Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A mi em consta que també un company, no sé si et refereixes al mateix, l'August Ballbé, que em sembla que estava de vacances i suposo que tot correctament, però vacances una mica troncades, això sí.
No heu d'anar prou al cor de la Marató a Nova York, no? Cap dels tres, que la fan el cap de setmana?
43.000 persones, eh? 43.000...
És que estem veient imatges ara mateix del pas del Sandy, d'aquest rastre de bastador que ha deixat, i déu-n'hi-do, eh?
Ahir comentàvem, de fet, a l'inici de la tertúlia, que clar, veiem aquestes imatges pràcticament en temps real, i que és com si estiguessin immunitzats, no?
Com si semblés que això que està passant a l'altre costat de l'Atlàntic, com si no ens afectés, com si ho veiem de forma com a difusa, fins i tot, no?
Ho veiem lluny, però això està passant aquí al costat, hi ha persones conegudes que són allà, que ho estan vivint, i que ara, de fet, l'Ignaci comentava que Nova York no s'havia paralitzat des dels attentats contra les Torres Bessones, no?
Sí, efectivament, vaig llegir que era la primera vegada a Nova York, pràcticament té aquesta fama, és una situació que no s'atura mai, que dura 24 hores al dia, i aquesta vegada feia 11 anys que no s'aturava,
i abans es parlava fins i tot que feia pràcticament 50 anys que no havia patit una situació com aquesta, amb la qual cosa demostra que és una situació excepcional.
Aquí a Espanya o aquí a Catalunya, això és bastant més impensable, no? Perquè no és una zona que puguin venir huracans d'aquestes característiques, no?
Sembla aquell més propi d'aquestes zones, i afortunadament aquí, tsunamis i huracans a la Mediterrània, doncs afortunadament no tenim aquest problema.
Concha, Ramon, estem acostumats tant a veure imatges com aquestes que ja no... ¿Estamos immunizados?
Pues un poco sí. Yo creo que la... Te voy a decir una cosa que es bruta y cruel, pero hace poco salió unas imágenes de una muerte en directo,
de un asesinato en directo en no sé qué ciudad, yo no me acuerdo, en un telediario, no? Y, por ejemplo, mi hijo decía, uy, queda mejor en las películas,
que no le cuadraba, la escena real no cuadra con lo que estamos tan preparados a ver, ¿no?
Yo me quedé helada porque es verdad. Ya casi casi dirías que no te afectan las cosas, las ves tan lejos y estamos tan habituados a ver imágenes de lo mismo y de lo mismo y de lo mismo
que al final, pues parece que ya... Que estem acostumats, ¿no? Sí.
Sí, bueno, sembla ser que des de la guerra del Vietnam, que va ser la primera guerra televisada que es va comentar,
doncs, bueno, els mitjans de comunicació ens han anat abocant cada vegada aquestes imatges tan impactants
i que per l'habitualitat amb què es reprodueixen, doncs, realment les tenim a casa mentre dinem, mentre sopem
i la veritat és que a vegades certament no aprecies la veritable cruesa de les mateixes, no?
T'acostumes a veure-les com a normals, no? Com si d'alguna manera assumíssim que hi ha una part de la població del món
o a vegades no del món, a vegades més propera a nosaltres que per definició ha de patir, no?
I sempre quan això no ens toqui a nosaltres, doncs, d'alguna manera sembla que ho acceptem.
És una situació perplexa, sí.
No sé.
Sí, bueno, efectivament el que diu el Ramon, no?
Que les imatges de la televisió, per crues que siguin, a vegades les estàs veient en unes situacions personals
de completa calma, a casa, dinant, amb la família,
i, bueno, i perden aquest sentit que realment tenen de drama
i fan que, bueno, que ens anem acostumant poquet a poquet a veure catàstrofes i patiment de l'altre
i que d'alguna manera no ho sentim o no empatitzem tant com podria ser, no?
Suposo que imatges potser de persones, a vegades les imatges són de catàstrofes
que es veuen paisatges amb destrosses de cases o cotxes o inundacions
i potser no afecta tant, no?
Suposo que la imatge de persones patint aquest tipus de drames
doncs seria molt més colpidor, no?
Sí, digui, Consa.
No, jo vull dir que a vegades quan individualitzes la cosa
i veus una qüestió ja personalitzada
entonces sí que reacciones
perquè, per contrast, la pel·lícula aquesta que se llama Lo imposible
que està dando la visió particular de una família, además española
pues ha generat, vamos, ríos de lágrimas
y de gente que va a verla y de interés
y la gente lo sufre y se identifica, no?
Quizà és això la falta de cercanía concreta
lo que nos mantiene tan absurdo
lo que dice él
pues estás cenando y ves la tele
y ves unos pobres que están allí
y bueno, pues, ¿qué le vamos a hacer, no?
En cambio, cuando ya es con nombre y apellidos
y una cara parece que sí, que gracias a Dios todavía
nos golpea, ¿no?
Sí.
I crec que també lo que diu la Concha es muy acertar
la intencionalitat, ¿no?, de la pel·lícula en aquest cas
que crec que està molt aconseguida, no l'he vist encara
però crec que està molt aconseguida
però és que ens trobem en una situació òptima, ¿no?,
per poder-ho patir
que és que estem en una sala
predisposats a veure una pel·lícula, no fem res més
ni parlem, no hi ha llum
i damunt la pel·lícula està individualitzada
amb personatges amb els quals empatitzem
amb els quals se'ns fan propers
i per tant podem patir les seves desgràcies
i tot això, doncs, adornat amb música
i amb una sèrie de condiments tècnics
que fan que ens busquin arribar al fons del nostre sentiment, no?
En canvi, doncs, el que comentava l'Ignasi
vull dir, estem...
les notícies reals, no?
Per més que aquesta pel·lícula estigui basada en fets reals
no deixi de ser una ficció sobre una realitat
però les notícies reals, les imatges reals
les veiem en un context absolutament deformat, no?
No estem pendents 100% de la notícia
se'ns presenten d'una forma seqüenciada
amb intervals de notícies tràgiques
després notícies d'una quotidianitat més fàcil
i això fa que d'alguna manera
ho anem assimilant sense profunditzar
amb el drama real que s'està vivint
Faré un pas més i us faig una pregunta
no sé si creieu que això...
Hi ha alguns estudiosos que ja van per aquesta línia
ja ho afirmen
que aquesta mena de desconexió
d'una realitat dura
o d'una realitat amb imatges cruentes
ens pot arribar a afectar fins i tot el sentit comú
el sentit comú de tots plegats
els valors del sentit comú
el mateix sentit comú
o els valors que imperen
que hauríem d'imparar
el que hem adquirit amb el pas dels anys
que en teoria inculquem els nostres fills
i els nostres fills i els seus fills
que puguem arribar a perdre
aquest sentit comú
aquest sentit de valors
hubo llunyó
Bueno, claro, eso parece que és evidente
¿no?
Hi fenòmenos històricos que te lo demuestran
quan el més gordo i el més evidente
per exemple
pues fueron les bestiades del Hitler
o sigui
había una població totalmente conforme
y asèptica
y que dejaba pasar
unas cosas que atentan
contra el sentit comú
no, contra lo siguiente
y sin embargo
hubo una resistencia alemana
que todo el mundo olvida
hubo gente alemana
que no estaba de acuerdo
y que lo pagó bien caro
eso nunca se dice
pero bueno
y en Serbia
y los que mandan imponen un criterio
y todos están contentos
¿no?
se adormece la gente
y bueno, pues
a una escala diferente
yo creo que eso está pasando
está pasando
porque los valores
que se nos están repitiendo
día tras día
tras día
tras día
pues son
el consumo
el que más tienes
el que más vale
la ley del menor esfuerzo
el pelotazo
pues
que me quiten lo bailao
en fin
eso está en la calle
y claro
la propaganda
no falla nunca
la idea
de la propaganda
ay, venga, ay, venga
y yo claro que creo que afecta
a més a més
amb una llau
una auténtica llau
d'informació
que reben el dia a dia
que tot el dia
estem rebent impuls
no?
a més a més això
no?
és a dir
moltíssima informació
que pot ser
que fins i tot
en algun moment
tinguem una mena
de caos mental
que no sapiguem
diferenciar entre
el bé i el mal
no sé
sí
bueno
jo havia sentit
els periodistes
probablement
en sabeu més
d'això
però jo havia sentit
alguna vegada
doncs això
una mica
entre cometes
la banalització
de la informació
no?
en el sentit
que el que apuntava
també el Ramon
que amb un
telenotici
amb un telediari
amb un noticiari
d'alguna manera
es concatenen
una sèrie de notícies
que passa
d'un dramatisme
tremendo
d'una família
que pugui
patir un drama
una catàstrofe natural
qualsevol situació
d'aquestes
a continuació
amb un espai
de 4 segons
passar als esports
o passar
amb una festa
que celebra
no sé on
llavors
realment
almenys amb la televisió
és que no et deixa
temps
ni de pensar
ni de
reflexionar
sobre el que
acabes de veure
o sigui
veus
això
un drama
i al cap de 3 segons
canvies
completament
la dinàmica
mental
i estàs veient
una cosa tan
poc
diguem
important
entre cometes
com un resultat
d'un partit de futbol
amb la qual
sí
efectivament
jo crec que arriba
el moment
que se't deu crear
no sé
explicar-ho evidentment
psicològicament
però se't deu crear
una capa
d'una pendura
que fa que
no empatitzis
amb aquest tipus
de situacions
que ja dic
que si no és
de veure una persona
amb la que
realment
te puguis
identificar
arribar un moment
en què
no et fa cap
efecte
bueno
jo també opino
que també
hi ha
una part
d'autodefensa
perquè
recebim
tal quantitat
d'informació
tanta
diàriament
de tantes coses
que també
estaríem
tot el dia
llorant
debaixo
d'una mesa
sin poder
fer
que també
jo crec que també
hi ha una part
d'autodefensa
o sea
d'autoprotecció
no pots atender
psicològicament
i emocionalment
con tota la intensitat
que se mereix
a tantos frentes
no podríem
dar un passo
jo crec que també
debe haver
digo debe haver
perquè jo psicologia
tampoc sé
però
debe haver
una part
d'autoprotecció
de selecció
mental
que te permita
seguir
con tu dia a dia
digo jo
no lo sé
sí sí
es muy probable
que bueno
que el cerebro
desarrolle eso
una manera
de autoprotegerse
delante
de este tipo
de dramas
cuando te vas acostumbrando
antes supongo
que una persona
hace no sé
dos siglos
pues veía dramas
muy cercanos
y mucho más
bueno
algunos más graves
evidentemente
pero no creo
que en su vida
pudiera
tener tanta
tanto bombardeo
de información
y por tanto
también
de noticias
malas
en su vida
eso seguro
o sea
que eso
realmente
es digno
de estudio
de hecho
rebemos tanta
información
nosotros
en un sol día
como
cuando hemos pasado
de la edad mitja
en toda la su vida
o sea
imagineu vos
claro
nosotros
estamos en toda la vida
per processar
per processar-ho
diguéssim
i no era ni
de la notícia
que hi ha avui dia
i en fi
parlem
cambiament de qüestió
parlem
que ha dit el rector
de la Rovira i Brigili
que no es pot
que no es pot retallar
més
el que diem
transferències corrents
els diners
que van
del pressupost de la Generalitat
a pressupostos
de les universitats
els transferim
per funcionar
a les universitats
equivalen
al 0,38%
del PIB
de Catalunya
0,38%
del PIB
de Catalunya
dic això
perquè
aquesta és una xifra
que
la comparació
amb tot l'entorn
que ens és proper
ens mostra
que és clarament
insuficient
doncs
he qualificat això
d'insuficient
el finançament
recorda que
a la universitat
la contenció que s'ha fet
es continuarà fent
però que ja no es pot
anar més enllà
és a dir
no es pot
baixar més el llistó
sinó doncs
per allà
el sistema universitari
i esteu d'acord?
Bé
jo no tinc
gaire element
de judici
si
haig de pensar
que si aquest senyor
ho diu d'aquesta manera
probablement
sigui així
realment
per una mica
de sentit comú
si es va retallant
retallant
fins a un nivell
que baixa
per sota
del
suposo que
un mínim
exigible
evidentment
es ressentirà
la qualitat
de la
la qualitat
de l'ensenyament
universitari
i
evidentment
afectarà
en el futur
cosa que em sembla
realment
trist
especialment
les retallades
totes són
lamentables
però
evidentment
amb educació
i amb
sanitat
són les que
potser
més
afecten
Sí
a la mateixa manera
llegia aquest matí
no sé en quin diari
que feia una comparació
respecte de les retallades
que es van
realitzar a Alemanya
el 2004
crec
que es va fer una retallada
me sembla que del 30%
del pressupost de defensa
i si més no
tot
cohabitant amb aquesta retallada
el que es va fer
va ser incrementar
el pressupost
d'ensenyament
i d'educació
no sembla que siguin
la inspiració
del govern
d'aquest país
retallar
amb sectors
que la societat
d'una forma unànima
considera
que són
prescindibles
que no són
necessaris
que no són
necessàriament
estratègics
per
assegurar
el benestar
de les futures
generacions
i en canvi
el que s'està fent
és retallar
amb serveis socials
s'està retallant
amb sanitat
i s'està retallant
amb educació
evidentment
com comentava
l'Ignasi
fa un moment
no tenim elements
per valorar
quin és el límit
de retallades
que es pot realitzar
però evidentment
hi haurà un límit
no es pot retallar tot
i sacrificar
la qualitat
de l'educació
de les generacions
futures
que estan en formació
crec que
ens pot portar
conseqüències
irreparables
en el futur
Conxa
Sí, es que lo comentamos
me parece la otra vez
en la tertulia última
que recortar
en educación
y en sanidad
también
desde luego
pero es que recortar
en educación
empobrece
al país
a la larga
y a la corta
y todo lo que se invierte
en lo que se ha invertido
en formación
de personas
que ahora pues se van
porque se tienen que ir
pues es una inversión
perdida
y además
si no somos competitivos
de esta no vamos a salir
entonces claro
el problema
que deben tener
digo yo
es que de donde
sacan el dinero
porque
el grado
de endeudamiento
y el grado
de falta
de medios
me parece que ya
está llegando
a límites
que los ciudadanos
de a pie
creo que ni nos hemos
enterado bien
pero claro
parece una torpeza
ya lo dijimos
la otra vez
es justo ahí
donde tenían
que conservar
lo máximo posible
pero no es solo
la enseñanza
universitaria
los colegios concertados
aquí en Cataluña
por las noticias
que vemos de aquí
en otros sitios
no sé
no reciben
la parte de subvención
son las familias
que están adelantando
dinero
y entonces
el otro día decían
entre que el Estado
no nos da
el gobierno
no nos da
lo que nos debe
y entre que las familias
no tienen dinero
para pagar la mensualidad
y algunos
les estamos fiando
entre cometas
porque no hay
pues creo que los centros
tienen para un año
de funcionamiento
los colegios
los colegios concertados
o sea que es que
va mucho más allá
de la universidad
estamos hablando
ya de lo básico
entonces pues mal
malamente
parlem de otras cuestiones
avui tres advocats
a la tertulia
volíem parlar
també d'aquest projecte
de llei
que preveu pujar
les taxes judicials
també l'apuntava
en Conxa
recordeu
l'última tertulia
ja se'n parlava
i avui de fet
passa al penúltim examen
podríem dir
al Congrés de Diputats
la Comissió de Justicia
doncs
en plena competència
legislativa
debatrà
esmenes presentades
pels grups parlamentaris
i rematar el projecte
després al Senat
estem parlant
de recaptació
de les taxes judicials
considerant
entre els 50
i els 750 euros
si no corregiu-me
i que diuen
que es destinaran
de forma íntegra
a finançar
el servei de justícia
gratuïta
la Conxa
la Conxa
la Conxa
no
no
no
porque eso
no puede ser
por definición
porque las tasas
son unas
cantidades
que administrativamente
se cobran
para financiar
lo que tú
estás recibiendo
de la administración
tú pagas
10 euros
cuando vas a la policía
para hacerte el pasaporte
y esa es una tasa
que va
a papel de pasaporte
y a sellos
del pasaporte
entonces
no
porque
si
la financiación
de los abogados
del sistema de justicia
gratuita, es para
unas personas. Y la tasa
para litigar es para todas las
personas. Por tanto, están pagando
unas personas una tasa de un servicio
que no tienen. O sea, que no.
El sistema legal de tasa
no es el que está diciendo el señor
Gallardón. Ahí hay una
perversión del sistema
de las tasas. Y son unas
tasas que ya hablamos la otra vez.
Van a pasar hoy el trámite parlamentario
del Congreso. Quieren que pasen
al Senado y que se aprueben en noviembre
y que estén para el 1 de enero
listas para su aplicación.
Entonces, son unas tasas que hasta el PP
ha metido enmiendas
y es suyo el proyecto
porque son gravísimas
en la cuantía. Porque
ya hablamos que para apelar
cualquier procedimiento civil tienes que pagar
sobre el papel 800 euros
que no recuperas jamás
porque son tasas precisamente.
Y estamos
hablando de que se ha grabado
el orden social, lo laboral,
que nunca había tenido
siempre, por definición, siempre había
estado exento por su propia naturaleza.
Estamos hablando de que se está
grabando el derecho de familia,
que es un derecho que tú no puedes
obviar. Tú no puedes
liquidar tu vínculo matrimonial
en una mesa pactando
porque es de orden público.
solo puede disolverlo un juez.
Por tanto, te están obligando a pagar
cuando tienes necesariamente
que ir y no tienes ninguna
otra opción.
Es decir, entonces, claro,
están llegando a límites que los
colegios de abogados,
la Asociación Española de Abogados
de Familia, las asociaciones de
fiscales, jueces para...
Todo el mundo se ha
quejado, todo el mundo ha pedido
que lo reconsideren y estamos
hablando de lo que dijimos la
otra vez, o sea, de unas tasas que
ya tienen el carácter de
disuasorio, o sea, para ir al
juzgador hay que pensárselo mucho,
tengas o no tengas razón, ¿no?
Totalment d'acord amb lo que
diu la Concha, disuasories y a
part, absolutament recaptatóries.
Lo que s'intenta ya es recuperar
diners per destinarlos a altres
partides, el que comentava la
Concha té tota la raó, la taxa ha
d'anar destinada a l'objecte de la
recaptació, no destinada a altres
partides. La justícia gratuïta és
un dret que deriva directament de la
Constitució, del dret de defensa, i
per tant ha de tenir les seves partides
pressupostàries independents, que no
tenen per què anar vinculades al fet
que algú se'l gravi amb una taxa per
recórrer una sentència judicial.
que moltes vegades serà una persona que
en aquest cas el que es buscaria és que una
part de la població sofregués de forma
directa un dret constitucional.
Això no és així, la justícia gratuïta
evidentment s'ha de pagar dels
pressupostos de l'Estat d'una forma
independent. I bé, se'ns està portant cap a
una situació realment complicada, realment
complicada, perquè les taxes són totalment
abusives, i el que farà realment és
privar el ciutadà del dret a la tutela judicial
efectiva, perquè davant de la seva pretensió legítima
de reclamar un dret judicialment, se l'haurà de restringir moltes
vegades perquè no podrà fer front a la taxa i a les despeses que li
ocasiona el procediment.
Ignaci.
Sí, bueno, poc més que afegir el que han comentat els meus companys,
absolutament d'acord amb el que diu la Concha i el Ramon,
jo tampoc veig en cap cas que la justificació de la imposició d'aquesta
taxa per part del ministre de Justícia tingui res a veure amb la justícia
gratuïta. Jo crec que s'aprofita simplement una situació en què hi ha
altres llocs en què els advocats del torn d'ofici no estan cobrant, per
exemple a Madrid, que fa un any que no cobren, hi ha d'altres llocs, i s'aprofita
diguem com el diu vulgarment que el pissuer que passa per Valladolid
per imposar, establir una taxa aprofitant aquesta dificultat de pagament
que per l'altra banda té transferit les comunitats autònomes i en canvi
la taxa la cobra directament a l'Estat Central, al Ministeri de Justícia.
Amb la qual cosa em sorprèn una mica que es pugui vincular una cosa amb
l'altra quan a part del context on s'aprodueix no tenen absolutament
a veure. De fet, els que paguen la taxa són els que no tenen justícia
gratuïta, perquè precisament el que té justícia gratuïta no paga les
taxes i en canvi el que no la té, perquè té uns ingressos suficients
com per poder o no arribar al límit que ha establert la llei de justícia
gratuïta, doncs té que pagar aquesta taxa. L'altra justificació, d'altra banda,
és la que hi ha massa litigiositat. A mi em sembla, jo porto 22 anys de
exercici, es parla que hi ha un ús abusiu de la justícia, de l'administració
de justícia, i jo, francament, no l'he vist mai. És a dir, excepte casos
puntuals, però molt puntuals i excepcionals, que són quasi ja, bueno, com
dic, molt estranys, la gent no litiga perquè tingui ganes, la gent no va al
jutjat perquè s'ho passa bé. És que em sembla sorprenent, no? Em sembla
sorprenent que es pugui parlar que hi ha una gran litigiositat. Això
precisament, amb els índexs, quan es fan dels països més avançats, es parla
que el nivell de litigiositat, o sigui, de quan la gent va al jutjat, no és un
demèrit, no és una situació de tercer món, sinó que precisament és d'una
societat avançada, és una societat que reclama els seus drets, el reivindica i
els exerceix els tribunals, que és on ho té que fer, d'una manera
civilitzada. Per tant, parlar que hi ha massa pleits em sembla, ja dic,
sorprenent perquè estic convençut que no hi ha un abús. Es parla, també, d'una
altra banda, de la segona instància, és a dir, el ministre parla que la primera
instància les tasses són més reduïdes i que, a canvi, la segona instància,
l'apel·lació d'un pleit, una vegada s'ha dictat la sentència, doncs la taxa és molt
més alta. Això significa, en definitiva, reduir una cosa que també
està a la Constitució, que és la doble instància, que es pugui revisar el que
ha decidit un jutge per uns altres jutges, perquè tots ens podem equivocar, jo i
qualsevol jutge exactament igual, perquè tots som humans, i, de fet, hi ha una taxa
també, jo no sabria dir, una tassa o un mòdul, diguem, de sentències que
es revoquen per l'audiència provincial o que el Tribunal Superior, del jutjat que
sigui, revoca. Això significa que és una cosa absolutament assumit i normal que un
Tribunal Superior pugui considerar que, davant de la mateixa situació, el criteri sigui
diferent. El fet d'establir una taxa, per exemple, especialment amb les
apel·lacions de 850 euros o 750 euros, em sembla abusiu, recaptatori, bueno, no tinc
qualificatius ja per qualificar-ho, no? O sigui, em sembla un abusí, de fet, no és una
qüestió corporativa, perdoneu que m'allargui una mica, perquè és que m'ha...
També en 700, no? Sí, és un tema que realment fa molt de temps que s'està tractant
al col·legi, amb companys, i ja dic, no és una qüestió corporativa que es pugui
entendre des del punt de vista dels advocats, que avui som aquí tres, no? No és això,
sinó que els mateixos jutges, ara recentment, em sembla que va ser la setmana passada,
va haver-hi una reunió, em sembla que va ser a Toledo, de presidents de Tribunals
Superior de Justícia, i, bueno, i tots es van pronunciar en contra d'aquestes taxes,
o sigui que no és una qüestió corporativa dels advocats, sinó que també afecta els
jutges i altres col·lectius.
Claro, yo eso te he comentado que hay muchísimas asociaciones y corporaciones que han protestado
que no tienen nada que ver con los colegios de abogados, pero sí que te voy a dar la
estadística. El 43% de sentencias se revocan, 43, es mucho revocar, es decir, todas esas
personas hubieran tenido razón y han ido a pedirla porque consideran que en la primera
distancia pues se han equivocado, bueno, pues es una cantidad suficientemente gruesa como
para pensar que esa tasa pues es radicalmente injusta, porque si dijeras, bueno, es que
se revoca en una cada diez, pero no, hay muchísimas revocaciones en el sal.
Sí, al fil del que comentava l'Ignasi sobre l'augment de la litigiositat i el fet
que comentava que no ha apreciat mai, doncs que d'alguna manera hi hagi una frivolització
de la justícia, suposo que es referia bàsicament a l'àmbit civil i en això li dono la raó.
Penso que a nivell matrimonial també la Conxa estarà d'acord que evidentment qui acudeix a un
Tribunal de Família és perquè la seva situació real o així ho demana, ningú hi va per capritxo.
Però jo voldria fer una petita menció a un tema que fa temps que em preocupa i que
em sorgeix sovint i que penso que algun dia se li haurà d'anar resposta.
Jo sí que he apreciat una certa frivolització amb l'assistència als jutjats, amb temes
penals, amb temes de faltes. I crec que sobretot faltes que no tenen un alt contingut
punitiu, no? Faltes d'amenaces lleus, faltes d'insults, faltes de petites baralles,
faltes que s'han de tramitar judicialment, que l'ordenament els dona unes garanties i un
procediment específic per poder-se tramitar i que evidentment col·lapsen
totalment els jutjats, que els jutjats d'instrucció han de dedicar un dia a la
setmana sencer només per fer els judicis de faltes amb la corresponent tramitació
anterior, les execucions, les apel·lacions i que certament considero que aquí potser sí que
faria falta la imposició d'algun tipus de taxa que pogués cribar una mica la voluntat i
l'empara del dret real, perquè evidentment un judici de faltes no hi ha costes, no
necessites advocat i és relativament senzill acudir. Teniu més coses a dir?
Jo que justament l'àmbit penal és el que està exento de la...
Deixem fer una excepció, fem una pròrroga, us sembla, de 3 o 4 minuts i empalmem a la
següent hora perquè crec que hi ha coses a dir, no? Sí, bueno, este tema està sobre la
mesa ara mateix. Som les 10, fem una petita pausa i de seguida fem una petita
pròrroga, encara que sigui de 3 o 4 minuts i ho acabem de rematar.
I fem, com dèiem, la pròrroga de la tertúlia, una ampliació, una
extensió perquè ens han quedat coses importants per dir, Conxa, que ara
comentàvem fora del microfón i que sí que convé que sàpiguen els
ciutadans, no? Sí, jo una... Quería añadir, pero ya no me ha dado tiempo, que una
especie de justificación que se trata de hacer por parte de las
administraciones que ahora el acceso a la justicia gratuita van a ampliar el
umbral de ingresos, no? Hasta ahora eran unos 1.100 euros, lo hablamos la otra
vez, que equivale más o menos a dos salarios mínimos interprofesionales y que
quieren subirlo a dos y medio. Es decir, que el acceso a la justicia gratuita, pues
cuando la unidad familiar está en los 1.500 o así, debe poder acceder y por tanto
hay el universo de personas que pueden acceder es mayor. Esa es una de las cosas
que querían justificar. Y luego otra cosa importante es que se está intentando
poner un mínimo en los monitorios. Los monitorios, para entendernos, son juicios
donde se reclaman facturas y títulos que no llevan a pareja de ejecución, pero son
cuestiones dinerarias. ¿Hay un mínimo para...? Está aceptado 2.000 euros ya por el
señor ministro y ahora están dándole las asociaciones de todas estas que
protestaban, no solamente letrados, para ver si consiguen llegar al umbral
de los 3.000. Pero esa batalla la han de librar creo que hoy, precisamente en el
congreso, sí. Nada, eran dos detalles que son más bien estadísticos para que se
sepa. Entonces, ¿qué pasa? Que a lo mejor también hay muchos más abogados que
como se amplía el espectro de personas que pueden acceder a la justicia
gratuita, pues a lo mejor nos encontramos con muchos más abogados que se apuntan a
a atender el turno de oficio, podría ser. Esto va a acabar pues en una masa en
medio de gente con ingresos que ni está en el acceso a la justicia, ni está en las
cifras de las tasas, pues ahí va a quedar en medio una gran cantidad de clase
media, que yo ya no sé francamente si existe la clase media, que pues tiene que
ir a lo que dijimos la otra vez, pues echar la imaginación y acudir a la
mediación, que no tiene un coste ni se puede comparar, acudir a los
arbitrajes, que paso están las cámaras de comercio y los árbitros que están ahí
registrados, o acudir a, pues no sé, a cualquier otro medio de arreglar sus
conflictos que no sea necesariamente pasar por un juzgado.
El Ministeri amb aquestes noves taxes preveu recaptar 306 milions d'euros, 306
milions d'euros enfront dels 160 d'exercicis anteriors, es a dir, que es
pràcticament, no sé si duplar, però gairebé, eh. Això, es a dir, qui vulguin
ara a pleit, això serà efectiu a partir del gener, es a dir, que ara mateix no se
ha pagat això, no?
La intención es aprobarlo ahora, o sea, hoy, en la cámara de abajo, en la
cámara baja, subirlo al Senado, que esté en 15-20 días pasado el trámite del
Senado y que en enero, eso es lo que se dice en los corrillos de la Villa y
Corte, que en enero esté vigente, que eso en enero pueda ser ya de aplicación a
todo el mundo que quiera, que quiera litigar.
Sí, de totes maneres, actualment hi ha unes taxes, o sea, lo que pasa que els
es coneixen perquè són unes taxes que es paguen per les empreses, o
si persones jurídiques, que facturen una determinada quantitat d'euros a
l'any. Es va establir en el seu moment precisament per aquest tipus d'empreses,
bancs, bàsicament, i empreses de distribució que fan finançament i
qüestions de gran importància, o sigui, en quant a la quantitat d'assumptos que
aporten l'any, i que d'alguna manera, doncs els bancs estaven aprofitant-se o
companyies de segonances, estaven aprofitant d'una estructura estatal, que
paguem entre tots, per aconseguir els seus objectius legítims, no discuteix, però
els seus objectius, que és recuperar els deutes que poguessin tenir, el qual em
sembla, a mi em sembla correcte. Pràcticament, arrel d'aquesta imposició d'aquestes
taxes, no recordo ben bé l'any que va produir, deu fer vuit o nou anys, potser els
companys us recorden, va haver un recurs al Tribunal Constitucional i el
Tribunal Constitucional, precisament, el va pronunciar en el sentit que, de que,
bé, respecte d'aquestes grans empreses que ho feien servir l'administració de
justícia i que els beneficiava, doncs s'entenia com a algú raonable i que no
vulnerava el dret a la tutela judicial efectiva, però en canvi, precisament,
aquella sentència del Tribunal Constitucional, el que deia era que,
respecte de les persones físiques, que és la taxa que les vol imposar, era
molt discutible que l'imposar, o sigui, que l'establiment d'una taxa no
vulnerés el dret a la tutela judicial efectiva, que hem de recordar, com
comentava també abans el Ramon, que està a la Constitució i que, per tant, és un
dret fonamental que no es pot vulnerar o no es pot impedir o
obstaculitzar mitjançant unes taxes, amb la qual cosa és de... jo
presumeixo que és segur que si s'imposen aquestes taxes, finalment el
Congrés les aprova. Segur que hi haurà un ràcord d'inconstitucionalitat per
part d'algú, no sé ben bé ara d'aquí, però estic segur que existirà i
finalment el Tribunal Constitucional s'haurà de pronunciar.
Ramon. Sí, sí, totalment d'acord. O sigui, les taxes existents fins ara i que
gravaven a les societats mercantils, doncs tenien... hi havia una justificació.
Evidentment, el volum, el volum de reclamacions que tramitaven aquestes
empreses i el volum d'ingressos que podien, o que tenen aquestes entitats,
justificava, doncs com bé ha dit l'Ignasi, que la utilització del servei
públic, que en principi, en principi, està dirigit al ciutadà de peu, doncs
tingués un petit peatge. Això era correcte. El problema és quan la
situació de crisi econòmica encén la bombeta dels que manen i el que diuen
és, bueno, doncs ja que això funciona, ja que en traiem 160, doncs anem a veure si
en podem treure el doble, que els destinarem, taparem algun forat. I el que
fan és una proposta absolutament salvatge, que el que farà, doncs és el que hem
comentat abans, no vull tornar a incidir, però gravar de manera tremenda l'economia
de la classe mitja i restar-los el dret a la tutela judicial efectiva.
Per cert, que la justícia gratuïta, ara ho parlàvem també fora de micrófons amb la
conxa, la paga cada comunitat autònoma. Per tant, si és aquest el pretext recaptat
per la justícia gratuïta, doncs tampoc seria, perquè cada comunitat és la que
paga els seus jutges de guàrdia gratuïts, serveix gratuïts.
A los abogados, sí, no? Jo no sabes mejor, que estás en el colegio, está
transferido, sí. Sí, sí, de hecho, a Catalunya la generalitat és la que, bueno, a Catalunya
hi ha totes les comunitats autònomes, és cada una de les comunitats que té
transferides aquestes competències, jo crec que són totes, són les que paguen els
advocats que estan inscrits al torn d'ofici. I, bueno, no ho sé si aquesta, no ho sé,
podria ser que com hi ha aquestes liquidacions anuals, doncs dels serveis que
presta l'Estat a les comunitats autònomes, allà ho inclou a la justícia, potser per
aquesta via, després del final d'any, doncs fan una mica la liquidació del que s'ha
pogut recaptar cada comunitat. No ho sé, això ja se m'escapa una mica, però
d'ell de l'UEU, realment qui paga el torn d'ofici són les comunitats
autònomes i no és pas l'Estat. I qui paga en definitiva en última instància
són els ciutadans, que són els que pagaran en definitiva aquestes taxes a partir
dels genècies que finalment s'aproven. Avui hem volgut parlar-ne amb els tres
advocats a la tertúlia, Ramon Setó, Conge Ballester, Ignacy i company, moltes gràcies
per acompanyar-nos, per il·lustrar-nos amb els comentaris i fins a la propera.
Bon pont, per cert, fan pont? Sí. Sí? No? Jo no. Medio. Aprofitar-lo,
aprofitar-lo. Gràcies. Gràcies. Gràcies a vosaltres.