Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Abans d'analitzar el vot, potser analitzar tot el procediment i és que, clar, el context ja no cal ni referir-nos perquè és de sobres conegut, no? Per tant, res a dir.
El que sí, una mica, potser en les formes i tenint en compte el govern en minoria, probablement els processos d'informació haurien d'haver estat més extensos en el temps, en profunditat i en les formes.
Perquè, com per exemple, almenys deia la representant d'iniciativa, a veure, si no es comenten les coses difícilment pots assolir consensos.
Llavors posa de manifest el que ja havíem comentat altres vegades, que és un escenari com el 87, governant minoria, el que de moment no hi ha tambós d'emoció.
I, per tant, posa sobre la taula un fet i és que, en certa mesura, està governant, entre cometes, el PP.
Ramon.
Estic totalment d'acord amb això. És a dir, el que l'estat espanyol està governant el PP, gran part del flux, pràcticament tot el flux de diner ve de l'estat espanyol, això és indubtable,
i llavors el que fa el PP aquí a Tarragona és mantenir una consonància amb el govern de l'estat espanyol.
El fet de votar en contra d'aquests pressupostos, diria en fals el PP, vull dir, l'únic que fa és una qüestió de lògica i coherència interna i punt.
Francesc.
Sí, jo només precisaria que no és que gran part del flux vingui de l'estat espanyol, és que retorna a l'estat espanyol.
Molt bé, molt bé.
Clar, perquè és que el flux som nosaltres, en certa manera, i la gran capacitat que genera l'entorn de l'estat fa que l'estat hagi d'administrar convenientment.
Una altra cosa és el cavall de batalla del pacte fiscal o el que convingui gestionar, que aquesta pot ser una cançó de l'enfador, eh?
Sí, en qualsevol cas, i això ja que introdueixes aquest aspecte, Francesc, clar, hem de recordar que a més portem setmanes en què, en fi, en el context de crisi econòmica,
totes les administracions tenen moltes dificultats i totes les administracions esqueixen que algú els hi deu diners.
En el cas dels ajuntaments està claríssim els diners que deu la Generalitat i la Generalitat recordem els diners que reclama a l'estat.
I estem en una dinàmica en què no hi ha manera de sortir-ne, perquè, per exemple, aquesta setmana hem conegut també,
i em sembla que és un aspecte que podem comentar, ja ho hem fet en altres tertúlies,
aquesta setmana la Generalitat ja ha anunciat als ajuntaments que no tindrà diners per pagar la llei de barris,
és a dir, les inversions que s'estan fent a tot Catalunya a les diferents plans integrals.
En el cas de Tarragona ja tenim pràcticament acabat del de Campclar, però tenim el marxal de la Peralta.
Clar, la pregunta és, Tomàs, aleshores, què fa l'Ajuntament?
L'Ajuntament de Tarragona i la resta d'Ajuntaments implicats, que són més d'un centenar a tot el país,
si la Generalitat no pot pagar la seva part, que recordem és un 50%.
Bé, això és un efecte dominó, tot ben cascada, digue-li com vulguis, no?
Per matisar el tema dels pressupostos d'abans encara, en una situació com aquesta hauria d'haver la responsabilitat de tothom,
és a dir, dels que governen, dels que estan a l'oposició, i que fos una situació molt de consens en benefici de la ciutat.
Si això ara fem a la inversa, és a dir, cap al Consell Comarcal, Diputació, i així veiem tota l'escala d'administracions,
Generalitat i Govern Central, s'hauria de posar sobre la taula aquesta realitat i modificar la realitat.
Des de la pròpia legislació, que han de fer a Madrid o a Catalunya, segons les competències es caiguin,
i fer front a aquesta realitat vol dir prendre grans mesures, que fins ara s'estan prenent, però només a una part.
És a dir, no ha hagut cap detall llevat al de la paga extraordinària dels càrrecs de la Generalitat,
en el sentit de dir, bé, els càrrecs públics també se'ls baixarà un sou,
els diputats només podran cobrar el seu sou i se n'acaben les dietes i prevendes que existeixen.
Els directors generals i càrrecs de l'administració, una mica el mateix.
Si hi ha un topall a unes jubilacions de gent que potser ha cotitzat molt i tal,
perquè no pot haver encàrrecs públics, això també.
No han hagut aquests detalls i aquesta sensibilitat per part dels governants,
ni s'enprèn cap línia en aquesta direcció.
I vols dir que tot és en línia d'austeritat, de retallar...
Pels altres, però per ells no.
Per tant, una mica de detall també quedaria bé estèticament, no?
Sí, però aleshores amb el cas concret que et comentava dels plans integrals,
tu què faries la...?
Sí, perquè, clar, podem parlar dels plans integrals, dels serveis socials,
dels diners que deu la Generalitat a l'Ajuntament en matèria de serveis socials
o en els altres àmbits.
Clar, aleshores, l'administració local...
Però és que el Tomàs acaba de dir una veritat com un temple.
Vull dir, és clar, jo crec que hauríem de reflexionar sobre el que ha dit ell.
Potser no serà exacte, però hi afegeixo algunes coses més.
Al principi la intervenció està molt bé perquè parlava de transparència.
Poca transparència els pressupostos de l'Ajuntament de Tarragona,
molt poca transparència,
però és que llavors hi ha altres institucions,
com per exemple Diputació o com per exemple Consell Comarcal,
que ignorem totalment el tipus de pressupostos que tenen,
perquè allà la transparència ja és nul·la,
ja no arriba al ciutadà ni molt menys.
Ells ho maneguen i ells ho fan tot.
I llavors, quan parlem de la retallada, si ens omplim la boca de retallades,
però certament, tots aquells els càrrecs,
quin tipus de retallades s'han aplicat,
tots aquells càrrecs de confiança,
per què hi ha càrrecs de confiança en un moment de crisi,
per què existeixen càrrecs de confiança?
Per pagar favors polítics, ja ho sabem,
això funciona d'aquesta manera,
però potser ens hauríem de plantejar
l'existència d'aquests càrrecs de confiança
o bé reduir-los-hi substancialment al sou.
I bueno, podem posar exemples,
i aquí a tarda, doncs en sabem tot.
Vull dir que certament
sempre ataquem el funcionari
i pensem que hi ha molt de funcionari milaurista.
Molt de funcionari milaurista.
Francesc, quina reflexió et porta?
La falta de diners a tot arreu.
Aquesta és una evidència que tenim constatada
i, com deia ell, és un efecte dominó,
perquè, a veure,
tres anys enrere,
la situació no era semblant a la que tenim ara
i, en canvi, semblava,
o semblava, o es volia donar a entendre,
que nedàvem amb la bondó.
Home, fa tres anys,
ja hi havia signes de crisi,
però jo crec que ningú s'imaginava...
Imaginava...
Cinc anys.
Fa tres anys havien de passar totes les eleccions.
Sí.
I encara,
algunes encara han de passar ara.
Algunes encara han de passar ara.
Les d'Andalusia.
I aquesta circumstància fa que,
segons quines situacions,
encara tampoc claregin
ni es posin de manifest.
O, simplement,
l'opacitat que deia ara
aquí el company,
continua evident
en segons quines administracions públiques.
Perquè, altrament,
com es pot entendre
que un pressupost del 2012
sigui superior
al del 2011
en una autonomia
on la situació pot ser realment complicada.
Doncs s'explica només
per aquesta situació electoral, no?
És a dir,
quan el sistema polític
està basat només
en el clientelisme del vot,
les decisions
sempre estan encaminades
a intentar no esvolutar l'Arna
perquè l'Aveller
no faci una malifeta
i provoqui
una situació de pànic
o una cosa pandèmica, eh?
Perquè, esclar,
estem en una pandèmia econòmica
perquè aquesta terminologia
que s'ha utilitzat
per altres qüestions
de salut
i de virus gripals
i aquestes històries,
la pandèmia econòmica
doncs és això.
Però, esclar,
a veure,
aquesta situació
de crisi,
quan es negava la crisi
des d'estaments oficials
perquè no n'hi havia,
a veure,
el senyor Zapatero,
la sort,
entenim que els mitjans auditius
o les hemoroteques
encara són consultables,
sortosament,
i per tant
es pot intentar veure
el que es deia anys enrere.
Vull dir,
doncs no hi havia crisi,
molt bé,
doncs està molt bé,
quan veies que tothom
estirava més el braç
que la màniga.
És a dir,
quan veus que la realitat
dels sous
abans era la mateixa
que és ara
i ara és inferior
a la que teníem
perquè s'ha baixat,
els números
no sortien tampoc.
O altrament,
hi havia d'haver
una enginyeria fiscal
que...
es recorria molt
deute,
no?
No,
també.
Sí,
clar.
Però aleshores,
jo insisteixo
per aquestes qüestions
del dia a dia,
de la vida quotidiana,
en aquest cas dels terreninins,
no?
Allò,
si la Generalitat
deu més de dos milions d'euros
en serveis socials,
que mentrestant
els va pagant l'Ajuntament.
Ara,
és clar,
s'anuncien
per problemes
de tresoreria
que no podran fer front
inversions
el 2012
en el Pla de Barris,
però és que,
clar,
l'Ajuntament
ja ens diu
que la Generalitat
deu no sé quants diners
de la seva part
dels últims mesos,
també del Pla de Barris,
a Camp Clar
hi ha la part alta.
És a dir,
fins a quin punt
tot això és sostenible?
Qui té els diners?
Els bancs.
Qui ha salvat els bancs
el diner públic?
Aleshores,
a veure,
perquè aquí també...
Aleshores,
la culpa és de la banca.
Absolutament.
Ja ho hem comentat
altres vegades,
no?
Però,
si en diners públics
s'ha salvat la banca
perquè aquí no s'intervé
i el que deia al principi,
senyor director d'una banca,
vostè cobra fins aquí
i punt,
i que els diners circulen
perquè segurament
que concedint crèdits
a les petites
i mitjanes empreses
l'economia millora.
Ara,
si els restrenys
i s'estan forant el patrimoni
per avalar pagaments
que després,
quan et deuen a tu,
la llei
se la passen
pel forro
quan haurien de ser
els primers
exemplaficants.
Els que donin exemple.
Els que donin exemple
que si són 60 dies
màxim de pagament,
ah, no,
si són 300
o 600
és igual.
Clar,
així,
les coses
no funcionen.
Vull dir,
és la llei
de l'embut.
Clarament.
Francesc?
Sí,
jo crec que hi hauria...
A veure,
s'està demanant
a la ciutadania
que faci un esforç
de contenció.
S'està demanant
a la ciutadania
i els sectors mitjans
pateixen
aquesta...
A veure,
els sectors,
diguem-ne,
baixos de la societat,
ja fa temps
que la patien.
La pobresa,
l'escassetat de recursos
i la misèria.
Però és que
en aquest moment
ja ho hem
elevat
aquest llistó
a la ciutadania
mitjana.
Per tant,
ara,
la classe mitjana
ja està notant
aquesta crisi.
Molt bé.
Algú
ha insinuat
que
probablement
la crisi
acabarà afectant
a tothom
excepte
les grans fortunes.
Per què?
Doncs perquè
les mesures
restrictives
o de contenció
només afecten
fins
o des d'un
determinat nivell
cap a baix.
Aquest nivell
és una miqueta
més alt
que no era abans.
Però,
per exemple,
els bancs,
tal com ara
es comentava,
és evident
que hi ha d'haver
gestos
d'exemplificació
pública.
Hi ha
a veure,
hi ha
quotes
d'assistència
a reunions
d'estaments
públics
que avui
es podien
perfectament
resoldre
dient
doncs
això
s'ingressa,
no es cobra,
és una imatge
que dona de...
Renunciar
a cobrar dietes,
vols dir, no?
A veure,
un concepte
és les dietes,
que són
desplaçaments
i tal,
que són despeses,
i l'altre és
assistència a
comissions,
plenaris,
el que sigui,
hi hauria d'haver
un gest,
ja no dic,
i aquest gest
el ciutadà
el veuria
com una mena
de coparticipació
en aquesta crisi
en la qual
hi estem tots.
Ara bé,
els bancs
continuen
cobrant
comissions
de vices,
de llibretes
i de tal,
d'una manera
desorbitada,
fins i tot
et diria més
que han incrementat.
Sí,
les han augmentat.
Han incrementat.
Aleshores,
dius,
a veure,
on som?
Ramon,
quins gestos
creus
que necessita
veure el ciutadà
de carrer.
Gestos,
un fotimer,
i el tope salarial
és una cosa
que ja està jutjat
de guàrdia,
vull dir,
ja ha de sortir
una llei
amb un tope salarial.
Però aquesta llei
tardarà a sortir.
Per què tardarà a sortir?
Perquè en el fons
qui legisla?
Legisla en el Parlament,
Parlament format
per polítics.
Polítics que només
necessiten
un cop cada quatre anys
el vot del ciutadà.
Llavors,
durant una temporada
estan dient al ciutadà
la seva importància
de no votar
i votar-los amb ell.
Cada vegada
el ciutadà està més desenganyat
d'això
i cada vegada
hi ha més extensió.
Què passa?
Que hi ha una sèrie
de lobbies
que cada dia
estan trucant
a la porta
d'aquests polítics
perquè legislin
a favor
d'aquests lobbies.
aquí està el problema.
Llavors aquests lobbies
faran
que per exemple
no hi hagi
topes salarials,
que ells
tinguin les espatlles
cobertes
i el que no s'entén
per exemple
el tema dels bancs
és
no sé
una cosa
d'escàndol
que el senyor Rato
cobri
el que cobra
és que és un insult
un insult
i hauria d'estar
penat.
Això ho haurien
de denunciar
capellans i bisbes
cada diumenge
a missa
i que és un pecat
mortal.
Una mica
de dignitat
també.
Els capellans i els bisbes
per exemple
no ho sentit
a ningú
que digui
que és un pecat
mortal.
No ho poden denunciar
perquè són els primers
que no paguen.
Llavors clar
si ho denuncien
li diran
escolteu
doncs a partir d'ara
pagareu IBI
per exemple.
Això és una hora
també.
És que a més
totes les notícies
la veritat
és que portem
una setmana
en fi
ja portem dies
però
clar
alguns diuen
la llei de la dependència
recordem que
el nou govern
del Partit Popular
ha aprovat
una moratòria
de cara a aquest 2012
sembla que això
pot significar
que més de 3.000
terrenins
es quedin
en guany
sense ajuts
per la llei
de la dependència
aquesta setmana
la Generalitat
del Departament
de Salut
anuncia
que segurament
l'Hospital
Joan XXIII
al final
sí que podrà
obrir les 24 hores
al dia
la unitat específica
per atendre infarts
perquè
una denúncia
d'un pacient
que el van enviar
a Barcelona
ens va descobrir
que no teníem
la unitat completa
per dir-ho d'alguna manera
oberta a les 24 hores
al dia
sinó que tancava
a les 4 o a les 5 de la tarda
la qual cosa
posa en evidència
que hi ha retallades
per molt que diguin
que no
clar
aquest anunci
de la Generalitat
d'alguna manera
significa reconèixer
que els hospitals
aquest servei
està concentrat
les 24 hores
al dia
en els hospitals
de Barcelona
tornem al nus gordià
del tema d'avui
han hagut retallades
a Joan XXIII
acomiadament de professionals
tancament de plantes
quants comandaments
intermijos
han estat acomiadats
o s'han eliminat
a aquests llocs de treball
si baixa la feina
de baixar això
cap
que se sàpiga
almenys
és també una qüestió
de transparència
d'aquí sortirien
molts de diners
si ara s'anuncia
a la banca
i tornant a la banca
que Europa d'íxit
o Amèrica
perquè vaja
si qui mana
són les qualificadores
que per cert
ja fora hora
que en tinguéssim
una d'aquí
i no ens creguéssim
els altres
perquè
ja et portaria
un altre debat
però anem per aquí
per tant
ens estem considerant
tercer mundistes
doncs
si diuen
que s'ha de concentrar
a la banca
i eliminar
llocs de treball
on anem
a més atur
i com a clients
de la banca
pitjor atenció
si ara hem d'esperar
10 minuts
haurem d'esperar
mitja hora
com acabarem
doncs
potser anem al trio
dos banc
o tornarem al mitjà
sota
el coixí
és curiós
ara que parla
de les agències
jo crec que tendim
d'una manera global
cap a un govern
de tecnòcrates
a nivell mundial
a nivell mundial
és a dir
la història
però per què dius
això del govern
de tecnòcrates
és curiós per exemple
que ara que hi ha eleccions
a França
doncs rebaixin
tu creus que tenen
la intenta d'influir
en la política
i ha passat a Itàlia
i ha passat a Grècia
i ara està passant a França
o i tant
i aquí a Espanya
perquè ja es veia clar
que guanyaria el Rajoy
i ja no hi havia cap mena de problema
però si no
també hi haguessin intervingut
també diuen que alguns
dels ministres del govern espanyol
tenen aquest perfil
molt tecnòcrates
rebaixen
rebaixen la qualificació
de França
just a tres mesos
d'unes eleccions
però si em permeten
tornar a l'exemple
de la sanitat
i d'això
de la unitat d'infarts
no creuen que hi ha
fins i tot notícies
com aquesta
ja dèiem
això que el tema
dels impostos
doncs clar
està perjudicant clarament
a classes mitjanes
que això fins i tot
està generant
pot arribar a generar
una desconfiança
respecte al nostre
sistema públic
de salut
que en general
la ciutadania
fins ara
considerava
en fi
d'un nivell
de notable
excel·lent
perdoneu eh
desconfiança
crec que no
els professionals
que hi ha
són molt professionals
i la confiança
el que hi ha
desconfiança
és en la gestió
amb la gestió
potser la paraula
desconfiança
no és la correcta
però la temença
de la gent
de dir
realment
estem ben atesos
o estem perdent
molts esgraons
del nivell
de qualitat
que havíem assunit
amb la sanitat
el que la ciutadania
posa de manifest
és que
aquest concepte
de desconfiança
està més
posat
sobre
la poca
capacitat
emocional
empatia
que hi pot haver
en les persones
que treballen
a causa
del desencís
que genera
la seva
desconfiança
de l'administració
amb ells
per tant
la rebaixada
de sous
i aquesta
la ciutadania
diu
una persona
poc incentivada
amb poc
recursos
desmotivada
emocionalment
té
evidentment
una
uns inputs
també baixos
en la seva
gestió
del dia a dia
clar
és a dir
la professionalitat
és la mateixa
però la intensitat
en l'exercici
de la professionalitat
a causa
d'aquesta
diguem-ne
d'aquest
desinflament
sí sí
retallada de sous
més pressió
en la feina
això
et juga
molt
psicològicament
a dir
molt bé
si això
abans
ho podíem
fer
a mixt temps
ara
ho farem
igual
però
com que serem
menys
haurem de
fer-ho d'una
altra manera
o haurem de
fer
ningú es nega
a fer
el que ha de
fer
perquè
professionalment
ho ha de
fer
però
els recursos
que hi ha
si són
menys
s'hauran de
reestructurar
d'una altra
manera
i llavors la ciutadania
que està acostumada
a un sistema
molt
d'immediatesa
absoluta
allò que desitjo
allò que vull
clar
estem en una cultura
que
allò que volem
allò que veiem
ja ho desitgem
el volem ja
ah
aquí està
llavors
no estem acostumats
a tenir
aquest concepte
d'espera
i de comprensió
el que passa que això
segurament és aplicable
en molts casos
però aquest dels infarts
clar
genera
segurament
o pot generar
entre el ciutadà
una certa alarma
de dir
ostres
això és el mateix
canviant de registre
i em dirà
que potser la comparació
no és exactament el mateix
que
el concepte
de valors
de les coses
per exemple
si en aquest moment
jo vaig al Carrefour
poso un exemple
d'una gran
superfície comercial
i veig una persona
que
doncs es posa
a la butxaca
una poma
li puc dir
escolti
això no ho fa bé
o
el pare
que ho diu
el seu fill
això no ho has de fer
perquè això
no està ben fet
no sé què
però llavors
aquest fill
quan arriba a casa
li diu al seu pare
m'ha descarregat
tres pel·lícules
de no sé què
el seu pare
i ja sabem
que descarregar-s'ho
en aquest sentit
també és una infracció
en aquest aspecte
o pot ser considerat
una infracció
el seu pare dirà
on dia
quin fill
més espavilat que tinc
no
és a dir
fixeu-nos
en quin moviment
de valors
estem movent-nos
que no tenim
una base
molt sòlida
és a dir
cal legislar
sobre el futur
de les noves tecnologies
i la nova societat
perquè és clar
ha canviat
mira
justament ahir
l'Armand Matelart
que és un gran
mestre teòric
de la comunicació
i que era
en el marc
del congrés
que es fa aquí a Tarragona
el congrés de comunicació
i risc
i d'investigació
de la comunicació
i que el van
homenatjar
doncs
en el seu discurs
parlava justament
d'això
de dir
cap a una evolució
en la societat
no
des d'un sentit
ampli
i genèric
global
i parlava
que es va
que en molts pocs anys
s'ha evolucionat
i s'està anant
cap a això
a una societat
tecnocràtica
de vigilància
i repressió
en lloc de cap a una societat
participativa
de transparència
i en les tecnologies
en benefici
de la comunitat
com participativa
com participativa
i a més
afegia
una altra
una altra qüestió
que és important
i és
en molts pocs anys
s'ha encarregat
tot el sistema
de valors
i aquesta és
l'essència
d'una societat
sense valors
per tant
capgirem-ho
i és l'oportunitat
que
el no passaran
o convertim
el conjunt
de la societat
amb la norma
d'ara
i la gent
solidàriament
ens fem voluntaris
cooperem en càritas
en totes les organitzacions
que d'alguna manera
estan contribuint
a paivagar
aquesta situació
això sí que és veritat
que és curiós
que en una situació
de crisi
els gestors solidaris
no van enrere
sinó que van endavant
van endavant
per tant
construïm
aquesta nova societat
participativa
des de la base
i fem fora
els polítics
ineptes
perquè la societat
és generosa
en el fons
i és participativa
també
i és solidària
el que passa
que
és
incrèdula
o
cada vegada
es retreu més
perquè
tornant al tema
que dèiem
de les agències
les agències externes
qualificadores
aquestes agències externes
a vegades
són estratègies
organitzatives
d'altres organismes
estatals
per tal de
buscar
una manera
de
justificar
allò que
ells
de manera oficial
no poden fer
fet des de l'exterior
per tant
aquestes agències
en aquests moments
algunes
mereixen
poca credibilitat
i ho acaben fent
perquè aquí hi ha
al capdavant
del Fons Monetari Internacional
un que havia estat
una agència
de les primeres
que va provocar
amb tots aquests inputs
que avui
hi ha diverses qüestions
que m'agradaria
dir
en torno a això
és
que a vegades
ens quedem
amb la simple anècdota
durant molts anys
hi ha hagut
el que jo dic
la cultura del canapé
anar fent
això
en el fons
sí
són diners
però això
és l'anècdota
hi havia coses
més importants
com el tema
de les farmacèutiques
durant molts anys
hem estat
pagant
i pagant
i omplint
les butxaques
de diners
a tots aquests senyors
que tenien accions
a les farmacèutiques
i a banda
un altre aspecte
és l'administració
l'administració
perquè
no es legisla
sobretot
el tema
de càrrecs
intermitjos
directors generals
i gent
que està xupant
de la mamella
sense fer res
jo dic així de clar
és que ho haig de dir
perquè el meu psicòleg
m'ha recomanat
que vagi traient
totes aquestes coses
per no caure
ja en una depressió
xupen de la mamella
sense fer res
incompleixen
hores laborals
no m'estic referint
al funcionari
normal i corrent
no m'estic referint
a aquest pobre mil·leurista
que fa les hores
i que està putejat treballant
i disculpeu l'expressió
m'estic referint
al càrrec intermitjos
que no fa res
és que no fa res
almenys que m'expliqui
miri jo faia això
jo laburo aquests plans
no
doncs escolta
i això hauria d'estar
denunciat
pels mateixos companys
de l'administració
i ho estem callant
ja que el Ramon
ha dit que anava al psicòleg
no sé si
seriosament o en broma
però
amb tots aquests inputs
que anem remenant
des de fa setmanes
i des de fa mesos
inputs de
negatius
relacionats
amb moltíssimes notícies
i en moltíssims àmbits
de la nostra vida
sí que tenen la sensació
més enllà que ara
també parlàvem
de la solidaritat
dels gestos solidaris
moltes vegades
amb el que respon
els ciutadans
tenen la sensació
que hi ha un cert desànim
resignació
i que en fi
que la gent
escolta
està disposada
a tot
en el sentit
d'acceptar
la rebaixa dels salaris
l'augment dels impostos
tenir menys serveis
tens aquesta sensació
Tomàs?
Bueno Tomàs
o Francesc o Ramon
com vulgueu
tenen o no
aquesta sensació?
Jo cada vegada
penso que
aquest concepte
de solidaritat
generositat
i cooperació
a mesura que
la incredulitat
augmenta
pot acabar
generant
en la societat
un aspecte
retroactiu
és a dir
que tothom
es torni
cada vegada
més individualista
per això
de moment
sembla que no
o sí
Tomàs
o Ramon
la solidaritat
és una solidaritat
però mal entesa
crec jo
ens creiem que ja
és que
en Francesc
ha donat també
ho encertat
parlem de solidaritat
però no
en el fons
cada vegada
tendim més
a l'individualisme
jo m'assembla
que el desànim
també ve
en part
per la desinformació
que tenim
ens pensem
que per entrar
en qualsevol servidor
d'aquests
i entrar en qualsevol pàgina
estem informats absolutament de tot
és fals
la desinformació que tenim
fa que la mateixa societat
no es pugui mobilitzar
és a dir
amb la que cau al damunt
que no estiguem cada dia al carrer
no ho entenc
sincerament
no ho entenc
i ara no estic fomentant
manifestacions
ni magas generals
però és que no ho entenc
sincerament
no ho entenc
que
a veure
vaig al tanto amb el que dic
amb totes les que plouen
dels bancs
i tot això
vull dir que la gent
continuï confiant
en el sistema bancari
ja ho trobo bé
ja ho sé que no hi ha cap alternativa
compta
vineu de més una mica les paraules
però vull dir
és a dir
vas a un banc
i no et donen crèdit
vas a un altre banc
tampoc et donen crèdit
les empreses estan patint
la falta de liquidesa
perquè els bancs
no els donen crèdit
i no passa absolutament res
no ho acabo d'entendre
no ho acabo d'entendre
això hem de capgirar
a la societat
siguen més solidaris
més participatius
més reivindicatius
si els bancs
no et donen crèdit
buscar alternatives
per exemple
trio dels bancs
no sé si
la banca ètica
buscar alternatives
probablement
sí que se n'assabentarien
si tu et dones
de baixa
d'un mòbil
tant Python
com
igual que no t'han trucat
és a dir
si tu et dones
de baixa d'un mòbil
tornem a reproduir
o et donarem un premi
perquè hauràs aconseguit
donar-te
no perquè
és molt difícil
digues digues
perdona francès
que anaves a dir
no digues
no
que tornem a reproduir
allò que s'ha prohibit
les curses de braus
perquè
realment
semblen
autèntiques
corrides
jo crec que
els ciutadans
tenim
l'oportunitat
i la capacitat
de demostrar-nos
a nosaltres mateixos
en benefici nostre
i de la nostra
salut mental
i equilibri
de dir
primer que res
som persones humanes
som solidaris
no ens creiem
tot el que ens diguen
desenvolupem
la nostra capacitat
crítica i analítica
i per tant
protegint-nos una mica
doncs
comprem un paraigües
per a totes aquestes
informacions econòmiques
que ens rellisquen
perquè tampoc tenim
grans capitals
i busquem
com podem fer
l'apunyat del sistema
que a vegades
és tan simple
com dir
però sí senyor
resistim
són solidaris
no passaran
i ja s'ho faran
el sistema
de totes maneres
i algú ja has mandat
abans el Fons Monetari Internacional
no sé si és tan el cas
que s'ha filtrat ja una notícia
en què parla
que les previsions
pel 2012
i el 2013
a l'estat espanyol
són de recessió
és a dir, de creixement econòmic negatiu
2012 i 2013
ha sortit el ministre de Tor
dient que no
que serà el primer
i potser el segon trimestre
és a dir, és curiós
quan estan a l'oposició
quan estan al govern
com canvien radicalment
que això també
és per a totes aquestes
no?
totes aquestes
les agències de qualificació
que fan les seves prediccions
moltes vegades a la baixa
el Fons Monetari Internacional
estan mudis
les agències ja no són de qualificació
són de desqualificació
perquè l'únic que fan
és això
però clar
això
insisteixo en el tema
del desànim
de la col·lectivitat
de l'estat d'ànim
a la baixa
de la depressió
de l'assistència al psicòleg
o al psiquiatre
perquè hi ha molta gent
doncs això
angoixada
ansietat
a l'atur
a veure
és un escenari
semblant a una guerra psicològica
si voleu
per tant
buscant els referents
de les guerres
o dels camps de concentració
com ho va superar
la gent
doncs
home
tampoc
en què vellos vivir
perquè era massa bonic
i massa
però
com
pensant en que hi ha un futur
que el futur
el podem construir nosaltres
i que nosaltres
som més forts
que tots els altres
és una mica
una actitud personal
en lloc d'aixecar-te al matí
i escoltar una ràdio
que només parla
de coses d'aquestes
doncs probablement
Tarragona Ràdio
parlarà de la realitat del dia
i no d'aquestes grans coses
que ja
només sortir de casa
dius
oh hòstia
ja que dius això
Tomàs
clar
jo en més d'un dia
en aquestes últimes tartulis
he demanat alguns tartulians
si tenien algunes bones notícies
per comentar
en tindries
segur que sí
que en trobaríem
clar
tot
ho podem positivar tot
ja ho saps
que és el meu taranà
i la meva lluita
de fet
estava fent propaganda
sense que se n'adonés
del George Orwell
però tu Francesc
per exemple
trobaries una bona notícia?
home que avui és Sant Sebastia
i que és festa a la canonja
potser no?
home el francès
la bona notícia
és que té la feina
de ser director de Caritas
que és una entitat
a veure
la bona notícia
és intentar
intentar eh
perquè no sempre s'aconsegueix
intentar ajudar els altres
d'una manera
que
sigui natural
és a dir
no fer
aquesta ajuda
com un esforç
en el qual
tu et puguis dir
hosti
que bé
que bé que ho faig
que bo que soc
que no sé què
no no no no no
la realitat
ha de ser
molt més natural
intentar ajudar els altres
desprenent-te una mica
de tu mateix
perquè els altres
tinguin
allò que els pot fer falta
però també fent-los reaccionar
que han de ser capaços
d'aconseguir
el que necessiten
amb aquest missatge
ens quedem
i amb la recerca
de bones notícies
que ja ens agradaria
poder-les donar
en el dia a dia
també
en els programes
de Tarragona Ràdio
però malauradament
el context de crisi
ens ha clapar
ara i de quina manera
avui al voltant de tot això
n'hem parlat
en aquesta estona
de Tertúlia
amb el Ramon Maria Sanz
el Francesc Roig
i el Tomàs Carot
senyors
moltes gràcies
bon cap de setmana
que vagi molt bé
i fins la
fins la propera Tertúlia
molt bé
adeu
bon dia