Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No és nou, és una cosa que està passant ja aquests últims anys
i nosaltres el que constatàvem és que és una tendència
que realment s'està marcant i passa molt sovint.
Diries, Lluís, que arran de la situació econòmica incerta,
la crisi, ha anat en augment, això?
És a dir, ha tingut algun efecte directe?
Havia tingut un augment que n'hi havia més separacions abans.
Bueno, n'hi ha hagut un augment,
però últimament aquest número et sembla que s'ha estabilitzat una mica.
Potser amb el tema de la crisi, que és bastant difícil
poder vendre el pis, moure's a altres llocs,
s'està estabilitzant una miqueta i no n'hi ha més ruptures que abans.
Vosaltres ho constateu, no?, d'aquesta manera.
Diries que a l'octubre és el mes que més s'afloren?
Sí, a veure, molt diferents.
El que veiem és això, que n'hi ha moltes més altes a setembre i octubre
que altres mesos de l'any.
Per a qui se'n coneixen, molt diferents s'haurà fet un portal
precisament perquè aquests que es divorcien puguin conèixer gent,
fer amistats, fins i tot relació de parella, no?
Sí, a veure, nosaltres, a veure, si n'hi ha un problema de parella
que és suau i es pot arreglar, és molt millor que s'arregli,
però si realment n'hi ha una ruptura,
doncs és això, abans ser-me pot ser una mica complicat,
perquè si feia molt temps,
doncs potser és això, ja havies perdut els amics,
era molt més difícil conèixer gent nova,
i ara amb serveis com el nostre, que és 100% gratuït,
doncs realment pots connectar-te fàcilment a través d'internet
o al telèfon mòbil i conèixer gent nova.
Potser primer vols més trobar amistats i després pots no,
dius no, el que vulguis realment és buscar parella,
doncs pots fer les dues coses.
Els perfils que teniu són gent més aviat jove, no tan jove,
n'hi ha de tot?
Doncs n'hi ha de tot,
o sigui, realment n'hi ha gent que potser té 19 anys,
fins gent que té 70.
L'única principalment seria més de 25 a 45.
Molt bé, no sé si els contactors li volen fer alguna pregunta al Lluís,
tenen alguna curiositat, alguna pregunta que fer,
o no sé si coneixen aquest servei, el Movifrent.
No, no, jo no el coneixia més, no.
No, jo tampoc.
Les dades per a sí, no, d'això del nombre de divorcis que augmenten?
Sí, bé, és una cosa que s'ha comentat bastant els últims anys,
i certament sembla, ara abans d'entrar a l'estudi amb la Conxa comentàvem,
que si bé potser al despatx no es nota aquesta entrada de procediments
d'una forma espectacular,
més enllà dels que es puguin produir pel trencament de la rutina judicial
que provoca les vacances d'estiu, de l'agost concretament,
sí que és cert que a vegades a les entrevistes,
a les visites que et fan les persones que et venen amb aquesta demanda,
sorgeix aquesta circumstància d'aquest comenten,
que arrel de les vacances,
que hi ha hagut aquesta convivència una mica més profunda amb la família,
que durant tot l'any no es dona,
que és quan sorgeixen discrepàncies, sorgeixen discussions i sorgeixen problemes
que moltes vegades poden donar lloc a prendre la iniciativa en la ruptura matrimonial
o d'altres vegades no,
perquè no hem de perdre vista que la convivència entre aquestes parelles
es reprodueix entre l'any i l'agost,
hi ha un agost i després hi ha un altre agost.
Moltes vegades aquests conflictes sorgeixen un agost en concret,
no es trenca la parella i després es passa l'any següent.
Per tant, no vol dir que sempre aquesta convivència generi aquesta problemàtica.
Lluís, gràcies per atendre's, Lluís Terreres.
Hi ha una cosa que també havia lleixit ara fa poc,
que era un altre efecte que n'hi ha també amb el tema de l'estiu,
és que a vegades també n'hi ha la convivència amb el sogre o amb el gendre.
I també l'alrossament, diguéssim així, de la parella amb el sogre i el gendre,
també perjudicava una mica la relació de la parella a l'estiu,
cosa que, clar, mal de la resta de l'any no es conviu tant i no passava.
Era també un fet curiós que havien lleixit.
Doncs mira, d'aquesta lectura també en parlem ara, aquí.
Lluís Terreres, CEO de Mobile Friends, gràcies i una forta abraçada.
De res, gràcies a vosaltres. Una abraçada.
No sé què passa, això, amb els sogres, els gendres, els sogres...
És que no som sogres perquè sí que no ens han de posar.
Que els deixin tranquils.
Que els deixin tranquils.
Però a vegades hi ha gent que se'n va de vacances amb els sogres.
I aquí això és complicat, no?
El que jo puc añadir és que en qualsevol circumstància,
verdaderament, si ens n'hi ha contra els suegres ni les suegres,
que, verdaderament, les famílies, sin definir què persones,
la injerencia de les famílies en les pareixes,
la intervenció o, a vegades, el secuestro psicològic de les famílies en la pareja,
des de luego, nunca influye ben.
Perquè jo crec que les pareixes hay que deixarlas en su entorn i en su intimitat
i que tenen su vida propria.
I una cosa és la relació natural i normal amb les famílies
i una cosa és la invasió de la família en la pareja,
que casi nunca tiene resultados positivos.
eso yo sí que lo veo con mucha frecuencia,
perquè hay un agotamiento
y hay una parte que está encantada de tener a su familia
y otra que un poco la soporta entre cometas,
sin perjuicio de las excepciones que no son así.
Pero desde luego sí que nunca tiene un efecto beneficioso,
para mi gusto,
a la pareja hay que dejarla que resuelva sus problemas
en su intimidad y con sus propios medios.
El que pasa es que algú ha de marcar la pauta, no?
Algú ha de posar fre, diguéssim, no?
Si la situació va més enllà, doncs algú ha de dir
parem, no? Parlem-ne.
Sí, claro.
De vegades no és fàcil, perquè a vegades les relacions també són complexes, no?
Sí.
Sí, certament aquest apunt és interessant
de la intervenció de la família extensa, no?
Dels sogres i de més.
I potser és de més actualitat actualment
en la situació de crisi que ens trobem,
que ens ha portat, doncs, a que moltes famílies
hagin hagut de fer un reagrupament forçat, no?
Per motius econòmics i potser la parella abans vivia independentment
i han hagut de deixar el pis o els han desnonat
i ha hagut de tornar amb un dels pares, no?
Amb un dels nuclis dels pares que tenen un pis
o que tenen unes condicions que permeten
que es puguin tornar els fills a la casa.
I, clar, això, com deia la Conxa perfectament,
doncs, clar, a una de les parts que normalment és el fill
de la interessada, doncs, li sembla més o menys bé,
però a l'altra part, doncs, moltes vegades s'aveu una mica obligat
i pot ser, evidentment, un factor afegit de conflictes, evident.
Sí, jo crec que això és un dels efectes colaterals de la crisi,
és a dir, amb família unida o añadida o sin família añadida,
el cert és que no és fàcil convivir una família
amb un problema econòmic serió, o sigui, crea unes tensiós bàrbaras,
perquè tens problemes de atender a els fills, tens problemes de autoestima,
tens problemes de que no llegues a fin de mes,
i això és un dels efectes de la crisi, però no és el únic,
és a dir, és que la necessitat econòmica en una família
produce unes tensiós i uns disgustos i uns problemes
que, si no és una pareja consolidada, que sabe unir sus fuerzas
i afrontar el tema juntos i des de la col·laboració,
sinó que és una pareja que ja, digamos, entre comillas,
viene un poco tocada, pues claro, la ruptura le està servida,
perquè això és difícil de soportar.
Crea molts problemes, molt serios i moltes tensions.
En España les famílies extenses estan sostenint a les famílies reducides,
és a dir, està en tots els medios que, gràcies a la generositat,
que jo crec que és mediterrània,
esa intervenció de la família per ajudar,
està sostenint a moltíssimes persones,
perquè si dependiéssim del govern i de les autoritats,
estaríem bons.
Entonces, por un lado está bien, por otro está mal,
pero lo que no cabe duda es que la falta de medios económicos
daña muchísimo, porque es natural, a la unidad familiar.
Eso tenemos que tenerlo en consideración.
mossèn, quería que diga un dels feligresos.
Jo és que tot aquest món del divorci,
jo el veig una mica ja quan ja s'ha tot fet.
O sigui, abans venien el mossèn a preguntar.
Ara no venen, ara van a l'abogat.
Demanen el mossèn.
Però mossèn, és que ja hi ha més matrimonios civils que canònics.
Sí, ja, però no venen els canònics.
Clar, quan hi ha un conflicte,
abans venien, no, mossèn, a veure si ho arreglem,
a veure si pot fer d'intermediari.
Parli amb ell, no?
Ara no, ara no, ara tot això...
No, però fíjate, un dato, perdona que interrumpa,
un dato del senyor que nos ha hablado,
que ha intervenido muy significativo,
es que las personas que ellos tienen como usuarios
estaban entre 25 y 40 y algo.
¿Vale?
Esa es una mentalidad de yo no tengo por qué aguantar nada.
En cambio, las personas más mayores,
que a lo mejor llevan muchos años juntos,
que han pasado más cosas juntos,
que saben que una crisis se supera,
personas más mayores quizá tienen un mayor sentido de la pareja,
aunque parezca paradójico,
y a lo mejor son esas personas las que aguantan,
las que sufren juntas y las que apuestan por la pareja,
¿no?
O sea, y ese dato a mí me ha parecido muy significativo,
que cuando tienes como yo, aunque me las pinte canas,
y tienes ya una trayectoria de tu pareja y de tu familia,
pues que te vale la pena conservar,
pues quizá tienes, aguantas, sabes aguantar la situación mejor
y no apostar directamente por la ruptura.
Eso sí que es un dato que a mí me ha llamado la atención.
Sí, es un conjunt de circunstancias.
Certamente la gente jove no tiene esta experiencia
i no ha tingut aquesta capacitat de saber que això també és un desgast
i que hi ha un treball en mantenir aquesta situació.
Per altra banda, també la situació de crisi
en contraposició amb la situació d'abonança que teníem abans,
en la qual, en determinat poc esforç,
es podien aconseguir les coses
i potser aquesta joventut va viure acostumada
a que hi havia una sèrie de circunstàncies bones,
d'ingressos, de viatges, de béns materials
que semblava que no es tenien que acabar mai
i que eren inherents a la seva situació.
Al canviar les tornes,
al venir aquesta situació de crisi tan aguda,
com deia la Concha abans,
això evidentment toca a les parelles,
les fa trontollar,
és un motiu que ataca els fonaments de la parella
i que va deteriorant la convivència
i que al final moltes vegades porta a la destrucció de la mateixa.
Amb el fet que la gent jove,
això és una cosa important,
és un valor que tenen important,
és que pensen que sempre tenen temps
a refer, a tornar a començar
i moltes vegades és aquella mentalitat de dir
l'edifici està tocat,
els fonaments el tirem a terra
i en construïrem un altre.
M'han parlat de fonaments i de valors,
mossèn, no sé si som, en fi,
objectius cars de trobar avui dia,
és a dir, estem tocats per aquesta manca de valor,
manca de sentiment o de profunditat.
Jo més aviat em sembla que la cosa està
en què la gent d'avui, la gent jove,
li costa assumir compromisos estables.
A més, potser no és...
Jo veig que les parelles que venen a casar-se,
que venen a la parròquia,
que parles una mica,
tampoc no és que...
Quasi que els coneixen més els que fan
els diàlegs prematrimonials,
i els concens que no els mossèn,
perquè quan venen ja els han explicat tot, no?
Però vull dir, a vegades parlant una mica,
veus, oh, estan contents de casar-se,
però jo no sé si ells mateixos són responsables
de tot el que els ve al damunt,
fins que no s'hi troben.
Ho dic, eh?
Potser abans, la gent gran,
o la gent...
Potser...
Jo suposo que les circumstàncies socials
també ho porten, això, no?
Vull dir, tenien una mica més,
en aquest sentit,
una altra classe de valors,
com és lògic, no?
Jo vull dir això, clar,
al fallar això, vull dir,
a la mínima de canvi,
jo a vegades me n'entero,
oh, aquell que vas casar ja està separat.
No sé quin tant present, eh?
Perquè jo no ho controlo,
i més a més són gent que no són de la parròquia,
i generalment els serrallos casen gent de tot arreu,
de la parròquia dos o tres a l'any,
tots els altres són de barris que venen allí,
perquè és difícil controlar qui se separa o no,
si no els coneixes d'immediat, no?
Parlàvem fora de micro abans d'entrar a la tertulia de tasses,
perquè suposo que aquests matrimonis que es poden separar,
divorciar, han d'abonar uns imports, no?
Unes tasses,
i crec que hi ha una iniciativa legislativa,
com se'm ens ho comentaves,
en procés de canvi, no?
Perquè, clar, hi ha uns imports preestablerts
que no són barats, eh?
Sí, efectivament, sí.
Estava comentant amb Ramon,
que està en tràmite una nova ley de tasas judiciales,
que hasta ara els processos de família íntegros
estaban exentos de cualquier tasa,
no?
Cualquier demanda de divorcio,
de separació, etc.
Però en aquest projecte que està en les cortes,
que és del Estado en su conjunt,
del Estado nacional,
pues sí que se prevén tasas judiciales,
que són una tasa administrativa,
que no són costes ni luego se recuperan,
sino que les has de pagar por adelantado para litigar,
y se excluyen solamente las cuestiones
que afecten a hijos y alimentos para hijos,
además del tema penal.
Pero, por ejemplo, sí que ya gravan
cualquier demanda de tipo matrimonial
que lleve implícita a una petición de contenido económico,
que a lo mejor para partir un patrimonio enorme
pues se puede equiparar a un juicio ordinario cualquiera
por la materia, digamos,
pero, por ejemplo, también afectaría a personas,
por ejemplo, por la mayoría mujeres,
no solo mujeres, pero en mayoría,
que pidan a lo mejor una pensión,
una pensión compensatoria
para seguir tirando después del matrimonio
pues mientras no se incorporan al mundo laboral
o según las circunstancias,
pues sencillamente para poder sobrevivir.
Y ese tema no está excluido
y a mí me llama la atención
no solo esa exclusión,
que ya nos va a afectar directamente
a los profesionales del derecho matrimonial,
sino que el propio proyecto de ley de tasas
pues tiene unas cuantías que, vamos,
cualquiera que haya leído el proyecto
me parece que son,
se pueden llamar disuasorias,
porque han elevado las tasas
para acceder a la Administración de Justicia enormemente.
y le voy a poner un ejemplo,
para cualquier apelación civil,
el que viene en el proyecto,
no sé luego lo que se aprobará,
son 800 euros.
De entrada.
De entrada.
Y luego va letrado,
luego va procurador
y luego va que,
como decimos los letrados,
que tenga razón,
el señor te la dé
y San Pedro te la bendiga.
y luego que te den la razón
aunque la tengas.
Entonces, claro,
es una cuestión que está en la mesa
que yo creo que es de una gravedad
muy a tener en cuenta,
que eso no debería pasar desapercibido.
O sea,
es una cuestión que,
imagínate una persona que sabe
que tú para poner una reclamación
de entrada tienes que abonar,
si es un verbal 150 euros
o si es un ordinario 300,
bueno, hasta 300 yo no pago,
porque como seguro,
que le va a costar eso antes de liquidar.
Sí, sí.
Entonces,
es una cuestión verdaderamente de importancia.
Yo espero que las cortes
pongan un poco de sentido común
a este proyecto,
porque, claro,
de hecho,
va a impedir a mucha gente
acceder a la administración de justicia
y eso para mí es cargarse
un principio constitucional
que es el acceso
a la tutela judicial efectiva.
A Moisés le torna la feina,
ya lo veu,
le torna a tener mucha feina.
Sí.
Es decir,
que los que no vayan a la justicia ordinaria
y tornan a la parroquia.
Lo que pasa es que no arreglaremos
lo que ellos arreglan.
No,
pero hay alternativas,
porque,
por ejemplo,
para resolver litigios
podemos pasar de los tribunales,
porque hay el proceso arbitral,
hay la mediación,
luego,
pues los abogados muchas veces
hacemos de árbitros y de mediadores,
porque intentamos por todos los medios
pues llegar a un buen,
a un mal acuerdo
que siempre es mejor
que un buen pleito,
que ya lo dice el refrán,
y como dijo la gitana,
me dijo a mí,
en pleitos te veas y los ganes.
era mala prensa.
Y por eso digo que, bueno,
pues tendremos los ciudadanos
que organizarnos
y buscar alternativas.
S'haurà de tornar una mica
als sistemes antics,
és evident.
La justícia,
en aquests anys de democràcia,
havia tingut
un creixement
de litigiositat
exponencial,
tremendo.
Això sembla
que ha sigut un problema,
doncs,
també per l'administració.
No hi ha prou fons
per poder
tramitar
tots aquests procediments,
a vegades exagerats,
tots aquests procediments
de forma adequada
i sembla, pues,
que d'alguna manera
la llei de tasses
el que vingui
a fer
és a solventar aquest problema
per una doble vertent.
Per un costat,
recaptatòria,
aconseguint diners
dels que litigin,
i segon,
dissuasòria,
perquè també
evitarà
que molta gent
es plantegi
la possibilitat
de litigar,
que en alguns casos
era necessari,
perquè es pleitejava
d'una forma exagerada.
En aquest país,
moltes vegades,
sabent
o tenint en compte
que podien haver,
que no hi havia costes,
que hi havia
una sèrie
de circumstàncies,
sobretot
en el tema
de justícia gratuïta,
un accés
de demandes.
Ara,
això,
potser abans
la situació
era exagerada
per un costat
i ara
la posem
al sentit contrari.
Evidentment,
això el que ens porta
és a penalitzar,
com tantes vegades
s'ha dit,
a la classe mitjana,
perquè la gent
que no pot accedir
o que pot accedir,
perdó,
al dret a la justícia
gratuïta
vindrà exonerada
del pagament
d'aquestes taxes
i, per tant,
podrà pleitejar
amb normalitat
i el que,
per desgràcia,
estigui en la franja
mínima
de la denegació
de la justícia
gratuïta,
es trobarà
que no tindrà
aquest dret
i el damunt
haurà de pagar.
Les classes altes,
evidentment,
per sort per ells,
500 euros,
800 euros,
potser els hi faran
passicolles
si el pleite
és d'una envergadura
important,
però aquesta classe mitjana
es tornarà a veure
penalitzada
i, evidentment,
hi haurà
un impacte
en el nombre
de procediments
que es tramitaran,
és evident.
Sí,
el mínimo
para,
potser que me equivoque,
però me parece
que el mínimo
para la justicia
gratuïta,
por si a alguien
le interesa
a algún oyente
saberlo,
creo que son
1.100 euros
mensuales
del conjunto
de la unidad familiar,
és a dir,
no de la persona
que pide
para sí,
sino
el grupo
convivencial
con el que se encuentra,
claro,
es un umbral
muy bajo,
és a dir,
esa clase media,
es mucha clase media
la que se va a ver
afectada
por esta disposición,
que yo ya te digo,
espero que las cortes
les bajen un poco
los humos
a las pretensiones
y por lo menos
ajusten un poco
las cuantías.
No,
necessitem molta fe,
eh?
No sé,
perquè,
això,
jo desconec el tema,
és la primera,
vull dir,
com que jo estic
ficat de prop,
el que sí,
per una part,
tienes razón,
te daría la razón
en esto de decir
que las cortes
pongan,
pero quizá también
yo lo veo
desde la hora de vertiente,
quizá aquí todo el mundo
iba a juicio
y han dicho,
bueno,
hay cosas que a lo mejor
no hace falta
y un poco para disuadir
que tantos juicios,
ahora,
tampoco conozco
la situación
para hacer un juicio,
solo el hecho
de lo que oigo
en este momento
y pienso,
pero creo que tiene razón,
si las que salen
perjudicadas
son la clase media,
estamos mal,
esto no puede funcionar
de ninguna manera.
No,
yo estoy de acuerdo
con...
Desculpa,
que creéis
y todavía hay que
la clase media
o tiende a desaparecer
la clase media
con todo lo que está pasando
últimamente.
Pues tenemos
una clase media tocada.
O que es la clase media,
porque claro,
puede ser cambiado
el concepto
los últimos meses,
años.
pues por ejemplo,
un ejemplo sencillo
de amigos y conocidos
que todos podemos tener cerca,
¿no?
Pues pon dos personas
que el matrimonio,
los dos tienen un trabajo
funcionarial,
pues que uno es médico
en el Juan 23
y la otra persona
es funcionaria,
vamos a poner,
de la administración.
Pues,
hombre,
son clase media,
ejemplo 100%,
pero se han visto
pues con recortes
de cierta importancia
en sus salarios,
¿no?
Pues no sé
si eso es,
seguimos siendo
clase media o qué,
supongo que es una clase media
un poco castigada,
sí que hay,
pero está un poco
castigada por la crisis,
eso es evidente.
Disculpa que ibas a decir algo,
Concha,
que te he cortado.
Ah,
pues no me acuerdo.
Seguimos.
Ah,
no,
sí,
sí,
eso decía,
eso decía el mismo argumento,
¿no?
Que la clase que se va a ver perjudicada
es muy amplia,
o sea,
y que sí que es verdad,
y en eso yo estoy de acuerdo,
en que hay un poco de abuso
a veces en recurrir tan fácil
a los tribunales.
¿Yo puedo poner un ejemplo?
Y también.
Por ejemplo,
yo he visto poner una demanda
en familia,
que es lo que yo más o menos conozco,
para reclamar unos gastos extraordinarios
por 85 euros.
O sea,
mover a la administración de justicia
para reclamar 85 euros,
eso es un abuso
y debería tener,
yo,
entre comillas,
costas,
costas,
costas,
absolutamente costas,
en ese sentido.
En ese sentido,
decía también que es mejor.
Si eso fuese por aquí,
que cualquier cosa es para ir a juicio,
pues mira,
paga y a ver si aquí...
Lo que pasa es que,
permeteu que la funció
aquesta dissuasoria
es podria tenir
si hi hagués unes taxes
però que tinguéssim un contingut
més simbòlic.
perquè jo sempre he pensat que
el que pleiteja
perquè sí,
el que vol
utilitzar
d'una manera,
en alguns casos
inclús fraudulentament,
l'administració de justícia
per aconseguir els seus fins,
doncs a vegades
amb 50 euros
ja el penalitza suficient
perquè se'ls ha de treure
de la butxaca
quan de l'altra manera
no li costava res.
No cal
penalitzar
el que sí
que vol fer-ho
i que
ficar-li 500 euros
evidentment
és
un perjudici
és un perjudici
important
i que pot afectar
a un gruix
més important
de població
que
per un costat
els estan
els que n'abusen
i per altres estan
els que no n'abusen
i que es veuen perjudicats
i que tenen que pagar
els 500 euros
i dius
escolta,
jo vull recórrer
perquè estic en el meu dret
i penso que tinc raó
i vull reivindicar
aquesta raó.
50 euros els pago,
100 també els pago
però 500 euros
que clar,
estem parlant
de quantitats
molt importants
800
800
que són quantitats
que
el factor dissuasori
penso jo
que està sobrepassat
que hi ha un factor
de dir
anem a fer calaix.
És el seu de 800 euros
o vull dir
el seu de moltes persones.
Pues es dos veces
la prestación
esta de los 400 euros
que se concede
a algunas personas
para seguir adelante.
Es que claro,
són cantidades
que ya tienen...
Clar,
i després això
no deixa de ser
una pressió afegida
perquè els professionals
quan se'ns dirigeixen
i els dius
has de pagar 800 euros
al damunt
t'hi diuen
bueno,
però guanyarem,
no?
Ja ho veurem.
Exacte.
Hi ha un titular
que s'encarrega
que sigui així.
Té tot a veure
perquè tot són reflexos
de la crisi
que estem vivint
i és que avui hem sabut
que l'UE ha retallat
les beques Erasmus
i encara ha de pagar
el 30%
dels programes pendents.
Bé,
els centres ja reclamen
que poder cobrar
els diners pendents.
Què en pensen
així d'entrada
que fins i tot
les beques Erasmus
que permetien
anar a l'estranger
els joves estudiants
i els de fora
van dir que aquí
es retallin
per part d'UE
perquè és que no hi ha diners.
O sea,
han reducido en un 30%
el número de becas?
què és de dir?
No, no, no.
Deben un 30%.
Deben.
No tenen diners
per pagar-ne.
Ah, ja no hi ha
més becas Erasmus.
La Unió Europea
reconeix que està a punt
d'acceure els fons
de les becas Erasmus.
Els fons que hi ha,
la liquiditat,
els fons,
el diner.
Alguna valoració?
Bé,
no deixi de ser
un reflexe més
de la situació general
i ja no de l'estat espanyol
sinó del conjunt
de la Unió Europea.
Evidentment,
la Unió Europea
es financia
per les aportacions
dels estats
i correspondria
als estats membres
fer unes aportacions
més importants
per poder garantir
tots els serveis
que presta.
És una llàstima,
és una llàstima
perquè certament
això em sembla
que havia funcionat
els últims 15 anys
i obria
una possibilitat
molt important
a aquesta
connexió
entre els universitaris
de diferents països
que el que donava
era un enriquiment
important
a tots els països
membres de la Unió Europea
i trencar
una mica
aquestes fronteres
que encara imperen
d'alguna manera
doncs això
crec que era
una iniciativa
molt vàlida
molt important
que havia funcionat
molt bé
i realment
és una llàstima
crec que els estats
s'haurien de replantejar.
Sí, jo també
crec que es
perquè cualquier recorte
o cualquier
cortapisa
a la formació
a la educación
tot això
a la llà
ens fa pobres.
és a la llàstima
a la llàstima
a la llàstima
a la llàstima
a la llàstima
són a la llàstima
a la llàstima
a la llàstima
a la llàstima
a la llàstima

a la llàstima
o sigui
la tijera
a la llàstima
a la llàstima
a la llàstima
a la llàstima
a la llàstima
a la llàstima
que seguro
que todavía
hay sitios
para recortar
segurísimo
que no son
en educación
en educación
y en sanidad
pero en educación
cualquier recorte
en educación
me parece
una torpeza
quizá no hay dinero
yo lo entiendo
pero me parece
que no es inteligente
mossèn
la situación
es muy crua
ya lo sabemos
el que sí
yo tengo razón
al que dice la concha
que voy a decir
yo estoy convencido
que el gobierno
podría retallar
con otras partidas
que no son necesarias
y que pueden esperar
hay otras partidas
que por mí
como la educación
o la sanidad
me parece
que retallar
por aquí
es una mala política
que retallin
sous de la butxaca
i que retallin
també en gastos militars
que de tot
que si és veritat
el que va dir el diari
fa dos diumenges
pensem que és
la guàrdia
del que es gasta
el govern
en comprar armament
avui dia
i últimes tecnologies
jo em sembla
que si no
que vinguin
els marroquís
a invadir-nos
que no sé si tenen tant
no tenim que tenir
tanta por
no sé
en fin
eso es alta política
eso ya
eso son los que
ja en tenen
pero
es veritat
lo de las becas
Erasmus en particular
me da mucha pena
creo que es una
mala decisión
y que seguro
que encontrarían
de donde
de donde encontrar
pero de todas maneras
lo que comentábamos
abans
no es una
política
de l'estat espanyol
es que ya es
conjunta
incluso países
que sembla que han remuntat
la crisis
o que tenen
unes condicions
molt millors
que les nostres
estan
sent partíceps
d'aquesta retallada
i crec que es
pel component
educatiu
que comentàveu
pel component
educatiu
i també pel component
social
no
d'aquesta
interdependència
entre els països
que hi hagi una
interrelació
perquè si no
no ens serveix
de res
tenir un marc
tan gran
un marc
tan
tan complex
i amb tantes
nacionalitats
si no hi ha
una interdependència
si al final
els nostres
professionals
els nostres alumnes
no han sortit d'aquí
i no tenen
i no tenen
relació
no coneixen
les altres realitats
però això és un empobriment
que ens va portant
cada vegada més
cap al localisme
els volia fer unes preguntes
però se'ns acaba el temps
senyores
hem d'acabar
espero que ho hagin passat bé
a aquesta zona
sí
gràcies
conxa
bèlgica
gràcies
i fins a la propera
ah bueno
fins a la propera
si volen repetir
si volen repetir
Ramon Sánchez
també vol repetir
i Joaquim Gras
avui hem segurellat
un tros petit
encara que sigui de cel
un tros petitó
avui en aquesta zona
hem arreglat una mica el món
se l'hem guanyat
un tros de cel o no
no ho sé
cada dia se'l guanyem el cel
cada dia
cada dia
mossèn
con buena voluntad
se va al cielo
claro
cada dia
mossèn
Joaquim Gras
gràcies també
i fins a la propera
dos tres
a la propera