d'un
lligui en lloc
d'aquesta setmana
un quart de català
fem vacances
la setmana vinent
i tornem al dia 11
d'abril
ja al mes d'abril
dimecres dia 11
i acabem novament
amb la incertesa
aquesta
del moment actual
sí
ja directament
posem la cançó titular
perquè reflecteix
el moment
el moment
el moment
el moment
Enric
que vagi molt bé
la setmana santa
i bona setmana
i d'aquí dos dimecres més
que vagi bé
que no vinc
Tres pels d'incertesa
buscant una eixida
presos de la inècia
Situació complexa
Hem perdut l'or
que ha posat-se en l'arxa
Surt de ta casa
No penses en res
No pergues la fe
No pergues la fe
Surt de ta casa
No hi ha feina per fer
Tu tens el poder
Totes del poder
Totes del poder
Històries dolents
De gent insolvent
Sonen al carrer
No pergues la fe
No pergues la fe
No pergues la fe
Surt de ta casa
No pergues la fe
No pergues la fe
Surt de ta casa
No pergues la fe
Surt de ta casa
No penses en res
No pergues la fe
No pergues la fe
Surt de ta casa
No hi ha feina per fer
Totes del poder
Totes del poder
No pergues la fe