Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies, gràcies.
Gràcies.
mobilitat, però, Carles? Sí, no, no, coincideixo
amb les paraules del Pitu,
que és un tema que cal
tenir present perquè el futur
marcarà aquesta tendència de la necessitat.
I que durant anys hem estat encantats, eh?
Sí, sí, una mica.
El que passa és que potser ho resolíem amb altres fórmules,
com bé també comentaves, potser
l'estructura familiar,
aquesta conciliació
d'horari laboral i familiar
era diferent, igual que la canalla petita,
que si les llars d'infants
o escoles de bressol cada cop
han estat més una necessitat,
doncs, perquè també resolíem per altres
camins, amb els pares, amb els avis, etcètera,
doncs, ara,
i espero també, però clar, això també...
Mira, si em permets una cosa, perquè la conec de prop, eh?
Vinga.
La residència de la Maria de la Mercè
té
potser més del 50%
de les places
tancades. Sí, jo ho volia comentar també.
Tancades. I les té tancades
perquè l'administració,
o diguem-ne, propietari o gestora
d'aquell espai,
doncs, no
no dota de personal,
no tenen diners,
diuen, no tenen diners
per portar en marxa això.
Ara, últimament,
fa 15 dies o 3 setmanes,
el Parlament de Catalunya
demana al govern,
utilitzen una altra paraula,
ara no em surt tècnicament,
insta al govern,
insta al govern
que és el llenguatge polític,
al que s'obrin les places
d'una residència remodelada
dins de fa molt poc temps.
Sí, a més que ha costat un dineral,
ha estat una obra...
Sembla ser que la cosa està així,
que si l'obrim, no l'obrim,
necessitem personal,
d'acció econòmica...
El que passa és que això que comenta Espí
ens portaria a parlar de molts equipaments,
que clar, una cosa és construir-los,
que s'ha pogut fer
durant els últims anys,
afortunadament,
perquè la situació econòmica
era una altra,
i una altra cosa és,
els hem construït,
ara els obrim,
però necessiten això,
unes despeses de manteniment
i de personal.
És com tot,
que a part de la inversió
i del manteniment posterior,
després fa falta veure
els recursos que s'hi destinen,
perquè una cosa passa
igual amb llars d'infants,
ho comparo molt,
perquè són dues atencions,
diguem-li,
inicialment no competències,
no obligatòries
de la pròpia estructura,
de la pròpia administració,
és a dir,
que la societat també ho va creant
a mesura que té la necessitat,
però si el recurs públic
o de tots,
de tots,
no s'aboca en aquests serveis,
doncs el cost
és molt elevat
per poder-los tenir i mantenir,
i perquè, clar,
ara parlem de 50 places
no cobertes
perquè l'administració
no hi aboca el seu recurs,
però segurament,
si ho posen en privat,
doncs diran,
bueno,
que ho pagui qui pugui,
i això també és el servei
i és el recurs
que ha de ficar,
i només volia apuntar,
ja que has fet a l'inici,
no de dir,
doncs si són bones notícies,
jo crec que sí,
tot allò que,
en el conjunt ara,
una mica,
sortint no només del tema
de l'atenció a la gent gran,
sinó d'aquests
anuncis
referents,
doncs,
a l'IKEA
i a altres
moviments,
com la residència nova,
la granja,
etcètera,
que puguin generar també
llocs de treball
i dinàmica
de servei
i econòmica,
jo crec que són positius,
encara que siguin
pinzellades d'aquestes
que es funcionen ara.
Joan,
encara no has obert la boca?
No,
desgraciadament penso el mateix
que ells,
en la qual cosa no hi ha debat,
vull dir,
això és trist,
però, bueno,
guanyes a banda,
fem una reflexió,
aquí sempre ens queixem
que les coses
no tiren endavant,
que els projectes
queden en el calaix,
hem de reconèixer
que a Tarragona
o en molts llocs
les coses
funcionen molt lentament,
però tenim
el centre obert,
tenim la capsa jove,
tenim l'arxiu
municipal
anant cap a Tabacalera,
fent la mudança,
amb la que està caient
de crisi,
tenim el jardí vertical
i la recuperació
d'aquella zona,
escolteu-me,
potser sí que ja tenim
brots verds,
encara que ens ho hagin
tingut de regar
nosaltres
i les coses
vagin poquet a poquet,
però alguna cosa es fa
i s'està donant fruits,
sembla que hem de ser
una mica més optimistes
del que som normalment.
L'anunci aquest,
per cert,
de la capsa jove
coincidia
ja amb unes jornades
que es van fer a Tarragona,
sobre el tema
de Smart City,
aquest concepte
de ciutat intel·ligent,
amb aquest jardí vertical
que és intel·ligent,
amb una voluntat
de ser més eficient
en energia,
aigua,
és un tema,
segurament un concepte
que encara per la gran ciutadania,
en fi,
clar,
estem aprenent
tots plegats,
però a priori
et sembla interessant,
Jordi?
Això del jardí vertical
lligat amb aquest concepte
d'estalvi,
d'eficiència?
M'he enreglat-lo,
el jardí vertical
em genera
una contradicció,
d'arrencada em sembla
una cosa molt estranya,
un jardí vertical,
jo no sé,
fins on ens ha de plantejar,
quan tenim un mur verd
que ha de cobrir,
ha de separar
els barris de les químiques,
que no tira cap amunt
de cap manera,
que estigui al mitjà de la ciutat,
i a mi sobretot
em sorprèn el cost,
aquests 3,5,
3,1 milions d'euros...
Si em permets,
jo és que hi vaig tindre
l'oportunitat
d'assistir
a la jornada
que es va fer,
a les primers moments
del matí,
a la tarda que es feia aquí,
i els ponents,
no només
gent entès
amb la biologia,
amb el tractament
de les aigües,
dels residuals,
de clavegueram,
també hi havia
paisagistes, etcètera,
és a dir,
personal expert
una mica en aquesta matèria,
i vist en aquesta perspectiva,
vaig superar una mica
potser això
que comenta Besà,
si em permet,
Jordi,
de dir,
hòstia,
ara ens hem de,
perdó l'expressió,
de gastar aquests diners
justament amb això
que sembla més decoratiu
que una altra cosa,
i bé,
com que també hem entrat
des de l'Institut Municipal
d'Educació
amb el tema pedagògic
de començar
i d'iniciar
un projecte
d'unitats didàctiques
o de visites
guiades a estudiants
de diferents nivells,
i quan t'expliquen
realment
el que suposa
dels milions de litres
que cada dia
s'aboquen al mar,
de les aigües residuals,
són 21 milions,
no,
ni me'l'ho da,
jo això no ho podia creure,
Tarragona,
ciutat,
21 milions de litres
que sense cap més reaprofitament,
senzillament
les aigües
com a transport
de residus
i de sòlids,
entre cometes,
de tot el que sigui,
se'n va cap al mar
i aquestes aigües d'aquí
resulta que ara
no sé quants milers
de litres,
de nou són reaprofitats,
jo no sé,
té un cos això,
evidentment,
però el sentit
de la sostenibilitat
i d'entendre
i de respectar
a la natura,
als arbres,
a la flora,
a la pròpia ciutat,
que no li tenim gaire respecte,
perquè si mirem
els arbres a vegades
com els maltractem,
o com,
no ho sé,
pensar que un arbre embruda
i que és una cosa
gairebé que molesta
perquè si et tira fulles
després les netejar,
és una mica tot aquest pensament.
Jo també feia
un qüestionament important,
potser hauríem de pensar
als jardins
al horitzontal
i jo crec que
el reaprofitament d'aigua,
aquest plantejament
es podria plantejar igual,
és espectacular
i visualment
és bonic,
et permet
una història diferent,
però,
bueno,
l'altre és aquesta,
hi ha tot un equip
d'ambientòlegs,
d'exagistes
que diuen
això és molt interessant
i altres corrents
en aquest sentit
del medi ambient
que diuen
família,
anem a cuidar
el riu,
anem a cuidar
els parcs que tenim,
obrim espais
al mig de la ciutat
que permet oxigenació,
o sigui,
anem a fer un tractament
diferent
de les aigües residuals,
o sigui,
les corrents són diverses
i a mi sí que,
com deia al principi,
em genera una situació
contradictòria.
Joan.
Mira,
ens quedem això
i tornem a ser,
com diuen els castellans,
pagustos colores.
I jo torno a insistir
al que quan s'ho diuen.
Comença el refrener
de Joan Menchon.
fa anys,
gràcies a Déu o als Déus,
encara no hi ha
legislació sobre gustos,
cosa que s'acabarà aviat.
S'acabarà aviat,
aviso.
El tema de les Esmercitis,
ciutats intel·ligents,
escolta'm,
l'optimització
del recurs,
l'aprofitament
de les coses
i els reciclatges
és el que feien
els nostres avis
i besavis,
que és una cosa
que s'ha perdut
els últims 40 o 50 anys,
verbigràtia,
la industrialització,
i ara ens en donen compte.
Escolta'm,
benvinguda sigui.
I no és tan sols
que ja t'hi portem
un ipat a la butxaca,
sinó moltes coses
que van més enllà d'això.
Anem alerta.
Pitu,
aquest concepte
d'Esmart City,
de ciutat intel·ligent...
Tinc l'oportunitat
de veure aquest jardí vertical
i m'han dit que sí,
que visualment,
perquè un jardí vertical
el disfrutes visualment,
no trepitjar-lo,
encara amb tot...
A mi em recorda
allò del sindicat vertical.
No,
però no tinc l'oportunitat
encara de veure-lo
i en tinc ganes
de passar-m'hi
un dia
que em pugui desallourar
de multitud
d'ocupacions.
Home,
va,
no protestis,
no et quedis de la feina.
Però m'ha explicat
que sí.
Per aquest concepte
d'eficiència...
Home,
doncs ja està bé.
A veure,
si una cosa
ens ha portat
a aquesta maleida
crisi econòmica
és també
una consciència
del reaprofitament.
El que deia el Joan
és veritat.
Els nostres avis
abans no llançaven
una cosa,
la guardaven,
això que de paraula
reciclar
ho reaprofitaven,
la nostra cuina
diària
i tradicional
està plena
de plats
de reaprofitament.
Abans no es llançava
una cosa,
reaprofitava.
Si ara
hem d'entrar-hi
via aquesta crisi
i a la tecnologia
i a la tecnologia
que ets
de ri vertical,
sense la investidació
a la tecnologia
no seria
ni viable
ni s'hés pensat mai.
Si gràcies
també a l'avanç
científic
de la societat
aconseguim
tenir aquestes històries
i reaprofitar
tot el que abans
durant anys i anys
i sobretot
els darrers 50 anys
hem estat llançant
i creant
abocadors
i històries d'aquestes
que ens havia de dir
que de les brosses
se'n faria
un compostatge
que serviria
per no sé què.
Tot això
ajudat de la tecnologia
doncs benvingut sigui.
I si això
és pel gaudi visual
doncs home
mira,
fantàstic
amb la...
Amb la que està callent?
No, no.
Potser que vas a dir.
Qui no ha pujat
dalt d'una muntanya
o s'ha passejat
per la platja
i dius
què hi fas
dalt de la muntanya?
Doncs mirar.
I què mires?
Doncs gaudir
del paisatge.
Doncs bé,
si un jardí
l'hem de gaudir
visualment
doncs fantàstic
i un res a dir.
Veurem
com evoluciona
aquest concepte
de ciutat intel·ligent
que s'està explicant
en altres ciutats
i a més amb experiències
molt interessants.
Aquí sembla que n'hi haurà
l'àmbit de l'aigua
de l'energia
per exemple
fanals
que només s'obriran
i tancaran
en funció
que passin persones
just en aquell entorn.
En fi,
hi ha coses
molt interessants
sobre això.
Recordem ara
les paroles
de l'alcalde
sobre el tema d'Ikea
per si ens ho acabem
de creure o no
perquè com que portem
tants mesos
parlant d'aquest tema
ahir deia
que la setmana vinent
s'assignarà el conveni.
La visió és que
la setmana vinent
puguem tenir ja
assignatura ferma
amb Ikea
i pública
evidentment.
Quan vam decidir
que el plan B
el posàvem en marxa
aquell plan B
que famós
que us anunciàvem
si algú
seguia tocant
els nassos
doncs
quan vam posar en marxa
aquest pla B
tot ha anat
que en diuen
en castellà
miel sobre
ojueles.
Ha anat molt bé
ha anat molt sincronitzat
els propietaris
que tenen voluntat
d'assignar
ja han signat
davant notari
i per tant
Ikea està més a prop
que mai.
L'alcalde també
utilitza frases fetes
com el Joan Miel
sobre
o ojueles
o ojueles
que vol dir que
bueno que la cosa
va ser
ho veus així de clar
tu també Joan?
El que?
El de la mel?
El tema d'Ikea
que finalment
com que semblava
que hi havia
moltes resistències
a alguns propietaris
amb aquell conveni
que es va signar
fa unes setmanes
que va passar pel plenari
doncs sembla que
queda tot a clarir.
Jo vull entendre
que si l'alcalde
diu això
és perquè ja
ja ho té agendat
pràcticament
no?
Ergo
doncs escolta'm
el que deien els capellans
l'ha us veu
endavant les atges
i aviam s'hi obren
perquè jo tinc de comprar
les habitacions dels nens
que m'han crescut
i vaig a l'Ikea
ja o vaig a un altre post
no?
Deixi'm recordar
que aquesta setmana
s'ha sabut
d'altra banda
que a la Sènia
allò que s'anomena
el país del moble
una de les empreses
emblemàtiques
tanca.
Clar
vull dir
aquí hi ha
una altra contradicció
no?
Potser com abans
el Jordi parlava
de contradiccions
sobre el jardí vertical
la contradicció
que sí
volem inversions
d'una multinacional
com aquesta IKEA
no?
Però en canvi
això pot provocar
de retruc
que pateixi molt
en aquest cas
el sector de les botigues
el moble de la ciutat
o fins i tot
de la Sènia
Què té a veure
el McDonald's
amb un restaurant
de tapes?
Hi ha lloc per tothom
segons tu
Aviam
IKEA està oferint
un producte determinat
cap a un públic determinat
no sé en el cas
d'aquesta fàbrica
de mobiles
de la Sènia
però no crec
que hagi patat
perquè s'hagi implantat
o s'implanti
d'aquí dos dies
Segurament és per la crisi
que arrosseguem
Hi hagués espai
com per
determinades coses
Hi hauria espai per tothom
o hi hauria de ver-ne
Jordi
Tu no ho veus així?
Jo crec que hi ha un model
o sigui
el model de la gran superfície
que arriba
i ens fot un munt
de llocs de treball
i tal
bueno
propendísticament
que era molt bé
quin és el model
de desenvolupament
que volem per la ciutat
i quan concentrem
tots els comerços
com passa amb les Gavarres
o en aquesta situació
buidem-ne
al centre
de petit comerç
o quan arriba
una gran superfície
com va ser el Corte Inglés
posa 800
i diu
contractaré 800 treballadors
resulta que un any després
en té 200
i gràcies
tot és una història
de bombó i platillo
al final
i de quin model volem
a mi l'instal·lació
d'IKEA
pot ser
semblar millor o pitjor
jo crec que sí
que hi ha marcat per tothom
però també és veritat
que
hi ha una història
que ens hem de revisar
i que en aquest país
ho fem molt
quan ens planta
una multinacional
que està
tímol
és que
com produeixer
més barat
no podré
competir
l'altre
a la Sènia
jo no sé
quins moviments
s'han fet
en els últims anys
de canviar estratègies
de models de producció
si això ha d'estamular
per una banda
el tema
de la recerca
de la investigació
del coneixement
pot estar bé
productes de valor
efectiu
que en aquest país
no l'hem fet mai
quan un empresari
al país
ha de fer alguna cosa
que fas baixar
els sobre els treballadors
on despedeix uns quants
i no fa recerca
de què li pot ser
més productiu
o de més qualitat
és una qüestió
de model
que volem
IKEA
doncs posem-hi
IKEA
Pitu
Carles
alguna reflexió
sobre el tema
a veure
jo em sembla
que és un camí obert
que tenim
la ciutat
s'ha fet gran
el territori s'ha fet gran
i hi viu molta gent
i això
doncs les grans
aquestes grans
corporacions
de serveis
perquè es diuen així
o comercials
doncs
hi posen un ull
aquí
em sembla que
jo ho vaig explicar
una vegada
quan fa molts anys
quan es parlava
que el cortinglès
es posava a Tarragona
i per què
feien un edifici
de set plantes
això està perfectament
quantificat
com es fa això
això
és un territori
hi viu tanta gent
i tanta gent
els corresponden
en metros quadrats
i totes aquestes
associacions
que existeixen
a les associacions
de les grans
multinacionals
quan veuen
en un territori
que hi viuen
300.000 persones
doncs allí
li correspon
això i això i això
Ikea no ve aquí
perquè sí
ve aquí
perquè ve un buit
del seu mercat
que veu
que al costat
hi ha tota una xarxa
d'aquestes grans
superfícies
de calons
priques
de R. Merlín
i històries d'aquestes
ara em toca
Ikea
i dintre de 4 dies
li tocarà
no sé qui
i això
és un model
que ens agradi
o no ens agradi
ens hem fet
grans com a ciutat
i això
ens toca
ens toca
I una qüestió
molt concreta
també hi ha un seguiment
aquestes empreses
fan un seguiment
quan compres a Ikea
a l'Hospitalet
i et demanen
el codi postal
que estan veient
és quin mercat tindran
d'aquí un temps
això està perfectament estudiat
tu vas al decaldón
i et pregunten
tu els hi contestes
el que et sembla
sí, sí
perquè els interessa
quan vas a votar
que et pregunten
al partit
es pot imaginar
que els hi diga
un bingo
us ho dius
el codi que et sembla
i es queden tan igual
i el que defen
en aquest cas
la resta del sector
afectat
més afectat
doncs és això
mirar cap a l'especialització
no, no, sí
resistir
no et queda altres
mira, el petit comerç
però com és resistir
és millor
doncs especialitzar-se
mira, això de l'especialització
és un...
no hi creus?
és un tòpic
és un tòpic tan...
és l'excusa
que per justificar
tota aquesta història
el que has de fer
és especialitzar-te
i amb això
que en surt
explico
que el Pitu Rovira
ha tocat el braç així
del Carles Teber
al costat
com volen dir
amb una...
faig la descripció
del Gens
no, amb una exposició
molt paternal
quan tu dius
escolta
tu tens una llibreria
especialitzat a Tarragona
que és patrimoni mundial
i ven només
llibres d'arqueologia
i patrimoni
quants clients tindràs?
dos i mig
i un serà una institució pública
i l'altre
no fotem
jo crec que això
és bastant inevitable
però davant d'una IKEA
per exemple
que té un model
de negoci molt concret
les botigues de moble
potser poden oferir
més qualitat
i públics diferents
també
perquè
jo no sé
les habitacions
de l'amic Joan
com les voldrà
i si se les farà ell
però jo ara mateix
ja no me la faria
l'habitació
ho sento molt
és a dir
no sé com ho faria
potser també
perquè hi ha moment
difícil econòmicament
i que hi ha franges d'edat
i de moments en la vida
en què un se busqui
perquè jo també he fet armaris
eh
que diagui Constància
també picar
pim pam pum
i m'he anat fent
però ara mateix
no sé si he de canviar
ja té una altra data
un armari
doncs no sé
si me'l faria tot jo solet
o aniré a buscar
el Joan Quebec
que també en fa
o no
però potser aniré
a la botiga de sempre
del carrer
no ho sé
una cosa
a part de que
crec que és inevitable
perquè el territori
no són només els pobles
de la ciutat
sinó que va molt més enllà
i es fan aquests números
ve aquí
el criteri personal
de cadascú
per escollir
i alto amb això
no faig tampoc
una crida
al liberalisme
agressiu
i que cadascú
fa el que pugui
no no
no em refereixo a això
és a dir
d'aquestes grans superfícies
estic segur que tots nosaltres
de les que s'han anat
implantant a Tarragona
algunes ni les hem vist
des de fa anys
almenys és el meu cas
que quan hi havia una
a la zona aquella
que comentava abans
ja anava gaire bé
cada setmana
i ara
doncs no
ara em sembla que
quan hi vaig
dic
ostres sí que ha canviat això
perquè
també he anat seleccionant
una mica
la meva pròpia
o el meu entorn familiar
on he d'anar
i al mercat
no que ens trobem uns quants
i tant
i tant
i a la botiga
aquest encara
jo almenys
no ho sé
potser he diversificat
també les possibilitats
és a dir
també hi ha una cultura
de l'aprenentatge
de la pedagogia
de la crítica
de l'autocrítica
una de ser capaç
de dir
escolta'm tu
aquí
les coses que m'ofereixen
la manera en què
em les ofereixen
no m'acaben de convèncer
la tasto
però no hi torno
fas números
i t'endones compte
que aquestes grans superfícies
no hi ha tanta diferència
de preu
respecte a la botiga
que hi ha sota casa
excepte amb els temes
de marca blanca
que també en podem parlar
comptes el gasoll
que gastes
el temps que perds
i la incomoditat
de treginar
i fer de camali
i fas una elecció
per això Joan
és una qüestió generacional
és una qüestió generacional
el pensament
que pots tenir tu
o el Carles
que
té una altra edat
i més enllà
no és clar
i tu tens cronologia
no
està clar
a veure
a què vull dir amb això
que és una qüestió generacional
sí
no
la gent
les generacions
més joves
són més
més donades
a anar
a aquests centres comercials
que coibito
perquè ens han educat
en això
aquí està
perquè patim cada dia
l'anunci de l'IKEA
que et diu
que guai soms
però també van en tots els respectes
els mercadillos
o el dissabte
que ve la roba
al euro
però mira
i el petit comerç
que he de fer
jo deia
resistir
resistir
fins a on?
fins a les últimes conseqüències
resistir
fins que aquesta generació
com ha passat sempre
amb la història
de la història
resisteixes
fins que se t'acaba
el sigle vital
i entra un altre model
no fem el mateix ara
que el segle XVI
i el segle XVIII
i entra un altre model
tu creus?
sí
és el model que estem veient ara
perquè s'està imposant clarament
i que no hi podem fer res
no hi podem fer res
perquè és un camp de model
i és llei de vida
i ja està
i dintre de 30 anys
el model que tindrem segurament
serà
aquestes grans
macro botigues
on hi trobes de tot
i si no
surts a fora
i te'n vas a la del davant
i trobes la rista
i malauradament jo
de veritat
el futur que li veig
amb el comerç
tradicional
per dir-ho així
ja li diem tradicional
de les ciutats
doncs serà una altra història
aquells locals
seran ocupats
per una altra cosa
i això segurament
que són 30 anys
deixem comentar també altres notícies
del dia i de la setmana
relacionades
esclar
també amb la crisi
amb els rarafons de la crisi
aquesta setmana
hem conegut la memòria
de Càritas
del 2011
86.000 detencions
en un any
a la demarcació
de Tarragona
6.000
més
que el 2010
o avui
una altra notícia
que estem explicant
els oients
de Tarragona Ràdio
a partir d'una entrevista
a l'atinent d'alcalde
Victòria Pellegrin
la demanda
als serveis socials municipals
s'ha triplicat
en dos anys
un dels motius del creixement
és la modificació
de la renda mínima d'inserció
allò que popularment
coneixem
com el PIRMI
cada cop més pobres
dilluns també vam entrevistar
aquí un professor
de la Universitat
a Rovira i Brasili
que ha coordinat un treball
sobre la pobresa a Espanya
dient que
en fi
que està augmentant
i que està afectant
allò que anomenem pobresa
que està afectant
a capes socials
que fins ara
en fi
fins fa quatre dies
quedaven absolutament
al marge
semblava que quedaven
al marge absolutament
de la crisi
3 o 4 punts
que han anat sorgint
aquesta setmana
i que ens porten
a aquesta reflexió
sobre
l'impacte
i la duresa
de la crisi
alguna cosa
a dir Jordi
bueno
el plantejament
jo crec que ja fa dies
que hi ha gent
que està plantejant
i que està dient
ahir parlàvem
perdona molt
a partir del tema
de Càritas
el paper de les entitats
de les ONGs
i el paper
de les administracions
públiques
que cada cop
clar
tenen menys
menys
pressupostos
encara que els mantinguin
congelats
però
no
la història
és la de sempre
o sigui
no
hi ha
allinar la pobresa
s'està ben afectat
cada cop per més gent
cada cop
està arribant més
i els diners
continuen a ser els mateixos
en el millor dels casos
quan en realitat
no són els mateixos
o sigui
estan sent menys
des de tot arreu
diguin el que
diguin el que es diguin
llavors
home realment
la situació
comença a ser
més preocupant
que mai
està picant
fins ara havia picat
en aquelles persones
que n'havien aconseguit sortir
o que estaven en procés
de superar
aquestes situacions
i ara comencen a picar
l'Àngel
l'altre dia parlava
de l'Àngel
quan parlava
l'altre dia
en l'entrevista
parlava
d'aquest nou
l'UMPEM
que som els joves
que estem en una situació
d'atur
que a més vivim sols
i que estem altament qualificats
és curiós
que en aquests moments
la generació
més bon formada
de la història
apareix per sota
el llindar de la pobresa
hi havia un pacte social
que era que si tu estudiaves
si tu et formaves
la societat et responia
i t'oferia una feina
el que trobem és
que si tu et pots formar
el que vulguis
si ho aconsegueixes
i això
ara amb el model
Bolònia
encara serà més complicat
suposo que deu ser
per això que ho compliquen
per no tenir
aquesta massa
de gent formada
que no pot treballar
si et formaves
la societat
et retornava
un plantejament
d'oferta de treball
de vida benestant
la situació
50% de joves en atur
25%
un de cada 4 catalans
per sota el llindar de la pobresa
un de cada 5 en els infants
situació
comença a complicar
la pobresa infantil
deu-n'hi-do també
amb el plantejament
fixeu-vos
abans parlàvem de la gent gran
que l'atenció era superimportant
en aquest país
fa 10 anys
parlàvem de pobresa
de gent gran
s'havia de tallar
es va treballar
es va crear la llei
de la dependència
es van crear diferents lleis
que van promocionar
accions polítiques
que es van promocionar
de manera
acordada i concreta
i realment
la pobresa
amb gent gran
ha baixat
i ara afecta
aquesta franja
que deies
de gent jove
o de gent
tenen menys formació
entre 35, 45, 50 anys
que s'han quedat
sense feina
i que com deia
el professor Beltonegui
aquests sí que tenen
unes possibilitats
molt escasses
de tornar al mercat laboral
Joan
alguna reflexió
que ens queda
5 minuts només
de tertúlia
mala peça
i el taler
molt mala peça
sí
quan veus
el que deies tu
la generació
més ben formada
a l'atur
i una generació
amb capacitat
de producció important
amb experiència
entre els 35, 45, 50
50 i pico d'anys
que qualsevol moment
ens podem quedar al carrer
i feina a rai
dóna peu
a la reflexió
i a la por
Pitu
No, aquest és el greu problema
a mi
m'agrada moltíssim
que hi hagi
persones qualificades
que d'una vegada
diguin la veritat
això que acabes de dir tu
i no sé si ha quedat ben clar
que hi ha una franja d'edat
que com es quedi sense feina
no és que difícilment treballi
els que no treballarà
No, aquests que ja han quedat
segons els que ja han quedat
sense feina
amb aquesta franja
de 40, 50
Aquests no treballaran més
no treballaran més
pot ser que n'hi hagi
un, dos, tres
que tinguin més
allò una feina temporal
La pregunta és
què fa la societat
doncs amb aquesta franja
de població
que a més
moltes vegades
té càrregues familiars
de moment la societat
i quan diem la societat
el sistema polític
el sistema social
està aturat
mirant a l'infinit
un estàtic
no sap què fer
s'ha trobat amb un problema
de cop i volta
que no l'havia
no estava previst
això no estava previst
i de cop i volta
perquè això ha sigut
de cop i volta
això ha passat
amb cinc anys
ens hem trobat
en sec
amb tot un munt de gent
que no té feina
i que difícilment
però molt difícil
tornarà al mercat laboral
a més a més
amb generacions
de gent preparadíssima
que no saben
què dir-los
és que la societat
no saben
què dir-los
en tota aquesta canalla
aquest és un problema
gravíssim
i por
hi ha coses
que no acabo
de ser capaç
de resoldre
ni de manifestar
ara hi ha
aquestes alçades
perquè som capaços
en les mateixes tertúlies
de parlar
en mitja hora
de temes
que sembla que
jo crec que estan lligats
evidentment
però som capaços
de parlar
de les grans superfícies
del que generen
de comerç
de dente
de l'Smart City
quan després hi ha
aquestes bosses
de pobresa
o aquestes generacions
sense feina
de veritat
no ho sé
i som capaços
de dir
que per la nit
sortim a la plaça
de la Fona
no sé on
i trobem allò
de gent
que està sopant
i que està
no, no
som capaços
de debatre
diferents temes
que dius
qui ens escolti
dirà
com està realment
la societat
com està
està molt molt
ara perquè no hi ha temps
però podríem lligar
totes aquestes notícies
al voltant de la pobresa
amb tota la situació econòmica
o el que jo apuntava
al principi de la tertúlia
aquesta cascada
de notícies
i amb el rescat
dels grans bancs
i amb el rescat
les indemnitzacions milionàries
parlar de 23.000
i 30.000 milions
destinats a un banc
si tot
suposo que tot té
alguna cosa a veure
que tot hi ha
alguna certa
interrelació
perquè si no hi ha
jo no per acabar
de rematar
però hem de trobar
aquest punt
en el que
el canvi
que es produeix
en determinats espais
ha de donar
com a fruit
com a mínim
un intent
perquè aquestes
generacions
puguin trobar
la seva feina
també
és una qüestió
de voluntat política
deixem-ho clar
només
és una qüestió
de voluntat política
la caixa
i fèieu dies
ho vaig comentar
caixa
deixa gent fora
al carrer
o els bancs
deixen gent fora
al carrer
perquè els hi permet
la llei
no perquè vulguin
perquè els hi permet
la llei
i financiem projectes
socials
hi ha alguna opció
política
que no vulgui
generar economia
generar moviment
i donar lloc de treball
no s'ha aprovat
no s'ha aprovat
les propostes
estan arribant
com estan arribant
jo sé que
i a més
per acabar-ho d'enredar
una mica més
hi ha una història
preocupant
que fa dies
que comencem a veure
el barri
és una història
d'arribada
a Camp Clar
parles?
bueno
als barris
i en algunes zones
de la ciutat
es queden 30 segons
el retorn de l'heroïna
recordem que en los 80
pego con mucha fuerza
justo con una crisis
i una generación perdida
més o menys com aquesta
i torna a haver-hi
i torna a haver-hi
i això és un molt mal indicador
perquè
per sort
havia imatges
que havien desaparegut
de la ciutat
i comencen a tornar
és que tenim
amplíssimes capes de joves
sense feina
sense cap esperança
de trobar feina
algunes formades
com dèiem abans
però altres sense formació
i lindada o desexpressió
exacte
jo vull confiar
que el que s'està impulsant
és de tenir endavant
tot això que abans
també comentàvem
ajudi a canviar
a canviar el cicle
en fi
senyors
ens quedem
amb aquests missatges
en una tortuga
com deia abans
el Carles
que és veritat
i les tortugues
serveixen per parlar
una mica de tot
i l'economia
em sembla una mica
ho impregna tot
la crisi
l'impacte de la crisi econòmica
d'una o altra manera
ho impregna tot
i avui també n'hem parlat
en aquesta estona
amb el Pitu Rovira
amb el Carles Tepero
amb el Joan Menchon
i amb el Jordi Collador
a tots quatre
moltes gràcies
per compartir aquests minuts
i fins la propera
que vagi bé
gràcies
bon dia