Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
amb el laboratori visual, ara han organitzat el festival Eplec,
i per exemple, dic exemples, després ja en parlaran més,
i l'Andrea està amb el Constainer, amb l'estació creativa,
amb les ciutats creatives, és a dir, són persones que estan movent
la ciutat des de fa temps ja.
La Cristina és fotògrafa i arquitecta,
és a dir, jo crec que en aquest sentit ella ens ho dirà,
els temes de la seva fotografia tenen molt a veure també
amb la seva passió per l'arquitectura,
i en el cas de l'Andrea, doncs, ella també és documentalista
i, bé, doncs, una mica ja ens explicarà, ara els hi preguntem,
ara ja introduïm el tema de quines obsessions, diríem,
entre cometes, quin missatge, quins temes us agrada tractar
en la vostra fotografia, no? No sé si...
Cristina, va, comença tu.
Doncs, bé, com molt bé ha dit la Rosa, doncs, una mica, suposo que
la meva formació acadèmica més arquitectònica em porta a tractar,
doncs, la fotografia a través de l'espai, la llum
i que, òbviament, són dos pilars bàsics de la fotografia,
però són els que realment, doncs, treballo.
I amb aquests dos, doncs, parlo d'altres coses, no?,
del temps, del pas del temps en l'espai o amb la societat, també, no?
Jo crec que, no ho sé, per exemple, quan veig fotografia de la Cristina,
a mi, o sigui, aquest diàleg amb aquest espai, amb les cases, no?,
amb l'arquitectura, com transforma la vida, precisament,
l'arquitectura, els espais on vivim, no?, és un microcosmos...
Sí, és una mica un diàleg, no?, amb l'espai que evitem
i la gent que l'evita, no?, però no necessàriament a les fotografies
hi ha d'aparèixer la gent, no?, sinó el rastre que aquesta gent hi deix en l'espai.
I és això, una mica, el que capto, no?, a través de la llum, doncs, les formes,
una mica els pòsits aquests que va deixar la gent en l'espai.
Com l'experiència, com l'arquitectura viscuda, no?, en el sentit més viscut.
I, no sé, en el cas de l'Andrea, jo hi veia també molt la qüestió més social, no?,
de compromís social, de la dona, la immigració, no?,
aquests temes són molt presents.
Sí, doncs, en mi caso, jo partia al principi de ideas muy abstractes
i de la fotografia conceptual, i veia que muchas veces se queda un poco en vano,
se queda en un mensatge molt artístic que llega a poca gent,
i, doncs, a partir de ahí empecé a treballar,
m'impliquem molt més en temes socials.
En el centre està el tema de la mujer, la sexualitat i la immigració,
també perquè jo soc emigrante en el sentit positiu, no?,
perquè volia venir, o sigui, no?, a dir, no?, a dir, no?, a dir, no?,
i en este sentido, junto con los documentales,
pues me centro en la mujer también de Latinoamérica
y intento conectar la fotografía social con la fotografía conceptual, no?,
o sea, a través de una idea hago partícipe a las personas que retrato
de una idea un poco más allá de las cosas, no?
Teniu, no sé, podíeu explicar una mica els últims treballs que esteu fent
o coses que ja heu fet i que jo, sobretot, suposo que és veure una mica
el recorregut que teniu, però sobretot el que ara us interessa més, no?,
en aquest moment.
A veure, jo vaig iniciar una mica amb el tema expositiu,
amb espais espectaculars que ho organitza el Departament de la Generalitat
de Patrimoni i Creació, en el que justament retratava dos espais
vinculats al món de l'espectacle.
Un era el Teatre Bertrina, de Reus, i l'altre l'Auditori de Cambrils.
En tots dos espais em van deixar sola, bueno, vaig tenir la sort d'anar allí sola
i portar una mica, fer-me un meu l'espai, no?
Vaig començar a obrir finestres, portes tot el que jo podia,
i vaig estar allí, doncs, tant en un espai com en l'altre, doncs, disfrutant realment
d'aquesta experiència, no?, de l'estar allí sol davant d'uns espais espectaculars
i, alhora, doncs, poder donar-li la llum que jo volia, no?
Després d'això vaig... no sé si em donarà temps de repassar,
jo he portat aquí el guió una miqueta.
Vaig... em van convidar al Festival Eplec de l'any passat
en el Souvenir, que era un projecte que consistia en fer unes postals
sobre la Tarragona no turística, no monumental, no bonica, per dir-ho així.
Llavors, jo tenia un treball que havia estat fent durant dos anys
de l'hostal del Sol sobre l'enderroc, de l'hostal del Sol, sobre l'espera, no?,
perquè un dia vaig veure el diari que s'enderrocaria
i, llavors, a partir d'aquell dia vaig sortir al balcó, jo hi visc al davant,
i vaig començar a fer fotos cada dia.
I el dia aquell no arribava, no?, i tenia, clar, dos anys de fotografies
gairebé de l'hostal, que tenia un munt de material
que no sabia què n'havia de fer, i clar, em va anar molt bé
la proposta aquesta del souvenir, perquè realment va coincidir
el souvenir amb l'inici de l'enderroc.
Llavors vam omplir Tarragona de postals de l'hostal del Sol
i, a més, ho repartíem amb postalers, com si fossin per vendre
pels turistes.
Va resultar que les turistes no ho compraven,
però la gent de Tarragona sí que les agafava i va a casa d'algú
i me'l trobo all'hi enganxat a la nevera, no?,
i és una cosa, doncs, que...
S'ha de factori no veure que realment una feina que has fet
està present en les cases, no?
Després, no ho sé, a nivell d'escola,
jo he de dir que fa dos...
Bueno, encara no he acabat l'escola.
Vaig matricular a l'escola d'art fa tres anys i encara no he acabat.
Ara estic a punt d'acabar.
La setmana que ve, entregaré el projecte final.
I a l'escola he fet diferents treballs, no?,
i, no ho sé, en tot cas destacar un de retrats
de la meva família, de dones.
La meva família és una família de dones.
Llavors vaig trobar molt adient que per un treball
que havia de fer de retrat, agafés, doncs,
des de la meva àvia, doncs, a les tres filles que té.
Després, ma mare...
O sigui, som tres germanes,
les meves cosines també són tres, no?
És com una sèrie que repeteix tres, tres, tres, no?
I al final tenia tot el...
Una sèrie màgica, així.
Sí, quan ho vaig veure, no?,
amb paper imprès i gran, doncs,
realment va ser molt interessant per mi,
per la meva família, no?
I què més?
I ara, actualment, bueno, ja l'any passat
em vaig presentar a la beca aquesta Carles Mani,
que és l'Ajuntament de Tarragona,
i me la van donar exa-eco amb la Núria Rion,
per un treball que vaig anomenar
públic privat ocupat,
que tractava sobre tres arquitectures residencials
de la Peralta, del segle XIX.
Eren tres palaus, no?,
que havia viscut sempre gent adinerada,
i, doncs, com es vivien en l'actualitat, no?
Què passaven en aquestes tres arquitectures?
I vaig anomenar públic privat ocupat
perquè una era Casa Canals,
que és la que tothom coneix, la Casa Museu.
El privat era una casa d'uns particulars
que tenen força diners,
que es preocupen per mantenir, doncs,
les pintures dels sostres, els terres,
i que hi van, doncs, el cap de setmana o per vacances.
I l'ocupat perquè és la...
és que el pobre, no?,
i és el palau aquest que té un ús així com més estrany, no?,
una mica per l'arquitectura que l'acompanya, no?
Llavors, a través d'aquest treball,
he iniciat un altre treball,
que és el que estic fent ara,
sobre diferents palaus,
o no vull dir palaus perquè estic obrint el camp a cases,
habitatges de la Peralta, no?,
una mica que mostren una arquitectura d'una època,
més aviat del segle XVIII, XIX,
però com es viu avui en dia, no?,
què passa dins d'aquestes cases.
i una mica, doncs, veure
que és l'entorn que tenim immediat,
però que no el veiem normalment, no?,
i una mica mostrar aquests interiors
i veure què passa.
Amb això estic ara.
Molta ragonina, no?
Sí, sí.
Molt de la part alta.
Bueno, en mi caso, parto un poco de...
O sea, cada vegada me doy més compte
de la responsabilitat de l'artista en la societat, no?
En estos momentos complicados, más que nunca.
i, doncs, en aquest sentit,
en aquest sentit, com deia antes,
de fer partícipe i protagonista
a les persones que retrato,
hi ha un bon exemple que està en la estació de autobuses
que he fet en conjunt amb Maria Besas Fèrer
i amb el Salva por Ego,
que era gent de paso.
Montàvem ahí un estudi
i els que passaven se apuntaven
i el molt sorprendent ha sigut
que se lo passaven molt bé.
O sea, que venien ells con ganes de posar, no?
I encara es pot veure, no?, la exposició.
Sí, sí, sí, està ahí encara.
I, de hecho, ara mateix
jo crec que és dels espacis d'arte
més recordats de Tarragona.
Segur que sí.
Sí, sí, sí.
Bueno, entonces,
jo acabo de fer mi segon llibre d'autor
en las montañas de Austria,
no tiene tanto que ver con Tarragona,
y estoy a punto de partir a Bolivia
ahora para rodar un documental
con parteres indígenas,
y voy a seguir un poco la línea de la fotografía
que las mismas protagonistas
van a rodar partes del documental.
Y, bien, hay muchas más cosas.
Cara al futuro también hay una idea
que justo estábamos ayer comentando con Rosa,
que queremos hacer un spot artístico,
publicitario de Tarragona,
muy diferente de la parte alta
y del patrimonio,
con la bailarina Emma Garau,
que es tarragonense
y está ahora mismo en Canadá,
y, bueno, llevar el patrimonio
de otra manera al exterior, ¿vale?
Y en este sentido, con estos tiempos complicados,
pues vamos a también intentar
a buscarnos la vida de otra manera
y hacer, participe también al ciudadano
en este proyecto,
o sea, que puede decidir un poco sobre ello
y también patrocinarlo, claro.
Molt bé.
Tinc una curiositat.
Us coneixeu abans?
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Coneixeu i fins i tot
les relacions allò,
no sé si professionals,
si havíeu coincidit en algun projecte,
però ho dir com a pregunta,
la gent que esteu en el món de la fotografia
aquí a Tarragona,
us moveu en els mateixos ambients.
Puedo decir una cosa
que es la razón por la que me quedé yo
en Tarragona,
que es,
aquí hay un ambiente,
creo,
que único,
y espero que ahora en estos tiempos
no se pierde,
que hay una historia
de que todos los creativos
que están viviendo aquí
da igual la disciplina
que están haciendo,
hay un espíritu
de hacer cosas juntos
sin envidias
o otras tonterías,
¿no?
Y en este sentido
creo que es único,
muy diferente,
por ejemplo,
a la capital,
a Barcelona,
a Madrid,
y todo eso.
Y bueno,
ahora mismo estábamos juntos
en el Overt,
que era un grupo de trabajo
para el Centro de Art,
en el grupo de Art Emergent,
sí,
con ideas.
Sí,
¿y a Bonroyo, Cristina?
Sí,
una mica el que ha dit
l'Andrea,
sí.
És important,
no?,
que això,
doncs justament
que la gent
que ens movem
fent una mica
d'activisme
en aquests àmbits,
doncs no,
doncs això,
estem units
i jo crec que la mida,
o sigui,
Tarragona té una mida
prou bona,
no?,
per conèixer'ns tots
i fer...
Ara una va dir,
no?,
que Tarragona
té aquesta característica
de la mida,
no?,
i del clima
i d'aquestes condicionants
així,
que són propicis,
potser,
aquesta relació
1.0,
no?,
diríem,
i també tenim la connexió fora,
no?,
és a dir,
que això penso
que també és una ciutat
que la fa...
Diuen que és una ciutat
amb molt potencial
en aquest sentit,
no?,
i relacionat amb això
jo volia fer una pregunta
de...
Vosaltres creieu
que Tarragona
realment és una ciutat
potent en fotografia,
o sigui,
per exemple,
aquí s'organitza
el Festival Escant,
serà,
per exemple,
un dels moments importants
dintre del que és la capital,
per exemple,
no?,
que bé,
ja sabem,
això també ho volia dir,
ja sabem que el moment
és un moment complicat,
però, bueno,
s'ha de d'anar posant en valor
tot això,
i la fotografia penso
que és una de les coses
que potser sembla,
no?,
que Tarragona
estigui una mica
despuntant
en aquest sentit.
Tu creieu realment així?
Creieu que...
Té motiu que l'Escant
es faci aquí
i que sigui
un moment important
de fotografia?
o...?
Sí,
a veure,
jo crec que és potent
perquè justament
hi ha gent molt potent
en fotografia,
no?,
i no ho sé,
no se m'aconeixen noms,
però vull dir que
és potent
perquè hi ha molta gent potent
i també perquè,
bueno,
també té un passat,
no?,
no sé,
la Galeria Fòrum
o altres col·lectius
que han treballat
perquè realment
la fotografia a Tarragona
sigui important.
Sí,
bueno,
jo penso,
que sí que hi ha,
això comienza un poco
antes també
en la educació,
o sea,
la Escola d'Arts,
per exemple,
i ara hi ha altra escola
que també la encuentro
molt bé,
la CEI,
sí que potencien
la creativitat
i els joves,
sobretot,
y bueno
hay iniciativas también
de hacer historias con
niños a la calle, con la
Casa Lamig, por ejemplo, historias así
y seguramente, o sea
lo que has dicho tú
Chantal Grande y David
están haciendo un trabajo increíble
durante todos estos años
y se han mantenido, ¿no? y muy firmes
y por eso el scan
parte de aquí, trae gente
de fuera y bueno
potencia lo que hay aquí también
en este sentido también
sí que es un poco único
¿Creus que té una repercusión
l'escan de fuera? Sí, sí, sí
eso sí, totalmente
I dóna oportunitat, diríem, a gent d'aquí
Bueno
Això potser és un, si em permeteu
és un, a veure, no punt feble
però sí que potser s'hauria de fer una miqueta més
de força en aquest sentit
que fos més, la gent hi podés
participar més en el festival, és que la gent
d'aquí em refereixo, no? Ja, no sé
vaig estar l'any passat a l'emergent de Lleida
i realment el visionat de portfolis
que es fa, hi havia molta gent d'allà
es veu moviments, es veu que la gent s'implicava
i potser és el que trobo a faltar una mica
en el festival, és que el scan d'aquí, no?
El que la gent d'aquí s'impliqui
o sigui, siguin fotògrafs o ja sigui
la societat o la ciutat
En este sentido había
durante los últimos años
el off-scan, no?
Que era un poco potenciar la gente d'aquí
i el que jo crec
en tots els àmbits
el futur està en l'espai públic
totalment
tanto que sigui
de part de la fotografia
com...
o sigui
en aquests temps
tots ens hem d'ajuntar un poc més
doncs
la ciutat és de els ciutadans
i l'art també
i ho han de sentir un poc més així
han de sortir de les aules
i de les iglesies
perquè no és nada elitista
Treure la fotografia al carrer
Ah, ja està
Sí, sí, sí
I el vostre treball el podem veure en algun lloc?
O sigui, ara ho dic
perquè estem parlant
i la gent no pot
ara s'està fent una idea mental
si no és que no ha vist les vostres fotos
Bueno
Hi ha algun lloc on puguem veure
o on ho puguem veure aviat, diríem?
Sí, bueno
hi ha diverses maneres
en mi caso
hay que ir o a Áustria
o a Salamanca
que está ahora mismo en una galería
o a México
que está pronto ahí
pero en Tarragona
en la estación de autobuses
sigue esta exposición
y hay una otra iniciativa
que estoy iniciando
que se llama
El Estudio Alterado
o sea, alterado
y alterado arriba
que es mi estudio
y también sirve como galería
y ahí quiero iniciar
exposiciones de otros artistas
también, ¿no?
un poco
El Espai Privat
que es oberto al público
Doncs jo
ara mateix
estic en fase
una mica
d'inici
i encara no
ara mateix
no tinc ni pàgina web
ni...
Ara fa poc
vam poder veure
l'exposició que vas fer
amb motiu de l'opening
Sí, no
he anat fent coses
però ara mateix
no tinc res així
Perquè l'ús de les xarxes socials
com el veieu
per la fotografia
pot ser
de les xarxes
i de l'espai internet
Ara ja s'està veient
un moviment
de molts artistes
que aprofiten aquest espai
per mostrar-se
i fins i tot
per fer el seu
book, diríem
de presentació
Yo he sido
siempre muy purista
porque venía
de la escuela antigua
y entonces
al principio
me costaba mucho
aceptar
las nuevas maneras
de sacar fotos
hasta con el móvil
pero hoy día
todo es válido
y sobre todo
las xarxes
creo que son
más importante
que nunca
y lo veo más
por ejemplo
en Latinoamérica
o sea
hasta en los
más pequeños pueblos
en la selva
hay internet
y la gente
sube ahí
sus mensajes
tanto políticos
como sociales
como artísticos
y llega a un público
que antes
era imposible llegar
en este sentido
es absolutamente
es fantástico
vamos
Cristina
creo que es
important
i necessari
una mica
de quarts
els temps
que estem vivint
molt bé
això
bueno
jo només
tindria
una última
pregunta
per a elles
que seria
diríem una mica
aquest lema
com ens transforma
la cultura diaria
com us transforma
vosaltres
la cultura
dia a dia
és a dir
de quina manera
us influeix
com a persones
i si us
canvia
diríem
com a persones
i com a col·lectiu
si és que us identifiqueu
amb algun col·lectiu
diríem
sí
a veure
jo
no sé
si em transforma
o no
però el que està clar
és que em dóna vida
la cultura
i
perquè entenc
que la cultura
ens defineix
com a societat
i com a individu
i per tant
crec que és important
i necessari
per lliure
i no es pot prescindir
d'ella
perquè
l'altre dia
una amiga
em comentava
però
això no és necessari
i discutia
amb aquest tema
i em va
saber
em vaig quedar
com
clar que és necessari
òbviament
tothom
estableix
les seves necessitats
d'una manera
o d'una altra
però li vaig comentar
tu has provat
de viure sense cinema
sense música
sense lectura
sense imatges
dic
és que hi hauria
un silenci tan gran
que seria
doncs
un avuiador
i
bueno
en mi caso
yo lo respiro
cada día
y
no me lo podía imaginar
de otra manera
y
en colectivo
aquí
con Kunsteiner
con Ciutats
Creativa
ojalá
que
encontramos
la manera
de realizarlo
el arte
en colectivo
todavía és més
interessant

como continuar
con el rec
aquí con Ciutats
i con otras
y con otras historias
yo creo
veus de dones
joves
fotógrafes
que avui
ens han servit
per encetar
aquest recorregut
que ens portarà
durant tot l'any
per justament
a plegar aquí
els estudis de la ràdio
artistes
i creadors
o creadores
com la Cristina
i l'Andrea
Rosa
alguna cosa més?
no
fotografia avui
imatge per començar
amb els rarafons
del Festival Escant
un referent
a tot Catalunya
o ara estava pensant
en una exposició
fantàstica
que crec que es va inaugurar
la setmana passada
de Joan Funkoberta
d'aquells referents
de la fotografia
a nivell català
i a nivell internacional
i que podem veure
aquests dies
a Tarragona
Cristina Serra
Andrea Inde Harmer
moltes felicitats
molt bona feina
i molta sort
que us vagi molt bé
gràcies
moltes gràcies
Rosa Gomes
fins la setmana que ve
moltes gràcies
que vagi bé
adeu
Gràcies
Gràcies
Gràcies