Avui tanquem aquest periple d'espais de viatges de la volta al món
que hem anat fent al llarg d'aquest mes d'agost.
Avui ho fem amb la companyia de dues dones, de dues terraunines,
que ens explicaran viatges realment singulars.
Avui ens acompanyen la Dolors Pacheco. Dolors, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I la Pilar Medina. Pilar, bon dia.
Hola, bon dia.
Perquè elles viatgen amb bicicleta. Normalment viatgen amb bicicleta
i avui us explicarem un viatge per l'arriba del Danubi.
Podem explicar aquest viatge i molts altres,
perquè la Dolors i la Pilar em sembla que són unes boges a la bicicleta, no, Dolors?
Sí.
I viatgeu sempre amb bicicleta. Per què? D'on ve aquesta afició?
Doncs un amic nostre es va convencer un dia de fer una ruta,
de fer el Camí de Santiago, va ser la nostra primera ruta,
i a partir d'aquí vam veure que podíem combinar esport i visites turístiques
en un mateix viatge.
I la Pilar també? De sempre heu anat, o de sempre,
d'un fa uns quants anys heu anat viatjant juntes en bici?
Sí, sempre. De fet, la primera sortida que vam fer va ser juntes, la Dolors i jo.
I ara més us heu afegit més dones, no, al grup?
Sí, ara aquests últims viatges s'han afegit més dones,
gent que comparteix el mateix esport que nosaltres.
Què cal, quin esperit cal tenir per afrontar un viatge en bicicleta,
abans de parlar del viatge en si?
Cal tenir, en fi, alguna cosa en especial?
Has de tenir moltes ganes de passar-t'ho bé, ser aventurer,
i això, passar-t'ho bé i fer una miqueta d'esport.
Estar preparat físicament, mínimament?
Mínimament.
Mínimament.
Sí, no cal ser un expert, però mínimament sí.
Avui us ho explicarem, doncs, aquest viatge pel Danubi.
Això és un viatge de quants dies?
Vam estar, a veure, vam estar uns 12 o 13 dies pedalant,
però, clar, després això s'acompanya de visites i parades,
de potser estar un dia en un poble que ens agrada molt,
una ciutat que podem visitar.
Aleshores, on comença el viatge?
Comencem molt a prop de la frontera amb Suïssa,
en un poblet molt petit, que ja diguéssim que comença el riu,
neix el riu, el Danubi,
llavors s'extén per tota Alemanya, pel sud d'Alemanya,
i llavors continua per Àustria fins arribar a Viena.
La ruta continua fins a Budapest,
però nosaltres, per tema de dies de vacances,
només vam finalitzar a Viena, que és una ciutat molt maca.
És a dir, que la vau fer des de pràcticament la frontera amb Suïssa,
tot el sud d'Alemanya, Àustria, fins arribar a Viena.
Abans de sortir, abans de fer el viatge, Pilar,
què cal tenir en compte?
És a dir, com us prepareu a nivell,
no només físic, evidentment, sinó sobretot d'informació,
perquè, en fi, estem parlant de viatge en bicicleta,
que no és igual que viatjar en avió o en cotxe.
Què cal preparar-se prèviament des d'aquí?
Nosaltres, a veure, sempre que iniciem una nova aventura,
comprem la guia del país i fem una ollada,
i llavors nosaltres ens dividim les etapes, no?
Depèn de la dificultat del terreny o de la climatologia,
depèn, perquè, clar, també s'ha de tenir en compte això.
Nosaltres, bàsicament, quan sortim d'aquí,
tenim només preparat el primer dia,
o sigui, el viatge i el primer dia d'hotel
per arribar i poder dormir.
La resta ja ve sobre la marxa, el que diem, no?
O sigui, un dia podem fer una miqueta més de quilòmetres,
ho fem, que no, però se'ns quedem i visitem la ciutat.
Però la ruta, per exemple, per anar amb bicicleta,
seguint el recorregut del Danubi,
des d'aquí podem trobar molta informació
de com, en quines condicions es troba?
A vegades hem trobat països que no hi ha molta informació aquí,
però, bueno, per internet o per contactes
amb patronets de turisme d'altres països,
la Lola és l'experta,
és la que porta el tema logístic,
ho porta sempre a ella,
jo porto el tema mecànica i altres coses,
però sí, ella es fica en contacte amb patronat de turisme
o gent, inclús,
que, bueno, per internet és que ara és un omón, no?
Clar, hi ha molta afició, m'imagino, no?
Deu haver-hi blogs o pàgines web
que et donen molta informació.
Sí, l'únic que és veritat
és que aquí la gent no tendeix a agafar la bicicleta
i sortir fora del país, no?
Llavors trobes moltes pàgines,
però les has de traduir,
i llibres, però les has de traduir,
perquè ara cada cop més la gent viatja fora,
però això ha d'agafar la bicicleta,
embalar-la, portar-la a l'avió i arribar al lloc
i fer la ruta costa molt.
No estem acostumats a sortir amb bicicleta
fora del país.
Sens dubte, per això,
avui és un viatge molt singular
el que farem en aquesta volta al món,
perquè, clar, primer que res,
has d'agafar la bici
i tot l'equipatge,
que ara m'explicaré una mica
com condiciona anar en bici l'equipatge,
perquè s'ha d'agafar l'imprescindible
o quins criteris seguiu
a l'hora d'agafar l'equipatge.
Clar, pensem que la bicicleta ja pesa
i que l'equipatge, el que portes,
comporta encara que sigui més dura la ruta.
Clar, llavors ens limitem a uns quilos,
no podem portar més.
També la roba,
portem-la justa per aquells dies
i ens ajustem molt a la climatologia del país.
Quan vam anar, per exemple,
a aquesta ruta del Danubio,
doncs, clar,
hi havia pluges,
feia bastant de fred,
vam arribar a començar amb 10 graus,
d'aquí gairebé no vam sortir
d'aquestes temperatures
i pensem que era el mes de setembre,
que per contra, aquí al setembre
encara és estiu a Tarragona.
I en canvi, clar,
ja les temperatures són molt més baixes.
Aleshores, fas l'equipatge
i amb la bici què fas
per portar-la en avió?
Bé, això, com m'ha dit la Pili,
jo porto més el tema
d'etapes, rutes, idioma i comunicació.
I ella porta tot el tema mecànic.
Doncs a veure, Pili.
No és que el passa a la pilota.
Aleshores, què feu amb això?
Doncs, bé, jo m'encarrego
d'anar a alguna botiga de bici
o veu un decadon
o veu una botiga d'algun amic
i m'encarrego d'encarregar
una caixa gran
perquè Iberia
o qualsevol companyia
que transporta bicicletes
el mínim que et demanen
és que vagi en balada,
la roda al davant fora,
desinflades
i llavors els pedals també fora.
Ha d'anar amb una caixa reglamentada.
Però quan vosaltres encarrego els bitllets
s'ha de dir prèviament
que porteu bicicletes, no?
Sí, sí, s'ha d'acordat la bicicleta,
sí, és un preu a part.
Però la bola naixa en balada.
Llavors jo m'encarrego d'anar a la botiga,
agafar caixes
i després, bueno,
és una aventura perquè desmuntem les bicis
o a casa seva o a casa meva
i portar-les a l'aeroport
és una altra aventura
perquè, clar, l'has de portar
o bé en tren
o bé dins d'un cotxe.
Molt bé, doncs un cop ja tenim solucionats
els problemes logístics,
comencem d'alguna manera la ruta.
On vau començar?
En un poble?
Al costat de la frontera amb Suïssa?
Vau començar allà per alguna raó en concret?
No, perquè allà realment és on neix el riu.
Llavors volíem començar a veure el riu
que comença amb molt poc capdalt d'aigua
i veure com acaba el final.
Llavors vam pensar que la forma més maca
era de veure l'inici del riu,
l'origen d'on sortia tot.
Llavors, clar, l'aeroport està a Zúric,
vam arribar a Zúric,
a Zúric un altre tren...
Clar, és que fins a arribar al lloc
és un dia, quasi un dia.
Però el que sí que és cert
és que tant a Àustria com a Alemanya
estan molt preparats
per circular amb bicicleta,
portar-les al tren, a l'autobús,
tot són facilitats.
Aquí és més complicat.
Aquí seria pràcticament,
no impossible, però molt difícil,
i en canvi ja es pot circular en transport públic
portant la bicicleta al damunt.
Aleshores, a partir d'aquí,
com planifiqueu les etapes?
Que això sí que és cosa teva, no?
O com les havíeu planificat prèviament?
La primera etapa la tenim planificada,
però clar, llavors el primer dia
ens va ploure bastant
i vam acordar fer uns quilòmetres d'escalfament,
com si diguéssim,
i potser fem aquell dia
40, 50, 60 quilòmetres, depèn.
Com diu la pel·li,
també el perfil de l'etapa,
si és molt planet o hi ha alguna pujada,
també condiciona.
I llavors a partir d'aquí anem fent.
Si ens agrada aquell poble,
ens quedem a dormir.
Anem a l'oficina de turisme,
preguntem,
l'Alemanya és complicat,
preguntem on ens podem quedar a dormir,
llavors ofereix un augmentat de possibilitats
i ens quedem allà,
allà on sempre pugui caber-hi la bicicleta.
Això és un requisit.
Perquè aquest és un altre requisit, no?
Sí.
I és fàcil, això?
Alemanya sí,
aquí no,
perquè les altres coses que hem fet aquí
dintre d'o Catalunya o a Espanya,
sempre ens han posat una miqueta d'impediments.
anem a un garatge,
una zona habilitada,
és més complicat.
En canvi,
allà és força fàcil.
Sí.
És a dir,
que és bastant habitual
agafar la bici al matí,
plantar-se en un poble determinat,
en una destinació
que potser fins i tot no havíeu previst,
i allà mateix demanar allotjament
i poder buscar a dormir
i fer nit en aquell poble,
amb una certa facilitat.
De fet,
no vau tenir cap problema
durant aquells 18 dies.
No, no cap problema.
No,
sempre hem trobat alguna cosa.
Sí que hi havia llocs
que els albergs no existien,
perquè nosaltres sempre
intentem anar d'hostal o d'albergs,
perquè, clar,
el tema econòmic
durant 20 i escaig de dies
a vegades puja molt.
Però per la resta,
molt bé,
perquè allà a Alemanya
hi havia un ventall de possibilitats.
Aleshores,
la ruta com és?
La ruta és un carril
que va al costat del riu.
Aquest riu és molt llarg.
Nosaltres vam fer uns 1.100 quilòmetres,
més o menys,
i va sempre al costat del riu.
Llavors,
és un paviment que ja
és un microasfalt,
és un paviment especialitat
per bicicletes
i únicament per bicicletes,
vehicles de dos o tres rodes,
perquè hi ha molta gent
que porta tipus diferents
de bicicletes.
I sempre va al costat del riu.
Llavors,
tens els dos costats del riu
i pots creuar-ho
mitjançant algunes barques
preparades per això.
I ho fa moltíssima gent.
De fet,
la gent al cap de setmana,
potser les famílies
fan 40 quilòmetres,
es queden a dormir en poble
i el dia en demà tornen.
I sempre va al costat del riu.
I amb un asfalt,
dius,
especialitzat per bicicletes?
Si ens ho van explicar
que és un microasfalt,
és un asfalt
que va molt bé
per les bicicletes
i que, clar,
no hi ha vehicles de motor
que circulin,
que interfereixin,
no hi ha d'altres tipus
de vehicles,
tractors així
que puguin fer malbé
i llavors estan
en molt bones condicions.
I sempre tenen
llocs per a taules,
cadires,
com uns merenderos
al costat
on tu pots agafar,
fer el teu entrepanet
i continuar la ruta.
I així,
els 1.100 quilòmetres,
amb aquestes fantàstiques
característiques
que ens expliqueu,
1.100 quilòmetres així.
Sí,
inclús al principi
de la ruta
jo vaig trobar
una miqueta,
bé,
fèiem un ôton
al camí
perquè era
tota l'estona
al costat del riu,
però al final
s'anava enriquint
de coses
perquè trobàvem això,
no?,
tauletes
per baranar,
xiringuitos,
allò,
per prendre alguna cosa
a meitat de camí,
hi havia cosetes
per veure,
castells també,
i tot molt net,
que és,
ens va sorprendre això
perquè, clar,
netejar per allà dins,
jo crec que allà
no entrava ningú.
Per què vau triar
aquesta ruta en concret?
Perquè ja sabíeu prèviament
que teníem molt bones condicions
per fer-la en bicicleta
o perquè anàveu a buscar
algun poble
o alguna destinació
dins del recorregut
que, en fi,
que fos del vostre interès?
Per què?
Ens quedava molt
la zona d'Alemanya
i després, clar,
el fet de poder fer
tants quilòmetres
en una mateixa via
sense haver de canviar de rutes,
perquè hi ha rutes
que tenen 200-300 quilòmetres
que, clar,
es queden curtes,
visitar dos països
i això
i conèixer també
moltes ciutats.
Van passar per
Ratisbona,
van passar per Viena,
van passar per camps de concentració
que també van visitar,
per monestirs,
era molt curiós
de veure aquesta ruta.
Clar, aleshores,
va, doncs expliqueu-me
coses que vau veure
i que us van impressionar
perquè algunes d'aquestes ciutats,
com per exemple
Ratisbona,
calia desviar-se molt
del recorregut o no?
No, no,
passaves pel costat.
Al costat.
Doncs vinga, va.
Cronològicament
us en recordeu més o menys
del que vau veure
i si no cronològicament
enfila el que
més us va sobtar.
Vam visitar
l'abadia de Mel,
que és una abadia
molt maca
i podries estar-te
dos dies visitant-la.
Vam veure també
Inglostad,
que també és una ciutat
molt maca,
passar una ciutat universitària.
Tot això és
al sud d'Alemanya.
Sí.
La ciutat de Passau
està justament frontera,
no?
I llavors
allà vam conèixer
també molta gent universitària,
molta gent també
que tenia entusiasme
per la cultura de la bici.
Després vam visitar
algun camp de concentració
com a Mauthausen,
que també es va agradar molt.
Vau anar a Mauthausen?
Sí,
sense desviar-nos de la ruta.
Això va ser brutal, eh?
Això va ser impactant.
Mauthausen va ser impactant?
Molt, molt.
Per què?
Uf,
se't ficava els peus de punta
quan entrava allà,
perquè, bueno,
vam agafar una guia
i vam llegir
i, clar,
i això també
sabia una miqueta,
perquè sí que sabíem
que existia aquest camp
però no sabíem ben bé
el que hi havia allà dins.
I veure tot
que estava
mig ben conservat,
doncs,
impactava.
recordem que hi ha molts
republicans,
catalans i espanyols
que van morir
en aquell camp de concentració.
I això està molt a prop
de la ruta que fèieu.
Sí,
l'únic que potser
era el poble
i, clar,
del poble
al camp de concentració
hi havia 6 o 7 quilòmetres.
Doncs, bueno,
agafàvem 6 o 7 quilòmetres
en bicicletes un moment
i ho visitàvem.
Sí,
perquè allà,
aleshores,
clar,
parlant d'això
de desviar-se una miqueta,
després tampoc
no hi ha cap problema.
És a dir,
una cosa són els 1.100 quilòmetres
del recorregut
al costat del riu
que està en perfectes condicions,
però després
la possibilitat
de desviar-se
i de continuar amb bicicleta
també és molt accessible,
no?
Clar,
quan aconseguíem
algun enllotjament
que estava una miqueta
a les afores de la ciutat,
clar,
la manera d'arribar a la ciutat
és amb bicicleta.
Ja estem acostumades.
Llavors,
els quilòmetres extres
que diem,
no?
La Pili i jo,
que de vegades diem,
bueno,
hem fet avui 80 quilòmetres,
però és que a part
hi ha 10 més
pel mig de la ciutat,
visitant,
coneguent una miqueta
l'entorn.
Clar,
una ciutat també
es visita amb bicicleta?
També es visita amb bicicleta.
Per exemple,
quina vau fer
o quines ciutats
petites,
mitjanes
o una mica més grans
vau fer
en aquest viatge?
Clar,
Viena és una ciutat
molt gran,
però també tenen
els seus carrils bici
i ho tenen molt ben acondicionat
de bicicletes preferents
davant de qualsevol altre vehicle
i són molt respectuosos.
Inclús,
quan arribes a algun lloc
tenen per deixar la bicicleta,
per deixar el casc,
una consigna
per deixar el casc
exclusivament
i clar,
tot això fa molt més fàcil
poder visitar un país.
Com s'arriba a Viena,
doncs?
Tu vas pel camí
del riu
amb bicicleta?
Sí, sí,
el mateix carrer.
I de cop i volta
et trobes ja
a la gran ciutat?
Sí, sí,
entres a la gran ciutat.
Normalment entres
per una cantonada,
no s'entra ja
directament pel centre
i vas veient
només que de la perifèria
i clar,
te vas trobant ja
coses que t'havies llegit
a la guia,
no?
Vam veure el...
el...
com es deia jo,
leia...
Ah,
és com una nòria gegant.
Com una nòria gegant
que és...
que visita tota la ciutat,
està molt bé.
Clar,
a més Viena,
d'alguna manera,
per tot el que simbolitza
com a gran ciutat,
devia ser
la cirereta
del pastís,
no?
En el sentit
del punt final
d'un viatge
que clar,
culminar-lo a Viena
és com
espectacular,
no?
Sí,
l'únic que sempre
ens queda
aquell punt agradol
de dir
ens ho hem passat molt bé
però ja s'ha acabat,
no?
Llavors,
sempre que acabem una ruta
ja diem
on anirem la propera vegada,
no?
Bueno,
Pili,
a la propera,
on anem?
Llavors allà
és com comença el següent.
Expliqueu encara més coses
d'aquest viatge.
Què més és?
No sé quines coses
us va impressionar
molta natura,
tot està molt ben conservat,
què més vau veure?
O bàsicament també,
seria interessant
que ens expliquéssiu
com organitjàveu
una jornada normal,
no?
És a dir,
horaris,
en fi,
tota l'etapa
amb la bici
la concentreu
en unes hores determinades,
com ho feu això?
Per exemple,
el que nosaltres fem
és que ens adaptem
a l'horari
i al país.
Clar,
Alemanya i Àustria
són uns països
que esmorzen molt
i molt d'hora,
dinen molt poquet
i sopen molt d'hora,
o sigui,
a les 5,
a les 6 estan sopant
i a les 7 estan dormint.
Llavors,
nosaltres ens hem anat adaptant
sempre,
però també és cert
que dos mesos abans
de començar la ruta
comencem a preparar-ho,
a mirar ciutats,
a mirar països,
a introduir les coses
a internet,
sobretot,
no a foros.
Llavors,
allà em donen pistes
de dir,
bueno,
arribarem a aquesta ciutat
i aquesta hem d'estar
3 o 4 hores visitant-la.
Llavors,
a més,
condiciona una miqueta
i el que fem
és que quan ens aixequem
d'hora pel matí
i normalment ens aixequem
a les 6,
quarts de 7
ja comencem a padalar,
el primer que fem.
Avance a esmorzar?
Prerem alguna coseta energètica,
un tipus de barreta,
algun batut d'aquests
i llavors,
i a la bici.
Sí.
Alguna barreta
d'aquestes energètiques?
La Pili fa la posada a punt
de la bici.
Què vol dir la posada a punt?
És veritat que, clar,
això ho hauríem de tenir en compte.
La posada a punt,
què vol dir?
Doncs que estigui tot correcte,
les alforges
que estiguin ben encaixades,
els fre que no xirren
facin soroll,
la cadena també,
que baixi en condicions,
jo sempre porto oli
i bueno,
li faig una oblida ràpida.
Molt bé,
i aleshores ja us poseu en marxa.
Sí.
Fins a...?
És a dir,
us marqueu
una determinada quantitat
de quilòmetres?
No,
però normalment estem
un parell o tres hores padalant
i llavors fem el primer esmorzar.
Què?
Seria cap a les 10 del matí,
aleshores, no?
Sí, sí.
Aproximadament.
Cap a les 10 esmorzeu.
Contundent de manera...
Contundent, sí.
Fem un bon interpà,
empadallar.
Empadallar.
Molt bé,
el menjar molt bé.
La cerveseta d'allà, també.
Cerveseta per esmorzar?
Sí, home,
i és cultura de cervesa, també.
I això és compatible amb bici?
Com deia,
ens adaptem al país.
Si ells esmorzan i dinen això,
nosaltres també ho fem.
Molt bé.
Esmorzeu fort,
entrepans i cervesa,
i aleshores,
segona part de l'etapa,
no?
Per dir-ho d'alguna manera?
O no?
O clar,
també va en funció de si al poble
us hi voleu quedar,
o com ho feu?
Sí,
llavors normalment sempre
ho fem coincidir
dues o tres hores més,
i llavors arribem a la ciutat
que ens ha de visitar.
La visitem,
si requereix tot el dia
ja ens quedem allà,
i si no,
després de dinar
fem una altra vegada
uns quants quilòmetres més.
Quants quilòmetres feu de mitjana,
creieu-ho,
cada dia,
quan feu un viatge?
65, 70,
depèn.
Depèn del perfil,
clar.
Clar,
però moltes diferències,
és a dir,
pot haver-hi dies que feu
pràcticament 100
i altres dies que només feu
30 o 40?
Sí,
això ens va passar
al Camino Santiago,
ens va passar això,
que hi havia etapes
que vam fer 92 quilòmetres,
i clar,
quan arribes a Galícia
has de canviar el xip,
perquè el perfil
no és el mateix.
Però en aquest viatge
d'Alemanya i d'Àustria,
no?
No,
aquí bé,
aquí vam fer un dia menys,
però pel tema aquest,
perquè volíem visitar ciutat
i teníem un plàning
per la tarda ja organitzat.
Perquè el recorregut
és en general molt pla?
Sí,
és un recorregut pla.
Si està al costat del riu,
m'imagino que és bastant pla,
no?
Sí,
és molt pla,
és això,
l'únic que,
si et desvies
i vols dir alguna cosa,
potser està una miqueta
a la muntanya,
o no?
Està una miqueta
situat,
doncs,
en un lloc
que potser
és difícil accés,
que has de fer més quilòmetres,
que has de fer més volta,
potser has de combinar carretera,
però, bueno,
normalment està al costat del riu,
és pla
i és apte
per tota la gent
que vulgui
anar a fer una miqueta
d'esport i disfrutar.
Seria aquesta,
per exemple,
una ruta familiar,
fins i tot per fer-la en família?
Sí.
Sí.
Accessible per gairebé tothom.
Sí.
De fet,
vosaltres vau veure
molta gent
de totes les edats?
Sí,
vam veure moltes famílies
i també
gent de tot tipus,
o sigui,
és que hi ha molta gent gran
que agafa la bicicleta
per moure's per tot arreu.
i això ens va sorprendre molt
perquè aquí potser
està més associat
a gent jove,
no?
En canvi allà,
doncs qualsevol persona
pot agafar la bicicleta
i fins i tot anar a comprar.
De fet,
anaven a comprar amb bici.
La gent gran
anava a comprar amb bici.
A la porta del supermercat
hi havia un pàrquing de bicis,
però,
home,
és que aquí
impensable.
Tan gran doble de cotxes.
És que hi havia més bicis que cotxes,
curiosament,
sí,
sí.
Impensable,
aquí a Espanya,
això.
Sí,
és veritat
que aquí
la diferència
sobre l'ús de la bicicleta
respecte a països del centre
i del nord d'Europa
és brutal.
Ens havíem quedat
amb el tema
dels horaris
que fèieu una mica,
un esmorzar fort,
més bicicleta,
aturar-se
en aquell indret
en aquella ciutat
que us agradi,
aleshores,
dinar també,
què?
Molt poquet
o pràcticament
no dinàveu?
O què fèieu?
Fèiem una peta així ràpid
per aprofitar realment
tot el que era el dia
a la visita de la ciutat.
I també,
clar,
en aquell moment
buscaven l'allotjament.
anàvem a l'oficina de turisme
i buscaven allà
on ens podíem quedar
quines ofertes
tenien d'allotjament.
I després,
a la tarda vespre,
és a dir,
el tema del sopar?
Clar,
i el problema
és que volíem veure
algunes coses
però a quarts de sis
estava tot tancat.
O sigui,
no és com aquí
que aquí pot trobar
llocs oberts,
allà no,
allà a mitja tarda
ja no hi havia
més possibilitats
de veure res.
Llavors,
ens dedicàvem a escriure
un diari
de les nostres aventures
d'aquell dia
o miràvem
la ruta del dia següent.
No,
no.
El sopar
normalment
el fèiem bastant light.
És a dir,
que vosaltres
anant en bici
l'àpat més fort
és el de mig matí?
Bé,
l'esmorzar.
L'esmorzar,
no?
Aquest de les 10
o les 11 al matí?
Sí,
aquest és el més fort.
Perquè,
d'alguna manera,
és el millor
per l'exercici
damunt de la bicicleta?
Sí,
sí,
per mi és el millor
perquè,
bueno,
estàs amb energies
i ho cremes tot.
Aleshores,
vau provar coses allà,
típiques allà,
de menjar o què?
Sí.
Doncs,
vinga,
va,
expliqueu-nos.
Elles són molt amants
de les salxitxes,
de tot tipus.
Que jo no sé
si és molt compatible
amb anar cada dia en bici,
no?
No.
Les salxitxes i la cervesa,
jo diria que no,
però no sé,
a veure com ho vau fer.
Doncs allà,
clar,
ens vam adaptar també
a lo que menjaven ells
i menjaven moltes salxitxes,
moltes cols així,
el xucrut,
no?
I molta cosa era amb salsa
i, bueno,
això realment ho vam fer
uns dies,
però no més
perquè eren digestions lentes
i nosaltres,
clar,
no podíem estar
amb una digestió
sobrada de la bici
que ens costés pedalar.
I aleshores què fèieu?
Per això,
fèiem més...
Vau trobar alternativa
gastronòmica?
Bueno,
ja fan molt,
tenen molta varietat
de pans i d'entrepans
i llavors,
clar,
fèiem més aviat això,
fèiem l'àpat
que fos un entrepà,
un entrepà gran.
Però sense salxitxa.
Sense salxitxa.
Què,
trobeu altres tipus
d'embotits
que fossin més lleugers?
Sí,
allà,
bueno,
vam trobar molt
el mat,
fumat.
Els punts fumats.
Sí, sí,
fumats.
I, bueno,
vam provar també el pernil
que jo,
per mi el pernil
era una cosa
que no em criava l'atenció
i allà,
de fet,
estava molt,
molt bo.
No sé per què ho feia allà,
però...
I la relació amb la gent,
què tal?
Molt bé,
de fet,
quan la gent ens veia
que érem dos noies soles
i que, clar,
portàvem aquelles bosses grans
darrere de la bici,
la gent moltes vegades
ens preguntava
que d'on veníem
i que com ens havia donat
per fer aquesta ruta.
i estàvem contents
de visitar-nos.
Tothom ens va rebre
amb els baços oberts,
tothom ens va ajudar,
si teníem algun premi
amb el mapa
ens ajudaven,
s'apropaven
i ens deien
que ens podien
donar un cop de mà
i ens vam trobar molt bé.
La gent molt educada,
molt correcta.
Perquè hi ha poc turisme
d'aquesta procedència
del nostre país
respecte allà,
és a dir,
el fet que fóssiu catalanes
era per per ells estrany,
perquè que estiguéssiu
allà al mig del denubi,
era poc habitual?
És a dir,
vosaltres vau notar també
que hi havia pocs turistes?
Com nosaltres,
catalanes sí.
Bé, catalans en general sí
i catalanes clar,
menys,
perquè dos noies amb bici
no ho sé,
suposo que és més difícil
de veure.
Però realment
ens preguntàvem
que com ens havíem assabentat
d'aquesta ruta,
on teníem passat d'arribar,
que quants quilòmetres
teníem pensat de fer
i ens sorprenia bastant.
I vau tenir la impressió
durant el viatge
que hi havia molta gent
en la ruta
fent aquesta ruta,
més o menys com vosaltres?
Per etapes,
les primeres ja et dic que no,
perquè és un tram molt soso
i després
quan vam enllaçar
a meitat de ruta
sí que vam veure més gent
perquè era més,
està tot com més condicionat,
no havies de fer la ruta
sense cap avituallament,
res,
hi havia bars,
zones d'esbarjo...
Això que comentaves.
I llavors això
per la canalla
entenc que crida més l'atenció
i les famílies van allà.
I això a partir
d'aquí moment
de l'etapa
del recorregut?
Passau,
o sigui,
a Passau és una ciutat...
Això està a la frontera
entre Alemanya i Òstria.
És que de fet
venen...
La ruta aquesta
nosaltres quan vam mirar
per internet
la venen a partir de Passau.
O sigui,
fan més publicitat
a partir de Passau.
És a dir,
el recorregut austríac
seria, no?
Sí,
més recorregut austríac.
És a dir,
la part d'Àustria
seria la que estaria
més promocionada
i més condicionada
en aquesta línia
del que comentaves.
Però vosaltres
la vau fer
des de l'inici
des del naixement del riu.
Tu també, Dolors,
vas notar la diferència?
Has notat la diferència?
Sí,
al principi
el naixement del riu
des d'on vam sortir
a la frontera amb Suïssa
no hi havia tanta gent
i el paisatge
era més verge.
Era molt més dur,
com si diguéssim
les pobles
estaven més distanciats,
aleshores de fer 30 quilòmetres
per trobar una població.
Amb el qual,
suposo que si vas amb nens
costa una miqueta més
que s'adaptin.
Hi ha menys coses
per distreure-les.
En canvi,
com diu la Pili,
des de Passau,
que era la ciutat
com una ciutat universitària
on confleixen tres rius,
allà es va veure
ja molta més vida,
tant diurna com nocturna,
tot i que sembli estrany,
però hi havia més moviment
i a partir d'aquí
és quan comencen,
com diu ella,
moltes rutes
fins arribar a Viena.
Moltes,
què vols dir?
Moltes rutes.
Hi ha molta gent
que el que fa és
contractar allà el viatge,
un viatge normal,
i llavors el que fan és
ells la porten la bossa,
les alforges,
les bosses que portem a la Suïssa
les porten fins al següent
lloc d'aturada.
Avui farem 40 quilòmetres
doncs portem allà les bosses,
llavors l'únic que fan
és pedalar.
I no porten ni bosses,
ni porten bicicletes,
ni han de facturar.
És una altra manera
que si vas amb nens
també està molt bé.
I vau notar,
a banda d'això
que comentàvem de la ruta,
que si estàvem més condicionada
a la part d'Òstria,
vau notar moltes diferències
amb la gent...
Ciutadana.
Ciutadana.
Ja, clar,
és una ciutat molt gran,
ja veus altres tipus de coses,
en canvi allà
podries deixar la bici
sense lligar
que no passava res,
te podies enfiar de la gent,
no?
En canvi a Viena ja
és com quan se va acabar la tapa
vam dir,
bueno, la ruta
doncs ja vam dir
aquí aquesta ciutat
és molt maca a Viena,
però a nivell de bici
hi ha més cotxes,
més trànsit,
no era tan segur circular.
Bé, de fet,
una de les regles que tenim
és que a les grans ciutats
no ens quedem a dormir.
És que justament ara
us anava a preguntar
si és compatible
aquest tipus de viatges
en bicicleta,
que és molta natura
en aquest sentit,
pobles o ciutats
petites o mitjanes
en una gran ciutat
i sembla que una gran ciutat
per molt que estigui condicionada
per l'ús de la bicicleta
segurament ja no és el mateix,
no?
No, no, no.
Intentem veure la ciutat
per això
quan tenim la planificació
de la ruta
que passem per la ciutat
intentem sortir aviat,
veure la ciutat
i marxar.
I és el que vau fer a Viena?
No, a Viena no
perquè era final d'etapa
llavors a Viena
anàvem a morir allà.
Però vull dir,
vau estar diversos dies
o només un?
Arribar i visitar la ciutat
i marxar?
A Viena vam estar dos dies.
Dos dies.
I vau passejar-vos
amb bicicleta per Viena?
Sí, vam passejar-nos
amb bicicleta per Viena.
Però vau utilitzar
altres transports?
Sí.
O sempre anàveu
amb la bici per Viena?
Normalment sempre anàvem
amb bicicleta.
I bé?
Sí, bé.
Des del punt de vista
de seguretat vial, bé?
Sí, clar, home,
si comparem amb alguna gran ciutat
com Barcelona,
clar, és que allò
tenen els seus carrils bicis
a tot arreu hi ha carril bici
llavors et dona una seguretat
molt diferent.
Però clar,
hi ha més trànsit,
hi ha més gent,
has de frenar,
passar algun any corrent,
clar, no ho disfrutes tant.
O el que ho diu la Pili,
sempre ens quedem
abans d'arribar a la ciutat
o després.
Però Viena,
damunt de dues rodes, què?
Bé.
És tan maca com explica?
No és tan maca
com explica,
però bé, està bé.
No?
Et va decebre a tu, Pili?
Sí, jo m'ha esperat
més espectacular.
Sí, sí.
I tu?
Sí, també.
És que clar,
nosaltres gaudim molt
del paisatge,
de fesport,
el paisatge a petits pobles
que tenen el seu encant particular
i clar,
una gran ciutat
de vegades
t'atrenca tot l'encant,
no?
I el que ens passa és això,
la gran ciutat
normalment
no ens acaben d'agradar.
Per això,
perquè amb bicicleta
és una altra...
Clar,
és que per això
em preguntava,
que sembla com incompatible,
no?
Aquest esperit
de viatjar amb bicicleta
amb una gran ciutat,
per molt que la ciutat
estigui molt ben condicionada
per l'ús de la bicicleta.
I a part després,
clar,
per deixar la bicicleta
a segons quins hotels,
com he dit abans,
costa molt.
En canvi,
en els petits pobles
hi ha molta gent
que ofereix la seva casa
com de lloguer
i t'ofereix una habitació.
Llavors,
clar,
és més familiar,
és una mica més acollidor,
t'atracten molt bé.
Vau dormir així,
alguna dia?
Sí.
En cases particulars?
Sí,
l'oficina de turisme
tenen una relació
de cases particulars
que són gent
que tenen habitacions lliures
que et deixen tot,
tot,
l'ús de les habitacions,
dels lavabos,
dels safarets,
de tot el que tu vulguis,
llavors,
clar,
això et dona
conèixer més a prop
com és el dia a dia
d'aquella família,
d'aquella família austríaca
o alemanya,
que com fan,
a quina hora s'aixequen,
què mengen,
no?
I els interiors de les cases,
que també és molt curiós,
no?
I això ho trobàvem més
a llocs petits.
A les ciutats grans,
el més fàcil
és que t'envien
o algun alberg
o alguna pensió.
I aquesta experiència,
què tal?
La de les cases particulars?
Molt bé.
Molt bé.
Sí?
Molt reguanable.
Com va anar?
Com va anar?
No sé.
La Dolors i jo
érem com filles
d'aquest matrimoni.
Encara que només estiguessis
un dia, no?
Sí, sí, sí.
Ens van acollir
de meravella.
No sabíem parlar res d'espanyol
i ens comunicàvem
per el Google,
per la traductor de Google.
Ells ficava
d'on sou, tal, tal, tal,
nosaltres els veiem
d'on eren
i així vam estar.
I vau esmorzar,
per exemple,
amb ells o no?
Ens ho va deixar preparat tot.
Ells venien allà,
què tal?
Bé, bé, bé, bé?
Sí, sí, good, good, good.
Preparaven allà
i, bueno,
esmorzar,
que vam,
inclús tot el que va sobrar
ens ho vam ficar amb bosses
perquè després
el poguéssiu aprofitar.
Sí.
I els preus
que no n'hem parlat,
què tal el ritme de vida ja?
Que nosaltres el que portem
és fent molts àpats fora,
no anem a restaurants,
no fem àpats sobre el camí.
Llavors els preus
ens ajustem molt
als supermercats,
allà on podem comprar alguna cosa.
Però allò,
anant al supermercat,
adonàveu
que els preus eren com aquí
o vau trobar
que la vida era molt més cara?
Més o menys, no?
Més o menys com aquí.
Perquè ara és fàcil
de comparar-ho, clar,
amb l'euro
com a moneda única
és més fàcil.
El supermercà és com aquí.
El que vaig demanar més car
potser era la restauració, no?
El tema de begudes
i menys fora de casa
són més cars.
No molt, eh?
Tampoc excessiu, però...
I l'allotjament en hostals
i en cases així particulars,
bé? Molt bé?
O...?
A veure, clar,
hi ha pobles tan petits
que només tenen
el típic hotel del poble.
Llavors està condicionada
de, bueno,
ens hem d'aixar d'aquí
perquè avui plou molt,
no podem pedalar més
i ens han de cobrar 60 euros
per una habitació doble,
doncs ens hem de quedar,
no tenim altra opció.
En canvi,
quan arribes a un lloc
i tens un ampli ventall
d'allotjaments per triar,
doncs llavors dius,
mira,
per exemple,
és econòmic
o aquell me l'han recomanat
i està molt bé
o vaig veure per una pàgina
d'internet
que aquest deien
que te cuidaven molt bé
el visitant,
doncs ens quedàvem allà.
La Dolors i la Pili,
com dèiem al principi,
ja n'han fet uns quants viatges.
Aquest és el més llarg, no?
Aquest és el més llarg.
Aquest és el més llarg,
amb diferència?
Amb diferència.
1.100 quilòmetres,
Déu-n'hi-do,
amb 18 etapes,
pràcticament,
o entre 15 i 18,
però n'heu fet més, no?
Explica'ns,
alguns així ràpids,
on heu anat més amb bici?
Sí,
vam començar fent
el camí de Santiago,
el camí francès,
que és la del nord,
allà vam estar 13 dies pedalant,
i la nostra primera experiència
va ser allà.
Va ser dureta,
però pel fet perquè Galícia
és molt dura,
les etapes de Galícia
van ser molt dura,
però a partir d'aquí
ja vam decidir
de fer una altra,
vam fer la Via de la Plata,
des de l'any següent
vam tornar a fer
el camí portuguès,
el camí de Santiago
per Portugal,
el Valle de l'Oira
també vam fer
amb cinc amigues més,
en total vam anar cinc,
després vam anar
al Canal d'Imedí,
en guany, aquest any?
França, sí?
Sí.
Al mig de França.
I anem fent rotetes
per aquí també,
hem anat a fer el Carlet,
Gironolot,
de Sant Feliu d'Àixols.
I de totes aquestes,
la millor,
la del Danubi?
Sí,
i la del castell del Loira
també es va agradar molt.
Va ser un mig de diferent,
vam anar a cinc noies,
cosa que no estàvem acostumades,
sempre anàvem al duo,
la Pili i jo,
vam anar a cinc noies,
vam entendre totes molt bé,
vam veure castells
que són molt macos,
tota la zona francesa,
no?
és un paisatge diferent
i a part també vam visitar coses
i ens van tractar molt bé.
I a nivell de condicionament
de la infraestructura de la via,
similar també,
molt bé,
de nivell de qualitat alta?
Sí,
qualitat alta,
també va ser al costat del riu,
igual que el de Núvio,
i clar,
l'únic que,
els preus a França
són un pèl més elevat.
Més cars.
Més cars.
Però bé,
a cinc noies
també ens ho van passar molt bé.
I entre viatjar per Espanya
o viatjar per Europa,
a nivell de bicicleta,
clar, molt millor Europa,
sens dubte.
Sí,
sens dubte.
Aquí no estem preparats
ni fomentem el turisme en bicicleta.
No,
jo crec que la gent
pot agafar la bici
i portar-la al lloc.
També val a dir
que hi ha llocs
que t'alloga la bicicleta allà,
que la portis d'aquí
amb tot el trasbals que porta,
de condicionar-la,
empaquetar-la,
com diu la Pili abans.
Però viatjar fora d'aquí,
veus visites països
i veus com allà
tenen una cultura de bicicleta
molt diferent aquí.
Les bicicletes per viatjar,
per gaudir
és una filosofia de vida, Pili?
Sí.
Viatjar amb bicicleta?
Sí, per mi sí.
Com ho diries?
Com ho explicaries?
Que és una manera
de veure el món
des d'una bicicleta?
És com ha dit
la Dolors abans,
és fer esport,
és viatjar,
és gaudir
de la cultura
d'altres països
i conèixer
moltes coses
que ens ho perdem,
si no fem aquestes rutes.
Ja teniu definida la propera.
Hi ha alguna coseta,
però encara queda per perfilar
perquè estem també
comentant amb diverses amigues més
i hi ha diverses propostes.
A veure què ens diuen.
Un grup de tarragonines,
de dones tarragonines
que van amb vici.
Em sembla que no deixen entrar
els oves.
Segurament també és una manera
de viatger
i d'entendre el món
des d'una bicicleta
se'n dona.
Avui ha estat un testimoni
molt interessant,
la veritat,
viatger amb bicicleta,
fer un recorregut
de més de 1.000 quilòmetres
recorrent al sud d'Alemanya
i a Ústria
amb bicicleta,
amb tot el recorregut
del Danubí
que ens han explicat
la Pili Medina
i la Dolors Pacheco.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Ha estat molt interessant.
i que vagi molt bé
la preparació,
els preparatius
del proper viatge,
que sempre els preparatius
són a vegades tan interessants
com el mateix viatge.
I tant, ja faig un dia.
Gràcies i bon estiu.
A les altres.
Adéu.
Gràcies, igualment.
Gràcies.
Fins demà!