Som ja en el temps de la tertúlia, a punt amb els nostres tres convidats en aquest matí de dimecres,
on un dia singular, 29 de febrer, un d'aquells dies que només surt cada 4 anys.
Pitu Rovira, bon dia.
Molt bon dia. No vaig néixer el 29 de febrer.
Què deu passar amb els que néixen el 29 de febrer? Quan ho celebren?
Aquesta és la gran llegenda urbana que a vegades circula, no?
Que ho celebren cada 4 anys, que si és el dia abans o el dia després...
És curiós, clar, tots els nens i nenes que néixen avui...
És una disfunció...
Rafal Muñoz, bon dia.
Bon dia.
Tens resposta a aquesta pregunta?
No, no, tu, resposta...
No serà el tema de la tertúlia, però és que, esclar, és curiós, 29 de febrer.
Saps el que és que firmis un préstec i et vencin 29 de febrer, llavors tu, quiet, fins dintre de 4 anys de creència.
Me fa l'efecte que la banca no estaria d'acord amb aquella artiguria.
Ja m'has introduït el tema econòmic i financer, que ho monopolitza tot.
Antonio Ber, bon dia.
Bon dia.
Avui tenim tres convidats, el Toro Ber, advocat, el Rafal Muñoz, inspector d'Ensenyament i el Pitu Rovira, llibretet.
29 de febrer, clar, no vivíem això des de l'any 2008.
Com estàvem a l'any 2008?
Més joves, això d'entrada, més joves.
I una mica millor econòmicament.
Sí, una mica millor.
Ja es començava a veure que aquí la cosa anava mal dada.
Jo cobrava més que ara.
Sí, però si miréssim, aprofitant aquesta anècdota del 29 de febrer, clar, si miréssim quatre anys enrere,
ja començava a veure's una mica la punta de la crisi.
Acabàvem d'haver-hi...
No, estaven a punt d'haver-hi eleccions.
Les segones que va guanyar Zapatero, el 2008, s'apuntava una mica a la crisi,
però clar, segur que ningú podia pensar fa quatre anys, Rafa,
que quatre anys després, el 2012, estaríem amb aquesta recessió brutal.
A més, el Zapatero, recordeu que es va dir que no només no hi havia crisi,
sinó que eren capdavanters d'Europa, naltros.
I jo, que això com he de fer, m'ho vaig creure.
Que vamos a la caza de Francia, hemos superado Itàlia y vamos a la caza de Francia.
Si això ha agafat amb borsa i els que hi entenen, del món financer,
imagina'n nosaltres, pobrets, què teníem d'anar a pensar?
Però què havíem de pensar, no?
És a dir, ningú es podia imaginar que estaríem en una situació com aquesta.
És que a més ho impregna tot.
Totes les notícies tenen a veure amb la crisi econòmica, amb l'austeritat, amb les retallades.
Suposo que fa quatre anys, el que així ho sabien, els mercats,
que és aquesta paraula que no sabem ben bé on està.
Segur que ho sabien.
Ens hauríem venut al pis llavors el preu de mercat d'aquell moment,
i ara compraríem el mateix per meitat de preu
i tindríem uns estalvis al banc, equivalents a la meitat del preu del pis.
Imagina't si ho haguéssim intuït.
El que sí que fa quatre anys, ara això ho vas recordant una miqueta així de presi corrents,
era que sí que corria entre, diguem-ne, la gent normal,
allò que dèiem, aquella frase, ja ho veuràs el dia que peti això.
Sí, perquè ja es veia venir, no?
Fa quatre anys, el comú dels mortals, allò, els que paguem,
ja ho dèiem, el dia que peti això, el dia que peti això,
i llavors començava a petar tot això, eh? Fa quatre anys.
El que potser sí que no s'esperava, jo penso que ningú,
fora d'uns sàvits que més a més en són,
és que la caiguda fos tan vertical.
Tan brutal, no?
Sí, la caiguda no ha sigut allò, anar baixant una pendent,
vas baixant, no, ha sigut allò en vertical, no?
I això és el que ha fet mal.
I ja ha posat-se a seguir la broma del 29 de febrer,
d'aquesta data tan singular, d'aquí quatre anys,
el 29 de febrer del 2016,
perquè no tornarem a tenir un 29 de febrer fins al 2016.
Com creuen que estarem, Rafa?
Jo espero que estarem bastant millor.
Perquè si no, malament, eh?
És que si no, no estarem.
Si no, no estarem.
Estarem millor, no estarem igual que estàvem fa quatre anys,
això també jo crec que és evident,
que tothom ja això ho hem entès,
però haurem sortit del pou.
Sí?
Anton, tu també creus que sí?
És que si no, com deia en Rafa, no hi serem.
Fins i tot si en aquest moment...
La situació és la que és amb l'atur que hi ha,
amb les dificultats econòmiques de tothom,
pràcticament de la menys majoria,
si això continua d'aquí quatre anys...
Però estem al fons del pou o no?
Perquè, clar, aquests dies que...
I ara entrarem de seguida també en qüestions més locals,
però, clar, l'economia, i a nivell general ho impregna tot,
i aquests dies es parla molt del dèficit,
del dèficit de l'estat espanyol,
amb un 8,5% de les retallades que Europa demana
al govern espanyol i, per tant,
a totes les administracions públiques,
també al govern de Catalunya,
amb una retallada que ara sembla que el govern espanyol
vol negociar, perquè s'haurien d'afegir aquest any
28.000 milions d'euros de retallada
als 16.000 milions que ja va anunciar el president Rajoy
a finals de l'any passat.
Tenen la sensació que hem tocat fons,
o que ara que just avui tanquem el segon mes del 2012
encara tenim un recorregut, Pitu,
d'anar baixant i de més austeritat i de més retallades,
i que s'acabarà imposant aquesta política d'austeritat?
Les últimes dades que es tenen, i pràcticament no són del dia a dia,
però sí, gairebé el sector del comerç,
que és el sector del consum, que és la cosa més directa,
està baixant.
L'activitat econòmica està baixant.
L'activitat productiva està baixant encara.
Això vol dir que encara no hem arribat baix de tot.
El prec que ara es fa, que tothom fa,
és dir, soltrem arribem a l'estabilització,
arribem a aquest punt zero, a la cota zero,
hem arribat baix de tot,
i ara, doncs, a partir d'aquí...
Clar, però per reduir el deficit aquest tan brutal,
segurament s'hauran de pujar impostos,
i s'hauran de letallar molts serveis.
Jo no sé si tu ho recordes,
però jo amb una tertúlia, potser bastant abans de Nadal,
quan parlàvem d'això també,
ja ho deia i ho al voltant també,
que l'IVA és un impost que ningú en parla,
però és que no tardarà gaire setmanes a tocar-se.
perquè és un impost...
El president i el govern, de moment, no s'haurien que no.
Però no ens diuen que no,
també els deien que no pujarien a l'RPF,
la primera mesura que van tocar.
I és un cost directe, és un cost directe pel consumidor final.
És un cost directe i és un impost que l'Estat recapta
en el moment que ens executa la compra, pràcticament.
És un ingrés de diners directe,
de gairebé ningú pot defugir.
Tu creus que el pujarà, Pitu?
Segur, segur.
Si ara paguem un general del 18,
almenys dos puntets, segur.
Sí, de fet, els esparts d'economia
diuen que no tindrà més remei.
Tu, Rafa, també creus que...
Sí, però de altres maneres és una matització.
És veritat que el dèficit ha pujat i ha pujat molt,
però és que no oblidem que el càlcul del dèficit
es fa respecte del PIB.
Per tant, és el PIB.
Les polítiques impositives i polítiques fiscals
i de retalls salarials
tenen una influència directa
en la recaptació primerenca de beneficis.
L'Estat sí que recapta,
però el PIB no s'incrementa
afegint impostos i baixant salaris.
S'incrementa generant activitat econòmica.
Clar, però si Europa ens continua demanant
que reduïm aquest dèficit.
Però, per tant, s'hem d'espavilar.
És a dir, si totes les retallades
continuen sent només de salaris
i només ha passat de pujar impostos
i oblidem que el consum no reactiva.
Al revés, s'ha de reactivar.
Al revés, s'enfonsarà més, no?
S'enfonsarà i, per tant,
que el dèficit tornarà a pujar una altra vegada.
Però és un cercle viciós.
Ahir ho recordàvem a la tertúlia
que aquests dies, clar,
ahir, avui, que és l'últim dia del mes de febrer,
milions de persones estan rebent la nòmina
aquelles que reben amb un augment de l'IRPF,
aquell que va anunciar.
I, a més a més, amb efectes retractius a l'Udigener.
Sí, sí.
Per això que, vull dir, l'impacte que continua rebent el ciutadà
és d'escanyament, no?, a poc a poc.
Sí, però és que, a veure,
que el producte interior ruït no creixi
és problema d'una productivitat.
I cal ser clar i dir de les coses pel subnom,
la productivitat d'aquest país
depèn molt de la inversió exterior.
És a dir, quina productivitat pròpia tenim en aquest país?
Ara s'anunciava l'altre dia que Piajo tanca la fàbrica de la Derbi.
La tanca se l'emporta.
Les fotos.
Home, està clar, però és que és lògic.
Si a Itàlia tenen problemes,
és una qüestió de concentració.
Ens hem de concentrar,
actuar tots els en un lloc i intentar vendre.
Analitzem quin sistema productiu propi tenim aquí.
Exportable.
Però si depenem de totes les empreses
que els anys 60 i 70 es van col·locar en aquest país,
i que hem d'anar a resar a fora perquè no ens la tanquin.
Com veus aquesta política econòmica
imposada clarament per Europa?
Mira, d'una aritmètica elemental,
només cal saber i entendre el que és sumar i restar.
Si estem amb recessió encara per enguany.
Si hi haurà dèficit.
Aquest dèficit s'assuma el que ja tenim.
Per tant, quan es començarà a pagar?
És a dir, sumem, incrementem el passiu.
Com es pot aixugar?
No es pot aixugar d'altra manera que més ingressos.
Aquests més ingressos com s'aconseguiran?
I si no hi ha el que el sector productiu no tira,
que sembla que no tira per les notícies que hi ha avui,
via, com diu el Pitu, via impostos.
Via impostos.
Quin toca tocar ara a l'IVA?
Qui és el que paga de cert a l'IVA el consumidor final?
El sector productiu se'l va deduint.
És un impost amb cadena i se'l va deduint al final.
El paga i no se'l pot deduir al consumidor.
El consumidor, que ja no pot consumir, estem en un cercle viciós.
Per tant, la situació és més retallada.
Com el trenquem? No hi ha manera?
Sí, és que no hi ha altra manera, per molt impopular que sigui,
els governs els toca fer això, els de dretes, els de centros, els d'esquerres, els que sigui.
Ho hem d'entendre i ho hem de comprendre i no hem de criticar més enllà
del que es pot fer sent possibilista.
Això el país ho pot aguantar encara més?
Si el dèficit que s'ha d'aixugar és tan brutal?
Ricard, no toca a altre remei?
És a dir, no toca a altre remei,
la paguem i la pagarem i l'assumirem
cadascú en el seu àmbit i en la seva proporció i capacitat.
No hi ha un altre remei?
No.
Ara per ara no, per desgràcia.
Però el que passa és que que neixi un altre remei
no vol dir que no s'hagi de pensar gent en un altre remei.
És a dir, recordem, el PIB és la producció de bens i serveis.
Per tant, aquest país ha d'espavilar-se també
en produir aquests bens i serveis.
Amb crèdits tous de la banca,
la banca té un paper important aquí.
Però si no tenim diners, el consumidor no tenim diners.
I damunt ens encareixen el producte, el consum.
Això ho tinc claríssim, Antoni.
Per això és un problema fotut.
Però quan tu deies, Ricard, es pot suportar més?
Home, Grècia, en aquest, no sé quant,
si és el segon, el tercer rescat o el quart,
o el que sigui, no?
I gràcies que l'estem rescatant, eh?
En aquests moments ha baixat el salari mínim interprofessional
un 26%.
Sí, però mireu la revolta social que hi ha a Grècia, eh?
Sí, però ja tenien un salari mínim interprofessional
a 750 euros.
L'han baixat el 26%.
I baixa un 32% algunes pensions.
Per tant, està tocant inclús el sistema de pensions, Grècia.
És que quan les propres de tu,
i tu no veies pelar,
pon les tuyes a remojar.
Per tant, no es poden fer volar coloms
o no es pot fer volar més coloms
en altres llocs, en altres escenaris que són similars.
Malauradament, el tema passa
per les retallades i per la pujada d'impostos.
No hi ha altra solució per reactivar
la productivitat.
I, a més a més, aquests dies s'ha produït un fet
que reafirma tot això que potser estem dient.
I l'amig Antón segurament hi estarà d'acord.
Ara fa uns dies, la vicepresidenta del govern,
la Soraya de Sánchez de Sant Maria,
anuncia amb una gran...
Jo no ho sé dir...
Solemnitat.
Solemnitat i candidesa, no?
Que es van articularant un mecanisme
pel qual els proveïdors,
que l'Estat i els ajuntaments
i les autoritats d'impostos puguin cobrar,
els hi facin amb descompte.
Bé, això, dit en termes mercantils,
és una quita.
Això és el que es fa
quan hi ha una suspensió de pagaments,
un concurs de creditors,
que aquell senyor que no va pagar
reuneix a tots els seus creditors,
i els senyors, vostè quant li dec?
50.000?
Se'l diuen que en formen 30?
Sí, aquí les té, i adeu.
Bé, el que estan fent és una quita.
És a dir, aquella empresa
que ha anat amb un concurs
per optar a fer,
anem a suposar,
la recollida de brossa de la ciutat
o a fer un tram de carretera,
i ha anat amb un concurs,
anar amb un concurs públic
vol dir baixar preu,
l'oferta més,
és el que normalment agafa.
Aquell senyor que ja ha anat
a baix preu, diguem-ho així,
que està tardant 3 i 4 anys a cobrar,
perquè el dramàtic és aquest,
ara li diuen,
li farem una quita.
I tu ho descrius bé,
ho descrius francament bé,
perquè mira...
Això és que estem en concurs de creditors.
Exactament, exactament.
Aquí volia anar,
i a més com has fet referència a mi,
que conec el tema
des de l'abasant professional,
aquest té un paral·lelisme
total i absolut
amb el que és la previsió legal
del concurs de creditors.
La llei permet aquell que s'assénia
o està en situació de concurs de creditors
comunicar al jutjat
que està en aquesta situació
i que li doni 4 mesos
per poder negociar
un conveni anticipat
amb els seus creditors
per si li estalvia presentar
el concurs de creditors.
Una mica,
el tema va per aquí.
És a dir,
estem en concurs,
les administracions estan en concurs
i el que han demanat,
el que ha proposat la Soraya
en nom del govern
és això,
és a dir,
establim aquesta mesura
a veure si són capaços
les administracions
de negociar
amb els seus creditors.
I diu,
i el crèdit
i el crèdit
que estem negociant
per atorgar-los
i puguin fer el pagament
tindrà en compte
en prelació
a aquells
que hagin accedit
al descompte d'interessos,
a les quites
i a més.
Exactament
el que és el conveni anticipat
del concurs de creditors.
I els ajuntaments
faran una llista
de tots els seus creditors
per si són concurs de creditors.
Però això no em sembla malament.
La mesura
la trobo intel·ligent
i absolutament vàlida.
És la que preveu la llei
per un empresari
o per un comerciant individual
i per un particular.
Solti,
m'he incorregut
en aquesta situació
i a més
una situació
que pot ser
sobrevinguda
sense que hi hagi
causa imputable
de culpabilitat
de negligència de més.
Oi?
Perquè això passa.
Deixim-ho gestionar
perquè la llei
obliga
a liquidar els deutes
d'una forma ordenada.
Deixim-ho gestionar
i la llei
li ha creat
aquesta plantilla
per fer-ho.
El que ha fet el govern
és absolutament
bo i correcte.
Per què no, Pitu?
Si a tu
una administració
et deu
un ajuntament
o no sé quina institució
et deu diners
d'una comanda
pendent de...
No estaries disposat
per tindre aquella liquidesa
per treure't
a més el problema
del davant?
A fer-li una quita?
Cony, quites el problema.
És que guanyaràs diners,
segur.
Sí, perquè si no,
no cobrarà mai.
O d'aquí,
o d'aquí.
O no podrà engegar
la màquina
que té parada
de la seva empresa
per fer més producció.
El que em supleva
d'alguna manera
és dir,
escolta'm tu,
a veure,
i és el que jo
sempre demano,
escolti,
diguem-nos
la veritat
de la veritat.
A veure,
diguem-ne de veritat
com estem.
Estem que al calaix
no hi ha ni un duro,
però és que a més a més
no tenim calaix?
Doncs surti,
senyora,
el ministro,
i diguem-ne,
escolti'm,
és que no tenim diners,
no tenim caixa,
la clau
ens la van
tindre a embargar
i el tio
que ens la va comprar
ha fugit.
No tenim res.
Molt bé,
doncs va,
on som?
Està d'en que estem
zero sobre zero.
Doncs va.
La mesura és bona, eh?
Som-hi.
Com està clar?
Sí, el que passa és que,
el pitó el que demana
és que s'expliqui clarament
i a vegades
jo també em pregunto
si realment ells ho saben,
els dirigents polítics.
Això ho diem tots,
no?
Nosaltres tampoc
no ens parlen de retallades,
parlem de reestructuració.
Això passa,
però això
al final acaba
per aquesta
aritmètica senzira
de sumar i restar.
És a dir,
no hi ha més.
Ja ho deia Einstein,
l'energia ni es creia
ni es destrueix,
s'ha d'anar
transformant.
Doncs escolta,
si tenim deute
ens hem d'estranyar
el cinturón
o hem de pagar
més impostos
perquè si no...
La veritat és que
l'economia omple
tots els temes,
totes les notícies,
recuperant algunes
de les notícies
que us estem explicant.
Reforma laboral,
per exemple,
una de les mesures
aprovades
les darreres setmanes
pel govern espanyol.
Algun expert
ens havia ja anunciat
que això segurament
portaria més conflictes,
més causes judicials
als tribunals.
I ahir un confirmava
aquí a Tarragona
el president del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya,
Miquel Àngel Jiménez.
Si de sobte hi ha una modificació legal
que ens dona molta més feina
i ningú ha previst
que això donarà més feina,
és possible que l'any que ve,
que ara que estàvem sortint
una mica del forat,
tornem a caure amb el forat.
No sé exactament
la influència que tindrà
les noves reformes
en l'àmbit laboral,
però evidentment
treure feina
no crec que ens treguin feina
als organes judicials,
sinó tot el contrari,
perquè abans hi havia
un filtre administratiu
que ara aquest filtre
en principi queda reduït.
Per tant,
no ho sabem encara
i tampoc s'ha fet cap estudi.
Això també és una altra
de les qüestions
que nosaltres trobem a faltar.
Més feina
pels jutjats mercantils
i del social.
Rafa,
tu creus que sí,
que la reforma laboral
tal com la va aprovar el govern,
tot i que és veritat
que ara hi haurà
una tramitació parlamentària,
portarà molt
a la conflictivitat?
No t'ho diria per què.
No t'ho diria per què.
El que passa és que sí
és possible
que amb aquesta reforma
hi hagi molts procediments
que els treballadors
o algunes empreses
els puguin portar via judici,
i el via del jutjat social,
fonamentalment.
Però jo en principi no hi veig.
Perquè les causes d'acomiadament
que queden una mica
molt en funció
del criteri empresarial?
Sí,
però amb els temps
que corren,
a veure,
jo ara fa temps
que no hagi
d'assessor laboral,
però amb els temps
que corren,
si jo hagués d'assessor
amb algú
li diria que val més
un mal pacte
que un bon judici.
Ton,
tu creus que hi haurà
més feina?
D'entrada,
potser sí que...
Sí,
es notarà,
d'entrada es notarà,
però una vegada
estiguin establents
els criteris
i els tribunals
hagin aplicat
ja uns criteris
que donaran referència
per casos similars
com seran la majoria
aquests ja jutjats.
Penso que aquesta
conflictivitat
o aquesta càrrega
de feina
que apunta
el president
del TCJ
català
és un tant
exagerada.
En qualsevol cas,
la reforma laboral,
tot i la impopularitat
d'ella mateixa
i d'un comentari
a favor
d'aquesta reforma laboral,
també la impopularitat
que comporta,
és una de les qüestions
més de les que dèiem,
cal aplicar aquestes mesures.
Tu creus que és
una bona reforma?
Quan al fondo
no tinc criteri
per opinar
amb cert coneixement
o amb coneixement
suficient,
però vaja,
li pressuposo,
li pressuposo.
Sí,
les intencions
com a mínim,
Pitu,
que et sembla
la reforma laboral
així
de manera molt sintètica?
I que calia
i que potser
encara no han anat
més enllà,
però que calia segur,
perquè
hi ha una cosa
que és certa,
no hi ha cap empresari
que el que...
Es diu
escriurà més atur,
segur,
perquè potser
hi haurà aquella empresa
que ara
tenia previst
perquè no pot aguantar-ho més,
no hi ha cap empresari
que digui
mira,
avui m'aixeco
i saps què?
Em fotré aquí
al carrer,
tu.
Això no hi ha cap empresari
que ho fas,
perquè quan tens empleats
és per treure'ls
i un rendiment,
siguem de clars,
rentibilitzar
l'inversió
que em fa sentir
d'un empleat
i si tens un empleat
és perquè necessites
una mà d'obra
ja sigui per posar coses
a la prestatgeria,
sigui per llimar un clau,
tu, escolta'm,
ara,
que calia una reforma laboral,
segurament que sí,
que no han arribat
a la que demanaven
els grans empresaris
i el petit
i el mig empresari,
segurament que també,
que això portarà més atur,
segur,
sobretot d'entrada,
sobretot
aquests primers sis mesos,
segur,
segur.
Caldrà veure si després
té efectes més positius.
La crisi i la retallada
s'afecta tot,
és que, en fi,
ja sé que em faig
segurament molt pesat,
però a tots els àmbits
de la vida quotidiana,
el Rafa,
vinculat al món de l'ensenyament,
avui tenim jornada de vaga
als instituts de secundària
i a la universitat,
i ahir, per cert,
l'alcalde va visitar
l'Escola Municipal de Música,
de la qual també s'havia parlat,
de la possibilitat de,
en fi,
fins i tot de suprimir-la
per la falta de diners
del govern de la Generalitat.
Ahir, l'alcalde, però,
assegurava que la mantindran
sigui com sigui.
Baixar especialitats,
algunes especialitats no demandades,
per tant,
baixar costos,
o incrementar quotes
que, pel que sabem,
els pares en general,
excepte petites excepcions,
estaríem disposats
a fer un esforç.
Per tant,
aquella por
que teníem
al principi d'aquest curs,
por o temença
que l'escola,
en el seu conjunt,
podia fins i tot
córrer perill,
en aquest moment
ja està absolutament descartat.
El que sí demanem
és que la Generalitat,
a Tarragona i a tot arreu,
respongui ràpid,
perquè és que estem
elaborant ja els números
del curs vinent,
s'estan fent ja matriculacions
i això afecta
les condicions de matrícula.
La Generalitat
no ha pagat les quotes pendents
amb l'Ajuntament de Tarragona
pel que fa a l'Escola de Música
des del setembre del 2010.
Aquest és un dels molts temes
que aquests dies
ja se n'ha parlat
en qüestions educatives.
Per exemple, Rafa,
l'Escola Oficial d'Idiomes,
que continuen les obres.
Recordem que aquí
l'Ajuntament
està avançant els diners
que deu la Generalitat.
I clar,
és que et dona la sensació
que tot està afectat,
tot s'ha de retallar.
L'alcalde ja explicava
que segurament els pares
dels nens
que van a l'Escola de Música
hauran de pagar més
en les seves quotes.
Aquest és un dels canvis socials
que viurem
els propers anys
i que s'haurien
que acabaran consolidant-se.
Què vols dir?
Canvis socials.
Sí, durant molts anys
els ajuntaments
han cobert mancances
de temes que no assumien
ni l'Estat autonòmic
ni l'Estat central.
Recordem escoles de música,
centres d'adults,
llars d'infants.
I això,
en el moment
de vaques magres,
es van abocar diners
i sota el concepte
d'aquella socialdemocràcia
de la postguerra mundial
en el que gairebé
el ciutadà tenia dret
als serveis gratuïts,
sobretot en educació
i en sanitat.
Jo crec que a partir d'això
ja no serà així.
I per tant,
els copagaments,
els cofinançaments
tant de l'educació
com de la sanitat
tornaran a ser una altra vegada
moneda...
I això és un canvi
de xip...
I per això dic
que és un canvi social
perquè és evident
que qui pugui pagar
les escoles de música
continuaran a les escoles de música
igual que en aquests moments.
Els pares que poden
o que podem pagar
un ensenyament d'anglès
ho fem amb acadèmies
en particulars,
però vull dir que
cada vegada
la fractura social
es pot agrandir molt més.
El veuen igual?
I el pagament,
a més,
posa en valor
la cosa
quan
és tot gratis
o tot de franc,
com que no comporta
cap esforç,
sempre
us i abús.
Aquest és l'altra cara
de la moneda.
Incluso maltracta
de les coses.
Sí,
el problema,
ton,
és que m'imagino
que és el que volia dir el Rafa
que, clar,
augmentant les taxes
a aquests imports,
avui, per exemple,
els universitaris fan vaga,
entre altres coses,
perquè, clar,
s'ha anunciat un augment
de les taxes universitàries
molt important
de cara a l'any vinent.
Clar,
això pot provocar
una fractura social,
que hi hagi una part
de la societat
que no pugui accedir.
A menys que entenguin
que cal una política
d'ajudes i de beques...
El copagament,
és a dir,
jo feia referència
al meu comentari,
feia referència
al copagament
a l'altre...
Sí, sí.
Però jo crec que m'ho ha unit,
no?
Jo estic disposat
a fer un copagament...
Aumentem taxes
en tots els àmbits,
però que hi hagi
bones beques,
no?
Que, a més,
haurien d'anar...
Compte't amb això,
aquestes beques
i aquests ajuts
haurien d'anar
lligades
a l'esforç
de l'alumne.
Aquí.
d'acord?
Perquè, clar,
és que si no,
el que no podem tenir
és un sistema
absolutament subsidiari
gairebé de seguretat social.
El primer punt.
El primer punt.
Exactament.
Exactament.
Les ganes, no?
És a dir,
la persona que vulgui,
que pugui
i que faci un esforç,
aquest ha de tenir
l'ensenyament
al seu abast
totalment gratuït.
Efectivament.
Ara,
el que no respongui
acadèmicament...
Al carrer...
I ni pagant.
Però a patades.
I ni pagant.
I ni pagant.
I ni pagant.
I aleshores,
lligant això
de l'Escola de Música
que sentíem de l'alcalde
amb la notícia també
de la universitat d'avui,
també serien partidaris
que si cal,
s'han de pujar les taxes
universitàries.
Abans de perdre-ho,
Ricard, no?
Abans de perdre...
Jo no soc partidari,
però ni que es pugin les taxes
ni que em baixin el salari
ni que pugin l'IVA.
Però és que...
No hi ha més remei.
No hi ha més remei.
Però és que en el context
en el que estem...
Abans de perdre el servei,
abans de perdre la possibilitat,
que a més perjudiques
a molts
que l'aprofiten
amb esforç,
posen una mica més d'esforç.
Jo amb això torno
amb el que deia abans.
I el sistema de subvenció,
beca,
incentius,
ajuts,
i a més pels que ho mereixen,
en tant en quant
que ho valoren
i ho aprofiten, no?
És l'aposta en valor
de l'esforç.
Pitu.
Però mira,
jo penso que
com en moltes coses,
i és molt senzill el que diré, no?
Però potser és una manca
d'informació.
És a dir,
si les taxes universitàries
s'han de pujar,
no sé ara quines són
ni que el placentatge
que s'ha d'augmentar.
Però escolta'm,
si en algun lloc
ens surt
i diu,
mira,
el cos de l'alumne
de tal carrera universitària
val tant,
li apliquem un percentatge
amb aquest tant
i tothom sap
el que s'hi posa
de dinar públic
i el que posa
l'interessat.
És a dir...
Ara el que es diu
és que l'alumne paga,
la família paga molt poc
del cos
realment
de l'ensenyament universitàri.
És que no paguen
ni un 10% del...
I del nou universitat.
universitari.
I del nou universitari.
No, el que parla...
Ara parlem de l'universitat
perquè avui...
Si tots sabem
el que ens costa
cada estudiant
o cada alumne
podem dir,
mira, escolti'm,
aquest alumne
perquè vingui
tot l'any
amb aquest curs
ens costa 100.
Escolti'm,
doncs aquell senyor
n'haurà de pagar
40, 30
en funció
de moltes coses.
Una pot ser aquesta
que veies tu,
de l'esforç
i l'altra també
de la situació
familiar, no?
Estudiem
potser
per Trump,
però...
Però sí,
però sí,
perquè no,
és a dir,
el de la família
numerosa
d'abans,
no?,
que tenien,
doncs bé,
era un incentiu
que baratia
les matrícules
universitàries
i és d'escolaritat
i de més.
Bé,
aquest i molts altres,
moltes altres possibilitats.
Jo desconec
quin és el cos
d'una matrícola
universitària,
però m'agradaria
que es fes
l'estudi
referenciat
en termes
relativos,
no absoluts,
és a dir,
tants diners,
caramba,
són molts diners això.
No, no, no,
a veure,
què suposa
cada dia,
això protejat
durant tot l'any,
aquest servei,
aquest cos?
Segur,
segur que no
ens posaríem
els mans al cap
que és tan car.
No, no,
és que l'alumne
pagara una quantitat
molt petita.
Doncs, per tant,
pujar les taxes,
les taxes,
tot i que és
impopular,
no desitjable,
etcètera,
si toca,
doncs toca abans
de perdre la possibilitat
i no ho exagerem,
veiem exactament
aquest cost
o aquest increment
que suposa,
serà el mig cafè
de cada dia,
doncs home,
sí que són diners,
però potser que no cal
que fem alarmisme ni...
Rafa.
No, jo,
en tots dos mesos,
volia introduir una matització,
en època de retallades
s'ha de retallar,
jo ja entenc que no hi ha...
A la universitat
li van retallar l'any passat
ja un 16%,
crec que s'ha de recordar,
i aquest any
més retallades.
Però jo,
més que retallades,
el que anava és,
l'estudi que s'hauria de fer també,
no,
i està fet l'estudi,
està fet,
vull dir,
quan s'invertia,
quin percentatge
s'invertia en educació
i qui s'inveteix
en aquests moments?
Perquè clar,
vull dir,
al final,
els percentatges
sí que no haurien de canviar,
és a dir,
si en comptes de tenir 100
tenim 50,
però el percentatge
era del 20%,
ha de continuar
sent del 20%.
En aquests moments
això no és així.
És a dir,
s'ha baixat la...
Però clar,
però segurament
deu ser per les retallades
i per la crisi, no?
Bueno,
però els percentatges
són percentatges,
eh?
Vol dir que han retallat menys
en altres àmbits.
Clar,
per tant,
jo entenc...
Un defensa.
Per exemple,
no volia parlar
de defensa en concret,
però també és veritat
que moltes vegades
la sensació que on té
és que les polítiques
de retalls
en quant a percentatges
sempre acaben
basculant
sobre sanitat i educació
o sobre serveis socials,
no?
Clar,
que també són les àrees...
Perquè són els que s'emporten
més a aquest.
Però cert,
quan és l'hora de retallar,
on se retalla?
on hi ha més despesa?
On hi ha més despesa?
Insanitat,
segur.
Segur,
segur que és el número un,
sanitat,
no?
Perquè tenim una sanitat...
Escar,
i escar...
I escar mantenir tot això.
Només penses que vas un dia
perquè has tingut una petita cosa,
has anat a urgències
perquè et curen un tall
i allà,
escolta,
amb les gases
i els llavors,
i penses,
hosti,
això vol dir anar
al mantenir tot això,
no?
I està bé,
et curen i te'n vas tranquil·lament,
no?
Però quan retallen,
quan s'ha de retallar,
es retalla d'on hi ha més despesa,
això ho fa totes les empreses,
agafes el...
És el més fàcil,
el perd desigüents
i dius,
a veure,
ostres tu,
això és el més gran,
tallar d'aquí,
no?
El Consorci de Barcelona
ha retallat
el paper higiènic
de les escoles.
Sí,
per què?
El paper higiènic
de les escoles?
Sí,
sí,
sí,
el Consorci,
a més,
havia fet inclús
un estudi
de quants metres
de paper higiènic
gasta una luna.
Que era brutal,
jo vaig llegir
alguna cosa
sobre aquesta qüestió
i la despesa
era brutal.
Sí,
però per mi era curiós,
no?
Brutal,
brutal,
traslladada
amb cos,
metres de paper
i com és possible,
però bueno,
ja ho sabem,
la canalla
com utilitza...
En qualsevol cas,
avui tenim aquesta jornada
de vaga
al sector universitari
i de l'ensenyament secundari
veurem quin efecte té.
Hi ha manifestació al matí
i recordem que també
aquesta tarda
hi ha una altra manifestació
més global
contra les retallades
perquè aquesta és una protesta
avui a nivell europeu
perquè, en fi,
hi ha amplis sectors socials
de l'estat espanyol
i d'altres estats europeus
que evidentment
estan en contra
d'aquella política d'austeritat
que comentàvem
al principi de la tertúlia.
Una política d'austeritat
que s'expressa
de múltiples fórmules
els hi proposo
en aquests últims
5 minuts de la tertúlia
una altra qüestió
de la que hem vingut
a parlar a nivell local
en altres tertúlies
d'aquests dies
a nivell de retallar
o suprimir esdeveniments
i activitats culturals.
Pitu,
què et sembla,
per exemple,
la supressió del concurs
a focs artificials,
supressió del festival
de Dixielan
o congelació també
del festival de cinema?
Creus que aquesta és una línia
que també obligatòriament
l'Ajuntament ha de fer
i no té alternativa?
Home, aquí cal veure
què és el que hi tenim
al calaix.
Res, ja ho has dit abans.
Si no hi tenim res al calaix
llavors has de començar
a suprimir després.
I ser molt selectiu.
Clar,
i llavors,
però llavors
si hi has de suprimir
doncs has de pensar
el meu pensament.
Perquè aquí la iniciativa privada
creuen que podria participar
o també la...?
Segurament que sí,
segurament que sí.
El que passa en aquests moments
és quan s'ha de tindre
de fer anar
allò...
Al cap.
El cervellet, no?
Deixa'm obrir un parell.
i l'altre dia vaig rebre
aquestes coses que corren
per tota la xarxa
i vaig rebre un acudit
que un fill
estava allà
manegant a la taula
i deia
tinc l'MP3,
el no sé què,
el 40 mil artilugis
i li deies un pare.
Diu,
i vosaltres
que feu servir a l'escola?
Diu,
el cap.
doncs ara
en la crisi
més cap
que mai,
jo en el cas concret
d'això,
jo em resistiria
fins a les últimes conseqüències
de tot això que has dit
de sobre mil concurs
de focs artificials.
De focs artificials.
Sí,
perquè era una cosa
que et donava
una dimensió externa
i avui en dia
és molt important
vendre't a l'exterior.
I ahir a la tertúlia
també alguns deien
que fins i tot
té un cert retorn econòmi
pel moviment,
molta gent que ve de fora,
la restauració...
Jo no ho sé
si encara és recuperable
però jo
en aquest cas
m'hi pensaria,
m'hi repensaria
i lluitaria
fins a...
Veus,
el festival
de Tàrrec o Viva
és un cas paral·lel.
Porta una afluència
i gent brutal.
Aquest i el mantenen.
Aquest i el mantenen.
Amb retallades importants.
Com el concurs de Castells
que vol ser un altre referent
amb un cap de setmana
ara amb dues jornades.
Bé,
perquè aquest concurs
és un referent
ja no tan sols
a nivell
ja no a nivell
de ciutadà ni de país
sinó
al millor ni diria europeu
per quasi-casi, no?
I per això
sí que seria brutal.
Rafa,
què et sembla?
Però jo
els focs
se les mantindria.
També.
El que passa
és que és veritat
que l'iniciativa privada
que és qui podria col·laborar
segurament
ja se li ha demanat
aquesta col·laboració.
Ja s'havia fet
una altra llada
amb un concurs.
No hi col·laboren,
jo crec.
Ara no,
en el concurs no,
de focs artificials.
Col·laboren
a moltes altres coses
de cultura.
Vull dir,
no sé si les empreses privades
en aquests moments
tal com està la crisi
també apostaran
uns diners
en això.
O si els restauradors
que són els més beneficiats
poden fer un altre esforç,
no?
Però, home,
seria bo
tractar de mantenir-lo
fins al final.
Sí, també,
el concurs de focs.
Jo crec que sí.
Ton?
Penso que ha estat
un greu error
de decisió
en suprimir
el concurs
dels castells de focs.
150.000,
160.000 euros,
eh?
Costa?
Tot a càrrec
de l'Ajuntament
perquè aquí
no participa ningú més.
Bé,
però si fem
si un bon
economista
o un bon
professional
que valora
que sap fer
la valoració
d'aquests events
ens fes els números
segur que el resultat
seria en termes econòmics
positiu.
La quantitat de gent
que mobilitza
i que lògicament
generen despesa.
El cost
de publicitat
que comportaria
la difusió
de Tarragona
per altres vies
i altres mitjans
això supera
de llarg
aquest cost,
no?
Bé,
això que són
molts diners
si avui
per avui
no hi participava
la iniciativa
privada
o les empreses
les indústries
i demés
i participen
en altres actes
revisem-ho
de Santa Tecla
revisem
Sant Magí Santa Tecla
que potser
hi ha molta subvenció
sí, però deixa'm recordar
que ja es va dir
a principis d'any
el pressupost de Santa Tecla
ha baixat un 50%
el Carnaval
ha baixat un 85%
el que passa
que Carnaval
s'ha pogut fer
perquè també hi ha
comparses
i gent que hi participa
la Cavalgada de Reis
va baixar
es tracta d'això
que la societat civil
i les entitats
facin la seva feina
amb els focs artificials
com ho fem?
el problema és
els focs artificials
prioritzem
reconduïm
és a dir
un poeta
cada ciutadà
no, clar
és difícil, no
Pitu?
jo ja t'entenc
el que dius
per Santa Tecla
és fàcil
a Carnaval
és fàcil
però els focs
artificials
doncs llavors
on hem de fer servir
el Magí
és aquí
el Magí
vol dir el cap
i l'altre també
Ton
que no sé si t'havia tallat
però
bé que penso
que és un greu error
que s'ha de reconsiderar
i que s'ha de recuperar
jo ho posaria
al capdavant
de la llista
d'activitats
a mantenir
molt bé
doncs
amb aquest desit
acabem aquesta tertúlia
avui
en fi
ens farem al final
tots experts
en economia
perquè
com que totes les notícies
estan relacionades
amb l'economia
abans parlàvem del temps
ja parlem d'economia
exacte
ara fins i tot
quan et trobes a l'ascensor
parles d'economia
Pitu Rovira
Rafa Muñoz
Ton obert
gràcies per compartir
aquesta estona de tertúlia
amb els oients
del matí de Terragona Ràdio
en fi
malgrat tot el que hem parlat
que vagi molt bé
i fins la propera
adeu-siau
adeu-siau
bon dia
bon dia
bon dia
Fins demà!