This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Sintonia ja de tertúlia en aquest matí de Tarragona Ràdio,
en aquest matí de dimecres, 15 de febrer.
Un matí que avui compartim amb el president de la cooperativa obrera,
Dionísio de la Varga.
Dionísio, molt bon dia.
Bon dia.
Que, per cert, va ser regidor de l'Ajuntament de Tarragona
en el primer mandat municipal, del 79 al 83, no?
Sí, senyor.
Dic això perquè després tenim altres dos contartulis
que els recuperem, si em permeten l'expressió ells mateixos,
els recuperem després d'uns quants mesos
que no havien vingut a les tertúlies del matí.
Ells van ser regidors, per exemple, en l'últim mandat municipal.
Manel López Pasca, del grup municipal socialista.
Manolo, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I Raül Font, del grup de Convergència i Unió.
Raül, també bon dia.
Bon dia, bona hora.
Ells estan en plena forma, el Raül, el Manel i el Dionísio,
encara que no siguin regidors,
continuen, evidentment, seguint l'actualitat.
I, en fi, l'actualitat, aquesta setmana, jo diria que ve marcada
per dos grans temes.
Un molt a nivell general, però que ens afecta, en fi, directament,
com és el tema de la reforma laboral,
que ve, a més, acompanyat de manifestacions i d'accions de protesta.
I un altre tema, també molt important,
que ja venim arrossegant des de fa uns quants dies,
relacionats amb les infraestructures
i concretament el tema de les mercaderies al port
i el projecte del tercer fil.
Per això, si sembla, els hi proposo començar una miqueta
per la reforma laboral,
perquè és, d'alguna manera, el tema i la notícia
de la qual tothom parla aquests dies.
Ahir, a més a més,
encara que no relacionat directament amb la reforma laboral,
va haver-hi una nova manifestació a la ciutat de Tarragona
contra les retallades del govern de la Generalitat.
Això coincideix avui amb el debat al Parlament,
on, finalment, el govern d'Artur Mas
podrà tirar endavant els pressupostos
amb el suport del Partit Popular.
En fi, que estem en un altre moment
de certa contestació al carrer
a la reforma laboral i altres mesures.
Dionisio, en fi, com ho veus?
El tema de la reforma laboral...
Malament.
...que va aprovar divendres el Consell de Ministres...
Malament.
Per què?
Crec que és un atac frontal
en contra dels interessos dels treballadors assalariats
i crec que n'hi ha mesures
que el que estan fent és prendre
l'únic patrimoni que tenen els treballadors,
així com els empresaris
acumulen, quan tenen beneficis
s'acumulen patrimoni personal.
Els treballadors, l'únic patrimoni que tenia fins ara
era la indemnització per acomiadament.
En aquests moments es pren això.
La gent està treballant a les empreses
amb il·lusió, guanyant diners,
però a l'hora de marxar
no tenen res.
I, a més, en aquests moments,
amb aquesta mesura que s'està prenent,
s'està perdent la total seguretat en l'empleo.
A partir d'ara, amb aquestes mesures,
un noi amb 30 anys
haurà treballat poc
i, d'una manera,
sense una planificació de futur
perquè a l'any
ho poden fotre al carrer
i es quedarà,
però, vamos,
no ho sé com volen arribar
a que puguin tindre els mínims
per jubilar-se
de cara al futur.
De fet, ja la vicepresidenta
ja va dir que això seria
un abans i un després,
aquesta reforma laboral.
Segurament és que la societat
està canviant tant
que fins i tot, en fi,
a l'hora de treballar
també ho hem de pensar
d'una altra manera.
Però és que es contradiuen totalment
perquè la senyora portaveu del govern...
S'any de Santa Maria.
S'any de Santa Maria
deia fa uns mesos
que ells mai tocarien
la reducció
de l'acomiadament,
o sigui,
de la indemnització
per el despid.
I ara estan fent
tot el contrari
del que van dir en el seu moment.
Manolo.
Bueno, jo amb una de les expressions
aquelles que sempre tinc,
jo crec que és una punyalada trapera
als treballadors.
Sí?
Sí.
Tant?
Sí.
Sí, perquè, a més a més,
han enganyat els treballadors.
Sí, el senyor Rajoy
i la senyora Saez de Santa Maria,
jo els he vist en televisió
i els he sentit
dient que no mai,
mai,
es carregarien
les indemnitzacions
o baixarien les indemnitzacions
als treballadors.
I el primer que han fet
és això amb aquesta reforma laboral.
O sigui,
aquesta reforma laboral,
i t'he dit una cosa,
a la gent de la nostra generació,
que tots estan treballant,
més o menys,
i tenen ja els 45 dies
perquè és dret consolidat
i tot això,
encara,
mira,
tira que te va,
però les noves generacions
estan abocades
a la precarietat constant.
O a marxar fora.
O a marxar fora.
Això ho deia ahir
algun contartuli,
precisament aquí.
Cada cop hi ha més joves
que es plantegen
marxar fora del país.
O a marxar fora.
Jo t'ho dic
per situacions personals
de casa,
de la meva filla,
del meu gendre,
gent amb estudis
que s'estan plantejant
de marxar fora.
O sigui,
no de Catalunya,
sinó d'Espanya,
inclús.
Per això que
aquesta reforma laboral
jo crec que està feta
per...
O sigui,
amb una reforma laboral
que totes les parts empresarials
estan d'acord
i que a la part
de l'altra part
no hi ha cap
que estigui d'acord
no pot ser bona
per als treballadors.
És impossible.
Raül,
tu ho veus diferent?
No,
a veure,
jo coincideixo
en gran mesura
amb el que han comentat
els dos tertulians,
companys de taula,
no?
És a dir,
és evident que això
és un cop dur
per tota la gent
que treballa
i en general
per la classe treballadora,
però també és evident
que està vivint
en una situació
de crisis
i de vaques flaques
que d'alguna manera
se suposa
que obliguen
a prendre determinades mesures
per intentar sortir
de la crisi.
Jo no sé
si la fórmula
servirà o no servirà,
si anirà bé o no anirà bé,
perquè jo no sóc
el mag Marlín.
Perdona, Raül,
aquesta és la pregunta
que te volia fer.
És que tu creus
que a curt o mig,
curt o mig
per a mi seria
un any o un any i mig,
servirà a aquesta reforma
per crear llocs de treball?
La veritat és que no ho sé
perquè no sóc
ni economista ni expert.
Si no hi ha creixement...
No sóc economista ni expert.
A veure,
jo el que sí que observo
és,
o voldria posar
damunt de la taula,
diversos elements.
Primer,
que estem cada vegada més
en una economia globalitzada.
Primer punt.
I per tant,
les decisions
es prenen aquí,
però ja sabem també
en el fons
qui les està prenent.
Segon,
en aquests moments
en el món,
podríem dir en el occidental
o en l'hemisferi nord,
o digueu-li com vulgueu,
hi ha dos models
d'economia
i de socials,
diguem-ne.
Un,
l'antiga Europa
de l'estat del benestar social,
que nosaltres,
m'imagino que tots els que estem aquí
hem conegut i hem gaudit.
I que defensem
i que creiem que ha de tornar
i que hem d'intentar recuperar-la
perquè,
doncs,
uns drets que s'han adquirit,
més enllà dels drets salarials
i més enllà dels drets econòmics,
etcètera,
és evident
que hi ha uns beneficis
que han fet
que aquesta societat europea,
occidental,
hagi pogut progressar.
L'altre model
és el model de creixement
que s'està seguint,
doncs,
en aquests moments
a la Xina,
a la Índia,
en altres llocs,
que s'estan fent amos
de l'economia mundial,
que d'aquí dos dies
ens vindran
a fer els préstecs bancaris
ells
i a dir-nos
per on hem de passar,
però amb una cosa
que a mi m'alarma
i em preocupa moltíssim,
que és un tipus
de model econòmic
que no defensa
en absolut
cap mena de dret.
No els dels treballadors,
els de ningú.
Sí,
sense democràcia.
sobreexplotació,
la dona,
la nena,
etcètera,
etcètera,
no cal que ara aquí
que ens extenem,
no?
Per tant,
però...
Però aleshores això
reubleu porta a la reflexió
de si en aquest món occidental,
en aquest estat del ben estat
del que hem gaudit,
si ara només hi ha
aquestes polítiques
que sembla que s'imposen
a tot arreu,
sigui Espanya,
sigui Grècia,
sigui Itàlia,
sigui Alemanya...
Jo ja dic que no soc
ni gurú ni expert
en aquest tema,
però se suposa
que tots aquests
plantejaments dràstics
que s'estan imposant
des de la Unió Europea
i que s'estan recollint
doncs a Itàlia,
Grècia,
Espanya,
a Portugal,
fins i tot a França
i a la pròpia Alemanya,
etcètera,
se suposa que és
perquè s'intenta
fer una mesura
de recuperació,
de contenció
per poder recuperar
la majoria
dels avenços
de l'estat
del benestar social.
Això és el que jo
em vull creure, no?
Per tant,
si això ajudarà...
Ha dit que és molt ingenua,
ho diu per si no
ho havíem sentit
als ullets.
M'ho prendré
com un piropo,
m'ho prendré
com un piropo.
La ingenuïtat
a vegades és positiva.
No, però el que sí
que dóna la sensació
és que només és possible
aquesta política.
Dóna la sensació, no?
Perquè la Unió Europea
ha aplaudit
la reforma laboral.
Raül ha dit
la situació de Xina
i per què
totes les empreses
europees
inverteixen tant
a Xina?
Perquè allí saben
que tenen
unes condicions
d'explotació total.
L'armada obre tirada.
Podrien dir
no, no,
aquí no invertim
ni un duro
mentre la situació
econòmica
no millora
la situació laboral
dels drets humans
i de més.
Europa.
Nosaltres diem
és que Europa
ens demana
que tenim de fer
aquest...
Molt bé,
si volem que
tots els països
de la comunitat
europea
siguin igual,
posem el mateix salari
a tots els països,
el salari mínim
a tots els països,
les mismes condicions
laborals
a tots.
No perquè
interessi
als bancs,
als poderosos,
a Espanya,
a Grècia,
vamos,
la comprem
i la destrocem
i les condicions
laborals
dels treballadors
espanyols
no es poden
comparar
als alemans.
I però ja
a Luxemburg...
El primer que estem
de fer
és crear
una igualtat
entre els països.
A Luxemburg
el salari mínim
és de
1.750 euros.
O sigui,
que imagina't
si hem de posar
aquest salari mínim.
O sigui,
el que passa
és que
jo crec
que estem
en un món
com deia el Raúl
globalitzat
i us hem de donar
a compte
d'una cosa
que al món
jo crec
que no hi manen
els polítics.
Jo crec
que manen
els diners.
Els mercats.
Els mercats.
La triple A
famosa.
Això d'acabar
amb els mercats.
O sigui,
és que estem
en mans d'ells
si continuem
sent tan dependents
dels mercats.
Jo no hi entenc
d'economia.
O sigui,
sóc un òfid
completament.
I per què no fem
com a Islàndia?
Però és que arriba
un moment,
exactament aquí anava.
Per què no fem
com a Islàndia?
Per què no fem
uns plantejaments
diferents
i només
tan sols
no aconseguir
els objectius
de dèficit?
Escolta,
si aquí
només anem a aconseguir
els objectius
del 4,4
que serà
l'objectiu
de dèficit
per aquest any,
l'economia
no creixerà
absolutament res.
O sigui,
al revés,
tindrem-te...
O sigui,
serà
a la deflació.
Per tant,
jo crec que aquí
hauríem de fer
plantejaments
i jo diria
socialdemòcrates.
Vosaltres
em diré
una altra cosa
a alguns de vosaltres.
Jo diria socialcristians.
Jo diria
socialdemòcrates.
Ja estan bastant a plau.
Perquè els plantejaments
socialdemòcrates
van per uns altres camins
si comenceu
a llegir alguna cosa.
Però, clar,
ja veurem
qui és el que
li pone...
El cascabel al gato.
Exactament.
No, no, no.
Si jo,
torno a insistir,
si em permets
una petita matització,
si jo opino,
coincideixo
en una gran mesura
amb el que esteu dient
baltros,
els meus dos companys.
Vull dir,
ho apuntava ara
una mica el Manolo,
aquí faltaria una persona
que se sentís liberal.
Nosaltres ens basem
en un altre
com a social cristià
o demòcrata cristià,
digui-lo com vulguis.
Nosaltres no creiem
en l'economia
de mercat
ultral·libada,
ultrància,
salvatge.
Entenem que per damunt de tot
hi ha d'haver-hi la persona
i que la persona
està per davant
dels estats
i per davant del capital.
I que, per tant,
la dignitat del treball
i la dignitat del treball
i tot això,
vull dir,
en aquest sentit,
coincideixo totalment
i que és una llàstima
que determinats avenços
que s'aconsegueixen
en matèria laboral,
en matèria social,
en aquests moments
estiguin amb hakemate,
amb aixec,
com a conseqüència
de tota aquesta situació
de crisis,
que, com molt bé
apuntava el Dionísio
i també el Manolo,
és un tema
més enllà
de la crisi econòmica
del país,
és una crisi financera
i que,
suposo que el Llander
és l'Unslàndia,
el Dionísio
anem amb aquesta línia
perquè no es demanen
responsabilitats,
primer els polítics
que han permès
determinats tipus
de polítiques
i, segon,
a la banca
i amb el capital
financer bancari
perquè criticar
amb aquell empresari
que el que està intentant
generar llocs de treball
com a la millor
vegades es critica,
no?
Escolti,
és que l'empresari
com pot guanyar diners.
de l'empresari
no és crear llocs de treball,
sinó guanyar diners.
Guanyar diners.
Guanyar diners.
Tant altruista
no em refereixo.
Jo li podria parlar
de molts empresaris
que, home,
el diner,
evidentment,
contribueix,
ajuda i és un estímul.
L'objectiu de qualsevol
empresa en un sistema
capitalista
és guanyar diners.
Si fos un sistema
socialista,
anteponen
en el salari
de les persones
i el benestar
de les persones
al guany
de capital.
I qualsevol
guany que n'hi hagi
reverteix
sobre l'empresa
i sobre els treballadors.
Avui en dia,
els empresaris
en aquest país
i en el món capitalista
el que fan
és crear empresa
però amb un objectiu
clar,
tindre rentabilitat
i guanyar diners.
I els diners
que guanyo
en l'empresa
me'ls quedo per mi.
I després,
si cal fer...
I això em permetrà
pagar impostos?
Perquè com que haureu
guanyat diners
podré pagar impostos.
I si l'empresa va mal
i volen cobrar
els treballadors
al Fondo de Garantia Salarial.
Sí, bueno,
però aquí...
Però jo ja tinc
el riñón cubierto,
com diuen en la terra,
i salga el sol
por antequeres,
com diuen en la...
Estic d'acord.
Veig que estarà avui
amb molts refranys
i frases fetes, eh?
En 10 minuts
no sé quantes han dit ja.
Estic d'acord
amb el que he dit
al d'anici,
però el que passa
és que els empresaris
avui,
totalment d'acord,
però els empresaris
el que han fet
durant tots aquests anys
de bonança
és guanyar
i agafar cap a la bossa.
I reinvertir.
I reinvertir
amb les empreses
molt poc, eh?
Això de reinvertir
i reinvertir...
Només les d'anys corporacions...
A veure,
l'empresari si guanya...
Escolta, Manolo,
l'empresari si guanya diners
pot fer dues coses.
No, no, no, estic d'acord.
Reinvertir,
reinvertir,
perquè té una sèrie
de avantatges fiscals
quan es reinverteix,
o si fa un repartiu
de dividendos,
després aquest repartiment
de dividendos,
estan subjectes
a unes taxes impositives
amb uns impostos.
I és amb aquests impostos
que l'Estat tira...
És a dir,
a veure,
fins a cert punt
és evident
que aquí hi havia
un abans general.
I fins i tot,
fins i tot,
persones ultralliberals,
l'anècdota aquella famosa
del Ford,
dels automòbils forts,
quan va pujar el sou
als seus treballadors
de les factories
que fabricaven els automòbils
i els altres empresaris
li recriminaven
que estava generant
inflació salarial
i que deia,
escoltim,
que ara els meus treballadors
em demanen el mateix,
per què ho fas això?
I ell contestava,
escoltim,
perquè jo vull que els meus treballadors
puguin comprar els meus cotxes
que jo fabrico,
no?
És a dir,
sí que hi és
aquesta visió ultralliberal
per part d'alguns empresaris,
guanyar diner,
guanyar diner,
guanyar diner,
però aquest és un instrument
que si s'utilitza bé
amb uns impostos,
amb una societat,
doncs,
del benestar social,
amb una societat
europea avançada,
ajuda a redistribuir riquesa.
Jo crec que això ha estat així
durant aquest últim 50 anys.
El que està clar
és que la reforma laboral
s'afegeix al debat
sobre l'economia,
sobre la reforma
del sistema financer,
del que tant es parla,
a les mobilitzacions
dels treballadors
que duran des de fa setmanes,
ahir, per exemple,
els treballadors públics
van tornar a sortir al carrer,
recordem les seves reivindicacions
ja des de fa temps,
i a més,
ara escoltarem un petit fragment
perquè lligaven també
les seves mobilitzacions
amb el pacte
de Convergència,
Unió i el Partit Popular
a nivell de Catalunya
per aprovar avui
els pressupostos al Parlament.
La guerra és llarga,
demà s'aprovaran
els pressupostos,
sembla ser,
segons avui,
ha transcendit
que hi ha un pacte
de Convergència i el PP,
els dos governs,
l'estatal i l'autonòmic,
en el fons,
que realment són governs
que demostren
i han demostrat
al llarg de molt d'història
de ser fidels
als poders dels bancs
i del món financer,
però demà no s'acaba
cap de guerra,
perquè creiem
que aquests pressupostos
són els pressupostos
terriblement agressius
contra la societat
i també contra els treballadors,
no?
Concretament,
els treballadors públics
també ens veurem
molt afectats d'aquest tema
perquè darrere
d'aquest procés
de retallades
hi està la privatització
dels serveis públics.
La mobilització sindical
que continua,
Manolo,
un pacte de Convergència
i Unió PP,
pressupostos,
els dos governs,
el que governa Espanya
i el que governa Catalunya,
pacten els pressupostos
de la Generalitat?
Aviam,
o sigui,
el govern
que acta de Convergència
i Unió
és molt lliure
de pactar
amb qui vulgui.
Partint d'aquesta base.
Això està clar.
Partint d'aquesta base.
Una altra cosa
és que
si ha pogut,
si ha fet
alguna cosa
per poder pactar
aquests pressupostos
amb unes altres possibilitats.
I potser,
mirant-ho d'una altra manera,
creus que ha pactat també
amb el PP
perquè el PP
ara és el que governa Espanya?
Algo hay.
I d'alguna manera...
Algo hay de esto.
Algo hay de esto.
Penso jo,
no?
però jo crec que
ho hauria pogut inspeccionar
i mirar
de pactar
amb uns partits
o amb Esquerra Republicana
o amb Iniciativa
o amb el Partit Socialista.
Però és que penso
que no han tingut
ni s'han reunit
per fer això.
El més fàcil
per ells ha sigut
el que han fet.
El que ha fet
l'Artur Mas
és el més fàcil.
A més,
amb el munt de retallades
que ja no es portava
i que no sigui més important
i que el senyor Rajoy
lo posava com a model
doncs
lo trobo
el més normal del món.
Ara
les patirem grosses, eh?
Els de Convergència, Junio,
esteu
a gust
amb aquest pacte amb el PP
que a més el PP
diu que és un pacte estable
per tot l'any.
Treiem pit,
si em permet l'expressió,
Elipia Sánchez Camacho.
Suposo que és el forat mediàtic
que li tindrà
durant tota la legislatura, no?
Aquest serà probablement l'únic
i per tant
tant ella com l'Enric Millo
doncs...
Ja diu ara
que el patit popular
és determinant a Catalunya.
Bueno, i ho és, no?
Segurament.
Home, es pot discutir
fins a cert punt
però és evident que
està condicionant
l'acció de govern.
El que Convergència i Unió
le deixi fer
determinant.
Igual que podríem parlar
del PP com a determinant
a l'Ajuntament de Tarragona
en les últimes setmanes.
I és el que anava...
És un dels arguments
que volia utilitzar.
Ja ho sabia
que anava per aquí a la Tragona.
Escolta'm,
a veure,
jo en primer...
Una primera matització.
Jo no estic al rovell de l'ou,
ja ho has dit abans.
Home, ja, però...
Aquí estem tres...
Vostès tenen opinions.
Tres elefants sagrats
de la política tarragonina
i poca cosa més.
Anem anant fent el seguiment.
Sí que és evident
que, a veure,
qualsevol govern...
Per això tenen més llibertat d'opinió,
segurament.
Segurament.
No, no, segur.
Qualsevol partit polític
i qualsevol govern
té l'obligació
d'intentar aprovar uns pressupostos
i això és evident.
Jo desconec, sincerament,
si s'ha intentat.
Crec que sí,
que es deu haver intentat.
El que passa que
molt probablement
el Partit Popular
es deu haver posat més a tiro
o deu haver facilitat més les coses
o justament
perquè estan en el govern de Madrid
doncs suposo
que estan en unes condicions
de més fortalesa
per poder neguessar això
quan,
i ho dic amb tots els respectes,
no és cap recriminació
perquè en tots els partits polítics
hi ha embatges.
En aquests moments
el Partit Socialista
que ha tingut un procés electoral
i de renovació de càrrecs
i de renovació de direcció
i de renovació
se suposa que de criteris,
doncs a veure,
ben bé l'interlocutor
qui era,
el Nadal,
el Navarro,
és a dir,
probablement
l'urgència,
la necessitat,
penseu que estem
al mes de febrer,
pràcticament
ens anem a març.
Ahir van acabar
o abans d'ahir
de negociar els pressupostos,
eh?
Sí, sí,
per això que anem molt endarrerits,
per això que anem endarrerits,
normalment els pressupostos
s'han d'aprovar,
segons la majoria,
almenys l'Ajuntament,
el darrer trimestre de l'any,
normalment això s'ha de fer
l'octubre, novembre, desembre.
Sí, però ara
totes les administracions
van amb retard,
això està clar.
Es portava molt de retard,
per tant se suposa
que fins ara
hem anat amb pressupostos
prorrogats de l'any passat
el gener i el febrer
i se suposa
que s'havien d'aprovar.
Raül,
és una parella de convenència?
Home,
totes les parelles
i totes les combinacions
polítiques
són de conveniència,
no?
És a dir,
en un moment convé,
convé per qui?
Pel partit,
a vegades,
a vegades perquè convé
per la població,
a vegades perquè convé
per la ciutadania,
normalment jo vull pensar
que la majoria de vegades
pesa més
el concepte d'estat
i de criteri
de país,
de govern,
que no pas el que hi hagi
del partit.
Tu com ho veus?
Lògic el pacte?
Sí,
perquè
totes dues formacions
són de dretes
i és lògic que s'entengui.
Ara bé,
hem passat
de Convergència
i Unió
del notari
a un dia
que mai
parlaria amb el PP
al tripartit
de dretes.
Convergència,
Unió
i PP.
Criticaven
el tripartit
d'Esquerres
i ara tenim
el tripartit
de dretes
després d'haver jurat
i perjurar
de què han servit
tantes manifestacions
demanant
l'autodeterminació
de Catalunya
i el partit
Convergència
o la coalició
Convergència i Unió
o la Federació
Convergència i Unió
Rasgant-se les vestidures
que el partit socialista
anava a Madrid
i estava supeditat
a Madrid
quan pacta
amb el partit
més anticatalanista
de tota la història
que és el PP
i està pactant
aquí
a Catalunya
i pactarà a Madrid
perquè...
I a l'Ajuntament
amb el partit socialista
Sí, sí, sí
Les aliances polítiques
són múltiples
i diverses
Jo ho vaig dir
la situació
la situació del PP
en aquest moment
és ideal
perquè té
majoria absoluta
a Madrid
té
minoria
de Convergència
al Parlament
i té
minoria
del PP
i incapacitat
de posar-se
d'acord
Convergència
i el PP
aquí a la ciutat
de Tarragona
perquè si...
És a dir, tu creus
que tots els escenaris
són favorables al PP
a Espanya, a Catalunya
i a Tarragona
Sí, sí, sí
i a Tarragona, sí
però per una condició
perquè sobretot
a Catalunya
i a Tarragona
i a Tarragona
els governs
estan en minoria
Així com
evidentment
els governs
estan en minoria
i tenen de pactar
Jo estic d'acord
amb el que diu el Dionísio
però voldria fer
una petita matització
amb la qual no coincideixo
amb la demonització
del PP
és a veure
jo crec que el PP
No, no, és que dic
que l'ho està demonitzant
És a dir, si el PP
s'ofereix
i ajuda
que un govern
de l'Ajuntament de Tarragona
de la Generalitat
del País Basc
d'allà on sigui
on governen
també amb el Partit Nacionalista
perdó
el Partit Socialista
Si s'ajuda
perquè qualsevol polític
és que aquesta és la obligació
de tots els polítics
Negar-se per negar-se
per festiguer-se
a l'altre
No, no, no
Jo no estic d'acord
Si el normal
és que no estàs d'acord
no estaràs d'acord
però el que necessitem
és que hi hagi una govern
En una situació com aquesta
L'únic que recrimino
és que no sé
que per part del govern
no se facin intents
de fer
Amb els altres partits
Cosa que a l'Ajuntament
de Tarragona
sí que se van fer
Manolo
Però t'ho he dit abans
que el Partit Socialista
no era l'interlocutor
Jo no ho sé
si s'han fet
Per lo que diuen
els altres
Raül
Per lo que diuen
els altres partits
Ha coincidit amb el temps
un procés
Raül
Per lo que diuen
els altres partits
Aquí he de pactar
Aquí he de pactar
amb el Navarro
amb el Nadal
Però si els pressupostos
no s'han acabat de pactar
ara
I el Partit Socialista
fa un mes i mig
que té direcció
Però això ve de llar
Home no ho sé
si ve de llar
En qualsevol cas
Fa un mes i mig
dos d'Esquerra
Jo el que crec
és que la situació
des del meu punt de vista
si estem en una situació
tant de crisi generalitzada
tant a l'Ajuntament
com a la Generalitat
el més normal
seria en una situació
d'aquest tipus
és que els dos partits
majoritaris
que són els que tenen
més força
creassen
deixessin de banda
els seus interessos
particulars de partit
i creassen
una gran coalició
Convergència-PSC
per governar
i solucionar
A Catalunya i a Tarragona
A Catalunya i a Tarragona
Doncs mira
és que m'ho poses en safata
perquè avui hi ha
una aliança política
entre Convergència Juni
i el PSC a Tarragona
per presentar una moció
al plenari
del proper dilluns
que a més
és una moció
que pot tenir el suport
per exemple
d'Iniciativa per Catalunya
i veuríem si del PP
perquè sobre el tema
del tercer rail
sobre la necessitat
de treure
les mercaderies
de marcar
que el Ministeri de Foment
marqui un calendari
per la sortida
de mercaderies
del port de Tarragona
i que aquest calendari
sigui el més ràpid possible
Ahir la portaveu
del PSC
Begoña Floria
remarcava que aquest
és un projecte
més necessari que mai
sigui el tercer fil
o sigui per la via de l'interior
i la portaveu
de Convergència i Unió
Victòria Forns
en la mateixa línia
deia que calia garantir
la competitivitat
del port
i de la indústria química
Si a tot això sumem
que en la planificació
d'infraestructures
d'aquest territori
i d'aquesta ciutat
no es preveu
una solució urgent
a la sortida
de mercaderies
del port
i això vol dir
un calendari clar
per la via Reus Roda
realment
estem
sumant
circumstàncies
adverses
per un objectiu
que jo crec
que és el de tots
de sortir d'aquesta crisi
de sortir amb el cap venal
i que la ciutat de Tarragona
pugui tirar endavant
amb més feina
amb més oportunitats
per a les empreses
i amb més oportunitats
pels nostres sectors potents
que són tant el turisme
com la química
El que defensa
és el tercer fill
que és la possibilitat
que nosaltres
puguem transportar
mercaderies
des de Tarragona
al nostre port de Tarragona
fins a qualsevol punt
d'Europa
en aquest moment
amb l'ample de via ibèric
que és més ampla
que l'europeu
això ens és impossible
i per tant
el que busquem
és ser competitius
amb el mínim
de temps possible
tots defensem
el corredor mediterrani
de manera unànim
totes les formacions
polítiques
però és un projecte
que queda el 2030
i el que volem
és ser competitius
l'abans possible
per tant
el que això busca
és que en el 2015
nosaltres
poguessin transportar
mercaderies
La moció de Convergència
Juni i el PSC
que anirà al plenari
i que d'alguna manera
demostra el sentiment majoritari
tot i que recordem
que el Partit Popular
ja des de fa dies
a través del regidor
i diputat de Madrid
Alejandro Fernández
continua insistint
en que no s'ha de fer
el tercer fill
perquè això serà definitiu
i que s'ha de dubtar
per la línia interior
per recuperar Reus Roda
Aquí la gran pregunta és
quan?
El Dionísio
se m'ha avançat
quan?
Tu creus que podem
tenir en 5 anys
la reobertura d'aquesta línia
no
en aquest context de crisi?
Jo crec que no
jo crec sincerament que no
i la millor opció
és plantejar
una infraestructura
que ja està feta
aprofitar-la
per donar-la
sortida
a les mercaderies
del Port de Tarragona
el tercer fill
el tercer fill
evidentment
i això que serà definitiu
que és l'argument
del Partit Popular
que si ens gastem aquí
180 milions d'euros
això ja quedarà
per tota la vida
i hipotequem
la façana marítima
no sé
tota la vida nostra
ha sigut
tindre les vies
del tren
al costat de la platja
no crec
que sigui
gaire problema
perquè urbanísticament
urbanísticament
inclús
això ha servit
per protegir
perquè no n'hi hagi
hagut en moments
de bonanza
especulació
en les playes
i haguéssingut
a lo millor
convenidor
grans edificis
de 40 o 50
Manolo
què et sembla
aviam
jo crec
que a curt plaç
no es farà
ni una cosa
ni l'altra
a la meva opinió
personal
crec que no es farà
ni una cosa
ni l'altra
aquest és l'argument
que es fa servir
sovint des de Madrid
perquè no hi ha calés
no es posen d'acord
i també l'altre
perquè no es posen d'acord
a part que no hi ha calés
la gent s'estava ratllant
n'uns i els altres
la més fàcil
és dir
bueno
senyors
quan s'hi poseu d'acord
ja farem
el que tinguem de fer
és la meva opinió
personal
en aquest cas
i crec
que tot i jo
el que servirà
serà per enredir
enredir
enredir
i que no es farà
a curt plaç
curt mig plaç
baixi el meu punt de vista
de totes maneres
recordem que
els 180 milions
del tercer fil
hi ha una part
també privada
i crec que hi ha
una part també
que podrien arribar
dels fons europeus
per tant seria una inversió
que l'Estat
teòricament
no hauria de
posar-hi gaires diners
teòricament
no ho sé jo
exactament
no ho sé la inversió
com va ser
que hi ha alguna cosa
de l'empresa privada
n'hi ha
i que la vas
inclús a ofert
perquè vol fer
una estació intermodal
una estació intermodal
i tal
però jo crec que
mentre estem
amb aquestes baralles
no solucionarem res
Raül
com ho veus
a veure
primer una petita prèvia
molt breu
i entro en matèria
aquest és un debat
d'aquests televisius
radiofònics
no sé què
polítics
però que en el carrer
no hi és
dit això
perquè això és una cosa
que hi interessa
a les grans
empreses importadores
exportadores
que també és cert
que cada vegada
que el porten
sí però perdona
segurament no està al carrer
perquè potser tampoc
no expliquem prou
doncs home
la importància
que té
que el port
continuï sent competitiu
i que les indústries
continuïn
traient les mercaderies
com més ràpid
ara ho anava a dir
hi ha estudis fets
i gent del món
de la investigació
que tenen estudis fets
on es demostra
que cada vegada
que el port
ha tingut bonança
ha funcionat
etc
Tarragona ha funcionat
econòmicament
s'engeren llocs de treball
etc
per tant
és un tema
absolutament important
però que
això que deies ara
hauríem de fer una pedagogia
tots plegats
perquè la gent del carrer
sàpiguem
de què estem parlant
i entrant en matèria
ho apuntava el Manolo
i s'apuntava ara fa un momentet
és a dir
qualsevol pare de família
quan té dos nens
i un vol
una piruleta
o un vol anar al cine
i l'altre vol anar a Porta Aventura
i es barallen
mira saps què
ni un lloc ni l'altre
ara fins que no es poseu d'acord
no anem enlloc
és a dir
és en moments de crisi
en moments quan no hi ha
una situació econòmica
avui en
pot ser la millor excusa
per tal de no fer
alguna inversió
per tant jo crec
que en aquests moments
el ciutadà
allò que de debò
pot esperar dels tarragonins
dels polítics tarragonins
és que es posin d'acord
i l'altre dia
ho deia amb no sé quina tertúlia
perquè això és com un culebron
que cada dia es va repetint
ja fa dues setmanes
que estem amb el culebron
des de la conferència
de l'Alejandro
el que haurien de fer
la classe política tarragonina
és asseure's
posar-se d'acord
però ja ho han dit
que ho faran
el president del Port
l'alcalde
i el diputat del PP
diuen que aniran junts a Madrid
però per parlar
de prendre mesures
de la mateixa manera
que ser tan valent
per retallar
tots els estrets
dels treballadors
dient que és per crear
puestos de treball
això sí que serveix
per crear
puestos de treball
i no toca la butxaca
dels treballadors
això sí
perquè crea
perspectives
de negoci
a les empreses
i de creació
de puestos de treball
per les empreses
que es puguin ubicar
a Tarragona
perquè saben
que tindran
una sortida fàcil
dels seus productes
cap a l'exterior
completament d'acord
i a més Dionísio
deixa'm fer un apuntament més
si això no es fa
aquí a Tarragona
és un greuge comparatiu
que ens posa
en una situació
de desigualtat
i d'inferioritat
en relació
a altres ports
de l'arma
de Tarragona
Barcelona
València
i Marsella
el port de Tarragona
necessita
potser al millor
és aquest el problema
jo vaig esmorzar
amb l'amic
i ho parlàvem
i el port de Tarragona
és que necessita
ho necessita
com sigui
i ho necessita ja
no ho necessita
per dintre de 10 anys
no ho necessita ja
ara
jo és que
a nivell personal
veig que la solució
no és fàcil
no és fàcil
per una sèrie
de causes
les econòmiques
les polítiques
etcètera
i aquesta argumentació
que va exposar
Alejandro Fernández
en la conferència
de pensar mig
i llarg termini
de dir
una ciutat
bàsicament turística
i de serveis
i que per tant
no al tercer fil
perquè això ens hipoteca
la façana marítima
a la qual
els tarragonins
no podem renunciar
jo crec que
parlar d'una ciutat
turística
només és un error
Tarragona
històricament
ha sigut una ciutat
turística
e industrial
i no s'han barallat
i a Port Aventura
venen cada any
quasi 4 milions
de persones
i no se n'enteren
ni que hi ha química aquí
i venen molta gent
a visitar
un milió de persones
que venen
a veure
els monuments
humans
i etcètera
etcètera
si ens posem
una altra vegada
amb aquesta guerra
que vam tindre
fa uns anys
si se'ns recordeu
de si turisme
o indústria
crec que
en rebrem
cops i forts
que ho tinguem
en compte
el port
ja hi era
jo crec que
són compatibles
fa
bueno
dos mil anys
que està
si ho ha sigut
fins ara compatible
jo crec que pot
continuar seguint
jo suposo que l'Alejandro
quan diu el que diu
és perquè deu tenir
els seus arguments
i perquè efectivament
ha fet una aposta
important pel turisme
que crec que és un complement
també de serveis
molt important
i que pot generar
molts llocs de treball
però també és veritat
el que diu el Manolo
el port ja hi era
el port
sempre existit
i la indústria química
i se suposa que
hem d'intentar compatibilitzar
una cosa amb una altra
però és que això del port
passa allò
és com si jo tingués un cotxe
i com que no canvio
els pneumàtics
no puc posar el cotxe
a la carretera
home ja tinc el cotxe
la inversió ja és
tenim el port
tenim un port atractiu
que pot ser una bona entrada
a mercaderies
d'aquestes que ens vindran
del sud-est asiàtic
i de la Índia
i de la Xina
i de Taiwan
i no sé on
a través del canal de Suez
i que els hi és molt més fàcil
si tot això
d'arribar a Holanda
a Rotterdam
o allà on sigui
els hi és molt més fàcil
que el barc ho atraci
aquí enlloc
de fer tot el tom
a la península ibèrica
i tirar per damunt
pel pas de calé
per tant
se suposa
que si no reaccionem
amb rapidesa
estarem en condicions
d'inferioritat
i una vegada ja tens
un camí fet
una vegada ja tens
una ruta
i tens pactats
uns preus
amb uns transportistes
i amb un tren
i amb una etcètera
després és molt difícil
tornar enrere
Aquí el tema clau
que és el que deia
Dionísio
és el quan
si realment
en 4 o 5 anys
es pot tenir
reobrir
la línia Reus-Roda
i tu creus
Dionísio
que no
Jo crec que no
jo crec que
el més ràpid
és el tercer fill
i aprofitar
la infraestructura
que ja està feta
per donar la sortida
Manolo
tu
Bueno
aviam
jo no tinc una opinió
feta
perquè sincerament
no conec bé
però tu creus
que en 4 o 5 anys
podem tenir
Jo la meva opinió
és que en 4 o 5 anys
no tindrem
ni una cosa
ni l'altra
Ostres Manolo
avui estàs
especialment
és que és carnaval
és carnaval
com que ja no mana
és el que crec
ja he dit
que és una opinió
meva personal
però crec que
no tindrem
ni el tercer fill
Escolteu
la façana marítima
quants anys fa
que s'ha de fer?
Més de 100 anys
n'hi ha projectes
de fa
però el tema
del tercer fill
és una cosa
relativament fàcil
no?
Bueno
Raül
Ojalà
Tu què creus?
Fas epitoní
No, jo el mateix
que diu Manolo
és a dir, jo no soc
enginyer de camins
canals i ports
per dominar
aquestes materies
i sincerament
sincerament
no m'ho he estudiat
aquí jo voldria veure
per on passa
aquest tercer fill
exactament
perquè llavors
és una nova barrera
que es genera
és a dir, ara tenim
les barreres que tenim
que com diu el Dionísio
són difícils
d'eliminar
però és que a més a més
en creiem un altre
perquè aquest tercer fill
ha de passar
i creurà
per la línia de la costa
però clar
Bueno, dissabte i carnaval
dissabte i carnaval
Jo us invito
a que vingueu
a la cooperativa obrera
avui dimarts i el dissabte
per ver les xirigotes
dimecres i dissabte
per ver les xirigotes
per ver les xirigotes
de la Casa Andalucía
i la xirigota de Tarragona
És la notícia positiva
d'Audi
Així m'agrada
que acaba la tertúlia
amb un missatge positiu
que enmig de tantes notícies
negatives
ja va bé
Dionísio de la Varga
Manel López Pasca
i Raül Font
gràcies a tots tres
per compartir aquesta estona
de tertúlia
Fins la propera
Que vagi bé
Bon dia
Gràcies