Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
L'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
i el primer dia que vinga, enguany.
Sí, no? Jo tenia la sensació de dir
fa temps que no parlo amb l'enric.
Fa quasi un mes que no ens veiem.
És molt, estàs igual, no ha passat el temps per tot.
Una mica més vell, però per un mes no es nota.
Lluís, en aquesta conversa tan insustancial.
Amb la tendresa que ens deixaràs,
amb les coses senzilles, amb la terra en tres dits,
seguirem.
amb l'enyorança a les finestres,
amb les cançons d'Ovidi, amb les gruites d'ahir,
seguirem.
Amb la il·lusió que desbordaves,
amb les paraules vives, amb els somnis humils,
seguirem.
Amb tot allò que construirés,
amb les velles banderes d'un país clandestin,
seguirem.
Seguirem.
Encara amb el mateix coratge.
Seguirem.
Encara amb la mateixa il·lusió.
Seguirem.
Encara amb la mateixa penta.
Encara amb la mateixa passió.
Fidels a aquel somriure que mai no vislarem.
Així d'optimistes i de positius,
ens adem el quart de català?
Sí, perquè com que comença l'any d'un quart de català,
perquè la setmana passada jo estava mig malalt
i aquestes coses no vaig venir,
doncs comencem avui i dic,
calla, siguem optimistes,
comencem amb bon peu.
Entre altres coses,
perquè avui és 18,
la setmana que ve és 25,
és l'últim dimecres
i ja ens explarem la setmana que ve.
M'he guardat totes les males notícies.
Ja n'hi ha guanyo que la setmana que ve.
Sí, m'he guardat totes les males notícies.
Jo crec que posarem a l'alta,
crec que no vindré jo.
Vindré jo sol.
I diràs, Lluís, obre el micro.
Lluís, deixa'm despodricar una mica.
jo despodricar d'anar a baix
amb tots els temes polèmics.
Bé, jo què sé.
Qui rebrà, qui rebrà, a veure.
Allò del Google Maps,
que ha sortit tot en castellano,
els Mossos d'Esquadra
que també n'hablen en castellano,
els metges que no volen parlar en català,
totes aquestes coses,
i més de xungues i de polèmiques,
les 10.000 al·legacions
que han presentat a la nova llei
del govern mallorquí
que volen carregar-se,
això,
dels requisits lingüístics
i altres coses,
tenen 10.000 al·legacions,
els hi han presentat.
I se les volen passar pel foro dels...
No fa rima, però no fa rima.
La setmana que ve
ho explicarem al Niquiñogui.
Però això dic,
avui siguem optimistes,
comencem a la ganya amb alegria
i que ve-nos una cançó com aquesta
que ja ho diu,
crida l'última,
seguirem,
que és d'Obrim Pas.
I Obrim Pas és un grup
que no prodigo gaire
i no és que no m'agradi,
però mira,
no sé per què,
en tots aquests anys
l'hem posat poc.
I com que resulta
que és un dels millors discos
de l'any 2011,
el disc Coratge,
del qual sentim la cançó
Seguirem,
que és la quarta,
doncs dic,
mira,
avui agafarem temes
d'aquests optimistes
i marxosos,
d'Obrim Pas,
i obrirem Pas,
obrirem l'any
i seguirem
i totes aquestes coses simbòliques
que a mi m'agrada
posar cançons
que es tinguin simbologia.
Ah,
molt bé,
tot té missatge,
res és gratuït
a la secció de l'Enric.
Ui,
mira,
justament aquesta és la idea
de per on va
una nova secció
que estrenarem avui.
Avui estrenem secció nova?
Sí.
Què em dius?
Comencem l'any
i estrenem secció?
Com ho diu,
per Nadal,
qui res no estrenem res nova,
doncs un quart de català
al canvi d'any
canviem de secció.
Com es diu la secció?
Rustim tòpics.
Rustim tòpics,
de rustir.
La cosa va pel rustit.
De menjar, eh?
Això és la que substitueix
aquella que fèiem
el trimestre passat
que era del concurs
de la Parola Viva.
Com que l'any passat
era el 2011,
l'any de la Parola Viva,
fèiem aquell concurs
i ja ho havíem anunciat
és el primer dia
que seria fins a Nadal
i que després de Nadal
canviaríem de tema.
el concurs ja el vam acabar,
vam tenir una sèrie
de guanyadors,
vam anar donant llibres
cada setmana
i ara, doncs,
any nou,
cuina nova, eh?
I tindrem aquesta secció
que ara quan hi arribem
l'explicarem
i explicarem
el primer tema
de la cosa aquesta
dels tòpics rustits.
Doncs vinga,
això serà una miqueta després.
Primer,
tres blocs temàtics de notícies,
per dir-ho així.
Mireu,
comencem també
amb una boníssima notícia
i és que enguany,
l'any 2012,
és l'any de la capitalitat
cultural per Tarragona.
Sí.
Tarragona és capital cultural?
Catalana.
Catalana.
Catalana de la cultura catalana.
Ah, diguem-ho bé.
Capital de la cultura catalana
de 2012.
I això què vol dir?
En què s'ha notat?
O en què s'ha de notar?
Quins projectes hi ha?
S'hauria de notar,
s'hauria de notar.
Jo no puc parlar
per la ciutat,
jo puc parlar
de les coses
que farem
des del Centre de Normalització Lingüística.
I em faig un petit abans
perquè tampoc, doncs,
encara no s'ha fet
una programació
o publicació pública
del que farem i tal,
igual,
però com que és el primer dia
que sortim
als mitjans de comunicació
he pensat
que valia la pena
de dir una mica
però no hi anirem.
Una de les coses
que farem
té a veure
amb el tema
del voluntariat.
I,
com que som l'any,
com que en guany
Tarragona
és la final
de l'altre de Catalunya,
es farà una trobada
del voluntariat lingüístic
de tot Catalunya
a Tarragona.
Ah, molt bé.
Aquesta primavera.
Això ja ho puc avançar.
I això quanta gent
deu volar dir
més o menys?
Uns quants centenars.
Quan dic centenars
m'en refereixo
a centenars
que,
no ho sé,
menys de mil
però més de cent
ni més de docent, sí.
Tres o quatre centes
parelles vindran.
Sí.
Estem,
ja dic,
estem a gener
i això és per aquesta primavera.
S'està treballant ja
des de l'any passat
una mica.
Se va començar
a fer
previsió
d'organització
i tal.
La idea és un dia
o d'una setmana?
No,
segurament serà un dissabte
i és una cosa
d'un dia,
eh?
Una trobada.
Aprofito,
ja que et diem
el tema aquest,
aprofito per dir
als nostres oients
que ara mateix
al centre de Tarragona
amb el tema
del voluntari
de lingüística,
les failles lingüístiques.
Tenim superhàbit
de voluntaris
i en canvi
tenim dèficit
que és un any
que també el dèficit
va votar.
Nosaltres on tenim
el dèficit ara mateix
és amb el tema
de l'aprenent.
Necessiteu aprenents?
Sí.
No hi ha prou gent
que vulgui aprendre català
amb aquest sistema?
Sí,
el que passa és que,
clar,
per exemple,
jo ara ho estic explicant aquí
qui ens escolta.
El perfil del nostre oients
és el que seria voluntari.
Sí, sí, sí.
Els aprenents,
que són aquella gent
que fa poc que viu aquí,
que estan aprenent català,
doncs clar,
probablement encara
no tan sintonitzat,
no coneixen prou la ciutat
com per estar escoltant
l'emissió local
o per saber
que existeix
un centre de normalització
lingüística,
etcètera.
Doncs bé,
a veure,
d'aprenents,
del nostre alumnat
en tenim molts,
però no tothom
que és nou vingut
a Tarragona
i que vol aprendre català
sap que existim
ni tan sols tampoc
tothom ve allà
i per tant
el que ara fem
és demanar un pont.
Els oients nostres
que tenen aquest perfil
de voluntari
i de molts ja ho són,
doncs el que els demanem
des d'aquí,
des de l'Ogola de Català
i des del centre
és que,
ep,
sí,
coneixeu gent
que seria...
Volia aprendre català.
Que estigui aprenent català
però que,
doncs,
no coneix això
del contràl
lingüístic
i que no se li acut
que existim
i tot això
i vosaltres
que ens esteu escoltant
els coneixeu,
doncs els podeu dir
que des del centre
els rebarem
els braços oberts,
eh?
I que,
vull dir,
que tenim gent disposada
a fer d'aparella
lingüística
per tots aquests,
doncs allò
és allò
que es reuneixen
una hora a la setmana
i parlen de coses
i així la gent
practica
i adquireix fluïdesa,
adquireix vocabulari
i és una cosa
que és gratuïta,
només requereix
aquesta inversió
d'una hora
de temps a la setmana
i té fins i tot
una vessant social
i de conèixer la ciutat,
no?
Exacte,
i a més això,
anava a dir
que les parelles
lingüístiques
sempre acaben
sent amics,
eh?
La gent es fa
el 99,7%,
eh?
Diguem,
eh?
Per deixar un petit marge
del possible desencontre
però el 99,7%
de les parelles
acaben sent amics
i molta gent,
doncs,
després d'haver acabat
el voluntat
continuen trobant-se
i fins i tot
hi ha relacions
d'allò
que es fan amics
amb les famílies,
etcètera,
vull dir que és una cosa
que no té gaire cost
i que té beneficis
múltiples,
psicolingüístics
múltiples
i per tant,
ho animem des d'aquí.
Doncs ajudeu-nos
a fer difusió
d'aquesta crida,
falten aprenents
que vulguin participar
en aquest programa
del Voluntar per la Llengua.
i que si els interessa
només cal que s'adreixin
a nosaltres
al Centre de Normalització
Lingüística,
si la forma més fàcil
i més ràpida
avui en dia
és 3b.cpnl.cat
que és la web del Consorci
i allà de seguida
trobarem informació
del voluntariat
i ens podreu localitzar.
O penseu que estan aquí
a l'antiga Facultat de Lletres
a la plaça Empari al Tàrraco.
I l'altra cosa aquesta
que estem aquí
a la cantonada
de Tarragona Ràdio
que des d'aquí
des de la finestra es veu
des de la teva finestra
veus la meva.
Ah, sí, farem.
Ah, ah, ah.
Ja, ja està.
Ah, altres cosetes.
Recordo la sintonia
aquella que teníem
per la paraula.
Ah, ah, ah.
Bé, ja està.
Ah, sí, aquella és veritat.
Una de les activitats,
doncs, com veieu,
d'aquesta capitalitat cultural
catalana de Tarragona
és que estan preparant
la trobada de voluntaris
per la llengua
a nivell de tot Catalunya
aquí a la ciutat.
Això serà la primavera.
Què més fareu?
I puc avançar dos temes.
Només dir els temes
que tocarem enguany
i que també hi participarem
que són coses
que tenen a veure
amb el món dels castells.
A més, a guanyes any de concurs
i a més, a més,
ara s'ha explicat
que precisament per ser
l'any de la capitalitat cultural
s'ha decidit
aquest nou enfocament
del concurs de castells
que durarà dos dies,
que serà també,
continuarà sent una bienal
però que doncs hi haurà
dos dies,
hi haurà tota la,
hi haurà una primera jornada
de colles de set
i una segona de colles
de vuit en amunt,
aquest tipus de coses.
A més, doncs,
des del Centre de L'Orientació Lingüística
tenint en compte
que tenim gent especialista
com el Xavier Orodons
i que ja fa anys
van publicar també
un any que hi havia concurs
van publicar
un material de vocabulari
que es va distribuir
a la plaça
i que totes les colles
tenen i tot això,
doncs, en guany
també repescarem una mica
tot aquest tema de castells
i farem cosetes
relacionades amb el món
dels castells.
I també una altra
de les coses
que hi haurà en guany
i amb la qual participarem
des del Centre
és amb les celebracions
en relació
amb l'agermanament
amb la ciutat de l'Alguer.
I no puc dir
encara que hem de fer
ni com ho farem,
sé que hi ha una jornada
a Tarragona dedicada a tot això,
però, si més no,
jo me comprometo
des d'aquí,
des d'un quart de català
a portar un cantant algarès
aquí a Tarragona Ràdio,
que és un cantant
que no és desconegut,
és el Samuel E. Arba,
que per Tarragona ha actuat.
Ja el coneixem,
el Samuel E.
Ja el coneixeu,
doncs,
com que resulta
que és alumne meu
ara mateix,
parlant d'això
un dia
em diu
si vols vinc al programa de ràdio
i diu
doncs mira,
sí que vull venir.
I em van dir
doncs mira,
quan s'hagi de fer això
de l'Algué a Tarragona
i tal igual
aquella setmana
o al voltant d'aquelles dates
el portarem aquí.
A més a més,
ell és
és Sard
de l'illa de Sardenya,
no és algarès,
és Sard.
Sí, és veritat,
tens raó.
Però ell
parla italià,
parla Sard
i parla català.
És una joia,
i llavors,
a classe sovint
jo li pregunto,
jo conec coses de l'italià
però del Sard no gaire,
i llavors jo em pregunto
això en italià és així,
i en Sard com és?
Diu, en Sard, doncs mira,
en Sard és aixà.
Jo què sé,
recordo un dia
que parlàvem de la finestra,
la finestra,
paraula catalana,
que ve del llatí,
la finestra,
i en castellà
la ventana també ve del llatí,
però són molt diferents.
Doncs resulta que en català
i en italià
és finestra,
en català,
fenestra en italià,
però en canvi en Sard
és ventana.
La paraula aquesta
és ventana,
en Sard,
és curiós,
tenen la mateixa solució
que la castellana.
I doncs coses d'aquestes
és curiós,
doncs el dia que
que portem al Samuel
i parlarem d'aquestes cosetes
i parlarem de l'Alguer
i del Sard
i del català.
Perfecte.
Què et sembla?
Està bé, no?
Sí, m'agrada,
m'agrada i voler ampliar la llista
d'activitats que organitzeu
per aquest any 2012
per aquesta capitalitat cultural.
I aquestes només són algunes,
també hi ha alguna coseta més
que ja anirà sortint
i ja les anirem explicant.
Això només és per fer
una pinzellada
per on aniran els trets.
Doncs de l'Alguer
marxem ara
en la propera notícia
cap a Alemanya.
Ara de l'Enric el puc dir,
és que em fa molt gràcia
els teus titulars.
Diu, els alemanys
ens deixen parlar en català a Europa
malgrat els polítics espanyols.
Sí, és un titular
que m'ha sortit ràpid
després de reflexionar
i m'ha sortit així
allò de...
De dins, visceral o no?
No, visceral no.
Natural, m'ha sortit natural.
Després de tot el que
podem llegir sobre el tema
i parlant en aquest programa
i des del món
del món de la notícia lingüística
sobre el tema del català a Europa
que si sí, que si no,
que si algú d'espanyol
diu que diu una cosa
i en fa una altra
i totes aquestes coses
que sigui la llei de llengües...
Sembla que ara mateix
Europa és del paraigües protector,
no?
De la llengua catalana.
Fa aquesta impressió.
Sí, no, sí, no.
Fins ara no gaire,
però a partir d'ara sí.
Val, explica's.
Per què?
Doncs per què?
Perquè mira, resulta que
des d'aquest dimarts
hi ha un nou president
del Parlament Europeu
i aquest senyor president
del Parlament Europeu
que va ser ratificat
aquest dimarts
no he pogut acabar de confirmar-ho
i jo esperava que això
les dades que tinc
són del...
Han sortit durant el cap de setmana
i sortien encara el dilluns
pels diaris,
jo vaig pescar el dilluns
pels diaris
i, bé, aquest senyor
que és...
Martin Schulz.
Martin Schulz,
que és el nou president
del Parlament Europeu,
resulta que,
abans de digut,
se'l vol dir
que aquest senyor
era llibreter
i com que és llibreter
i com que és alemany
i els llibreters alemany
són gent culta
i refinada
i molt llegida,
aquest home
ha llegit
bastants autoscanals,
ha llegit Josep Pla,
ha llegit Màrius Torres
i totes les novel·les
del Jaume Cabré
que ara s'han tradutat alemany.
i deia que fan
aquesta dilluns alemany,
doncs mira,
per alguna cosa serveix.
Perquè els alemanys
interessats en la nostra cultura
i encara que no sàpiguen català,
doncs han pogut llegir
i justament
el Jaume Cabré,
jo confesso
que ha sigut un dels vetsellers
dels últims mesos
i enguany
per Sant Jordi
serà un dels més venuts,
encara i tot això,
doncs aquest senyor
ja l'ha llegit.
Aquest senyor ha pogut llegir això,
ho ha llegit en alemany
i aquest senyor
coneix perfectament
la nostra història,
la nostra llengua.
I he dit, calla tu,
que la llengua catalana
potser sí que té algun valor.
Aquest és alcalde
d'una ciutat
d'uns 40.000 habitants
a Renània del Nord,
senyor culta.
Culta i sensible
a les coses.
I ell mateix diu
ja davant dels eurodiputats,
85 eurodiputats liberals
i 58 eurodiputats verds,
va respondre
a les preguntes
que li van plantejar
el Tremosa,
el Romeva
i la Izaskun Bilbo
del PNB,
el Tremosa és de Siu,
el Romeva és d'Iniciativa
i la Izaskun Bilbao
és del PNB,
que ens van preguntar
sobre les possibilitats
dels seus respectius idees,
per tant,
parlem i ara al BASC també,
l'aspecte del tema
de si es podrà usar
o això o no
o què
això al Parlament Europeu,
perquè de fet
és l'única institució europea
on no es permetia
fins ara res en català.
El Consell d'Europa
i la Comissió Europea
i el Comitè de Racions
amb moltes restriccions,
però una mica sí
que s'hi podia utilitzar,
perquè és que el Parlament Europeu
en absolut.
Per què?
Perquè fins ara
estava en mans
de presidents
que formaven part
del Partit Popular Europeu
i el Partit Popular Europeu
la influència
d'un tal Alejo
i del Quadres
del PP espanyol
i diuen que també en català,
doncs aquest senyor
tenia molta influència
i aquest senyor
és dels que sempre,
tot i que ell és català
no parlant,
mentalment no sé què és
i sempre s'hi ha oposat
i ha considerat
que això és una provincianada
tal i qual.
Baja, baixa,
baixa Enric
que no estem al lliguin llarg.
És veritat.
Bé,
per això fins ara
els últims presidents
del Parlament Europeu
eren tots del PP Europeu.
En canvi,
ara aquest altre
és dels altres,
és socialista
i és culta
i és un home lligit.
Martín Schultz.
Martín Schultz.
I ella diu,
davant de les preguntes
del Tremós i tot,
ella diu,
home,
doncs, escolti'm,
si voleu parlar en català
i en vas,
feu-ho.
Jo us contestaré
com bonament puguin dir.
Aquest home diu
és que jo no entenc
com pot ser
que en un Parlament Europeu
esmergin la llengua
de 10 milions d'europeus.
Que són 9 o 10 milions
d'europeus
que parlen en català
i com pot ser
que no puguin sortir
aquesta llengua aquí
quan hi ha
en aquest Parlament
es pot parlar
danès, finès, eslovac,
lituà, eslobè,
lató, estonià o maltès
que són els...
Malta són 400.000 parlants.
Això va dir, però,
aquest senyor.
Sí, aquest senyor va dir això.
Va dir això literalment.
Ell va dir,
home, literalment no ho sé,
jo ho dic aquí.
El senyor aquest diu
que no entenc
com pot ser
que encara no s'hagi resolt
l'anomalia
que esmergin una llengua
que utilitza
més de 9 milions d'europeus
i en canvi
es reconegui
que el danès,
el finès,
això ho va dir aquest senyor.
Per tant,
els diputats catalanoparlants
i els diputats bascos
poden parlar
aquí al Parlament,
podran parlar
en la seva llengua.
A més, a més,
al capdavall
la traducció,
els intèrprets
que hi ha d'espanyol
a la Unió Europeu
són tots catalans
i, per tant,
la traducció
no valdrà
ni un cèntim més
perquè la faran els mateixos.
Clar.
Aquest és un dels típics arguments
dels altres presidentes.
Oh, és que
incloure en el taller
una serà una ruïna econòmica
pel Parlament
perquè a veure...
Mira, aprofitarem
els recursos que tenim.
Escolta,
sí, total,
traductors d'espanyol
que tenim al Parlament Europeu
són tots catalans
i algun de basc
n'hi ha d'haver.
No hem de contractar
més gent.
Els mateixos
podrem fer una miqueta...
Clar,
aquests els tocarà
pringar una mica més,
però no hi ha
un problema tècnic
per fer les traducions.
Hi ha personal apte.
Doncs vinga,
el català s'escoltarà
al Parlament Europeu
i ja tanquem
aquest bloc de notícies
amb un altre titular
que diu
els telèfons intel·ligents
també parlaran en català.
Per què?
Per ser intel·ligent.
M'encat els seus titulars.
Per ser intel·ligent
s'ha de saber
parlar en català,
encara que siguis una màquina.
Els telèfons intel·ligents,
però n'hi havia algun
que ja ho fèieu o no?
Sí,
però ara estem parlant,
a veure,
una cosa és
que el que et surt
de dir la pantalla
estigui escrit en català,
això ja n'hi ha vols copant.
Però ara estem parlant
i hi ha d'allò
que se'n diu
reconeixement de veu.
Ah?
Reconeixement de veu.
És allò...
La veu enregistrada.
Sí,
i que tu,
per exemple,
tu truques a algú
i surt el contestador automàtic,
i si ets
de determinades companyies
t'ha sort l'opció
de dir
si vol
dicti el seu missatge
i el destinatari
el rebrà
en forma escrita.
Tu parles?
Sí,
això jo...
A veure,
sense voler fer propaganda,
Vodafone
ofereix això.
És que no té
un telèfon intel·ligent,
no sé,
sí?
Jo truco a algú
i té el telèfon
comunicant això
amb la companyia Vodafone
ofereix l'opció
que jo dicti
un missatge
de veu
i
i el destinatari
el rebrà
en forma de missatge
escrit
el que jo li hagi dit.
Això depèn d'un programa,
una aplicació.
Clar,
això depèn
que la màquina
reconegui
el meu idioma.
Molt bé.
En teoria,
en teoria,
el català ja el reconeix
Nokia
i Vodafone,
però en la pràctica
jo ho he provat
diverses vegades
i no.
No és capaç de...
Jo dic-tu un missatge
i llavors al cap d'un rato
em surt un missatge
i diu
lo sentimos mucho,
no ha sido posible
transcribir su mensaje.
Hable un poco más claro.
Doncs clar,
perquè jo ho dic-tu en català
i no ho reconeix el català.
I ara què passarà?
Doncs amb això
hi ha una empresa
nord-americana
que ha treballat en això
per poder disposar
de base lingüística
perquè tots els telèfons
incorporin aquest reconeixement
de veu del català
i no només en català d'estàndard
sinó en diferents dialectes
i varietats.
Ah, molt bé.
Ostres.
Què ha passat amb tot això?
Doncs mira,
el tema
és la crida
s'ho dient
amb un raconet
d'un diari
del dilluns,
eh?
Això és la part bàtica
aquí, veus?
És el raconet
de baix de tot
i jo dic,
ai, què?
I jo vaig dir,
eh?
Es busquen voluntaris
perquè els smartphones
parlin català
i jo vaig llegir
i dic,
ai, quina cosa més curiosa.
I he anat a mirar la web
i hi ha una web
que es diu
Reconeixement Digital
de la Llengua Catalana.
Doncs això és una empresa americana
que té més vista
que moltes altres europees
i espanyoles.
I calla tu,
aquí que hi ha
allò que dèiem,
aquells 10 milions,
aquells 10 milions d'europeus
que parlen en català...
Anem a buscar un producte
que els satisfagui.
Aquests,
aquests,
un,
fan molt de gasto
en tecnologia.
Dos,
són una de les llengües
més presents,
mira que són poquets
i en canvi
són dels primers a internet.
Tenen un munt de webs,
hi ha milers de webs
en català i tal.
Aquí podem fer negoci.
Els americans
no fan altra cosa
que no sigui per negoci.
Si han vist això
és perquè veuen
que hi poden guanyar.
Doncs,
tate,
anem a fornir,
anem a aconseguir
tenir una base lingüística
per poder oferir això
i ens farem un negoci.
I què vol dir
que es busquen voluntaris?
Doncs mira,
s'ha convocat,
això va sortir el dimarts,
eh?
No, perdó,
sí, dimarts,
dimarts,
avui és dimecres,
va sortir ahir això.
Doncs,
avui he anat al web
i m'he trobat
amb la sorpresa
que ja tenen
els 600 voluntaris
que necessitaven
i ja els tenen.
Ja no fem la crida.
Voluntaris,
per què?
Què han de fer aquesta xic?
Sí,
anava a la web
i llavors tu t'apuntaves
i hi havia un...
Sí,
te podies apuntar
i són...
han agafat 600 persones
de diferents dialectes
i d'una edat
entre 17 i 45 anys.
Jo,
això avui ho tenia previst
per explicar-ho
que si algú interessava
ho fes,
però el web
i l'esulta que ja estan...
ja s'ha omplert.
En dos dies...
Però què han de fer
aquests voluntaris?
Doncs hauran d'anar
a fer unes gravacions
que es faran
entre el 23 de gener
i el 17 de febrer
a Barcelona,
gravacions d'unes dues hores
en què hauran de gravar
una sèrie de paraules
i amb aquestes paraules
són les que permeten
el telèfon
que quan t'ho dius
truca a casa,
tens allò els telèfons
que en lloc d'haver
fent els dits
els pots donar ordres
de veu,
doncs també se la deixen per això.
Per exemple,
quan estàs al cotxe
i tens el telèfon
sense mans
i vols parlar
per telèfon i tal,
necessites tenir un telèfon
d'aquests que reconegui
la teva veu.
Fins ara
havies de parlar
en castellano
quan t'ho aparatit.
Encara que després
no és per aquest tipus de coses.
Doncs per aquest tipus de coses
serveix això
del reconeixement de veu.
I necessitaven les gravacions,
suposo que perquè llavors
deu funcionar
amb un patró de veu
o alguna cosa així.
Exacte, llavors han de fer...
Oh, quina llàstima
que s'hi sentes persones...
Mira, doncs a mi m'ha fet gràcia
que dic a veure
si hi haurà tarragonins
que hi hagi que reconeguin
quan aquí diem allò
de la fenya.
Sí, clar.
Truca'm a la fenya.
Tu li deus al mòbil
truca'm a la fenya.
Clar, si no hi ha tarragonins
entre aquests sis anys
potser no sortirà la versió
fenya.
Truca'm a la fenya.
Vés a buscar el peix
perquè clar,
si són de giró
li diran peix.
Vés a buscar el peix.
Clar.
Jo li diré al telèfon
truca'm al peix
a la peixeteria de Flix.
Sí, no de Flix.
Truca'm a Flix
a veure si tenen peix.
A veure si et mirava
aquesta variant tarragonina.
I diga-li
que me'l deixin a la cunya.
Mira, parlant de la cunya
Enrique, no tenim temps?
Que se'ns en mal temps.
Mira, fem una mínima pausa.
Recordem un sou
i què feu al Centre
de Normalització Lingüística
i tot seguit
estrenem secció.
A la vida.
Atenció.
Si disposes
d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truca'm sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Estrenem nova secció
a l'enquart de català
en aquesta nova etapa del 2012.
Una secció que es diu
Rustim Tòpics
i que no té sintonia.
No, perquè és la secció
sociolingüística
i a la secció sociolingüística
no li posem mai tòpics.
No li posarem sintonia.
No li posem sintonia.
Fora sintonia.
Sense sintonia.
Què és el Rustim Tòpics?
Rustim Tòpics
és la continuació
que fèiem antigament
o la temporada passada
que es deia
desfem tòpics
o destrossem tòpics
o arrebentem tòpics.
Sí.
En aquest cas,
ara centrats
en el món de la cuina,
la gastronomia
i les receptes
i el menjar.
O sigui,
aplicació lingüística
justament en aquest àmbit
tan concret.
Sí.
Cuina, menjar, gastronomia.
Sí, a veure,
el secret de com se m'acuta
a mi una cosa
tan estratosfèrica
o tan estranya
o tan estrambòtica
és molt senzill.
Una Vida
que fa un senyor crític
de cuina
que es diu
Jaume Fàbrega
i que jo pot dur
tres o quatre anys
llegint-la
i, bé,
perquè tenim la revista
allà al centre
i és una secció
que de seguida
em vaig adonar
que sempre hi havia
components d'aquest estil
de cuina
i nacionalitats
i cuina
i fagocitacions
i apropiacions indebudes.
Sí, explicarem coses
de la llengua
a través d'un àmbit
tan popular.
Llavors,
a més a més,
jo tinc ja fet
un recull llarg
de textos d'aquests
que anirem espigulant
i anirem traient
cada setmana
els que siguin
per, jo què sé,
parlarem del rossejat,
parlarem del mató
i del queso fresco,
coses d'aquestes,
de si la paella
és catalana
o és espanyola,
de la cocina regional
i aquestes coses.
Bé,
començarem
per un article
que em sembla
que és molt definitori
que és un que va sortir
a mitjans de l'any passat,
el juny,
que es deia
Cuina i Ideologia
i començava
el senyor Jaume Fabra
que començava explicant
que diu
Llorenç Torrado va escriure
que la cuina
no tenia ideologia.
Xavier Domingo
li va contestar
que això era una bestiesa
i ell diu
jo estic d'acord,
fins i tot una recepta
conté ideologia.
Per exemple,
diu,
hi ha ideologia
quan en els textos espanyols
s'afirma,
per exemple,
que l'escudella
i carn d'olla
o el putxero valencià
o el bullit mallorquí
són una versió
del cocido madrileño
i que formen part
de la cocina regional espanyola.
Aquí hi ha ideologia posada.
D'aprés diu
també hi ha ideologia
quan en un programa
de gastronomia
de Catalunya Ràdio
és tabú
esmentar
el tema
països catalans.
A Catalunya Ràdio
no diuen mai
països catalans
perquè és un tema
tabú cultural.
Llavors diu
que som imperialistes.
Aquest tipus de coses,
aquí també hi ha ideologia.
I després diu,
el llenguatge
no és innocent
perquè fins i tot
quan parlem
d'una cosa
com la cuina
o la recepta
sota la suposada neutralitat
sempre hi ha
una ideologia
determinada
que no sempre
separada
de la ideologia
dominant
de caire nacionalista
estatal,
ambiental,
etcètera.
Per exemple,
diu...
Digues, digues.
Sí.
No, és que
mentre ho busques
que fa gràcia
perquè és veritat
el llenguatge
que s'utilitza
per aquest tipus
d'àmbit gastronòmic
valgui el símil
te l'empasses millor.
Sí.
Te l'empasses,
o sigui,
llegeixes
i no assimiles
de dir,
ostres,
i aquesta paraula
atenció
que té una càrrega simbòlica.
No, no,
sembla molt innocent tot.
I sí,
no sé,
ni en aquest
ni en altres àmbits.
Sí,
llavors diu,
mira,
per reflexionar sobre...
I llavors aquí
el que es tracta
amb aquesta secció
i tant al programa
com a la secció
de l'Arabista
és de reflexionar
sobre aquest discurs,
sobre el discurs
ideològic
que hi ha
darrere de la gastronomia
en general.
Per exemple,
diferents recursos.
Un,
el de...
sempre amb un mateix missatge
adreçat a situar
la cuina nacional
catalana,
dels països catalans,
dins d'una
suposada
cuina nacional
espanyola,
i llavors
la nostra
la posen dintre
la cocina regional.
És allò que dèiem.
Un altre
és
l'espanyolització
de la cuina
catalana
directament.
Dient,
doncs,
l'espanyolització
dient això,
que és una cosa
regional.
O també un altre
que és la
que dèiem
de negar
la perspectiva
de països catalans
i encara
hi hauria
una altra
que és la
de...
una cosa
moderna
que també
té molta
cosa
de biologia
que és
l'estratègia
recent
de potenciar
la cosa
aquella
del concepte
de dieta
mediterrània.
El senyor
Jaume Fàbrega
despodrica molt
i s'hi caga molt
amb això
perquè dius
és un altre
eufemisme
per englobar
allà dintre
qualsevol cosa
de cuina
catalana
o de cuina
valenciana
i tal
això dilueix
que de tot diluït
i és com si la cuina
que fem aquí
fos exactament
la mateixa
que fan al Caire
perquè també
és mediterrani
i llavors
és una manera
de diluir
hi ha l'estratègia
de regionalitzar
l'altra
de dir
que és
cosa regional
de l'estado
o de la nació
i l'altra
és diluir-ho
en un mediterrani
molt genèric
que no apunta
enlloc en concret
conclusió
que jo crec
que la trobarem
al final
de cada setmana
que fem el rostim tòpics
aquest és el pendejament
fixem-nos bé
quan llegim una recepta
exacte
mirem de trobar-la
a part de cuinar-la bé
fins i tot
amb les denominacions
dels estris de cuina
ah sí
també
sí
perquè una paella
és una paraula catalana
en què se'n diu
sartén
pensa-hi
pensa-hi
fins la setmana que ve
vés fent gana
vés fent gana
com complicat
escolta ja
simplement per acabar
perquè anem fatal de temps
un apunt
del que som els premis
en derroc del 2012
i com hi podem participar
molt fàcil
el número de gent
ha sortit
del veredicte dels crítics
l'explicarem la setmana que ve
i ara
fins encara
fins al dia 20
es pot participar
a la primera volta
de votacions
dels premis en derroc
que són els de pop rock
dels premis jazz
que són els de la revista jazz
i els premis 440 clàssic
que són els de música clàssica
tot això ho trobareu
a la web
de anderroc.cat
barra premis
i allí tindreu
els tres fulls de participació
teniu pel que és
els anderroc de pop rock
fins al dia 20 de gener
es tanca
els de jazz
i els de música clàssica
es tanca
la primera ronda de votacions
el 15 de febrer
almenys per aquestes segones
categories
la del pop rock
és la que s'acaba ara
el dia 20
i si ja és la primera volta
després hi haurà una segona volta
durant el mes de febrer
però ho diem avui
perquè encara queden dos dies
si algú s'havia despistat
a la web d'anderroc
a la barra premis
i allà trobareu
el full
Enrica, Enrica
escolta
estan molt bé
aquesta arrencada del 2012
et vull la setmana
acabar una altra vegada
acabarem avui
amb alegria
amb alegria
perquè és la cançó
del disc d'Obrim Pas
que és un dels millors
de l'any 2011
segons els crítics
i que la setmana que veiem
passarem la llista
mentre feres
salvatges i heretges
complen els carrers
i fem volar la vida
quan la plaça esclata a cantar
i som un riu de goles
que entonen felotges
cançons d'alegria i combat
perquè avui cantem per celebrar
que ningú mai no ens farà callar
que la vida és colatge i alegria
un guant a l'aire
un brindis per el demà
perquè avui desafiem la por
que el poble
que canta mai l'amor
amb un espunt
i amb un desilusiós
que si canten
si canten mai moriré
quan acaba la festa
ens quedem asseguts als portals
i ara cara marcada
alegria cansada
el sol del demà
i sentim que la vida
és com un vaixell que se'n va
cap a noves batalles
que esperem lliurar
amb l'orgull dels herois quotidians
perquè avui cantem per celebrar
que ningú mai no ens farà callar
que la vida és colatge i alegria
un guant a l'aire
un brindis per el demà
perquè avui desafiem la por
i el poble
que canta mai l'amor
amb un espunt
i amb unes il·lusions
que si canten
si canten mai morirem
l'amor
o
Revol
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la