Temps ja de tertúlia, matí de dimarts,
a temps que avui convertim en quatre convidats.
El professor de Dret Constitucional de la Universitat,
Romiri Virgili, Jordi Haria.
Jordi, bon dia.
Bon dia, bona hora.
El periodista, director del diari de Tarraona,
Josep Ramon Correal.
Bon dia, Josep Ramon.
Hola, bon dia.
El també periodista, Francesc Domènech,
en director de la nova revista de Reus Nord-Oest,
Quico, bon dia.
Bon dia, bona hora.
I l'arquitecte Agustí Pujol.
Agustí, també, bon dia.
Bon dia.
Quatre convidats per comentar l'actualitat de la jornada.
Ahir i avui, ahir ho vam recollir als micròfons de la ràdio
i avui també, en fi, es comenta àmpliament a la premsa
l'oferta de feina d'un centre comercial
demostrant com estan les coses pel que fa a les dades de l'atur
i a l'impacte de la crisi econòmica.
Ahir, la crida d'un centre comercial situat a les Gavarres del Mediamar
oferint 50 llocs de feina va provocar que una allau
de gairebé 2.000 persones es traslladessin fins a les Gavarres
per lliurar el currículum i per poder-se entrevistar a la cua.
Nosaltres hi vam anar ahir al matí i vam trobar de tot,
gent jove, gent gran, perfils professionals molt diferents
i opinions com aquestes.
Nosaltres, en principi, el que teníem la intenció era d'aglutinar
una sèrie de processos de selecció que tenim
i, sincerament, no esperàvem aquesta resposta.
Aquest és el responsable de Mediamar, que no s'esperava la resposta.
Escoltem, ara sí, les opinions d'algunes de les persones que hi eren a la cua.
Sí, sí, ja que està bastant malament el que és el treball,
doncs, a veure, per provar, no esperes res.
Sí, la veritat és que sí, que sembla que el que és el paro
ha vingut aquí directament.
Hombre, perquè la gent necessita treballar
i si ve que hi ha oferta, va a ir a buscar treballar.
No hay que dejarla de pasar, no?
No hay que dejarla de pasar,
pocas ofertas que tenemos que aprovecharlas todas.
Bueno, sí, com està la situació ara mateix,
sí que he de creir, però bueno,
vens d'aquí, veus això i dius,
mare de Déu, això...
Ja em sembla bé, però 50 són poques per tanta gent que som.
Avui el paro estarà vuit, està tota la gent aquí.
Home, difícil, difícil, està difícil la cosa
perquè ja veus la gent que hi ha, però bueno.
I normalment millor la gent jove que no la gent gran.
Però bueno, intentarem.
A veure, ja fa 3 anys que estic parat i fora.
Ara m'anem a provar.
Perfils de tota mena ahir a la cua
i es van fer, segons la companyia, unes 500 entrevistes.
Clar, volen parlar amb tothom.
Quico, un signe evident, no?, de l'impacte de la crisi,
amb gent de tota mena buscant una feina,
la que sigui, en el sector on sigui,
i a més a més avui en coincidència
amb altres notícies econòmiques molt més generals.
En fi, les dades ja definitives del dèficit a Espanya del 2011,
o una cosa que comprovem aquests dies
els milions de salariats a l'estat espanyol,
que és l'increment en les retencions dels impostos de l'IRPF.
Què et sembla?
Significatiu, sorprenent, el de Mediamarc?
Política real, no?
Sorprenent, sí, per l'escena, no?
Però, tal com estan les coses i les xifres de l'atur
que tenim per aquí,
en fi, quan ofereixen en bloc 50 llocs de treball
i ho fan d'aquesta manera,
que a més és una empresa que tendeix una mica l'espectacle,
doncs...
Creus que hi ha una mica de màrqueting, potser?
Una mica no, tot és màrqueting, eh?
Ja ho deia perquè el Quico ho deia,
ja que tendeix una mica l'espectacle...
No, però aquí, si hi ha una cosa que no hi ha,
és un procés seriós de selecció de personal.
Això no es fa així.
El que s'ha volgut fer amb gran èxit,
perquè tots ja hem entrat al joc,
doncs hem estat fent un gran espectacle
que ha servit de fer una campanya de publicitat molt barata
en aquesta empresa.
Això és així.
Com a parles amb qualsevol expert de selecció de personal,
ja et dirà que així no es fa una selecció de personal,
perquè TVD tot no està triat,
és molt difícil triar el perfil professional que busques,
això no es fa d'aquesta manera.
La foto l'hem tingut.
Sí, sí, la foto l'hem tingut,
nosaltres vam anar i ahir la televisió va sortir
durant tot el dia com una notícia de gran impacte,
veure una cua...
És una gran campanya de publicitat.
Veure una gran cua al polígon comercial...
i una campanya de selecció de personal.
Sí, sí, una mica...
És el que estem dient.
Aleshores estaríem davant fins i tot
d'un debat de certa ètica
que com una companyia, com una empresa,
Jordi, utilitza uns mecanismes
i una forma de fer, doncs això,
aprofitant-se de la situació tan difícil
que viuen milers de persones que estan sense feina?
Home, a veure, coneixent la franquícia,
a mi no em sembla sorprenent.
Aquesta franquícia en particular,
que té unes tècniques publicitàries
realment molt agressives.
Que això és més o menys ètic?
Home, segurament no ho és.
Per mi, de tota manera,
més enllà del debat ètic,
que crec que és important,
el que posa de manifest és que...
És un símbol, en certa manera,
el que està passant, no?
De que la manca de disciplina
en el funcionament dels mercats
fa que l'assignació de recursos,
doncs, finalment no sigui bona
i d'alguna manera, doncs,
és una metàfora de, diguem-ne,
què és el que passa amb la manca de regulació,
no?, en el sentit que, bueno,
una companyia pot utilitzar, doncs,
una situació que segurament
de molta gent de la que feia QAI,
doncs, és personalment molt difícil,
perquè, home, doncs,
aquest home que parlava que deia 3 anys sense feina
és una situació personal duríssima,
per fer publicitat.
Jo crec que més enllà del cas particular d'aquesta companyia
és una metàfora general del que està passant,
que realment la situació està descontrolada
i no sembla que les mesures
que s'estan prenent
vagin amb la línia de posar, doncs,
control disciplinat,
i ara parlarem, si vols.
I una assignació de recursos.
Agustí, què et sembla la imatge?
Bé, jo vull quedar-me amb la part positiva,
és a dir, per mi l'important
és que són 50 llocs de treball
que es posen al mercat laboral,
el qual, si això és així,
que espero que sí,
doncs, per mi és un favorable,
que sigui o que s'aprofiti,
perquè coneixem l'empresa,
doncs, per fer una campanya publicitària.
Bé, tant de bo, doncs,
cada setmana, potser,
una empresa d'aquestes
fes el mateix
si realment el que demana
és personal o gent per treballar.
I el que sí que seria greu,
realment, el que diu el Josep Ramon,
que realment hi hagi un procés
de selecció irregular,
ja no dic il·legal,
perquè tampoc sé
si això està molt reglamentat.
Per tant, ja dic,
per altra banda,
doncs, home,
la reacció de la gent és normal,
hi ha molta gent a l'atur,
crec que deu ser
una mà d'obra poc especialitzada,
amb la qual cosa tothom es veu en cor,
és una empresa inicialment solvent,
vull dir que, doncs,
també és una certa garantia de,
en fi,
pels treballadors,
i, per tant,
a mi sorpresa no.
Ara, si sabria greu
que realment darrere
tot això
hagués segones intencions.
Clar, el que sí que entres
en el debat és
en un món de noves tecnologies
en què normalment
moltes vegades es demana
que les persones interessades
en trobar una feina
enviïn el seu currículum
per correu electrònic
i no cal,
és a dir,
la convocatòria
que s'ha de dir
dilluns a les 10 del matí
tots a media mar.
Clar, això crea la cua.
El que hem de batitzar
és que, si potser no m'he explicat bé,
no he volgut dir
que fos irregular.
El que he volgut dir
és que no es fa així
una selecció de persones.
Llavors,
et provoca una allau de gent,
això vol dir
molt temps de l'entrevista,
el que demostra clarament
és que no es buscava exactament
fer una tria
del perfil exacte.
Es buscava segurament una imatge.
Es buscava una allau de gent.
Una cua espectacular.
Una cua espectacular.
I sortia a la tele
i sortia als anis
i a la ràdio.
Ah, i insisteixo que suposo
perquè realment
contractarà 50 persones noves.
Ells necessiten 50 llocs de treball,
però no ara de sobte.
Vull dir,
és la planificació que tenen
per anar cobrint
les substitucions de la temporada.
És a dir,
ells volen fer la seva borsa de treball
a partir de la qual
anar omplint
les necessitats puntuals
de reforç de venedors.
Per tant,
està clar que
té més un component
que després
podem discutir
l'ètic que sigui
fer-ho d'aquesta manera o no,
però
des del punt de vista
de buscar la fotografia
i aconseguir-la,
la campanya
està molt ben dissenyada
com s'ha demostrat
en els resultats
que ho hem tingut.
Si heu buscat
la convocadòria de l'empresa
parlava de càsting.
Sí, sí.
La paraula càsting.
Més, més, més.
La van anunciar prèviament,
els mitjans de comunicació
ens van fer ressò
i així ha arribat
a milers de persones,
moltes de les quals
ahir van anar
a fer aquesta cua,
i buscant l'empresa
va aconseguir segurament
el que volia,
que era que avui sigui
la fotografia
de portar el diari,
que ahir sortís a la televisió,
que nosaltres ahir anéssim
a recollir els testimonis
a través de la ràdio.
Deia això al principi,
que clar,
coincidia en un moment
en què a les nòmines
de milions de persones
es veuen aquests dies
l'increment de l'IRPF,
amb la dada general
del dèficit
que es consolida
amb el 8,5%,
és a dir,
dos punts i mig
més del que havia previst
l'anterior govern central,
i amb mesures econòmiques
que van en la línia
d'austeritat,
i això,
no sé,
crec que anava per aquí
abans el Jordi
també quan apuntava
que, clar,
no sé si totes aquestes mesures
de tanta,
de tanta austeritat
serviran per reactivar
l'economia.
Jo tinc la impressió
que,
vaja,
n'estic unes quantes d'impressions,
perquè avui,
avui,
milions de persones
rebent la nòmina,
no sé si precisament
se'ls convida
a consumir una mica més
i a aquells que tenen
la fortuna de treballar.
Clar,
aquí estàvem parlant ara
de la gent
que buscà feina.
Jo crec que
amb una impressió
molt clara
i que segurament
és fàcil de compartir,
que després
se li poden treure
conclusions
que potser ja no són
tan fàcils de compartir,
però jo crec que
és evident
que es percep
una desorientació
en aquells
que han de prendre decisions
a l'hora
d'intentar,
doncs,
resoldre la situació.
Jo no parlaria
exactament de recuperació,
jo tinc la impressió
que és
bastant improbable
que es repeteixi
les pràctiques
socials
i econòmiques
davant d'aquesta crisi,
que realment
estem davant
d'una crisi sistèmica
i justament per això
les respostes
que es donen,
que són respostes
una mica
de
el manual
de l'escola
de Chicago,
doncs,
segurament,
el que passa
és que no funcionen.
Davant d'una classe política
que està desorientada,
que segurament
entre l'espasa
del càstig electoral
i la paret
dels experts
de manual,
doncs,
jo no presiu
que realment
s'estiguin,
ja no prenent,
sinó ni tan sols,
pensant
dies
de sortir
d'alternatives
davant de receptes
que comença a ser evident
que no funcionen.
És a dir,
fins ara
s'està seguint
el manual.
Aleshores,
això a mi em porta a pensar
i, de fet,
per exemple,
hi ha exemples
en les economies
del sud-est asiàtic
que probablement
és un mal negoci
deixar l'economia
en mans dels economistes
com ho era
deixar la guerra
en mans dels militars.
Justament
pel seu dogmatisme,
pel fet que
tenen determinades coses
que no estan disposats
a canviar
i segurament
el que demana
la situació present
que bàsicament
és un problema
d'assignació de recursos
i de desajustament
entre els símbols
i les coses,
entre el diner que circula
i les coses
que es poden comprar
amb aquests diners,
això amb les receptes
tradicionals
del liberalisme econòmic
sembla que no és possible
de combatre.
Aleshores,
de la mateixa
amb què Churchill
deia que
no sabia deixar
la guerra
als militars,
possiblement
començaria a ser
assenyat
no deixar l'economia
en mans dels economistes
justament per dogmatisme,
per incapacitat
de resposta.
Josep Ramon,
totes aquestes mesures
d'austeritat...
D'entrada,
ni els mateixos
economistes
es posen d'acord
de quines poden ser
les solucions.
Sí,
però ara hi ha un corrent
sembla d'opinió,
clar,
que tanta
política d'autoritat
ens està enfonsant,
no?
Sembla que hi hagi
una corrent,
no diré majoritària,
però sí que entre
molts economistes.
de definicions
d'economistes
n'hi ha moltes
i molt sarcàstiques
totes,
no?
Aquelles persones
que es passen
la meitat de la vida
explicant
què és el que passarà
i l'altra meitat
explicant
per què no ha passat
allò que van dir
que passaria,
no?
Llavors,
jo no sé
si s'ha de deixar
l'economia
en mans dels economistes,
perquè,
però em sembla
que el que no s'ha de fer
és deixar-la
en mans dels polítics,
perquè finalment
em sembla que
del que ha passat,
de la situació
que ens estem trobant,
crec que deuen tenir
més culpa els polítics
que no pas
els economistes,
crec que són els polítics
amb una idea
de buscar
una rentabilitat
immediata
que s'han dedicat
a gastar
més del que es podia,
han fet creure
al país
que érem més rics
del que érem
i tot això
ha estat política,
no ha estat economia,
no?
I ara ens adonem
que, bé,
que han viscut
per sobre
les nostres possibilitats,
que han estirat
més els peus
que la flassada
i ara estem pagant
les conseqüències
i és autènticament
és fereïdor,
a veure,
doncs ahir
quan el ministre Montoro
anunciava això
d'un dèficit públic
del 8,51%,
2,5 punts més
per sobre
del previst
i que amb aquestes cifres
per aconseguir
l'objectiu
d'un dèficit
del 4,4%
que ens exigeix
Brussel·les,
caldrà retallar
41.000 milions
adicionals
en guany,
que això
sembla, en fi...
Això és la ruïna absoluta
perquè el Jari
ara, doncs,
si continuem retallant,
doncs,
què és el que farà
rutllar el país?
Com ho farem, això, no?
Bé, suposo que finalment
hem de buscar
allò que sempre
hi ha els nostres avis
sense saber d'economia
ni de política
que feien,
que era buscar
el sentit
de l'equilibri.
I finalment
l'economia és això,
buscar un punt
d'equilibri
entre l'ingrés
i la despesa
de manera que
ni estiris
més el braç
que la màniga
però que tampoc
no et quedis
ni curt
ni et passis.
Anar fent
i buscant
aquest punt d'equilibri
que et permeti funcionar.
Quico,
de tota manera,
puc dir un petit desacord?
Jo no comparteixo
que els polítics
tinguin
ni tota la culpa
ni la majoria
perquè
si anem a
el que són
el percentatge
de deute,
per exemple,
a Espanya,
clarament
el gruix del deute
és deute privat,
no és deute públic.
I aquí
jo crec que tots
són culpables
com a societat.
Si a banda
afegim
que els polítics
els escollim
democràticament
no és que els defensi,
no sóc particular
fan de defensar-los
però jo crec que
d'alguna manera
el que fan
és traslladar
a l'escena pública
pràctiques socials
que jo crec que
poc o molt
tothom ha compartit.
Han compartit
els grans actors econòmics,
particularment la banca
amb el boom immobiliari,
ha compartit
molta gent
amb el fet
d'embarcar-se
amb, diguem-ne,
adquisicions immobiliàries
que després
en molts casos
s'ha vist que no podia pagar
i jo no estic segur
que això
els hagi animat
particularment
el personal polític
sinó que crec
que hi ha hagut
un comportament social general
i jo crec que tots plegats,
no només els polítics,
també els polítics,
però tots plegats
hauríem d'entonar
el meu culpa
en el sentit
que hem viscut
per damunt
de les nostres possibilitats
com a societat
i això també
ho estem pagant.
I una mica la sensació
que les solucions
que s'estan imposant
especialment a Europa
són solucions liberals
que en el cas
d'Espanya
probablement
teòricament
doncs ja està bé
que la gent s'espavili
i munti empreses
i tot això
però clar
si no hi ha diners
perquè això
pugui funcionar
i si a més a més
l'Estat
doncs ha de retallar
i per tant
retalla inversió
això qui ho aixeca
si en l'àmbit privat
no hi ha finançament
per...
No hi ha crèdit
no circula el diner
clar
Aquest és el problema
que no circula el diner
I les administracions
estan amb l'aigua al coll?
Solució?
No, a veure
Agustí
Conclusió?
No espereu que la doni
No, jo crec que
les mesures
l'austeritat
avui és
norma obligada
per la situació real
el que passa és que
no pot parar-se tot
és a dir
jo crec que s'ha de buscar
com s'ha dit
a l'equilibri
entre aquestes
mesures austeres
i
aquelles inversions
que generin
activitat econòmica
alhora
Jo voldria posar una mica
l'exemple
de l'economia local
amb aquestes
aquests
diguem
festivals
o actes
que es deixaran de fer
per culpa de diners
i
el call
Sí, estàs introduint un tema
que volia introduir
també a la tertulia
que m'imagino que
Home, sí
El tema cultural
i de retallades
Exacte, el que volia dir
com a exemple
si vols entrem
o el que vulguis
però crec que
s'ha de mirar
quines són les que et porten
o generen un retorn
inclús per sobre d'això
perquè llavors
ja s'ha de convertir
aquella despesa
com una inversió
és a dir
jo no retallo aquí
perquè el que es fa
o el que es farà
generarà uns ingressos
i una activitat econòmica
superior
el que pugui costar
l'espectacle
llavors això és el que
realment s'ha de buscar
que no tots siguin
retallades
jo també
dic
home
un marge de confiança
també
a les mesures
que estan prenent
jo no hi confio
home
no hi confio
més igual que sigui
el PP
que hi mani ara
com el PSOE abans
o el partit
del qual que sigui
el que sí crec
és que això
que sempre ha sigut
una mica revolsiu
per activar l'economia
bueno
almenys el PP
s'ha de reconèixer
que està posant mesures
dràstiques
i tot el que vulgui
és mesures
i per suposo
per descomptat
que aquestes retallades
han de ser temporals
ja que l'Agustí
ha tret
de manera tangencial
aquesta qüestió
de les activitats culturals
era una de les propostes
avui a la tertúlia
perquè la setmana passada
ens van anunciar
un concurs de castells
amb dos dies
amb 30 colles
i amb un nou format
però ens van anunciar
la desaparició
del festival de Dixilan
del concurs
internacional
de focs artificials
i avui també és notícia
la reacció
de directors
i de realitzadors
terranins
contra la desaparició
del festival de cinema rec
que ja es va anunciar
fa unes setmanes
ahir per exemple
cineastes
com el Jesús Monlleu
o el José Luis Montesinos
lamentaven
la desaparició
del festival rec
que és el clar exemple
d'una iniciativa
que comença
com una coseta
molt molt molt molt local
i poquet a poquet
amb l'esforç
de la seva gent
ha portat a Tarragona
cinematografies
i cineastes
d'arreu d'Europa
el que està passant
és una mica desconcertant
que Tarragona
capital de la cultura
2012
estigui una mica
sent representada
per l'eliminació
sistemàtica
té un munt d'iniciatives
culturals
que coincideixen
jo crec
amb el futur
de la cultura de Tarragona
doncs és una miqueta
com a mínim desconcertant
que ha situat
a més a la ciutat
en un gran terme
a nivell cultural
tant nacional
com internacionalment
i sobretot
insistint
que és un festival
que crec que és crucial
que existeix a la ciutat
sobretot
en un moment
on es vol ser
capital cultural
les veus dels directors
de cinema
Jesús Montllí
i José Luis Montesinos
en relació
a aquest tema concret
del REC
que s'afegeix
recordem
insisteixo
la setmana passada
amb el concurs
de focs artificials
el festival d'Ixil
hem vist des de fora
una mica
Quico
tu que no vius
en el dia a dia
de Tarragona
què et sembla
aquesta manera
de fer de l'Ajuntament
de dir
escolta
com que no podem
hem de retallar
hem de prioritzar
determinats esdeveniments
i la resta
els congelem
què et sembla
sense
entrar a analitzar
cas per cas
però a tot ple
em sembla com a molt dràstic
prova que realment
el problema econòmic
en el cas de l'Ajuntament
de Tarragona
que és el que ens ocupa
ha de ser important
ho dic perquè
en altres municipis
s'han pres
decisions similars
però no tan dràstiques
és a dir
el festival
Guant de Valls
un festival relativament jove
de Titelles
van decidir fer-lo
any si any no
és menys dràstic
en fi
hi ha altres festivals
el Memory Image
també de Reus
també s'ha reduït
el Trapezi
un festival
d'àmbit també
internacional
molt potent
pressupost reduït
al 50%
per tant
programació
del festival
molt més
en fi
clar perquè fins aquí
aquests esdeveniments
també suposen
una mica d'activitat
que era el que apuntava
abans
l'Agustí
el retorn
el retorn
José Ramon
no hi ha més remei
que
el fenomen
que la cultura
és la gran víctima
de les retallades
no només és
un fenomen tarragoní
sinó que està passant
a totes les ciutats
aquest raonament
que la cultura
és el primer
prescindible
és el més fàcil
i el que fa tothom
és a dir
davant de
per exemple
uns ajuts socials
o de
subvencionar
transport públic
o de fer
un festival de cinema
o una activitat
cultural determinada
sempre
la majoria
d'ajuntaments
obvia
tiren
per retallar
la cultura
i crec
que aquí
el mal
rau
en què
encara
no hem
comprès
ningú
que la cultura
a banda de ser
una activitat
de formació social
fonamental
pot arribar a ser
un motor
econòmic
de primer ordre
encara no ens ho creiem
això
llavors jo crec
i això és possible
com ho ha demostrat
determinades
actuacions
per exemple
Bilbao
el gran motor
de la transformació
econòmica
i d'imatge
de la ciutat és el Guggen
i és una inversió cultural
però bé
si no volem anar
amb un exemple
diguem-ne
de tanta volada
podem tindre
per exemple
el cas de Tàrrega
una ciutat
que no es talla el mapa
per res
i fa una fida de teatre
i l'ha situat al mapa
i és el principal
motor econòmic
de la ciutat
en quant a reactivació
econòmica
és a dir
la cultura
pot ser un gran
motor econòmic
ja deixo a banda
tot el tema
formatiu
etcètera
això
ens ho creiem
o no ens ho creiem
clar
cal endevinar
també l'aposta que es fa
és a dir
la pregunta que s'ha de fer
Tarragona és
és a dir
un festival de focs artificials
ha de ser el tret cultural
diferencial de Tarragona
perquè se situa
el mapa com a ciutat
cultural capdavantera
aquesta és la pregunta
que ens hem de fer
això s'ha de fer
però jo penso que portava això
portava Camil
el concurs internacional
això és el que hem de fer
era una referència
el camp de desterrar
el camp de desterrar
és la idea que ve
és abans la crisi
que la cultura
només es despesa
no és veritat
la cultura ben feta
ben portada
amb una estratègia
ben dissenyada
a més a més
de ser cultura
per ser mateixa
és
pot ser
un bon negoci
Jordi
a veure
diverses coses
primer és veritat
que jo crec que hem de
hem de començar
justament amb aquesta línia
de sobrietat
i de gastar
sobretot els diners
que són de tots
en coses que tinguin sentit
hem de començar a veure
la cultura
no només com un servei públic
que ho és
sinó sobretot
i també com una inversió
ara
si ho veus com una inversió
com passa
en una casa
tu el que no pots
és invertir en tot
ja has de prioritzar
has de prioritzar
aleshores
en principi jo crec que
prioritzar és una cosa
que té sentit
i en una ciutat
de la mida de Tarragona
quan a més a més
no hi ha una programació
metropolitana
és a dir
com tothom està barallat
tothom es contraprograma
i no es dedica
a articular
propostes més o menys coherents
cadascú fa la seva
Tarragona
Reus
Valls
aleshores ja
deixem de banda això
Tarragona
i només Tarragona
doncs Tarragona
i només Tarragona
amb la mida que té
i amb la capacitat
d'atracció que té
el que jo crec
que no pot
és invertir
diners públics
en tot
perquè aleshores
potser és que s'havien fet
moltes coses
els darrers anys
clar
no et singularitzes a res
i aleshores una mica
el que dèiem abans
quan hi ha hagut diners
s'ha gastat alegrement
aleshores
jo crec que
prioritzar
no està malament
dues coses més
per prioritzar
has de tenir
una idea
del que vols prioritzar
aleshores
a mi en principi
que determinades coses
es posin a lloc
en el sentit
que no hi hagi
aquesta despesa
assuntuària
em sembla bé
el que jo no acabo
d'entendre
potser perquè
soc incapaç
és si hi ha
una estratègia
cultural al darrere
la meva impressió
és que no
i per tant
no ens serveix retallar
sense criteri
ni en cultura
ni en sanitat
ni en res
vull dir
si tu tens un pla bé
si tu saps on vols arribar
a mi em sembla
que pots justificar
les retallades
de despeses
si senzillament
retalles
per quadrar
els números
i no tens
un pla al darrere
el que aguantis
o el que deixis d'aguantar
no et garanteix
que quan les coses
vagin millor
tinguis
una estratègia cultural
que jo crec que no hi és
i una quarta cosa
està bé
que s'inverteixin
diners públics
amb una activitat
que té
diguem-ne
el valor afegit
de
diguem-ne
doncs
generar una certa
educació ciutadana
si voleu
que té un valor
afegit com a servei públic
que a banda
pot tenir
doncs
una certa compensació econòmica
però escolta'm
com qualsevol altra cosa
que en cultura
s'han de fenomenos
aleshores
jo he de valorar
quan faig una inversió pública
en cultura
les possibilitats
que té allò
de generar activitat econòmica
en el futur
i en el present
és a dir
que em porta
i també
el valor que té
des del punt de vista
podríem dir
d'impacte en la ciutadania
si jo munto
un festival
en el qual
van quatre
i després
n'avèn en deu de fora
que consumeixen molt poc
doncs home
a mi em sembla bé
que es faci a Tarragona
però en tot cas
qui ho pagui
doncs
la gent
la iniciativa privada
és que venim d'una època
en què tot es
jo trobo que el sector públic
només ha de pagar
aquelles coses
que socialment
tenen utilitat
i això és fer números
i tenir una estratègia política
igual que es paga
el transport públic
a partir d'aquí
escolta'm
vull dir
qui vulgui
determinada cultura
podríem dir minoritària
o bé és una aposta estratègica
que jo vull ser
amb aquella part minoritària
un referent
jo ja no diria
ni a nivell català
ni a nivell espanyol
ni a nivell europeu
que és la lliga que juguem
doncs aleshores
jo poso diners
ara
si és una cosa minoritària
que em permet ser referent
al camp de Tarragona
doncs jo crec que no hi hem de posar
ni un euro públic
Agustí
Jo volia dir un parell de coses
molt concretes
al respecte
una
que tota aquesta
anul·lació
d'activitat cultural
a més a més
és inoportuna
a Tarragona en aquest moment
perquè estem en un any
de capital
que tampoc sabem bé
és Tarragona
Com a mínim és un símbol
allò tenim una etiqueta
No, no, que tens el trama
que no sabem què vol dir
Bueno, jo exacte
però bueno
ja que assumeixes
és una mica com el del 2017
que evidentment
no és el tema d'avui
però molta gent
no sap el que és
però ho tenim
i és un compromís
i és una obligació
avui per avui
amb això passa igual
la llàstima és no aprofitar-ho
si tenim una capitalitat
de cultura catalana
doncs home
el que és quasi lamentable
és que a més a més
aquest any
doncs es deixin de fer coses
ara
el que sí volia dir
és això una mica
amb la línia
del que ha iniciat el Jordi
aquelles activitats
que per subsistir
necessiten del diner públic
malament
jo penso que
tota activitat
quan es consolida
i crec que
el dels focs artificials
era una
no solament per l'antiguetat
sinó per la qualitat
home, jo penso
que aquests actes
s'han de finançar
amb iniciativa privada
i llavors
el lamentable
és que no es trobin
n'havien tingut
de patrocinadors
fa anys
i potser aquí
és on feiem
entre tots
jo crec que
podríem trobar
els patrocinis
potser no cal un sol
com ha sigut
en fi
els que han estat
els anys anteriors
però potser
una sèrie de patrocinadors
que puguin
suportar
el finançament
d'aquestos actes
crec que és una mica
el que he dit abans
hi ha actes
que generen
activitat
o generen
retorn
perquè ve gent
i perquè consumeix
i tal
hi ha altres que no
llavors
per mi l'important
és que
no pot anar
al diner públic a tot arreu
i més per ser
la part important
del suport econòmic
de l'activitat
Quico, els que sou de Tarragona
no sou conscients
per exemple
del trànsit que hi ha
a les carreteres d'accés
a la ciutat de Tarragona
els dies del concurs
de Castell
de focs artificials
carreteres i carrers
les carreteres
allò que es visualitza
on va tothom
doncs tothom va
baixar a Tarragona
a veure el Castell
i aquests que baixen
o que baixem
a Tarragona
alguna cosa consumeixen
home has de sopar
vas amb família
necessitats de la canalla
etcètera
etcètera
però aquí
amb la línia
que deia l'Agustí
és on t'has de buscar
també el finançament privat
és a dir
si per exemple
els hostalers de Tarragona
saben que
durant aquella setmana
fan negoci
amb això
doncs
vaja
jo crec que
una aportació
a que l'espectacle
es continuï fent
pel teu propi interès
a mi em sembla
de sentit comú
és a dir
no tot pot ser
diner públic
venim acostumats
a aquesta època
i no cal un gran patrocini
és a dir
hem d'anar a buscar
una mica
el que tu deies
exacte
petits patrocins
però jo crec que aquí
l'administració
té un paper important
per de lideratge
no t'han de posar recursos
també
és portar els patrocinadors
que jo crec que sí
que té una força
fins i tot moral
jo tinc la impressió
que nosaltres
estem demanant
al ciutadà
sobretot al ciutadà
que té una situació
personal i laboral dura
que tingui imaginació
que pensi en noves coses
que reconstrueixi
la seva vida
que es formi
i en canvi
no li estem demanant
el mateix a l'administració
és a dir
l'administració
s'ha de començar
a acostumar
que administrar
no consisteix
en repartir diners públics
sinó que consisteix
en governar
i governar a vegades
significa
anar a buscar els diners
allà on hi són
no pas
és que fins ara
ens hem acostumat
a les administracions
menjadoras
que les administracions
repartien
amb la idea
de quedar bé
amb la idea
que després allò
tenia un reddit electoral
això no es governava
quan ho dius
jo fins i tot
penso en una petita
i local llei de mecenatge
és a dir
que els patrocinadors locals
gaudeixin després
es lliberin
de determinats impostos locals
això l'administració
o altres coses
jurídicament
s'ha de buscar
quin és el mar
però és imaginació
primer de tot
exacte
però una empresa
que potser
financie uns jocs
d'això
potser aquell any
està exempta
de no sé quin
impost municipal
però això és un
mecenatge local
que no sé
si un ajuntament
ho pot fer
però si ho pogués fer
per aquí
potser obriríem
un camp
de financions
de fomentades
al·legalment
al·legalment
diguem-ne
en l'àmbit
de les bones relacions
molt bé
és un canvi de cromos
l'alcalde
et ve buscar
demanant
que facis
no sé què
tu ho fas
perquè saps
quan li vinguis
a demanar
una determinada
requalificació
doncs l'alcalde
potser t'escoltarà
amb més atenció
que si no has tingut
tu el detall
després de fer
jo aquí
de tota manera
canviaria
l'A per la I
a mi no em sembla
legal això
il·legal
sí
és il·legal
si aquesta és la compensació
sí
clar
a veure si es fan
coses illegals
no cal seguir
en el sentit que tu deies
jo crec que és una mica
de dir
busquem la manera
que allà on hi ha els diners
doncs d'alguna manera
arribin per finançar
aquestes coses
que són
amb interès de la ciutadania
en general
i també amb interès
de determinats actors econòmics
que poden treure un rèdit
perquè allò es faci
el que passa
que ja et dic
jo crec que tenim molt
aquesta cultura
i això costarà molt de canviar
i estem molt mal acostumats
de que les administracions
són menjadores
i que només reparteixen
i ara que no hi ha res a repartir
senzillament els tenim desorientats
llavors es deixen de fer coses
això és lo trist
vol dir que aquella activitat
o aquell acte
no s'aguanta per si mateix
cal més imaginació
per reinventar-se
d'alguna manera
i per no deixar caure
el que estem demanant
a l'empresa i a la gent
és obligat
no res més
deixi'm reservar
els últims minuts
de la tertúlia
rec 4 minuts
per un clàssic dels últims dies
Tercefil Ferroviari
miro l'Agustí com a arquitecte
no sé si
de tot el que està sentint aquests dies
avui hem sentit
Convergència i Unió
i el Partit dels Socialistes
uns dient
que ha de ser una prioritat
que no podem esperar
els socialistes
demanant un compromís
i una concreció
al Ministeri de Foment
Agustí
hem de fer Tercefil com sigui?
Jo crec que sí
jo crec que és
perquè és el més immediat
no vull entrar ara
si és provisional
si no ho és
jo penso que per dos motius
un perquè és el més immediat
i jo crec que és el que necessita
no només el port
sinó tot el territori
en aquest sentit
i després perquè
segons ha dit
un dels responsables
que és el president
de l'autoritat portuària
és perquè aquesta infraestructura
es financeria bastant
amb diner privat
és a dir
i no esperem a l'interior
no esperem a recuperar
la línia
si després es fa
sí però com que crec
que ja dic
per mi és un problema de temps
Quico
el debat que et sembla
un d'aquells debats
estem obrint un debat
d'aquells eterns
al territori
aquest és el problema
té la sensació
que seran aquells temes
que d'aquí 10 anys
necessita vostè
que encara estarem tots vius
sí
i encara no ens haurem jubilat
encara no ens haurem jubilat
i probablement
encara parlarem
d'allò del Tercefil
que potser l'hauríem canviat el nom
però
en fi
com la 27
i tindrem la via de roda
encara plena d'herbes
però tu creus que
s'hauria de pressionar
pel Tercefil
sigui com sigui
tenint en compte
el context de crisi
i les dificultats
que pot representar
el projecte
sembla el més fàcil
crec que en el context
de competència entre ports
a la ciutat de Tarragona
li convé
tenir clara
una sortida
de mercaderies
via tren
i
que se n'aprofiti
evidentment
el port
que és qui més
se n'ha d'aprofitar
i de retruc
tot el territori
i això
vaja
no cal ser
va ser expert
per veure-ho
sinó
el port
per tant
la ciutat
per tant
el territori
perdrà competitivitat
en relació
a València
en relació
a Barcelona
etcètera
etcètera
Jo és Ramon
en relació
a Marsella
el que és inqüestionable
és això justament
que el port
necessita una sortida
d'ample europeu
que el porti
directament cap a Europa
això és inqüestionable
i si ha de ser
per la via del Tercefil
o ha de ser
per la recuperació
de la Reus Roda
a mi el que m'agradaria
és sentir més
una opinió tècnica
que una opinió política
en aquest tema
perquè
políticament
sens de tot
sens que diuen
que la Reus Roda
costaria molt
recuperar-la
que altres opinions
diuen que no
i per tant
doncs
el que trobo a faltar
és una opinió
independent
és a dir
que estigui allunyada
de l'estratègia política
que aquí hi ha molta
estratègia política
pel mig
en el debat
i finalment
entenc que
ha de ser una decisió tècnica
i dir
escolti
miri
Reus Roda
quin temps
i quina inversió
i a partir d'aquí
decidir
Tercefil
quant temps
quanta inversió
i no és decidir
és tan fàcil com això
Jordi
sí però mentre està
en el debat polític
cada cop sembla que va més
ràpid
acabem
jo crec que sí
que és una decisió política
i crec que aquí
hi ha dos factors clau
primer
que el Tercefil
en tot cas
comprometria ja per sempre
i a mi em sembla bé
si es fa
però assumim
que comprometria per sempre
el tema de la façada marítima
per tant
segueix l'argument
d'Alejandro Fernández
en aquest sentit
sí
ara també
un altre argument
si voleu
d'Alejandro Fernández
el que no pot ser
és que quan manen els meus
i sé que els meus
no aposten pel territori
de sobte descobreixi això
és a dir
jo soc partidari
d'una solució
que no comprometi
la façada marítima
però sé perfectament
que el govern
de la força política
a la qual pertany
el senyor
que ha encetat aquest debat
no està disposat
a apostar
pel corredor
al Mediterrani
per tant
aquí tenim tot el joc
aleshores
aquí cadascú es posiciona
i jo no estic segur
que el tercer fil
sigui una bona solució
metem-ho que és
la menys dolenta
tenint en compte
que la bona
no la volen pagar
a partir d'aquí
diguem-ho tot
doncs així
amb aquests apunts
del tercer fil
acabem aquest temps
de tardúlia
a més acabem
amb una notícia
d'última hora
els Mossos
acaben de detenir
dues persones
per la mort violenta
ahi d'una dona
a Salou
una operació molt ràpida
de la policia
perquè la dona
la van trobar
ahi al migdia
personalitat espanyola
tindreu més dades
al llarg
d'aquest matí
de dimarts
així acabem
aquesta tertúlia
avui hem parlat
d'economia
d'infraestructures
i de cultura
amb Jordi Jària
Josep Ramon Correal
Francesc Domènec
i Agustí Pujol
senyor moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els ulls de la ràdio
i fins la propera
que vagi molt bé
bon dia
adeu-siau