Avui han anat així les coses i avui hem cregut oportú,
doncs bé, com que heu dit que anàveu amb massa al circ,
regalar-vos entrades no de dos en dos, sinó de quatre en quatre.
Bé, sempre hi ha els cosins o els amics que arrossegueu
i que hauran de pagar entrada, que podeu repartir-la,
això ja és cosa vostra.
Sigui com sigui, dilluns a les set de la tarda,
tots aquests que teniu entrades per anar a veure el circ italià
dels germans Rossi, passeu-vos-ho bé, disfruteu.
I dilluns, durant el programa, sortegarem més entrades,
en aquest cas les regalarem per la sessió del proper cap de setmana,
però això ja us ho explicarem.
David Serra, bon dia.
Hola, bon dia.
Tenis molta paciència avui.
No, al contrari, avui és un dia per tindre paciència.
Per què ho dius?
Home, perquè tenim un dia ploiós, tenim un dia d'hivern de veritat,
són dies de prendre el cafè.
Sí, d'estar tranquil.
Anem al cinema, però no.
Doncs sí, sí que anirem al cinema i hi ha molta teca.
Hi ha alguna pel·lícula així casolana, de posar-se la bata,
allò de càlida...
Jo, d'entrada, la pel·lícula que més es sugereix d'aquest temps d'avui
és la pel·lícula de la Glenn Close, d'Albert Nobs,
que és la vida d'un personatge real,
que, si més no,
entronca dins d'una tradició del cinema,
que és això del camp,
quan les dones es canvien de sexe,
que passen a convertir-se en homes.
Jo ara m'ha venit al cas la pel·lícula de la Bàbara Estrés en La gent,
una pel·lícula estupenda.
I aquesta, doncs, m'assembla una pel·lícula interessant i d'aquestes d'hivern,
d'aquestes d'Anglaterra victoriana,
que estan plenes de matisos.
A vegades és un personatge que la Glenn Close ja el va interpretar
l'any 82 amb una obra teatral.
O sigui, aquesta pel·lícula m'interessa no tant per l'anecdòtic,
que és aquest canvi de sexe, per dir-ho d'alguna manera,
i aquest personatge,
sinó perquè, bueno,
la manera en què aquest personatge,
que la història és fascinant,
que va sàpiguer conviure amb una dona
i, bueno, disfraçat d'home.
Això passa al segle XIX, eh?
Exactament.
A l'Anglaterra del XIX.
Exactament.
Doncs és un personatge que la Glenn Close,
que és una d'aquelles actrius que vol ser mimètiques
i vol treballar personatges al límit,
sembla que ho porta al límit, a l'extrem,
d'interpretar un personatge encarcarat,
un personatge que fa aquest paper d'home.
És una pel·lícula que no ha sigut,
ho hem de dir,
molt ben rebuda per la crítica,
ni tan sol pel públic,
perquè potser aquesta història de l'home del segle XIX
és massa freda
i s'hi queda molt amb el que seria la fachada.
Però, de totes maneres, t'ho dic.
És una pel·lícula que a mi m'apeteix veure,
perquè, primer, que sóc un gran admirador de la Glenn Close,
sobretot ara mateix,
que té una sèrie meravellosa,
que és aquest Delictes i Faltes,
que està increïble.
Està molt bé.
Està increïble.
I que, d'entrada,
és una pel·lícula que no ha triomfat a nivell de públic,
però té arguments i té elements prou interessants.
I nominacions a mil festivals.
Mira, tres nominacions als Òscars,
que, si vols, després parlem dels Òscars.
Sí.
Com a ella mateixa,
com a hitri principal.
Le podem dedicar una miqueta.
I nominacions a altres festivals i a altres premis.
Sí.
Bueno, a veure què.
En tot cas,
és la pel·lícula una mica especial o diferent, no?,
de producció britànica,
que això també cal tenir-ho en compte.
Té molts elements.
Estem parlant d'Albert Nobs.
Exactament.
I aquesta ha arribat a Tarragona,
és evidentment a l'entrada...
És del Rodrigo García,
que és un director que té certa sensibilitat
amb el món de les dones.
I recordem que, bueno...
O sigui,
el Rodrigo García és un director
que s'ha especialitzat molt en el cinema intimista
i que, a la vegada,
doncs, té talent.
Té talent,
sobretot,
heredat pel seu pare,
García Márquez,
que és el pare de Rodrigo García,
i que el va tirar per la banda del cinema
i és un director estimable.
És un director estimable.
Bueno,
escolta,
un altre nom propi,
si em permets que et marquis una mica la...
Jo em deixo portar.
Vinga.
J. Edgar,
un altre títol de pel·lícula
amb nom propi, no?
Bueno,
aquesta...
Aquestes són paraules majors.
A veure,
aquesta és una pel·lícula que,
d'entrada,
doncs,
a mi el que m'agrada
és que està dirigida
per un dels grans,
grans directors de cinema,
que és el Clint Eastwood,
i que, bueno,
la veritat,
és una pel·lícula
que deia el mateix Clint Eastwood
que,
curiosament,
l'FBI,
amb tot el que té que amagar
i amb aquestes conductes,
a vegades,
al límit que té,
doncs,
no li ha posat gaire problemes
per documentar-se
i fins i tot es va prestar
a col·laboració
i que, bueno,
que,
d'entrada,
amb una persona
que ja fa molt de temps
que va declarar
la guerra
a tot el que són
els ultraconservadors
dels Estats Units,
com és el mateix Clint Eastwood,
doncs, bueno,
pel·lícules,
recordem ara,
Ejecución inminente,
que era una de les pel·lícules
que anava directament,
carregava contra la línia
de fotació americana
o banderes
de nuestros padres,
o sigui,
pel·lícules
que no va ser molt rebudes,
sobretot per una banda
de lo que seria
la part
de l'establissement
més conservador
nord-americà.
Què passa aquí?
Estem parlant
d'un personatge
molt controvertit.
Estem parlant
del J. H. Hoover,
un personatge
fort,
amb un Leonardo DiCaprio
molt ben
maquillat,
molt ben,
diguem-ne,
mimetitzat
i caracteritzat
com a personatge,
a una
Armie Hammer,
a una Naomi Watts,
que són personatges
que, bueno,
que viuen al límit
i que aquesta pel·lícula
doncs
es presenta
amb el que van ser
tant de joves,
per entendre molt bé
el que és
la personalitat
del H. Hoover
amb els seus anys
més
post-adolescents
i després
entendre
el que va ser
l'aventura política
tan controvertida.
Estem parlant
d'un dels homes,
diu aquí,
a la sinopsi,
jo crec que devia ser
així més poderosos
de la història
dels Estats Units,
eh?
als anys 20,
director de l'FBI.
Bueno,
va ser el creador,
el que va crear
l'Oficina Federal
d'Investigació,
l'FBI,
que és el que significa,
i això va ser creat
l'any 1924,
i, bueno,
va fer seva
la creuada
contra el comunisme
i va ser una
de les persones
que va,
bueno,
en certa manera
van afectar molt
el cinema de Hollywood
des del punt
que es va acusar
amb molts
dels grans artistes
que hi treballaven,
escriptors,
directors,
etcètera,
se'ls va fer la vida
impossible
a partir d'aquestes
llistes negres.
Què podem dir?
Bueno,
hi ha pel·lícules
de les quals
jo diria
que el joc
del que n'és voltant
ha begut,
com per exemple
Vaig ser un comunista
per l'FBI,
que és una pel·lícula
del Douglas Gordon
de l'any 51,
que fa poc
que l'ha tornat a veure,
i una pel·lícula
molt interessant
perquè treballava,
sobretot feia un thriller
sobre els delators
de l'FBI,
els que treballaven
al servei de Hoover
i parlava.
L'FBI ha donat
per moltes pel·lis.
Exactament.
Per molt.
Llavors, clar,
la pregunta clau
per mi
és
què haurà fet
Clint Eastwood?
Seria un Clint Eastwood
de tot baix
o seria un Clint Eastwood
amb tota la carn
posada al foc
i que jo crec
que per aquí va
la història.
Perquè
ell és un desmitificador.
I la veritat
és que Eastwood
el que ha fet
és agafar
un personatge
que molt poca gent
diguem-ne
de les noves generacions
coneix
l'ha portat
a la palestra
i, bueno,
parlar d'aquest passat
també és parlar
del nostre present.
I això és una cosa
que Eastwood
ho sap fer molt bé.
Té unes grans capacitats.
Jo, la veritat,
és que
tinc moltes ganes
de veure aquesta pel·lícula
i la recomano directament
perquè tothom diu
que aquí a Eastwood
sí que s'ha emprat a fons,
sí que ha treballat
amb un guió
molt sòlid
de Dustin Lance Black,
que és el guionista
de Andy Harvey Milk,
l'altra pel·lícula
que també parlava
del líder
dels gais
a nivell polític,
una pel·lícula excel·lent
i que penso
que ha posat
molta sensibilitat
sobretot
perquè ha anat
a parlar
d'aquesta part sentimental
que també tenia
el seu cor
l'Edgar Hoover
i no ha anat
a fer una pel·lícula
pamfletària.
Eastwood no fa pamflets,
Eastwood parla
de la vida,
és una persona
que és capaç
d'humanitzar
fins i tot
aquest, diguem-ne,
patriotisme
paranoic
que tenia aquest personatge
i la porta
al nivell més humà.
D'entrada,
pel·lícula clarament
recomanable
en contra de l'Albert Noves
que és una pel·lícula
que ja et dic
em manifesto
incuriosit per la història
però que no desperta
gaires simpaties,
aquesta pel·lícula
sí que penso
que té un valor afegit
que és pel·lícula
carrera de dos Oscars
i pel·lícula
que a més puntua
molt alt
dins de la carrera
del King Eastwood.
Déu-n'hi-do,
per on seguim?
Doncs mira,
jo m'aniria directament
si m'ho permets
Sí, perquè no tenim
massa temps
o sigui que és qüestió
de seleccionar
d'anar directament
a parlar de pel·lícules
hi ha una altra pel·lícula
que jo crec que està
també a la nostra cartera
perquè aquí
hem d'anar mirant
perquè a vegades arriben
i a vegades no arriben
Vols que et digui títols?
De les que han sigut estrenes,
sí.
Mira, tenim Underworld
El despertar
Bajo amenaza
Arrugas
El monje
Sí, però per exemple
Arrugas no la tenim
però tenim El monje
i tenim El monje
perquè és una pel·lícula
basada en un clàssic
de la literatura
gòtica
una de les novel·les
de la literatura gòtica
i que
s'ha rodat a Santes Creus
es va rodar aquí
una gran part
de la pel·lícula
del Dominic Moll
va ser una producció
molt, molt interessant
i que, bueno
que parla de tot això
que forma part
d'aquesta literatura gòtica
que està sempre ambientada
en passions prohibides
ambients tèrbuls
decadentisme
on habiten els monstres
que moltes vegades
s'amaguen sota la caputxa
d'un ésser humà
del Matthew Gregory Lewis
una novel·la clàssica
del mil de finals
del segle XVIII
una novel·la
que jo la recomano
d'entrada
més enllà de la pel·lícula
que la pel·lícula
és, tristement
és fluixeta
i és una llàstima
perquè potser
aquesta la vista
aquesta és una pel·lícula
en la qual el seu director
ha sigut massa net
és un director
que ha volgut fer una
ha fet un plantejament
molt quirúrgic
d'una pel·lícula
que necessitava
una miqueta més
d'estómac
d'alícera
sí
perquè el cinema gòtic
si no ho fas
actualment
ja no estem parlant
de la Hammer
dels anys
70 i 60
estem parlant
que ara mateix
el cinema
necessita una revisió
i una aposta
al dia valenta
i és una pel·lícula quirúrgica
és una pel·lícula freda
és una pel·lícula
que no desperta passions
està rodada
correctament
l'atmòsfera
és la que és
o sigui
magnífica
perquè són els nostres
monuments patrimonials
i
se queda
molt a mig camí
llàstima
una pel·lícula
que realment
entrava dins
de la meva cartellera
de favorits
però que ara mateix
la tinc
en certa manera
la tinc d'apartar
perquè no compleix
el que la novel·la
té
però
en grado sumo
Això és el Monge
una altra producció
europea
abans en veient
una de britànica
una de francesa
David, jo si et sembla
ens queden quatre minuts
vols que diguem
quatre coses
sobre les nominacions
dels Òscars
que es van saber fa poc
la millor pel·lícula
almenys
i aquí saludarem
el Víctor
perquè realment
ell ho deia
que el tema dels Òscars
és el tema
de la nostra
doncs sí
mira
t'he dit
títols de millor pel·lícula
i tu tria la que vulguis
la que veigis
mira
millor pel·lícula
The Artist
Los Descendientes
recordeu la de George Clooney
que estarà en cartell
Tan Forte Tan Cerca
crec que encara no s'ha estrenat
Criades i Senyores
crec que tampoc
La Invención de Hugo
aquesta sí
Midnight in Paris
que crec que és la de Woody Allen
sí
Mono y Vol
Rompiendo las Regles
El Árbol de la Vida
i Caballo de Batalla
bueno
aquí hi ha un tema
que està clavíssim
o sigui
ara mateix hi ha una guanyadora
virtual
que és de Artis
perquè ha sigut la gran guanyadora
en els globus
però clar
The Descendants
també va competir
en la versió de drama
i aquí es barallaran totes dues
quina?
The Descendants
ah sí
perquè és una pel·lícula magnífica
i jo penso que realment
el debat aquí estarà
crec jo
i si em pregunteu
l'opinió particular
jo aquí sí que tinc
el cor dividit
i d'una forma dolorosa
per què?
molt ràpidament
perquè totes dues
són pel·lícules excedents
jo tinc certa debilitat
per la pel·lícula
de Descendants
perquè parla
de personatges humans
posats al límit
en circumstàncies
que tothom
en certa manera
de la seva vida
els podem reconèixer
posats al límit
però
perd el control
però en circumstàncies
això
que passen
no perquè ara vingui un extraterrestre
ni et tornis un superheroi
i d'Artist
que és una pel·lícula valenta
és una pel·lícula
de la que parlarem
diverses setmanes
i que suposo
i desitjo
que es torni a reestrenar
perquè molta gent
se la va perdre
precisament pel hàndicap
que és una pel·lícula muda
i és una pel·lícula
en blanc i negre
però és una pel·lícula magnífica
però escolta
això no amaga
o sigui
si posem en portada
que és muda
i en blanc i negre
és tot el que té la pel·lícula
o no?
hi ha alguna cosa
si no hagués sigut muda
no tindria gaire sentit
perquè és una pel·lícula
que la forma
en què està plantejada
que és l'homenatge
al cinema
de Nunca Jamás
que no tornarà
aquest cinema
meravellós
tan magníficament retratada
en Cantando bajo la lluvia
i altres pel·lícules
però que aquesta és clarament
el referent magnífic
d'aquesta pel·lícula
si no està fet
emulant
el que era en aquell moment
doncs no tindria gaire sentit
el problema és que
molta gent
és deixadur
per el que diu
la crítica
o a vegades
els prejudicis
blanc i negre
o marrotllo
és una pel·lícula
que és magnífica
la gent que va al cinema
i t'ho dic jo
que la vista tu
dos cops
una amb família
i un altre sol
doncs
la gran avantatge
és que tothom
surt encantat
perquè sap
estreure la màgia
en estat pur
de les imatges
i del cinema
quina guanyarà?
jo crec
i aquí me puc equivocar
que The Artist aquí
farà
la grossa
o sigui
tinc la intuïció
que d'altres anys
m'he equivocat
o sigui
no ho sabíeu tampoc
però
jo tinc la intuïció
que aquest any
probablement
aquesta serà la pel·lícula
perquè la indústria
és molt
molt seva
i llavors
els agrada molt
tot això
que parla
d'ells mateixos
i sobretot
d'un passat
que ja és lluny
però no és tan lluny
són molt pocs anys
de cinema
vols que entrem
res?
queda un minutet
millor actor
tens alguna?
doncs de millor actor
Josh Clooney
vinga va
sí?
probablement
Gary Olman
també el tenim
jo crec que Josh Clooney
millor actriu
està claríssim
que aquest serà l'any de
de Meryl Streep
ho tinc bastant clar
a veure si m'equivoco
no ho negaré
però és que
jo per mi
estan cantats
són aquests tipus
de personatges
que tant
els agrada la indústria
i a veure
Josh Clooney
cau molt bé
i té aquest gran
avantatge
que entre ells mateixos
i s'esboten ells mateixos
vull dir que és la indústria
la que es vota
si vols
la setmana que ve
amb més temps
acabem de mirar
la llista dels Oscars
i recomanem
sobretot
algunes pel·lis
que encara potser
no s'han estrenat
i que arribaran
han d'arribar moltes
sobretot
de cara als Oscars
a veure si s'espavilen
i les podem veure totes
abans de la cerimònia
David Serres
al quart d'hora
més ben aprofitat
de tot el matí
diria jo
moltes gràcies
i ara un cafè
o dos
gràcies David
bon cinema