L'última mitja hora amb Josep Ardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Edició número 69 del programa d'aquesta setmana.
Fiera, fiera, fiera.
Què passa?
Què passa?
69 és la que va després del 68 i abans del 70, no passa res.
No passa res.
És que aquest del Josep Sunyer, de veritat.
Vinc molt accelerat avui.
Per què?
Perquè he dormit 3 hores i mitja aquesta nit passada.
Va bé.
Però...
I això ho dius per justificar alguna actitud que passarà al llarg de l'última mitja hora?
Sí, potser sí.
O estàs justificant l'actitud de tot el matí.
També, també, també és veritat.
Tot ajuda, eh?
Molt bé, molt bé.
Que vas anar de festa o què?
No, no, no, no.
Vaig estar a casa però...
No, no, prou.
Ja, prou.
No volem més de temps que estem en un àri infantil.
És veritat.
Recordem les vies de participació.
Vinga, endavant.
Elmatí arroba tarragonaradio.cat, facebook.com barra última mitja hora i twitter.com barra última mitja hora.
Ja ho sabeu, si escolteu la ràdio detecteu alguna pifi, algun moment divertit, alguna cosa digna i mereixedora de sortir a l'última mitja hora, ens ho podeu fer saber.
Comencem?
Comencem.
Endavant.
L'última mitja hora, Pepetila i Miguel Monsalit.
Un programa que realitza fantàsticament tècnica i fantàsticament el nostre company John Maria Bertran.
Gràcies.
El John Maria Bertran, una salutació.
Salutem, salutem.
Sí, sí, sí.
Quedaven talls pendents de la setmana passada?
Sí.
Últimament ens queden molts talls pendents, eh?
Això és que n'hi ha molts i és bo.
Sí.
Per cert, anem al dilluns passat, si no m'equivoco.
Sí.
No, dijous passat al matí, era molt prompte, no?
Però era dijous, no havia sortit la nit abans, en principi.
Bueno, no ho sé.
Bueno, no ho sé.
També es pot sortir en dimecres.
També es pot sortir en dimecres.
Mira, mira què et passava, mira.
La Generalitat vol el tercer fil abans de 2015.
El conseller de Territori, Lluís Racudé,
diu que la pressió política i social són l'estratègia a seguir.
Palante, no?
És que em vaig posar trist en la notícia.
Palante, no?
A vegades no pots contenir l'emoció.
Ho entenc.
I se't trenca la veu.
Saps aquells moments en què la veu?
Núria Cartanyà.
Sí que t'ha canviat la veu, sí.
Sí que m'ha canviat, sí que m'ha canviat, sí.
En fi, un tall també pendent de la setmana passada,
era de les nostres artúries, que tant ens agrada escoltar.
Moment d'aquells interessants a les artúries.
Begoña Flory a una banda de la taula,
Alejandro Fernández a l'altra.
Curiosament, però, hi havia tranquil·litat.
I si no, escolteu.
I es va retrasar.
I la culpa és meva, m'anava jo en aquell moment.
No, no, jo, perdoni.
És que té nassos, eh, senyora Florya.
Escolti, jo sé que vostè està nerviosa amb aquest tema.
I jo la veritat és que l'única cosa que estic fent
és poder parlar amb tranquil·litat
de coses que em sembla que són de sent sense entrar
en debats que no em semblen positius ara per tal.
De fet, li agraeixo la primera artúria que la veig tan pacífica.
Estic feliç perquè és reconfortant.
Alguns tenim capacitat d'adaptació, senyor Fernández.
Altres són més monolítics.
Alguns tenim capacitat d'adaptació.
I les circumstàncies de la societat avui en dia...
Perquè no li queda més remei que adaptar-se.
Les circumstàncies de la societat avui en dia...
Que es fotin!
Molt bé, al final no estava tan tranquil·la, eh?
No, eh?
Al final es va exceberar la cosa.
Banya Florya.
Per cert, què passava la setmana passada,
a les 12 del migdia, divendres passat?
Jo no hi era, no ho sé.
Preguntava-hi a en Núria Cartanyà...
No, no, i tu també hi eres.
Jo no hi era.
Ah, no?
No.
I perquè em pensava que estàs tu?
Home, perquè, no ho sé.
Jo a les coses, estic a les coses serioses.
És veritat.
I a les coses així, doncs Núria Cartanyà,
Miquel González, Ricard Lóz...
Ricard Lóz, era divendres,
la calor començava a apretar, la primavera...
És un muntatge,
però podria ser perfectament un programa de nit.
Escolteu.
Mira, fins a un trio farem avui.
Ah, sí?
Sí, sí.
Què vols dir?
És que, clar, m'adus a parlar, eh?
Molt calenteta, molt tòrreda,
amb trio inclòs,
El sexe de Los Ángeles.
Però a veure, el trio, el duet, amb qui el fas?
No, no, no, no.
Això ho fan ells,
jo el duet el faré,
El sexe de Los Ángeles.
Molt explícita pel que sembla, eh?
Però no és l'única.
Penseu, xiques,
una miqueta ens han crescut i hem aprofundit.
Això serà duet.
Després en tinc un altre, eh?
O abans?
Abans, abans.
Sí, sí, anirem a fer la cabra, eh?
Per la muntanya.
Quin duet t'agrada més?
Pum, pum, depèn del dia.
Mira, ara que ve la primavera,
una mica d'activitat física va bé, eh?
Sí.
No?
Sí, és veritat.
La primavera de sang altera.
És el que té.
I el Miquel, el duet que fa...
Està calentet, calentet o no?
Sí, sí, també.
Sí, duets i trios una mica pujats de to.
Ah, ah, ah, ah.
El Quim també cada dia fa una mica de duet
amb els jugadors.
Jo em quedo aquí, eh?
Amb els teus duets.
De fet, anem a convidar el primer home.
Sí, que passarà aquí.
Que passarà més allà el Miquel i jo marxem
i entra el Pep Calvet.
Que entri nomes, de veritat.
I de vigilant el Lluís Comas, el control tècnic.
Apa, que vagi bé el programa.
Adeu.
Que entri nomes, de veritat.
Jo em quedo amb aquesta frase.
Sí.
Clar, com que jo no hi era, jo no hi era.
I vaig veure que em feia així que entrés
i vaig dir, va, ara vinc, ara vinc.
Vols dir que l'home de veritat eres tu?
No, no, jo no he dit res.
Ho has dit tu, això.
Vale, vale.
Ho has dit tu.
Vinga, seguim, seguim.
Que ens estem ponant uns auberginials importants.
En uns amb què?
No ho sé, uns dos berenjenales, en català.
Bé, anem al sempre nàstic.
Aquest passat diumenge era horari de matí,
d'aquell de matí.
I clar, et confons perquè normalment es jugava tarda,
o vespre.
Era el recreativo de l'Elba, nàstic,
i l'Àngel Garcia,
que s'aixeca ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora.
Com Guardiola.
Igual.
El nostre en contra, el del nàstic, a Huelva,
que es disputa a partir de les 12 del migdia.
Nuevo Colombino, Quim Pons, bona tarda.
Bon dia, Tere, bon dia.
Avui és de Tarragona, Ràdio, Ràdio, Sant Bé i Sant Pau,
ja des del Nuevo Colombino.
6 minuts al punt de les 11 del matí.
Nuevo Colombino, Quim Pons, Jordi Blanc.
Jordi, què tal? Bona tarda.
Hola, molt bon dia, Tere Ortega, bon dia, senyores i senyors.
És l'horari, eh, Tere, és l'horari,
que no estigui acostumat a aquestes hores del matí
a retransmetre aquest partit.
Quim, bona tarda, bon dia.
Bon dia, Jordi, què tal?
La primera trucada, bona tarda.
Bona tarda i bon dia.
Hola, bon dia, ets l'amor, no?
Sí.
Quin serà el resultat?
Són les apostes dels concursants.
Bona tarda.
Bon dia, bon dia, eh?
Bon dia, eh?
Com et dius?
Bona tarda.
Bona nit.
Va, prou, eh?
Prou, eh?
Prou, prou, sí, sí.
Home, bon dia, bona tarda, bon dia, bona nit.
De fet, era el que li passava a la Tere, però...
Sí, no era el tall que havíem anunciat, eh?
No, però ara sí.
Ara sí.
Escolta'm l'Àngel García com s'aixeca tant d'hora, tant d'hora, tant d'hora,
que fins i tot posa als carrers.
Me'n saludar ja l'Àngel García.
Àngel, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Com estàs?
Bon dia, Àngel.
Perfecte.
Sí?
Fa bo a Tarragona o què?
Sí, ara surt el sol.
Mira, aquí també...
Fa un dia d'estiu.
I pic, eh, ara el sol.
Sí, quan s'ha dit a córrer aquest dematí no estava a núvol.
Home, doncs que quan tu surts a córrer no hi ha ni carrers ni sol, encara.
No, però els poso jo als carrers.
Molt bé.
I el sol també, no?
El sol no, després...
El sol el posen els que s'aixequen més tard.
És veritat, clar.
Molt bé, clar, el sol surt més tard.
I recordem que s'aixeca a les 6 del dematí, es fa un plat d'espaguetis...
I bé, i se'n va a córrer.
I se'n va a córrer.
Un dia tindrem un susto.
Sí, sí, sí.
Era partit a l'hora del Bermud, malgrat que algú havia de portar Bermud i no els hi va portar a la transmissió del Nàstic.
Tu saps alguna cosa d'això?
No.
Bermud?
Bermud?
No, no, no, no.
Ha portat Bermud l'Àngel Tere avui o no?
No, però hi ha una altra persona de la redacció que s'hi havia compromès i encara estem esperant, eh?
No s'agrada Montblanc aquesta persona.
Jo soc el Josep Perdima, eh?
Ai, ai, ai.
Jo a la seva defensa he de dir que sempre que acostuma a brometre a esmorzar el porta.
Encara s'aviat, eh?
Clar.
Home, aviat no, perquè potser tindrem que dinar aquí.
És que Tere et ho pensa l'Àngel que ja ha anat a córrer.
A la 6 estava corrent.
Hòstia, no, m'he aixecat a la 5, de veritat, eh?
Aviam.
A veure, primer que tot, d'una banda...
Tens a quimpons que et defensa.
Sí, sí, quimpons saps per què em defensa?
Per què?
Perquè cada cap de setmana que coincidim junts treballant m'hi porto a esmorzar.
Molt bé.
I llavors, clar, amb ell ho tinc content.
Fantàstic.
I després tenim l'Àngel que...
Clar, jo em vaig comprometre, he de dir, sí, a portar a esmorzar, no vermut.
Uns cruzanets, no unes escopinyes i unes barbareixos.
No es pot veure molt bé.
És el mateix.
A més, no es pot menjar i beure fent...
Clar, vull dir, jo ho he fet pel seu bé.
És veritat.
Però sí, he de reconèixer que no ho vaig portar.
Ni a esmorzar, ni a vermut, ni res.
No passa res.
Vaig dir bon dia.
Jo crec que t'ho perdonem.
M'ho perdoneu.
Bé, anem a parlar del Quimpons, precisament, que...
Parla, parla.
Ell fa amics allà on va, i si no escolteu aquesta entrevista, que jo crec que té de tot, menys d'una entrevista seriosa.
Escolta, escolta.
Jo no puc acabar aquesta entrevista amb el Miguel sin hablar de esta cabina, Miguel.
Yo alucinado, lo siento.
Para que nos entienda todo el mundo, es una cabina de madera, con armarios, con un montón de fotos.
Y yo, mira, a simple vista veo a Luis Aragonés, veo a Frank Rijard, el otro es Manolo Jiménez, ¿es?
O sí, o Marcelino, ¿es quién es el otro?
Luis Aragonés, Marcelino.
Marcelino, Marcelino, sí.
Veo a Nesquens también allí, ¿no?
Uche Cazorla.
Uche Cazorla.
Es que es increíble, o sea, y con fotos contigo aquí, con una tele brutal para ver el fútbol, su ordenador.
Esto parece más un piso que una cabina.
Bueno, los famosos pisos de 75 metros cuadrados.
Y te las has perdido porque son las 11 de la mañana.
Si fuese las 6 de la tarde estabas aquí con cafelitos, pastelitos y demás, ¿eh?
O sea, que esto es...
Esto no me lo diga que yo soy muy de pastelitos, ¿eh?
Y yo me apunto a los pastelitos rápidamente.
Mira, allí enfrente hay un pueblito, allí enfrente, hay un pueblito que se llama Moguer,
donde Juan Ramón Jiménez nació, ¿vale?
Donde Juan Ramón Jiménez nació.
Antes de irte para Sevilla, dirección Sevilla, si te pasas por allí y compras unos pastelitos, genial.
Pero el buen trato aquí en Huelva el gabinete de prensa lo da tanto como en Tarragona,
que jamás he tenido una sola queja del jefe de prensa del nazi de Tarragona, ¿eh?
Genial.
Un autenticó, crack.
Molt bé, veus?
Pots fent amics...
Escolta, ja té un nou amic.
Ara, com vulgui anar a Huelva, ja el pot trucar.
M'encanta l'expressió.
Allí enfrente, com vulguen dir, allí, allí enfrente, hay un pueblito...
Allí mismo.
Allí mismo, que si tu vas, pues te dan los pastelitos estos.
I escolta, Mica, ara ens ho explicava Jordi Banc, dóna'ns tu la teva versió.
Explica'ns què va passar allà al Semprenàstic i el per què d'aquesta targeta groga.
Doncs allà al Semprenàstic vam poder parlar amb Phil De Vient,
que era un cantant d'origen belga i pare al Collà,
i que ens va posar molt nerviosos el programa.
De fet, l'entrevista va anar molt bé.
Al final vam decidir acabar amb Raquel Winchester, que és de Còrdoba.
I, vaja, la cançó, doncs, era força, com ho podríem dir, políticament incorrecta.
I vau reure.
I va acabar el programa d'aquesta manera.
Prou, prou, acabo de decidir que prou.
No, en tinc prou. No, no, no.
Groga, groga, camí taronja, t'aviso.
No, estàs avisat.
La setmana que ve truquem a Raquel Winchester.
Doncs és el Torreta.
A veure si va empanga pel carrer.
No l'acceptes, no l'acceptes.
És per aguantar això, de veritat, que és un suplici cada dijous.
En queden pocs, ja.
No s'entén res.
En queden molt pocs.
Ell va fent, o sigui, ell va fent.
Nosaltres tornem demà, eh, a les 7 del demà i els informats i tot a aquesta casa.
I demà ja ho sereu a partir de les 8.
El sempre n'estic.
És impressionant.
Estarem a Còrdoba, perquè hi ha futbol.
Fins demà.
Miguel, bona nit.
Prou, sisplau.
Prou, prou.
Si no et sap greu...
Mira, m'han tancat la porta.
M'han tancat la porta.
Home, jo crec que era gairebé vermella, eh?
Vermella, vermella, vermella directa.
Va, però és divertit.
Home, el temps bona cara, diuen-se.
Vinga, canviem de sintonia.
I tornem a les tertúlies.
Porto una parada gallera que no s'aclara.
És veritat.
Ja ho he dit que havia dormit poc.
Molt bé el Joan Maria, està molt atent avui.
M'està agradant molt.
Ho heu dit que no havia dormit jo.
I tornem a les tertúlies.
i és que sovint els nostres tertúlians
no li deixen introduir o canviar de tema
al Ricard Laoz, el conductor de les tertúlies.
I clar, ell ho intenta, però no pot.
Aquesta bogeria especulativa.
Si ens posem infantils, jo m'afegeixo.
No, jo no em poso infantil.
Jo no em poso infantil.
Tu et poses teològic.
Et penses que les coses poden fer les coses d'una manera...
Sembla l'Ajuntament, això.
El BIP passa del deute de l'Ibex35.
L'Ajuntament és molt més ordenat.
És amb administracions públiques.
A veure.
És que no es pot dir que aquí...
Deixi'm introduir de totes maneres altres variants.
Si vols fer, jo m'afegeixo.
Deixi'm introduir altres variants
i dono pas al Josep Antú Burgassi i l'Albert Vallbé
perquè jo introduia aquests temes...
Nosaltres tenim...
No, no, no és que els bancs tinguin problemes
amb els nostres diners,
és que nosaltres tenim problemes
amb el tema de la banca.
Doncs escolta, es proposo introduir el tema de la sanitat
i allò que deia del copagament sanitari.
No, deixa'm acabar de dir.
Algú ha parlat de que...
Es que n'has dit...
Escolta, alli van...
Ara ja m'està...
I per introduir més elements de crítica, si vols.
...capacitat de prendre decisions
sobre sotts econòmics.
Em deixen introduir definitivament altres temes?
No, una cosa...
Sí, sí, a veure...
Perquè hem tingut una cultura de nous rics.
Albert Vallbé, va.
Confinançament dels medicaments.
Una cosa que sí que l'he de dir,
perquè és que si no...
El que no podem fer és...
A veure...
Fer-li la ginsa a la gent.
Senyors, hem de ser una mica més madurs.
Vam a parlar de l'ACA.
A veure...
No vull introduir més temes, sisplau.
És que volia introduir la sanitat,
si em permet la broma,
amb l'Albert Vallbé ja a punt de jubilar-se.
No, perdona, perdona.
La jubilació no t'has que veure amb aquest...
No, estàs perdonat, P.K. Distuïs.
Escolta, que la jubilació no t'has que veure...
El que sí que soc tributari del que anaves a dir
és que ja soc home de quatre pastilles cada dia.
Aquí sí que et vull veure, jo.
Escolta.
Digues.
Déu-n'hi-do.
O sigui, l'Albert Vallbé, quatre pastilles cada dia,
això, vaja...
Un dia l'hem de convidar que ens ho expliqui.
De veritat, pegadis tuïs, eh?
Jo em quedo amb pegadis tuïs.
És igual.
En fi, el CUP dels Terraconins compleix quatre anys,
ho celebra la setmana vinent amb 10.000 socis.
El que no sabíem, Miquel, és que també hi tenen metges.
Ah, també hi tenen metges allà?
I si no, escolteu Ana Plaça.
El rector recorda que la Rovira Virgili no hi pot fer res.
Els metges terraconins no poden assumir més retallades.
Metges terraconins, metges terraconins...
Toma, terraconins, les belles serits.
Uh, uh, uh!
I ho puguis cantant.
Doncs mira, els metges terraconins, que també...
Sí, sí, escolta, també tenen metges.
Mira l'Havana, ara entra.
Ara entra.
Molt bé, doncs saludem l'Anna.
Saludem l'Havana, sí.
Núria Cartanyà dijous passat presentava el Francesc Lledó amb molta alegria.
I això que, si em permeteu dir-ho, el Francesc Lledó feia tard.
Escolteu com rebia la Núria el Francesc Lledó.
Doncs sí, com cada dijous comptem amb l'espai de cuina que, com cada dijous, ens porta el Francesc Lledó del restaurant Quinquima.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Ens ha fet patir avui, ens ha fet patir.
Sí, sí, sí, sí, hem arribat una miqueta tard.
Hem arribat, hem arribat.
Que estaves al mercat comprant?
No, no, no, no.
Estava fent feina i, bueno, me n'he anat de l'olla.
Dic això perquè moltes vegades el Francesc, abans de passar per la ràdio, passa pel mercat i després diu
he trobat unes uvergínies estupendas.
Jo no ho faria mai.
Molt bé.
Déu-n'hi-do.
No venia del mercat.
No, no, no.
I ara anem al tall de la setmana.
Aviam.
A veure.
El tall de la setmana.
Gràcies.
Molt bé, perfecte.
I aquesta tenim tants acumulats.
El primer és el Lluís Racudell, és el conseller de Territori de Sostenibilitat de l'Ajuntament,
no, de l'Ajuntament, no, de la Generalitat de Catalunya.
Vaya, vaya, eh?
Home, escolti, corredor mediterrani, que jo sàpiga, el mediterrani encara, encara no ha arribat a la Puerta del Sol.
Encara no hi és.
Algú diu, espera't, no, home, no, això no passarà mai.
Havia aquella cançó d'aquells que dien, vaya, vaya, aquí no hi playa, no hi playa.
Clar, doncs això s'inclou dins de la partida del corredor mediterrani.
No hi ha vaya, aquí no hi playa.
No hi playa.
I un altre destatge de la setmana que ens va quedar pendents era del Rogelio Jiménez, l'arquitecte municipal.
Escoltem.
Hem de pensar que cada persona a Tarragona, cada habitant d'una ciutat mitjana com la nostra,
utilitza uns 150 llitros, llitros, llitros d'aigua de boca diari.
Llitros de alcohol, corre por mis venas, no tengo problemas de alcohol.
Llitros.
Llitros de alcohol.
Llitros de alcohol.
Llitros.
Escolta, tenim molt poc temps.
Tenim temps del següent, Miquel?
Sí, sí, un d'últim.
Vinga, va, què pot passar mentre fas declaracions a la premsa?
Doncs això.
Sí, nosaltres veiem que diners existeixen, és a dir, veiem com es donen.
Beto.
Beto.
Beto, qui és el Beto, que feia això?
El que feia la fila sirena.
Molt bé.
Era la manifestació d'estudiants.
Doncs, escolta'm, fins aquí, no, Miquel.
Fins aquí?
Tot fet, eh?
Tot fet.
La setmana vinent més, eh?
Tot.
La setmana que ve més.
Escolta'm, la divendres que ve vine més d'espera, eh?
Vale.
Que això de no dormir no...
Però són festes al meu poble aquest cap de setmana, eh?
Bueno, que vagi bé, bona setmana.
Gràcies i adeus.
Adiós, adiós.
Adiós, adiós.
Dí, bon, bamb, b corner, dú, bamb, bamb, bamb, bamb, bamb, bamb.
Dí, bamb, bamb, bamb, bamb, bamb, bamb, bamb, yabar, dada, dada, dada, dada, bidu, bamb, bamb, bamb, bamb, bamb, l'aimwon't
I?
V im in un multSTIT.
Quelle organe d' noir?
Nayverrem, bamb, bamb, bamb, bamb, bamb, bamb, bamb.
Bセ, bar, ja, ba, da, ba, bamb, bamb, bamb, bamb, bamb, bamb, bamb,a, bamb.