Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I portem masses anys!
I portem masses de tot plegat!
Amb aquest pessimisme!
Amb aquest cansament!
Tot està esclat!
Em sembla que n'hi ha prou!
Fins aquí m'ha arribat!
N'hi ha prou!
Hem de canviar!
Ens hem d'espavilar!
I el que vindrà és el que dé!
Hem d'esperar que sigui bo!
Que sigui positiu!
Que ho fem bé!
I sobretot el que dèies tu!
No podem improvisar!
Però tampoc no podem oblidar
quina matèria prima tenim!
I quina matèria prima tenim, segons quins llocs!
I amb aquesta matèria prima!
Però jo crec que hi ha una cosa que és molt interessant!
crec que és molt interessant i que no hem de perdre de vista
i és que feia molts anys que la gent
no havia dit la seva, feia molts anys
que anar a votar era pràcticament una rutina
i que totes les decisions que es prenen
les dàvem anar seguint sense pena ni glòria
sense massa entusiasme. Jo crec que ara el que hi ha
és un entusiasme en tots els sentits
i jo crec que tota aquesta energia que es genera
bé sigui per la gent que surt al carrer
bé per la gent que té interès en votar, bé per la gent
que parla més del que parlava abans, jo crec que s'ha de canalitzar
s'ha d'aprofitar i com deies tu
s'ha de fer amb intel·ligència
i no es pot improvisar
llavors escolta, jo crec que són moments que hem de confiar
que hem d'esperar que les coses funcionin
i jo tinc no sé si ganes
no sé si ganes o esperança
que les coses funcionin millor
perquè és que com anem ara no anem de cap manera
Per cert ens falta un tertulià
del Francesc Bustos del botiguer del Negrito
de Negrita, si el veieu pel carrer diàl·li que vingui cap a la ràdio
o si ens escolta que vingui
que també s'incorporà la tertulià. Us ho deia
en parlàvem de fet d'això per la notícia
que avui han conegut que les farmàcies
catalanes, també les tarragonines
tancaran el 25 d'octubre com a protesta
per l'impegament de la Generalitat
No havia passat mai, no sé, Núria, tu recordes
alguna protesta tan contundent
per part dels farmacèutics?
No, però és que
mai devien haver arribat la situació aquesta
de no cobrar
És un servei, el de la farmàcia, complicat. Ells estan obligats a tindre
X material, X medicines, d'expedir-les, a més donar-les sense que això tingui un cost per a la persona
a canvi d'una recepta
i clar, i qui et dona aquest
vale que és la recepta
no et paga, tu sí que has de pagar
el teu proveïdor, per tant
jo m'imagino
i a vegades fem la reflexió
la de gent que arribem a veure passar
per una farmàcia al llarg del dia
o quan hi anem sempre veiem gent i cues
i d'això
deuen moure molts diners
que ells han anat pagant a proveïdor
i m'imagino, ara crec que
estaven dient que teníem pendent cobrar juriols
i no vaig errada
juriòlegos, setembre
estem a octubre
portem quatre mesos
fem només una projecció
dels diners que deu representar això cada mes
que han hagut d'anar avançant
jo crec que és una manera
fins i tot lògica
de dir, és que no podem aguantar més
donem un toc de...
no d'alerta, eh
sinó jo crec que
alguna farmàcia s'està plantejant seriosament
no puc seguir obrint la persona cada dia
perquè si són autònoms, no?
en principi farmacèutics
se suposa que la majoria són autònoms
autònoms, són empresaris
empresaris, sí, sí
empresaris
sí, són empresaris
a veure, jo crec que el que està passant
amb les farmàcies no és diferent
amb treballadors contractats també
que despatxen i d'això
jo crec que no és diferent
el que passa a la majoria d'empreses
malauradament en aquest país
el que passa és que ells tenen
la peculiaritat
si ho vols dir així
doncs que, bueno, ells presten un servei
que és un servei públic
aquest servei s'ha de pagar
i aquest servei
doncs, bueno, té un cost
llavors, clar, el que està passant
amb les farmàcies no és gaire diferent
de tot el que està passant
en tot el model sanitari que tenim
i no deixa de ser un tema molt sensible
perquè ara estem parlant de coses
que no pots prescindir
vull dir, quan te trobes amb situacions així
que les farmàcies no cobren
que els hospitals a les tardes no t'obren
que els caps t'has de portar-te l'aigua calenta de casa
perquè no la tenen
ostres, això, jo crec que són d'aquelles situacions
que realment t'esperveren
dius, no anem de cap manera
vull dir, una empresa que tanqui
no sap greu
treballadors al carrer sap molt de greu
però entra potser dintre de l'evolució lògica
que pot tindre l'empresa
que pot tindre la societat, etc.
quan te trobes que això passa en farmàcies
passa en hospitals
i passa en el tema sanitari
aquí estem tocant un tema delicat
i jo crec que el de les farmàcies ho és i molt
sí, però no només això
si tu tens un comerç
tens una botiga del que sigui
el tema que sigui
pots triar el teu proveïdor
pots decidir si vens jerseys verds o vermells
si els veus d'aquesta qualitat o de l'altra
si en compres 50 i t'arrisques
no vendes però perquè et surten millor de preu
i tens un marge comercial més o menys
però en una farmàcia això no existeix
tu has de tenir
el que en aquell moment es recepta
llavors és un altre plantejament
és complicat
també les farmàcies han evolucionat molt
les farmàcies d'abans
ara pràcticament són llocs
on compres estètica
compres temes amb molta cosmètica
sí, però això es paga
tu vas l'estètica
la cosmètica
tot això
i ho pagues amb caixa
el problema no està sent això
el problema està sent tot el que es despatxa a la farmàcia
des de recepta mèdica de sobretat social
que té una part del cos
que ha d'assumir en aquest cas
la generalitat delegada per l'estat
això no oblidem
sobretat social és estat espanyol
i la generalitat només és la delegada
per tant si la generalitat li arriba al caler
la generalitat paga se suposa
passa que si tinguéssim temps
també podem entrar en aquell tema
que tots a casa tenim caixes i calaixos
plens de medicaments
llavors clar
hi ha una cosa que sempre m'ha sobtat molt
a mi em serveix això
no, no, però és que
sí que no serveix pel que estem parlant
però sí que serveix
sé que serveix en global
quina despesa estem fent sanitària
què ens n'estem fent de tot això
els recursos no són il·limitats
llavors clar
si tots revisem per casa
tots tenim calaixos
plens d'aquells medicaments
que ens havíem de prendre una pastilla
i també n'en trenta
aquest és 29 o 28 que no em prendré
això té un cost
què hem de fer tot això
ja sé que això no arregla el problema
i els farmacèutics
ja no sé què està dient ara aquest
però és que jo crec que és tot plegat
aquesta poca consciència
o no ho sé
que ens ha portat cap aquí
a pensar que tot ens ve donat
que tot ho podem fer
i això val uns diners
llavors jo crec que potser
no sé qui ho hauria de fer
ni com ho haurien de fer
això és molt complicat
jo estic parlant per parlar
però sí que una mica racionalitzar
tot aquest ús
no tant la despesa
però tot aquest ús que en fem
de moltes coses
que potser no caldria
llavors potser sí que
hi ha aquella cosa
que ens hem inflat
a molts medicaments
aquesta inflada
s'ha de pagar
i aquesta inflada
l'està pagant
o l'està assumint
amb molta més intensitat
aquell pensionista
que no té recursos
que té els recursos que té
i sobretot
l'està pagant també
en aquest cas
el que estem parlant
l'està pagant l'empresari
l'empresari està acostumat
a una forma de fer
les farmàcies
són negocis molt potents
són negocis
que requereixen
grans inversions
jo no sé com funciona ara
però abans
me'n recordo
jo vinc de poble
i en un poble
per cada X habitants
suposo que funciona igual
per cada X habitants
i vine a farmàcia
ara em fixava l'altre dia
que a veure
jo ho sé
100 metres
intens bària
200 metres
intens bària
jo no sé si funciona igual
no ho sé
tot això no ho sé
però sí que
si hi ajuntes
més competències
si hi ajuntes
més no sé què
si hi ajuntes
la inversió que han fet
i si mires el model
d'aquests negocis
amb el model de fa uns anys
doncs tampoc
no té massa a veure
i si mires el consum
que tots plegats
en fem
dels productes
que se'n recepten
potser sí que algú
algú no sé qui
o de quina forma
ha de posar una miqueta
d'ordre en tot això
i l'ordre
doncs ens agradarà
no ens agradarà
però vol dir trencar
amb tot el que hem fet fins ara
arran del que dius Jordi
perdó Maria
però l'any passat
es van destruir
3.000 tones
de medicaments
caducats a Catalunya
3.000 tones
sí però
menys els que hi ha a les cases
que n'hem destruït
aquest debat sí que em serveix
el que no em servia
era el d'acumulo medicaments
per tindre'l
aquest sí
i alguna vegada
no, no, acumulo per tindre'l
no, allò que et sobren
que vas anant
a cap de l'any
te sobren
però aquí hem posat
alguna vegada
sobre la taula
el tema de les monodosis
com funciona
el món farmacèutic
la indústria
de la farmàcia
les espècies
de patents
aquestes
que
bueno espècies no
els patents
que tenen de segons
quins productes
això és un altre debat
jo el que estava
era el de la farmàcia
a peu de carrer
el que veritablement
són despatxos
tu podries anar a comprar
i ara que no se m'enfadin
els farmacèutics
però
allò
i per no dir la marca
un
acit acetil salicílic
el podries anar a comprar
igual
a la farmàcia
de la cantonada
que el Capravo
o que l'Eroski
o que el Quarta Inglés
podria estar perfectament
amb una lleixa
i no cal
el farmacèutic aquell
que feia fórmules magistrals
que tu anaves allà
perquè el metge
t'havia receptat
una cosa
que usava tant percent
de no sé què
i tant de l'altre
i no sé què
i això
fem-ne una cremeta
per no sé què
és aquest el que ja
no s'està utilitzant
i anem a comprar
i tenim
el típic de l'antibiótic
que t'anàs de prendre
8 i te'n posen
14
dius
i aquests 4
per d'aquí 5 anys
que torni a tindre
un procés
que es necessiti
i haurà caducat
per tant
destruint medicaments
sí
però no és culpa
de l'usuari
no és culpa
del farmacèutic
és culpa
de la indústria farmacèutica
i com està concebuda
és culpa del tot plegat
quan comences a mi
qui té la culpa
doncs fent ja rai
no pots culpar ningú
no
només van
van
fer un
fa cosa de
estem parlant
de 7 o 8 mesos
van sortir
dient
ha sigut un fracàs
la implantació
de les monodosis
de les farmàcies
perdona
a mi
ningú m'havia ofert
vostè vol
una pastilla
no
ningú
ningú
absolutament ningú
és més
estic segura
que si quan jo
vaig a buscar
una caixeta
vull no sé què
em diuen
en vols una
vaja
del patatús
que m'agafa
potser sí que no una
necessito 25
no va funcionar
la monodosis
perquè no va haver cap mena de voluntat
per part de no sé qui
de què funcionés
la crisi
ens portaran
a veure
el cas més flagrant
de tot el que estem parlant
va ser el tema
de totes les vacunes
de la gripà
allò va ser un escàndol
vam tindre molts mesos de debat
de si t'havies de vacunar o no
total
que tots els països
van comprar una quantitat
i allò
qui ha fet el negoci
doncs està clar
qui l'ha fet
qui ha pagat
la festa
doncs està clar
qui l'estem pagant
creieu que s'entén bé
el tema del copagament
i el tema
de l'euro per recepta
la meva mare
que és una pobra senyora jubilada
que
té les malalties típiques
que té una senyora
de 70 anys
la setmana passada
va anar a buscar
les seves pastilletes
de
no sé què
tampoc caldre amb detalls
i
va vindre escandalitzada
que havia pagat
25 euros
i em deia
és que m'han dit
que ara m'han cobrat
el juriol
i l'octubre
i dius
jo no sé
en aquests moments
si és molt
si és poc
si és no sé què
però
el que és cert
és que
la seva medicació
del mes
de
i que
la meva mare
no té una pensió
ella
sinó que
és el meu pare
qui la té
vull dir
no estem parlant
d'allò
doncs està
25 euros
que no sé
fins a quin punt
és assumible
per una pensió
estàndard
de dues persones
si comptem
25 i 25,50
però una persona
que estigui
cobrant una
no contributiva
de 400 euros
que ha de pagar
un lloguer
una llum
un telèfon
ara vindrà
la calofacció
25 euros
són molts diners
sí
jo crec
jo crec que
no és que no s'hagi entès
jo crec que no s'entès
però s'entès
no s'entès
per què
però s'entès molt bé
que haurem de pagar
per tot
llavors la gent
s'en dona compte
que haurem de pagar
per tot
això que deies
aquest exemple
i com molts més
jo crec que això
és un autèntic
un autèntic escarni
vull dir
són d'aquelles coses
una persona
amb el nivell de rentes
que pugui tindre
això s'ha d'anar
molt al tanto
jo ho lligo molt
em fa qüestió
d'un any i mig
em sembla que va ser
que determinats empresaris
francesos
van demanar
poder pagar més
això és una sensibilitat
una persona
que té una pensió
que és la que és
una persona
que ha treballat
tota la vida
que ha cotitzat
que li has venut
un model de societat
ara li has d'anar
a recanejar
per aquests euros
que al fi al cap
amb ell
li representen
una part
molt important
és el que deia abans
jo crec que la gent
entenem que hem de pagar molt
però no entenem
a canvi de què
no sabem per què
hem de pagar més
per què ha de pagar més
el de la farmàcia
per què hem de pagar
més la gasolina
per què ho hem de pagar
molt
perquè s'han fet
unes barbaritats
que les hem de pagar
nosaltres
i això sí que s'entén
això sí que ho entén
la gent
ara el detall
d'aquest
del copagament
i tot això
jo crec que molta gent
que escolta
l'abat sigui Déu
ho pagaré
i quan no ho pugui pagar
te'n posar amb el drama
hi ha alguna manera de fer
i una societat
que volem que sigui moderna
que volem que sigui avançada
jo crec que això
no s'ho pot permetre
no s'ho pot ni plantejar
i ho estem permetent
i ho ens estem plantejant
però el que
en cap moment
podem permetre
és que
pensar
que
les coses
en un any
o en 7, 8, 9, 10, 11
12 mesos
s'estan desfent
com un suflet
aquí
és tu ruïs
és un suflet
del president Maragall
que no pot ser
és pensar
que
ho hem fet
absolutament
tot tan malament
com perquè hi hagi
aquesta espècie
de debacle
és que clar
en aquests moments
és que
estem pagant
absolutament
per tot
per tot
i encara
t'arriba la factura
de la llum
i et diuen
és que
t'estic cobrant
el que no et vaig cobrar
el trimestre
de l'any passat
de no sé què
t'arriba la factura
del no sé on
i et diu
t'estic cobrant
dius
a veure
posem ordre
perquè el meu salari
no està pujant
a més me l'estàs baixant
llavors
l'únic que la gent
estem entenent
és que
per una banda
ens fan pagar
absolutament més per tot
i per l'altra
ens arriben menys calés
i que això
no ho podem aguantar
no
hi ha d'haver una proporció
amb els impostos que pagues
i el que reps
això funciona a tot arreu
i funciona així
ja estem en aquell punt
en què la gent
se'n dona compte
que això no és així
quan les coses no van així
tenim un greu problema
i el problema
el tenim perquè cada dia
més impostos
cada dia
miren més
a veure el que tenen
hòmin a veure
com li poden enxampar
el que tenen pres
a veure com el poden enxampar
i això és un futur
molt lamentable
llavors
jo crec que la gent
des d'abans
entén que s'ha de pagar
però no entén
per què ha de pagar
perquè van positiu
ahir s'anunciava
l'obertura també
a les tardes
de de fet
12 hores al dia
de la unitat
demodinàmica
de Joan XXIII
això permet
atendre
un centenar més
de pacients
amb infart
que fins ara
de fet a les tardes
en segons quina hora
han d'arribar a Barcelona
com ho veieu?
Jo d'aquestes coses
és el que deia abans
això em sembla
el més sensible del món
jo d'aquestes coses
que encara estem parlant
que t'obriran una miqueta més
t'ho posaran una miqueta més
i com si t'ha fan un favor
això és esgarrifós
això és esgarrifós
hi haguéssim de
recordar el Rajoy
això no passa ni a Uganda
això és esgarrifós
vull dir
arribant a aquest extrem
és esgarrifós
jo crec que hi ha moltes coses
que es poden retallar
moltes coses
que es poden prescindir
abans d'arribar aquí
jo crec que la sanitat
és el primer punt potser
en què vindria
seguretat i ensenyament
tot el més
ja ho arreglarem
ja ho farem
però això
em sembla esgarrifós
una persona que no es trobi bé
una persona que l'hagis d'operar
sense casos de vegades
és que això
no pot ser que t'hagi passat
tu t'imagines
li he passat amb aquest
perquè he tingut mala sort
a mi no em passarà
sí que et passarà
perquè si t'han d'operar
de no sé què
l'altre dia
m'estava explicant
una èrnia que tenia
que el pobre no podia ni caminar
no podia ni funcionar
i no sé el que li van arribar a fer
quan ja el tenien a punt d'operar
li van dir
escolta és que el quiròfon
no sé què
hòstia, torna cap a casa
això és esgarrifós
i no són aquests casos
són molts
llavors clar
quan amb el tema de la sanitat
t'hi poses
hòstia, a mi sembla que és aquelles coses
que no s'ho hem de posar
de cap manera
això hauria de funcionar
hi ha d'haver diners
hi ha d'haver recursos
hi ha d'haver voluntats
sí o sí
és que a més saps què està passant
que tu tens una enginyada de pit
un...
tampoc hi entenc, eh
amb el tema
però tens això
un problema d'aquest coronari
per no fotre la pota
i fer-ho amb el gran titular
ja et diríem a Barcelona
tindràs l'assistència
no te l'estaran fent a Tarragona
te l'estaran fent a Barcelona
però el que estem dient
és que estem pagant afegit per tot
perquè tu
se t'endonarà amb l'ambulància
però la teva família
haurà d'estar X dies
anant a Barcelona
pagant un allotjament a Barcelona
dinant a Barcelona
berenant a Barcelona
comprant-te l'ampolla d'aigua
a Barcelona
i això
per tant
és una despesa
que s'està estalviant
en aquest cas
la Generalitat
el servei públic
de Sanitat
però que l'estem suportant
les famílies
i ja
no et dic
si el senyor aquest
que té
és un senyor gran
la seva dona
no és d'aquí
sinó que és de falset
i ha d'anar-se'n cap
a Barcelona
i no té un fill
que li porti un cotxe
i no sé què
és un cacau
ho estem pagant entre tots
que s'obri
que s'obri el servei
aquí a Tarragona
home
és que és el que hauria de ser
i jo sentia
el tall de veu
del director
del servei
que deia
sí
obrim més estona
en farem un 70-80 més
però això té un cos
entre 5.000 i 6.000 euros
per pacient
i dius
ja està bé
que si ens quantifiquin
amb diners
quan el que estem
és posant en perill
o en risc
la vida dels ciutadans
que han estat
x anys
pagant
les seves assegurances
pagant els seus impostos
per tant
no li diguis
a aquest senyor
perdona
és que
t'ho estem fent
aquí a prop de casa
que et costarà
una miqueta menys
de la teva butxaca
perquè tens un problema de salut
però és que a sobre
a nosaltres ens té un cost
és el mateix a Barcelona
que a Tarragona
el cos aquest
se suposa
per la sanitat
és indescent
vull dir
arribar a aquest punt
és el que dèiem abans
és indescent
vull dir que una societat
arribi a aquest punt
i és la que és indescent
no té cap altra paraula més
t'ho poden quantificar
escolta
és que vull pagar impostos
perquè em serviu
i em serviu bé
i els administreu bé
jo crec que encara no ha arribat
el dia
que els ciutadans
facin allò que diuen els americans
els diners del contribuent
què passa amb els meus diners
fins ara
no ens ho hem plantejat
hem pagat impostos
alegrament
però jo no sé
què fan amb els meus diners
però jo estic d'acord
que quan tu estàs
en un hospital
estàs en un
vas a un cap
se't doni
una factura
en la qual es digui
el cost d'això
que t'hem fet
val tant
hem de ser conscients
perquè la sanitat
no és gratuïta
hem de ser conscients
que la medicació
no és gratuïta
hem de ser conscients
que un allar d'infants
no és gratuïta
o un curs universitari
no és gratuït
o el que sigui
hem de ser conscients
que val uns diners
però per això
hi ha el conjunt
de la societat
que està pagant
uns impostos
perquè avui per tu
demà per mi
quan tu tinguis
el problema coronari
doncs aquests 5-6.000 euros
el que sigui
els inverteixin amb tu
i jo mentrestant
doncs tu seguiré
pagant els meus impostos
i
i pensaré
veus que ben invertits
que estan
hem de ser conscients
del que val
però el que no pot ser
és que a sobre
se'ns estigui fent un favor
sí
no no no
és aquest plantejament
moltes vegades
però que és ofensiu
ja no és ni bo
que no anem bé
però és que és ofensiu
segons quines declaracions
i segons quins plantejaments
i això
jo em sembla que
qui hi hagi de posar remei
l'hi ha de posar
i hi ha
però com que els ulls
ens deia que acabessin
amb positiu
doncs estem molt contents
estem molt contents
que ho puguem solucionar
aquí a Tarragona
en lloc d'anar a Barcelona
costi el que costi
amb positiu
home
ja em passen
de coses positives
al llarg del dia
el que passa
clar que a nivell informatiu
generalment
estàs recollint les altres
sí
perquè és que
per defecte de formació
això sou els periodistes
és el que ven més
tu t'ho veieu negre
sempre
és el que ven més
és el que ven més
a veure
jo no tinc ni cinc
a la borsa
però quan molts dies
vés la portada dels diaris
i vés que la borsa havia caigut
jo ja estava
i estava cagat
fotent el dia en l'aig
però escolta
si jo no tinc ni cinc
però ara tot aquell món
deies ai ai ai
ja estem
jo no
m'és igual a l'Ibex
jo no hi tinc res a l'Ibex
no hi tinc res en cap lloc
però clar
el veure això
em crea una inquietud
que ja fa que moltes decisions
que hagi de prendre
les prengui d'una altra manera
no sé si
no ho sé
d'una altra manera
això ja m'altera
jo crec que com a mi
a la majoria
o a tots
això hi va haver
una negociació
d'un conveni col·lectiu
que no hi havia manera
de posar-nos d'acord
i no
era bastant complicat
el tema
i al final
es va presentar
una fórmula
de les augments
que no eren augments
que era una congelació salarial
que estava referenciat
amb el preu
del barril
de petroli
amb el barril
bret
i al final
algú va haver de parar-se
un moment
i dir
és que aquest sector
en el qual
estem intentant referenciar
amb el barril
de petroli
no utilitzar el petroli
llavors
perquè estem referenciant
la congelació
que era
baixaven sous
i el congelem
si el barril
de petroli
puja
no sé què
perquè ho estem referenciant
així
si no hi té res a veure
és el mateix
que dius
jo no tinc ni cinc a la força
però quan la força
et tremola
jo també et tremolo
és absurd
els primers mesos
parlarem
de moltes coses
però entre d'altres
parlarem de referèndums
d'independència
de federalisme
en fi de moltes coses
el Jordi el m'acomiada
perquè has d'anar a un acte
d'aquí
rep els minutets
gràcies per acompanyar-nos
a vosaltres
i t'esperem a la propera tertúlia
seguim parlant
tu i Núria
farem un monòleg
perquè ens seria també
l'altre convidat
el Francesc Bustos
que no ho sé
ja parlem amb ell
però un pare
gràcies Jordi
si és perquè té feina
a la botiga
no, no
escolta'm
si té feina
té feina
té feina
no, no
dic que en parlarem
molt els primers mesos
d'això
d'autodeterminació
de referèndum
d'independència
de federalisme
de tot plegat
com ho veus
aquest recorregul
que ens queda
fins al 25
i en fi
què preus que
és que el 25
jo penso
que és
un tancament
de cicle
no és el principi
és el tancament
és tancar
el que portem
ja molt de temps
cultivant
allò que hi ha
un caliu
i el 25
tanquem
decidim
si seguim
per aquest camí
o ens n'anem cap a un altre
o
què és el que
veritablement
la gent
vol
vol
jo crec que a més
estem en un moment
que la gent
per sobre de tot
el que ha perdut
ja és
la vergonya
i no és que abans
fes vergonya
dir
soc independentista
ja que fa molts anys
que ho diem
i encara no
vermells
vermells
no ens hi hem tornat
però
hem perdut ja
els escrúpols
sense acabar
la paciència
estem tips d'aguantar
de pagar
de seguir
que se'ns tracti
a baqueta
que se'ns faci
allò del banyuts
i pagar el veure
i la gent
ha arribat un moment
que ha dit prou
i a més ho ha dit
jo crec que amb una alegria
i amb un
i amb un
amb un desenfadament
que és
que és positiu
no
i ho ha dit
allò
prou
és que no volem discutir
més el tema
fins aquí hem arribat
el dia 25
jo penso que és el punt
de què
fins aquí hem arribat
i comencem
una nova etapa
i ja
amb il·lusió
i amb una espècie
de
de
mirada diferent
ja no
no és allò
de què
i si
sinó és
si volem aquí
com ho fem
és el que també dèiem
que hem de fer
amb intel·ligència
i d'allò
però
per sobretot
jo crec que hi ha convenciment
amb la societat
per tant
també n'hi ha una part
de societat
que no té aquest convenciment
però sí que
el que
crec que en general
hi ha tota la societat
és el convenciment
que s'han de fer
les coses diferents
a nivell de base
a nivell de
tu que tractes
molt sobre convenis
col·lectius
en sectors empresarials
el transport
que ara podríem parlar
per exemple
del carburant
l'augment dels carburants
que també els transportistes
estan
tocats
per aquest augment
constant
a més a més
que no és que sigui d'ara
sinó que ha anat
creixent els últims mesos
s'ha tocat fons
ja?
la gent està
tan cremada
que ja diu
escolta'm
ja n'hi ha prou
però això no té res a veure
amb els temes
d'independència
no, no, no
anem per un altre camió
ah, val
perquè anava dient
aquí ja
s'ha tocat fons
no sé què dir-te
jo crec que no
jo crec que no
el carburant
el carburant
està pujant
d'acord
però
hi ha molt
transport
que no s'utilitza
el carburant
i que el tenim deixat
de la mà de Déu
en cap moment
en aquest país
hem sigut capaços
d'apostar pel ferrocarril
en cap moment
en aquest país
hem sigut capaços
per apostar
per un transport públic
mira, l'altre dia
em deien
ho faig molt ràpid
que veig que ens queden
només un parell de minuts
em venien uns
i em deien
mira, nosaltres som treballadors
d'X empreses
d'aquí del centre de Tarragona
i no és
i no és de rebut
que per venir a treballar
ara haguem de pagar
una zona verda
una zona blava
una zona lila
una zona taronja
i no sé què
i se'n van anar
a veure l'Ajuntament
i l'Ajuntament els van dir
hi ha un pla de mobilitat
i pum pum
l'han signat els sindicats
i on em venien a mi
com si fos jo la gran culpable
a mi
vull dir la UGD
fosim els grans culpables
que s'haguessin implementat
les zones verdes
o les zones blaves
o les que s'hagin implementat
a la zona aquella
perdona
és que el problema
no és que s'hagin implementat
les zones verdes
el problema és que
no hem sigut capaços
de
amb tots aquests anys
i n'hi ha que fa
molts anys
que estem picant ferro
i que ho estem dient
i que ho estem reivindicant
no hem sigut capaços
de vestir una xarxa
de transport públic
perquè no he interessat
perquè no hi ha hagut
en cap moment
la voluntat política
perquè el transport públic
sempre ha sigut
el que ens ha quedat
allò com la Pepa
allò com
en el seu moment
la regidora de Medi Ambient
ui no sé què
el transport públic
ui no sé què
anava suficientment
econòmic
el preu de la benzina
del gasoll
del petroli
com perquè tots
anéssim a treballar
amb cotxe alegrement
perquè tots
agaféssim un cotxe
a una persona
perquè ens pensàvem
que això
no es col·lapsaria mai
que les carreteres
serien
doncs
cada vegada
més amples
i foten més carrils
ocuparien més espai
i en cap moment
s'ha apostat
pel transport col·lectiu
llavors
ara estem pagant
no les conseqüències
el problema
de les zones verdes
s'acabaria
si hi hagués
un transport públic
ràpid
net
eficient
econòmic
per arribar a Tarragona
a treballar
amb les diferents franges horàries
la gent
tu que vens
de la franja aquesta
de Torre d'en Barra
Altafulla
són històrics
la gent
amb els cabrejos
que agafa amb l'autobús
de les hores aquestes
de 7-8
per arribar a les facultats
que no poden arribar
perquè l'autobús
no els deixa
perquè són
ben plens
o perquè han d'anar de peu
hem de fer una aposta
del transport públic
obrim un debat
que en podíem parlar
el proper dia
Núria Palai
que esquerríem al final
avui has triomfat molt
avui he triomfat
t'afavorit que no vinguessin els altres
un monòleg
Núria
gràcies per acompanyar-nos a la tertúlia
i fins a la propera
que vagi bé
Adéu-siau
Gràcies.