El matí de Tarragona Ràdio.
Avui dins l'espai en què cada dimarts parlem sobre els nens
i així tancarem el matí de Tarragona Ràdio,
ens ocupem de com tractar les afeccions atípiques de l'hivern
en les criatures a través de la homeopatia.
D'això tractarà, de fet, la xerrada que us recomanem
i que tindrà lloc avui a dos quarts de sis,
aquesta tarda a dos quarts de sis, al local de les Tacletes
de l'Associació de Mares de Tarragona.
Això és el nou local que tenen al Camí de la Cuixa.
Una xerrada que impartirà el doctor Sebastià Fuixet,
doctor homeòpata i, per tant, un especialista en el tema.
Doctor Fuixet, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Bé, i amb moltíssimes preguntes per fer-li.
És la primera vegada que tractem directament el tema de la salut
dins d'aquest espai i la primera vegada diria jo
que parlem ampliament d'homeopatia aplicada als més petits.
Potser hauríem de començar parlant sobre què és l'homeopatia,
que parteix d'un principi bastant curiós, si més no,
que és, per dir-te, en titular i molt a l'engròs,
combatre una malaltia amb aquella gent que crea els mateixos símptomes.
Sí, de fet, si he explicat en dos minuts és complicat,
els remeis que fem servir, realment a dosis ponderals,
a dir, a dosis de mil·lígrams o de grams,
com fa servir la medicina convencional,
són substàncies que provocarien uns símptomes
que nosaltres som els que volíem tractar.
El que passa és que l'homeopatia s'administra dosis infinitesimals,
és a dir, amb dilucions molt per sota de zero,
i llavors la quantitat de substància que administrem
és tan petita que no dona aquell efecte,
sinó que dona un senyal al cos perquè respongui
contra aquell efecte directament.
Aquesta dissolució,
la fibra amb aigua, vull dir,
l'aigua és la part important també de tot plegat?
Bé, el medicament, els remeis,
nosaltres ho costumem a dir remeis,
que es fegeixen a la llei del medicament
de la comunitat europea,
són normalment en forma de granulets o de glòbuls,
el que la gent en diu els anissets,
que realment són...
L'anisseta s'ha fet amb sacarosa,
que és un sucre,
i el que fan és impregnar la dilució,
o sigui, la sacarosa,
amb la dilució del remei,
que sí, es fa amb aigua o amb alcohol,
depèn del tipus de remei.
Val.
Des de quan que es ve practicant l'homeopatia?
L'homeopatia, realment,
hi ha un fundador, per dir-ho així,
que és el doctor Hahnemann,
que fa més de 200 anys
que va posar les bases d'aquesta terapèutica,
però està basada en principis
que ja venen de l'antiga Grècia.
Això de lo similar cura lo similar,
que és la fase grega que fan servir,
ja ve dels antics grecs,
i el que va fer el doctor Hahnemann,
que era un metge alemany,
que està en contra de la medicina
que es practicava llavors,
que bàsicament eren cagnies,
el que es feia amb la gent,
va assentar les bases teòriques
que, per dir-ho així grosso modo,
el que intenten és tractar d'una forma natural
la persona que estava a l'alta,
donant-li, com diu vostè,
la substància que teòricament seria la causa
o que els símptomes de la qual
s'assemblarien als que té en aquell moment la persona,
en dosis tan baixes que no li poguessin fer mal,
però que ajudessin a la seva curació
de forma natural, per dir-ho així.
Tot això, a més,
com deia vostè,
amb 200 anys pel que fa al doctor Hahnemann,
el doctor, vaja, a l'homeopatia,
però tot això amb una concepció
de la malaltia o de l'ésser
en pla holístic.
Ens remuntem a la filosofia
de tractament molt, molt antiga.
Sí, sí, faig una paraula
que aquí va molt bé,
que és la de l'holística,
contàriament a aquest paradigma
mecanicista de la medicina convencional,
que una mica tracta l'individu
com una maquinària,
abans com un cotxe,
ara que més com un ordinador,
però al final tracta el cos humà
com si fos una màquina.
l'homeopatia s'assembla més
a la medicina tradicional xinès
o altres tipus de medicina,
sóc que el que fan és
veure l'individu com un conjunt
on hi ha un aspecte físic,
un aspecte emocional,
un aspecte mental purament de conducta,
inclús el medi ambient,
el mitjà on vivim,
tot això afecta la nostra salut
i intentem veure tot com un global
i tractar tot el cas en si,
no només els símptomes físics
tradicionals que coneixem.
Tot té un per què,
es busca una lògica en tot plegat
i tractem a persones,
no a les malalties,
que això és una cosa
que els hi digui a la consulta a tothom
que si a mi em vinguessin
10 migranyes a la consulta
totes anirien amb un remei diferent
perquè al final la migranya de cadascú
és pròpia de cadascú.
Tot haver d'una causa de totes
serà diferent.
Pots tenir una migranya
per un estrès laboral,
però per tenir una migranya
per una alimentació inadequada
o per una patologia prèvia
que al final s'ha convertit
en una migranya.
O sigui, hem de fer una història
per veure què hi pinta la migranya allí
i tractar concretament
la d'aquella persona
amb un nom lluny o els cognoms.
Déu-n'hi-do.
Consideraríem l'homeopatia
una medicina alternativa
o complementària?
Bé, és difícil de dir.
És un sistema terapèutic complet,
és a dir, és una medicina,
que seria alternativa
en el sentit que no és diferent
a la medicina convencional
i, evidentment, complementària totalment.
No ens sobrecapa de medicina,
com més n'hi hagi, millor.
I es poden compaginar?
Sí, completament,
no hi ha cap contraindicació.
Més que res,
és una qüestió més filosòfica,
és a dir,
que la manera de treballar d'uns
és diferent
de la manera de treballar dels altres
i a vegades costa ajuntar-les,
però són complementàries.
Mai no has de treure
cap medicació
que porti algú
que li ha receptat
el seu metge de cap saire,
per posar un exemple,
perquè no hi ha cap problema
per prendre una medicació homeopàtica.
Totes fan una funció diferent,
en aquest cas.
La medicació homeopàtica
és més respectuosa
amb el cos?
Vull dir,
tenim la sensació
que és més natural,
que és més afí,
i, per tant,
que no ens afectarà
de manera negativa
potser
algun residu farmacològic.
Sí,
l'efecte indesitjable
no hi és,
més que res,
perquè,
a part de ser substància natural,
no n'hi ha cap de sintètica,
que és la primera part,
no hi ha res de l'olatori,
totes són substàncies
excetes a la natura
i diluïdes,
i, a més a més,
la dosi,
com li deia al començament,
és tan mínima
que no té un efecte físic,
per dir-ho així,
no és una dosi
depenent de l'efecte,
l'efecte és molt suau,
i el que fa
és realment
donar-li un senyal al cos,
que un cop l'ha reconegut el cos,
és el propi cos
qui fa la feina de curar,
no el medicament.
Per tant,
no hi ha mai
una intoxicació
o un efecte secundari
o una contraindicació
per qualsevol cosa,
cosa que la fa molt segura,
vull dir,
no existeix.
El pitjor,
el metge que l'ha receptat
que no ha encertat
amb el remei.
Però no hi ha,
la feina secundari
no hi ha,
és molt segura.
Les dos grans bases teòriques
són aquestes,
la seguretat que dona
i l'altra
és que és individual,
o sigui,
es tracta de l'individu en concret.
Tot i que, evidentment,
com avui, per exemple,
a la xerrada parlarem,
hi ha una sèrie de remeis
i de pautes de remeis
que es poden aplicar
a malalties concretes,
no?
Uns refredats
amb certs símptomes
responen a un remei sempre,
sigui l'individu que sigui,
no?
amb com ha arribat aquell refredat
o com canviar la tendència
a tenir molts de refredats,
això sí que es pot tractar
de una manera diferent.
Li feia incidència
en aquesta part més natural
de la homeopatia
perquè això fa que,
precisament,
sigui de les pràctiques mèdiques
més utilitzades
o de més reclam
a l'hora de tractar
afeccions
en els més petits,
en els nens, no?
Suposo que ens fa una mica
de recance a vegades
donar-los massa medicaments
si no és necessari
i llavors recorrem a la homeopatia.
Sí, sí, realment,
jo mateix,
que hi vaig treballar
inclús uns anys
de pediatra
fent suplències
als ambulatoris de Tarragona,
la medicina convencional
s'ha convertit
en molt agressiva,
terapèuticament,
i a vegades
no en què matem
mosques de canonades,
és a dir,
es dona molt d'antibiótica,
molt de broncodilatador,
excessius corticoides,
a vegades es tracten
les malalties
amb molta agressivitat,
oblidant una mica
o no veient
que tots els medicaments
que posem al cos
tenen una sèrie d'efectes,
a part de la curació
que busquem,
que poden ser negatius,
pel propi metabolismo inclús,
vull dir,
pel feitge,
o pel estómac,
ens fan mal,
i en nens tan petits,
si no és necessari
una cosa,
millor no donar-la,
i si es dona,
dosis molt baixes.
que l'homeometria
això ho té molt assumit,
perquè en si mateixa
ja el remei que dona
no és dolent,
no és agressiu,
i una mica el que fa
és ajudar el cos
a que faci la curació.
Així com la medicina
convencional
tracta els símptomes,
és a dir,
per la febre
dona un antitèrmic,
per tant,
treu la febre,
que en teoria
és un mecanisme
de defensa del propi cos,
o per una inflamació,
un antiinflamatori,
traient la inflamació,
que també és un mecanisme
de defensa del cos,
el que fa l'homeometria
és al revés,
és potenciar
que aquella resposta
natural del cos
sigui més ràpida
i més sual
per l'organisme.
Això vol dir, però,
que el procés de curació
és més lent?
Tardem més en recuperar-nos?
No,
això és una creència popular
bastant extesa,
però realment no és així.
Ja els remeis
tots tenen
una acció determinada
i depèn
de la potència
que en diem,
que és,
si algú ha vist
un remei homeopàtic,
sempre portarà
un numerell
i una lletra
associats al nom,
allò és la potència
del remei,
és la dilució
amb què està fet,
algunes són molt ràpides
d'acció,
en qüestió de minuts
i altres tarden mesos
a fer efecte
i en funció
del que volem tractar
triem unes potències
o altres.
O sigui,
els casos aguts,
que és el que ens interessa
aquí una tos
o una febre,
es pot solucionar
amb unes dosi d'homeopatia
amb molta rapidesa,
amb hores d'efecte.
Si no hi estem acostumats
a l'homeopatia
i, per exemple,
decidim que la grip
o un cas d'encostipat,
un procés d'aquests aguts,
doncs el volem resoldre
per provar-ho
amb sistemes homeopàtics
i trobarem diferència
a com reacciona
el nostre cos?
No, no,
en absolut.
Simplement,
nosaltres veurem
que els símptomes
minven progressivament,
més o menys ràpid,
depèn de la resposta
que tinguem
i del producte
que hem triat,
però milloraran progressivament
més,
no més ràpid,
però més definitivament
que amb la medicina convencional.
Perquè el que fem
és accelerar
un procés natural.
En lloc de tapar
l'expressió
de la malaltia,
el que fem
és accelerar
que el procés
marxi ràpid.
O sigui que no,
la resposta
serà adient
en tots els casos.
Com ho fem
amb els nens,
per exemple?
Entrem,
si li sembla,
a donar quatre pinzellades
del que vostè
àmpliament explicarà avui,
recordem,
a quarts de sis
al local
de les tacletes.
Quins arremells
generals
podríem dir
que hi ha
per aquestes
afeccions hivernals,
no?
Mox,
inflamacions,
no ho sé,
constipats en general.
Per nens,
sí,
és difícil,
perquè una medicina
que és individual,
com parlem en general,
ens parlem una mica.
Però sí,
hi ha diverses pauses
que són això.
A part d'una alimentació
adequada
i que tots els nens
prenguin la fruita
que toca
i això que ho donem
per fet,
la vitamina C
i això,
hi ha diverses coses
que poden ser positives.
Una,
hi ha un famós remei
que tothom avisa
a les farmàcies
que no voldria
fer publicitat.
No hi ha problema.
Si funciona,
ja pot fer publicitat,
no hi ha problema.
Funciona,
funciona.
Hi ha un remei homeopàtica
que es diu
Anas Barbària,
però hi ha un nom comercial
que és el famós
oscilococinum
que a tots els reparadors
del Moltes Farmàcies
trobarem.
Doncs perdoni,
però molt comercial
no és el nom, eh?
S'hi ha de fixar,
s'hi ha de fixar.
Més que res,
inclús al TV3
i visc que ara
el laboratori
que fa aquest remei
ha fet una campanya
i surten
un anunci
que és pioner,
es veu a tota Europa
que no hi ha cap televisió
que t'hi faci
propaganda
d'un laboratori homeopàtic
i això ja està en marxa.
Oscilococinum.
Oscilococinum.
El farmacèutic
segur que ho sap
perquè en venen
a tonelades.
Això, aquest remei,
l'hi explico en concret
perquè aquest és un remei
que realment
curar, curar
el refredat
o la grip
potser no el curarà,
és un estimulat
de les defenses naturals,
especialment del sistema
otorrinolingològic,
de la part de mucositats,
de refredats,
de bronquitis,
el que fa és estimular
les curacions molt ràpid
i de fet
es dona preventivament.
La canalla
inclús als adults
prenent aquest remei
un parell de vegades
per setmana
durant els mesos de fred,
s'en constipen menys
i si ho fan
ho fan
amb menor intensitat
que si no
ho prenguessin,
per exemple.
Llavors,
un cop instal·lat
el quadre,
perquè entenem
que malgrat
prendre això,
el clima que vivim
ens exposa
a tenir refredat
igualment,
si en tenim un
serà més lleu
i a més
hauríem d'ampliar-lo
amb el tractament
que correspon
en cada moment.
Però només
amb aquesta pauta
tan facilona
ja
augmentem
les possibilitats
que tot sigui
més lleu.
Això va ser
un cas similar
a potser
un producte
que jo tinc
molt més assimilat
que és
la pròpolis.
El pròpolis,
el pròpolis no és
un medicament,
és un producte natural
de les abelles
i en canvi
els pòlens,
per exemple,
la mela,
la gelea real,
tots són remeis
populars
que es consideren
fitoteràpia
en aquest cas,
és tractament
en plantes.
I en canvi
parlant
de l'ana cervària
o de l'osilococínum
és un remei homeopàtic
que és un medicament
que s'ha de comprar
en farmàcia.
No cal recepta,
l'homeopatia
en aquest país
no cal recepta,
però és un medicament,
o sigui,
unes normes
molt clares
i a canvi
de lloc
on s'ha de
comprar
i com s'ha de fer servir.
Això
ens va molt bé
per activar
les defenses
pel tema
de la prevenció,
però un cop
ja tenim
l'enconstipat aquí,
un dels problemes
que jo sento més
en amenar aquests dies,
n'hi ha molts,
perquè les faringitis
i tot té il·lusió,
però els mocs,
la mucositat aquesta permanent
que et diuen
això ja fins a l'estiu
desenganya't
que ja no li marxen els mocs.
Sí,
bueno,
els mocs en principi
és correcte,
és correcte,
els mocs
deu ser una qüestió
més cultural,
que els mocs
estem assumits
com una cosa
molt dolent
com la febre,
en principi els mocs
són una resposta
del cos
davant de certs estímuls.
El que passa
és que en criatures
és molt molest.
És molest,
és molest i a més
en principi
pot ser un caldo de cultiu
perquè per criar-hi
altres infeccions
que no tenien,
i a més
els pot donar
mal d'estoma
perquè el moc
és molt indigest
i com que els nens
solen empassar-se'l
en lloc de treure
el cap a fora,
doncs els hi dona
mal d'estoma
i els hi dona diarrees,
o sigui,
tot això fa que
sigui bo tractar-lo
fins a cert punt.
Llavors,
homeopàticament
sí que no podem
entrar en una disquisició
de quin remei
en cada cas
es pot donar
perquè n'hi ha com a 50,
però hi ha
un parell de remeis
que es fan servir
moltíssim en quadres,
si només hi ha
molt que no hi ha complicació
estem parlant,
si no hi ha un ofec
ni un moc
que és
una aigüeta
transparent
que reveja del nas
una rinorrea
o cosa que n'hi ha
un moc transparent
que irrita les fosses
nasals
tipus refredat comú
respon molt bé
un remei
que és l'àlium fepa
que és un remei
que el nom
està en lletí
potser no es nota
però està fet amb ceba.
Ah, sí?
La història
de tota la vida
de deixar la ceba
tallada a l'habitació
a la taula de nit
amb la ceba
és un remei homeopàtic
que és l'àlium fepa
que aquest moc
que és aigüel i deti
i d'això
el treu molt ràpid
i de fet això em serveix
una mica
per explicar
com funciona
la mimepatia
quan un talla una ceba
allí a la fusta
de la cuina
el símptoma que té
és ulls plorosos
aquest nas congestionadet
aquesta picor
tot això
que és un lloc
que podria recordar
o un refredat
d'aquest estil
l'àlium fepa
per això funciona
perquè dona el símptoma
que volem tractar
o sigui que el refredat
amb els ulls
picantons
o ploraners
per exemple
i amb un nas
que raja
seria l'àlium fepa
en canvi
el moc
més intern
o espès
o verdós
que ja no és un refredat
de nas
sinó que ja està
més introduit
cap a dintre
no respondrà aquest remei
perquè el símptoma
és un altre
llavors es fa servir
més freqüentment
us diré dos remeis
tot i que a la llista
m'han podrien sortir 20
haurà de ser molt ràpid
que se'ns acaba el temps
seria polsatilla
i el calium bicromicum
que són dos remeis
que són com el fluimocil
homeopàtic
perquè m'entengui
fem una cosa
doctor Focset
convidem a tothom
que el vagi a escoltar
perquè ens hem quedat
amb molts dubtes
avui a quart i sis
al local de Tacletes
i en tot cas
si volem productes homeopàtics
a la farmàcia
molt interessant
aquesta introducció
que avui només hem entrat
de puntetes
en el tema de la homeopatia
i el tractament
en els més petits
amb els nens
per cert
que els remeis homeopàtics
a partir de l'any 0
a partir de totes les edats
sí, sí
a partir de dies de vida
ja es poden donar
i fins als 150 anys
sí, sí
doctor Sebastià Focset
molt interessant
ens veiem aquesta tarda
encantat
adeu-vos-vos-te's
adeu-vos-te'n