Ja tenim els contartulis a punt per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb l'historiador i cronista de la ciutat, Josep Maria Sabatebós.
Josep Maria, molt bon dia.
Molt bon dia fa avui, eh?
També primaveral, com tota la setmana.
Avui també ens acompanya el titular del Col·legi del Sagrat Cor, Joan Andreu Torres.
Joan Andreu, bon dia.
Molt bon dia.
El regidor d'Esports, projectes, obres i habitatge, Xavier Terrés.
Bon dia.
Xavier, i advocat de professió, per cert.
Moltes gràcies.
I la botiguera, o ex-botiguera, com ara li agrada que li diguin, Carme Pedrol.
Carme, bon dia.
Bon dia. Clar, en tants títols, jo peço, puf, en tants títols.
És veritat, és que el Xavier Terrés, a més, el coneixem últimament com a regidor d'Esports, no?
Als mitjans de comunicació i als ciutadans, i resulta que la seva feina política ara estricta
és de projectes, obres, habitatge i esports.
Sí, però sobretot ciutadà de Tarragoni.
Vinga, i així acabem i tirem cap endavant.
Dels quatre que som aquí, l'única autònoma és la Carme, la qual cosa té molt d'importància.
No et mana ningú.
A l'hora de la nòmina, aquí hi hauria bufetades perquè tots anem de pobra.
Home de molts oficis, pobra segur.
Segur, segur.
Senyor regidor.
Ja comencem amb dintes i refrats a primera hora del matí.
Sí. En fi, avui haurem de parlar una mica de la crisi, per variar, perquè totes les notícies ens porten a temes econòmics.
Ahir el plenari aprovava sol·licitar un crèdit per valor de 20 milions d'euros.
El crèdit és a l'Estat.
L'haurem de pagar, em sembla que amb uns interessos entre el 5 i el 6% en 10 anys.
I dic que l'haurem, perquè són diners públics de l'Ajuntament de Tarragona.
Però té una part positiva, que servirà perquè l'Ajuntament, aquest i molts altres del país,
puguin pagar en poques setmanes, en pocs mesos, els proveïdors.
Perquè aquí tenim factures pendents des de fa temps i com a mínim els proveïdors podran cobrar.
La part positiva o la part negativa?
Joan Andreu, com ho valores que l'Ajuntament pugui tenir aquests 20 milions d'euros
per pagar els proveïdors?
A veure, és com dues cares, no?
Vull dir, per un costat, la gent que haurà de cobrar, fantàstic i molt bé,
però per l'altra banda, evidentment, que no és regalat això, clar.
És diferent que fos dius a fons perdut, seria ja la plena alegria.
Per tant, això s'ha de tornar, el qual vol dir que haurem de tornar continuant,
si volem fer coses, continuant deutant-nos amb altres,
que potser no cobrant els que vingui després d'aquest,
per veure com, si és que volem fer alguna cosa, clar,
que si no sempre estem augmentant el deute,
i, evidentment, no podem de cap manera tirar endavant la ciutat.
Sí, perquè hi ha el plenari que va ser molt curt.
Per cert, clar, tots els partits van votar a favor menys iniciativa
i la portaveu d'iniciativa, Vargas Santís, clar,
deia, sí, molt bé, però amb això estem beneficiant els bancs?
No, estem hipotecant una mica més l'Ajuntament,
tots els ajuntaments, no?, que tots els ajuntaments,
però, clar, són sortides o fugides endavant
que et trobes un precipici que a vegades estàs més a prop.
I, per tant, com més endavant tiris,
l'escarpat serà, oi, la patacada serà més forta.
Ja bé, no podíem fer una altra cosa, no?, com a Ajuntament?
Bé, l'economia és aquesta mena de riu de circulació
que molts economistes,
jo me'n recordo quan estudiava una mica d'economia,
en parlaven de l'Adam Smith, no sé si us ho recordeu.
Ui, ni idea.
I parlava de la circulació econòmica.
Era una cosa que semblava més medicina que no economia, no?,
perquè deia que tota tenia que continuar
i tindre, doncs, un circuit i tal.
Bé, aquí és veritat que, doncs,
acabem en mans d'unes entitats bancàries o financeres,
però també he de dir que són molt dolents,
són terribles, però molta gent, gràcies a ells,
també han pogut fer coses.
Per tant, són unes condicions que jo ara no valoraré,
possiblement, doncs, amb uns interessos considerables,
però també, com va dir l'alcalde ahir mateix,
en el ple, serveix per vergar els proveïdors,
que aquests sí que estan dintre d'aquesta circulació.
Aquesta gent sí que forma part de les transaccions econòmiques
del dia a dia.
Llavors, aquests diners van a parar amb ells,
que se suposa que posteriorment també podran fer
unes altres transaccions, obligacions o negocis,
i bé, sí, és tot tirar cap endavant,
com moltes mesures que hi ha ara de moment.
també ahir en el plenari es va parlar d'altres tipus
d'actuacions que s'havien fet per altres governs,
no?, del nostre país en aquest sentit.
De tot el que es pot fer, jo crec que és el menys dolent,
i bé, i els interessos, doncs sí,
evidentment el que va dir Larga és una obvietat,
però no veig tampoc altres sortides,
si efectivament aquesta gent, que ja portava molt de temps,
esperant a cobrar, doncs algun dia vegi algun caleró.
Josep Maria, què? No hi ha més remei.
Les comparacions són odioses.
He llegit tantes notícies darrerament als diaris,
Ajuntament que diu que necessita 7.000 anys
per arribar a aixugar el dèficit que porta.
7.000 anys, eh?
Déu-n'hi-do.
7.000 anys, un Ajuntament petitet, eh?,
que va tirar de totxo, eh?,
i no s'ha vengut res, i 7.000 anys endeutats.
Comparacions que el sou anual de rato
amb 4 anualitats de rato,
no sé què es pot aixugar, també, d'aquestes coses.
Clar, els bancs els afavoreixes,
i a més a més l'Estat aboca diners als bancs.
Vull dir, jo d'economia no hi entenc.
El conte de l'àvia, eh?,
toma el pan i deixa el ral.
Vull dir, d'alguna forma...
Segona dita de la tertulia.
Segona dita de la tertulia, el que vulguis tu,
i en castellà, a més a més, eh?
Vull dir, jo tot això ho veig molt negre.
I ara et parlaria com...
A veure, què soc jo, també?
Ah, sí.
Com acronista de l'agrupació d'associacions
de Setmana Santa de Tarragona.
Quants divendres sant portem
en què des de Madrid se'ns crucifica?
Cada divendres sant?
Estem esperant que arribi el divendres sant
perquè ens fotin la clatellada?
Perdoneu per l'expressió.
Alguns diuen que són divendres de dolor.
No, no, és sana.
Allà hi ha una crucifixió.
L'únic que passa és que nosaltres estem acostumats
que d'alguna forma ve el diumenge de resurrecció
o estem a la Pentecost, encara.
Vindrà la Pasqua aquesta granada, ja.
El dia 28 o el dia 27.
28 és dilluns.
El 27 és la Pentecost, no?
Vull dir, encara a veure si després de la Pentecost
respirem una miqueta, ressuscitem una miqueta.
Però és que, escoltem, cada...
Vull dir, cada setmana és una setmana santa
i cada divendres és divendres negre, divendres de mort,
divendres del que vulgueu, eh?
Carme, a veure, això de demanar 20 milions d'euros
un crèdit al 5 o 6% d'interès per l'ajuntament?
Jo, per això, no hi vull parlar d'això.
No ho sé.
Per què no vols parlar?
Perquè jo també, com el Josep Maria, ho veig molt negre.
A veure, jo estic segur que aquests diners s'han de demanar
perquè fan falta.
Però és que ja està bé el que estem fent,
o el que s'està fent.
Ja ho sé, tal com s'ha de fer, no?
Aquesta ajuda que es fan els bancs.
Ja sé què és el sistema econòmic i tot això.
Jo, igual que el Josep Maria, no tinc ni idea.
I més a més, és que no em vull tindre.
Jo sé que s'ha de parlar de la crisi,
ho sé que s'ha de parlar,
però potser tant, la gent del carrer,
la gent així totxos com jo,
ja estem una miqueta cansats.
Ja ho sé que s'ha de fer,
però es cobres la ràdio, la televisió, els diaris,
qualsevol mitjà de comunicació, en qualsevol hora,
hi ha sempre, a més a més,
sempre són els mateixos senyors economistes
que et surten a parlar,
que ja els coneixes la veu per activit per passiva.
Vosaltres no sou economistes
i també podeu parlar a la ràdio.
No, ja, ja, ja.
Però em refereixo que, esclar,
que et fumen un lio de tal manera
que, la veritat, jo no sé com la gent,
no estem més espantats del que hem d'estar.
Clar, però és que precisament,
això que dius tu, Carme,
o deia ara el Josep Maria,
i relacionant la notícia de l'Ajuntament,
en què demana aquests crédits amb els bancs,
clar, tot això surt la setmana de després
del cas Bankia, no?
Sí.
I avui és 15M,
que fa un any de tot aquell moviment dels indignats.
Sí, sí, jo llavors volia dir una altra cosa,
amb això dels bancs,
que també, ja ho sé, ja ho sé,
poquet, però ho sé,
que també és el sistema econòmic que tenim
i que s'ha de fer així,
que s'ha de sanejar els bancs i tot això.
Perfecte.
Però és que, clar, llavors, d'entrada penses,
hòstia, una pobra família que li prenen el pis
i el banc se'n lucra.
I una altra cosa li fan
i els bancs sempre surten guanyant.
A més a més, ells ja es cuiden
que si estan a punt que els hi,
el banc, se'l quedi un altre banc,
ja es pujen al sou automàticament.
La gent que anem pel carrer,
la gent que anem a comprar la barreta de pa
i que...
Els que podem comprar pa i barretes encara, eh?
No, no, perdona, perdona.
Perquè avui el diari parla de 26.000
o no sé quantes famílies...
28.000 persones.
Sí.
Quantes?
28.000 persones.
28.000 persones, eh?
Jo famílies, jo ja ho exagerava.
Bona, és igual.
28.000 persones, eh?
28.000 persones a Tarragona
que, escolta'm, que feina rai,
qui més, qui menys dels quatre que som aquí
i el presentador, cinc, hem esmorzat.
Suposo que dinarem.
Sí, sí, que sí, que sí.
Suposo que potser a sopar,
jo ja no puc sopar massa.
Però per una pometa, un iogurt,
encara potser sí, eh?
Si puc, si vull.
Però és que pensa que hi ha molta gent
que feia rai, eh?
Però per això que estàvem parlant
de la banca i del sistema financer,
clar, la setmana passada
vam parlar molt en les tardúlies
perquè, clar, el tema de bànquia,
segurament a la gent del carrer
l'ha acabat encara d'indigna més.
Perquè, clar, ara l'Estat, amb diners públics,
ha d'injectar milers de milions
a bànquia
i al conjunt del sistema financer.
I com deia la Carme, no?
Joan Andreu, sembla que sigui aquesta
l'única solució per mantenir el sistema.
És que si no caiem amb el corralito d'Argentina.
L'hem de salvar, no?
Si peten els bancs,
és que si peten els bancs,
petem tots.
Perquè, clar, tots els nostres estalvis,
tots tenim algun forat de banc.
Clar, ho hem de tornar a començar
a posar els diners sota les rajoles.
Perquè, clar, si peten el banc,
si peten el sistema que tenim,
clar, explota tot.
Vull dir, si els podem anar-nos,
ja ho entenc,
anar contra els bancs,
vull dir que...
Cuidar d'en quina rajola el posis,
però com a millor et foten el pis.
Bueno, bueno.
Llavors, peta el pis i la rajola.
No, has de procurar,
abans que prenguin el pis,
abans que prenguin el pis,
treu-los de sota la rajola.
Treu-los de sota la rajola,
vull dir, clar,
o anar a la nit i veure si pots recuperar-los.
Però t'avui dir, no sentia que és.
Jo ja ho entenc,
que anar contra els bancs,
i tot el que passa.
Però, clar, és un sistema
que està muntat d'aquesta manera
que tens estalviats al banc,
vas allà i ja no hi són.
Però mentre la gent, els ciutadans,
veiem com s'injecten
milers de milions a la banca
i, en canvi, es retallen
milers de milions de sanitat i educació.
Perquè no hi ha més remei, no?
I ara 1.500 més que tornen a venir
i aniran venint tsunamis,
van tenint tsunamis econòmics
de cara a retallades.
Però els bancs ja han petat, eh?
Ja han començat a petar.
Perquè hi ha tot un moviment
de preferents
que busco les preferents, eh?
La preferència a l'hora
de perdre-les.
Perquè totes aquestes accions
i totes aquestes coses
ja han desaparegut.
Però imagina que...
Estan tan en l'aire
que no saps on són ja.
Sí, sí.
I tu tens una llibreteta
d'estalvis, eh?
Que aquella llibreteta d'estalvis
ja, no sé,
si et queden fulls en blanc
que ara podràs fer les memòries
en aquelles fulls en blanc.
Escriure alguna coseta
amb un llàpix
i anar fent punta, eh?
Perquè qui se t'acabi
la tita del bolígraf
ja ha perdut.
El problema és l'àmbit
que ha agafat tot el sistema
bancari com nosaltres
cada dia, doncs,
superem, fem
i depenem d'ells.
Tant per aquestes coses
del petit comerç
o consum
o necessitats
com les grans operacions
que aquí
ens han venut a tots.
Ens han venut a tots.
I clar,
és un sistema
que jo l'únic que veig
és que, clar,
és molt fàcil, no?
Una mica fent
també anàlisi del succeit.
És molt fàcil, doncs,
fer de trapecista
quan saps que tens
una xarxa magnífica
i de doble costura
com és l'Estat, no?
Així no val.
Això és el que no val.
Això,
possiblement,
som alguns responsables
o hi ha molta gent responsable.
Però,
per exemple,
parlàveu del tema
del bànquia
i jo no dic
i no em vull ficar
tampoc
amb el pobre,
doncs,
no sé,
doncs,
ciutadà
de l'Estat,
que té els seus
calerons
en banca
i s'ha trobat
amb tot això.
Doncs aquell home
suposo que demanarà
tot l'ajut possible
de qui sigui, no?
Però,
però,
txec,
m'hi poso a fer
fusions,
m'hi poso a fer
grans operacions
perquè sé que hi ha
uns frobs,
ja no sé què,
que en algun moment
quan estigui al coll
em salvarà.
En base a què?
En base a el que deia
que efectivament
hi ha un sistema
tan conjugat,
tan lligat
que fer-lo caure
és molt més pitjor.
Ostres,
que bé que s'ho han muntat,
no?
Parlant de tot això
en un dia com avui,
del 15M,
se senten identificats
amb els indignats
encara que no hagin
acampat a la plaça
de la Font
i entenen
que hi hagi molta gent
emprenyada,
indignada,
frustrada
o resignada,
no ho sé,
Carme,
tu trobes que...
Jo vaig sentir
uns periodistes
que deien que ara
se senten més identificats
que potser un any enrere.
És que segurament
estem pitjor
ara que fa un any, no?
Sí, sí, sí,
estem pitjor ara que fa un any.
Com la medalla de l'amor,
allò faig com el Joan Maria,
més que hi ha
i menys que mañana.
Doncs igual,
o sigui,
per any que passa
allò que dius,
calia que potser
sortirem una miqueta,
no?
I patapom,
una altra patacada.
I després amb això,
és que me sap molt greu
parlar d'aquestes...
No me sap greu,
me rebenta.
Això que diem
de banquida,
ara resulta que jo,
que no sóc del Madrid,
segons diu,
me tocarà pagar a Ronaldo.
Perquè el senyor Florentino Pérez
va demanar els calés
i ara jo,
que no sóc del Madrid,
me tocarà pagar a Ronaldo
i ja que cams,
ja em sembla que...
Home,
el damunt recochireu.
És que amb els bancs,
clar,
s'han fet operacions
de tota mena.
Joan Andreu,
tu et s'has identificat
d'alguna manera
amb el moviment dels indignats,
avui que és 15M?
El problema que jo veig,
a veure,
l'indignat és que cada vegada
amb el que està caient,
amb el dilubi,
que és possible,
un altre dilubi universal
i, per tant,
ja està plovent
i fent guteres per tot arreu.
Normal que és el del Serrallo.
Ho tindràs a prop,
doncs prepareu les barques,
prepareu les barques
el del Serrallo
perquè el dilubi
que s'està preparant
és bo.
No,
vull dir que,
clar,
aquí el problema està
en com canalitzar
totes aquestes iniciatives
i tot aquest treball
que estan fent,
en fi,
aquest moviment,
no?
El problema és que
està molt difuminat,
vull dir,
tampoc no està,
encara no està ni capitalitzat,
ni està,
en fi,
no sé,
coordinat o d'allò
i, clar,
veus que sí,
que la gent pot expressar
d'una manera lliure,
vull dir,
el que pensa,
el que diu,
té qual,
però,
clar,
arriba,
on arriba
i d'on surt,
i dalt.
És només fruit
del sentiment
d'indignació
i tal i qual.
Hi ha realment
darrere d'ell
algú que pugui
això anar recopilant
i, per tant,
donar-li estructura
i donar-li sentit
i fer propostes coherents
i possibles,
dalt,
perquè, clar,
de parlar tots
no sabem
i buscar solucions
no diríem 50.000,
però, vull dir,
són factibles o són factibles.
Xocs contra les muralles
i Jerico no cau.
Josep Maria,
tu et sents
d'alguna manera
identificat
amb els indignes?
Més que tots
els que estan aquí.
No,
més no.
No, no.
Jo també s'ha de quedar
a la bandera.
No,
jo,
aquí tenim ara
un gratuït,
una publicació gratuïta
de Tarragona,
que si mireu
les darreres pàgines,
la penúltima
i les dos o tres,
estan plenes
d'entre cometes
sexe.
Unes pàgines
més endavant
o en qualsevol
altre diari,
et surt
la notícia
que el senyor
que substitueix
el rató
amb noms
i cognoms,
eh?
Tenia,
quan va plegar
de la seva...
Antiga feina,
la jubilació
de 60 milions d'euros.
Sí,
però la va demanar
perquè la podia cobrar
a Vitalícia
fins que es morís
i va dir
no,
tot de cop.
Jo no entenc
com tot de cop
l'Estat
què se li devia quedar.
Perquè, clar,
això,
ara que al mes de juny
farem tots plegats
la declaració d'Hisenda,
veuràs la clatellada
que els pobrets
que tenim una nòmina
ens passarà
si d'alguna cosa
no podem
no podem allò
rebaixar-ho d'alguna manera,
descomptar-ho d'alguna manera.
No, no se li queda res.
Eh?
No se li queda res.
Ja no se li queda res.
No, perquè agafarà serà
quan tu tens un miliós
i invertir-ho.
Quan estan sortint al 4-5%
40.000 milions
o 4.000 milions
de bónos d'Estat
i en dos dies
tot ple.
Doncs surt d'aquests diners.
Clar.
Doncs surt d'aquests diners.
De la nostra butxaca.
A la llarga és això.
Aquesta és la indignació
fonamental.
Per què?
Perquè tots aquests
jo demano justícia.
Per una banda
justícia social
i l'altre
advocats
que hi ha
no hi pot haver
un fiscal
defensor del poble.
amb un
anava a dir
un parell d'allò
del romesco
de pebrots
de fer romesco
que agafi
i digui
agafaré
el toro
per les banyes
el bou
per les banyes
o que sigui
i tiraré
fins on t'arribi.
I va haver un senyor
que va aconseguir
allò que les famílies
cotitzessin
per separat
o no sé què
un advocat
amb molt d'èxit
no?
Doncs hi ha d'haver
algú
que digui
la justícia
s'ha d'aplicar
com ja es ve aplicant
en altres països
que qui la fa
la paga
i en aquest país
quant de temps
portem
les carteres
els segells
aquells famosos
hi ha una colla
de cimbarguences
que es passegen
pel carrer
però és que clar
algú
ho ha de dir
amb paraules clares
i catalanes
perquè s'entengui
està indignat
Josep Maria
home
no passegen pel carrer
se'n va cap a les illes
Figi
de vacances
a banda
he tingut una satisfacció
un dia
senyor Joan Andreu
que tu ets mestre
i ho entendràs
que he creat escola
perquè la Carme
ja utilitza
el meu sistema
i la meva docència
moltes gràcies Carme
això és una satisfacció
aquesta satisfacció
no tenen preu
i els mestres
sabem
que amb això
ja estem pagats
mentre la indignació
s'expandeix
per la taula
de la tertúlia
i la crisi
no para
i sembla que va
a més
hi ha altres aspectes
també d'alguna manera
relacionats
amb la crisi
o amb l'economia municipal
que són notícia
en les últimes hores
la possibilitat
que hi hagi
una mena d'acord
de govern
a l'Ajuntament
de Tarragona
a partir d'algunes
informacions periodístiques
que van sortir ahir
al diari
més Tarragona
i al diari
de Tarragona
es parla de converses
entre els partits
polítics grans
el partit dels socialistes
Convergència
i Unió
i el partit popular
recordem que ara
el govern està
sense majoria absoluta
el govern socialista
i ahir a la tarda
després del plenari
van parlar els portaveus
així que els convido
a escoltar breument
Begoña Floría
Jordi Roca
del partit popular
Victòria Forns
de Convergència
i Unió
tots més o menys
venen a dir el mateix
que no hi ha converses oficials
i que el que sí que hi ha
sempre converses constants
per arribar a acords
sobre el futur de la ciutat
ni hipotètic
ni no hipotètic
no hi ha cap pacte
damunt de la taula
és evident
aquest govern
des del primer dia
que governa
que governa
amb majoria relativa
i que per tant
l'alcalde
pensa primer en la ciutat
per damunt de tot
el que està fent
i el que ha fet fins ara
i el que farà
és arribar a grans acords
amb totes les forces polítiques
per aquells temes
que són prioritaris
per la ciutat
com s'ha demostrat avui
de fet
una reunió oficial
amb el senyor Fernández
per parlar de pactes
no hi ha hagut
dit això
l'alcalde parla contínuament
amb tots els portaveus
de tots els grups polítics
i per tant
es reuneix contínuament
i parla de moltes coses
no hi ha res oficial
no hi ha cap tipus
de conversa oficialment
sobre la taula
per un pacte
amb ningú
a l'Ajuntament de Tarragona
queda clar que no som un partit
frontissa
o crossa
que serveixi
de crossa
per ningú
aleshores
la negociació
o qualsevol possible
o hipotètica negociació
seria amb aquests condicionants
hi ha molta gent
que creu que
no només al Partit Popular
o a l'entorn del Partit Popular
que creu que l'Alejandro
seria un bon alcalde de Tarragona
i aquest és l'escenari
crec que quan algú pacta
el que fa és un pacte
programàtic
per escrit
i explicar-ho als ciutadans
i és evident que l'escenari
sempre està obert
però no hi ha res
de tot això que sigui cert
i per tant
és una especulació
evidentment que cadascú
pot opinar
el seu
i pot tenir
una opinió més
o menys favorable
respecte d'aquesta possibilitat
de pactes
però en aquest moment
tot això només
respon
a la necessitat
de fer especulacions
però tinc converses
amb l'alcalde
en tant que portaveu
del grup municipal
que represento
de Convergència i Unió
perquè és evident
que ens hem de posar d'acord
amb moltíssimes coses
de la política municipal
del dia a dia
i per tant
tot sovint jo parlo
amb l'alcalde
com m'imagino
que fan altres porten veus
les paraules
per aquest ordre
de Becaña Floría
Jordi Roca
i Victoria Forns
venen a dir
bàsicament el mateix
jo els hi pregunto
abans que el Xavier Terres
que avui és
l'únic regidor
que tenim
a la Tartària
m'ha tocat
però ell serà l'últim
perquè abans els hi pregunto
a la Carme
al Joan Andreu
i al Josep Maria
si creuen que seria necessari
un govern
amb majoria
absoluta
més que
d'alguna manera
que pogués governar
més tranquil·lament
o creuen que ja està bé
aquesta situació
en què el govern
està en minoria
i ha d'anar pactant
cada dia
per dir d'alguna manera
els diferents acords
amb les altres forces polítiques
Carme
tu què prefereixes?
A veure
jo el que no entenc
és que hi hagi
d'haver una majoria
per governar un ajuntament
perquè se suposa
que tots són
tarragonins
que volem el millor
per Tarragona
per tant
aquestes picabaralles
que hi ha
no hi haurien de ser
si un govern
surt minoritari
els altres
el que han de fer
és costat
perquè la ciutat
hi ha endavant
no per cada cosa
que es proposi
basta que ho proposi
qualsevol partit
partirà-ho a terra
si ara ha tocat
el partit socialista
i és en minoria
jo trobo que
el que han de fer
els altres
mirant sempre
per Tarragona
és ajudar
el partit
a que governi
la ciutat
a més
jo puc votar
en qui sigui
i a mi potser
no m'agrada
que aquell partit
que he votat
s'ajunti amb un altre partit
que no és dels meus ideals
no sé
vull dir que això
també és una cosa
que a mi em sembla
que s'hauria de respectar
moltíssim
per tant tu consideres
que la situació actual
per tant jo considero
que millor que cada cosa
s'hagi d'anar pactant
per si mateixa
que no pas
que mira
per comoditat
dels regidors
que estiguin al govern
de dir
mira ara podem fer
el que vulguem
perquè ara tenim majoria
amb el partit
que sigui
i les majories
sempre són dolentes
considero jo
Joan Andreu
les notícies
quan surten
són per algun motiu
i per tant
sempre has de veure
que quan diuen això
què hi pot haver darrere
que el PP ara
estigui interessat
en això
sabent
sabent que evidentment
vull dir
perquè a més
ja ho saben
i els que estàs una mica
amb el món aquest
saps com van les coses
una mica
clar
doncs
el PSC
no deixarà
l'equip de govern
no deixarà el govern
ni pactarà
evidentment
ni es vendrà
a l'alcaldia
per un plat
de llenties
encara que
hi ha molta gent
que
que n'hi entén
i per tant
penso que són estratègies
polítiques
que es fan això
no sé
dius
home
no té un altre fin
ara que posaràs
a parlar
portem un
hi ha una bona temporada
en què es governa
en minoria
per tant
no té cap problema
com té la Carme
cap problema
en governar en minoria
i anar fent els pactes
puntuals
de cara a allò
que benefici a la ciutat
i no al seu partit
i tot això
són estratègies
de fer volar coloms
de cara
a
tinc poca feina
doncs vinga
ara traiem això
perquè
ja estem cansats
de parlar-ne
doncs vinga
ara
traiem
de tant
espombem
alguna cosa
perquè
sabem que
primer
suposo que
els mateixos ciutadans
almenys jo personalment
penso que no s'ha de fer
vull dir que
qui ha tingut la majoria
de governa
li ha tocat en minoria
que poquini
que per tant
s'espavili
en poder tirar projectes
endavant
pactant
en cada projecte
o en cada situació
amb qui s'entengui
és a dir
també deixar la situació
més o menys com està
no no
jo crec que s'ha de deixar
així fins que s'acabi
a no sé
a no sé
bé
sí que sí
diferent
si hi hagués avui dia
calés
i no hi hagués
20 milions
i tots els altres milions
alcaldia
si no
ja hi hagués hagut
suposo
una moció de censura
suposo que el govern
ja no hi seria
perquè ja s'hauria encarregat
però clar
en aquest moment
tampoc
la pregunta és
qui vol
entrar a govern
a l'Ajuntament de Tarragona
o qualsevol altre ajuntament
no?
perquè és governar
misèria
en canvi
la posició
pots dir
pots fer
i pots muntar
el que et doni la gana
perquè saps
com que tampoc
no ho faràs
doncs vinga tu
tira endavant
Josep Maria
què et sembla
tota aquesta
corrua de declaracions
que si parlem
que si no parlem
que si pactem
que si no pactem
que seria molt bonic
el què?
que s'estimessi
l'amor és fantàstic
Carme
tu vas amb el llir i la mà
Carme
tu vas amb el llir i la mà
Montescos i Capuletos
acaben matant-se
hi ha amors
amors que maten
hi ha amors que maten
per això t'ho dic
hi ha amors que maten
amors que maten
per què?
perquè darrere
darrere de Romeu i Julieta
hi ha Montescos i Capuletos
darrere de tots els
regidors de l'Ajuntament
hi ha un partit polític
i a vegades
a vegades
ulla eh
a vegades
semblen com
saps els animals
no diré burros eh
diré animals
que van
amb un parell
d'orelleres
aquí al costat
per no veure
el que hi ha al costat
i els hi posen
una pastanaga
al davant
perquè segueixin
la pastanaga
jo aquesta pastanaga
veig a vegades
al carret d'un partit
i veig que
darrere del que sigui
hi ha uns interessos
molt diferents
als de la santa
innocència de la Carme
que és
el tarragonisme
a l'entrada
a l'Ajuntament
hi ha quatre escaletes
de moment
les de la plaça
de la Font
després hi ha
tota una escala gran
i si agafes pel costat
entres cap a presidència
i cap allà dalt
una altra escalota
i a dintre
hi ha un munt d'escales
i cada esgraó
que es puja d'aquells
s'obliden
que hi ha
una plaça
de la Font
plana
plana
amb gent que camina
i que toca
de peus en terra
a partir d'allí
allí es mouen
40.000 fils
40.000 coses
al darrere
i ja t'he dit
això seria bonic
que s'estimessin
més que ayer
i menos que a mañana
però tu Josep Maria
deixaries tal qual
jo em sembla que sí
que siguin
les urnes
han parlat
han donat una majoria
de 7 o no sé quant són
ara
de 12
o de 12
a 7
és de 12 a 7
i ja està
eh
Javier
7.000 i pico
vots de
de diferència
amb l'altre grup
que ve darrere
que em sembla
que és Convergència i Unió
bé no
jo
a veure
com podeu imaginar
no sóc l'únic
que conversa
i que manté
cada dia
però tu creus
que seria millor
tu ets regidor
a l'Ajuntament de Tarraona
seria millor
tenir un govern estable
de majoria absoluta
o com diu la Carme abans
escolta
aquí s'ha de pactar
cada dia el que toca
l'ideal com a tarragoní
seria que tots féssim unió
no
i que tots estiguéssim
en una mateixa
doncs
carretera o camí
a l'hora d'aconseguir coses
i més
si m'apures
en èpoques d'adversitat
vinga
anem a dir
no
quan tot va malament
si estem junts
ens ve més escalfor
i a part doncs
potser tenim millors idees
aquesta sí que és la màxima
ara bé
també
si em permeteu
després d'aquests mesos
que portem
en aquesta situació
en el model
que la Carme apuntava
també he de dir
que ha funcionat
també he de dir
que funciona
puntualment
doncs
hem acordat
tant amb uns
com amb els altres
certes coses
la prova és que ahir
tota aquesta qüestió
dels crèdits
la vam acordar
o bé es va votar
en un mateix sentit
amb el grup de Convergència i Unió
i també sabeu
d'altres acords
com el Partit Popular
de caràcter financer
ja millor urbanístic
o esportiu
doncs també hem portat a terme
per tant
aquesta fórmula existeix
de totes les intervencions
he vist una
o he sentit
millor dit
perquè no l'he vist
d'en Jordi Roca
que possiblement
apunta
alguna cosa més
o vol dir alguna cosa més
dient que
el Partit Popular
no és un partit
crossa
i en el sentit
de dir
que sempre
doncs un govern
en aquesta situació
és feble
bé
les febleses
jo crec que les tenim
que veure una mica
també en relació
a la quantitat
i a les diferències
jo el que vull dir
és que des que porto
al govern
sí que m'agradaria
que poguessin
tindre tots
una munió
o una comunió
no sé si ha de ser
amb una mena d'acord
o conveni
signat
pel senyor Ballesteros
pel senyor Fernández
i la senyora Forç
això seria l'ideal
i bueno
no deixaré de dir
que
bueno
que sí que els partits
com deia el Josep Maria
tenen uns interessos
ideològics
a vegades
i d'acord
i que m'ho apunto
i que faré constricció
amb el que diu
de les escales
amb això del partit de Crosa
clar Jordi Roca
ve a dir que
o ve a dir no
diu
i diuen al Partit Popular
que són un partit guanyador
que ells s'aspiren a l'alcaldi
que per això
segons aquestes informacions
periodístiques ahir
havien reclamat
tenir un any
l'alcaldia
però pel que entenc
de les seves paraules
la caixa forta està buita
les arques estan buides
govern feble
el govern pot ser
tot lo fort que vulguis
per l'unió
però si no hi ha endurus
avui en dia
euros o el que sigui
aquí hi ha
però quina és la fórmula millor
que hi hagués un govern d'unitat
o el govern actual
i que va pactant cada dia
la fórmula ja no la decidim
ni els tarragonins
ni l'Ajuntament de Tarragona
per aquí
diuen que si som el Concord
del país
que si som el Titani
a veure
a Catalunya per exemple
hem estat sempre
un buc de càrrega
un buc de càrrega
d'aquestes càrregues
del Serrallo
de carbó
de pinso
no hem sigut
un buc d'aquestos
de contàiner
ni un creuer
com el Titani
i el Concordia
hem sigut un buc de càrrega
que estem tips de fer
i de Madrid
ja no arriben tampoc
ja no arriben
i és que de Brussel·les
els estan fent això
que fan cada dos per tres
l'altre
allò que
el crèdit aquest
la prima
la prima
la prima de Riesco
cosines
doncs clar
totes aquestes coses
totes aquestes coses
condicionen
avui manar
ha de ser difícil
fins i tot
a la comunitat
de veïns
o l'associació
però tothom
si Juna Maria
però tothom vol manar
eh
Valtros quan deieu això
les coses estan malament
sí però tothom vol
la poltrona eh
i d'allí
la poltrona
no va sola eh
i ningú vol baixar eh
perquè el difícil
el difícil és que et cregui
el difícil és creure
manar
tothom naçà
ja clar
el difícil és creure
però clar
tu manar
et poses
i demanes eh
la poltrona
el que passa és que
en aquests moments
de dificultats econòmiques
clar
tenim realitats diferents
a Espanya
ara hi ha un govern
amb majoria absoluta
del Partit Popular
a Catalunya hi ha un govern
també sense majoria
que és el d'Artur Mas
i també necessita pactes
i en el cas
de l'Ajuntament de Tarragona
també tenim aquesta situació
de govern a minoria
clar
en situacions com aquesta
el debat
que ja havíem fet
en moltes altres tertúlies
era
què és millor no?
si la comoditat
de la majoria absoluta
que alguns poden dir
que la comoditat
és
el rodillo
no?
que és el que pot passar
a Espanya
o
la situació aquesta
de governs en minoria
en què cadascú
o el president
de la Generalitat
o l'alcalde de Tarragona
han d'anar negociant
pactes i acords
jo no m'hi dir només a Tarragona
mirem i ara ve l'altra part
i escolta
si tenim diputats
a Madrid
a la Generalitat
o a tot arreu
algú que faci números
digui
aquests què han aconseguit
per Tarragona
eh
i els del PP
que m'han dit
en grunes
es fan veure
que ens porten aquí
al surs un corda
i de la Generalitat
igual
clar
llavors
què està portant
a Tarragona
clar
tots aquests diputats
nostros
però Joan Andreu
et dirà
si no hi ha diners
si no hi ha un duro
no?
a veure
diners n'hi ha pel que n'hi ha
i per tant
quan se fan negociacions
estem parlant a Madrid
i estem parlant a la Generalitat
però on passa el corredor del Mediterrani
hi ha diners
perquè es vol
com a les cases
quan treus allò
tu tens unes despeses
i llavors prioritzes
evidentment
el que prioritzes
és el que t'interessa
el que vols
jo l'únic
jo l'únic factor d'aquí
que podria treure positiu
si efectivament
arriba a quelcom
que veig que no
perquè
la veritat
és que oficialment
i asseure-s'hi
a pactar
qualsevol cosa
no ha existit
ni n'hi ha
però l'únic positiu
és una mica
en el sentit
que ho deia en Joan Andreu
i és que
efectivament
la gent a l'oposició
va molt més tranquil·la
i diu
i és molt fàcil
el fet que ara apuntin
que potser volguin governar
doncs dius
mira
potser dintre
de la tragèdia
on estem
perdó
doncs algú
no sé si ha acompanyat
es vol posar a fer feina
ho dic perquè
realment és molt fàcil
en grups
com els que hi ha a l'oposició
i ja no et dic
el cas per exemple
i amb tot el respecte
perquè ens estimem molt
d'iniciativa
que si no mireu
les seves intervencions
com són
com
entre cometes
no puedo pinchar
i no puedo cortar
doncs escolta'm
doncs és tremendo
però també és la voz
que clamen el desierto
també
vull dir
també una miqueta és això
perquè també
està sola
sí
i hem de treure
i el que molts pensen
i no poden dir
també ho ha de dir
alguna persona
sí
el que passa és que també
hi ha una vessant
Josep Maria
i és la responsabilitat
de les coses
o sigui
tu pots clamar-ne el desert
però tampoc et pots dir
i ara com
no m'agrada
me'n surto
home no
estàs ocupant un escor
amb tot
ho dic perquè després
venen indignats
i posen en sol
fa moltes institucions
i moltes qüestions
no és una crítica
ni contra la iniciativa
ni contra els altres grups
de l'oposició
però
veritat que
tenim que donar un exemple
ja d'una vegada
doncs veritat que volem
i com hem dit
en aquesta taula
que hem d'anar a buscar
una comunió
i un tarragonisme
i tal
doncs parla
i digues
i digues
i expressa
i oposa't
però
sempre en el sentit
del que toca
i sapiguem que estàs
en una institució
en la que estàs
és l'únic que dic
ahir
al fill
ja acabem ja
home
alguns dels acords
del plenari
es van fer gairebé
per unanimitat
vull dir que van a prou bé
Josep Maria
que em reclamen
m'aixeca el dit
que vols
que avui dia 15
san i sidra
ahir em van parlar
amb la gent
dels pagesos
perquè ells
encara mantenen
la tradició
de recordar
encara que sigui
simbòlicament
aquesta festa
Carme
gràcies
ahir es presentava
el Serrallo
per cert
una iniciativa
una bona notícia
la Tarragona Gastronomica
col·lectius de restaurants
del Serrallo
de la Paralta
i del centre
de la ciutat
que promocionaran
gastronomicament
la nostra ciutat
veieu
també hi ha bones notícies
el que passa
és que només comentem
les dolentes
i les de la crisi
i les bones
només un segon
les bones
no pot ser
culpa dels periodistes
Carme Opadrol
Joan Andreu Torres
Josep Maria Sabaterbós
Javier Terres
gràcies per compartir
aquesta estona
de Tartulià
fins la propera
bon dia
bon dia