Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Viuem, tu!
Vivim envoltats de cultura
de tots tipus
llavors més que
transformar
potser et fa evolucionar
o et forma
el dia a dia
i tampoc m'imagino
viure sense cultura
i formar part de mi
del dia a dia
Moltes vegades
s'entén d'una forma
intel·lectual
i a mi m'agradaria
que em s'enformi
d'una forma emocional
Les sensacions que
em transmet
es viatge
que em porta
cada vegada que veig
alguna cosa que m'emociona
que no és tot
no són totes les danses
no són totes les música
no és tot l'art ni tota la cultura, no,
però quan descubro alguna cosa que m'emociona,
el viatge que tinc i l'emoció que tinc és incomparable.
Sin el arte estaria en serias dificultades,
però és de veritat, ho dic molt honestament,
perquè crec que la creació, la sensibilitat i la tranquil·litat
que em genera percibir la cultura en totes les expressions
és el que és el que li dona tranquil·litat a mi alma
i per a mi és vital, o sigui, no podria vivir sin...
La cultura és una manera de viure, de posicionar-se en el món, no?
Em fa més feliç perquè em fa més propera al meu món
i sense oblidar qui som i d'on venim, no?
I, si més no, el reconeixement que això implica.
La cultura és una manera de comprendre el món, fonamentalment.
Qualsevol de les seves manifestacions plàstiques o musicals
o del tipus que sigui, és una manera d'entendre el món
i de gaudir-lo també.
Per tant, jo crec que et fa feliç perquè primer tu passes bé,
diverteixes fent-ho i després perquè aprens.
I naturalment requereix un esforç i requereix un aprenentatge.
No és gratis, així que ningú no es faci il·lusions.
Mi primer amor es la danza, fíjate.
Yo estoy enamorada de mi profesión, desde que soy pequeña.
Y creo que a mí la danza me hace ser más amorosa,
escuchar más a las personas
y me reencuentra conmigo misma.
Yo bailando me encuentro, ¿no?
Es como que llego a mi esencia.
Y cuando no bailo, buf, me subo por las paredes.
La danza, de veritat, tan físicament com de tot,
a mi m'ha portat, però, moltíssim, moltíssim.
Jo soc gran, gran, i estic bé i estic molt contenta d'haver fet dansa.
La cultura a mi m'ha transformat, m'ha convertit en el que soc ara.
És a dir, jo era una persona, ara no soc la mateixa persona,
sinó que tot el bagatge que vas incorporant,
et fa, et transforma.
La cultura el que ens fa és que ens fa ser més vius,
ens fa ser més oberts, ens fa ser més...
més savis, entre cometes, no?, i ens fa ser millors, no?
Ens transforma més la cultura si en som productors o en som creadors,
més que no pas si en som consumidors.
O sigui, ens ho passem bé de les dues maneres.
A mi em motiva i em dono idees, i la veritat,
si no sigues per la cultura, és que jo em sembla que no podria fer res.
La cultura és inspiradora.
Me transformo com a persona que és més,
perquè conéixo d'altres cultures gastronòmiques de diferents països,
que a mi m'aporten molta riquesa.
La cultura em transforma, perquè a mi la cultura m'agrada...
O sigui, sempre intento estar al dia, no?, culturalment parlant,
però en aquesta ciutat la veritat és que
em trobo una mica estancada amb aquesta transformació.
A mi m'eixample horitzons, la cultura, no?,
és una manera d'ampliar perspectives.
La curiositat, que com més saps,
més portes veus que pots obrir, més ganes tens d'obrir-les,
i l'altra, doncs, hi ha més pel que fa a la cultura popular,
a la cultura castellera, l'altra cosa que em transforma és la passió,
doncs, és des del vessant més irracional, més dels sentiments.
Quan consumeixo productes culturals, no?,
diguem, per exemple, doncs, quan llegeixo un llibre,
o quan vaig al teatre, o quan miro una pel·lícula,
o quan veig una actuació castellera,
doncs, si el producte m'agrada,
doncs, això em fa posar de bon humor, no?,
que això ja és molt en els temps que corren,
perquè si on està de bon humor,
doncs, també la relació amb la resta de components de la societat
és més harmònica i més bonica, no?
Doncs, aquesta és la bateria de respostes rosa.
Suposo que s'han tan sonat moltíssimes veus
d'aquestes respostes de la darrera pregunta
que fèiem cada dimecres al programa.
I ara sí, ja entrem en matèria,
després d'escoltar aquesta bateria de respostes,
aquesta peça musical en directe,
Rosa, crec que ens has preparat avui una tertúlia, no?
Sí.
Hem de parlar sobre el Banc de la Cultura.
Una primera tertúlia sobre el Banc de la Cultura,
que hem pensat que era oportú parlar-ne,
perquè és un projecte que hem, diríem, creat,
hem anat elaborant durant tot l'any,
ha sigut una de les propostes de la capitalitat,
i bé, és un projecte, doncs, que el que vol és,
el que planteja, doncs, és una manera diferent d'entendre la cultura
des de l'administració cap a la ciutat,
i, per tant, sí que és un model, diríem, de gestió
que pot sonar una cosa molt tècnica,
però avui volíem precisament parlar de què és, no?
Què pot suposar per la ciutat en el futur, no?
Doncs presenta'ns els convidats que ja ens acompanyen
a la taula de l'estudi de Tarragona Ràdio.
Sí, doncs hem fet venir el Jordi Abelló,
que és un dels coordinadors del projecte.
Bon dia.
Després també hem convidat l'Amat Callent,
que bé, ell té molta experiència en l'àmbit del centre cívic,
i ha participat moltíssim en el projecte.
I també hem convidat el Xavier Gente, que és empresari,
és un dissenyador gràfic que té l'empresa d'OMOA,
però alhora també és creador, és fotògraf,
i bé, és un prescriptor a les xarxes socials,
i, per tant, hem pensat que també ell podia aportar molta cosa.
Molts temes, moltes visions. Rosa, per on comencem?
Comencem? Jo li volia preguntar primer al Jordi
una mica que ens expliqués per què necessitem un banc de la cultura
aquí a Tarragona, diríem, i què és això del banc?
Què suposa?
Una pregunta bastant difícil.
Sí, però intentem...
Almenys ens hauríem d'explicar què és, o què serà,
què és el que vol ser, diríem.
Vol ser un canvi també de la manera de com entenem la cultura
al nostre dia a dia.
Vol ser una plataforma per respondre a les necessitats
que pugui tindre l'usuari, la persona que crea.
Vol ser l'acostament de la cultura a tots els àmbits de la nostra societat.
Vol ser i vol donar possibilitats a tothom a expressar-se,
a ser útil, i, en definitiva, tal com deien les opinions d'abans,
a ser més feliços amb el contacte diari amb la cultura.
Potser ara pot semblar un paradigma o un contrasentit
crear un banc quan tota la nostra societat està, entre cometes,
en contra del sistema bancari,
però creiem que també era una bona manera d'iniciar aquest procés
i dir que el que realment atessora la cultura mereix tindre un banc.
Perquè és molt el talent, la creativitat,
que com a éssers humans tenim i que podem compartir.
El fet de tindre un banc,
pretesament en aquests moments,
jo crec que era un bon sentit d'inici,
de dir que no tots els bancs han de ser com els tradicionals,
que atessoren diners i capitals,
sinó que també hi pot haver un banc més volàtil,
més eteri, però igual d'important,
que atessori tot el nostre coneixement,
totes les possibles relacions que podem establir amb la cultura,
tota la creativitat i fins i tot tot totes les portes d'accés,
perquè tothom es pugui formar.
I perquè ens entenguem, diríem, això a partir que comenci a funcionar,
diríem, això serà visualment un espai, sobretot virtual,
un espai web en què tants ciutadans en general,
individualment, com a entitats, com a empreses,
com a centres d'equipaments,
poden inscriure's per oferir coses.
És a dir, ofereixo, per exemple,
un grup musical pot oferir el seu espectacle,
un espai pot oferir això, precisament,
el seu escenari, el seu espai per fer-hi coses.
I una mica és l'intent que es produeixin intercanvis,
diríem, en aquesta plataforma.
Inicialment, el Banc de la Cultura es va inspirar
en el que coneixem com el Banc del Temps.
El Banc del Temps, que tu tens una hora
i la comparteixes amb una altra persona
a canvi d'un altre servei,
el que es coneix com el Banc del Temps.
Evidentment que aquesta idea inicial
la vam anar transformant
i la vam incorporar en el fet cultural.
Intentàvem que els intercanvis
exclusivament poguessin ser de cultura,
amb múltiples exemples.
Però vam creure-hi també la necessitat
que aquest projecte, potser amb aquest intercanvi
només lliure, havíem de també cobrir
les necessitats que tenien els usuaris
i tota la gent en el seu dia a dia.
I per això hi vam anar incorporant
diferents bancs, que ara els anirem explicant
una miqueta pel damunt,
per tal de cobrir aquestes necessitats
que a un li poden sorgir.
I que pogués trobar una resposta
i que pogués trobar algú
que li pogués oferir aquella necessitat
i com resoldre-la.
I, per exemple, ara una pregunta per l'Amat,
que de fet potser en els centres cívics
ja es produeixen molt habitualment
aquest tipus o alguns tipus d'intercanvis,
o sigui per optimitzar aquests recursos que tenim.
Com ho vius tu, això, aquest projecte?
La veritat és que els centres cívics
estem molt directament relacionats
amb la ciutadania de cada barri
i del centre de la ciutat.
I es produeixen milers d'intercanvis diaris,
des d'un llibre fins a una experiència,
fins a un teatre,
fins a un festival de final de curs
de l'escola que tens al costat, etc.
Una de les avantatges d'aquest banc
que pot ser ficar damunt de la taula,
donar reflex a totes aquestes coses
que estan passant,
coses que són reals
i que potser no són coneixedors
i podem ficar en un mapa,
en un banc,
en aquests intercanvis,
que poden ser tan beneficiosos per a tothom.
Podem trobar el centre cívic
des d'un festival de fi de curs
de les associacions de veïns
que, amb una qualitat bastant alta,
perquè tenim en compte que són gent amateur
que només va dos dies per setmana
a fer un ball, una dansa,
a tocar un instrument
i que al final són un espectacle
molt i molt digne,
que fins i tot per alguns moments
de l'espectacle
pagaríem cert preu per veure'n.
I totes aquestes coses
donar-li una mica de sortida,
visibilitat,
més que de sortida, visibilitat.
Dins de la zona de proximitat
ja existeix,
ja hi ha una visibilitat,
però a nivell de ciutat
és important posar-ho damunt de la taula.
I a través dels centres cívics
podem aprofitar
el Banc de la Cultura
precisament
per totes aquestes relacions
i intercanvis
fer-los visibles
a nivell de ciutadania en general.
Tu creus que pot servir
en el cas dels centres cívics
per això?
Potser per generar
encara més intercanvi diferent?
O sigui,
el Banc és això,
més que per generar l'intercanvi
per fer-lo visible.
Per mi és una eina espectacular
per això.
Sí que és cert
que és un projecte ambiciós
que ens hi hem de remengar tots,
que hem de posar aquesta frase
tan de moda
d'arrimar a l'ombra,
però hem de fer
un exercici d'humanitat,
de baixar tres esglaons,
tornar a tocar terra
i tornar a agafar tot
i posar-ho en aquest mapa
que jo crec que
en el dia
que això comenci a caminar
trencarà moltes barreres.
Estarà molt bé.
I, Javier,
en el teu cas,
per exemple,
amb tu podem parlar
des d'un punt de vista
més empresarial,
diríem,
més de l'empresa cultural,
privada,
però també com a creador.
Què creus que pot aportar
en aquests àmbits?
Com ho veus tu
que pot aportar
en aquests àmbits
i en altres?
Em refereixo en general també.
Bé,
com a empresa privada
realment trobo
que és una plataforma
per començar a crear
una mica de teixit cultural,
també a nivell empresarial,
perquè a vegades
ens movem
en un cercle
de gent que consumeix cultura
però que està molt precaritzat.
Llavors,
el que hem de començar
és a crear
com una mica de xarxa,
començar,
com deia la Mat,
des de baixar
tres esgrons,
començar a poc a poc
i començar a crear
aquest teixit
on ens coneguem tots bé,
on haguem intercanviat
una mica
d'experiències i de més
i poder-les posar en comú.
Això és molt interessant.
Llavors,
com a
algú que li interessa
la cultura
o algú que segueix
una mica
tot el que és
la creació
i de més,
doncs,
és el mateix,
és la capacitat
de poder col·laborar,
de poder
veure el que fan els altres,
de poder participar,
de poder interactuar
i de poder-ho portar
més enllà
en el que són
els barris,
a tot arreu.
i com a creador
i com a creador
hi veus possibilitats,
diríem,
com a fotògraf,
per exemple,
i veus alguna...
Creus que,
o sigui,
no és a tu personalment,
creus que als creadors
els pot interessar
per fer intercanvis
de diversos tipus?
Com ho veus?
Jo crec que sí,
que els pot interessar molt,
no?,
la visibilitat
que pot donar
un creador
poder participar
o formar part,
diguem,
d'aquest banc,
d'aquests bancs,
és molt interessant,
crec que sí.
Per què, Jordi?
Per exemple,
posa'ns un exemple
d'un creador
que pugui...
Què podria fer el banc?
Potser,
per exemple,
no sé,
trobar una possibilitat
de donar un taller
en un grup,
per exemple,
en un col·lectiu,
fer una obra...
Quin exemple ens posaries
per entendre-ho una miqueta més?
Les possibilitats
són múltiples.
Jo crec que
l'ideari del banc
és la co,
copartir,
cooperar,
col·laborar,
totes les coses
que ens puguem imaginar
creem que són molt necessàries
avui en dia.
Ens hem d'ajudar.
Paradigmàticament,
la societat nostra
ja funciona d'aquesta manera.
El món de la cultura
és el que més funciona
d'aquesta manera.
Són molt generoses
la gent de la cultura
perquè ofereixen
la seva creativitat
a la societat
i intenten
que amb aquella creativitat
contaminar,
contagiar
optimisme.
D'aquesta manera,
en el fet cultural
de per si
ja funciona.
La gent
es presta
a col·laborar.
Un exemple,
doncs,
mira,
per exemple,
un creador
va a una escola
i fa un taller
amb uns alumnes
de 10 anys
per tal
que aquella exposició
que està en un moment
determinat a la ciutat
arriba a un col·lectiu
de nens
que la treballen
internament
i aquella creativitat
entra a l'escola
i allà es produeix
un intercanvi.
S'acosta la cultura
a un col·lectiu
que fins ara
potser quedava
com a obviat.
Per exemple,
una altra.
Veu una obra
de teatre
a la ciutat de Tarragona,
al Teatre Metropol,
i un dels actors
va al centre cívic
i amb els múltiples
tallers
de teatre,
aquell dia
fan una masterclass
amb aquell actor
reconegut
i els explica
la seva experiència.
Jo crec que
aquell col·lectiu
del centre cívic
creixerà
com a col·lectiu
i com a aprenents
de teatre
tindran una altra
experiència
i que ho hauran compartit.
Jo crec que
com a gestors culturals
tenim aquesta obligació
a posar
el que passa
i mirar
que sorgeixin
intercanvis
que passin
coses més enllà
de les portes
tradicionals
de la cultura
i s'obrin
a la societat.
Perquè ara, per exemple,
el Gaby abans d'entrar
deia que l'interessant
del projecte
pot ser ampliar
aquestes fronteres
que potser estem
sempre pensant
en la cultura
que és a l'hora
productora
i consumidora
de si mateixa
i trencar una mica
aquestes...
Sí, una mica
d'endugar
una mica a vegades.
Llavors, jo crec
que el gran repte
de tot aquest projecte
és arribar
a tots els públics
possibles.
Tot això,
el tema de les xarxes
ho facilita molt
però hi ha gent
que està al marge
o que ho segueix veient
com una cosa
estranya
o elitista
o no ho sé.
Llavors, clar,
tota aquesta feina
que fan les associacions
que la fan molt bé
doncs portar-la
a tots els terrenys
portar-la a grups
d'empresaris
d'alguna manera
fer entendre
el que encara no ho ha entès
potser
per què és tan important
la cultura
per ells
i quin benefici
entrauran
no dic econòmic
només
però
quin benefici
aporta
llavors
portar-ho
a tots els àmbits
això ho trobo molt important.
En certa manera
imagino que és
involucrar
o implicar
com més col·lectius
com més entitats
i com més gent
millor
en definitiva
és això.
I suposo que també
entendre
per exemple
l'espai
també
d'internet
i les xarxes
com un espai
en si mateix
de cultura
on se poden generar
també
intercanvis.
Hi ha moltes experiències
i s'ha demostrat
ara
recentment
amb experiència
també
d'Instagram
i dels llitges
i de més
que molta gent
que no tenia accés
a la cultura
o que no ens trobàvem
a les exposicions
ni enlloc
doncs ha accedit
a tot aquest àmbit
d'alguna manera
ha sigut una porta d'entrada
i ara els comences a veure
segons quins llocs
veus que inclús
a nivell personal
o a nivell creatiu
han fet
al meu entendre
han avançat
a nivell artístic
potser
no sé com dir-ho
però que realment
s'ho han pres en sèrio
i han agafat l'eina
se l'han fet seva
i això és per una cosa
molt important
crec que és
pel fet de considerar
com un igual
o sigui
abans quan anaves
a una exposició
anaves a algun lloc
et semblava que hi havia algú
que ho organitzava
d'una manera molt jeràrquica
i tots els altres
entravem allà
escoltàvem
miràvem
i ens n'anàvem a casa
ara entrem a una exposició
som crítics
ho podrem comentar
ho podrem discutir
immediatament
a més
immediatament
al moment
i a més es quedarà allà
i l'exposició
no serà un dia
serà un mes
un any
el que he durit
tot aquell debat
llavors
això ho trobo
que és molt interessant
i les prioritats
tu amat
que diries que hi hauria immediat
és allò que dius
és que el primer que hem de fer
tu quins diries que som?
el primer que hem de fer
és a Romangar
després
el que hem de fer
és visibilitzar
aquests moviments
i el que comentava molt bé
la construcció d'aquest teixit
on ens
anem trobant
organitzadors
consumidors
gestors
gent que tenim espais
i que els podem oferir
i que ens trobem
que ens anem trobant
en aquest punt
entitats
obert a tota la ciutadania
i
que es vagi fent visible
aquests petits moviments
que es vagin
que es vagin succeint
important el tema
web
xarxes socials
etcètera
perquè dona
immediatesa
al projecte
estic aquí fent això
ara
perquè comentava ell
una obra
arribarà a un punt
que li podràs fer una foto
amb aquella obra
ja ho pots fer
segurament
ja ho pots fer
a més
te sortirà la descripció
de l'obra
i la comentaràs
amb el company
que potser
té molta més
informació
que tu
sobre aquell quadre
per mi
el primer
és visibilitzar
és superimportant
que tot això
es visualitzi
i que es faci
el teixit aquest
és important
que ens trobem tots
el que comentava abans
que baixem
tots els graons
que tornem a les arrels
i trencar
aquestes barreres
fer la cultura
accessible a tothom
jo comentava abans
d'entrar
que jo de més petit
m'imaginava la cultura
quan els meus pares
m'imaginaia una dona
vestida de bisón
i que entrava al liceu
i tot això
aquesta és la imatge
que jo tenia
de petit
que tenien els meus pares
obres
que no tenien accés
potser
a lo que ells entenen
com a una cultura
clar
a poc a poc
vas treballant en el tema
i veus
el que molt bé
contestaven abans
a la bateria
cultura és tot
ens transforma
ens canvia
estem fent cultura
constantment
estem produint
consumint cultura
constantment
i una de les funcions
del banc
és potenciar
precisament
que tots ens trobem
i que sobretot
pensem
en cadascun de nosaltres
i en els consumidors
i en la ciutadania
en general
com m'agradaria a mi
visualitzar aquest procés
tenir un accés
ràpid
directe
assequible
amb preus
que no es disparin
etcètera
i on tots
sortíssim guanyant
evidentment
on els empresaris
sortíssim guanyant
el consumidor
sortís guanyant
l'entitat
sortís guanyant
etcètera
molt bé
la pregunta següent
seria
i quan despertes
poc a poc
si visualitzem
ja tot aquest procés
i el tenim plasmat
amb una plana web
amb diferents xarxes socials
jo crec que
ja anirà sorgint
com molt bé comentava el Jordi
abans
estan passant moltes coses
a la ciutat
i no en som conscients
moltíssimes
des de
jo et deixo un equip de so
perquè tu puguis actuar
fins que jo et deixo un espai
perquè tu puguis
assajar
i això està passant
doncs fer visible tot això
és com donar un cop damunt la taula
i dir
endavant
anem a produir
i a consumir
i a canviar
i això
Fantàstic
bé el projecte
ara ja
suposo que haurem de ja
concloure una mica el tema
però
el projecte
té 11 bancs
o sigui en principi
allò previstos
i bé
doncs
hi ha tant banc d'intercanvi lliures
com d'espais
com d'activitats
de recursos
humans i materials
un banc de talent
formació contínua
coneixement
emocions
banc i empresa
banc de finançament
que tindrà diverses branques
per tant
hi ha moltes
bé
hi ha un ventall d'ampli
de bancs
que donen necessitat
cobreixen necessitats
com tu deies Jordi
llavors
potser quins són els que
l'any que ve
intentarem posar en marxa
el projecte és ambiciós
perquè
si volem donar servei
a totes les necessitats
creiem
i creiem
perquè això és un projecte
que està gestat
amb la complicitat
de molta gent
que ha col·laborat
desinteressadament
en elaborar-lo
en discutir-lo
en tirar-lo endavant
també en el futur
però
ens veiem també
amb la necessitat
de prioritzar
quins seran els primers
i pel que detectem
i generalment
ens arriben
les crítiques
de la necessitat
imperiosa
que ho tirem endavant
són
el d'espais
tindre un bon
un bon mapa
dels espais que hi ha
sí
però tant dels físics
com dels virtuals
com dels compartits
com dels que poden
obrir-se
per primera vegada
la cultura
i com dels privats
perquè
tots els llocs
són bons
per fer cultura
tots
en tot arreu
s'incomanen
s'intercanvien
coneixements
fins i tot
en el mòbil
que és la gran eina
del futur
i que és
en un 90%
jo m'atreviria a dir
que totes les accions
que fem amb el mòbil
són cultura
o sigui
la cultura
té el futur
garantitzat
per un invent
que l'altre dia
un
una amiga
em va dir
que la seva classe
era quart d'ESO
ella és professora
havien dit
que era el gran invent
de la humanitat
no del segle XX
ni del XXI
de la humanitat
o sigui
tenim futur
perquè els de quart d'ESO
ja pensen
que aquest és el gran
jo acte seguint
l'hi vaig dir
a la professora
tens raó
a més
tot el que fan
amb el mòbil
és cultura
i llavors
ho va reflexionar
i diu
ostres
doncs potser sí
perquè tot el que fem
amb el mòbil
és cultura
doncs això és el banc d'espais
després hi haurà
un banc d'activitats
en què es reflectirà
tot el que passa
a la ciutat
no és només una agenda
sinó també un calendari
de treball
per tota la gent
que genera cultura
també
i perquè no passi
allò tan habitual
que fas un acte
i acte seguint
hi ha tres
al mateix moment
i a la mateixa hora
i potser en el mateix barri
d'aquesta manera
la gent que programa
o la gent que fa coses
i que vol mostrar-les
a la ciutat
podrà determinar
que aquell dia
potser no és el millor
perquè ja passen
determinades coses
que potser busquem
una racionalització
de l'oferta
i tot això estarà online
i disponible
tant per a programadors
com per a usuaris
per a tothom
la idea és que tothom
ho pugui consultar
i tothom
hi pugui incorporar
la seva
perquè a nosaltres
ens interessa
tota la cultura
la més petita
a la més gran
o la que passa
en el lloc
més insospitat
i després
un banc de recursos
humans i materials
per tal de cobrir
les necessitats
que un té
si tens de fer un concert
qui et pot deixar un equip
com pots compartir
o necessites un personal
que t'assessori
amb això
quines empreses
hi ha dedicades
perquè no oblidem
que la cultura
també és professional
hi ha les necessitats
que cal cobrir
i que a vegades
per a desconeixement
jo n'estava a recordar-ho
perquè de vegades
nosaltres
amb aquest projecte
també volem
tindre en consideració
que la cultura
és professional
també
i que hi ha gent
que s'hi dedica
s'hi guanya la vida
i és molt lícit
que tirin endavant
amb els seus projectes
i que es visualitzin
de manera
que tothom
ne sigui coneixedor
aquests potser serien
els primers
bancs
que en tirarem endavant
però la idea
és treballar
paral·lelament
tots els altres
per tal de
fer molta pedagogia
donar aquest any
a la ciutadania
i que se la faci seva
i tothom que fa
coses culturals
la tingui com present
Fantàstic
Miquel
Doncs
jo crec que hem d'anar
un momentet
a publicitat
i després
Rosa
si et sembla
doncs
canviarem de convidats
anirem per la segona tertúlia
Doncs sí
anirem amb creadors
Doncs moltes gràcies
agraït tant al Jordi
com al Xavier
com a l'amat
doncs la presència
es queden Rosa
o es queden amb nosaltres
ells?
Ah, no sé
si es volen quedar
es poden quedar
si es volen quedar
es queden amb nosaltres
nosaltres ara passem
per la publicitat
i de seguida tornem
avança't al Nadal
amb Pizarro
tenim descomptes
en tota la botiga
pantalons des de 36 euros
camises des de 12 amb 97
i vestits des de 117 euros
vine i avança't
amb els teus regals
amb Pizarro
al carrer Mallorca 27 Tarragona
telèfon 977 22 80 73
La Diputació de Tarragona
obre la Tarra Coherena
plaça
per la Marató de TV3
vine al gran espectacle
solidari a favor
de la lluita contra el càncer
recull la teva invitació
a les seus de la Diputació
o al teu Ajuntament
t'esperem a la Tarra Coherena
plaça
el proper dissabte
1 de desembre
a partir de 2 quarts
de 6 de la tarda
més informació
a www.dipta.cat
barra concert marató
Diputació de Tarragona
posem l'accent
ets seguidor del Nàstic?
Doncs no pots faltar
la cita diària
amb el Sempre Nàstic
cada dia
de dilluns a divendres
a les 2 del migdia
tota l'actualitat del Nàstic
a Tarragona Ràdio
i si no ens pots escoltar
en directe
ho repetim cada dia
a les 8 del vespre
i a les 11 de la nit
i en qualsevol moment
a la nostra pàgina web
tarragonaradio.cat
si ets del Nàstic
tens una cita
cada dia
a les 2 del migdia
amb Tarragona Ràdio
ara o quan vulguis
aquí tindràs
totes les notícies
de Tarragona
connecta
amb tarragonaradio.cat
perquè tots tenim la màgia
a dins nostre
perquè somriure
també és màgic
perquè volem que coneguis
els principals mags del país
i que ens facin màgia en directe
per tot plegat
cada dijous
obrirem les portes
que ens permetran viatjar
del món visible
a l'invisible
i aprendre
les lliçons
de cadascun d'ells
els dijous al migdia
dins el matí
de Tarragona Ràdio
realitat
o ficció
amb el Marc Gerard
si no creus en la màgia
mai la trobaràs
obre bé les orelles
i descobriràs
un món inimaginable
a Tarragona Ràdio
al 96.7
de la freqüència modulada
o tarragonaradio.cat
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
ぶet
m'활era
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona Ràdio
a Tarragona
m'hibe
oamen
a Tarragona Ràdio
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
a Tarragona
de hincla
a Tarragona
Fins demà!
amb aquest especial Cruïlles
que estem fent amb la Rosa
Comés. Rosa, fins ara parlarem del
Banc de la Cultura
i ara hem de fer tertúlia
amb tres creadors de
Tarragona. Sí, avui com una mica
seguint la tradició
del programa, hem convidat a tres
creadors. El que passa és que avui no ho hem fet
del mateix, no hem convidat creadors del mateix àmbit,
sinó de molt diferents àmbits, diríem.
Hem portat avui el Gerard Boyer,
que és fotògraf, el Marc Chornet,
que és director i actor teatral
i l'Ingrid Ventura, que és escriptora
i contacontes. Els hem
convidat amb ells perquè són tres persones
joves, molt actives i que
representen una mica el nostre futur i hem
pensat de parlar-hi. Doncs els saludem
Gerard, Marc, Ingrid, molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Comencem, Rosa, si et sembla.
Fem-los definir, no?
Preguntem-los com es definirien.
Per qui no us coneix,
en els vostres àmbits,
com diríeu, què diríeu que feu?
Vinga, Gerard.
Quina tipus de fotografia fas?
És molt complicat.
El que passa és que la fotografia,
clar, ara no la veuen.
Poden entrar a veure coses,
les persones que ens escolten a internet,
però què diries que fas en fotografia?
És el que t'anava a dir.
És molt complicat definir la fotografia
que pugui fer, perquè fa molt poc
que estic en aquest món
i realment encara no fa tres anys,
tres, quatre anys com a molt,
que he començat amb...
Bueno, em vaig animant a l'escola d'art
i arrendeixo i he descobert moltes més coses
i amb ganes d'experimentar cada dia.
Però no tinc cap tipus de fotografia
que em pugui definir.
O almenys jo no soc conscient
que encara la pugui tindre.
I hi ha uns referents
que diries als quals et remets o no?
Molt divers.
Sí, no massa.
No soc de donar massa etiquetes.
Però hi ha algun tema,
algun missatge,
alguna cosa que vegis que se't repeteix
en la teva obra?
Alguna obsessió, podríem dir que...
Una vegada, encara que no hi sigui massa conscient,
però sí que em van dir...
M'han comentat algú
quan he estat mirant les fotografies
que he pogut anar fent
que potser soc més de...
Diguem, del que ara es defineix
com a territori, paisatge,
però entès com d'una manera molt personal.
Tampoc no...
No sé, no té massa línies.
No tinc massa línies clares
amb aquestes coses, no sé.
És experimentar
i per ara anem tirant cap endavant.
Molt bé.
Fa poc vas guanyar un Premi Luxe.
Sí, el 2011.
El 2011.
I quin treball hi presentaves allà?
Va ser una sèrie de tres fotografies
que vaig fer arran d'un treball
que estava fent per l'escola
i ajuntar tres fotos per fer un tríptic
i veure-les i, bueno,
posar-los el títol a la sèrie
i enviar-ho,
però com aquell que presentava un exercici
i vaig tindre la sort,
perquè s'ha de dir així,
que em van seleccionar pels finalistes
i de m'ho guanyar.
Són d'aquelles coses
que te'n dones compte
i d'això sí que vull fer un incís
que moltes vegades amb companys de classe
o gent que coneixes t'hi...
Després ja ara t'ho pregunten
i jo sempre els dic el mateix.
Jo estic igual que vosaltres,
simplement que,
pel que sigui,
he decidit presentar-m'hi.
És que molta gent,
crec que ens quedem molts de treballs a casa
i segur que companys meus de l'escola
tindrien treballs iguals
o més bons que els meus
que es podrien presentar.
I no ho fan per peresa
o per pors
o per falta de costum, pot ser.
I tu, Marc,
com et definiries
com a director,
com a actor?
Com a actor no gaire, eh?
No gaire.
Ja m'he quité.
Sí.
No, no, com a director.
T'ho és director d'escena.
És una pregunta complicada,
ho he d'admetre.
A mi m'agrada pensar la meva feina
com una cosa que oscil·la
entre els compromisos
més típics,
és a dir,
la funció d'un teatre
més comercial,
en el sentit
menys pejoratiu del terme,
és a dir,
construir entremats escènics
que funcionin
i a part,
a mi m'agrada molt
coses molt diverses
com el teatre infantil,
el teatre musical
o coses institucionals
com la que últimament
m'ha tocat anar fent.
i, diguéssim,
ara estàs preparant
un projecte
en aquest sentit
per la nit de Santa Llúcia.
Sí, m'ha tocat dirigir
la nit de Santa Llúcia
al Teatre Tarragona.
El veurem d'aquí a prop,
no, el diumenge...
No, divendres 14.
Divendres 14, sí.
Que em fa molta il·lusió,
per cert,
vull dir,
perquè és una cosa
que al ser un compromís institucional
s'hi suma al fet
de ser un teatre
que obrim aquí a Tarragona
i per tant
la meva ciutat,
un teatre que entenc
que ha de donar-nos
com a ciutat
moltes més oportunitats,
tant els creadors
com el públic.
I després també
hi ha una línia
que evidentment
no dona tant de menjar,
però que no l'he abandonat mai,
que és la línia
de la recerca.
I a mi m'agrada definir,
després d'uns quants anys,
definir el teatre
com l'art
de les relacions humanes,
perquè és allò
que he acabat
entenent què és, no?
És a dir,
el que posem...
l'aspecte artístic
que es posa
en un escenari
és l'espai
de relacions
tant dels actors
amb el públic
com dels actors
entre els actors
i són les relacions
el que defineixen
els gèneres,
els tipus.
Investigar sobre això
a mi
m'aporta coses
estrambòtiques
com la sensació
d'aprendre
aspectes
sobre les relacions humanes
en el sentit
més prosac
de la paraula
que em sembla
que també
és un concepte
que està bastant en crisi.
Vull dir que això
de la crisi econòmica
forma part
d'una crisi global,
una crisi social,
una crisi de valors.
Investigar sobre
les relacions humanes
de vegades
m'ha permet
perdre'm
en aquest maremà
d'incomprensió
però que la reflexió
ja és molt.
Des del lloc artístic,
diguéssim,
ja és molt reflexionari.
I tant.
I tu, Ingrid,
com et definiries
en les diverses facetes?
Sí, diverses facetes
perquè si m'hagués de definir
em definiria primer
com un colinquiet
perquè sóc una persona
que sempre m'ha costat
molt focalitzar
precisament
per aquesta curiositat
de voler fer coses noves,
de veure aspectes culturals
sobretot
i dir
ah, doncs
em ve de gust
provar això,
em ve de gust
provar allò altre.
Però hi ha una cosa
que sempre m'he adonat
que més o menys hi era
i era aquesta vessant
de la literatura
i dels contes
que podem dir
que m'he anat acompanyant
en el llarg de la vida.
De petita
ja agafaves
el típic full
el doblegaves per la meitat
i acabaves escrivint
una historieta.
Després, doncs
passes a escriure
una miqueta
allò dos fulls,
tres fulls,
van creixent les pàgines
i després, doncs
bàsicament
el que seria
la llibreria Calilé
que avui en dia
no existeix
però
va ser també
un referent
de llibres
i d'històries
per descobrir
i d'un tobogant
també
que els que se'n recorden
també hi havia el tobogant
i llavors, doncs
paral·lelament
vaig conèixer
el que seria
l'escola de lletres
i allí, doncs
van facilitar
una manera de guiar
aquests tres, quatre fulls
doncs
provar altres coses
altres estils
perquè a vegades
quan es comença a escriure
doncs sempre
te'n deixes a encaixar-te
potser en un estil
en una cosa
més fantàstica
sobretot
quan ets adolescent
12-13 anys
parles més de fades
i boscos
potser
i mica en mica
doncs van canviant
els gèneres
llavors, doncs
seria
una mica
un tàndem
i després
però què escrius més?
poesia?
més narrativa?
sóc més narrativa
sí, a vegades
frego la prosa poètica
però encara no m'he trepit
mai amb la poesia
és una mica
una assignatura pendent
que no sé
si a mi que et bussaré o no
llavors, doncs
bàsicament
seria això
narrativa
i l'altre vessant
dels contes
que va ser
a partir de Calilé
que m'ho van proposar
i llavors
seria una miqueta
explicar contes
també poc convencionals
no m'agraden
els típics i tòpics
sinó
explicar contes
que a vegades
n'hi ha algun que pot acabar malament
llavors els nens també
es queden una mica perplexos
però
és una miqueta la moral
també de la història
i de la vida
que és el que fan els contes
i llavors
aquests contes
n'hi ha alguns descrits per tu
o alguns que
prens d'altres autors
com ho fas habitualment?
sí
pel moment més que res
hem fet
el que seria
contes
tradicionals
de diversos llocs del món
que també m'agrada molt viatjar
i soc molt xafardera
en aquest sentit
llavors
doncs a vegades
el que explico
són contes russos
o a vegades
a partir d'una cançó popular
creo un conte
i llavors
introduïm aquesta cançó
en què seria la història
llavors seria una miqueta
això
poder viatjar
a través dels contes
uns contes populars
i potser algun dia
ja m'atreviria més
amb contes per adults
però clar
has de canviar el gènere
perquè és molt més narratiu
més tipus monòleg
que no tant
visual
amb unes figuretes
potser
i aquest 2012
com ha sigut?
què és?
Gerard
com diries
com el resumiries?
un any en què Tarragona
doncs això
hem sigut la capital
en les vostres vides
personals
quins projectes
heu fet?
com ha sigut?
com diries
com el valoraries?
bo
bo perquè
a nivell personal
les coses
fotogràficament
van bé
perquè tens ganes
de fer
de fer projectes
i surten endavant
i després
a nivell de ciutat
jo crec que
el tema
de la culturalitat
i la capitalitat
cultural
que hem tingut
ens ha ajudat
a
a donar una mica
de projecció
a tots
els creadors
que tenim a la ciutat
i després
que des de
des del Tarragona
2012
s'han
arrencat
moltes activitats
i s'ha intentat
que la gent
hi participi
i crec que això
ha començat
a fer bullir
una miqueta
dintre del
potser
entraríem
als debats
aquells típics
i tòpics
de minories
de la gent
que li agrada
de la cultura
de la gent
que no hi va
però que
escolta'm
que això
tampoc
no se l'obliga
mai a ningú
però
ha començat
a arrencar
una mica
crec que no
s'hauria de deixar
i tu Marc
personalment
com ho has viscut
a nivell cultural?
a nivell cultural
personalment
jo he tingut
un any
molt satisfactori
vaig començar
ajudant
a l'Ajuntament
amb l'espectacle
que inaugurava
la Tarragona
com a capital
cultural
un acte institucional
també el tanco
un altre acte
institucional
i pel mig
he tingut
projectes
d'investigació
que m'han
omplert
moltíssim
projectes
que barrejaven
conceptes
per exemple
de música
electrònica
amb teatre
no sonant
música electrònica
sinó fent servir
procediments
compositius
de la música
electrònica
aplicat
a les accions
humanes
per tant
he disfrutat
molt
perdent-me
en territoris
bastant
llafiscosos
i també
l'últim espectacle
més
que tenim
amb la Noelia Pérez
girant
que és Carmela
Diamanda
ha girat
bastant
i l'any que ve
encara girarà
bastant més
i moltes llavors
petitetes
que s'han d'anar
plantant
perquè el teatre
és un sector
que es pensa
bastant a llarg termini
i que em permetran
que el 2013
també hi hagi
cosetes
molt bé
i tu Ingrid
com l'has viscut?
doncs a nivell personal
bastant contenta
perquè feia temps
també que no escrivia
tot s'ha de dir
per més que la literatura
sempre hi sigui
no sempre estàs
com si diguéssim
alineat
per escriure
llavors doncs
entre mans
tinc un petit projecte
que em va venir
el que seria
l'esquelet de la història
i vaig dir
és un esquelet
que pot durar
més de 100 pàgines
llavors
això portarà temps
i per extensió
doncs també
la part potser
no tan bona
ha sigut que
l'escola de lletres
ha hagut de tancar
el que seria
el seu local
a la part alta
que és una llàstima
perquè hem perdut
el que seria
la sala
Maria Aurelia Camany
en aquest sentit
però hi ha un altre
vessant
d'aquesta història
que és
molt
bonica
i molt
reafirmativa
en aquest sentit
perquè veus
que la gent
de l'entitat
malgrat tot
vol tirar endavant
llavors
llavors hi ha hagut
com una reafirmació
de tant els alumnes
professorat
que seria el meu cas
que organitzo
el taller
d'escriptura jove
amb el Jordi Vinyals
doncs seria
aquesta reafirmació
de veure com
els teus alumnes
que són de
12 a 18 anys
doncs tenen
aquestes ganes
de seguir endavant
que estan
molt motivats
i tant els petits
com els grans
llavors quan proposes
una activitat
enseguida
donen suport
en aquest sentit
llavors és
la vessant bonica
de perdre
un espai
Molt bé
Miquel
no sé si hem de fer
Continuem
continuem
perquè
ara
ens apropem ja
al punt horari
de la una del migdia
però per tal
de no interrompre
aquesta tertúlia
doncs no connectarem
amb els companys
de Catalunya Informació
i així
doncs podem continuar
amb aquesta
amb aquesta tertúlia
i de seguida
Rosa
quan ho creguis convenient
doncs també podem incorporar
o incloure
en aquesta tertúlia
els músics
que ens acompanyen
i després els escoltarem
o vaja
com vulguis
Bé
doncs abans
d'introduir-los
amb ells
el que volia comentar
els inbells
el Gerard
el Marc
i l'Ingrid
volia saber
com veuen
Tarragona
o sigui
creieu que
culturalment
és una ciutat viva
us ha posat
facilitats
impediments
sé que sou
de sectors
molt diferents
per tant
això fa que
a vegades
cadascú hagi de parlar
una mica
des del seu punt de vista
jo és que com la veig
a mi el que m'agradaria
és que Tarragona
o sigui
jo per exemple
avui he coneixut
el Javi
i ja ens coneixem
ens han trobat alguna vegada
amb ell no el coneixia
però
això de poder trobar-te
amb gent
que són d'activitats
o de sectors
completament diferents
els teus
poder xerrar
i compartir
les experiències
de cadascú
és igual
que surtin
ni que siguin
trobades
de després
per fer una cervesa
però
que la gent
comenci a sortir
de casa
i que es trobin
uns als altres
perquè segur que tots
tenim mil i un projectes
amagats al cap
i escrits
que després
no saps
com tirar-los endavant
jo crec
que el que crec
que ha de fer
no
al final
la ciutat
som
dir al revés
el que haurien de fer
els ciutadans
és
donar això
cap a
cap a la ciutat
potser més
que no la ciutat
el que ha de fer
com a institució
i com a aquestes coses
la ciutat
en tal
ja farà
el seu paper
però és important
sí, sí
evidentment
és el que et deia abans
però crec que
l'important
ara és que la gent
comenci a sortir
que ens relacionem
i que és el que deia
abans
ell
amb la costa del teatre
i les relacions humanes
és que
per molt que
que vulguem
portar la cultura
al carrer
si la gent
no la compartim
no ens servirà de res
sigui el que sigui
no sé si venia
a compte
amb la pregunta
que em deies
però me n'he anat
una mica
molt a compte
molt a compte
Marc
jo
me sento bastant
identificat
amb com ho explicar
perquè crec que
Tarragona és una ciutat
que té
que és
moltes oportunitats
les seves condicions
el fet
que el ciutadà
faci vida al carrer
el fet
que tinguem
una ciutat bonica
diguéssim
la fa
un escenari
bastant idoni
per a les expressions
artístiques
per a les
per tot el que és
té un caràcter festiu
no?
Per a un altre cantó
més concretament
en el meu sector
si preguntes
impediments i facilitats
impediments molt pocs
facilitats
bastantes
en el cas del sector
de les arts escèniques
Tarragona té un problema
que és que
a nivell
territorial
a nivell de xarxa
amb la resta de Catalunya
no està ben
entroncada
i això sí que es nota
vull dir
ningú m'ha posat
cap impediment
però diguéssim
a nivell teatral
de Tarragona
Reus
hi ha un món
Tarragona
està molt mal relacionada
amb Barcelona
a nivell de fluctuació
de produccions
i de professionals
i en canvi
Reus i Barcelona
evidentment
perquè hi ha un caeri
etcètera
està molt més ben relacionada
s'ha anat fent xarxa
s'ha anat fent molta xarxa
vull dir
la gent de Trono Villegas
evidentment
han fet molt de pont
entre Tarragona
parlo de Barcelona
per capital
però evidentment
per ser el nucli
de producció
més important
a nivell artístic
i a nivell
de les arts escèniques
en particular
però vull dir
que s'han anat llançant
fils
i és un camí
que s'ha d'anar recorrent
però
jo penso que
en el sector del teatre
ara mateix
estem aquí
estem intentant
fer que la ciutat
s'entronqui bé
en les xarxes
de creació
evidentment
les xarxes de distribució
d'espectacles
són un altre tema
de Catalunya
el territori català
Ingrid
tu
la part de
l'àmbit de lletres
de la literatura
de fet
Tarragona
fa temps
que és una ciutat
viva en aquest sentit
malgrat que
també això
han passat coses
com aquestes que comentaves
però com veus
com ho vius
doncs
a vegades
el que em dóna una mica
la sensació
és té aquesta sensació
que Tarragona
sembla que es mogui
una mica diferent
a vegades em passa a mi
que penso que
per exemple
sí que són festivitats
molt diferents
però
en el cas del que seria
doncs Carnaval
per exemple
a vegades
parlo amb amics de Reus
jo tinc amics de Reus
i
sí
sóc jo
somriure sospitosos
no
llavors
a vegades el que comentàvem
és això
que ells m'hi diuen
no és que el Carnaval a Reus
és com una mica
com un rotllo
en canvi aquí a Tarragona
hi ha molta festivitat
i això
a vegades són aquests àmbits
que ens mouen diferent
els habitants de Tarragona
sí que és cert
que en els àmbits
de les lletres
doncs
ja hi ha un recorregut
traçat
tot els escriptors del camp
també
la gent del llamp
totes
aquestes
associacions
i llavors
doncs
el que passa
també a vegades
és que
a nivell de relació
entre el que comentàvem abans
que deia el Gerard
també entre
entre gent
entre entitats
que a vegades
doncs
no sabem
que hi ha una entitat
que fa
una cosa
que podria combinar
perfectament
amb el que fem nosaltres
no
llavors doncs
és una mica
també aquest espai
de conèixer
i de poder
intercanviar
no
opinions
ara en el cas
de les llegendes urbanes
que estem
coordinant
des de l'escola
de lletres
doncs
amb joventut
i biblioteca
doncs
hi ha just la nit
d'aquest divendres
aquesta setmana
teniu un acte important
no?
tenim la nit
de llegendes urbanes
i precisament
doncs
és un resultat
del que seria
aquesta simbiosi
entre els
crazy dancers
seria un ball així
urbà
estil hip hop
tornavis teatre
que tenim
la vessant del teatre
i després
doncs
la vessant de la lectura
que seria
l'escola de lletres
és una petita
manera
d'ajuntar
diverses disciplines
i llavors
doncs
cadascú explicarà
una llegenda urbana
des de la seva vessant
llavors doncs
és una manera
també de fer
aquest petit pas
de relacionar
ja entitats
al públic
potser
li interessa més
a vegades
un passatge
o ara també
que hi ha un passatge
literari
que fan els
de boicot teatre
passatge del terror
no?
dedicat a l'estil
fènting
que ha sigut en guany
sí
el passat dissabte
llavors doncs
és també
aquesta vegada
potser
que la gent
li agrada
entrar allí
i potser
veure una mica
també
quin tipus
de públic
vol què
llavors també
sabeu una mica
diferents maneres
d'apropar-se
a la literatura
també
i els músics
què diuen d'això?
em saludem-los ja
el Miguel Alberto Cruz
i el Xavier Pie
a part de tocar
també podeu parlar
que parli ell
que mai ha vingut
i és la primera vegada
que ve
que parti
Xavier a veure
tu què en vences
de Tarragona
com a ciutat
potser des del sector
de la música
penso que
Déu-n'hi-do
és força viva
com ho veus?
era una ciutat
amb un gran potencial
però
que de moment
aquest potencial
sembla tot just
com una gran roda
que comença
a rodar
hi ha una feina
molt maca
que es fa
des de diferents sectors
l'associació
de músics de Tarragona
cada vegada
va agafant més pes
i fa que aquesta roda
tot just
comenci a rodar
i bueno
i compara una miqueta
això
hi ha molts espais
que ara es comencen
a notar
i a descobrir
a la nostra ciutat
i sobretot
el que m'està
començant a agradar
de tot plegat
veient el desenvolupament
d'aquest any
diguéssim
és que es comença
a tenir en compte
després també
escoltant els tertulians
també
m'ha reafirmat
amb això
de començar
a pensar
en la cultura
com una cosa
a llarg termini
o sigui
associar
banc
i cultura
de moment
una cosa tan escabrosa
com els bancs
que tots
li tiraríem a vegades
un rock
a la façana
però
ara veiem que
associar cultura
amb banc
el nivell
ja comença
a agafar una miqueta
el tema
d'inversió
o sigui
no puc concebre
cultura
sense
mirar cap a un futur
ni que sigui llunyà
però cap a un futur
mirar
llavors
aquí
també
s'ha parlat
de
de
de
de llaurar
i la meva
forma de concebre
la cultura
és una miqueta
això
conreu
conreu
lent
pacient
constant
en aquest cas
dels coneixements
i de les aptituds
de les persones
no
en aquest cas
l'enriquiment de la ciutat
passa per
tenir consciència
d'això
la gent que ara
està al capdavant
que tira del carro
a nivell polític
tingui consciència
que
ells
l'únic que poden fer
ara és
deixar
la llavor
ben plantada
ben arrelada
i que això
algun dia ho veuran
i si no ells
els seus fills
o els seus nets
però
que Tarragona
pugui tenir
el cap ben alt
a tots els nivells
culturalment
que per mi
és la millor
targeta de presentació
que pot tenir
una ciutat
Miguel
que no tenies res a dir
bueno
jo
jo
jo
acabaria fent
sempre llenament
una pregunta
no
n'hi ha
n'hi ha gent
que fan
que les coses passin
n'hi ha gent
que la
veuen
passar
i n'hi ha gent
que
diuen
que va passar
llavors
la meva pregunta
és
en quin grup
vols estar
tu
com a persona
potser
la pregunta
de fet
va cap a la
corresponsabilitat
de la cultura
no
és a dir
més aviat
potser
aquesta
dependència
que hi ha hagut
de la cultura
amb l'administració
no dic només
econòmicament
potser
d'altres
tipus
l'intent
és fer
aquesta conversa
més
corresponsable
suposo
que deus
anar per aquí
però llavors
un plantejament
per què es diu
a Tarragona
que es fan poques coses
quan per exemple
ha passat tot un any
i
jo que he tingut
l'oportunitat
de veure
tot el ventall
de coses
que es van fent
mai havia tingut
aquesta oportunitat
de veure-ho tot tant
realment
és al·lucinant
és a dir
de quantitat
de coses
que es fan
és al·lucinant
jo crec que aquest
és el paradigma
que hem de canviar
aquest és el paradigma
que hem de canviar
hem de canviar això
penso que
la dificultat
és en la visualització
és a dir
jo no ho he dit mai
que a Tarragona
es fan poques coses
suposo que és un estat
d'opinió
que respira
diríem
allò per exemple
només es fan coses
per Santa Tecla
això també
es diu habitualment
ho sentim a dir
que és això
evidentment
si la gent ho diu
és per alguna cosa
jo penso que té a veure
amb això
amb la dificultat
a veure
Tarragona
és una ciutat meravellosa
però sociològicament peculiar
és a dir
molt peculiar
i això
fa
que alguns
que algunes iniciatives
que s'inicien
des d'algunes parts
socials
no arribin
a les altres
m'explico
evidentment
el diàleg
entre el centre
i els barris
ja té
en si mateixa
una complexitat
però
hi ha altres
diguéssim
altres peculiaritats
sociològiques
que fan
que
hi hagi fenòmens
culturals
que només
interessen
a un
petit grup
de persones
i altres
que ni els perceben
passant pel carrer
i ni paren atenció
bé
això
no necessàriament
és dolent
perquè abans
ho deia la Ingrid
és a dir
no hi ha un sol públic
hi ha un munt de públics
i el bonic d'un creador
és que aconsegueixi
comunicar-se
amb el seu públic
potencial
si bé
sí que hi ha
diguéssim
poc acostum
en l'esforç
de visualitzar
i també penso
que
s'ha d'anar
allaurant
en la direcció
que els mitjans
nacionals
facin Casa Tarragona
com a ciutat
perquè no l'han fet
tradicionalment
i segurament
hi ha un percentatge
d'aquesta opinió
que va per aquí
quina opinió
algú vol dir
alguna cosa més
per què
aquesta
possible opinió
ara ens hauríem de
hauríem de
això dona tema
per un altre programa
m'assembla
moltes reflexions
però sí que hi ha
quelcom
enquistat
que fa que costi
molt
que comenci
a bellugar
aquesta roda
que tot just
fa l'efecte
que ha començat
a bellugar
i és un bellugar
molt lent
segur
i que
a poc a poc
anirà
anirà
fent recorregut
de moment
l'espurna
ja està
ja està
i tu com has viscut
aquest 2012
et trasllado
la pregunta
que els havia fet
amb ells
a tu
personalment
com l'has viscut
en els teus projectes
al entorn de la música
he vist
una miqueta
de
a veure
com ho diria
metafòricament
una miqueta
he començat
a veure
una llum
al final
del túnel
o sigui
per dir-ho
d'alguna manera
he començat
a veure
que
d'aquí
em remet
a una conversa
que vaig tenir
amb una
persona
una vegada
que em deia
em parlava
de la necessitat
de marxar
de Tarragona
perquè aquí
se sentia
com ofegada
ignorada
i tot això
i jo li vaig
comentar una miqueta
la cosa
anava
dic
escolta
però és que
la teva feina
és fer
d'aquest terreny
que ens han donat
que ens ha tocat
conrear
diguem el tema
de la pagèsia
però és que
li deia un dia
al Miguel
que em sento
com un pagès
que cada dia
vaig allaurar
el meu camp
que és el meu instrument
i els fruits
ja els donarà
plogui o nevi
nosaltres hem de
continuar
doncs li deia
a aquesta persona
dic
escolta
tens el que tens
mira de transformar-ho
tu
posa el teu granet
de sorra
per fer que això
assoleixi
una miqueta de vida
i que al final
d'aquí surtin fruits
per què?
aniràs a Barcelona
i què et trobaràs?
també
a veure
allà també
tampoc t'ha regalat
res
tenim un terreny
que potencialment
és molt ric
a nivell cultural
i que
encara
ens pot donar
moltes satisfaccions
i depèn
una miqueta
de la consciència
aquest any
ha servit
perquè
tothom
comenci a agafar
consciència
en aquest tema
que hi ha alguna cosa
que s'està
movent
de fet la peça
que farem nosaltres
per acabar
ara us volia preguntar
expliqueu-nos
què ens heu fet
fins ara
i què fareu
en aquesta
avui
en el programa
en directe
fins ara
la primera
hem començat
amb una improvisació
pura i dura
ell m'ha proposat
una coseta
un terreny
un paisatge
pel qual jo
camina
i jo m'he dedicat
a tocar
tocar el que sentíem
en aquell moment
a veure
absorbint una miqueta
el que havia al meu voltant
la segona
hem fet
com m'ha preguntat
la possibilitat
quan portàvem preparada
bueno preparada
havíem parlat
de la improvisació
al principi
i el tema del final
el tema del final
el tenim molt pensat
i ara ho explicaré
la segona
li he comentat
doncs com teníem
dos minuts
fem campanades
sota un cel gris
que també
té el seu missatge
o sigui
bueno el cel pot estar
molt tapat
però
mentre
la llunyania
se sentin
unes campanades
vol dir que hi ha vida
eh
o sigui
sempre
i volem acabar
amb una composició nostra
que es diu
Batex
o sigui
tot just
o sigui
què és Batex
expliqueu-ho
no potser
la composició
Batex
o sigui
l'hem volgut
lligar
amb el final
d'aquest
programa
amb el final
d'aquest
Cruïlles
i tancar una miqueta
amb el missatge
de dir
bueno bé
tot just
o sigui
perquè la cultura
d'una ciutat
i una ciutat
visqui culturalment
ha d'haver
aquest
dia a dia
aquest batec
diari
quan el cor
para de bategar
si és massa estona
el cos
se'n va a Norris
nosaltres
proposem
i estem contents
és que tot just
aquests batecs
hagin començat
a ser
constants
lents
però constants
i
encoratgem
a tothom
institucions
persones
ciutadans
agrupacions
a tots els àmbits
a continuar
lluitant
pel que
la ciutat
bategui
culturalment
doncs
jo crec que
podem
escoltar
aquests
batecs
i després
ja començarem
a
acomiadar-nos
encara ens queda
una part
d'aquesta bateria
de respostes
de com ens transforma
la cultura
i així doncs
que es tablima
aquest ordre
quan els
músics
ens ho diguin
els podrem
escoltar
amb aquesta
composició
que comentàvem ara
batecs
ens ho silts
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
silencis!
fins demà!
em fa!
fa viure!
!
!
demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bé,
aquest 2012,
amb la capitalitat de la cultura,
en molt breument, sisplau!
Sí!
A tots els creadors,
els gestors que han passat per aquí,
d'avui i de tots els dies,
a l'equip de Tarragona Ràdio,
a tu, Miquel,
al Pep Sonyer,
a la Núria Cartanyà,
al Lluís Comas,
al Joan Maria Bertran,
el Ricard Laod i el Josep Perdila també,
i a l'equip de Treball de Tarragona 2012,
que són la Begoña Parra,
el Jordi Sorinyac,
el Jordi Avelló,
la Sílvia Ferreres,
la Marina Massaguer,
fixeu-vos, eh?
l'Araceli Saltó,
la Txell Alfonso,
la Gemma Palau,
la Mariona Llors,
la Cinta Olivan,
l'Albert Tomeu Navarro,
són molta gent aquí al darrere.
I també a l'organització dels Amics de la Cultura,
la Tere León,
el Joan Cavaller
i els companys de Cultura i Patrimoni,
que tots hi hem contribuït
en aquest projecte claríssimament.
I també els Amics de la Cultura,
que també són tota una sèrie de voluntaris
que ens han ajudat moltíssim aquest any.