Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, com que Tarragona és una mica mitjana, petit, a la ciutat,
doncs sí que ens coneixíem una mica per la ciutat,
sobretot per la part alta.
Ells ens coneixíem una mica tots.
No sé si havíeu fet alguna cosa junts,
heu fet alguna cosa junts o de moment encara no?
No, encara no.
Potser surt algun projecte aquí, en Rosa.
Oh, sí, ja sabem.
Mai se sap, mai se sap.
Vosaltres, de fet, ho estudiat tots dos a l'escola d'art,
en algun moment o altre.
Amb això sí que teniu un punt de coincidència, diríem.
Sí, sí, fa uns anys que vaig començar...
Bé, de fet, la meva trajectòria artística va començar per la joieria,
que actualment ara no feia exactament res de joieria,
però vaig començar fent els estudis de joieria aquí a l'escola de Tarragona.
O el Tomàs Pavos.
Exacte, exacte, sí, sí.
Que fa poc s'ha jubilat i hem fet un homenatge molt xulo
i sí, sí, vaig començar per allí.
I tu també, Noana.
Sí, jo igual, jo a l'escola d'art també.
Sí, perquè l'escola d'art sembla...
realment és un motor, no?, aquí a la ciutat,
diríeu, o sigui, en l'àmbit de les arts visuals, no sé,
es va veient que molta gent, no?,
dels que esteu treballant actualment,
teniu alguna relació amb l'escola d'art, oi?
Sí, jo crec que cada vegada l'escola d'art s'obre més a la ciutat
i s'implica molt més en les activitats que es fan arreu de la ciutat,
o de la part alta, per exemple, a la Festa de l'Iplec,
hi ha hagut molta participació de l'escola d'art.
En definitiva, jo crec que cada cop més l'escola s'obre molt més a la ciutat,
a la ciutadania en general, no?
Vols afegir alguna cosa amb això?
Sí, sí, és com un punt de partida i d'unió.
Sí, clar, perquè suposo que també aneu passant diferents promocions,
diríem, de l'escola d'art i s'ho aneu trobant
i hi ha possibilitat, suposo, de compartir i de fer projectes junts.
No sé, és que s'observa, diríem, realment, que, per exemple,
un dels debats que hi ha, que si no hi ha una escola de teatre
aquí a la Tarragona, precisament, podria ser un element aglutinador.
En aquest cas, veig que molta fornada de gent veniu d'allà
i hi ha aquesta activitat, no?
Sí, o sigui, l'escola d'art és la base,
la base de formació més artística.
Jo crec que és la base.
A partir d'aquí, clar, tu pots anar-te'n a Belles Arts
o estudiar Història d'Art, que aquí també a Tarragona,
com jo vaig fer, he fet,
però la base de tot moltes vegades parteix d'iniciatives
o amb l'ajuda de l'escola d'art.
Jo crec que és bàsic, que és com Timella,
no tenia gaire sentit que no es comptés amb l'escola d'art
si es fan coses realment artístiques, no?
Clar.
Per exemple, tu hi vas estudiar, si no m'equivoco,
arts aplicades al mur, allà?
Sí.
Explica'ns què és això, de les arts aplicades al mur.
Bueno, doncs quan vaig començar jo tenia una miqueta de tot.
El que passa és que ho han reduït a dos anys
i ara és com a més compacte,
però fem pintura mural, audiovisual, ceràmica,
dibuix, una miqueta de tot.
I està molt bé perquè també et dona una mica de peu
a poder triar tu el que...
I com que tot és una mica el mateix,
doncs està molt bé, et dona llibertat.
I et diu, Enric, que va començar amb jolleria.
No sé si això després t'ha servit d'alguna cosa, creus?
És a dir, hi ha alguna cosa de jolleria en el teu art o què?
Bé, depèn de com tu miris.
O sigui, jo, una faceta meva és unes composicions que faia lineals,
ho estàvem comentant amb la Rosa.
Però ben bé, jo no ho sé.
Per dir-ho d'alguna forma, jo dic que és dibuix,
però realment s'entremescla una mica, com deia l'Anna ara,
les arts en aquest moment,
en volia un moment d'hibridació total
i no saps si estàs fent disseny, estàs fent il·lustració,
estàs fent dibuix, pintura...
Arriba un moment que ja no saps...
D'alguna forma ho has de definir.
Si és més aviat il·lustració,
depèn de com ho publiques o com ho gestiones.
Però, en definitiva,
hi ha una hibridació molt gran
entre les arts en aquest moment.
I això és el bo d'ara, no?
Puc veure una cosa i exactament no sé de què és,
però, de totes formes, pot ser encara art, no?
Perquè si fem un esforç i ens expliqueu què feu,
o sigui, quin és el vostre treball,
què feu en el vostre treball, diríem.
O sigui, això ens pot portar a parlar tant de tècnica,
però més aviat també de què voleu dir amb el vostre treball,
com us definiríeu, malgrat aquestes etiquetes,
què és el que necessiteu expressar una mica
perquè la gent us conegui.
Anna, endavant.
Jo més aviat em serveixo de l'art
per fer coses que, d'una altra manera,
no podria fer.
És com si et donés llicència
a fer coses que una altra cosa no et deixaria fer.
I coses que no entenc,
o l'entorn,
o algun problema que puc tenir a nivell personal,
m'omplo d'una mica d'això
i després és com si ho canalitzés,
com si em servís de...
no sé, com de...
per exterioritzar.
I per exemple, el teu últim treball,
quin és?
O amb el que estàs treballant?
Bé, ara estic fent dibuix.
I a l'Eplec vaig fer...
me vaig fer jo al meu enterro
i és com un canvi de...
vull fer un canvi personal
i és la manera d'exterioritzar-ho
que he tingut.
Clar, perquè la mostra aquesta de l'Eplec,
que era molt xulo el que vas fet,
perquè era...
et dibuixaves a tu mateixa, no?
Veient-te morir,
bueno, i enterrada, no?
Sí, és com quan escrius alguna cosa
i ho llegeixes en veu alta,
que és com si tingués més...
com si tingués més...
com que ho veus físicament
i té... no sé com és.
I en el teu cas, Enrique,
que és així, no sé, una mica les obsessions,
entre cometes,
de què t'agrada parlar,
com les expresses o...
de quina manera...
Bé, de fet,
jo vaig començar
per una línia molt anti...
o de crítiques socials, pot dir,
i m'agrada molt provocar en aquest sentit, no?
Al començament feia instal·lacions
tipus hipoteca,
una instal·lació que es va fer
al Museu d'Història de Reus
i que es tractava de que...
i en aquell moment
el tema de la hipoteca
començava ja
a ser un greu problema,
ja el 2003,
doncs, com a crítica,
em vaig voler tancar
dintre de la sala d'exposicions
amb els meus cos,
amb els meus objectes,
vaig fer com una estructura de fusta,
com simulant la meva casa,
l'habitació,
i dic, aquí m'hi quedo jo, no?
I bé,
per problemes d'arrons de seguretat
no vaig poder fer-ho al 100%,
no vaig poder quedar-me a dormir allí,
però la idea era
com provocar, no?,
d'aquesta forma
l'establissement
i dir, escolta,
que hi passa alguna cosa,
els joves no es poden pagar a casa,
i llavors, com a forma de protesta,
era la sentida d'aquesta instal·lació.
Això quan ho vas fer?
Això sobre el 2003,
ho xifra, ja fa anys, sí.
Ja parlava del...
Ja parlava de...
Sí, sí, sí.
El que passa que
jo he anat a evolucionar,
a més,
cap al dibuix i la pintura,
i en aquests moments
estic més centrat en dibuix.
Excepte una cosa puntual,
com he fet ara
a la galeria d'Antoni Pinyol,
que és entre dibuix i instal·lació,
podríem dir,
estic ara més al taller
i faig coses més a l'obra pictòrica,
amb dibuix i pintura.
I bé,
no deixo d'alguna forma
amb les meves composicions
tenir algun sentit social,
com, bueno,
vaig fer molt el text
molt bé de fotogrames líquids,
i hi ha un rerefons social també,
amb la forma de la composició,
com s'alineen aquestes línies,
doncs em pots treure un concepte també
a nivell de...
Perquè visualment,
gràficament per explicar-ho,
per exemple,
aquest treball és en tinta xinesa,
són com unes línies,
uns pèls,
unes...
Sí,
ja m'han dit tot.
Sí, sí,
per això ho dic perquè tan...
En aquest sentit,
sí,
són com una espècie de línies molt allargades,
podries dir cucs, pèls,
el que vulguis,
que es reuneixen,
s'uneixen,
lluiten entre elles,
llavors,
d'alguna forma,
hi ha un rerefons de...
Aquesta,
és una mica més conceptual,
d'aquesta societat líquida,
de Bauman, no?
Aquesta societat que s'està transformant tant,
on les institucions,
i tot ja no és el que era,
on tot s'està,
d'alguna forma,
desmoronant, no?
I d'alguna forma,
també,
ja sigui amb aquestes línies,
també vull expressar una mica
aquesta crítica social
o aquest adveniment social
que s'està produint ara, no?
Que res és el que era,
aquest estat ja no és el que era,
aquestes institucions tampoc,
tot s'està transformant molt radicalment,
i amb l'internet,
aquestes xarxes socials,
encara més,
de forma més ràpida ser vist, no?
L'Anna ho deia ara,
utilitzar l'art com a vehicle una miqueta, no?,
per expressar-te,
per intentar canalitzar aquells sentiments,
allò que vols explicar,
en cada un dels casos,
quina és la vostra millor manera?
És a dir,
com millor focalitzeu tot plegant?
No sé si amb el dibuix,
amb quina tècnica,
amb quina pintura,
com millor ho fa l'Anna,
per exemple?
A mi la tècnica
més aviat me surt després.
Primer em plantejo
una qüestió,
llegeixo llibres sobre el tema,
veig pel·lícules,
m'informo,
i després és com si ho passes tot
per un filtre,
i pot sortir un dibuix,
pot sortir una foto,
pot sortir,
no sé,
això és una mica...
Depèn del que es vol dir, no?
Sí.
Clar.
I en el cas de l'Anric?
Sí,
moltes vegades
la cultura visual
que tenim ara,
sobretot amb les xarxes socials,
que estem immersos
amb tanta imatge,
vulguis o no,
te pot arribar
a modificar
la teva visió, no?
Bé,
això depèn de tu.
A vegades
la visió de moltes imatges
pot ser que et s'aturi,
o sigui,
realment,
com que hi ha
tants milers de milions d'imatges
durant l'any,
pot ser que et s'aturi.
Jo intento, doncs,
ser una mica més
selectiu en aquest sentit,
i d'alguna forma,
tot i que no es vegi,
aparentment,
sí que hi ha,
a vegades,
influències
amb la cultura visual
que anem veient,
no?
Clar,
perquè, per exemple,
l'Enric busca aquesta connexió social,
no?,
de la seva temàtica,
no?
I, per exemple,
l'Anna,
això que dèiem,
aquestes intervencions que has fet
parlant de la modificació
d'individus en l'espai urbà,
ens pots explicar algun d'aquests treballs
que has fet?
Vas fer, em sembla,
pel display un any,
no?
I has fet altres,
no?
Vas fer aquells murs del...
No?
Ah, sí, sí.
O en altres ocasions has fet,
no?,
treballs d'aquest tipus.
Explica'ns una mica
què és aquesta idea de...
Com expliques aquesta transformació
dels individus en l'espai urbà?
Bé,
només que una transformació
és com una observació
que faig.
I això del display
va ser en col·laboració
amb la Patricia Carles
i amb la Núria Rion,
que van fer el projecte del display
i també era mirar l'entorn
i a partir de l'entorn
intentar crear,
parlar sobre l'espai de la gratuïtat,
que hi ha un blog
que parla d'això
i és sobre que hem de pagar
sobre qualsevol activitat
que fem al sortir al carrer,
que s'ha perdut una mica
aquest viure,
contemplar, passejar...
És una mica això.
Aquest apropiar-se del carrer
com a espai...
Sí,
parlar del carrer
i una mica de les persones
i com fem,
com ens relacionem,
com...
I ara a l'espai Kiss
també faré una exposició
sobre el projecte final de curs
que també va sobre això,
sobre connexions
a peu de carrer,
sobre la gent,
sobre mirades...
I una mica també va per aquí.
Perquè el carrer,
l'entorn,
el carrer ens dona
moltes oportunitats
per una mica
per plasmar l'art,
o què?
És a dir...
Sí, totalment.
Des dels grafitis
fins a la gent,
fins a la roba,
tot és...
Tot és art,
una miqueta,
o què, Enric?
Sí,
en aquest sentit,
bé,
tot això ha sigut sempre,
o sigui,
ara em veig que mai,
potser perquè hi ha
moltes més
hibridacions de modes,
o sigui,
tothom
o vol anar
en una moda determinada
o no,
però, clar,
des de com vestim,
des de com actuem,
des del que hi ha
pel carrer grafitis,
cartells,
tot això
pot ser considerat art,
sí,
depèn de com ho enfoqui,
sí.
Perquè
el moment actual,
vosaltres diríeu
que és la...
diríeu que és el millor
moment vostre,
creativament,
aquest moment que viviu ara?
A mi a nivell personal,
sí,
tot i que,
bueno,
es digui això molt
que hi ha una...
la crisi econòmica
i tot això,
bueno,
no ho sé,
i a mi no...
a nivell de creatiu
no m'està afectant,
potser a nivell econòmic,
clar,
com a tothom,
però a nivell d'idees,
de motivació,
sobretot,
crec que,
en gran part,
el que comptes aquí,
la motivació que tinguis tu
a l'hora de posar-te,
si bé no cada dia
o quan puguis,
a dibuixar,
a pintar,
és una cosa
de motivació únicament,
no et fa falta
molta cosa més.
Jo amb tinta xina
i un paper
ja començo,
o sigui que no...
a vegades
amb molt poqueta cosa,
amb un llapis,
ja en tens prou,
depèn de no que vulguis fer.
I llavors
no és una excusa,
potser,
en aquest sentit,
l'altre és
el de sempre,
i ara és més agroixat
el de poder vendre
la teva obra,
això sí que és un problema
a part
que s'ha de parlar
molt a fons,
perquè això ja és
un altre tema a part.
Jo crec que
considerar
que no puc crear
perquè no tinc diners,
en poca cosa
pots crear,
o sigui,
això ho tinc molt clar.
I en el teu cas,
Anna,
com ho veus?
Jo estic totalment d'acord
amb tot el que ha dit.
Sí,
perquè,
per exemple,
ara,
com veus el futur,
diríem,
en el teu sentit?
O sigui,
ara creativament
suposo que vas,
clar,
vas fent una evolució,
no?
Sí.
I ara,
doncs,
deus tindre,
tens,
o sigui,
com et veus,
diríem,
en aquesta,
potser també a nivell creatiu,
però també en aquest nou escenari
que també m'agradaria
que parléssim una miqueta
de la qüestió de la crisi,
del que ens afecta a tots,
no?
Com ho veieu,
tant des del punt de vista creatiu
com a professional,
no?
En aquest sentit?
O com us ho plantegeu?
Jo em veig més o menys igual
i a la que tinc una mica
de temps i espai
anant a nutrimment,
anant a classes,
coneixent gent
i així,
però no tinc grans canvis,
no?
No.
Molt bé.
No ho sé,
potser més intercanvis,
més possibilitat de...
Sí, sí,
jo el que he començat a fer
fa un parell d'anys
és intentar contactar
amb altres creadors,
no fa falta que siguin
tampoc pintors
o estudiadors,
sinó escritors,
poetes,
per començar a fer projectes.
Bé,
més fa poc
he començat un projecte
molt...
que m'agrada molt,
que és el Matjordi Balló,
que és un diàleg
mitjançant imatges.
Només
fa falta un bloc,
hem obrat un bloc,
zero euros,
i començar
a penjar imatges
i establir
un diàleg.
És a dir,
jo penjo una imatge
i la veu,
reflexiona
o li suggereix
una altra imatge,
feta per ell
o manipulada
o una foto d'això
i la penja.
Llavors,
anem establint
com un diàleg,
però només,
únicament,
amb imatge.
Llavors,
són projectes
que a vegades
no costen
ni un euro
i que
tampoc
pretén
guanyar-ne cap,
però bé,
que et motiva
a fer,
potser,
altres coses
que no faries.
I en quant a,
bé,
doncs,
vendre l'obra i tal,
jo crec que és un problema
de sempre.
i això és depèn
de com t'ho plantegis.
Si realment tu
vols vendre l'obra
i fiques tots els esforços,
podràs vendre
algun tipus d'obra,
potser més comercial,
potser que
buscant el teu públic
que et pugui comprar l'obra,
però
costa molt
100% guanyar-se la vida
amb això,
o sigui,
no ens enganyem,
o sigui,
això són quatre
al món
que poden dir-ho.
La majoria,
doncs,
trempegem,
anem treballar
amb una altra cosa,
formació,
educació,
o altres tipus
de treball.
Tal com està
muntat ara això,
doncs,
hem d'anar
combinant
diferents coses.
Perquè ara que
parleu,
parlava ell,
per exemple,
del treball
que fas amb el blog,
i llavors
has mentat abans,
l'internet,
les xarxes,
o sigui,
és una pregunta obligada,
us afecta?
Com us afecta?
Diríem,
tant des d'un punt de vista
d'això que dèiem,
és creatiu,
o des d'un punt de vista
de relació
i de donar a conèixer
la vostra obra,
no?
Com t'has fet?
Molt positivament,
perquè és,
com diu ell,
això del blog
i tot això
és gratuït,
i aquí pots penjar
les teves imatges,
les teves històries,
pots compartir
amb altra gent,
és una finestra oberta
totalment,
és,
per mi,
molt bo,
i crec que per tothom,
en general.
Sobretot per visualitzar-se,
potser.
Jo crec que és una forma
molt bona
d'haver-te a conèixer,
i com totes les professions,
tu quan fas un treball
o fas alguna cosa,
tu pots donar-ho a conèixer
al resta dels teus amics
o a qui tinguis
a la xarxa social.
Llavors,
en aquest sentit,
com que nosaltres som,
en aquest sentit,
una mica privilegiats,
perquè juguem al món de la imatge,
que és una cosa
que consumim molt
i que normalment agrada molt
a la gent,
podem anar,
doncs,
penjant fotos,
dibuixos que fem,
i d'aquesta forma,
doncs,
també,
donar-nos a conèixer
ja més com a artistes,
no?
A Tarragona,
us inspira molt creativament,
és a dir,
què té Tarragona,
per exemple,
què té la vostra obra
de Tarragona,
podríem dir,
per exemple?
En el meu cas,
la gent.
La gent,
sí?
Sí,
i el que m'envolta.
I Benric?
No sé directament,
però pot ser el mar
i la llum,
i potser la...
Tarragona,
el que té de bo
és que és mitjana,
no sé tant,
molt mitjana,
no és triana petita,
no és ni mitjana,
és una vida molt...
molt...
molt òptima
per crear,
jo crec.
O sigui,
la part alta
és molt bonica,
o sigui,
hi ha vida,
no tenim el mar aquí al costat,
que a vegades
ni ens adonem,
que tenim el mar aquí al costat,
són coses que...
i la vitalitat de la gent,
o sigui,
estic d'acord amb l'Anna,
també la gent,
pot ser que t'inspiri,
l'estar bé en un lloc,
t'inspira,
si no estàs bé en un lloc,
no t'inspira,
llavors pot ser que no et motivi
a fer res.
Us ha posat facilitats
o impediments,
potser,
a la ciutat,
en algun sentit,
o no?
Creieu que la vostra obra
seria diferent
en una altra ciutat?
Com ho veieu?
Bé,
jo crec que sí,
que l'entorn afecta totalment
allò que fas,
el que ets,
i com et desenvolupes
com a persona
en qualsevol àmbit,
no cal que sigui l'artístic,
tots som com una esponja,
som influenciables,
100%.
A veure,
hi ha ciutats,
tu estàs pensant ara en Berlín,
en París,
en Londres,
que són ciutats,
en aquest sentit,
que sembla que es volia
molt més la creació,
hi hagi més mercat d'art.
Bé,
això és de com
tu plantejis tu la vida,
si realment vols
tirar molt cap aquí,
doncs agafes les maletes
i te'n vas,
i te'n vas a Berlín,
i te'n vas d'allí,
i pot ser que triomfis,
però si tu veus
una tranquil·litat
que jo crec que
a Tarragona,
en París,
és una estesa molt tranquil·la
i que si busques
aquesta tranquil·litat
i aquesta pau
per d'alguna forma
crear,
no?,
i tu el teu taller
o des de casa
doncs anar fent,
no?,
doncs jo crec que
és una ciutat ideal
per això.
Molt bé.
No sé,
sí, i tant.
M'agrada sempre
que parlen de Ballum,
Ballum surt
a totes les converses
gairebé, eh?
A més,
històricament ja
tenim diferents
personatges
que l'han destacat,
no?,
i suposo que això
és el que
ens caracteritza molt,
no?
Jo,
com a última pregunta
que la fem sempre
a tots els que,
bueno,
hem anat parlant
i això,
és el lema
de Raúna 2012
que és com
la cultura
ens transforma,
no?,
el lema és
la cultura ens transforma
perquè,
doncs això,
entenem,
no?,
que la cultura
és un element
transformador
de la vida
i de les persones.
M'agradaria saber
si pot ser
si ens contesteu
aquesta pregunta,
com us transforma
la cultura
dia a dia,
no?,
perquè vosaltres,
a més,
us hi dediqueu
creativament,
però com,
en què us influeix?
En el meu cas,
bueno,
no ho sé,
si la cultura
jo crec que
és bàsica,
o sigui,
és un,
ja no diré
que és un drap
fonamental,
no?,
però jo crec
que és obvi,
sinó que
la cultura
t'omple
de moltes,
diverses maneres
i jo crec
que t'omple
subtilment
a vegades
i amb totes comptes
perquè tu està omplint
una obra que vas veure
en un museu
o una obra de teatre
o una pel·lícula
que fa poc que has vist,
o sigui,
la cultura
ja,
com que han trencat
tots els límits
de què vol dir cultura,
no sabem,
no sabríem ara
definir,
no sabríem definir
què és cultura
en aquests moments
perquè
per mi
quasi bé
tot ja és cultura,
inclús la televisió
que hi ha
que és cultura,
doncs de fet
tot és cultura
i em transforma
en cada acte,
en cada cosa
et pot transformar
la cultura.
I tu, Anna,
què diries?
Jo crec que és expressió
i canalitzador
i som tots,
tots ho portem a dintre,
és una forma
d'exterioritzar
el que vivim
i el que som.
Molt bé.
Déu-n'hi-do,
avui hem conversat
amb l'Anna
i amb l'Enric
i acabem rosa
sempre destacant
algun tema,
alguna novetat
de Tarragona 2012,
avui en dos minutets
ho hem de sintetitzar,
un concurs.
Sí,
un concurs
que ha sortit
avui mateix
a les xarxes
que l'hem organitzat
juntament
amb Tarragona,
amb el Patronat Municipal
de Turisme
i Instagramers Tarragona
i bé,
és un concurs fotogràfic
que es diu
Mirades de Tarragona
i el que busquem
doncs això
són les millors imatges
de les activitats culturals
i del patrimoni
de Tarragona.
És un concurs
que serà mensual,
cada mes anirà
al voltant d'una temàtica
i animem a tothom
qui vulgui fer fotografies
que les faci,
les enviï,
les pengi a les xarxes.
Tenim un...
Ara,
la primera convocatòria
que s'obre ara
va sobre Setmana Santa
i llavors
si aneu a la pàgina web
de Tarragona 2012,
t2012.tarragona.cat
doncs allà podeu trobar
les bases
de com funciona
i veureu els premis
que són tres
i estan bé
perquè el primer premi
per exemple
és un passeig
de tres hores en Valer
per la Costa Daurada
i també dues entrades
per l'espectacle
l'any que ve serà millor
al Teatre Metropol.
Hi ha un segon premi
també amb dues entrades
per un altre espectacle
a Tarragona Reus
la lluita per les zones
i el tercer premi
és una visita
per la Tàrrecor Romana.
És a dir,
amb el que intentem
és incentivar una mica
que les persones
ens enviïn imatges
sobre l'activitat
que vivim al dia a dia.
Que a més
tindrem una temàtica diferent.
Exacte, sí.
Ara és Setmana Santa,
després serà Sant Jordi
i més endavant
anirem anunciant
les temàtiques.
Ja ho sabeu,
a miradestegn.gmail.com
podeu enviar
miradestegn.gmail.com
podeu enviar aquestes imatges
o penjar-les a Twitter
i Instagram
amb l'etiqueta
miradestegn.
Mirades de TGN.
Mirades de Tarragona.
Molt bé,
seguirem atents
a les novetats com sempre
i avui, com dèiem,
donar les gràcies
a l'Enric i a l'Anna
que ens han acompanyat
avui al Cruïlles.
Enric, gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Anna, gràcies i bon dia.
Gràcies.
Rosa, fins la setmana vinent.
I tant, gràcies.
Que vagi bé.
Gràcies.