Recte final del matí de Tarragona Ràdio.
En aquest dilluns 9 de gener
obrim l'espai del Caixa Fòrum,
el primer espai d'aquest 2012.
Després d'un petit parèntesi
a causa de les vacances nadalenques,
avui podem tornar a saludar
el director del Caixa Fòrum Tarragona,
Carles Marqués. Carles, molt bon dia i bon any.
Comenceu forts, perquè demà mateix
ja tenim les primeres activitats al Caixa Fòrum.
Ja que els romans començaven també any
amb el solstici d'hivern,
doncs què millor que començant romans, no?
Doncs avui parlarem d'un cicle
que arrenca demà mateix al Caixa Fòrum Tarragona,
un cicle anomenat
Ficcions Arqueològicoliteràries
i del qual n'és coordinador Joan Carbonell.
Ell és professor de Filologia llatina
de la Universitat Autònoma de Barcelona
i, com dèiem, coordinador d'aquest cicle en general.
Senyor Carbonell, molt bon dia.
Bon dia.
Ficcions Arqueològicoliteràries.
Déu-n'hi-do, no?
Plauta i Virgília Tarragona.
Expliqui'ns què hi ha darrere d'aquest títol.
Bé, darrere d'aquest títol hi ha una mica de...
jo diria una mica de trampa.
Per què l'hem anomenat
Ficcions Arqueològicoliteràries?
Primer, perquè el que serveix de fil conductor és una ficció,
i ara li explicaré per què.
I Arqueològicoliteràries perquè hi haurà, una part,
dues conferències que són sobre arguments arqueològics,
centrats en la ciutat de Tarragona,
i dues que són sobre arguments literaris
que farem servir, diguem-ne,
el que s'hagi explicat en les anteriors.
Dic que són ficcions perquè,
com diu el subtítol del cicle,
parlarem de Plauta, Virgíli i Virgíli a Tarragona,
i Plauta i Virgíli mai no van estar a Tarragona.
Per tant, diguem-ne,
el que pretenem fer amb aquest cicle
és una mica explicar dues èpoques
a la ciutat de Tarragona romanes,
i just l'època en què es passa la primera entrada dels romans
a l'any 218 abans de Crist
i tot el segle segon abans de Crist,
i la segona època, l'època augustea,
l'època en què va regnar August
com a primer emperador de l'imperi romà
i que, com vostès saben, els tarragonins encara més
va estar un parell d'anys o un any i mig
visquent a Tarragona,
fent que Tarragona fos, diguem-ne,
la capital no només de la província,
sinó també de tot el món romà.
Precisament agafem llavors dos personatges de la literatura,
un que és Plauta,
que va viure just,
és a dir, la seva producció literària,
el punt màxim de la producció literària
és just en el pas del segle III,
al segle II abans de Crist,
és a dir, just quan els romans arriben a Tarragona,
desembarquen a Tarragona,
i Virgili, que va ser el gran poeta èpic
de l'època d'August i de la literatura llatina.
I llavors, diguem-ne, farem com si Plauta
hagués estat a Tarragona
i com si Virgili hagués estat a Tarragona.
I com sorgeix, aleshores, una mica la idea
originalment de lligar això,
la literatura amb la història,
amb aquella època de l'antiga Tarracó,
amb l'arqueologia, tot això,
aquesta amanida, si em permet l'expressió,
com sorgeix la idea?
Sorgeix perquè, com els oients deuen saber,
és a dir, el fet literari
no està en absolut deslligat del moment històric.
És a dir, pensi que el teatre és un dels primers...
Bueno, Plauta és un autor dramaturg,
un autor de comèdies.
Virgili ja li ha dit que era un autor,
un poeta èpic.
Llavors, tant la poesia èpica
com la poesia dramàtica,
en concret la poesia dramàtica de Plauta,
sorgeix precisament en el moment aquest
d'expansió de l'imperi romà
o del que era el romà de la península itàlica,
la primera expansió cap a l'Occident
i després cap a l'Orient.
I precisament neix el teatre,
el gènere del teatre,
en aquests moments.
I no és casual, diguem-ne,
perquè el teatre té una funció social
i el que intentarem serà,
el teatre aquest de Plauta
es basa molt en el...
Són comèdies, eh?
Són comèdies que tenen uns arguments bastant homogenis,
l'argument sempre pràcticament és el mateix,
però són comèdies en les quals es reflecteix
la vida, diguem-ne, quotidiana dels romans,
del pas d'aquests, els republicans aquests,
en el pas del segle III, el segle II.
I, per tant, podrien ser els romans
que haguessin, els romans o els habitants
que haguessin pogut viure a Tàrraco.
Tàrraco, com vostès saben, va tenir teatre,
el que passa que és un teatre que es va construir,
i, bueno, no se sap massa encara quan,
però que, en tot cas, com a molt recolat,
es va construir en època d'August,
però això no vol dir que a Tàrraco no hi hagués teatre abans,
igual que no vol dir que no hi hagués circa abans
i que no hi hagués galadiadors abans.
I en el cas de Virgili,
el que faig-ho és perquè Virgili va composar
la seva obra principal, que és la Neida,
sota el comandament,
és que va ser un encàrrec de l'emperador August
per lluar, per dignificar l'origen de Roma
i, de passada, l'origen de la seva família.
Llavors, com que August va estar dos anys a Tarragona,
i se sap, va estar als anys 26-25 a Tarragona,
Virgili estava escrivint la Neida just dels anys,
la va escriure durant 10 anys,
de l'any 29 abans de Cris fins l'any 19,
i sabem que August li reclamava sempre
poder tenir un tast d'això que estava escrivint
i que tota Roma estava molt expectant
de què és el que sortiria de la ploma de Virgili,
i ell, August, l'emperador,
li reclamava sempre que li passés,
li llegís alguna part dels llibres que estava composant.
I la ficció serà pensar si Virgili
no hagués pogut venir a Tarragona
a llegir els tres,
li va llegir tres llibres,
el llibre segon, el llibre quart,
i el llibre sisè de la Neida,
no haguéssim pogut sentir aquests versos
per primera vegada a Tarragona.
Aquesta és la ficció, diguem-ne,
que ens permet lligar la història de la ciutat
amb la història de la literatura llatina.
Estem parlant d'un cicle de quatre conferències
que es faran a partir de demà dimarts,
durant quatre dimarts consecutius.
Són quatre xerrades que, a més,
es reparteixen dues vostès, senyor Carbonell,
i dues més, en fi,
un professor també especialment conegut aquí a Tarragona,
el professor Joaquín Ruiz d'Arboló,
que és catedràtic d'arqueologia
de la Universitat de Rovira i Brasilia.
Expliqui'ns una mica de forma molt genèrica
com s'han organitzat aquestes quatre xerrades.
Doncs les quatre xerrades,
primer, ja les...
És a dir, la primera i la tercera
són les de caràcter històrico-arqueològic,
és a dir, el professor Ruiz d'Arboló,
en la primera explicarà, això,
els orígens de la Tarragona romana
a partir del primer nucli ibèric,
que, com vostès saben,
arranca del segle V abans de Jesucrist.
És a dir, aquest...
El moment en què,
al llarg del segle II abans de Crist,
en què es va, diguem-ne,
conformant el que després serà la Tarragona, diguem-ne, romana,
i a partir d'aquí,
a mi em permetrà introduir la figura de Plauta
i els temes i els arguments de les seves obres,
que, com he dit,
estan molt lligades a la vida quotidiana
de tots els...
dels itàlics d'aquella època,
i la tercera torna a ser
una presentació, diguem-ne, històrica
de l'època d'August,
de la Tarragona de l'època d'August,
que, com vostès saben,
és el moment en què es posen les bases
del que llavors serà la Tarragona festuosa
de l'època dels Flavis
i del segle II després de Jesucrist,
i això em permetrà a mi, diguem-ne,
enllaçar, que és l'última conferència,
amb l'obra de Virgili
com a gran resum de...
una mica un gran resum dels objectius
del que va ser la civilització romana.
Aquí hi ha un tipus de coordinació,
si em permet la paraula.
Jo s'han coordinat prèviament,
n'hem parlat molt, no?, m'imagino.
Sí, sí, sí, n'hem parlat.
Clar, perquè...
Clar, perquè, en tot cas,
jo segur que haig d'explicar...
Ell, com que va primer, diguem-ne,
m'ha de fer el marc
del que jo explicaré a continuació d'ell.
Sí, sí, ens hem coordinat.
Sí, sí, sí, sí.
Fins i tot no sé si la filosofia,
m'imagino que,
si vostè és el coordinador,
ha impulsat aquesta idea, aquest cicle,
suposo que també el va parlar prèviament
amb el professor Ruiz d'Arboló,
perquè, d'alguna manera,
doncs quedés com un conjunt,
les quatre xerrades.
Sí, sí, això en vam començar a parlar,
perquè tinguin una idea,
en vam començar a parlar l'estiu passat,
és a dir, just abans de vacances,
al mes de juny-juliol.
Vam començar a parlar de cap on podia estar,
vam escollir les dues èpoques,
i no unes altres,
perquè també anàvem bé amb els dos autors,
i, diguem-ne, en fet,
en principi ha de sortir coordinat.
Suposo que sí, vaja,
perquè n'hem parlat bastant.
Vist des de fora, senyor Carbonell,
a més, en fi,
com a qualsevol ciutat de carrer,
de peu de Tarragona,
té la sensació, en fi,
que l'antiga Tarragó
i el seu món, el seu entorn,
dona tant de sí
per conèixer aspectes,
com el que vostè ens planteja
en aquest cicle de xerrades.
Combinacions, fins i tot,
que per qualsevol persona del carrer
semblarien, en fi,
fora de lloc, no?,
o molt estranyes,
i en canvi, en fi,
podem assistir a aquest cicle
que ens està explicant
i conèixer aspectes,
en fi, segurament singulars.
Sí, en principi...
Bé, és això, eh?
O sigui, no...
Potser al ciutadà, diguem-ne,
de peu li pot semblar
que lligar l'arqueologia
amb la literatura
és una cosa agafada pels pèls,
però no és cert,
perquè, de fet,
l'arqueologia,
l'única cosa que és
és l'estudi
de les restes materials
que van deixar els romans,
en el cas de l'arqueologia romana,
els romans.
I, en principi,
aquestes restes, diguem-ne,
van estar habitades per persones
i van ser viscudes, diguem-ne.
I la gent que vivia
era gent que anava al teatre,
que comerciava,
que tenia barteros econòmics,
etcètera,
per tant,
i que, evidentment,
era gent que
llegia,
bé, llegia alguns,
però, com a mínim,
si no,
escoltava.
En el cas de les comèdies
de Plauta,
és claríssim,
va ser un autor
que va tenir un èxit brutal.
Amb les 21 comèdies
que s'han conservat,
la gent ja ha dit,
ja l'he dit abans,
ja l'he insinuat
una petita cosa,
que era que els arguments
bàsicament sempre són els mateixos,
el que passa és que
l'èxit de l'obra
ho veia altres coses,
perquè la gent
una mica s'hi veia reflectida,
veia la seva vida quotidiana
reflectida en l'escenari,
una mica com el que passa ara,
en el cas de la comèdia,
en el cas de la tragèdia,
els problemes que es veuen
representats en l'escenari
són problemes més universals.
Però, bueno,
tant en un cas com en l'altre,
diguem-ne,
els que veien aquestes obres
eren romans
que podien ser,
o terraconins,
que podien ser perfectament
persones de l'època.
I, per tant,
encara que sembli una cosa
agafada pels pèls,
no ho és en absolut.
Senyor Joan Carbonell,
professor de Filologia Llatina
de la Universitat Autònoma
de Barcelona,
doncs moltes gràcies
per aquestes explicacions,
felicitats també per la iniciativa,
i, en fi,
assistirem a aquest cicle
de conferències
que combinaran
vostè i el doctor
Joaquín Ruiz d'Arboló
en els quatre dimarts
consecutius
que tenim per davant.
Moltes gràcies
per les seves explicacions.
Molt bé, a vostès.
Gràcies i bon dia.
Adéució, bon dia.
El cicle, com dèiem,
s'anomena
Ficcions Arqueològico-Literàries
Plauto i Virgili
a Tarragona.
I es farà, Carles,
a partir de demà...
Exactament,
i com deies tu,
durant tot el mes,
durant tots els quatre dimarts,
i realment
és un...
com heu pogut escoltar,
és un cicle
molt, molt, molt, molt
fet a la mida
de la ciutat de Tarragona,
tan fet a la mida
de la ciutat de Tarragona
que aquest sí
que no és exportable,
perquè
aquí tenim els escenaris,
és a dir,
primer,
en dues de les conferències
es plantegen els escenaris
que encara tenim,
que encara conservem.
I en aquests escenaris,
a més,
amb dos talls històrics
concrets,
se'ns hi situa
això,
vull dir,
la vida
a través
de dos escriptors
que bé,
que sí,
que com ha dit
el doctor
Carbonell,
són ficcions,
però podrien ser
perfectament
realitats,
vull dir,
aquí a Tarragona
no és una mica
gairebé una llegenda
el fet aquest
que el tast
de l'obra
de la Eneida
August el va tenir
aquí a la ciutat
de Tarragona,
vull dir,
per tant,
és una ficció,
ho sabem,
és una llegenda,
però per què no
podria ser?
A part,
Virgili,
d'alguna manera,
sí que ha estat
i continua
estant a Tarragona,
perquè el professor
Rubí Terbolo
és professor
de la Universitat
Rovira
i Virgili,
Virgili és el cognom,
el conyomen
de la ciutat
i del camp
de Tarragona,
vull dir,
per tant,
és una ficció,
però és una ficció
molt ben portada
i molt ben trobada.
És un cicle,
doncs,
com deia el Carles,
fet a mira de Tarragona,
expressament
per tarragonins
i tarragonines
i gent que
realment li interessi
molt el passat històric
de la ciutat.
Recordem que serà
demà dimarts
la primera conferència
de què ser
a Ursch Triunfalis
a càrrec del doctor
Ruiz Anderbulo.
A continuació,
el dimarts 17 de gener
participarà
el doctor Joan Carbonell
amb una xerrada
titulada
Costums republicans
a la palestra
als bodevils
de Plauta.
Després tornarem
al punt de vista
de l'arqueologia
el dimarts 24
amb el professor
Ruiz Anderbulo
explicant-nos
d'Ursch Triunfalis
al centre de l'imperi
i el dimarts 31
acabarem de completar
aquesta panoràmica
una altra vegada
amb el doctor Carbonell
i amb una xerrada
titulada
Una lectura de la Neida
a la Tàrrecó d'August.
Tot això,
per cert,
amb horari
habitual.
Un horari que es fòrum
19 hores.
No canvia.
Any nou?
Any nou,
horari vell.
Un horari
al decem
perquè la gent
ja està prou
ben acostumada.
Amb aquest cicle
comencem,
jo com deia,
de manera potent
l'any 2012,
el Caixa Fòrum Tarragona.
Recordem mentrestant,
perquè a més va ser
una inauguració
just abans
de les festes de Nadal,
que tenim
una exposició
prou important.
parlem de drogues,
que, com sabeu,
va destinada a tot tipus de públic,
però en especial dins de tot tipus de públic,
el que és més susceptible
de patir
de forma primerenca
diguéssim
les seqüeles de la droga
com és el públic escolar.
Vull dir que, d'alguna manera,
és un programa de prevenció.
És més que una exposició,
sempre ho diem.
És un programa.
I el dilluns,
o sigui, no avui,
sinó la setmana vinent,
el dia 16,
tenim un dels primers actes públics
paral·lels
a l'exposició,
com és la conferència
o la conversa periodística.
Recordeu aquell format
que ja hem fet
algun cop
entre Rafael Maldonado,
el comissari de l'exposició,
i la periodista Milagros Pérez Oliva,
que parla de l'enemic
que portem dins del cervell,
l'addicció.
Perquè el problema de la droga
és l'addicció.
És a dir,
al final tot és un estat,
evidentment,
mental
i la dependència,
que hi ha persones
que en són més propícies
que una altra,
és a dir,
amb qualsevol malaltia
que és el que és,
doncs l'addicció,
serà el centre
d'aquesta conversa.
És a dir,
que també és un espai
especial
de conversa
entre un gran expert
en el tema de droga,
és una periodista
que ha treballat molt
els temes socials
i sanitaris.
Per tant,
també en coneix molt
i sap fer les preguntes
adients.
Anirem recordant
aquesta activitat
en els propers dies.
L'exposició
té ja recorregut,
estarà moltes setmanes
i és per tots els públics.
s'ho dic perquè
segurament està molt pensada
per públic escolar.
Especialment,
però l'exposició
en si és per tots els.
Fins i tot
molts pares i mares
amb fills
potser amb edats...
Clar,
perquè una de les voluntats
del programa
és aquesta prevenció,
és a dir,
molts pares
no saben
com parlar-ne,
a qui consultar,
si tenen
alguna intuïció
o una prova
clarament
que el seu fill
o filla consumeix
drogues...
És a dir,
la resposta aquesta
al no saber
què fer
o no saber
diguéssim
què és el que hi ha
científicament
darrere
de la droga,
per què
i com
fa mal,
doncs realment
és el que es planteja
aquesta exposició
a prevenció.
Ja ens ho va explicar
el doctor Maldonado.
Horari també habitual?
Horari també habitual,
sí,
set del vespre,
tot i que la setmana vinent
ja hi haurà activitats
amb horari
no habitual.
i també hi ha...
I perquè fa l'exposició
ja que també
horari d'aquells
ininterromputs...
Sí, sí,
de nou del matí
a nou del vespre,
de dilluns a divendres
i aleshores
el 17 de Montja
sí que parem
al migdia.
I us voldria dir
que no està en agenda
però bueno,
ja ho posarem allà,
que aquesta setmana
fem la presentació
d'un llibre
de l'antic doctor,
director de la residència
que tenia
la caixa
a Torre Bonica
de
Tuarculosi
que es diu
El Dolor Ajeno,
és el doctor
Xalabardé
i el presenta també
en horari
Caixa Fòrum
aquest dijous
a les set del vespre.
Això és una primícia
diguéssim
que ens va
venir
els últims dies
de Nadal
però penso
que diguéssim
tenint en compte
el tema,
la importància
de la personalitat
que val la pena
dir-ho.
És un acte
d'aquells externs
però a vegades
ens agrada
fer una mica
interns.
A més,
era una persona
que va a treballar
en l'obra social
de la caixa
per tant,
tan extern
tampoc és.
Ho recollirem
també des de la nostra agenda.
Carles,
per acabar,
avui que és el primer
programa del 2012
fent una mica
de mirada
del trimestre
que tenim per davant,
si haguessis
de destacar alguna cosa,
jo com a aperitiu
pels oients,
pels que habitualment
van al Caixa Fòrum.
Què els hi diries
en titular?
N'hem dit
diverses coses
però també
podríem esmentar
el cicle
de Fer Línia
que començarà
el dia 26
a finals d'aquest mes.
Ja hem dit
dos titulars,
per tant,
permeten que n'afegeixi
un tercer.
Com deies tu,
pot ser un resum
seria aquest
que has dit tu mateix,
comencem forts.
Molt bé,
doncs dilluns que ve
i en qualsevol moment
de la programació
de Tarragona Ràdio
anirem parlant
d'aquestes activitats
del Caixa Fòrum Tarragona
però especialment
en aquest espai setmanal
que els dilluns
a aquesta hora
compartim amb el Carles Sant Marquès,
el director
del Caixa Fòrum Tarragona.
Carles,
moltes gràcies.
A vosaltres.
I avui especialment
que fem el primer espai de l'any,
doncs això,
que vagi bé el 2012.
Gràcies.
Adéu-siau,
bon dia.