Sintonia de Tertúlia, temps d'opinió, d'anàlisi.
Avui al matí de Tarragona Ràdio, Tertúlia en clau política.
Avui ens acompanya el primer secretari de l'agrupació local
del partit dels socialistes, Josep Anton Burgassé.
Molt bon dia.
També ens acompanya la portaveu del grup municipal d'iniciativa
per Catalunya Verge a l'Ajuntament de Tarragona, Argasentís.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El regidor del Partit Popular a l'Ajuntament
i diputat al Parlament, Jordi Roca.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
I ens falta el quart convidat, que esperem que s'incorpori de seguida,
Albert Vallbert, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.
Amb ells, per parlar de diferents qüestions d'actualitat,
en una setmana, per cert, que ha començat amb grans notícies
i amb grans expectatives a nivell general, espanyol i europeu.
Com a expectatives tenim, sobretot, aquesta victòria
del socialista François Hollande a França,
que sembla que pot fer canviar el discurs sobre l'austeritat a Europa.
Fins i tot avui alguns mitjans diuen que Brussel·les podria donar un any més de marge
al govern espanyol per complir el dèficit aquell del 3% del PIB,
que és com una mena de xifra que tenim marcada.
Això, grans expectatives.
I després també grans notícies.
Avui també a la premsa tothom en parla de la gran reforma del sistema financer,
que pot començar un cop coneixíem que ahir dimitia Rodrigo Rato com a president de Bankia
i sembla que hi haurà una injecció d'almenys 7.000 milions d'euros de diners públics
per aquest banc, que és un dels referents a nivell espanyol.
En fi, com deia, grans notícies a nivell espanyol i europeu i grans expectatives.
I mentre nosaltres en el dia a dia, en el dia a dia més de la vida quotidiana,
seguim parlant de retallades en l'àmbit de la sanitat, de l'educació
o de la discussió entre els partits polítics sobre els pressupostos generals de l'Estat.
Són dies en què es presenten esmenes parcials
per buscar més diners i més infraestructures per a les nostres comarques.
Però si em permeten fer un apunt sobre això,
que els deia al principi Bankia i expectatives de França, Arga,
algun comentari?
Tu creus que poden canviar algunes coses a nivell general
a partir d'això que apuntava al principi de la tertúlia?
Jo vull esperar que puguin canviar algunes coses,
sobretot alguns discursos,
algunes maneres de pensar que es presentaven com les úniques possibles,
com que eren pràcticament veritats teològiques
contra les quals no et podies manifestar
perquè deien que era l'única alternativa.
Ara veiem que no,
que hi ha una possibilitat de fer les coses diferents.
Falta que aquesta possibilitat es concreti.
Estic parlant de la victòria d'Holande,
la victòria de les esquerres a França.
També entenent que normalment el que passa en època de crisi,
i això també ho hauríem de mirar des d'aquí
perquè moltes vegades ens dona una altra perspectiva,
és que els votants castiguen els que estan governant.
El que ha passat en Holanda ha guanyat
perquè estava governant el Sarkozy,
han fotut fora el Sarkozy i ha guanyat l'Holanda.
Exactament igual que aquí.
El que va passar no és que de la nit al dia
la gent de l'estat espanyol es tornés conservadora,
i acceptés totes les tesis del PP,
sinó que simplement en una època de crisi
van castigar el que estava governant
i van optar per canviar el govern.
Ara, que aquests canvis introdueixen
una certa esperança que les coses es puguin fer d'una altra manera,
a mi la veritat és que em va emocionar
sentint l'Holanda per la tele,
parlant de Galité, Fraternité, Liberté,
que feia temps que no ho sentia.
I m'agrada.
Jordi, què et sembla?
Tu creus que de retrucar al govern espanyol
fins i tot li pot anar bé
que ara, per exemple, Europa digui
que teniu un any més de coll
per allò d'arribar al dèficit del 3% del PIB?
A veure, jo crec que, per exemple,
la crisi japonesa ens ha de servir de lliçó.
Jo, coses que he sentit...
A mi em sorprèn que gent d'aquí
celebri la victòria de l'Holanda,
perquè si fa algunes de les coses que vol fer,
ens pot comportar problemes d'aquí a un cert temps.
A nosaltres, a mi els francesos,
doncs, francament em preocupen una mica menys.
Jo no seria tan triomfalista.
També és cert que la sortida de la crisi, com diuen,
no agrada a ningú.
O sigui, ni els d'un bàndol,
per parlar de bàndols pacífics, evidentment,
ni els de l'altre.
Els liberals perquè no és una sortida liberal
i els socialistes perquè no és una sortida socialista.
Perquè, al final, el senyor Land,
jo no sé si farà el que ha dit amb la seva campanya,
perquè després ve la crua realitat i s'imposa
i França té un problema de deute molt important.
Josep Anton.
Bé, França és la segona economia més important d'Europa,
i els francesos, que són una gent que té tradició democràtica,
que sap el que vota, que vota molt.
Vota el 80% de la població,
això és important també tenir-lo en compte.
O sigui, són gent...
L'altre dia el votant.
Sí, sí, però vull dir que això és molt.
Per França potser és una cifra normal,
però per nosaltres és una aïssa també aprendre.
i sentir els francesos, quan li feien entrevistes,
per què ara van a votar?
Ara van a votar perquè el seu país necessita,
jo necessitava mesures,
de canvi, en algun cas, o de continuïtat amb uns altres,
però bé, la realitat és que l'Olan ha guanyat,
o sigui, com deia, en la segona economia d'Europa,
i això alguna repercussió ha de tenir
perquè aquests que pensen que això es trencarà a l'eix franco-alemà
estan equivocats,
sinó que el que farà és que introduir elements
no tan rigorosos en el sentit neoliberal de la senyora Merkel,
introduir un altre discurs
en el que caldrà trobar la compensació
entre un discurs i l'altre de la socialdemocràcia,
doncs se demostra, com s'ha demostrat a França,
que malgrat passar un mal moment
en què la gran majoria de governs europeus són conservadors,
doncs els francesos han decidit canviar,
canviar cap a una manera de viure
amb el rigor fiscal i pressupostari,
o sigui, els francesos no diuen
que a partir d'ara anem a gastar com a desaforats,
el que diuen els francesos és que
hi ha una altra manera de sortir de la crisi
i que és compatible el rigor fiscal
en polítiques de desenvolupament.
De totes maneres, cal tenir en compte la senyora Merkel
una setmana abans va començar a canviar el seu discurs.
Avui Brussel·les, un dia després que guanyés l'Holant,
doncs ens permet a Espanya un altre any,
jo crec que serien necessaris dos en lloc d'un,
però bé, benvingut sigui un,
jo d'això ja no ho vull entrar perquè no tinc prou dades,
però benvingut sigui un,
encara que nosaltres necessitaríem com a mínim dos anys
per allargar els ajustes pressupostaris.
Bé, jo crec que són nous temps per a França,
però també nous temps per a Europa.
Sí, per això jo deia al príncipe de la tertúlia
que semblava que podria ser una setmana de grans expectatives.
D'això m'ha saludat l'Albert Vallbè de Convergència i Unió.
Albert, molt bon dia.
Bon dia a vosaltres.
I si volen també introduir breument una valoració
sobre el tema de bànquia
i el fet que avui els ciutadans vegin
que hi haurà una injecció de diners públics
de milions d'euros,
de milers de milions d'euros a la banca,
en aquest cas a bànquia,
i que això pot ser també l'inici
d'una gran reforma del sistema financer.
I clar, això en un moment de retallades,
jo no sé com ho poden rebre.
Jordi, a tu et sembla que no hi ha més remei
que salvar grans bancs com és aquest de bànquia?
És el més gran banc perquè també és la unió
de diversos bancs amb problemes.
És a dir, aquí ja hi ha hagut el FROP,
el Fons de Reestructuració i Ordenació Bancària,
que va fer el govern Zapatero.
El que passa és que eren més atomitzades,
eren operacions més petites.
Ara el gruix sembla que sigui més gran
perquè només té un nom, però...
Però els diners públics han de continuar salvant la banca?
No hi ha més remei?
El que passa és que tens un deute,
i tens un deute com ha estat.
És a dir, al final, el subsidiari serà Espanya.
De fet, també és com quan diuen, no, Merkel marca.
Merkel, el que passa és que Alemanya va fer les retallades,
de fet les va fer l'anterior,
el socialdemòcrata.
Esfreder.
És a dir, que és una mica més complicat
que dir, és diners per la banca.
És que com que després parlarem de les retallades
que ens toquen de més a prop, per això...
Em sembla que hi ha coses que són molt senzilles
i intentem dir que són complicades,
ni altres remei que fer-les,
precisament per no acceptar que en realitat són molt senzilles
i que el que s'està fent és una completa animalada.
Abans ha dit el senyor Roca
que dubta que el senyor Landa faci el que diu en campanya.
A mi no m'estranya que el senyor Roca dubti.
Té motius per dubtar.
Perquè el que és el senyor Rajoy
està fent just el que no va dir
en cap moment de la campanya que faria.
Ell va criticar que es donessin,
ell va dir exactament, va dir textualment
que no donaria diners als bancs
i ara està donant diners a Banquia.
A Banquia que és un banc que a més està dirigit
pel senyor Rato.
El senyor Rato que estava al govern.
No, ara ha dimitit just a temps.
El senyor Rato que abans havia estat al govern
del senyor Aznar i que de fet
és un dels màxims responsables
de la bombolla immobiliària
que és part de les raons que ens han portat
en aquesta crisi que estem atrevessant
amb la versió espanyola d'aquesta crisi global.
El senyor Rato, que recordo també,
va estar al Fons Monetari Internacional
que és un dels tres actors de la troika aquesta,
Fons Monetari Internacional,
Banc Central Europeu i Comissió Europea
que ens estan, que potser la Comissió Europea
comença a canviar les seves polítiques,
que ens estan imposant ara
tota aquesta única alternativa
de retallada, retallada, retallades
mentre veiem que continuen
desviant diners públics als bancs.
A uns bancs que el que tenen
són un munt d'actius tòxics
perquè van especular amb l'habitatge,
que és un dret de les persones
i que van utilitzar simplement
com element d'especulació,
de guanyar diners.
Josep Anton i Albert.
Bé, la veritat és que estem en una situació
molt complicada, no?
Perquè avui jo crec que les notícies
que van sortint pels mitjans
és per irritar-se molt.
Home, no és precisament
per fer una festa, eh?
No, però precisament,
però jo sap que dic la irritació,
perquè avui quasi tots els personatges
que estan sortint a les mitjans
de comunicació, presidents de banca,
ex-presidents de banca i tal,
estan demanant-nos rigor pressupostari
i quasi tots ells,
el nou president de Bancaixa
és un senyor que té una pensió
de 60 milions d'euros.
60 milions d'euros són...
De banquia.
Sí, sí, sí.
El successor de Rodrigo Rato.
El nou president que serà...
El noroísto, no sé quant.
Sí, és que havies dit bancaixa,
ho dic perquè...
No, no, no, no.
Per què no es confongui.
El de bancaixa també deu tenir un passió.
Sí, ja m'ho imagino.
Però ja parlem de banquia.
Sí, aleshores, no, de banquia,
m'he equivocat.
O sigui, el nou president de banquia
té una pensió del BBVA
de 10 mil milions d'euros.
Els de...
Ahir estava llegint a més
que els que van gestionar
Nova Caixa, Nova Galícia,
no sé què és, Nova Galícia,
tenen una pensió
de 7 o 8 milions d'euros
i cobraven un milió i pico d'euros
cada mes, cada any, perdoneu.
El senyor Rato cobrava,
el 2011 va cobrar
dos milions i mig d'euros.
O sigui, tot això estem parlant
de 500 mils,
o sigui, en el llenguatge anterior,
sepa que s'entengui,
de milers i milers de milions de pessetes.
O sigui, i ara resulta
que aquests grans gestors,
aquí que el diferenciar en aquest país,
a veure, ens acostumem,
als directius dels empresaris.
Això no són empresaris, eh?
Això són directius
que no arriesguen un duro
de la seva butxaca
i que s'emporten tot el que poden.
I quan van malament
no perden res de la seva butxaca
i hem de posar diners públics.
I aquest és l'escàndol
que estem assistint a Espanya
i a molts altres indrets, eh?
O sigui, però a Espanya
a mi em fa vergonya veure avui
que els que ens han de salvar
de tot això
són gent que té
milers i milers de milions
de pessetes
en les seves comptes corrents
com a producte
de la seva nefasta gestió.
Albert,
quina reflexió et porta?
Una reflexió
marcada
per molts anys
de ser un observador
de la política financera
i bancària d'aquest país.
El Banc d'Espanya
abans era un element
de confiança.
El Banc d'Espanya
controlava
el que deia
el Josep Anton Burgessé
en el sentit
que els salaris
dels directius
eren moderats.
De sobte,
la primera punta
de l'iceberg
és quan la directora
d'una caixa
d'aquestes mediterrànies
resulta que
s'autoatribueix
una retribució
brutal,
extraordinària.
I llavors
ens donem
a adonar
del que deia
ara fa un moment.
És a dir,
que hi ha
molts directius
designats
normalment
per la comunitat autònom
o per qui sigui
que tenen uns sous
tremendos
que ningú controla
i que el dia
que les coses
van malament
aixecen el camp
i aquí s'acabó
tot.
Això no són sous,
això són espolis.
D'acord,
d'acord,
però el que no pot ser
és que la Banc d'Espanya
que és l'autoritat
sincera del país
que sembla més tapat
al cap
de la Banc d'Espanya
que al cap
de la justícia.
Amb aquella vena
que dius
que no hi ha res.
Això trobo que és anunciable
i després jo crec
que seria reparable.
És a dir,
el tio que
durant una manifestada
negligència
amb la gestió
de determinades qüestions
no ho ha fet bé,
ha caigut
amb aquella línia
que hi ha
entre lo penal
i lo poc ètic,
posar-hi remei també.
Que administrativament
se'n poden fer moltes coses.
Jordi?
Bé, jo és que,
a veure,
també és cert
que ara ens podríem
posar tots aquí,
però el govern Rajoy
ha fet una reforma
que els directius
de banca
que rebin diners públics
tindran un topall
amb el sou.
600.000 euros,
deu-n'hi-do.
Això es podia haver fet
fa molt de temps
i seguís estal·liat
uns quants diners.
Jordi, són 100 milions
de les antigues pessetes.
És que parlem d'euros
com si volguessin
són 100 milions
de les antigues pessetes
cada any.
És veritat
que el govern del PP
ja ha posat aquest topall.
El que passa és que...
Ara ens podem posar
tots demagògics
i dic,
oh, quant cobra aquest?
El que passa és que jo,
més que dels sous
dels directius,
clar, els hi parlava
del fet que amb diners
de tots,
dels impostos
de tot l'estat espanyol,
doncs clar,
haguem de continuar
pagant i salvant els bancs,
no?
I sembla que si no
salvem els bancs,
clar,
tot el sistema s'enfonsa.
És aquesta la gran paradoxa
que segurament
veu el ciutadà avui,
no?
Jo podria dir
que estic totalment d'acord
que hi ha gent
que guanya molts diners,
que hi ha futbolistes
que guanyen diners...
Igual que es van salvar bancs
en el govern socialista
mentre van a Zapatero.
Sí, sí.
Home, jo,
la lectura una mica infantil
que fa la companya Santís
de que sembla
que sigui una conspiració
internacional del PP
per fer-la guits a la gent...
No, una comparació...
No.
Doncs, home,
senyora Santís,
molt madura
no vindria a ser
la seva reflexió.
Pensar que aquí
la cúpula del PP
va dissenyar
una crisi internacional...
Jordi, Jordi, Jordi,
la cúpula del PP
no va dissenyar
cap crisi internacional.
La cúpula del PP
simplement es va aprofitar
d'aquella situació
en què semblava
que tothom
s'havia de fer milionari
i va invertir
en el que invertia tothom
i no va saber veure
el que venia.
Però és que ho va anar a la senyor Zapatero.
Escolta,
no, i el Zapatero
no ho va controlar,
escolta,
no ho he dit...
Que he defensat el Zapatero, jo.
Que he defensat el Zapatero.
Quanta gent ha venut
la seva casa
pel doble del que l'havia comprat?
Jordi, Jordi,
vamos a ver,
vamos a ver.
El senyor Rajoy
està dient
que és imprescindible
retallar
10 milions d'euros,
10.000 milions d'euros
en educació
i sanitat.
I en canvi
es veu
que sí que es pot destinar
a aquesta quantitat
10.000 o 7.000 milions d'euros
de diners públics
per rescatar Banquia.
I Banquia
estava o no estava dirigida
pel senyor Rajoy?
Vostè creu
que no s'haurien de rescatar
els bancs?
No,
no s'haurien de rescatar
els bancs.
I si no...
I si es rescaten els bancs
i si l'Estat
destina diners públics
a que torni a funcionar
el crèdit
i a que torni
a haver-hi diners
perquè els empresaris
tinguin accés al crèdit
no s'ha fet
en les condicions
en què s'havia de fer.
Es donen diners
sense garantir
que després
l'Estat té capacitat
de decisió
sobre aquests bancs.
I això
és absolutament
inacceptable.
Però hi ha pymes
que no tanquen
ara
perquè cobraran.
Això és el decret Rajoy.
35.000 milions d'euros.
A veure,
35.000 milions d'euros
m'estàs parlant
del fons
pels ajuntaments?
El fons de l'Ajuntament
és tan encantat.
Hi ha molts privilegadors
que cobraran.
Que no és perfecte.
Evidentment que no és perfecte.
No és perfecte
ni molt menys.
Però és que s'han de fer coses.
Tu saps perfectament
que no és perfecte.
Perquè són diners
que reben els bancs
que són privats.
Els reben del Banc Central Europeu
a l'1%
i després deixen
a les administracions,
a les comunitats autònomes
o als ajuntaments
al 5%.
Vull dir,
de fet...
Això ha passat tota la vida.
Això no pot funcionar així.
Que no veus
que no pot funcionar així?
Dels nostres impostos
els bancs reben diners
que són públics
a un tipus d'interès
que és l'1%.
Ells poden especular
amb aquests diners
i deixar-ho
a les administracions
a un interès superior.
I a més,
jugant i especulant
amb el que és
el deute sobirà dels països.
Quan a Espanya
el que hi havia
no era tampoc
un problema de deute públic
sinó de deute privat.
Un problema
de deute privat
que estava
d'alguna manera
promogut
o ocasionat
per la manera
que hi havia
de gestionar
tota aquesta
bogeria escapolativa.
Si ens posem infantils
jo m'afegeixo.
No,
jo no em poso infantils.
El 20% del deute
de l'IBEX.
Jo no em poso infantils.
Tu et poses teològic.
Et penses
que només es poden fer
les coses
d'una manera?
Sembla l'ajuntament,
això.
El 20% del deute
de l'IBEX 35.
L'ajuntament és molt més ordenat.
És amb administracions públiques.
A veure.
És que no es pot dir
que aquí no...
Deixi'm introduir
de totes maneres
altres variants.
Si vols que fem,
jo m'afegeixo.
Deixi'm introduir
altres variants
i dono pas
al Josep Antón Burgas
i l'Albert Vallbé
perquè jo introduï
aquests temes
informatius generals
també per contrarrestar-ho
amb altres qüestions
que són notícia
aquests dies,
el tema del pagament
dels medicaments,
amb aquelles mesures
del govern central.
Ahir, per exemple,
els socialistes
aquí de Tarraona
deien que els pensionistes
hauran de pagar
entre 80 i 90 euros
a mitjana al mes
per la implantació
del copagament farmacèutic.
i mesures com aquestes
que s'han anat introduint
a l'any, sí, perdó.
90 euros a l'any?
Sí.
Jo sap en tot,
de totes maneres
que volies dir.
M'imagino que alguna...
No, no, jo, a veure,
només tornar una mica enrere,
només sense crear polèmica.
A veure,
el boom immobiliari
que comença
amb la liberalització
salvatge del sol
que va fer el govern Aznar
i que després...
I que després...
M'has enllarrat, oi?
Sí, sí,
i que després
és veritat
que el govern socialista
no va saber
allò,
ordenar aquest sector.
Jo he de dir-ho així,
o sigui, jo soc crític,
a més,
perquè quan calia refredar,
quan calia refredar
la burbuja immobiliària,
això no es va fer.
Però avui la conseqüència
és que la gran especulació
de sectors econòmics
molt més lligats
al PP,
no ens enganyem,
que no als socialistes,
o sigui, no ens enganyem...
Els socialistes són tots bons.
No, no, no,
i solidaris.
Dic sectors econòmics lligats
al...
A veure,
que s'han fet molt grans
i molt rics,
o sigui, escolta,
sobretot a la comunitat...
No, sobretot a la comunitat...
A la comunitat de Madrid
s'han fet grans fortunes,
o sigui, grans...
I a Catalunya, no?
A Madrid està ara,
banc ja.
Però, a veure,
jo el que dic és que
quin problema tenim?
Tenim en aquell moment
un problema que els nostres bancs
tenen dificultats,
perquè tenen darrere
molts milions de milions d'euros
amb solars,
amb edificis,
amb tutxana,
i que això cal neteixar-lo,
perquè mentre no neteixem això,
doncs el sistema financer
no estarà...
s'ha deixat.
Això cal fer-lo amb diners públics
i llançar els diners públics
perquè allò sense fons,
no, no,
això caldrà...
com a mínim,
o sigui,
si és que caldo aportar diners públics
tenen que ser crèdits a retornar,
o sigui,
amb interessos,
perquè és que si no,
home, els accionistes aquí,
mira,
ahir la bolsa va pujar molt,
no?
Ahir,
quan se sap allò de Bankia,
la bolsa va bé.
I jo vaig pensar de seguida,
mira,
jo,
els tiburons que veuen diners frescos,
no?
Sí,
perquè la bolsa,
al final,
és allò,
és una caixa,
és una caixa que dius jo,
el que posa un,
o sigui,
si pots,
on porta un altre.
Albert,
jo intento introduir nous teus,
però no hi ha manera.
Sóc un home d'una economia molt bàsica,
i em sonen...
Però això ho té a veure amb l'economia domèstica,
o sigui,
evidentment que té a veure,
però bueno,
els bancs tenen el problema dels nostres diners,
o sigui,
els que s'han repartit són...
Nosaltres tenim...
No, no,
no és que els bancs tinguin problema amb els nostres diners,
si és que nosaltres tenim problemes amb el tema de la banca.
Doncs escolta,
us proposo introduir el tema de la sanitat,
ja jo que deia del pagament sanitari.
Sí, però deixa'm acabar de dir,
algú ha parlat que a Madrid s'han fet grans fortunes.
A mi el que em sembla escandalós
és que uns dels pilars clàssics de la banca espanyola,
que era Caixa Madrid,
Caixa Madrid i la Caixa,
eren les dues potes que aguantaven l'assumpte.
Caixa Madrid s'ha convertit en un banc intervingut més.
Però més,
però això em dona menys confiança
que el Repsolí i PF dels teus amics eskenazis.
Escolta,
allà hi ha més tard,
ja ha més tard.
I per introduir més elements de crítica, si vols.
I Caixa Madrid es va haver de quedar
quasi totes les banques,
les Caixes,
que venien allò fallides,
que venien,
a veure,
què creia que ha solitat?
Quasi totes governades pel PP, eh?
No, no,
però dic que sí,
Caixa Madrid va ser l'instrument polític,
allò de l'Esperanza Aguirre
i del Ruiz de Gallaudón en el seu moment.
O sigui,
el Ruiz de Castellà a la Manxa pel PSOE,
i Catalunya Caixa pel PSOE.
És que allò de Catalunya,
escoltem,
allò de Castellà a la Manxa
és pecat a minut al voltant de Caixa Madrid.
Senyor Burgesset,
no està en un mítim del partit?
No està en un mítim del partit?
És que sembla que estic aquí...
A veure,
però deixant de baundar si són pitjors...
A veure,
però deixant de baundar si són pitjors els socialistes o els peperos,
que és un discurs que no m'interessa en absolut,
el sistema bancari tal com ha funcionat
i les caixes que s'han dedicat,
que han oblidat la seva funció primordial,
han oblidat allò pel qual havien estat creades
i s'han dedicat a especular com els bancs privats amb habitatge,
ens han portat al lloc on estem,
ens han portat a aquell lloc.
I la falta de control,
és veritat,
la falta de control del Val d'Espanya
i la falta del govern de capacitat
de prendre decisions sobre assuntes econòmics.
Em deixen introduir definitivament altres temes?
No,
o els ànims,
perquè hem tingut una cultura de nous rics,
que hem gastat diners...
que hem tingut la cultura de nous rics, Jordi.
És que, mira, perdona,
a mi aquest discurs
que tots som corresponsables,
tots som corresponsables de la crisi,
no fotem, per favor.
Hi ha gent que no,
hi ha gent que li estan fotent fora de casa seva
perquè ha demanat una hipoteca
que ara no pot pagar,
l'estan fotent fora de casa seva a la puta calle,
mentre els senyors de banca
que han estat especulant en habitatge
se'ls rescatarà
amb mil milions d'euros de diners públics,
on sigui dels nostres impostos.
Això és absolutament,
absolutament
inacceptable.
No podem funcionar d'aquesta manera.
Estic totalment amb tu.
No sóc infantil, ara?
Jolín.
A veure,
Albert, va bé.
Va,
com finançament
dels medicaments.
Una cosa que sí que l'he de dir,
perquè és que si no,
el que no podem fer
és discursets fàcils
que es paronen molt els afiliats.
Quan el senyor Burgessé
diu que la culpa de tot
ve d'una llei,
és que aquella llei,
el seu partit i Convergència i Unió
la van portar al Constitucional
i no va entrar en vigor.
No poden parlar
de liberalització del sol
perquè la llei
no va entrar en vigor,
perquè es va presentar
un recurs previ
de constitucionalitat.
És a dir,
no enganyem a la gent.
Si voleu,
podeu dir que sí,
que la culpa de tot
és del senyor Rodrigo Rato,
que ha planejat
una conspiració internacional
per...
A veure,
no,
fer-li laïxar a la gent.
Però senyors,
hem de ser una mica més madurs.
El Rodrigo Rato,
l'únic que ha sigut
incapaç, jo crec,
de gestionar...
No, no,
jo el que crec
és que el Rodrigo Rato,
que semblava el gran guru
de la finança,
o sigui,
va haver de marxar
de l'FMI una mica corrents,
o sigui,
el van fer fora,
i ara aquí,
bueno,
no ho deia la premsa,
o sigui,
el van fer fora.
La premsa,
moltes vegades,
té una mica desvialls.
I avui l'acaben de fer fora
i l'acaben de fer fora
de banca.
O sigui,
els grans gestors
són una mica allò de compartència.
Si s'hagués quedat,
perquè s'hauria quedat.
El Govern dels Mejores del PP
té, per exemple,
el senyor que portava,
l'Edman Brodes,
que també va fer una fallida
d'aquestes espectaculars,
de Ministre d'Economia.
Que és Lluís de Guindos.
Escolta,
l'iniciativa s'ha carregat
la distribució de l'aigua a Catalunya.
El senyor Lluís de Guindos.
El senyor Lluís de Guindos.
És que,
si vol dir,
diem tot.
Jordi,
no m'ho plantegis
amb aquest tema.
Si l'única cosa que pots fer
quan s'està discutint de projectes
i quan s'està discutint de models
és dir,
Tomàs,
no anem bé.
Vols que parlem de l'ACA?
Jo no tinc cap problema
a parlar de l'ACA.
No tinc absolutament cap problema.
No vull introduir més teves,
sisplau.
No parlem de sanitat.
És que volia introduir la sanitat,
si em permet la broma,
amb l'Albert Valldé ja
a punt de jubilar-se.
No,
perdona,
perdona.
La jubilació no t'has que veure
amb aquest...
No,
estàs perdonat,
Peca Distuïs.
Escolta,
que la jubilació no t'has que veure
amb el que sí que soc
tributari del que anaves a dir
és que ja soc home
de quatre pastilles cada dia.
No podria fer que, per exemple,
l'Europa recepta
que vol implantar
el Govern de la Generalitat...
A veure,
no ho faig...
Que això, per cert,
digue'm una altra notícia
sobre impostos interessant.
Les paraules d'Oriol Pujol
l'altre dia a TV3
dient que igual
es recupera,
el Govern de la Generalitat
recupera l'impost de successions.
És mentida,
sí.
Sí,
però no.
Això s'ha jugat
d'una manera manicaïsta
que a mi no m'agrada gens.
Tema sanitat,
pastilles.
Tema sanitat,
pastilles,
exactament.
Crec que Espanya
és dels pocs països europeus
que a la sanitat
no li costa ni un duro
a l'usuari.
Que poc o molt,
poc o molt,
la gent té
que rescasse la butxaca.
I això a mi em sembla,
això em sembla
raonable, raonable.
Ara bé,
la senyora Santís
ja està alborotada,
però jo l'únic...
Ja porto...
No, home, no,
però l'únic que dic
és que hi ha...
El principi general
em sembla bé,
és a dir,
tot el que és gratuït
absolutament
es deprecia,
es devalora...
No és gratuït,
es pagava impostos.
Permeteu-me,
si home...
Ara m'agrada el senyor
Brugacet,
ara hem posat una mica
gratuïta.
Jo em pensava allò
de dir que no n'hi ha
a la farmàcia.
gratuïta sempre regalada
i no regalada.
Exacte.
Bueno, home,
però vull dir,
a l'usuari no es posarà
la mà a la butxaca
i treure dos euros,
val?
Bé,
llavors jo el que dic
és,
el que s'ha de fer
d'alguna manera
és que la gent
valori una mica
el que val
la sanitat pública
en el sentit
dels medicaments
i en segon lloc
és a dir,
fem exclusions,
és a dir,
per exemple,
els crònics,
bé,
prensa d'íxit,
els crònics
no pagaran
aquest euro revolucionari
que tant ens alarma,
no?
És a dir,
hi haurà una sèrie
d'exclusions
que faran
que les coses
continuïn bastant
normal
per la gent
que fins ara
ha tingut aquest accés
que podia ser
aquesta sobredimensió
de la sanitat pública.
L'alborotada,
ara que sentis.
Carinyosament.
Alborotada,
estic escandalitzat.
En primer lloc,
la sanitat
en aquest país
no és gratuïta,
la paguem tots
amb els impostos.
És pública
perquè la paguem tots
amb els impostos.
Estic estorat.
Després,
la sanitat
en aquest país,
el percentatge
que es dedica
de la despesa pública
a sanitat
en aquest país
està molt per sota
del percentatge
que dediquen
els països
de la Unió Europea.
Molt per sota,
però molt per sota.
I ens estan dient
que és massa.
posem-nos d'acord.
No,
per sota
de la mitjana
que dediquen
els països
respecte del seu PIB.
Respecte del seu PIB,
els països
de la Unió Europea.
Si vols,
després comprovem l'estat.
En tots els temes
de benestar
estem per sota.
Sí,
estem bastant per sota.
Pel tema dels medicaments,
fa molt de temps
que estem parlant aquí
dels medicaments
com si la gent
anés al metge
i digués
jo vull que em recepti
això, allò, allò, allò
i em fes un abús
dels medicaments.
A veure,
sobre la despesa
en medicaments,
segurament sí
que hauríem d'intervenir
però no de la manera
que ho estan fent vostès.
Potser el que hauríem
d'intervenir
és sobre quin tipus
de medicaments
es recepten,
sobre com són
les dosis
que es recepten,
però això implica
però això implica
tocar els interessos
de les farmacèutiques
i això és una cosa
que vostès no faran.
Però ja ho estan fent
i ho estan fent ara.
No, no.
Vostès estan dient
que la gent
pagui pels medicaments.
La gent no tria
que el recepten,
ho fa el metge.
és el metge
qui diu
tu t'hauràs de prendre
això.
Vull dir,
no facin responsable
la gent
de sobre medicamentar-se.
A veure,
que no prenen aquesta decisió.
PSC i PP,
Josep Antoni i Jordi.
Bueno,
escolta,
el que nosaltres
vam posar damunt
de la taula ahir
és que aquí en aquest país,
així com parlàvem abans
de gent que cobra
milers i milers
de milions de pessetes,
hi ha gent que cobra
sobretot els jubilats
al voltant de 600,
800,
900 euros al mes.
Al menys.
I aquesta gent,
menys encara,
per tant,
aquests són dos països diferents,
com parlem abans
que aquí tothom ha fet diners,
no, no,
hi ha uns que han fet diners,
uns més que els altres,
però hi ha uns altres
que no han fet res,
o sigui,
de diners.
L'únic que han fet
és sobreviure.
doncs aquesta gent
que en guanya de més
els jubilats i pensionistes
els deien que li pujava
un 1% la pensió,
la primera,
li puja l'IRPF,
ja li descomptem
el que havien guanyat.
Ara parlem de les medicines,
o sigui,
i parlem de les visites mèdiques,
passant,
o sigui,
a veure,
la gent és que ens estan espantant,
o sigui,
el govern del PP
el que està fent
és espantant-nos,
a més amb l'ajuda de Convergència.
L'altre dia el conseller d'Economia
ens diu,
escolta,
per cada dia que vostè estigui a l'hospital
pagarà 5 euros,
si li correixen tot cas a un acadèmic
que viu tancat al Palau,
no viu al carrer.
Aleshores,
tornem al pensionista
o al jubilat de 900 euros,
aquest li incrementaràs un 10%
la seva,
o sigui,
a part de la retallada
que li han fet,
o sigui,
els que teniu pastilla cada dia,
o sigui,
els que teniu que anar
a buscar receptes i tal,
depèn de la seva renta,
no,
el de 900 euros,
t'he dit,
que jo la mitjana de 900 euros,
probablement que li pagarà un 10% més.
Probablement estarà exempt aquest senyor.
No, no,
perquè segur que no,
perquè són medicaments que no són.
Bé, no,
però ni segur que no,
ni segur que sí,
o sigui,
vull dir que les matemàtiques
diuen que aquest senyor
o aquesta senyora
que cobra una mitjana
de 900 euros de pensió,
o sigui,
aquest se vorrà retallada la seva,
allò,
venen a demanar,
se'n veuen les estadístiques
del mateix Estitiu Català de la Salut,
entre unes 20 receptes al mes,
o sigui,
20 receptes al mes,
al final són el 10%
de la seva pensió,
o sigui,
per tant,
li hem retallada la pensió
en l'increment de l'IRPF
i a més li retallarem la pensió
un 10%
amb els medicaments
que han de comprar.
Jo crec que no és així,
però d'altres maneres
respectem-ho.
Això,
estadísticament,
és així,
i estadísticament aplicat a la gent,
o sigui,
la gent haurà de pagar
la farmàcia.
Pel camí de les excepcions
i de les exclusions
hi haurà moltíssima gent
que continuaran com ara,
continuaran com ara.
I llavors tindràs
un sistema de dues velocitats,
mira,
l'única manera
que el sistema...
En funció de la renda
cada persona...
Però en funció de la renda
fes-ho per la via dels impostos,
per la via dels impostos,
per la via d'una fiscalitat
progressiva i justa,
pot sostenir els sistemes.
En què quedem?
No, perdona.
L'IRPF...
L'IRPF que vosaltres...
No, Jordi, Jordi.
L'IRPF...
No, és que no ho vol entendre.
L'IRPF que vosaltres
heu pujat
afecta pensionistes
i afecta rendes del treball,
però vosaltres
heu fet una amnistia fiscal
per la gent
que havia defraudat.
O no?
Jolín.
No, i calçó.
Fon les prioritats.
Els senyors de Convergència
es van presentar
en unes eleccions
en un programa
que deia
traurem l'impost de successions
i efectivament el van traurant.
És l'única promesa electoral
que han complert.
Perquè tota la resta
de política que han fet
no havien avisat que ho feia.
L'única cosa que han fet
ha estat
retirar l'impost de successions
i ara
ja s'estan plantejant
d'on trauran els diners.
Ah, però aquí ja torna.
Ja torna.
A veure, Jordi.
No, jo...
És que és fantàstic
estar a l'oposició.
Ah, jo pensava que eraves a dir
que és fantàstic
estar a aquesta tortura.
No, ho enyora, ho enyora
estar a l'oposició així
perquè és...
No, jo sap què passa
que estic a Tarragona
i a Catalunya
estic a l'oposició.
Ah, sí?
No estaven bastant d'acord
amb el govern?
No, no, no.
Tant a Tarragona
com a Catalunya?
Home, sí, els voten el pressupost.
No, a Catalunya, no.
A Catalunya i a Tarragona.
Garantim la governabilitat
i permetem que es facin retallades.
Socialistes aquí,
convergents a Catalunya
i els nostres a Espanya.
Ah, és veritat.
Però és fantàstic
perquè, clar,
és que els que fa quatre dies
ens han anat pujant l'IVA,
han baixat les pensions,
ens han anat pujant l'aigua,
les autopistes, l'electricitat.
Clar, ara es permet
amb el luxe de fer discursos.
Ara el govern del Partit Popular,
dos tasses,
més IVA,
més autopistes,
més sanitat...
El problema és que Espanya
ha comès excessos,
en general,
jo no vull culpar ningú
perquè no crec...
Espanya,
no tots els espanyols,
insisteu,
no tots.
Evidentment,
els líders tenen més responsabilitat
i normalment els que governen
tenen més excessos.
els que estem pagant
són els més pobres,
són els que no n'han tret res.
Sempre dieu
que hi ha hagut una festa
i que d'alguna manera
aquesta festa s'ha acabat.
Cony,
quina festa?
Però Espanya ha passat diverses vegades,
eh?
La festa ha estat pel rato,
la festa ha estat pels senyors
que deurisien les ca...
Tenim un problema amb el sistema.
I ara sap com ho hem pagat,
l'empobriment d'Espanya?
Amb 6 milions d'aturats.
Així ho hem pagat.
I amb una reforma laboral.
Amb una reforma laboral
que està retallant drets.
No, però és que sense reforma laboral
ja tenim 6 milions d'aturats.
No és que sigui una reforma laboral
que promogui l'atur,
ni està feta per enviar l'atur a la gent.
No,
el que està fet a la reforma laboral
no ha creat 5 milions d'aturats
perquè tenim un problema estructural.
El que ha fet la reforma laboral,
està fent la reforma laboral,
és que de 5 a 6 milions
es pugui passar
amb acomiadaments més baratos,
que la gent no tingui cap dret.
Agafeu la premsa.
Avui aquest matí per la ràdio.
Una empresa de transport.
Les notícies que donen alguns altres,
de fet eren temes que volia comentar.
La que fa el servei Tarragona Reus.
Els treballadors de l'imperial Tàrrago
que no cobren les nòmines.
Bueno, no,
després la línia d'autobusos
de l'empresa Montbus.
A veure,
el que ha fet aquesta reforma laboral
no és crear llocs de treball
però el mateix president de govern
ho reconeixia.
Aquesta és una reforma laboral,
això ho ha reconegut tothom,
que és per baratir l'acomiadament.
I perquè els nous llocs de treball
siguin molt més barats.
O sigui, ho deia,
sempre que ho deia
el ministre del govern,
es tracta de devaluar el país.
A veure,
estem devaluant el país.
És un empobrinet.
És el que he dit jo,
ens hem empobrit.
Però en tot cas,
en tot cas...
La reforma laboral del senyor Zapatero
ha funcionat, senyor Elocací?
Em confia amb sinceritat.
Cap reforma laboral
ha funcionat en aquest país.
Perquè les reformes laborals
no creen ocupació.
El que passa que...
El que jo no dic
és que el senyor Zapatero
fes una reforma laboral
per crear 5 milions d'aturats.
Ni que la fes amb mala voluntat.
La reforma laboral del Zapatero
no tenia la voluntat.
Es va haver de fer una reforma laboral,
jo crec que en algunes coses positiva
hi ha altres caminomanades.
Albert,
però hi havia...
Les reformes laborals
que s'ha fet a Espanya
els últims 3 anys
estaven marcadíssimes
pel que veien
les autorats europees.
És a dir,
aquí els nostres governants
poca marge de maniobra
tenien en aquest sentit.
Pel PSOE?
Nosaltres s'han passat.
No, no s'han passat.
Senyor Borgeset,
pel PSOE,
5 milions i mig d'aturats
no és una línia vermella?
De debò, eh?
Amb confiança.
I no vull culpar
el PSOE dels aturats directament.
Però el que és passar
una línia vermella
és que qualsevol treballador,
un any de pràctiques,
de proves,
i al cap de l'any
si et sembla bé
el pots acomiadar o no.
O sigui,
que els drets reconeguts
de tots els treballadors
que tenien drets,
o sigui,
que avui un comitè d'empresa
el que es vol
aquesta reforma laboral
és abaratir els costos
fotre fora la gent
pagant poc.
I els drets
dels 5 milions i mig d'aturats?
No, no, no,
a més una altra cosa,
sí,
però jo estic d'acord amb això.
Però el que es vol
és que hi haguessin
comitè d'empreses,
debilitar els sindicats,
o sigui,
a veure,
els sindicats,
per exemple,
aquesta reforma laboral
intenta que agassa els...
Amb sindicats forts,
6 milions d'aturats.
Alguna cosa haurem de fer?
Eliminar els sindicats.
Anem acabant.
No, no,
però si és que
vostè diu,
no,
és que es vol afablir els sindicats.
No,
el que es vol
és que no tinguem...
Cada vegada que ve
una mica de vent,
tinguem 5 milions.
Si volen,
poden continuar
la tertúlia
fora d'antena.
Ho deixem aquí.
Josep Anton Burgasset,
Jordi Roca,
Albert Ballbé,
Arga Sentís,
gràcies per comentar
l'actualitat de la jornada.
Avui amb un caia força general.
Gràcies i fins la propera.
Bon dia.
Adéu.