Fins demà!
Fem una miqueta tard, intentarem fer aquesta secció sempre més aviat,
però vaja, una secció que comencem avui, que ens acompanyarà una vegada al mes,
i que ens parla de realitat o de ficció i de màgia, amb el Mac Gerard.
Mac Gerard, bon dia!
Bon dia!
Com és que fem una secció de màgia a la ràdio?
Fem una secció de màgia perquè és un espai pioner, que no s'havia fet mai,
i així la gent podrà conèixer moltíssimes coses interessants de la màgia.
El Gerard és un mac que tenim aquí a Tarragona,
que a més és el responsable d'organitzar el Festival Teatre Màgic,
d'això ja en parlarem, i bàsicament la filosofia de la secció
és donar a conèixer la màgia a través de la seva història,
dels referents, dels personatges, en entrevistes amb mags de renom.
Fem sumari del que tenim avui?
Fem sumari.
Començarem primer explicant història de la màgia,
un petit apunt, el primer capítol,
després vindrà l'apartat de màgia científica.
Què és això que ens explica?
Un experiment que poden provar a casa seva.
No és un truc, no us sembla.
És gairebé màgia.
La gent ho provarà a casa i podrà comprovar que funciona.
Entrevistarem amb un gran premi mundial de màgia,
que és l'Hector Manxa,
que el tindrem al festival a la Cluenda,
i a més a més l'entrevistem avui.
I regalem entre els nostres oients,
els hi farem una petita pregunta,
tot el que expliquem avui,
un fantàstic DVD del màgic Andreu.
Oh, sí?
Que ens el va regalar l'any passat,
quan va vindre al Teatre Màgic,
i podrà, amb aquest DVD,
explicar alguns jocs senzills
per poder començar a iniciar-se en el món de la màgia.
Un dels nostres oients,
avui que és el primer dia,
estem de celebració,
estrenem secció de màgia a Terraona Ràdio,
regalem el DVD.
DVD Màgia para Todos,
amb el màgic Andreu,
això vol dir que és superdidàctic.
Estan diferents idiomes,
està en anglès també,
és a dir que...
Molt bé.
Doncs escolteu,
esteu ben atents a la secció de màgia d'avui,
realitat o ficció,
així es diu,
que després obrirem línies
i us farem una pregunta.
Quan vulguis,
comencem amb la història de la màgia.
Doncs avui parlarem del John Henry Anderson
i tu et preguntaràs,
i qui és el John Henry Anderson?
Sí,
qui és?
Sona mac,
té un nom de mac.
Té un nom de mac,
exacte.
Era conegut com el gran bruixot del nord.
Era un mac anglès del segle XIX
i era un mestre en l'art publicitari,
publicitar els seus espectacles.
Feia desfilades al carrer,
dissenyava uns cartells gegants
per les places,
perquè tothom ho pogués veure,
i va fer gires per Europa i Estats Units
en els teatres més importants.
Va actuar davant de la reina d'Anglaterra
i el príncep Albert,
entre molts altres.
Segle XIX, això,
per situar-nos.
En el seu repertori tenia jocs perillosos
com és la bala atrapada,
en el qual agafes una bala.
Quina por.
Una bala.
Un espectador la signa,
posa una marca identificatòria,
la bala es col·loca a l'interior d'una pistola
i l'espectador té la pistola amb la bala.
El mac, en aquest cas el gran bruixot del nord,
se separa uns cinc metres o sis de distància,
posa un plat davant seu,
davant de la seva cara,
l'espectador dispara la bala,
explota el plat
i el mac fa un somriure mirant al públic
i ensenya que entre les dents
ha atrapat la bala
i a més a més l'assignada.
Uau.
Uau.
Clar, és que imagineu-vos
el segle XIX,
als Estats Units,
estem parlant,
jo estic mirant fotografies ara a internet,
al Google d'aquest senyor
John Henry Anderson,
clar, és un home
amb el seu bigoti,
la seva armilla,
com a molt de l'oeste, eh?
Exacte.
I clar, això de les bales
anava perfecte per l'espectacle.
Sí.
La bala atrapada.
La bala atrapada.
Però per què parlem d'aquest senyor?
Sí.
Perquè va ser el primer mac
que va treure un conill
de l'interior d'un barret.
Ah, sí?
Per això,
forma part de la història de la màgia.
En el segle XIX,
la majoria de gent del carrer,
gent d'una certa posició de diners,
portava un barret
com a element de vestuari normal.
Sí.
En el teatre,
un dels seus números principals
era que s'acostava
entre la platea de gent,
demanava un barret,
ensenyava la mà buida
i de l'interior del barret
de l'espectador
treia un conill de veritat.
O sigui, no era ni el seu propi barret.
Aquest xulo.
Era un barret d'un espectador
i regalava el conill a l'espectador.
Però això és fantàstic.
El primer,
doncs mira,
és una cosa que a vegades
te preguntes,
no?
Què si l'evacuda,
això de treure conills?
Doncs a la història de la màgia
veurem tot això.
Explicarem
per què una barreta màgica
és negra amb les puntes blanques,
recordarem
per què el David Copperfield
com va fer desaparèixer
l'estàtua de Llibertat
o va travessar la muralla xinesa
i també explicarem
perquè el Juan Tamariz
és un dels millors mags del món.
Tot això
a la història de la màgia
ho anirem descobrint.
De moment,
avui ja tenim nom propi,
el primer nom que sona
en aquest espai,
referent de la màgia,
John Henry Anderson.
El gran bruixot del nord.
Molt bé.
Vinga,
què podem fer a casa?
Doncs podem fer màgia científica.
Màgia científica
són jocs de màgia,
presentacions,
experiments
que es basen
en un principi
científic o matemàtic.
O sigui que no cal ser ràpid
amb els dits
ni tenir molta destresa.
És pura química.
Pura química.
Mai tan ben dit.
A veure, a veure.
Mira,
et plantejo el següent.
Agafes una copa
plena d'aigua
fins dalt de tot.
Quantes agulles de cosir
creus que podries posar
a l'interior de la copa
sense que surti l'aigua?
Aparentment moltes.
No, a veure,
la copa està fins dalt.
Vas posant agulles de cosir,
però quantes?
15, 20...
Ai, jo diria que més.
No, només 15, 20.
No, digues.
20, va, 20.
20.
No, posi una mica més,
si vols.
Va, 30.
Més de 300.
Moltes.
Gairebé 1.000.
Però són moltes.
Gairebé 1.000 es podríem posar.
No, no hagués dit tantes.
Tantes no.
Com?
Per què?
Doncs perquè l'aigua
no mulla del tot
el vidre de la copa.
Degut a que la grassa
que queda al tocar la copa
amb els dits
fa un buit a la copa.
Aumenta el volum de l'aigua
formant un espai
entre els costats
de l'interior de la copa.
I el volum,
si això es calcula científicament,
és 1.000 vegades
el volum d'una agulla.
És a dir,
que en teoria
podríem posar
1.000 agulles
a l'interior d'una copa
plena d'aigua
i no sortiria a l'aigua.
Important.
Gent amb ganes
has de provar coses curioses
i amb poca feina.
Perquè per fer això
no has de tindre molta feina.
Agafes una copa,
l'omples fins dalt.
Ha de ser una copa, eh?
Sí, una copa.
No un got.
Una copa.
Fins dalt.
Sí.
No s'han de mullar als costats,
és a dir,
no ha de sortir l'aigua.
Ha d'estar fins dalt.
I es posen les agulles
suaument,
posant primer la punta
i es deixa caure.
Primer la punta.
La punta d'una agulla cosint,
molt suaument
i es deixa caure.
Home, no la tirarem
des de 300 metres.
No, no, no.
I es deixa caure.
Sí.
Doncs veuràs que les agulles
es van omplint
i pots posar 300, 500.
Però a mi el són moltes,
són molt de volum.
Específicament està provat
que el volum
equival a mil agulles.
És aquest espai,
aquest buit que queda
que és imperceptible
i allistar.
Mira que bé.
Aquesta és la màgia científica
que avui ens proposes
per fer des de casa.
Aneu a l'entrevista?
L'entrevista.
Ja tenim el cartell configurat,
no sé si tot,
del Festival Teatre Màgic.
Sí.
Gerard?
Després en parlarem
perquè tenim
a l'altre costat
del fil telefònic
el Maca Claurà.
El festival
és un premi mundial de màgia
i el presentarem
com és degut
al fantàstic,
maravilloso,
il·lustre
y ponderado
Héctor Mancha.
Buenos días, Héctor.
Hola, bon dia
para todos.
Bon dia.
¿Qué tal?
¿Cómo estás?
Pues bien, bien.
Aquí estamos.
Esperando vuestras llamadas.
Fantástico.
Para la gente
que no te conoce
podemos decir
que eres un mago,
un presentador,
un showman,
pero ante todo
un gran artista
con un estilo
muy personal.
¿Cierto?
Pues sí, sí.
Más o menos
me has dado
ahí en el blanco.
Intento que sea
mi estilo
lo más personal posible
para diferenciarme
al resto,
pero vamos
que es muy difícil
al final
lo que se puede.
Los que hemos visto
tu espectáculo
y te hemos visto
trabajar
sabemos que
ves a Héctor Mancha
y dices
ah, es él.
No es otro.
Bueno, bueno.
¿Qué podremos ver
en el Festival Teatramagic
el 23 de noviembre
que a las 7 horas
en la caronja
con tu espectáculo
Miénteme?
No nos expliques
todos los detalles
para que la gente
se pueda sorprender,
pero algún detallito.
¿Qué la gente
que podrá ver?
Bueno, pues es un espectáculo
un poco,
es un espectáculo
de magia,
pero también está basado
un poco en la mentira,
¿no?
En todo el ambiente
y el aire
de mentiras
y de engaños
que tiene la magia
que a mí me apasiona mucho,
¿no?
Y entonces el espectador
no va a saber nunca
si lo que estoy contando
es verdad
o es mentira,
si estoy explicando
el juego de verdad
o de mentira
y al final
todo se resuelve
y bueno,
no quiero decir mucho más
porque puedo que mienta
o puede que no.
Héctor, te pregunto.
Pregúntame.
Hola, hola, soy Nuria.
Héctor, vas a llevar el bombín.
Veo que actúas con bombín.
A veces sí, a veces no.
El bombín lo utilizo
como accesorio,
pero vamos,
si tú quieres, Nuria,
que yo me lo ponga,
yo me lo pongo.
Pues venga,
que cumplen,
que ve.
Estupendo.
Cuéntanos un poco
sobre el espectáculo,
¿con qué trabajas?
Pues es un espectáculo
de magia de salón,
un poco englobado
para público,
no un teatro
de 500 personas
que también podría,
pero es más bien
englobado
para un público
más minoritario
y es un espectáculo
como magia de salón,
es con juego
o con cartas
o con pequeños elementos
que se ven perfectamente,
pero que hace que
yo interactúe mucho
con el público.
El público va a interactuar
mucho conmigo.
O sea,
que posiblemente,
si vienen ciegos a verme,
los 100 salgan del escenario.
Los 100,
¡guau!
Fantástico.
Sabemos que en tu currículum,
aparte del Premio Nacional
de Magia,
también tienes varios premios
internacionales de magia.
Entonces,
¿cuál es la reacción
del público
de otros países
al presenciar tu magia?
Bueno,
he de decir
que no es mi magia en sí,
bueno,
es un poquito
la magia española,
por si no sabéis
a los oyentes
de la radio,
la magia española
en el mundo
es una de las mejores
que existen
en magia de cerca
y también en teatros,
por supuesto.
Pero magia de cerca
especialmente
es de lo que
más gusta en el mundo.
Ahora vemos magos
muy buenos
que están marcando
tendencias
en la magia internacional.
Con lo cual,
cuando uno sale
al extranjero
a competir
y a enseñar
lo que uno hace,
porque así es
lo que hacemos los magos,
enseñar lo que hacemos,
cuando uno sale
un poco al extranjero
se da cuenta
de cuando te vengas
a acercarte
y es como,
cuidado,
viene el español,
el español viene,
¿no?
Y entonces,
pues,
un poquito,
es un poco eso,
¿no?
Y la verdad
es que lo aceptan mucho,
la gente lo aceptan
muy bien.
Lo que más o menos
uno hace,
si es diferente
y ha dado
buen reconocimiento
fuera.
Fantástico.
Llevas varias temporadas
en Madrid
con tu espectáculo
Miénteme
en la Escavera Jacob,
¿cierto?
Sí,
eso es un teatro
que hay en Madrid.
Sí,
un teatro fantástico.
¿Tu espectáculo
es un espectáculo
que ya está cerrado
o poco a poco
vas añadiendo
sutilezas,
detalles,
mejoras en los juegos?
Pues,
mira,
si te digo la verdad,
nada nunca está cerrado.
O sea,
cualquier artista
en cualquier tendencia,
cualquier disciplina,
nunca cierra
del todo
lo que hace.
porque yo constantemente
estoy mejorando,
metiendo cosas nuevas,
puliéndolo
y además adaptándolo.
Evidentemente,
cuando vaya a la calonja,
pues adaptaré mi espectáculo
para el entorno
y lo haré algo especial
porque cada espectáculo
y sobre todo magia,
cada espectáculo
es único y repetible.
es lo maravilla
de la magia,
es algo precioso.
Héctor,
claro,
mientras estamos hablando,
estamos buscando por internet,
claro,
yo te descubro ahora,
recomiendo muchísimo
visitar tu página web,
es muy bonita,
hectormancha.es,
tal cual,
y empiezas con una frase,
además me parece
que es una web
bastante personal.
¿Puedo leer la frase
de la web?
Muy chula.
Muy chula,
mira,
es muy bonita.
La perfección no se consigue
cuando ya no queda nada
por añadir,
sino cuando no queda
nada por quitar.
¿Qué quieres explicar
con esta frase?
¿Por qué?
Pues esta es la frase
del escritor del libro
El Principito,
que a mí es uno de los libros
que más me gustan
y recomiendo
y un poco marca
mi trabajo en la magia
y en cualquier faceta
en la vida.
Al final,
la frase que resume esto
es menos es más,
sobre todo,
con pocos elementos
poder,
ilusionar
o entretener
a un público enorme.
Es como Juan Tamariz,
con una barajita,
entretiene a un circo,
entretiene a lo que sea.
Eso es lo que yo busco
en la magia
y en cualquier faceta
de la vida,
que con poquito
pueda entretener,
pueda ilusionar
y pueda asombrar
a mucha gente.
Bueno,
pues no sé
si nos queda
alguna pregunta
así rápida.
Sí,
tenemos poquito tiempo,
pero la verdad
es que creo
que es de las primeras
veces que actúas
en Cataluña
o la primera
en un festival de magia,
puede ser,
aquí,
será un placer
y seguro que volverás.
Y estoy aprendiendo
un poquito
algunas palabras
de catalán
para...
Ah,
fantástico,
fantástico.
Pues eso,
esperamos el 23 de noviembre,
el viernes,
del mes que viene,
disfrutar de tu magia,
así que te mandamos
un mágico brazo
desde Tarraona Radio.
Muchísimas gracias.
saluditos.
Venga,
saluditos.
Hasta pronto.
Adiós.
Acabem de tancar
esta hora,
pero no tanquemos,
tenemos tiempo,
vols dir,
no,
nomás queda un minuto,
mira,
fem una cosa,
el programa de magia
en principio ya está,
nomás nos queda
a fer el regal.
El regal.
El regal que ens has portat
que és un...
Farem una pregunta
molt senzilla.
Un DVD
Màgia para Todos
amb el màgic Andreu.
Sembla pregunta
després dels titulars
de la una,
o que així fem una mica
de suspens
que als magsos
agrada molt això,
i així la gent va trucant
mentrestant
i es van afegint
més trucades.
Vinga,
fem-ho així,
doncs.
Fins ara, Gerard.
Molt bé,
fins ara.
I seguim encara
amb la secció de màgia,
recordeu amb el mag Gerard
que ens acompanyarà
una vegada al mes
cap a finals de mes
per explicar-nos la història
de la màgia,
recomanar-nos trucs
que podem fer a casa
i fins i tot
regalar-nos coses.
Gerard,
quin és el regal d'avui?
Amb això tanquem la secció ja.
El regal és un DVD
de Màgic Andreu
que explica
com iniciar-se
en el món de la màgia
de forma divertida,
explica jocs senzills
que es poden fer
amb objectes quotidians.
Crec que està molt enfocat
a les criatures,
diu per nens
a partir de 7 anys.
I a més a més
també per animadors,
socioculturals,
professors,
etcètera.
Ai,
només n'en tenim un.
Així que si algú truca
li fem una pregunta
molt senzilla,
ràpida.
Però la primera
és sense pistes,
l'heu d'encertar?
Sí,
és molt senzilla
també la pregunta.
977-24-4767,
crec que tenim ja trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Qui ets?
El David,
el David García,
bon dia.
El David li agrada tant la màgia.
El David és fan de la màgia,
fantàstic.
Doncs vinga,
el Gerard et fa la pregunta,
David.
Mira, David.
No te passis,
no te passis.
No em passaré,
si has escoltat el programa
és molt senzill.
A la història de la màgia
hem parlat del
John Henry Anderson,
que era el gran bruixot del nord.
I quin és el joc,
que és un joc emblemàtic
dins del món de la màgia,
que va ser el primer mag
que el va fer en públic?
Quin era?
El del...
Treu el conill del barret?
Fantàstic.
Està aprenent.
Perfecte.
Jo ja ho sabia.
Dic,
si fem un programa de màgia,
el David trucarà segur.
I a més a més,
hem de dir una cosa
que abans no he dit
a la història de la màgia
i és que a vegades
en treia dos.
Dos conills.
És a dir,
d'un barret d'un espectador
treia un primer conill,
la gent aplaudia molt
i treia un segon conill
amb la mà buida
i regalava els dos conills
i el barret de l'espectador.
Tu ho has fet mai,
això, David,
de treure conills?
No, no, no arribo a tant.
Però ho has vist fer?
No, no tinc...
És que clar,
és un truc
que és d'aquells tan clàssics
que potser no...
Ara està com a desfasat.
Sí, perquè ara la gent
ja fent màgia
amb mòbils,
amb caixes de cereals,
amb galetes xiquilins.
Te'n recordes, Núria?
Però, clar,
portar un conill a sobre
és més difícil, ja.
Sí, és diferent, sí.
David García,
te guardem aquest DVD
que a més em consta
que la canalla
que tens per casa
li agradarà molt, eh?
Això també.
Jo crec que sí.
Moltes gràcies, eh?
Una abraçada, David.
Adéu, adéu.
I tu, l'has tret mai,
un conill d'una...
Sí, sí.
Però no ens explicaràs el truc, no?
No, home, si no,
perdria tota la gràcia.
És important, no?,
que el conill sigui...
És de veritat, eh?
És de veritat.
És de veritat.
Tobet és fàcil.
Blanc de tota la vida, sí, sí.
Dues coses,
abans de marxar ràpidament.
El mes que ve,
del 9 al 23 de novembre,
torna al Festival Internacional
Teatre Màgic
a Tarragona i la Canonja.
Tenim nous espais,
l'Auditori Caixa Tarragona
i l'espai QS,
que també participaran.
I que això hi ha molta gent
que m'ho diu,
que hi ha molta gent
que m'ho diu
que m'atura pel carrer
i diu,
escolta'm,
on podríem contactar
amb algun mag
per la presentació
d'un producte,
un sopar d'empresa
o qualsevol esdeveniment?
A la web del Teatre Màgic,
punès,
entren a l'apartat de contacte
i es posaran en contacte
amb aquestes persones
i els hi poden facilitar
un mag per el seu esdeveniment,
per un teatre,
per una festa major.
Si a molts d'anys m'ho diu,
escolta'm,
on podem trobar?
A la web del Teatre Màgic
a contacte també.
Molt bé,
així feu una mica
d'associació de mags, eh?
Exacte.
Molt bé.
En parlarem,
del Teatre Màgic
la setmana al mes vinent
tornarem a tenir
secció de màgia,
realitat o ficció?
Realitat o ficció
i regalarem
moltes entrades,
entrades per anar
a veure els principals mags,
ve la Inés,
la maga de la tele,
a part de l'Hector Manxa,
venen un munt de mags.
Vinga,
doncs serà un mes màgic
al mes vinent.
Mag Gerard,
ha estat un plaer
iniciar aquesta secció
que jo crec que anirà molt bé.
Moltes gràcies.
Fantàstic,
adeu.
Adéu.