L'última mitja hora amb Josep Pardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Molt bon dia, Josep Pardila.
Edició número 71 de l'última mitja hora.
Ja hi tornem a ser aquí, els divendres, a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Vaja, per passar una mica l'estona, per riure una miqueta.
Perquè estem contents, perquè és divendres.
Sí, perquè arriba un cap de setmana de tres dies.
Oh, és veritat que dilluns és festa.
Que bé.
I a més fa molta calor.
Jo tinc una pregunta.
Per què nosaltres estem de cara al sol i ells estan tan còmodes a l'ombra?
Ah, doncs no ho sabem, senyor alcalde, no ho sabem.
No ho sabem.
Home, nosaltres aquí estem comodíssims.
Estem bé, sí.
Amb aire acondicionat, estem bé.
Si algú ens està escoltant i està, jo què sé, el sol,
i ara mateix li haurem fet molta ràbia.
I a més, és veritat, eh?
A més.
Però bé, hi ha gent que està al sol perquè ho vol,
perquè es vol posar moreno, perquè...
Sí, sí, de fet, és veritat.
I aquí s'està posant crema a l'hora d'ara ja.
Sí, sí, sí, de fet ja ho ha dit abans.
Molt bé.
En fi, com sempre, Miquel, recordem les vies de participació.
Aquella gent que escolti alguna pífia,
algun moment divertit, que ens ho faci saber.
El matí arroba tarragonaradio.cat,
facebook.com i twitter.com barra última mitja hora.
Molt bé, comencem?
Comencem.
I comencem, si et sembla, Pepe,
pels talls que quedaven pendents de la setmana passada.
Que no eren pocs.
No, teníem un que havia de ser tall de la setmana,
el protagonitzava el Josep Mir,
president de la pobla de Mafumet.
Jo crec que escoltem-lo i després...
Ho veurem.
Reflexionem, sí.
Entre avui i màxim demà, això s'ha de decidir.
Jo li he explicat al president el motiu principal
pel que demanàvem jugar el dissabte a la tarda,
i és que el diumenge tinc la primera comunió del meva neta
i llavors faltaria el partit,
que no puc faltar i que m'hauria estat a dos llocs a la vegada,
i per tant li agrediria que fes un esforç,
però que no, que l'esforç no feia cap,
perquè juguen normalment en dissabte.
És a dir, que el problema no és la comunió de la neta,
és el partit.
Era el partit.
Aquí l'important és el partit.
La comunió de la neta, pobra xiqueta,
tot i que ell volia fer als dos llocs.
Ja s'ho va muntar bé i així va comestar als dos llocs.
S'ho va fer venir bé.
Anem a l'espai curar-se en Sabut, de la setmana passada.
De fet, ja vam recuperar un tall
on no acabava de tenir gaire clar algunes paraules.
De fet, la doctora convidada s'inventava paraules.
Ah, no, no el vam escoltar, no?
No el vam escoltar, jo crec que no el vam escoltar.
No, mireu què deia.
No és una epilepsia.
Una convulsió és un moviment anòmal
que es produeix de forma involuntària en la persona
i té un origen en el cerebre.
En el cerebre, en el cerebre, en el cerebre, en el cerebre...
No.
Hi ha una part del cervell que està excitada
i fa que es mogui una part del teu cos
perquè és la que controla aquella part del cervell que està excitada.
Natàlia!
Molt bé.
Bé.
No sé qui té a veure, Natàlia, aquí, però, en fi.
Anem amb l'especial del Tarraco Viva des de la casa Cefus.
Núria Cartanyà està molt segura d'un tema
i, finalment, resulta que aquest tema no era tan...
Que no tenia tan segon, vaja.
No, no.
L'aneu renovant, però, el que teniu, Magí, vosaltres, en teniu alguna encartera, no?
Me deies?
Des del primer, el del Senat.
Perdó?
Enric, l'espectacle del Senat el teniu des de...
No rigueu, no rigueu.
L'espectacle del Senat el teniu des de la primera edició, no?
No.
No.
No?
No.
No va passar l'any passat.
Ah, aquest és nou.
Sí, ho vam fer l'any passat a la Cluenda.
Només ho vam fer una vegada, per això ho tornem a repetir-ho una miqueta.
És que, ojo, que ens posem amb tot, eh?
Sí, és que...
Bé, anem a la setmana passada.
La nostra companya Anna Plaza celebrava el seu aniversari.
És veritat.
Sí, sí, sí.
Està tan jove i tan guapa, l'Anna Plaza, de veritat, eh?
I Quim Pons la volia felicitar en antena.
Que posa una mica d'humor i de música al Sembra Nàftig dels dijous.
A partir de les 8, Anna, per cert, per molts anys, fem el Sembra Nàftig.
Gràcies, Quim.
Avui.
Avui, avui.
Fem anys, ves quina cosa.
Ens acomiadem, com sempre, recordant en titulars les notícies del dia.
Fem anys, ves quina cosa.
Fem anys és important.
És bonic, fer anys, no?
Com més gran, tens més sabidoria.
Cuidao, eh? Cuidao, que hi havia alguns dessurs d'aquí.
Més sabidoria, més experiència, saps?
Més les coses.
És veritat.
És bonic, fer anys.
Sí, sí, sí.
Anem a la tertúria del passat dijous, on hi havia una lluita a fer rissada
entre Argas Sentís i Judit Eras.
I això ho ha fet un govern del Partit Popular, no ho ha fet un govern socialista.
O sigui, el govern del Partit Popular està traient els ajuntaments del forat per pagar els deutes.
A veure, Judit, que estem de tertúlia, no?
Cal que el que faci és la publicitat del PP, dona, que tampoc no cal aquí.
A veure, el govern del Partit Popular...
El govern del Partit Popular estic com a representant del PP.
Jo no sé quant representació de qui desto.
Jo d'iniciativa, però això és una tertúlia.
És una tertúlia, ni és un debat electoral, ni venim aquí tampoc a...
El govern del PP, sota...
Jo explico el que està fent el meu partit.
Tu explica el que fa el teu, que no és res.
Explica-ho.
Toma ja.
Estilo PP, total.
A veure, el que fa...
Estilo d'iniciativa sempre atacant.
El famós reial decret que ha aprovat el govern del Partit Popular.
Toma ja, toma ja.
Era la coletilla.
Doncs si et sembla, anem amb els talls d'aquesta setmana.
Vinga, va.
I anem amb el sempre-nàstic.
Com dèiem, tenim diversos partits a analitzar.
El primer, el passat diumenge, contra el Murcia, la nova condomina.
La Tere animava els nostres companys d'esports d'aquesta manera.
És la música de los presuntos implicados, un grup murcià tot i que ha fincat a València.
Així tornem al futbol.
Todes les flores, com les flors del nostre sempre-nàstic, el Quim,
i el Jordi, plantats a la condomín.
Endavant, companys.
Ha quedat molt bé, eh?
Per animar-vos una mica.
Per cert, s'està tapant i de valent a la condomina.
A més, va ser com un poema, eh?
Sí, plantats.
Tot i que el Quim Pons continua a la seva bola,
però, per cert, que s'està tapant el cel, no li va donar molta canxa, no.
Per cert, que aquell dia s'estava tapant el cel i feia vent,
i el Quim, doncs, literalment perdia els papers.
Des de la defensa d'Ursal 2, Mario Marín.
Què passa?
Espera que fa ben, eh, Blanc.
Mario Marín Soto, ajudó a 20 anys, murcià, format el planter del Murcia.
A seu costat, d'Ursal 8, Pedro.
Ah, ah, ah, ah.
Bueno, Pedro jugarà a las 3, yo creo que jugarà a Emilio Sánchez aquí.
Qui juga? Emilio Sánchez.
Doncs vinga, d'Ursal 8, Emilio Sánchez Fuentes.
Banda dreta, d'Ursal 18, el Biol.
Miguel, el Biol, jugador del Real Murcia.
Pedro Antonio Sánchez a Moñigo.
Molt bé.
Déu-n'hi-do.
Moñigo.
Clar, feia vent, Jordi Blanca va per una banda, el Quim per l'altra.
Després el Quim li fa la culpa, diu que li desordena.
Però no sé, no ho sé exactament.
No ho sé, no ho sé, aquí, qui era el culpable.
Vinga, seguim.
El Jordi, també, en aquesta retransmissió, tenia un petit lapsus lingüístic.
Lingüístic, sí.
L'Àngel ho irrecriminava, el Jordi no l'escoltava.
Bé, que va ser un embolic.
I la casa cinc barrer.
El Girona, però recupera SEO.
A la zona ampla, lluita Christian Russo.
Se'n va encarar la pilota, el Seu van i falta.
Escolta, que el Girona va ser...
Jordi, el Girona va ser el darrer partit, avui no, eh?
Ostres, perdona, Àngel, que no t'estava escoltant,
però el Jorge d'Alessandro acaba de llançar una cadira.
O sigui, que hi ha alguna cosa que no li acaba d'agradar, eh?
Què em deies, Àngel, per cert?
Jordi, no t'escolto.
Mira, doncs igual.
Bé, si al final...
D'Alessandro.
D'Alessandro llançant cadires.
No ho entenc.
Jo tampoc.
Per cert, tu havies sentit mai aquella expressió
de ballar la conga de Jalisco?
Sí, la conga de Jalisco.
És aquesta, no?
Sí, sí.
Segur?
Home, clar.
Preguntava el de Nick Gallego,
què farem si marca Peragón, Jordi?
Gol de Peragón.
Doncs se la balla.
L'Hangadi que ballava la conga,
exacte.
La conga del Canuto.
La conga del Canuto.
Amb els companys de la ràdio de Múrcia.
És el mínim que...
La conga de Marufo.
És el mínim que pot fer, eh?
Que per això se'l paga.
Bé, amb ella la resta de jugadors...
La conga del Canuto.
És nova, aquesta.
No ho havia sentit mai, això.
No, jo tampoc.
Com es cantaria, això?
Doncs li preguntarem a l'Àngel Cancia que ho canti, no?
I que ho canti, sí, sí, sí.
Bé, Miquel, fa temps va ser Filip Ollas.
És veritat.
Després va ser Aitor Menta.
Senyor Menta, sí, senyor.
I ara és...
Ho escoltem, no?
Sí, sí, millor.
Davant de les palmes,
el Francisco Javier Pérez
crítica amb Àlvaro Rey
i el seu paper avui sobre el terreny de joc.
Techo un quiqui, techo un quiqui, techo un quiqui.
Uau!
Ala, arroba carteres,
diu després del resultat d'avui de la condomina,
techo un quiqui, techo un quiqui.
Va, prou, eh?
Va, prou, eh? De veritat.
Aviam, un moment.
Com te pots dir a les xarxes socials
techo un quiqui?
O sigui que és techo un de nom
i quiqui de cognom, suposo, no?
No, no, és te de nom, chun,
de primer cognom i quiqui de segon.
Techo un quiqui, vale, és xinès o japonès.
Ah, clar, potser és...
Techo un quiqui, igual és japonès.
Bueno, senyor chun quiqui,
doncs faci cap a la ràdio amb el senyor Menta,
també amb els DNIs,
i aquí ja ho aclarirem tot.
I tots junts.
I tots junts.
Un dia els podem portar al programa.
Sí, vaja.
Allà al teu costat el techo un quiqui.
I aquí el meu, hay tormenta.
Allà, el Filip Ollas.
Molt bé, molt bé.
Anem al partit d'aquest dimecres
contra el Deportivo.
És que a la terra la faran torna boja,
perquè entre el Canal Plus,
marca televisió,
que si punxa amb el so,
que si canviem de canal...
Escolta, escolta.
Avui els companys del Plus
agafen a Jesús Mari Serrano.
Estàvem mirant un altre canal
i han fet aquesta connexió amb Tarragona,
no?
Estàvem mirant el...
Quina sèrie mirava?
No, no, no, un altre canal de futbol.
Bé, estàvem mirant marca televisió
i han fet aquesta connexió amb Tarragona,
amb el nou estadi.
S'ha vist la imatge que expliqueu.
Tere, dos segons.
Endavant, endavant.
Ara ve a Canal Plus.
No sé si podeu punxar so.
Vinga.
El teniu?
No podem?
A veure la Sílvia Reacomé.
D'acord.
És que estan creuant a Serrano,
suposo, un Raül Ruiz.
A veure.
Antics amics.
Sí, a veure, mira.
em vaig a escoltar-ho directament
mentre la Sílvia ho busca.
Sí, podem intentar-ho?
A veure, ara el tenim, eh?
Sí, aviam.
Vinga.
Té n'hi por ahí?
No?
Mira, acaba d'acabar, eh?
Que em posem...
S'ha acabat.
Ja s'estan, gràcies.
Jo crec que ha estat amb to bastant cordial
i animat, eh?
Doncs s'ha acabat, s'ha acabat.
Per ser, no em comentava en tercer gol del Celta, pot ser?
A veure, espera't, va.
Torno de nou al meu canal de capçalera.
Tenim boja, Tere, ho sento, però és que...
Ai, boja, nene, ai, boja, nene.
Si a part ens preocupis...
Comentaven aquí els comets de...
La fan tornar boja.
La fan tornar boja, sí.
I atenció, Miquel.
Vinga, posa la cirereta del pastís.
Atenció, com resumeix el Quim la situació.
Pensa que no estem en hora i protegit, eh?
Que estem en hora i protegit, eh?
Vull dir.
Ah, que estem, no?
Sí, sí.
Bé, però podem fer una excepció?
Vinga, va.
Va, que ens perdonin aquells nens que...
Tapeu-vos les orelles, els nens.
Això, tapeu-vos les orelles.
Molt bé.
Perquè, clar, Quim ho deia en horari ja
ben entrada gairebé a Benit.
Cap a les 11 de Benit.
Àngel.
Digue'm.
Quina hora és, Blanc?
Ara mateix un quart d'11, pràcticament.
Un quart d'11.
Perdó, eh?
La mare que els va arribar a parir.
Molt bé.
Aquest era el resum.
Aquest era la paraula.
I aquest dimecres, al descans del partit,
a la secció de la porra,
rebiem trucades d'oients
que utilitzen la ràdio pública
per enviar-se petons i besitos.
Que no és bonic, això.
I declaracions d'amor.
Sí, senyor.
Tenim una altra trucada,
la primera, per concursar.
Bona nit.
Bona nit.
Amb qui parlo?
Bona nit.
Hola, t'escolto, amb qui parlo?
A la morga sol.
Amor, què passarà?
Quin serà el resultat final?
1 a 2.
1 a 2, a favor del Deportivo,
per tu et queda apuntat.
Vale, i un besito,
i un besito a la Marta Mañé.
Besitos, adéu.
Molt bé, gràcies.
Adéu.
977, 24, 40.
Per la porra, bona tarda.
Hola, bona nit.
Ai, bona nit, com et dius?
Marta Mañé.
Marta, què passarà?
Un 2 a 1, a favor del Nasti.
Doncs un 2 a 1 pel Nasti,
que queda apuntat per tu.
Saludo també la morga sol.
Hola.
Doncs vinga, un besito també per la morga sol.
Marta, que vagi molt bé.
Hi ha molta enveja, eh?
De veritat que sí, de veritat que sí.
No, no.
Per tant, o sigui, a morga sol li enviava besitos a la Marta Mañé,
i la Marta Mañé, saludos a la morga sol.
Jo soc fan incondicional de morga sol i Marta Mañé, ja ho dic ara.
Sí, sí, sí.
De veritat, eh?
Ens recordem fans.
Sí, sí, sí.
Més coses tenim temps?
Fantàstic, sí, tenim encara temps.
Anem a diverses cosetes d'aquesta setmana,
per exemple, a l'Espèrit Tothom d'aquest dilluns,
on un convidat teu, Miquel, precisament,
li sonava el mòbil mentre estava fent l'entrevista.
Ho va passar malament, eh?
Escolteu.
Allí va haver...
La persona que es considera màxim responsable...
...del que governa la Generalitat,
que va rebre una sonora pitada.
Tiene telefonitis.
Molt bé.
Doncs tenim un telèfon mòbil
que, com els nostres llets escolten,
hauràs...
Estava sonant.
Sí.
Estava sonant, sí.
És que em vaig posar jo més nerviós
per ser que el convidat, no ho sé.
Sí, sí.
Més coses a l'informatiu d'aquest dimarts.
La nostra companya Anna Plaza presentava,
donava pas, vaja, a la secció
Fem un clic.
Allò que fas cada dia, no?
Sí.
Un clic de clicar.
Un clic de clicar.
Vuit minuts per les vuit del vespre.
Moment de fer un clipi, clipi, clipi, clipi.
Donar un clic i donar un cop d'ull a la nostra pàgina web,
tarragonarradi.cat.
Clipi, clipi, clipi, clipi, clipi.
Un clipi, clipi.
Un clipi.
Un clipi.
I atenció, Miquel, jo crec que et deixo l'honor
que presentis el següent tall.
Doncs era també aquesta setmana,
Sílvia García fent-li una entrevista al Rafa Pons.
Vaja, aquí es van ajuntar moltes coses.
Una expressió d'aquestes catalanes
de tenir la mosca detrás de l'orella.
La Sílvia ho va intentar portar al castellà.
Vaja, escoltem-ho.
Aquest era el resultat.
Cuando te salen bien las cosas,
creo que la felicidad es más...
Yo creo que es más difícil de explicar.
Yo creo que es sospechosa, Máns, en esta cultura nuestra.
Es rara, es rara.
Estoy bien, pero ¿hasta cuándo?
Sí, sí.
¿Cuándo cambiará la historia?
Siempre tenemos el isi detrás de la mosca.
Siempre tenemos el isi detrás de la mosca,
digo, de la oreja, ¿no?
Sí, sí.
Como una mosca ahí cojonellirguilla,
cojonellirguilla, con perdón.
La mosca cojonellirguilla
que tenemos detrás de la oreja.
De la orejília, de la Sílvia, sí, sí.
Bé, crec que també has de continuar tot.
Ah, doncs, mira,
doncs continuem amb la unitat mòbil
sobre la vaga d'ensenyament,
que vas anar-hi tu aquest dimarts, no?
Sí, una concentració sorollosa
que feia endavant de la subdevegació.
Molt sorollosa.
Molt sorollosa.
Tant sorollosa
que tenies real, verdades problemes,
veritables problemes
per escoltar el Ricard i per entrar en antena.
Anem a comprovar in situ
l'impacte d'aquesta primera mostra
pública, podríem dir,
de la jornada de vaga avui
amb el sector de l'ensenyament.
en una concentració al carrer Sant Francès.
Joan Maria Bertran,
Josep Ardila, bon dia.
Perdoni.
Per a estar en directe.
Ja ho sentim de fons.
Els xiulets,
la protesta,
la cassolada.
A veure si ens escolta
el nostre company
Josep Ardila.
Josep Ardila,
és per aquí o...
És Josep Ardila
que està mirant
de parlar
amb alguns
dels protagonistes
de la convocatòria.
De seguida
connectarem.
Hi ha molts xiulets
que sentíem de fons.
Josep Ardila,
bon dia.
Bon dia, Ricard.
Molta gent?
Molta gent.
De fet,
se'ns feia difícil
escoltar-vos
perquè, com dèiem,
hi ha una concentració
que...
que ens acompanya.
Josep Maria Cartanyà.
Josep Maria,
bon dia.
Hola, bon dia.
Avui vaga unitària
de l'ensenyament.
De moment,
quina valoració feu
des de les indicats
de...
Ai, ai, ai.
Tenim problemes
amb el micròfon autònom.
A veure si ara
el podem escoltar
a Josep Maria Cartanyà.
Endavant, Josep.
Ens escolteu?
Sí, ara sí.
Endavant, Josep Maria.
Déu ne'ó, quin sol.
No va ser la millor
unitat mòbil.
És que jo no trobava
Josep Maria,
l'estava buscant per allà
i bé, al final
ho vaig trobar,
ja ho podeu comprovar.
Què fem?
Ho acabem aquí?
Les coses del directe.
Digue'm.
Ho deixem aquí, no?
Sí, sí, sí.
Doncs mira,
ens n'en sobrat
un, dos, tres
per la setmana passada.
Per la setmana vinent.
Per la setmana vinent.
Molt bé.
Què, bé?
Va dilluns festa, eh?
Dilluns festa.
Mira,
igual també vaig a posar
el meu crema.
Ah, doncs mira.
Sí.
Bé, doncs ja
et trobaràs el Ricard.
Molt bé.
Sí, sí.
Bona setmana.
Bon cap de setmana.
Adéu a tothom.
Adéu.
Miau.
Miau.