de Tarragona Ràdio.
Com cada setmana, ens curem en salut
aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio
i amb la xarxa social i sanitària
de Sant Pau i Santa Tecla.
Avui, com és habitual cada dimecres,
ens acompanya el doctor Javier Uliach,
director de l'Hospital Santa Tecla.
Doctor, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I avui també ens acompanya Núria Pie,
ella és infermera, gestora
de l'àrea de maternitat i pediatria de l'Hospital.
Núria, també, molt bon dia.
Molt bon dia.
Perquè avui tractarem d'un tema,
jo diria que com a mínim ens provoca un cert somriure.
Moltes vegades, quan parlem, doctor, dels temes de salut,
clar, són problemes.
I, en canvi, normalment, clar,
quan parlem de naixements, dels nadons
i, en fi, de l'espai de la maternitat,
doncs, afortunadament, la majoria de vegades
sempre són moments de felicitat i d'alegria,
tot i que també necessiten tota una sèrie de cures,
que és el que abordarem avui al programa, no?
Sí, és un moment que no és una malaltia,
que això és el primer que expliquem.
Per això que avui, com a mínim, podem somriure.
I que, sí, és cert que és un procés
que de vegades té certes complicacions,
però que tot el que tenim pensat i preparat inicialment
és perquè les coses vagin bé
i perquè és un procés, això, fisiològic, normal,
i que ens agrada explicar tot el que fem a l'entorn
d'aquest procés, des del moment del part,
quines atencions donem immediatament al nadó,
fins que pràcticament surt per la porta,
a les 48-72 hores, aquest nadó i la seva mare,
i tota la família,
tots els cuidatges i totes les atencions que es tenen
tant a la mare com al nadó,
com a tot l'entorn de la família.
Doncs, aquesta, suposo que, Núria, és la teva feina, no?
D'alguna manera, fer-te responsable d'aquella mare,
però també del nadó, de l'entorn,
des del moment del part fins que se'n va de l'hospital, no?
Exacte, fins que marxen d'alta,
que en un part normal són 48 hores, com a molt.
En una necessària parlaríem d'unes de 72.
El que nosaltres hem apostat últimament
és en la qualitat,
en la qualitat que donem a les famílies,
i hem apostat, sobretot,
en integrar tota la unitat familiar dins del procés.
Això què vol dir, integrar la unitat familiar?
Integrar la mare, el pare, el nadó,
fins fa relativament poc,
el nadó, un cop naixia, era separat de la mare,
no comptàvem amb el mètode pell-en-pell,
cosa que ara comptem amb aquest mètode.
Després, els cuidatges es feien tots a la sala,
a la nurserí que tenim a l'hospital,
i actualment nosaltres vam fer un replantejament
envers augmentar la satisfacció dels parcs,
la satisfacció personal per part nostra, d'infermeria,
i també vam fer aquesta aposta cap a aquesta qualitat
i fer tots els cuidatges integrats,
integrar tota la família i al voltant del nadó,
el pare, la mare...
Aleshores, el paper, la feina de la Núria a pie,
quan comença? En quin moment?
En el moment en què la família puja de sala de parts,
ve acompanyada d'un porta lliteres,
la llevadora, l'auxiliar, ve el pare, la mare,
i el nadó ve damunt del pit de la seva mare.
Llavors, a partir d'aquí, quan venen a la planta,
els passen directament a l'habitació,
i nosaltres a partir de comencem tots els cuidatges
que integrem en...
Podem fer cronològicament allò,
un procés estàndard del que seria?
Sí, el procés és normal, és un procés estàndard.
El nadó està amb la mare damunt del pit,
que és el que anomenem nosaltres el mètode pell en pell.
normalment està 3, 4, fins a que la mare ho desitja,
damunt del pit de la seva mare,
el nadó està totalment despullat,
i està en contacte directe amb la pell de la seva mare.
Llavors, això és un mètode que té molts beneficis,
perquè un afavoreix el vincle entre la mare i el seu fill,
també és un mètode que, en el cas que la mare decideixi donar lactància,
lactància, afavoreix l'inici de la producció de la llet,
perquè el nadó en aquest moment és quan està més alerta,
i també va bé aquest sistema
perquè els nadons regulen la temperatura millor,
per tant, no tenen tampoc tantes baixades de sucre,
o sigui, milloren el sistema del metabolismo del nadó.
Per tant, aquest mètode és molt recomanable.
I tant, i tant.
Sí, sí.
Tant per nadó com per la mare.
I per la unitat familiar,
perquè, a més a més,
parlem aquí dels parts normals, dels parts autòsics,
que sempre ho fa la mare, evidentment,
el mètode pell en pell,
però en el cas que hi hagués una cessària,
seria el pare el que fa el mètode pell en pell.
El pare puja des de la sala de parts amb el nadó sobre el pit,
i ell continua el mètode a l'habitació fins que ho desitja.
I també té beneficis, doncs, en el cas del pare.
Exacte, sí, també té beneficis.
D'entrada, mira, la satisfacció per part dels pares
i també el vincle també s'estableix,
es comença a establir amb el pare
i la calor que el pare li aporta, evidentment.
Està demostrat que el fet aquest,
el mètode aquest del pell en pell,
afavoreix els vincles entre la mare i el nadó,
per tant, afavoreix tot el seu benestar.
A més a més, és un element que actua
com a preventiu d'al·lèrgies possibles.
Penseu que els mateixos bacteris
que colonitzen de manera normal la pell de la mare,
el nadó al moment de néixer no té cap bacteri,
i no neix pràcticament estèril.
El fet de posar-se damunt de la pell de la mare
fa que ja comenci el seu procés
d'adquirir la immunització,
per tant, actua com a preventiu
de possibles al·lèrgies en el futur.
I, a més a més, aquest mateix procés
afavoreix el posterior allitament
o l'immediat allitament de posteriori.
És a dir, que és un mètode que està clar
que aporta molts beneficis
en diferents àmbits del nadó.
Abans, això està just en el moment
d'arribar el nen a la planta,
però abans, diguem-ne que a la sala de parts,
ja han començat una sèrie d'actuacions
més des de l'àmbit més mèdic,
com són donar una pomada antibiòtica
en els ulls per evitar una infecció
que, diguem-ne que havia sigut bastant freqüent
als neonats.
Després, es fa una injecció d'una vitamina K
que actua com a preventiu per favorir
la coagulació de la sang del nadó.
Penseu que també el recent nascut,
el seu sistema tan immunitari
com el seu sistema de coagulació
encara està molt immadur
i, per tant, són ajudes que se'ls dona
en el crió al moment de néixer.
I, a més a més, s'ofereix la possibilitat
de poder fer la donació del sang de cordó
que això s'incorpora amb el banc
per poder, a partir d'aquí,
fer tractaments en qualsevol cas
o en qualsevol malaltia
que sigui susceptible de ser atesa
a partir de les cèl·lules mares
que s'obtenen amb el sang de cordó
dels nostres nadons.
Aleshores, Núria, aquest mètode pell en pell
és recomanable a aquestes primeres hores
postpart, just postpart.
Sí, nosaltres, quan pugen,
els hi comentem, els hi donem...
I és possible que alguna mare
ho rebutgi o...?
Sí, bé, aquí també hem d'entrar
en el tema de la multiculturalitat
i llavors, clar, sí, és cert
que hi ha algunes mares
que no passa res, és respectuós
i si no volen realitzar el mètode
no passa res.
En el cas, si la mare no vol realitzar
el mètode pell en pell,
el que si fem és li preguntem al pare
si el pare tampoc no passa res.
I, a banda d'això,
què més feu?
Seguint aquesta cronologia
que dèiem de les primeres hores.
Bé, nosaltres, com he comentat abans
a l'inici, com que els cuidatges
estan centrats en la unitat,
en la família,
el que no fem en cap...
o intentem no fer...
és separar el nadó dels seus pares,
intentem separar el menys possible.
Llavors, després del mètode
pell en pell,
el que sí, el pediatre fa
la primera exploració.
Aquesta primera exploració
la fa a la sala de nadons
i en aquest moment sí que ha separat
el nadó dels seus pares.
Fa la primera exploració,
aquí també nosaltres el medim,
el pesem,
fem les exploracions
i les observacions d'infermeria,
observem que no tingui
alguna patologia,
algun antecedent
que ens pugui donar
algun signar
que hàgim d'estar més pendents
d'aquell nadó.
Llavors, un cop se li ha fet
aquesta primera exploració,
el nadó passa a l'habitació
amb els seus pares
i en principi
no ha de sortir
de l'habitació
sense els seus pares
durant tot el procés
que està hospitalitzat.
Per què?
Per què ho recomaneu això?
Bé, ho recomanem
perquè, d'entrada,
perquè no ha d'estar separat.
Els pares,
quan ens enduiem
els nadons
sobretot
a les 24 hores
a fer el primer bany,
els pares
estan neguitosos,
els pares estan angoixats
perquè, d'alguna manera,
hi ha altres nadons
i els provoca
una inseguretat.
Llavors,
ho fem en aquest sentit
i perquè, de fet,
la nostra experiència
ens ha demostrat
que és millor.
Les 24 hores
normalment
del pare,
el que sí que fem
és
els ensenyem
al bany
als pares,
els primers cuidatges
cap al seu fill,
una miqueta
per començar
a establir
els rols
als materns,
els rols
que s'han,
o paterns,
els que han de començar
a cuidar
el seu fill.
Els ensenyem
com es banya,
els ensenyem
quins són
els cuidatges
immediats
fins a la primera visita
del pediatre,
que és el que han de fer.
A banda del bany,
què és el principal
que els hi deu als pares
a l'hora de cuidar?
Hi ha alguna recomanació
o algun consell
que sigui...
No, nosaltres
el tema del bany,
de fet,
el bany
els ensenyem,
però el que nosaltres
estem incidint molt
és en el tema
del malic,
el cuidatge
del malic,
com es cura el malic.
Després també
incidim
en el tema
de l'alletament,
tant si és
lletament matern
com si decideixen
donar-li
l'alletament artificial,
doncs
els hi donem
suport.
En el cas
de la lactància materna,
el que sí que fem
és un suport especial
perquè pensem
que és que necessiten
més suport
perquè
establir una lactància
materna
a les primeres
48 hores
a vegades
és complicat
i marxar
un cop donada
és d'alta
amb una lactància
materna
establerta
requereix molt d'esforç
per part de la infermeria.
Aleshores,
què recomaneu vosaltres?
Lactància materna?
Exacte,
nosaltres recomanem
lactància materna
però
em refereixo
que
requereix esforç
perquè és un treball
que nosaltres fem
diari
i a vegades
com que la llet
no puja
fins a les 48 hores
les mares
han de tindre paciències
els hi hem d'explicar
nosaltres el que també fem
és
fem la trucada
del dia després
la trucada
del dia després
és un projecte
que vam iniciar
fa un parell d'anys
que és que
truquem a totes
les mares
un cop estan
donades d'altres
les mares
als pares
i els hi preguntem
com han passat la nit
com està el nadó
com estan elles
si és
lactància materna
com va
la lactància materna
si és
lactància artificial
com va
la presa
de biberons
i aquí
normalment
el que nosaltres
hem observat
és que
les
persones
que tenen
que els hi donen
el pit
agraeixen
aquesta trucada
perquè ens fan
preguntes
jo penso
que tenen
un recolzament
aquí important
la majoria
per cert
de mares
són partidàries
o fan
la lactància
materna
sí
la majoria
de mares
són
lactància materna
estem
amb xifres
superiors
al 80%
la immensa
majoria
el que també
és cert
és que
la mare
que no ho vol
fer
tampoc
se l'ha de
culpabilitzar
perquè també
a vegades
hem passat
de l'extrema
no se l'ha de pressionar
psicològicament
exacte
nosaltres hem d'explicar
i hem de fer
donar la informació
dels beneficis
que aporta
el fet
de la lactància
materna
però és veritat
que una vegada
la mare ha pres
una decisió
en aquest sentit
tampoc
no hem de
fer aquell pas
de culpabilitzar
aquesta situació
què més
Núria
aleshores
què més
a tenir en compte
en aquelles 48 hores
que la mare
està a l'hospital
bé
nosaltres també
fem dos cribatges
durant aquest estada
el cribatge auditiu
que normalment
es fa
a les primeres 24 hores
nosaltres ho tenim
organitzat així
les primeres 24 hores
de vida del nadó
és un cribatge
que s'ha instaurat
també farà
un parell d'anys
és una prova
molt senzilla
que no fa mal
que és per saber
si el nadó
sent bé
i després
a les 48 hores
d'alta
el que sí
tenim
és el cribatge
de la prova
del taló
que és que
s'extreu una mostra
molt petita
de sang
que és per detectar
tres malalties
congènites
és una prova
que ja es fa molts anys
fa molts anys
i es poden detectar
tres malalties
congènites
com he dit
que és
l'hipotiroidisme
la fibrosi quística
i la fenilcetonúria
llavors en principi
si es detecten
amb tractament
o de dieta
o tractament
de medicació
té moltes probabilitats
de millora
Si es detecten
alguna d'aquestes
tres patologies
té aquesta solució
Són d'aquelles patologies
que
en cas que es detectin
i que s'instal·li
el tractament
de manera precoç
donen un millor pronòstic
amb un nadó
de tal manera
que si no fos així
hi hauria un deteriorament
neurològic
en la maduració del criu
i per tant
acabaria
amb problemes
i seqüeles molt greus
el fet d'instal·lar-ho
de manera immediata
ens facilita això
és a dir
que poder instaurar
tractaments
que ens evitin
problemes
i seqüeles a llarg termini
i el tema
de l'hipoacússia
que és la detecció precoç
que fem ara
en els nadons
doncs és una mica el mateix
és a dir
el nervi auditiu
detectar si té alguna alteració
perquè si
existís aquesta alteració
poder fer un procés
d'estimulació
precoç
quan encara hi ha
el procés de maduració
del propi nervi
encara és molt sensible
a qualsevol tipus d'estímul
i per tant
poder incidir
en aquells casos
en els quals
que són afortunadament
molt pocs
però en aquells casos
que es detecta
l'hipoacússia
en el neonat
abans el que passava
és que no es detectava
fins que no
el nen
ja no tenia
una certa edat
que no començava
a fer la parla
o no
no seia
la tensió
acústica
dels pares
i per tant
diguem-ne
que el procés
de maduració
ja s'havia
enrederit molt
i per tant
era molt difícil
incidir
i reconduir
aquestes situacions
ara actualment
doncs això
a les 48 hores
es fa una primera detecció
i en cas
que surti positiva
llavors ja entra
en una espiral
de diagnòstics
i tractaments
ja de més complexitat
us trobeu en pocs problemes
en general
sí
són casos molt aïllats
són casos exacte
molt aïllats
algun nen
hem tingut que repetir-li
la prova
però no
la veritat és que
no molt bé
un altre tema
que estem
bueno
que de fet
és dels cuitatges immediats
que es fa
tant en l'àmbit de pediatria
com de la planta
de maternitat
doncs és
descartar
que no hi hagi
altres alteracions
congènites
del nen
que no són aquest tipus
de proves específiques
però sí que són
unes exploracions
bàsiques
que es fan
doncs en l'entorn
del cor
que no hi hagi
bufos
sorolls
estranys
en el cor
que la respiració
sigui correcta
que les coanes
és a dir
que tots els orificis
diguem-ne naturals
del nadoc
tinguin
la permeabilitat
que toca
perquè a vegades
també ens han trobat
amb el que es diu
atrècies anals
és a dir
que la comunicació
del canal anal
no està complerta
i que això
les deteccions
a les primeres hores
és fonamental
per tenir
per prevenir
i poder actuar
de manera immediata
i estalviar-nos
problemes
a mig termini
aleshores
tot aquest procés
no sé si encara
algun cuidatge més
això en 48 hores
ho fan no?
es resolt tot això?
Sí, és un procés constant
nosaltres
a més a més
tenim
el que ha de fer
la infermera
en aquest cas
de maternitat
és una observació
directa
tant a la mare
en aquest cas
és més fàcil
perquè ens comunica
el que li passa
però amb el nadó
és una observació
constant i directa
de veure signes
i símptomes
que ens puguin
donar alguna cosa
que pot passar
el que comentava
el doctor
i que a més a més
la infermera
de maternitat
ha de tindre
també una certa intuïció
ha de tindre
expertesa
amb els nadons
per veure
per poder ser
una bona observadora
En un cas
de part
amb cesària
cal tenir
alguna prevenció
o un cuidatge especial?
No
en principi
depèn
de
per què s'ha fet
la cesària
llavors
si és
per alguna cosa
per algun registre
patològic
del nadó
llavors
evidentment
farem els cuidatges
en relació
al nadó
valorarem
el que
Sí, bàsicament
les cesàries
diguem-ne
que hi ha
dues maneres
de plantejar-les
nosaltres
hi ha el que és
la cesària
lectiva
que diem
que és la que
perquè
diguem-ne
que el procés
de l'embaràs
s'allarga
molt més
del que és habitual
o perquè hi ha
alguna causa
objectiva
que sabem
que el part
pel canal vaginal
no serà possible
i per tant
es programa
aquesta cesària
i normalment
aquest nadó
que neix
de cesària
lectiva
no sol
tenir problemes
quan és necessària
diguem-ne
urgent
en el qual
s'ha d'actuar
perquè es comença
a detectar
algun tipus
de patiment
del nen
doncs llavors
sí que
diguem-ne
que és molt més probable
que hi hagi
tota una sèrie
de problemes
en el moment
del naixement
i llavors
ens exigeix
doncs
però diguem-ne
que hi ha
un equip
pediàtric
pendent
diguem-ne
perquè ens exigeix
ja tota una sèrie
d'actuacions
per descartar
que aquestes
moments de patiment
que ha pogut tenir
en el moment del part
o previs al part
que aquests patiments
no hagin provocat
una alteració important
en el moment
i en aquestes hores
que estan
a l'hospital
moltes dubtes
moltes preguntes
us fan els pares
és una constant
dubtes contínues
les primeres hores
evidentment
estan com
en fase d'emoció
en fase de xoc
evidentment
les preguntes surten
sobretot
a les hores prèvies
abans de marxar
a casa
per això
un dels projectes
que abans he explicat
que és la trucada
del dia després
va sorgir una mica
això
perquè nosaltres
donem molta informació
i
anem donant informació
llavors
ens havíem adonat
que alguna de la informació
que ja donàvem
ens la tornaven a preguntar
llavors
és com que no acabava
d'estar ben assimilada
per això va sortir
aquest projecte
per una miqueta reforçar
i valorar
quines eren
les necessitats
dels pares
un cop marxessin d'alta
i poder donar-los
també
alguns recursos
abans d'anar
en aquest cas
al pediatre
o abans d'anar
a la llevadora
o a la infermera pediàtrica
perquè m'imagino
que pregunten molt
per allò
l'endemà
els dies posteriors
quan es trobin a casa
quan estan allà a l'hospital
estan segurs
perquè
bé
estem vosaltres
estem nosaltres
ens truquen al timbre
i
qualsevol cosa
qualsevol dubte
el tenen resolt
quan marxen a casa
i sobretot
de cara a la nit
és quan els venen
els dubtes
però bé
curiositat
qui es comporta millor
els pares o les mares
o preguntar d'una altra manera
qui està sempre més nerviós
i pregunta més en general
les mares o els pares
els pares d'unidor
els pares d'unidor
però
independent
els dos
els pares
els pares
es manifesten igual d'emocionats
que les mares
la veritat és que
jo ho deia més en plan de preguntes
en plan de dubtes
i de
fer
de ser corcó
amb vosaltres
igual
igual
sí
sí
sí
sí
doce
ho dir
perquè sembla que
normalment els pares
són els que estan
més nerviosos
i neguitosos
per tot
però en fi
igual
Bé, el que passa és que els pares tenen algunes preguntes,
les mares en tenen unes altres...
Cadascú té unes inquietuds que no sempre són les coincideix.
No coincideixen gaire, però bé.
Hi ha un punt a nivell mèdic que diguis
ara ja es dona l'alta.
Hi ha un moment o...?
Bé, si el nen...
O és el procés aquest ja...
Si hi ha un procés geològic.
És un procés fisiològic normal.
Si el nen està bé de pes,
si el nen s'agafa bé el pit en cas de lactància materna,
si el nen pren biberon en cas de lactància artificial,
se'l pren bé.
Si no hi ha cap anomalia,
si tot s'observa correctament,
a les 48 hores en un parc normal és donat d'alta.
Hi ha algun cas que el que passa és que
la mateixa mare té algun problema,
algun sagnat postpart,
alguna cosa d'aquestes,
que fa que ella s'hagi d'estar més dies
i llavors sí que el nadó es queda amb la mare.
És el que anava a dir.
Lògicament, no?
En aquest cas el nadó no se l'emporta el pare a casa,
sinó que algú se'n recomanen que es quedi amb la mare, no?
Es queda amb la mare.
El nadó es queda amb la mare,
per tant, si la mare ha d'estar una setmana ingressada,
doncs el nadó es queda una setmana amb nosaltres.
L'important és això,
és que el nadó estigui amb la companyia directa de la mare.
Per tant, amb això no hi ha cap problema i cap inconvenient.
Normalment, a les 48 hores,
diem que les complicacions,
tant cara a la mare com cara al nadó,
importants, ja solen haver donat la cara.
Per tant...
En disminuït.
Disminueixen molt, no?
Exacte.
No, nosaltres també hem tingut el temps de fer les exploracions,
de fer totes aquestes proves de detecció,
i per tant, fins i tot, per exemple, el procés de la icterícia,
que no hem comentat, però que una icterícia fisiològica,
és allò que es posen una mica gruguets just en el postpart,
doncs tot això també s'ha pogut tenir un cert control,
aquestes 48 hores,
i per tant, si tot està dintre els paràmetres d'aquesta absoluta normalitat,
doncs a les 48 hores o a les 72,
però en el cas de la cesària,
els 72, per el que dèiem, per la mare,
a les 72 hores pot anar cap a casa nadó.
Molt bé. Núria, alguna cosa més?
Sí, jo volia comentar, a més,
que hi ha una identificació paral·lela, mare-nadó,
independentment de la identificació habitual
de tots els pacients que ingressen a l'hospital.
Bé, ho comento, perquè em sembla interessant
que nosaltres fem una identificació específica,
a més, de mare i nadó,
i que, a més a més,
és un dels cuidatges que fem també habitualment
per torn,
per corroborar aquesta identificació.
Mesures de seguretat extrema,
perquè, bé, havia sortit a la premsa,
temps enrere,
alguns casos d'alguns,
fos això, canvis o errors amb els nadons i tal,
i vam instaurar això,
un sistema d'absoluta seguretat
que a nadó i mare no hi pot haver cap canvi
ni pot haver cap problema de cap tipus en aquest sentit.
Molt bé.
Doncs així acabem avui aquest espai
que hem compartit amb Núria Pie,
infermera, gestora de maternitat i pediatria
de l'Hospital Santa Tecla.
Una feina ben agradable,
la teva i la vostra en general.
Moltes gràcies, Núria.
Gràcies.
I gràcies també al doctor Javi Uliac,
director de l'Hospital Santa Tecla,
que ens tornarà a acompanyar la setmana vinent
aquí als micròfons de Terraona Ràdio.
Gràcies, doctor, i fins la propera.
Moltes gràcies.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu.