Mi querido Frodo, una vez me preguntaste si te había contado todo sobre mis aventuras.
Si bien puedo decirte de corazón que te conté la verdad, tal vez no te la contara toda.
Bilbo Bolsón, estoy buscando a alguien para compartir una aventura.
No puedo partir sin más hacia lo desconocido. Soy un bolsón.
¡Esperad!
De bolsón cerrado.
Bilbo, permíteme presentarte a Fili, Kili, Oin, Gloin, Dualin, Malin, Pifurbo, Fulbo, Fulbo, Dorin, Ori, y a nuestro capitán Zorin Escudo de Roque.
Más allá de las frías montañas, acabe...
¡Ay! ¿De qué deu ser qué tráiler? ¿De qué deu ser?
És complicat, és complicat.
Sí, no, no, Més un impossible...
Escolta, que això surt el tom cru seguro.
No sé si la veu de fons, la del doblador.
Sí, és veritat, és veritat.
El hobbit, el hobbit que arriba per fi a les cartelleres.
A veure...
Ocupant mil sales, possiblement.
Bueno, jo, benvinguda a Siga, perquè realment jo soc d'aquesta trilogia i no d'altres, que hem tingut recentment.
Mira, és la preqüela de tots els senyors dels anells, no?
És la preqüela, però a més tenim aquí un procés.
És que d'aquesta pel·lícula podia parlar, abans de veure-la, podia parlar fins a la nàusia.
Jo, una vegada vista, doncs puc dir que sí, que és una cosa que mereix tota la nostra atenció,
perquè és el viatge per excel·lència, és la màgia, és el procés d'entrar en un univers tan fascinant, tan poderós, tan essencial.
Ai, xiquet!
Amb tota la força de la primera trilogia, però amplificada.
Però, escolta, llavors, què recomanes? Que ara repesquem primer la trilogia i després veiem el hobbit o no?
Ja començem amb el hobbit.
A veure, hauríem de fer-ho bé, però clar, fer-ho bé significa que portarem a la contrària al món sencer.
Mira, t'explicaré per què dic això. El llibre del hobbit sempre va ser la segona lectura. Mai va ser la primera.
Perquè això està basat en un llibre, no és que els productors hagin dit que anem a fer calés i no ens ho inventem una pel·li extra. No, no, ja hi era el llibre.
La història del hobbit és que, clar, el senyor Tolkien, quan va escriure el hobbit, era bàsicament, perquè volia posar negre sobre blanc,
el que eren els contes que comptava als seus nens.
Per tant, ell també ho va escriure a posteriori, després d'haver fet tot el senyor dels anells...
Sí, tota la mitologia ja estava, en certa manera, dissenyada, i el llibre que sempre s'havia venut,
el llibre que realment tenia tota la càrrega efectiva, emocional dels lectors, era el senyor dels anells.
El que passa és que quan va triomfar Mirotauro, en concurs d'aquí a Espanya,
van començar a editar-se tot el reste de literatura, que és molt estimable,
però que també hem de coincidir amb la majoria dels crítics que no tenen la mateixa força dramàtica o literària
del senyor dels anells.
O sigui, el hobbit és, literàriament, no diré pitjor, però sí més touet.
Però perquè està adreçat, com dius tu, potser era el Tolkien explicant-li als nets, a la canalla,
en què consistia tot aquest univers que ell explicava.
És preciós, és màgic, té elements...
Bé, jo, és una lectura que la vaig reemprendre pocs anys després de llegir els llibres originals
i després de veure la pel·lícula amb dibuixos animats del senyor dels anells
i, bé, obligatòriament vaig demanar als reis que em portessin.
En concret, recordo el hobbit i el hobbit va arribar, de la mà de les saps ballestes màgiques,
i la veritat és que va ser una lectura, per mi, apassionant.
El que passa és que, he de coincidir, no és un llibre per fer tres pel·lícules.
I això és una de les coses que, clar...
I n'han fet tres pel·lícules?
Aquesta és la primera de...
Aquesta és la primera de una trilogia.
O sigui, la preqüela també...
Ah, no ho sabies, això.
No, també se la planteja com a trilogia, la preqüela.
Sí, i és un tema de mercadotècnia, i suposo que hagués tingut alguna cosa a veure el senyor Guillermo del Toro.
Guillermo del Toro es va encarregar de la part del guió original
i es va encarregar de lo que tenia que ser la versió cinematogràfica de la pel·lícula.
Sí.
El problema és que el hobbit ha tingut molts.
És una pel·lícula que costa molts milions de dòlars, en un moment molt delicat.
No tota la indústria de Hollywood estava a favor de...
A pesar de que Peter Jackson ha demostrat sobradament que és un director en qui pots confiar,
li pots confiar als teus calés,
és un director que ha aconseguit un èxit singular,
però és un director que també venia d'algun fracàs,
com per exemple la pel·lícula King Kong, que a mi m'agrada moltíssim.
Com a pel·lícula.
Clar, la versió nova de la...
Per què? Perquè es veu que ell estima aquest tipus de cinema fantàstic
i va sapiguessi treure una mica la força a un clàssic
que per mi és immortal.
La pel·lícula de King Kong, original en blanc i negre,
la segueixes veiem avui en dia,
i escolta, té molta mania.
Pateixes encara, eh?
Sí, sí.
Estan fantàstica.
Què passa?
Doncs passa una cosa molt simple,
que Guillermo del Toro va dir prou.
Va dir prou.
Va realimentar els llibres,
perquè Guillermo és una persona que jo conec personalment
i puc parlar amb coneixement de causa.
És més, diré un petit detall que molt poca gent coneix.
Jo he tingut, no les mans físiques,
però sí he pogut veure els esbossos del que seria els diaris de rodatge,
que per cert, em sembla que ja estan penjats a internet,
o sigui que durant molt de temps Guillermo del Toro va compartir
tot aquest procés
i després Peter Jackson va fer el mateix.
Això es penja?
Sí, perquè ells el que volien és que el seu públic
pogués estimar la pel·lícula
abans que la pel·lícula arribés a les pantalles.
Marketing, sí.
Però també direm que és la nova màgia del cinema, no?
El poder observar una miqueta entre bastidors,
mirar aquí des de...
Formar part també, no?
Sí.
Des del pany de la porta,
fotre un cop d'ull
a tot un procés creatiu,
que la veritat és que jo penso que...
És la gràcia.
Com un material que donava per una mala vena,
i que era el hobby,
sí,
amb una mica de melaza
i fruitetli una miqueta de canya,
hem fet quelcom més que una cupcake, no?
L'hem fet créixer
i ja podíem parlar d'un pastís,
però un pastís de noces.
O sigui, com l'hem fet això?
Doncs la màgia del cinema...
I escolta, almenys la primera part,
la que tu has vist, digna?
O sigui, bé, no l'hem estirat per estirar.
No puc parlar,
negativament d'una pel·lícula
que en qualsevol moment,
quan entres a la sala,
ets un nen petit.
O sigui, jo crec que la transformació
com a públic és
entres i automàticament
et poses els pantalons curts,
la piruleta a la boca,
no estem parlant de res fetichistes,
sinó una cosa directament,
no imagineu coses perverses,
al contrari,
som nens
amb el nostre paradís perdut,
a l'Homilton,
i allà llançant les butaques
a veure un espectacle colossal.
Un d'aquests espectacles
que justifiquen
que els senyors
de les sales cinematogràfiques
es gastin molts calés,
continuïn oberts,
i es donin
aquesta màgia
que només pot ser
el cinema
amb majúscules.
Veus que al final
sempre acabem
amb el mateix debat.
O sigui,
estem davant
de pel·lícules
que justifiquen
el valor de l'entrada.
En 3D o no 3D?
Jo
no l'he vist en 3D.
La segona vegada
n'hi ha de veure en 3D.
i probablement
aquesta setmana
o la que ve.
Per què?
Perquè aquí sí que hi ha,
com va fer el James Cameron,
un valor afegit.
I és que
quan se rodava la pel·lícula
ja s'estava fent
un nivell de velocitat
de fotogrames
superior a l'habitual
per aconseguir
una...
O sigui,
que tots els fons
de la pel·lícula
d'efecte del 3D,
tu veus els objectes principals
però els fons
passen desaperceguts
o difuminats.
En aquest cas
tot està enfocat.
tu veus la profunditat de cap
i vas miris o miris
podres veure que les coses estan.
Per tant,
s'ha fet un esforç extra
perquè el 3D
tingui més qualitat
i val la pena
potser fer l'aposta.
Clar,
no totes les pel·lícules
poden ser així.
Per descomptat,
o sigui,
el viatge de l'Aney
d'aquesta companyia
meravellosa
doncs justifica això.
Ho justifica
perquè realment
les nostres retines
han vist molt de cinema,
alguns,
i aquests viatges
doncs
han de captivar
sobretot
les noves audiències,
que és una gran pel·lícula
sense cap mena de dubte,
que hi ha detractors,
sí,
però jo crec que...
Em saps dir
algun punt negatiu?
Bé,
a veure,
hi ha elements
del...
El que s'ha llegit
el llibre,
sabem que s'inventen coses.
Bé,
bé,
aquí el Guillermo
se l'ha anat la mà.
Hi ha personatges
que han crescut,
Gandalf ha crescut,
Gandalf ha crescut,
el llibre,
el Gandalf del Hobbit
no és un Gandalf
tan atractiu
com la trilogia.
però sincerament,
en cert,
tot,
l'actor principal,
el que representa
Bill Mubolson,
home,
és l'actor que interpretava
el Watson
en la sèrie de televisió,
ho fa molt bé,
o sigui,
ho fa de conya,
és realment convincent.
I penso que és una pel·lícula
que...
A veure,
si no la recomano,
d'igual,
perquè tindrà el seu èxit
i serà un èxit
merescut.
En aquest cas,
sí,
és una pel·lícula
que és ben sola
i que s'ha d'insistir
en que la màgia del Nadal
no seria el mateix
sense el Hobbit
a les nostres pantalles.
Ai,
molt bé,
me n'alegro
que almenys coincideixi,
no?,
a Taquilla
i el nostre crític.
Estic parlant
del Martin Freeman,
que no me recordava
el nom de l'actor
i això em dóna molta ràbia
perquè jo ja tinc Alzheimer,
tinc una edat
que no ho sembli a vegades
i el constipat
també fa lo seu.
Però bueno,
Martin Freeman,
que ho estava mirant
als apunts aquí
de l'iPhone
i sí,
sincerament,
és un actoràs
com a la copa d'un pino.
Doncs escolta,
primera entrega
d'aquesta prequela,
d'aquesta
el que ha de ser
la trilogia
El Hobbit,
un viaje inesperado
i que farà
que molta gent
repesqui
abans d'anar-la a veure
El senyor dels anells.
I simplement
per acabar,
si vols,
fem un apunt
d'una altra pel·li
que volies comentar
que és El Bosque,
s'estrena també,
Oscar Aibar.
Sí,
a veure,
aquí tinc que parlar,
què faig?
Parlo bé,
parlo malament?
Tinc un problema.
Tinc un problema
perquè és una pel·lícula
matardia,
però ara
amb coneixement de causa
podríem parlar
que és una pel·lícula,
té la Maria Molins,
que a més participa
també en la pel·lícula
del Jesús Montjagó,
que és la protagonista
principal.
Tenim l'Ales Brandemull,
tenim el Pere Ponce,
que ho fa molt bé,
el senyor Maria Domènech.
Oscar Aibar
és un dibuixant
de còmics superlatiu.
A mi sempre m'havia agradat molt
els seus còmics
del 1984,
de les revistes
que van desapareixer
i que van marcar una època,
que va a fer dos grans pel·lículas,
dos grans pel·lículas
que són
Platillos Volantes
i Vázquez,
la història del dibuixant,
de Anacleto,
Agente Secreto,
etcétera,
les hermanas Gilda.
Va a fer una pel·lícula
que era un western
que van veure a Sitges,
que va ser la seva ópera prima,
perquè sortia en League Pop.
Era una martianada,
mai millor dir,
una pel·lícula futurista
ambientada en el món del western,
com els seus còmics,
però que va a perdre
molt de valor
precisament perquè
és una persona
amb una gran imaginació
i amb unes capacitats
enormes
a l'hora de visualitzar imatges
i que jo crec
que en aquest cas
en la pel·lícula del Bosque
han quedat molt per sota
del que ens esperàvem
d'aquest senyor.
No ho he dit al Bosque?
Hi ha un llibre de relats
de l'Albert Sánchez Pinyol,
i aquest relat té 8 pàgines,
i aquest relat té 8 pàgines,
aquí sí que serà difícil
fer una trilogia,
eh?
Sí.
Perquè
podrien intentar-ho.
Vols dir que el relat potser té més matí,
no sé si és més xulo.
Podria tindre una segona part,
etcètera,
però que no crec que la tingui.
A veure,
és diferent,
és una història
que parla de l'època
de la Guerra Civil,
en un bosque
que una vegada
cada dos
en aquests temps
sobren portals dimensionals,
és tot molt marciano.
O sigui,
és una pel·lícula
que, a veure,
jo,
Platillos Moltantes
me va agradar
perquè era un retrat
molt fidel
a un determinat moment històric
i amb una mirada,
jo crec,
molt crítica,
però aquesta pel·lícula,
més enllà
de les interpretacions
que són notables
i que le donen valor
per si mateixes,
no ha aconseguit
el que, per exemple,
va aconseguir
Guillermo del Toro
con el Laberinto del Fauro.
És a dir,
pel·lícula fallida,
tinc que dir que a mi
m'ha agradat poquet.
Ai!
M'ha agradat detalls.
Però ja està.
La recomano
amb el cine del nostre.
Jo animaria...
Posca la Ibercauver.
Sí,
l'encoraixeria.
És una pel·lícula
que s'ha fet un esforç,
però no és una pel·lícula rodona.
Però bueno,
que està aquí,
que hi ha molta...
L'alternativa,
si no aneu a veure el Hobbit.
Totalment està
a l'extrem oposat.
Ni que sort o...
Acabem aquí per cert.
David Serra,
bon dia.
Bon dia.
Hem començat directament
a parlar amb el Hobbit,
no t'he dit ni el nom.
Home,
però la jornada meravillosa
del Hobbit
ho mereixia.
David,
moltes gràcies per venir
fins i tot en castipat.
Moltes gràcies a vosaltres
i bon cinema.