Fins demà!
¿Y quién iba a pensar que en la corrida de mi vida la leche no iba a ser mía? Dios, qué barbaridad. Qué casualidad, qué situación tan divertida. Ay, gracias, papá.
Música de Tarragona, com cada dimecres, aquesta hora per obrir l'espai Cruïles.
Aquest espai que fem amb motiu de Tarragona, capital de la cultura catalana 2012, un espai de diàleg cultural amb els creadors, amb els artistes de la nostra ciutat.
I cada dimecres amb la coordinadora de Tarragona 2012, Rosa Comas. Rosa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Cada dimecres ve acompanyada d'un parell de creadors, d'artistes, gent del món de la cultura.
Sí.
Avui lletres, avui literatura, no?
Sí, avui escriptors amb èxit.
Escriptors amb èxit.
Sí.
Bé, que avui tenim aquí la Coia Valls, en primer lloc, que és bé, una autora molt mediàtica, perquè és molt contacte amb els mitjans,
que va fer ara alçada l'escena pública amb la princesa de Jade, però que ara acaba de publicar una novel·la que es diu El Mercader,
ara en parlarem, i el seu, podeu trobar més informació sobre ell al seu web, que és coiavalls.wordpress.com.
I també el Jordi Tinyena, que bé, du a l'esquena més de 25 publicacions entre aquestes 9 novel·les,
i acaba de publicar Peix de gat, amb l'editor, i també el seu web és usuaris.tinet.cat barra JTA.
Jordi Tinyena, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Sou escriptors i escriptores d'èxit, Coia?
Bé.
Com us ha presentat la Rosa?
Sí, no?
I mediàtics?
Sí, sí.
Estàvem comentant a fora de micro amb la Rosa això de mediàtics, si podria ser pejoratiu o no.
A mi m'assembla fantàstic.
A veure, mediàtics vol dir que t'apropes a la gent i que tens ganes de comunicar alguna cosa
i també d'escoltar alguna cosa, no?
D'aprendre plegats i d'expandir la teva obra perquè arribi en tots els racons.
Per tant, fantàstic.
I m'assembla molt bé.
Jordi, mediàtic...
Jo no, la Coia més que jo.
Bastant bestia.
Jo estic...
De caràcter som bastant més retret que ella, segur.
I...
Això va amb els caràcters?
Sí.
I a més a més es produeixen relacions d'empatia, és a dir, si tu propicies perquè ets extravertit,
la gent també és extravertida en tu i allò és multiplicador.
Si tu ets més retret i et mostres menys, també la gent et busca menys.
Això és normal.
A més a més la Coia té una novel·la d'èxit que jo li dono l'enhorabona
i per tant és normal que estigui molt als mitjans.
Bé, i la meva admiració, perquè jo tinc una novel·la d'èxit, perquè bé, de vegades l'èxit, bé, t'acau del cel, no?
Vull dir, fas un treball, però després es tenen que confluir moltes coses perquè això succeeixi.
Però la meva admiració pel Jordi Tanyà, que porta una gran carrera al darrere i jo sóc una novinguda en el món.
Bé, però mira, tots dos heu tret novetat per Sant Jordi, també això us apropa bastant, no?
I us volia preguntar com han anat les vendes.
Si presteu atenció a les xifres, si no em presteu, expliqueu-me molt.
L'endepa de Sant Jordi, truqueu als editors per saber com aniran les vendes, Jordi?
I jo seguint la meva tendència a amagar-me amb una closca, ja et pots imaginar que no, bé, jo no truco ningú.
I sé com ha anat el llibre al final, quan l'hi guiden al cap d'un any.
Tot i que és evident que tu ja en tens idea, perquè saps si se n'ha fet més d'una edició, en fet, és evident que tens elements per jutjar, no?
Per cert, que la novel·la d'aquest any és El gos suïcida.
Sí, perquè el peix de gàt és de l'any passat.
El peix de gàt és de l'any passat.
Ai, perdó, doncs ho sento.
M'he sigut un lapsus, ho sento.
És que el Jordi Tanyà ha publicat dos llibres, dos Sant Jordis consecutius.
Per accident, eh?
Tu ja ho saps.
Que, en fi, les novel·les es van escriure en banys diferents i han sortit.
L'any passat peix de gàt i aquest any El gos suïcida.
El gos suïcida.
I què t'ha dit l'editor?
L'editor diu que va bé, però els editors van bé en funció dels números que ells havien fet, no?
En segon de les aspiracions que tinguessis, doncs va millor o pitjor.
I La colla?
No, La colla és una altra...
Ella sí que ho sap, perquè sap les edicions que s'han fet.
I hi ha anuncis que publiciten el nombre d'exemplars.
O sigui que...
Sí, jo estic molt contenta.
Jo estic molt contenta.
Aquesta vegada...
Bé, també l'editorial ha confiat en la novel·la i tenia moltes esperances posades.
Han fet una bona promoció.
Jo penso que el que vagi bé també en la novel·la no depèn més del producte,
que pot ser igual de bo en un cas o en l'altre.
en aquest cas, com el Vences de Jade, com en un altre cas,
sinó que hem de confluir moltes coses, no?
Aquesta vegada s'ha anat molt bé, perquè han cregut en el producte
i han fet una gran campanya, han fet un tiratge molt gran,
l'han col·locat a tot arreu.
I, bueno, si podem parlar d'una quarta edició en dos mesos
i una traducció a l'italià.
Això és fantàstic, estic feliç.
Aquí ens portaria un debat molt interessant,
que segurament no tindrem temps, no?
La importància de la promoció.
Ben col·locat, ha dit La colla, no?
Tens el llibre ben col·locat a les llibreries,
que això pot semblar una tonteria pel gran públic,
però, clar, és importantíssim.
De fet, jo els hi volia preguntar
què ha de fer un escriptor per tenir èxit,
perquè jo crec que tots dos, o sigui,
tots dos sou escriptors, per això ho presentava així,
amb ressò, amb molt de ressò i amb molts lectors.
Vosaltres quins creieu que són les claus
perquè un escriptor tingui èxit,
que suposo que és la manera d'escriure,
les promocius.
Expliqueu-me una mica en els vostres casos
què ha passat perquè tingueu aquest èxit.
Colla?
No ho sé, jo penso que en principi
tens que tindre una obra amb la que creguis,
amb la que, en el meu cas,
esclar, en Jordi deia molt bé,
i jo comentava abans,
a banda de ser escriptor,
és una persona, amb una personalitat
i amb una manera de funcionar, no?
En el meu cas, jo soc molt dual,
soc bessons, eh?,
de signes zodiacals,
llavors gaudeixo molt d'aquesta primera part
de concentració de...
no surto, a mi no em veureu per Tarragona
mentre escric,
perquè és que no surto d'aquest tancament,
d'aquesta reflexió,
d'anar a la recerca,
de tancar-me en un lloc
i buscar informació, etcètera, etcètera.
Tot això forma part de la meva manera d'escriure
i en gaudeixo molt.
Però després, l'altra part, per mi,
és una festa.
I apropar-me a la gent,
anar als mitjans,
parlar amb els lectors,
establir relació,
fins i tot personal,
contestar amb ells...
Tot això per mi és molt important.
Llavors suposo que,
en el meu cas,
per la meva configuració,
l'èxit significa això,
creure en la teva obra,
defensar amb la passió
que tu l'has escrita.
Penso que si tu te la creus
i això es transmet al lector,
i tenir un bon recolzament darrere.
I en el teu cas, Jordi?
Mira, el tema de l'èxit
és com tots aquests temes,
és bastant complex, no?
És a dir,
què és exactament l'èxit?
Bé, jo no ho sé.
Jo no ho sé.
El que sí sé és
què em plantejo jo quan escric
i, per tant,
si estic satisfet
quan crec que ho he assolit o no.
I llavors,
aquí sí que jo estaria d'acord amb ella.
I que l'èxit és aconseguir
escriure allò que volies escriure.
És a dir,
si te n'has sortit,
si tu t'has plantejat un repte
i has dit
no, jo vull escriure un tipus de novel·la
que és aquest,
amb aquest tipus de narrador
i amb aquest tipus de...
Bé, si això ho has fet
i tu creus que ho has aconseguit
i els inputs que reps
de la gent amb la qual confies
és aquesta,
doncs això és l'èxit.
Però això només és
un dels èxits possibles
perquè, clar,
si el que busques,
per exemple,
és doncs col·locar...
Tenir bones crítiques,
que tampoc no vol dir vendre molt,
sinó simplement tenir bones crítiques.
Doncs, clar,
això és un altre tipus d'èxit.
Si t'has plantejat aquest tema,
doncs t'hauràs de barallar
perquè te'l critiqui.
Perquè se't llegeixis al mínim, no?
Si el que t'has plantejat
és vendre molt,
doncs és obvi
que hauràs de decidir
que tu ja has de posar
la teva energia també amb això, no?
Bé, bé,
això és molt variable, no?
En el meu cas
és simplement
fer allò que vull fer,
escriure,
resoldre el repte
amb el que m'he marcat.
I ara,
la Còia parlava
de la relació amb els lectors, no?
O sigui,
aquesta relació
posterior a l'escriptura,
un cop ja s'ha publicat la novel·la,
o bé,
o mentre...
En el teu cas, Jordi,
i de fet hi va haver un cas
d'una novel·la
que al final
es va definir
a partir d'aportacions
de lectors, no?
No sé,
el paper dels lectors
quin és?
O sigui,
realment pot influir
en l'escriptura
de la següent novel·la
o no?
Quin és l'escriptura?
agrada, suposo,
el fet de rebre inputs?
En el teu cas, Jordi,
com funciona això, diríem?
Mira,
jo no crec que hi influeixi.
No.
A mi no.
Està claríssim que...
No sé si hi ha algú
que quan escriu
es planteja
un perfil de públic.
No ho crec.
A no ser que escriguis novel·la juvenil
i l'ho de generar molt concret.
No ho crec,
però jo no.
No m'ho plantejo.
I, per tant,
la influència que té el lector
sobre el que escrius,
home,
indirectament en la mesura
en què et trobis lectors
els quals interessa, sí,
perquè vol dir
que estan interessats
en allò que fas,
en el camí que has après,
en la teva manera de fer.
Per tant, home,
això et referma
en aquest camí
que tu ja
d'una manera natural
vols fer, no?
En aquest sentit, sí,
però només en aquest sentit.
Jo sí que és veritat
que en un moment determinat
vaig optar
per posar la novel·la
abans d'acabar-la a internet
i recollir inputs i tal.
Jo en tinc poc de contacte
amb els lectors,
però allò que dèiem abans
no som molt donat
a moure'm.
A internet és més fàcil,
tot i que també soc
bastant reservat,
fins i tot
a dintre de la xarxa,
però a mi
m'influeix molt poc.
El que sí que és
és gratificant
trobar l'actor.
Això és una altra història.
Sí, sí.
com a persona
que ella deia
jo no surto.
Jo sí que surto
més que tu,
segurament,
a hores que es pot sortir,
tampoc no.
Però sí que és veritat
que l'escriptura
és una activitat
molt solitària
que requereix
concentració
i requereix estar sol
i per tant,
clar,
una vegada ho has acabat
sí que és gratificant.
És evident
que és molt gratificant
trobar gent
que comparteix amb tu
el que tu has volgut.
Fins a on?
Doncs, home,
això ja sí que és el caràcter.
Fins a on vulgui.
I tot influeix
el que opinen
els lectors?
A mi,
més que influir-me
de cara a una propera obra,
no,
però m'enriqueix moltíssim
en relació
a la que he acabat.
Jo penso que els llibres,
les novel·les,
els llibres en general,
també l'assaig,
són com els fills,
que quan els deixes anar
sempre acaben tornant a casa
en algun moment,
però tornen diferents.
Llavors,
m'agrada moltíssim
recollir totes aquestes
inputs de gent
que ha llegit la novel·la
i que cadascú
fer la seva interpretació
depenent del moment
que la llegi,
depenent de les seves
experiències prèvies,
depenent de moltíssimes coses.
I em fa reflexionar
alguns...
Hi ha reflexions
molt interessants.
Jo vaig a clubs
de lectura
molt sovint,
o a biblioteques,
o així,
i va haver un senyor,
l'Albert,
que em va dir
que la princesa de Jade,
no,
és una novel·la
que té molts pares.
Hi ha molta reflexió
sobre el pare,
no?
Jo vaig dir,
però què m'està dient,
no?
I ell va anar exposant
i vaig pensar,
doncs,
és que té raó.
Llavors,
després d'aquesta reflexió
la llegeixes diferent,
no?
O sobre...
regullir tot això
sí que a mi
no m'acondiciona
escriure l'altre,
no m'acondiciona,
però m'enriqueix moltíssim
i és la única
com la cultura,
no?
Te fa sensible
a moltes altres...
O no és el mateix
que la llegeixi
un artista,
que potser
es fixa més
en l'aspecte
sensorial
o de textures,
no?
M'enriqueix.
Molt bé.
I bé,
pel que fa a les temàtiques,
al missatge,
hi ha algun...
si voleu parlem
de l'últim llibre
que heu publicat,
per exemple,
no?
Però hi ha algun missatge
que sigui
en tota l'obra,
diríem?
Un fil d'un doctor,
no?
Unes obsessions,
podríem dir,
una cosa que especialment
us agradi tractar.
O al revés.
O no.
O justament al revés.
El que voleu és
cada vegada
que feu una cosa
que sigui molt diferent
a l'anterior.
No,
jo sí.
I jo sí que hi ha uns temes
que es repeteixen
a les novel·les.
De totes maneres,
també he de dir
que jo hi he arribat
a ser conscient
molt tard,
o sigui,
molt a posteriori.
Però sí que és veritat
que ara mirant-les
en retrospectiva
i després d'haver
participat
en algunes activitats
que m'han obligat
a mirar-me-les,
doncs sí que descobreixo
que hi ha fils conductors.
I quins són?
Doncs,
per exemple,
un dels temes que apareixen
és el tema del poder,
de les relacions de poder.
O, per exemple,
l'altre és el de
personatges
amb dificultat
per expressar sentiments.
Personatges
a qui costa
prendre decisions.
Sí que hi ha punts.
I tu,
Goya?
Jo tinc
menys trajectòria
que en Jordi,
per tant,
d'aquí uns anys
podré fer
aquesta anàlisi
amb més
exhaustiu,
amb més...
Però ara,
de moment,
jo penso que la primera novel·la
ho tenia molt clar,
la meva diària
és El viatge.
El viatge
entenent
no necessàriament
com un desplaçament físic
a un lloc,
sinó un viatge
com una metàfora de vida,
un viatge a un mateix,
un viatge
al teu interior
o a les teves...
i volia escriure.
Jo penso que
l'avançat de Jara
va ser l'excusa
a l'escenari perfecte
per reflexionar
sobre el viatge.
I no vaig voler
renunciar
amb això
som el mercader,
però veient una mica
el viatge
des d'un altre punt de vista,
no?
No el viatge lineal
amb el que vas avançant
i amb el que vas descobrint,
un viatge
que té
un punt d'arribada
o no,
però que en principi
t'acomiades de tothom.
És com la vida,
no tires endavant
i no pots tirar enrere.
El mercader
fa uns quants viatges
però per tornar al centre.
És un viatge
de coneixença
de l'entorn
per poder
copsar més bé
la teva realitat.
Jo crec que el viatge
sí que és un
dels meus temes.
I el gos suïcida
ens pots explicar
de què parla?
És un gos.
Un gos suïcida.
No ho sé si suïcida.
Mira,
els gossos no se suïciden,
així com hi ha animals.
En el món animal
hi ha
algunes espècies
que sembla que suïciden,
no?
Les balenes,
de cop i volta
apareixen un munt
barades en una platja
i dius
què ens ha portat aquí?
O hi ha alguns ocells
que també es tiren
contra una paret.
Un volt d'ocells
tirant-se contra una paret.
Però els gossos
no consta que se suïciden.
Així que
potser no és un gos
o potser no és un suïcida.
El gos suïcida
és una novel·la
de poder.
Torna a sobre
el tema del poder
en aquest cas
amb dos personatges
tancats
en un espai
relativament...
És un espai obert
físicament
perquè és al mig del camp
però és un espai
tancat psicològicament
i dos personatges
molt diferents
amb un tour de force
i unes relacions
entre un personatge
més ingenu
a qui costa
expressar sentiments
difícils
i un altre
que és un poca vergonya.
Molt bé.
I tot aquest entorn
virtual d'internet
aquest món d'internet
que hem apuntat
una miqueta
a les xarxes socials
tot això
vosaltres us condiciona
una mica també
a l'hora d'escriure?
A l'hora de relacionar-vos
amb el lector?
A l'hora d'estar presents
en aquest món editorial?
O no?
A veure...
O vosaltres feu la vostra feina
i després en tot cas ja...
No, jo sí
jo soc un...
Jo estic molt present
a les xarxes.
Tu estàs enganxada.
No, enganxada no.
Jo penso...
És diferent
estar present
que està enganxada.
Sí, sí, sí.
No, no, no estic enganxada.
Puc viure perfectament sense
i puc passar-me un cap de setmana
sense consultar el mòbil
i de vegades
és un alliberament.
Però jo penso que...
Bueno, aprofito
tots els mitjans.
És una manera
de visibilitzar,
és una manera
d'arribar una mica més enllà,
que puguin contactar amb tu.
A mi m'ha ajudat això.
A veure, jo...
He començat ara, Jordi,
fa tres anys
i no tenia
una bossa de lectors.
Llavors, jo ho aprofito tot
perquè tinc moltes ganes
d'estar-hi.
Home, de fet,
en el cas del Jordi,
tu vas ser dels primers escriptors
que vas tindre pàgina web
a internet.
Jo vaig ser el primer escriptor.
Sí, el primer escriptor.
A veure si?
Sí, sí, sí.
Però...
L'aposta per internet
es va ser
molt primerenca, no?
Però, en canvi,
he arribat molt tard
a les xarxes socials
i molt tímidament.
Perquè
són dues coses diferents.
Sí que és internet,
tot és internet,
però són coses diferents.
Un web és un aparador.
Era un aparador,
és un aparador.
És a dir,
només hi ha un camí,
que és el que tu poses.
Rarament la gent hi escriu,
tot i que hi ha la possibilitat,
rarament no passa això.
És un camí de nada només.
I, en canvi,
les xarxes socials
estan fent
és un món molt més dinàmic,
molt més ràpid,
molt més obert,
en fi,
en plantaranyina,
autènticament tereanyina.
Jo aquí he arribat molt tard.
Tan tard que he arribat
aquest any.
Que m'he fet un conte d'aquests.
Sí,
pàgina Facebook,
com la colla que també...
Sí,
hi ha arribat molt tard.
I molt tímidament,
i participo poc,
m'ho vaig mirant.
No forma part encara
del meu món immediat,
i per tant no em sento
tampoc massa segur.
No sé fins a quin punt
hi he de dir coses
o no hi he de dir coses,
o ho he d'obrir
i acceptar molta gent.
L'entrada és bastant restringit.
i si no ho tinc clar,
ho continuarà així.
I la literatura,
com la veieu aquí a Tarragona?
Ara passem ja a un àmbit més àmpli.
Com ho veieu ara,
la situació actual?
Ens refereixo tant
des del punt de vista creatiu
com de la indústria editorial.
És a dir,
una mica,
m'agradaria que en parléssim una mica,
la visió que teniu vosaltres.
Tarragona, diríem,
dona suficients eines,
és prou potent com a ciutat?
Jo crec que hi ha dues maneres de mirar-se.
Una des del punt de vista de la creació,
que és a dir,
dels autors i de les autores,
i llavors aquí jo penso que sí.
És a dir,
que hi ha un grup prou ampli
i prou variat
d'autors i d'autores
que publiquen amb certa regularitat
i amb nivells de qualitat
perfectament assimilables
als d'altres llocs.
per qui hi estaria ben cobert.
Crec que el món editorial
és un privilegi
tenir algunes editorials pròximes,
de proximitat,
tot i que naturalment
es mantenen en uns nivells
d'un desenvolupament econòmic
menors
en relació a un macrocentre,
que és Barcelona,
però aquest és un mal
que no és de la literatura,
que no és del país,
aquest és un país
que té un cap molt gegant
i la resta del cos
és bastant requític.
i doncs bé,
per aquí
tenim el privilegi
de tenir-ho
que llevat de Barcelona
i poqueta cosa més
doncs no hi és.
Jo crec
que on ho tenim pitjor
des del punt de vista territorial
és en el pes
que aquesta literatura,
parlant de literatura,
però podríem parlar
d'altres coses,
podríem parlar
de música o de teatre,
però el que el pes
d'aquesta literatura
té en la visió
que el país té
de la seva pròpia literatura,
ho he dit d'una altra manera.
Crec que des de la capital,
des d'aquest cap tan gran,
rarament
es surt
de l'entorn immediat,
del seu entorn immediat
i per tant
són molt provinciàres,
això és molt provinciàres,
és un mal de Catalunya,
es pot ser provinciàres
per defecte
i per excés,
mirar-se l'ombrigo
és una manera
de ser provinciàres
també,
però ignorar-lo
i menysprear-lo
és una altra manera
de ser provinciàres.
I crec que en aquest sentit
aquí patim un dèficit
que no és directament
del territori,
però que fa mal
al territori
i no em refereixo
òbviament només a Tarragona,
si no m'estic referent
a no només al camp de Tarragona,
sinó a les terres de l'Eleta,
exactament el mateix,
que costa molt
que aquesta literatura
tingui un reconeixement,
ja no dic de vendes,
que això és l'altra història
i això és el món comercial,
però sí de reconeixement cultural
del propi país
i això te n'adones
quan es produeixen coses
com la presència
de la literatura catalana
a Frankfurt
i de les llistes que es fan
i com es confeccionen
aquestes llistes
de quins són els pesos
per la gent que decideix.
I clar,
aquí sí que els territoris
estan molt descompensats
i hi ha una macrocefàlia
que hauríem de superar.
Clar.
Jo estic completament d'acord
amb el Jordi.
Posant l'exemple
de Terres de l'Ebre,
per exemple,
el gran poeta Gerard Vergés,
és que el sud també existeix,
nosaltres som el sud de Barcelona
i Terres de l'Ebre
som el sud de Tarragona
i com més el sud
és pitjor.
Gerard Vergés
hauria de tenir
una consideració
a nivell catalana
brutal,
vull dir,
està al nivell
dels millors,
dels millors
i encara hi ha
moltíssima gent
que a Barcelona
no el coneix
i això és terriblement injust.
però bé,
això és...
no sé
què hi podem fer nosaltres,
exactament.
Llavors,
jo a nivell de Tarragona,
jo penso que
en aquests moments,
tal com estan les coses,
en el meu cas,
com a escriptor
i com a persona,
jo m'apunto
a un bombardeig,
vull dir,
d'alguna manera,
si hi ha en aquest cas
una ceramista
que vol fer una exposició
i està al Vendrell
i em diu
coia,
tu ara me pots ajudar
amb aquesta etiqueta
mediàtica
sense cap tipus
de ser pejoratiu,
però me pots donar
una mica de nom
a aquesta exposició,
pots venir a llegir
alguna cosa,
pots vindre a fer
doncs,
Roser,
estic al teu servei
i a l'inrevés,
vull dir,
si hi ha algun músic
que me pots ajudar
a fer una presentació
perquè tingui una mica
més de...
que sigui més entranyable,
que tingui un punt
que la diferenciï,
doncs és sumar esforços
i sumar disciplines
i hi ha moltíssima gent
aquí a Tarragona,
el que passa és
que la visibilització
és molt difícil
i el reconeixement
ja és molt complex.
Sembla un signe
dels nous temps
això d'haver de sumar esforços
i intercanviar
i no sé,
suposo que amb altres disciplines,
no?
Intentar que...
Sumar esforços
entre disciplines artístiques,
no?
Sí,
vaja,
almenys el que hem anat parlant,
no?
Que totes aquestes setmanes
que hem anat dient
surt constantment,
no?
Aquest fet de...
Bé,
tornem una mica
al d'abans,
no?
El que jo cultivo cols
i tu què fas?
Doncs tu tens temps,
doncs tu fas,
tu dones classes
al meu fill
mentre jo t'adongo la verdura.
És que bé,
quan no hi ha recursos,
doncs, bueno,
podem optar
per aturar-ho tot,
cosa que difícilment
ho farem
perquè no volem renunciar
a això,
o doncs espavilar-nos
i bellugar,
bellugar i fer-nos,
bé,
fer-nos rassar
d'alguna manera
i sumar,
i sumar sempre.
Bé,
una última pregunta
que us voldria fer així
també una mica filosòfica,
seria...
que transpon
el lema
de Tarragona 2012,
en el vostre cas
ja us l'hem fet
en alguna altra ocasió,
de com la cultura
us transforma
dia a dia,
o com la literatura
ens pot transformar,
d'alguna manera,
en el cas concret vostre.
Qui vol començar?
Bé,
jo penso que més que...
cultura i literatura
no...
vull dir que la cultura
va molt més enllà
de la literatura,
i en el meu cas
no és que...
la paraula transformar
no sé si l'aplico per mi,
la cultura és una manera
de viure,
de posicionar-se
en el món,
no només el gust
per les velles arts
o aquest espai
com a molt més sublim.
Per mi la cultura
és la manera
de conèixer
com viu la gent,
com es comunica la gent,
quines eines
té per comunicar-se
a la gent,
quines costums,
i potser per això
soc novel·lista
de novel·la històrica
també,
perquè nosaltres
no hem nascut
per generació espontània,
nosaltres som fruit
de molts anys
que tenim enrere
amb reflexions
anteriors a les nostres,
de vegades
a veure
massacres també,
equivocacions,
però també
de persones
que han fet actes heroics
per fer
un món millor,
i això
no ho podem obviar.
Per mi,
tot això,
escultura,
i tot això
em fa més feliç
perquè
em fa més propera
al meu món
i sense oblidar
qui som
i d'on venim,
i si més no,
el reconeixement
que això implica.
Jordi,
molt breu.
Molt breu.
Bé,
jo prefero,
ella parla més
de cultura
en el sentit
antropològic,
ja està bé,
i parlaria
del més general,
el més clàssic,
no?
I jo sé que
el que he de dir
és que la cultura
és una manera
de comprendre el món,
fonamentalment,
amb qualsevol
de les seves manifestacions
plàstiques
o musicals
o del tipus que siguin,
és una manera
d'entendre el món
i de gaudir-lo també,
per tant,
jo crec que et fa feliç
perquè primer
t'ho passes bé,
diverteixes fent-ho
i després
perquè aprens
i naturalment
requereix un esforç
i requereix
un aprenentatge,
no és gratis,
així que
no es faci il·lusió.
Jordi Tinyena
els convidats
en aquest espai
de diàleg cultural,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Que segueixi l'èxit
com us ha presentat la Rosa,
cadascú amb la seva manera de ser,
a la Colla Valls
i al Jordi Tinyena.
Rosa,
ens retrobem
dimecres vinent
fent més diàlegs
al voltant de la cultura.
Perfecte.
Gràcies,
que vagi bé.
Adéu-siau.