Fins demà!
Volem parlar o fer una mica la balança de com han anat les activitats d'enguany i també des de l'àrea de serveis a la persona,
perquè de fet hi ha unes 2.000 places d'activitats que s'han dut a terme al llarg d'aquest any que deixem enrere.
Volem fer una mica de balança també de les que s'han fet des de diferents punts d'atenció,
com per exemple llargs municipals, centres cívics o diferents equipaments a nivell municipal.
Ens acompanya la tienta d'alcalde responsable de serveis a la persona, Maria Victoria Pellegrin. Molt bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya el president de la gent gran activa, el Jura Maria Broguers.
Jura Maria, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Som a punt d'arribar a festes, això ho tenim a les portes.
Esteu actius tot l'any, no només ara durant les festes, sinó també durant tot l'any.
I ben actius, eh?
Sí, sí, jo crec que la gràcia de mantindre la gent gran activa és la regularitat.
O sigui, això de què saps que cada dia, cada setmana, durant un període de temps, d'una manera regular,
tens unes activitats, és una cosa que ajuda a omplir i ajuda que la gent, doncs, practiquem la memòria també.
Tinc això, tinc l'altre. I no ens agrada gaire avorrir-nos, la veritat.
Ara parlàvem de la darrera ocasió que es va visitar, d'aquelles jornades que vam fer aquí a Tarragona,
per tal d'informar la gent gran, també perquè sàpiguen, que coneguin les eines que tenen per tal d'estar actius en el dia a dia.
Són moltes activitats, ja n'hem parlat, de 2.000 places d'activitats.
Abans, però, també volíem parlar d'un tema que té relació, perquè és que l'àrea de Sèries de la Persona han llegat un protocol
per detectar maltractament a la gent gran, no? Això està pràcticament, em fa sempre un àrea, però ja està caminant, no, Victòria?
Sí, sí, precisament nosaltres, ara fa 5 anys, doncs vam iniciar un protocol i circuit d'actuació
en cas de maltracte masclista, perquè pensàvem que era l'objectiu, un dels objectius prioritaris
poder identificar una situació de maltracte i que ja que és un circuit d'atenció
que pogués atendre la dona víctima de violència dels seus fills i filles.
Però també teníem molt clar que hi havia altres col·lectius amb els quals també es donava aquesta necessitat de tractar.
entre ells gent gran i també infància. Infància s'ha començat a tractar des del protocol d'atenció
a la violència masclista, però també hem engegat precisament un circuit formatiu
per al nostre personal de serveis socials, precisament per aprendre a identificar aquestes situacions de maltractament.
Han estat 20 hores lectives i amb aquest curs formatiu també hem convidat a participar els treballadors socials dels caps de salut,
a infermers de caps de salut, a infermeres de caps de salut on no hi ha la presència d'un treballador o treballadora social.
També hi ha participat l'equip d'atenció a la víctima de la Guàrdia Urbana i treballadors socials d'hospitals
i també els responsables del servei d'ajuda a domicili, perquè són totes aquelles figures que poden identificar
o localitzar una situació de maltractament amb gent gran i, per tant, que siguin capaços d'identificar-ho.
El que hem fet, hem d'entendre que hi hauria un maltractament físic, que possiblement és més evident,
que es pot donar amb persones grans, però també pot haver un maltractament psicològic
que moltes vegades es representa amb la figura d'un familiar o d'un cuidador
que no atén correctament aquesta persona i que aquesta persona no té els mitjans per poder-ho posar de manifest.
O moltes vegades passa vergonya i no ho posa de manifest.
Llavors el que volem és que els professionals siguin capaços d'identificar-ho.
Aquest serà el primer pas i durant l'any 2013 anirem elaborant aquest protocol.
Serà, doncs, això, eh?
Qüestió de visualitzar aquests casos per tal de poder atendre'ls, no?
Que no ho visquin en la solitud, que no ho visquin, doncs, de portes capaços.
Evidentment, cada cop tenim gent gran que viu més anys,
tenim la sort de tenir un col·lectiu que és molt ampli i completament autònom,
però és cert que al final d'aquesta fase de la vida ens trobem en situacions de dependència,
en situacions de persones que no tenen l'atenció necessària i, per tant, pensem que això pot ser una bona eina
per, precisament, identificar aquestes situacions i atacar-les i tractar-les.
Fet aquest apunt, parlem d'això, fem una mica la balança com ha anat aquest any,
perquè tenim, com a dades, el titular és prou creaner,
dues mil places d'activitats han dut a terme com a oferta complementària, formativa i de lleure,
i tot això, doncs, des de l'àrea de serveis a la persona, no?
A través de la gent gran activa.
Quin balanç en fan? Com ha sigut aquest 2012? Com ha anat?
Doncs la veritat és que el balanç és molt positiu.
Jo crec que en aquest aspecte, en Josep Maria, podrà,
com a participant actiu, doncs, podrà dir, però el balanç per a nosaltres és molt positiu.
Nosaltres, és una línia que ens vam proposar també desenvolupar des del 2007, precisament,
hi havia moltes persones que es jubilaven, que quedaven com una mica excloses de la societat,
semblava que no poguessin tenir una part activa, que no poguessin continuar si no es vinculaven a alguna entitat
o busquen alguna activitat fora, i nosaltres el que preteníem amb aquestes activitats
és precisament vehicular-les, que formessin part activa de tot un espai pensat per la gent gran,
però que al mateix temps això ens permeti treballar des del punt de vista de la salut,
de la qualitat de vida, del treball emocional també, evitar situacions de solitud,
i al mateix temps que aquestes persones se sentin útils i participatives,
que formen part d'aquell cop més gran.
En aquest aspecte estem molt, molt satisfets.
Josep Maria.
Sí, i després també el que parlen molt són les xifres, l'augment que hi ha hagut.
Això vol dir que s'ha anat cobrint una necessitat que ja hi era i que a poc a poc s'ha anat solventant.
Per exemple, l'any 2007 l'Ajuntament tenia 636 places.
Després, el 2008 va haver-hi un augment de 300 i escaig, 1.029.
Passem al 2009 i tenim 1.388 places.
Tornem a augmentar 300.
I després ja al 2010 notem un salt quantitatiu a 1.935.
I el 2011, 2.140.
I el 2012 es repeteix la mateixa xifra.
És a dir, si parlem en xifres, sembla que sigui una mica fred això, perquè són xifres.
Però, quan parlem de persones, cada persona és un món, ja s'acostuma a dir això.
Vol dir que troben moltes coses dintre de les llars municipals.
En quant a companyia, és només arribar i fer un curs.
Si no és la conversa que tenen abans.
A vegades veus que arriben un quart d'hora o 20 minuts abans
i ells ja saben que no ho poden fer perquè la sala on es fa no queda buida, per exemple, fins a les 11.
Però venen abans. Per què?
Per la comunicació, el parlar, l'explicar-se les coses.
I era l'hora d'anar-se'n pràcticament igual.
I el monitoratge que hi ha de l'Ajuntament també és molt carinyós, amb la gent, amb les persones.
Això fa que la gent gran s'hi trobi a gust.
No és allò de dir, hi ha unes diferències, i són, ja ho sabem, amb la gent jove hi ha unes diferències.
Ells tenen més agilitat si parlem d'exercicis, mental i tot això.
Però si trobes un monitoratge que és, podríem dir, senzill,
que no és ostentós, t'hi trobes més bé amb ell, t'hi trobes més a gust.
I aleshores també una cosa que és sorprenent és que ho aprecien.
O sigui, aquestes activitats, per això ens diem gent gran activa des de l'Ajuntament,
és perquè hi ha activitat.
L'activitat sempre s'ha parlat de l'efecte físic que hi arriba a haver.
Quan tenim cursos o informació a vegades sobre la salut,
sempre ens diuen una cosa, caminar, exercici físic.
Però aquí el que es tracta molt bé també és una de les coses que ha dit la Victòria,
que és l'aspecte emocional.
Et sents útil.
I veure que vas aprenent en qualsevol dels exercicis,
que vas progressant, això és molt estimulant.
Un dels exemples el tenim amb la pintura, la pintura de quadres.
I ahir vam tindre una exposició, la va inaugurar la Victòria,
i ens vam trobar amb gent que expressava que no suposaria pensar mai
i que arribaria a fer aquestes coses.
I parlant amb el gerent de l'Institut Municipal de Serveis Socials,
ens va dir que ell ha vist l'augment perquè quan va començar el curs,
a la primera exposició que es va fer, doncs, carai, tenia unes mancances, no?
Però ara no.
I diu, ja hi ha quadres d'aquests que diries,
el compro per casa meva, perquè són macos.
Això què vol dir?
Que la gent que hi participa s'hi troba molt contenta,
es troba satisfeta.
I no diem, per exemple, de la gimnàstica,
que és del que tenim més gent,
que és gent que amb prou feines es pot moure's,
i després d'un temps tenen una agilitat,
amb els braços, amb les cames,
coses que, per exemple, estirar-se a terra,
a mi a dir, era molt difícil,
s'ha anat amb molt de cuidado,
el monitor a visc o podíem fer, o la monitora,
i ho van fent, doncs, estan contents.
Ara, fa 15 dies,
va haver una sòcia,
una alumna, vaja, que va estar dos mesos
que no va poder venir per causes de salut,
i ens va dir, no sabeu el que us he trobat a faltar.
O sigui, aquella convivència que hi ha
és el que trobava a faltar.
De fet, parlàvem d'això, de la gimnàstica,
i veig que el 24% tenen més de 80 anys,
de les activitats de gimnàstica,
i un 20% també, doncs, més de 89 anys.
Sí, tenim un col·lectiu de persones grans,
que jo crec que en 80 anys ja podem parlar de persones grans,
molt ampli,
i amb unes condicions de salut molt, molt correctes.
I és una mica el que ens demostra, no?,
l'efectivitat d'aquests programes.
És el fet que són persones que s'han anat introduint
en aquestes activitats,
que són, la majoria d'elles,
molt rigoroses amb la seva assistència
i amb la seva participació.
I aquest treball físic
que vam acabar de complementar
amb les talles de memòria,
si observes també un 23%
o un 24% també
de les persones que estan a les talles de memòria,
també tenen més de 80 anys.
Per tant, és treballar conjuntament
cos i ment,
amb activitats adequades a la seva edat
i a les seves necessitats,
que ens permeten precisament allargar
aquesta situació d'autonomia
al màxim de temps possible.
On s'han fet aquestes activitats,
a Juret Maria,
en diferents punts, no?
Bé, aquestes es fan a les llars municipals,
es fan a les llars municipals,
que en tenim 13 a Tarragona,
però després també en tenim uns
que es fan en algun centre cívic.
Sí.
Oi?
Centres cívics
i també utilitzem els equipaments esportius,
les piscines municipals,
precisament tots aquells equipaments
que són municipals
i que ens permeten desenvolupar
de millor manera possible l'activitat.
L'aquagim, per exemple,
és lògic,
es fa dintre de les piscines municipals.
També algunes activitats de gimnàstica
estem utilitzant les zones
d'aquests mateixos poliesportius
perquè són més amplis,
també són més adequats
i, per tant,
podem donar cabuda a més persones.
I el que és sorprenent
és que, clar,
des de l'Ajuntament
es porta un control de les edats,
la part d'edat que li correspon,
la franja d'edat,
quan ho fan servir.
I és sorprenent
que persones que passen dels 90 anys
n'hi ha quatre
i una té 94 anys.
Sí.
I no hi són,
per dir tenim gent de 90 anys,
és que ho poden fer.
Perquè quan el monitor o la monitora
veu que una persona no ho pot fer,
se li diu que no ho pot fer
perquè seria perjudicial per ell.
O sigui que són persones
que ho poden fer.
I després ens trobem,
per exemple,
amb la franja
de més de 80 anys
que estan entre els 80 i els 90,
és un 31%.
Això vol dir que hi ha molta gent
que és responsable
que s'ha de cuidar,
que a la gimnàstica li va molt bé.
En canvi,
dintre de les persones
que tenen més de 60 anys
fins als 65,
només és un 3%.
O sigui que veiem.
I llavors,
a mida que va augmentant
l'edat fins al 70,
doncs arribem a un 16%,
al 75,
un 24,
passem a un 26,
i després el resultat
que tenim és aquest.
O sigui,
al final,
doncs arribem
a la part més elevada.
També és molt interessant
la convivència
que hi ha entre ells,
perquè són de diferents edats.
És a dir,
no hi ha divisió de classes,
no?
Una classe pels de 90 anys,
no, no,
allà hi ha gent
que s'ajunta.
I a vegades,
doncs també veus
la col·laboració
que hi ha entre ells
i el respecte que hi ha,
no?
Si un, per exemple,
veu que no pot ajupir-se del tot
en aquell dia,
doncs no passa res.
S'entén que aquella persona
aquell dia
no és el seu dia
per ajupir-se més.
Però,
aquesta preparació,
sapigui que tens una persona
que és el monitor,
la monitora,
que t'està cuidant,
que si veu alguna deficència
que tens,
et parla amb tu,
et pregunta,
tu parles,
i ella analitza la situació,
i el grau de comprensió
que pot tindre amb les persones,
se senten acollides.
O sigui,
només és una activitat,
sinó també un acolliment
que es troba allí.
En funció de com ha anat
aquest any,
el 2012,
quines previsions fan
de cara al vinent?
Es mantindrà tot això,
imaginem,
no?,
d'aquesta experiència
i naturalment del resultat,
no?,
i de la satisfacció
que comporta especialment
els usuaris.
Bàsicament,
nosaltres,
ara,
per aquest últim trimestre,
hem incorporat també
un taller,
una mica pilot,
una experiència pilot nova,
que ha estat
uns tallers
d'anglès,
o sigui,
amb nocions bàsiques
d'anglès
per viatjar,
és a dir,
saber demanar
un cafè
o un entrepà
o preguntar
on has trobat el carrer,
és una mica
aquest objectiu,
sobretot,
destinat a gent més jove
que s'incorpora a les llars
i que, lògicament,
doncs,
hi ha altres demandes,
no?
Bàsicament,
la nostra línia de treball
seguirà sent la mateixa,
sobretot,
aquest any,
ja hem introduït
un control
molt existiu
de les places,
sobretot,
perquè tenim llistes
d'espera,
evidentment,
i per poder
donar resposta
a un màxim
de persones.
Llavors,
de vegades,
ens hem trobat
en situacions
d'una persona
que ha estat malalta
i és una malaltia
que dura un temps
determinat,
llavors,
aquesta persona
s'està de la seva plaça
a la següent
i quan es torna
a reiniciar el taller,
doncs,
intentem ja
reincorporar-la
novament,
de manera
a permetre
l'entrada
màxima
de persones.
Aquest any
seguirem
amb aquestes pautes,
amb aquestes línies,
també,
cal recordar
que són activitats
gratuïtes
i,
per tant,
hem de ser
molt curosos
amb les persones
que hi participen.
El nostre objectiu
és mantenir,
pressupostàriament
es manté,
i,
per tant,
mantenir i ampliar
al màxim
el nombre
d'activitats,
ja et dic,
utilitzant
aquests criteris
de si una persona
no pot assistir,
doncs,
que hi entre la següent,
controlar les listes d'espera
i,
quan veiem
que hi ha necessitats
altres determinades,
doncs,
intentar
donar resposta
a aquestes necessitats,
també,
per seguir actualitzant-nos
i reinventant-nos
una mica
amb les noves necessitats.
És cert
que una persona
que s'incorpora
amb 65 anys
té una situació
i ja té
una formació
que és molt diferent
d'aquella
que té 80 o 90 anys.
intentem,
doncs,
arribar
als dos àmbits.
És que ara ho estava pensant,
estava reflexionant sobre això,
no?
Clar,
no és el mateix
tenir 60 anys
que 85
o 90,
no?
Clar,
estem parlant
de dues dècades
de diferència,
no?
Airebé 3,
segons com,
no?
Clar,
és que pot canviar molt,
no?
La realitat
de cadascú.
Per això,
doncs,
potenciem el teatre
o potenciem,
per exemple,
la informàtica
o,
bé,
altres activitats
que són,
també és cert
que dintre les llars,
i les pròpies associacions
que estan dintre de les llars,
doncs,
també fan altres tipus
d'activitat
que són complementàries,
vull dir que,
en definitiva,
ens nodrim els uns als altres,
no?
El que sí que importa
és identificar
aquelles necessitats,
per exemple,
la risoterapia,
la risoterapia,
jo crec que és una
de les activitats
més beneficioses
que tenim
i hi ha una gran demanda,
per què?
perquè és una manera
de tractar
situacions
a vegades inicials
de depressió
o de tristesa
o de solitud,
perquè això permet
que les persones
es puguin desinhibir
i puguin deixar-se anar
i és molt important.
Intentem,
amb la nostra capacitat
de reacció que tenim,
que, bueno,
no està malament,
de poder donar respostes
a les noves demandes.
Sí,
després també un dels cursos
que ens ajuda molt
és el de la memòria.
Aquí tornem a veure
la mateixa cosa
en quant a la franja d'edat.
Els que tenen 60 anys
doncs només ens ocupen
un 5%.
Després ja anem saltant
i ens trobem
que juguem entre el 21,
23,
25 i 26%.
Doncs el 23%
correspon
a més de 80 anys.
Aquest és un dels temes
que es cuida bastant
perquè és on
potser s'és més reaci
quan et fas gran
a reconèixer
que vas perdent la memòria.
Però la perdem.
doncs hem de fer servir
molt l'agenda,
hem d'escriure
i costa, no?
O sigui,
a vegades
a través del temps
veiem persones
que això no m'ho has dit
i sí que se li havia dit.
És senzillament,
és que no se n'en recorda.
Aleshores li dius un detall.
Sí, home,
que el dia que et vaig dir això
estàvem aquí,
vam dir l'altre.
Ah, sí!
Aleshores els ve
a la ment,
oi?
Això vol dir que
és una cosa
que a vegades
costa una mica
i a vegades
anem dient,
escolta,
que tenim un curs
de memòria,
no és que sigui
una directa,
però una mica
una indirecta
que ens pot ajudar.
I veus que sí,
que tenen interès
en apuntar-se.
jo vaig estar
en una classe,
al principi d'una classe,
per tindre una idea
del que es feia
amb això de la memòria
perquè a vegades
et pregunten
i què es falli,
no?
I clar,
si no saps res
i vaig veure
que era molt interessant,
no?
O sigui,
comencen a treballar
com treballa el cervell,
com es forma la memòria
i després
com es reforça
la memòria
i després
fan exercicis
sobre això.
Què vol dir això?
Doncs que s'ha de cuidar tot,
és a dir,
hem de cuidar la persona
físicament,
mentalment
i també creativament.
Una de les coses
que sempre hi ha hagut
molt d'interès
des de la gent gran
activa
i de l'Ajuntament
ha sigut
que la gent gran
disfruti del que fa.
Clar,
ens trobem aleshores
amb activitats
que són artístiques,
com és la pintura,
és un art.
També
la can coral,
tenim dues corals
dintre del Consell Municipal
de la gent gran.
El can
és molt agradable,
és molt agradable,
és una cosa
que és participativa
perquè
a vegades
treballen
amb tres veus,
a vegades
amb quatre,
si és un taller petit
potser treballa
només en dos veus,
però saps que a cadascú
li correspon
quan et correspon
entrar,
quan li correspon
a l'altre,
el compàs
que has de seguir,
i a vegades
hi ha persones
que tenen gust
en cantar,
però no saben res
del compàs
i tot això,
i a algú
aprenen,
almenys
per la pràctica.
Què passa aquí?
Que aleshores
es desenvolupa
la creativitat
i tindre
i tindre
una il·lusió
per aprendre
i per fer
alguna cosa.
I des de l'equip
de la gent gran,
començant amb la regidora
que té molt d'interès
en la gent gran,
no és perquè estigui davant,
però és que és veritat
que el té,
com el personal tècnic
que tenim,
identicament igual.
I a vegades
tenim converses
amb els diferents
presidents de les llars
sobre necessitats,
etcètera.
Vull dir que
tenim clara
una cosa,
que no ens hem d'estancar,
sinó que sempre
hem de progressar
i donar més.
Doncs amb aquest missatge
positiu ens quedem
i tanquem ja
aquesta secció
la darrera
d'aquest any
de la gent gran activa.
Jura Maria Gorguesa,
president,
moltes gràcies.
De res.
Si nos veiem bones festes,
bon any.
Gràcies, igualment.
I Maria Vittoria Pellegrin,
de Riu,
de Tien,
alcalde de Service a la Personària,
de Service a la Persona,
gràcies també i bon any.
Molt bé.
Moltes gràcies, bon any.