...
Aquesta és la sintonia de l'Eines
que fem cada dimarts des del matí de Tarragona Ràdio
i amb el suport de la CEPTA de la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona.
Un espai de divulgació sobre el món de la formació professional,
els cicles formatius,
cada setmana amb un centre com a protagonista.
I avui els protagonistes són especialment alumnes
de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona.
Alumnes, tots ells, han estat guanyadors o finalistes
dels Premis Taronja,
que s'atorguen els millors projectes finals.
Ara ens explicaran en què consisteix això dels Premis Taronja.
Saludem Marcel Blazquez,
ell és coordinador d'activitats
de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació.
Marcel, molt bon dia.
Bon dia, moltes gràcies.
Ell ens ha acompanyat ja en altres ocasions en aquest espai
i, com dèiem, tenim tres representants,
tres alumnes o exalumnes que ja han acabat
i que han estat guanyadors o finalistes de Premis
gràcies als seus projectes.
I a més, amb diferents branques.
Ens acompanya Xavier Parés,
finalista dels Premis Taronja del Cicle de Fotografia.
Xavier, molt bon dia.
Bon dia.
També el Sebastián Fernández,
finalista dels Premis Taronja del Cicle de Gràfica Publicitària.
Bon dia.
Molt bon dia.
I també tenim entre nosaltres Mireia Magra.
I ha presentat un projecte,
candidata del Cicle de Junyeria,
per tant, a ser finalista en els Premis Taronja
de la propera edició.
Mireia, també, molt bon dia.
Bon dia.
Doncs, Marcel, primer que res,
hem d'explicar això.
Què són els Premis Taronja?
Mira, els Premis Taronja,
que han arribat a la tercera edició,
tenien com a finalitat
mostrar a tot el col·lectiu de l'escola
el treball que s'estava fent
pedagògicament
en els diferents cicles.
Llavors, és una manera que vam entendre
que podria estar bé,
perquè alumnes d'altres cicles
veiessin el que fan els alumnes
quan acaben en altres cicles
que ells no han cursat.
Era fer una espècie de festa un dia
on s'allibressin uns Premis,
que són més honorífics,
que no pas...
no hi ha una cerimònia molt seriosa,
sinó que el que intentem
és que els alumnes
que han presentat projectes
primer els exposin,
els exposin a l'escola
i els puguin veure,
i després sí,
un reconeixement
amb aquells projectes
que hem considerat excel·lents,
donant-los la categoria de finalistes
o donant-los el premi,
en aquest cas,
al projecte que ha tret la millor nota.
Llavors, és un dia
que el dediquem una mica a això,
als projectes finals.
I aleshores,
aquí intervenen projectes
de tots els cicles
que s'imparteixen a l'escola?
Sí.
Es fa una selecció
de tres projectes
de cada cicle
i un d'aquests tres projectes
és el que es considera
com a guanyador.
Recordem els cicles,
ja ho hem parlat
en altres programes,
però val la pena
recordar ràpidament
quins són els ensenyaments
que s'imparteixen
a l'escola.
A l'Escola d'Art i Disseny
de la Diputació de Tarragona
s'imparteixen
cinc cicles formatius
de grau superior
d'Arts Plàstiques i Disseny.
Són els de Gràfica Publicitària,
és a dir,
Disseny Gràfic,
el d'Il·lustració,
el de Fotografia Artística,
Joieria Artística
i el cicle d'Arts Aplicades
al Mur,
que normalment
l'anomenem com a pintura
o disciplines pictòriques.
Aleshores,
aquests projectes
entenc que són
obligatoris.
Es presenten els premis
com una motivació més,
però clar,
són projectes
que formen part
del propi ensenyament.
Sí,
és una part important.
Pensa que és el 50%
de la nota final
que s'obté
a l'expedient acadèmic
de cada alumne,
és el projecte final.
Hi ha dos cursos formatius
i un tercer curs
on el que es fa
és el projecte final.
És el que,
en aquests moments,
s'ha entregat,
s'entrega cap al desembre
en primera convocatòria
i en segona convocatòria
al mes de març.
És a dir,
tenen dues convocatòries
que es podeu entregar,
però dediquen
un curs acadèmic
només al projecte final.
Ha de ser una síntesi
una mica de tot el que hem après,
tot el que hem fet
en aquests dos anys
de cicle formatiu.
Aleshores,
també perquè la gent
ens entengui,
clar,
quan es presenta el projecte
ja hi va als Premis Taronja,
l'alumne ja no hi és a l'escola.
O sigui,
encara està fent el segon...
No, no.
O sigui,
el projecte final
s'acaba segon
i es matrícula
el tercer curs
amb el projecte.
Amb el projecte.
Amb el projecte específicament.
Amb el projecte específic.
Per tant,
els nostres convidats avui
encara estan
esteu fent classe.
No.
No, esteu ja només
amb el projecte.
Ja hem acabat tots.
No, ja l'hem entregat.
Ja està tot entregat
i ja tot acabat.
Els Premis Taronja
són els Premis
dels projectes
de l'any anterior.
I en aquest cas
tenim el Javier
finalista
en el Premi de Fotografia.
De Fotografia Artística.
Què vas fer?
Bé, jo vaig plantejar
un projecte
una mica diferent
als que s'havien fet
altres anys
perquè
així com
com bé diu el Marcel,
el sigle que vaig fer jo
era de Fotografia Artística
i jo vaig intentar
fer un projecte
una mica més professional.
Jo vaig crear
una empresa
de fotografia
i vaig dividir
el projecte
en dues parts.
Una part més teòrica
que era el pla d'empresa
com crear l'empresa,
estudi de mercat
i tota la paperassa legal
i una part més gràfica
o més artística
que era un portfoli
on jo ensenyava
doncs
quines aptituds
tenia com a fotògraf
i quines feines
podia desenvolupar.
I em vaig desmarcar
una mica
de la basant
tan purament artística
d'obra
amb un contingut més
no sé,
exposable
o diferent.
Vaig anar una mica
més a la part pràctica
també perquè jo
després
la meva idea
és crear
la meva pròpia empresa
tot i que ara
està la cosa
una mica fotuda
però
jo ja vaig voler matar
dos ocells
d'un tiro.
Treure'm de damunt
el tema
de projecte final
i a més apostar
en una cosa
que després
ja em servís.
Tingués una aplicació pràctica.
Exacte,
jo buscava una aplicació
pràctica.
Pràctica, pràctica.
I que té l'experiència?
I molt bé,
l'experiència molt bona.
L'experiència molt bona
me vaig posar
una mica
en un jardí
perquè jo em pensava
que seria una cosa
senzilleta
però clar
al muntar aquesta mena
d'empresa
jo vaig agafar
cinc o sis especialitats
fotogràfiques
i es va acabar
convertint-ho
en un projecte
on a dintre
hi havia
cinc o sis projectes
diferents
perquè cada especialitat
la tenia que fer
el màxim
de bé possible
i això
em feia
que m'hi tingués
de destinar
molts esforços
però molt bé
perquè jo
vaig adonar-me'n
de les possibilitats
que tenia
de les limitacions
que tenia
i em vaig posar
molt a lloc també.
I quan parles
de cinc o cinc
especialitats
especialitats
que vols dir
és a dir
que vas plantejar
aquest projecte
d'empresa
fotogràfica
amb cinc o sis
variants
exacte
jo vaig plantejar
l'empresa
i després
les especialitats
fotogràfiques
podria ser
des de fotografia
d'arquitectura
passant per moda
passant per retrat
macrofotografia
publicitària
clar
cada una
d'aquestes especialitats
no es tractava
de fer una foto
es tractava de fer
una bateria de fotos
i seleccionar
la més bona
i això feia
que cada
petita especialitat
exigís
el 100%
i aquí
veies
les teves limitacions
per exemple
en el meu cas
a mi
la fotografia
d'estudi
i la fotografia
d'arquitectura
la tenia bastant
dominada
però que era
retrat
i fotografia
de moda
va ser
el repte
més gran
perquè és
el que em costava
més
enfrontar-me
a retratar
gent
diguéssim
en canvi
en espais
estava molt còmode
i de tot plegat
de tot el projecte
el més difícil
la part econòmica
més la part
de creació
la part de creació
va ser complicada
perquè a més
jo vaig intentar
fer un projecte
molt fet per mi
a mi m'agrada molt
treballar jo
i fer les coses
manualment
molt artesanalment
però al mateix temps
m'ha donat molta satisfacció
en canvi
la part econòmica
o la part de paperassa
va ser una part
que em va deixar esgotat
perquè vaig arribar
al punt
que la vaig fer
perquè formava part
del projecte
però jo tinc clar
que si tingués
de muntar una empresa
m'aniria a buscar un gestor
jo no estic per fer números
vull dir
és una cosa
que se t'escapa
a més
com que les ells
van canviar molt
cada dos per tres
són coses diferents
clar
de totes maneres
clar
t'ha servit d'experiència
exacte
perquè si realment
ara vols muntar
com a mínim ser
el que puc fer
i el que no puc fer
i el que pots delegar
i el que haig de delegar
i des del tipus de fotografia
què és el que més
t'agrada?
jo tiro molt
molt cap a la fotografia
d'arquitectura
cap a la fotografia
de publicitat
de producte
molt cap a una fotografia
crec jo
des del meu punt de vista
i des de la meva experiència
no sé si és
cert o no
però per el que jo he viscut
una fotografia
en què els coneixements tècnics
són molt importants
per poder realitzar la fotografia
i això
permet que em desmarqui
una mica
de la gran fotografia
amateur
que també competeix
contra els professionals
avui en dia
hi ha moltes càmeres
tothom té una càmera
i tothom es veu capaç
de fer una boda
o de fer un bateig
fer quatre fotos
i fer un petit llibre
que el pots demanar
ja sabem
milions de pàgines web
on pots fer tu el catàleg
en canvi
una fotografia
d'arquitectura
o de producte
on has de saber
il·luminar
has de tindre
uns mínims equipaments
és una fotografia
molt més professional
i jo em dirigeixo
més cap a aquest sector
està clar
que si en surt una boda
que és el que dona diners
la faré
vull dir
en aquest món
t'has de prostituir
com dic jo
i has d'acceptar-ho tot
si vols viure
però jo
tinc preferències
com tothom
què vols dir
que el tema de les bodes
és el que
les bodes mou diners
sí
les bodes mou diners
els batejos mou diners
està clar
tot això mou diners
el que passa
que bueno
es tracta d'anar-se fent lloc
i agafar
la seva especialització
el reportatge social
una boda
no és de ser reportatge social
disciplina fotogràfica
que s'ha de controlar
i el fet
que havia de ser finalista
dels premis
encara t'ha estimulat més
sí
el fet de ser finalista
dels premis
ha fet que valorés
molt més la feina
que havia fet
perquè he vist
que no només jo
li he donat importància
sinó que també
ha agradat a l'altra gent
i això és una cosa
que sempre agrada
el Gb Parés
com dèiem
ha estudiat el cicle
de fotografia
el Sebastián Fernández
el cicle
de gràfica publicitària
i ell també ha estat
finalista
Sebastián
dels Premis Taronja
explica'ns el teu projecte
el meu projecte
va ser una marca corporativa
de la meva ciutat natal
que és Medellín
Colòmbia
i jo volia
donar a conèixer al món
aquesta altra cara
que no es veu
a més a més
la gent només ve
el que és
el narcotràfic
violència
i de més
jo he viscut allí
molts anys
quasi
tota la meva vida
i això
em feia mal
em feia molt de mal
i volia això
donar a conèixer
tots els aspectes bons
de la ciutat
que la gent no ho sap
i no ho coneix
i com vas fer el treball
d'alguna manera
com vas començar
on està l'origen de la idea
que això m'imagino
que d'explicar una idea
per ràdio
deu ser com difícil
sí
però bueno
a veure
van ser sis mesos
en què t'inspires
d'alguna manera
bueno
van ser sis mesos
que clar
jo no sabia què fer
de projecte
i dic bueno
se'm va il·luminar
el de la meva ciutat
i vaig dir bueno
que millor no
que és una cosa
que coneix
i de més
i així va començar tot
jo crec que
que ha sigut
una cosa així
molt
molt de repente
però quan estem parlant d'això
perquè la gent ens entengui
estem parlant bàsicament
del disseny d'un logo
i ja està
no
va molt més enllà
expliquem-ho doncs
doncs mira
una marca corporativa
una marca turística
doncs clar
a més a més
del logotip
de l'imatge
clar
té molta papereria corporativa
mapes
flyers
banderoles
no
i de més
o sigui
tot el que veiem aquí
a Tarragona
vale
tot el tema
d'informació turística
els
els puestos
d'informació
i de més
papereria
diguéssim
de l'ajuntament
és un treball
molt molt
excel·lent
i aleshores
tu fas un logo
i després
això té
diferents aplicacions
en tot el material
aquest que comentaves
correcte
pàgina web
sí
més que res
és això
papereria corporativa
pàgina web
informació
al turista
diguéssim
la vaig enfocar
molt molt
a gent jove
el turisme jove
de motxilla
saps
i era la meva idea
no
perquè la ciutat
de Medellín
el turisme
que té
és molt
d'empresaris
i d'universitaris
no
és una mica
pionera
en tot el tema
de medicina
Sudamèrica
i demés
i clar
volia que
la gent
que
volés
anar allí
fos una gent
més jove
més d'anar
als museus
a veure edificis
que hi ha un munt
de coses històriques
o sigui
que la ciutat
dona molta cosa
hi ha molts jocs
per veure
o sigui
que
i què apareix
una lletra
unes lletres
un perfil
d'uns monuments
quins colors
apareixen en el logo
a veure
Medellín
es destaca molt
per ser
es diu que és la ciutat
de l'eterna primavera
tot l'any
tenim 20 graus
o sigui
que s'està molt bé
i això
és el que em va inspirar
una mica
és un logotip
molt colorit
és com una flor
d'alguna manera
una mica abstracta
però
això no
volia
crear una mica
d'això
d'un clima càlid
de flors
perquè
importem moltes flors
exportem
que diga
i
i això
va ser la idea
una mica
central
i dius
que la teva ciutat
no té
imatge corporativa
o no tenia
no
tant com
pel turisme
no
suposo que
l'ajuntament
i demés
té
lo seu
però
com a imatge
per vendre al món
no
perquè
clar
la següent pregunta
és
t'has posat
de contacte
amb l'ajuntament
de la teva ciutat
natal
doncs mira
ho volia fer
tinc
esta matilleta
que està allí
té
un amic seu
que treballa allí
i demés
però jo crec
que això
és una cosa
lenta
i demés
però bueno
la idea
la tinc
m'ho va dir
la meva tutora
del projecte
i bueno
perquè tu creus
que podria ser
perfectament assumible
bueno
s'haurien de fer
molts canvis
perquè clar
jo ho vaig fer
d'una manera
molt
el que et dic
molt enfocada
a un públic jove
jo crec que
clar
la ciutat voldria
una gama
d'edats
més àmplia
però bueno
jo la ve
viable
el balanç
el treball
de la feina
feta
estàs content
igual que li preguntàvem
abans al Javier
molt
moltíssim
és molt satisfactori
després de tant
de curro
que tenim
veure el projecte allí
massa més exposat
i que
ho veu molta gent
no
això és molt satisfactori
i veure que això ha funcionat
i que l'ha gustat
i l'agrada a la gent
no
sí
perquè a més suposo
que ser finalista
doncs encara dóna més
sí
molt més
molta més alegria
no
molta
gràfica publicitària
aleshores
perquè clar
si parlem del cicle de fotografia
la gent
en fi
ho enten de seguida
amb totes les variants
que ja ens ha pogut explicar
el Javier
aquest cicle formatiu
què estudieu?
bueno
a veure
tenim moltes rames
perquè el disseny
clar
la gent
a vegades no sap
el que és el disseny gràfic
s'imagina que és
jo què sé
molta gent me pregunta
però què fas
és que tot el que veus tu al carrer
absolutament tot
és disseny gràfic
pràcticament
doncs bueno
fem una mica de tipografia
l'hem de dominar molt bé
fem projectes
una assignatura de projectes
que és
això del món laboral
va molt enfocat
un client et demana alguna cosa
també fem
bueno
vam fer una mica de pàgina web
de disseny web
dibuix artístic
clar
una mica
tens que saber
de tot
de tot una mica
i què és el que més t'agrada
ara que has acabat els estudis?
personalment
ara estic molt posat
amb el disseny web
m'agrada molt
és un
és un món complicat
crec jo
però bueno
que si et poses
i a més a més
és el futur
del disseny
clar
el disseny pres
és molt bonic
m'agrada també molt
el tema de revistes
i demés
que és maquetació
però el disseny web
jo crec que és el futur
i estic molt
molt ficat
el Sebastián Fernández
doncs ha estudiat
gràfica publicitària
i la Mireia Magra
que la presentàvem al principi
ella ha estudiat jolleria
i ha presentat
ha fet ja el projecte
i tu aniràs
a la propera edició
dels Premis Taronja
explica'ns una mica
perquè es pot explicar
no?
el projecte
no és secret
no, no, ja no
digues
doncs ja he fet un culleret
de plata
majoritàriament
i llavors
també hi ha
com a petites formes
d'or
unes ratlles
llavors
és tot unes
tres rodones
de plata
cada una
d'un tamany diferent
que va de més petita
a més gran
i tot unit
amb un fil de plata
llavors
la primera seria
la tanca
que és una rodoneta
doncs més petita
després seguit
hi ha una
més d'una forma mitjana
tota de plata
amb una ratlla
de color
bona d'or
i després la més gran
és una
tota una
una esfera
més gran
de plata
amb bany d'or
i al centre
hi ha la bastra
de color blau
amb una línia
i el que li dona
ja més vida
diguéssim
és la llum
que dintre
és una joia amb llum
molt bé
en què t'has inspirat
per fer això?
jo m'he inspirat
una mica
en l'evolució
que tenim cadascú
a la nostra vida
doncs comencem
de petits
anem anant
agafant unes formacions
i fins a
fins a arribar
l'objectiu
que tenim
a la vida
i després
hi ha l'últim
la llum
que representa
que si no tenim
llum interior
no podem créixer
no podem fer
les coses
que ens agraden
i que ens proposem
i les metes
que fem a la vida
i t'ha costat molt?
sí
o
què és més difícil?
potser la primera idea
i després?
desenvolupar la idea
el que més
perquè agradi
i després
com que hi havia
el mecanisme aquest elèctric
doncs això és el que
m'ha costat més
perquè la tanca
és invisible
no hi ha
no hi ha
interruptor
estàs contenta
ara que
això ho ha vist
molta gent
o queda molt de moment
no
encara
en la teva
intimitat personal
ho han vist
doncs els de l'escola
els alumnes
i professors
i després
doncs ara
quan s'ha d'exposar
al públic
i que la gent
digui la seva opinió
també
i això ja anirà
als Premis Taronja
però clar
ja seran
a finals d'aquest any
no?
sí
al desembre
al desembre
tu ja estàs acabant
aleshores els estudis
o ja has acabat?
ja he acabat
ja has acabat
i què tal?
quina valoració fas
de la teva estada
a l'escola?
jo molt bona
perquè vaig començar de zero
perquè jo vaig estudiar escultura
i llavors
doncs
això
he après moltíssim
tant de taller
com de dibuix
com de tot
ja tenia una base
però l'he desenvolupat més
i què és el que més t'agrada?
a mi el taller
a mi el treballar
a mà
i feina artesana
i
clar
ara el món professional
és especialment complicat
i suposo que
en aquest món
de les arts
i amb els cicles
que hi ha tan diversos
en el que s'estudia
a l'escola d'art i disseny
és complicat
però
hi veus possibilitats
i estàs treballant
ja en algun lloc
què és el que t'agradaria fer?
a veure
jo ara estic buscant feina
de jolleria
però
això és ja buscat
i si s'han de fer fires
si s'ha d'exposar
en qualsevol lloc
que és tirar endavant
i no perdre mai l'il·lusió
perquè jolleria
estudies jolleria
què representa?
això
aprendre a fer
tot tipus de joies
tot tipus
sí
sí
i quines són les més complicades?
o
no
és depèn del disseny
i jo
el combinar
el metall
amb l'alabastre
doncs
és una mica
un repte
perquè
les formes
els encastats
l'alabastre
és un material
molt tou
i és una mica complicat
però al final
si tens ganes
sempre te n'en surts
per cert
Marcel
de tots aquests cicles
que estem comentant
fotografia
gràfica publicitària
jolleria
hi ha més alumnes
molts més alumnes
és a dir
hi ha molta diferència
pel que fa a la demanda
o
si fa o no fa
sí
bé
els cicles de fotografia
i de gràfica publicitària
tenen
una oferta
tenen una demanda
més gran
i per tant
també tenen una oferta
des de l'escola més gran
hi ha dues línies
una al matí
i una a la tarda
i el cicle de jolleria
és una mica variant
no sabem exactament
quina és la llei
que marca
quan hi ha més demanda
o menys demanda
però té una línia
per a la tarda
però bueno
està en un moment estable
i no hi ha una explicació
al cas de la jolleria
bueno
jo suposo que
la fotografia
o el disseny gràfic
tenen com una visió
més professionalitzadora
és a dir
hi ha com un perfil
més professionalitzador
al darrere
sembla que hi hagi
com més àmbits
on hi pot haver
on es pot encabir
un dissenyador
o un fotògraf
la jolleria
evidentment
és el taller
de jolleria
també hi ha una part
de jolleria comercial
però potser no té tant
aquest visionant
d'una professió clara
tot i així
cada vegada
hi ha més gent
que està combinant
la seva professió
i els estudis
de jolleria
i estem contents
perquè s'ha estabilitzat
bastant la matrícula
afegim un quart alumne
al programa
a l'Eines
que s'ha incorporat
ara
que és la Patrícia Pérez
Patrícia molt bon dia
hola molt bon dia
ella
ha presentat
un projecte
final
del cicle
d'il·lustració
d'il·lustració
i ja et vas presentar-lo
finalista
en aquests últims
Premis Taranja
sí
ha sigut finalista
d'aquests últims
Premis Taranja
i explica'ns el projecte
jo he fet unes il·lustracions
d'un conte
que es diu
el Nicolo Peste
va sorgir
amb la idea
de l'últim treball
que vam fer
amb la Rebeca
a l'escola
es va proposar
el tema
de l'il·lustració infantil
i bueno
el vaig desenvolupar
fins al final
diguéssim
aquest conte
una il·lustració infantil
perquè la gent
ens entengui
vol dir
posar-li dibuixos
a un text
correcte
i com es fa això?
bueno
en principi
bueno
tens
t'ho donant el text
llavors bueno
està
el lleieixes
el fragmentes
per parts
i una mica
doncs bueno
vas
més o menys
doncs vas fent
imaginar
el tipus d'il·lustració
bueno
s'ha de fer
bastantes il·lustracions
dibuixar molt
que tot quedi
que quedi bé
que quadri
llavors bueno
en principi
després
el més difícil
és traure els dibuixos
i la idea
un cop
d'això
doncs bueno
és desenvolupar la tècnica
i bueno
i amb llibertat absoluta
sí
ho dir perquè clar
si el text
d'alguna manera
clar
la il·lustradora
en aquest cas tu
t'has de compaginar
t'has de combinar
no
amb un text
que ha fet una altra persona
correcte
aquí
la relació entre
l'autora del text
i l'autora de les il·lustracions
en el cas del projecte
he tingut llibertat absoluta
pel tema
bueno
que és
he fet jo
i no he
col·laborat
diguéssim
amb l'escriptor
ni res
llavors
he sigut totalment lliure
de vegades
suposo
quan treballes
amb editorial
i això
doncs sí que tens
algunes pautes
que has de
seguir
però bueno
en aquest cas
he pogut disfrutar
perquè
i com definiries
les teves il·lustracions
bueno
és una mica
el meu estil
jo crec
bueno
és una mica
naïf
no?
que dic jo
una mica així
boig
no sé
boig?
què vols dir?
que no són
gaire realistes
és bastant
no sé
com explicar
no sé
és bastant
naïf
no tinc il·lustracions
realistes
és bastant
no sé
no sé
no sé
no sabria
com explicar
no sé
què suposa
o què has suposat
per tu
ser finalista
bueno
et fa molta il·lusió
no penses
tu vas fent
el teu projecte
i mai saps
com
no sé
com pot arribar
tu veus
les teves il·lustracions
i bueno
ets amb els companys
i tots fan
serveis magnífics
o sigui
no saps
i quan te diguen
que és finalista
doncs fa molta il·lusió
molt de temps de feina
home sí
uns
uns quatre mesos
una cosa així
tens que desenvolupes
totes les imatges
mires que tot quedi bé
bueno
pintar
i tot això
uns
uns quatre mesos
i aquest sigle formatiu
d'il·lustració
per il·lustrar
per peta amb l'expressió
els nostres oients
per il·lustrar-nos a tots
què estudieu
bueno
a l'escola
t'ensenyen
molt
el tema tècniques
de pintar
per dibuixar
t'ajuden a
doncs a imaginar
com expressar les coses
perquè clar
que totes aquestes coses
quan tu dibuixes
si t'agrada dibuixar
doncs dibuixes
i no saps ben bé
i t'ajuden molt
doncs amb aquests temes
perquè clar
el tema de com s'han de
com quedaria bé una imatge
el tema de composició
tècniques
i tot això
doncs ho toques tot
i el balanç
del teu pas per l'escola?
jo estic molt contenta
jo li donaria
bueno
un nou
per no dir un deu
i bueno
fa llàstima
quan acabes
és com
ostres
es fa curt
sí?
sí
el Sebastián
fa que sí amb el cap
sí
també?
molt
l'últim dia
el dia que vam fer
els premis
quan vaig marxar
ja era com
bueno
ja s'ha acabat
i
ostres sí
em sap greu
però bueno
hem de continuar ara
no?
tot el tema professional
i a veure com ens va
tu en el teu cas
també el teu pas
per l'escola
tens la sensació
en acabar
que realment
vas triar
els estudis que volies
i que
i que n'has après
que n'has après molt?
sí
jo des de molt jovenet
ja sabia que volia estudiar
que era dicent gràfic
i bueno
i més
i ho vaig fer aquí a Espanya
que em fa més il·lusió
i
a mi
m'ha deixat
bé
només coses bones
bones
i en realitat
com era el que volia fer
em sento realitzat
com a professional
encara em falta molt
i em queda molt per aprendre
però bueno
a poc a poc
molt content
i en el teu cas
Xavier?
de fotografia?
jo he quedat molt content
de l'escola d'art
també
jo hi vaig estar més temps
que ells
jo vaig fer-ho
amb 5 anys
jo vaig haver de fer
un curs
inicial
per accedir
als cicles
de gra superior
un curs pont
que es diu
per fer unes proves
d'accés
i després
segon curs
de fotografia
jo me'l vaig dividir
en dos cursos
el vaig poder dividir
en dos
perquè jo treballava
i estudiava
en aquell moment
i no m'interessava
treure'm les assignatures
sense adquirir
els coneixements
jo ho vaig fer primer
primer vaig anar
molt a sac
però quan vaig acabar
primer
me'n vaig adonar
que hi havia coses
que no hi havia aprofundit
i a segon
ja m'ho vaig
com
m'ho vaig prendre
amb més dedicació
per poder adquirir
més bé els coneixements
però jo estic encantat
de l'escola d'art
a més
he tingut
molt bona relació
m'he implicat moltíssim
està fotut a tot arreu
perquè a més
està ficat
al consell econòmic
està ficat
al consell escolar
vull dir
he tingut molt bona relació
amb tots els professors
i jo ho trobo a faltar
trobo a faltar
a l'escola d'art
tot i que sempre que puc
m'escapo a fer alguna cosa
quan fan algun curs
monogràfic
quan fan altres tallers
fora
de l'oral i l'actiu
si són interessants
jo m'hi apunto
tot i que l'oferta
a vegades és una mica baixa
però bueno
és on t'arriba
l'escola d'art
vull dir
arriba on t'arriba
ojalà n'hi pogués haver més
d'oferta
perquè el que passa
també molt amb els cicles
no sé si ells
estan d'acord amb mi
és que toques moltes coses
amb molt poc temps
i el que després seria
molt d'agrair
seria si hi haguessin cursos
on te poguessis aprofundir
en coses
que durant tot el curs
no pots aprofundir
com si fossin cursos
de postgrau
o màsters
especialitzats
com si fossin petites
masterclass
com el cas de fotografia
si no has pogut
aprofundir molt
en fotografia de plató
doncs fer un curs
només de fotografia de plató
o certes hores
o cridar un professional extern
perquè també et doni
alguna visió més externa
o més professional
això és una cosa que
des del meu punt de vista
i escoltant
molta gent
de l'escola d'art
és una de les coses
que trobo que falta
però clar
els recursos de l'escola d'art
arriben on t'arriben
i es fa el que es pot fer
Mireia
i tu
de jolleria
també fas un balanç
satisfactori
positiu
entre mig del curs
es van anar fent cursos
com d'engastat
o de diferents
tocar diferents materials
com el vidre
o la sorra
o alguna cosa d'aquestes
i bueno
també són curs
però
és el que hi ha
de moment
fins que no estigui més
també estaries en la línia del Javier
que valia la pena tenir més
més possibilitats
de formació
Sí
un curs d'especialitat
d'alguna
assignatura concreta
Marcel
aquest és l'emplaçament dels alumnes
molt bé
molt estimat
Estava pensant
mentre deien això
que potser és que també
les especialitats artístiques
clar
és un món
en què gairebé
en fi
tots els mons
podríem parlar
molts professionals
necessites formar
i és desitjable
però segurament
en aquests
encara més
Sí
jo crec que la paraula
que surt una mica
és la intensitat
és a dir
que aquests dos cursos
són molt intensos
i realment
quan ells acaben
tenen la sensació
que falta una mica més
des dels docents
també
és a dir
que quan veus
que els alumnes
comencen a disfrutar
del que fan
i comencen a fer les coses
amb un criteri molt clar
comencen a tenir
un llenguatge personal
com han dit ells
és quan marxen
i dius
ostres
potser ara
un tercer curs
un quart curs
però ve una mica
de la història
d'aquests estudis
aquests estudis
ara estan en un règim
que s'anomena especial
se sap molt bé
entre la universitat
i els cicles formatius
venen d'un pla de 5 anys
que s'ha hagut d'adaptar
a dos anys
per tant
és molt molt molt intens
i dona la sensació
una mica aquesta
des de l'any passat
que programem
el maig i el juny
cursos d'especialització
dins de les possibilitats
que té l'escola
una mica
per donar
resposta
amb aquesta inquietud
dels alumnes
que han acabat
intentem també
patir una mica
pels exalumnes
no oblidar'ns d'ells
quan ja han marxat
intentar organitzar
exposicions
on els projectes finals
per exemple
de pintura
d'arts aplicades al mur
puguin tenir viabilitat
en aquests moments
als serveis territorials
de la Generalitat
de Tarragona
hi ha una exposició
dels projectes finals
de l'any passat
a la sala
de joventut
de l'Ajuntament
hi ha una exposició
de joieria
on es poden veure
els projectes
del curs passat
i projectes finals
i una mica patir
per això
pels exalumnes
és a dir
que la seva formació
no s'acabi
entenem que
d'alguna manera
han començat
la seva formació
tenen una primera titulació
però intentar acompanyar-los
amb cursos
que els puguin ser interessants
amb especialització
amb el que els convingui
Entenc aleshores
de tot el que hem estat parlant
que a més el dia
que feu la festa
dels Premis Taronja
us trobeu tots
Sí
Tots alhora
Sí
A l'escola també
amb aquesta intensitat
que hi ha
a vegades
no hi ha aquest contacte
entre diferents cicles
i alumnes
ja que venen al matí
ja que venen a la tarda
es tanquen els seus tallers
Ara us anava a preguntar
perquè clar
tenim un de fotografia
un de gràfica publicitària
una d'il·lustració
i una de joieria
que aparentment són mons
que sí que potser
es toquen en algunes coses
però que també són
bastant diferents
i per tant
no sé si teniu
moltes oportunitats
de barrejar-vos
en Xavier
Moltes no
Molt poques
I seria bo?
Molt poques
Jo crec que seria molt bo
a més
actualment
vulguis o no
amb l'era digital
tot s'acaba barrejant
una mica
perquè jo he fet fotografia
però he fet coses
d'enginy gràfic
no he fet coses
d'il·lustració
perquè no m'ha donat temps
però també m'és agradat
potser combinar
la fotografia
amb l'il·lustració
o no ho sé
vull dir
són disciplines
que actualment
així com abans
eren molt artesanals
i cadascú
es dedicava a lo seu
avui en dia
s'entrellassa
tot moltíssim
i el fet d'estar
en tan poc temps
no et dona
peu
a poder
fer coses
interdisciplinars
jo vaig tindre la gran sort
que és el que et deia abans
que m'ho vaig poder
partir tres anys
jo parlava amb gent
dels meus cursos
i clar
jo el tercer any
tenia adquirit
tots els coneixements
del segon any
i clar
anava molt més relaxat
podia aprofundir
molt més en les coses
però hi havia companys meus
que anaven
de cul
parlant
clar
perquè
perquè no dones a l'abast
i si estàs treballant
encara menys
per això
es fa una mica complicat
interactuar
amb altra gent
tot i que pot ser
molt enriquidor
però també
després tens por
perquè dius
si ara m'enriqueixo massa
m'agafarà el toro
i no podré acabar el que tens d'acabar
vull dir que
és una mica fotut
pel tema de temps
però això sí
seria genial
poder interactuar
a més enriqueix moltíssim
Patrícia
sí
opines del mateix
penso del mateix
has trobat a faltar
potser més contacte
amb altres
sí
sí
perquè a vegades
hi ha molts projectes
o moltes idees
que aniria bé
jo crec que s'hauria de fer
a vegades
com trobades
entre diferents disciplines
de l'escola
per fer projectes en conjunt
perquè crec que
hi ha moltes possibilitats
de fer coses
molt maques
extraordinàries
diria jo
jo crec que sí
que estaria bé
que
que hi hagués en alguns moments
o algunes trobades
que poguéssim
o
no sé
de fet
poder
alguna manera
de juntar projectes
amb altres
o sigui
amb altres categories
diguéssim artístiques
crec que seria bastant
enriquidor
i interessant
Mireia
sí sí
igualment
igual estic conforme amb tots
carai
sí sí
falta temps en tot cas
el que passa és que a les coses
falta temps
Sebastián
sí també
tu creus que es podrien barrejar
algunes
sí no i és que
jo crec que és necessari
perquè a veure
diguéssim
jo parlo del món del disseny
no
nosaltres teníem una assignatura
de fotografia
però bueno
és molt
molt per damunt
diguéssim
clar
arriba un client
i vol un catàleg
diguéssim
de
jo què sé
de roba
clar
potser jo hauria d'acudir
a un fotògraf
no
jo tinc unes bases mínimes
però bueno
entonces
jo crec que
has d'acudir amb un fotògraf
t'ho demano
és que és això
no
i el mateix
si em demana una il·lustració
clar
jo acudiria a una il·lustradora
per més que m'agradi dibuixar
crec que per això
és una mica
hauria sigut molt bo
això
una mica de barreja
entre tots els cicles
jo què sé
fent una jornada
un dia
però bueno
per veure també
el que fan ells
i els altres
perquè és que ho necessitem
aquest món de les arts
jo crec que
necessitem una mica de tot
i dels coneixements
de cadascun
avui els quatre alumnes
que ens acompanyen
de l'Escola d'Art i Disseny
de la Diputació de Tarragona
estan abocats
al món professional
i en fi
en aquest context
de crisi
i de notícies negatives
gairebé per tot arreu
m'agradaria saber
quins són els seus
quin és el seu estat d'ànim
quines són les seves previsions
i amb quin greu d'optimisme
afronten
doncs això
la vida
la vida laboral
la vida professional
vinga va
Patrícia
l'última que ha arribat
tu com ho veus?
bueno
està complicat
en aquests temps
a més el tema
d'art
no és un
diguéssim
no són professions
que estiguin com a molt valorades
o molt
és complicat
però bueno
jo penso que
oportunitats n'hi ha
de fer coses
realment
si tens ganes
de fer coses
es poden fer moltes coses
i mai se sap
no ho sé
en principi
jo tinc molts projectes
a poc a poc
vaig fent
i convergint ara amb treball
perquè desgraciadament
s'ha de treballar
però bueno
penso que
amb paciència
jo soc bastant optimista
jo penso que sí que hi ha oportunitats
i que s'han d'aprofitar totes
Mireia
en el camp de la jolleria
en el camp de la jolleria
jo em sembla que hi ha moltes sortides
tant com he dit abans
en fires artesanes
o hem ficat un negoci
de jolleria
junt amb el taller
en botiga
i si no
doncs anar a treballar per algú
que la gent també
deu necessitar gent
per fer les seves obres
i les seves peces
Què t'agradaria més
de totes maneres
treballar per algú
o muntar-te el teu propi negoci?
Al començament
agafar experiència
tant cara al públic
com amb taller
i a la llarga ja es veurà
però amb il·lusió
i amb ganes de fer les coses
i proposar-te uns objectius
jo crec que les coses se fan
Sebastián
com ho veus?
Jo estic amb la Cristina
jo crec que
que ara
si qualsevol
al World
es fa un logotip
és el que s'estalvia
la gent no valora molt
la feina que fas
molt poca gent
i bueno
ara mateix
el dia d'avui
hi ha molts professionals
poca demanda
però bueno
jo tinc la sort
que estic treballant
de lo meu
i poc a poc
Tu ja estàs treballant?
Sí
en el teu sector
en el teu àmbit
i bé?
Sí, content
abans ho parlàvem amb el Marcel
és
de mica en mica
d'aprenent coses
i clar
puliéndote un poco
però
molt content
Javier
tu què?
Tu que ja havies fet
el projecte d'empresa
jo busco feina
realment
estic buscant feina
jo
estic buscant feina
si em surt de fotografia
doncs
de fotografia
i si no
no perquè
com deien els companys
s'ha de viure
i s'ha de
s'ha de guanyar diners
s'ha de generar diners
això no treu
que vagis fent projectes
clar
fer projectes
t'omples molt la boca
però no et dona de menjar
és molt maco fer projectes
però si no te'ls paguen
altruístament
pots fer moltes coses
l'interessant
és poder-te professionalitzar
amb el que tu has triat
per estudiar
i això és lo difícil
lo difícil
és professionalitzar-te
però bueno
si tens ganes
i et mous
doncs
se poden anar aconseguint coses
la cosa està fotuda
i a més
jo
havent fet el projecte meu final
que era la creació d'empresa
el que està fotut
és crear una empresa
més que no pas
buscar feina
buscar feina
pots tindre la sort
de trobar una feina
on te sigui
amb qui sigui
i si no són unes
seran dues
i col·laborar en diaris
en el meu cas
o el que faci falta
el que fotut
tant en el meu camp
com en qualsevol camp
artístic
o qualsevol professió
avui en dia
és crear una empresa
crear una empresa
suposa molta burocràcia
pel que realment
després pots acabar-ne traient
vull dir
has d'estar
molt ben establert
has d'haver creat
molt de nom
has de tenir les coses
molt clares
per apostar
per una cosa així
crec jo
en el meu cas
acabem
Marcel
un cop escoltat
els alumnes
exalumnes
ja
quin comentari
quina reflexió
et porta
ells s'han preparat
ells han tingut
una especialització
i són gent capaç
a part de la il·lusió
que manifesten
per fer les coses
capaç per afrontar-se
a qualsevol projecte
que se'ls proposi
en cada un dels seus àmbits
per tant també
s'ha d'entendre això
que en moment de crisi
prescindir
de l'especialització
no és segurament
el millor recurs
per cap empresa
ni per cap professional
ni per cap
institució
que vulgui
d'alguna manera
tirar endavant
els seus projectes
presentar-se
públicament
o presentar-se
davant
de la ciutadania
per tant
que entenguin
que ells
han fet una especialització
i que ells
d'alguna manera
s'han de presentar
com a professionals
del que han estudiat
davant d'això
bueno
comencen
no?
jo diria
que no perdin
les ganes
de formar-se
encara
que tot i que a vegades
econòmicament
les coses
no estiguin bé
no deixin de fer projectes
no deixin de fer coses
perquè és el que donarà viabilitat
a les seves carreres professionals
i que disfrutin
del que fan
que això encara
ho poden fer
i tant
i que l'escola farà el possible
perquè hi hagi més cursos
perquè puguin venir
per no perdre el contacte
menys
exposicions
que l'escola
continua sent d'alguna manera
un centre d'activitat
i això
però també és veritat
que les retallades
sempre venen cap a la mateixa banda
disciplines artístiques
per això
per això preguntava
avui als nostres convidats
disciplines
que intentem
la vessant més humanística
de les persones
i que en canvi
són les primeres
que patim
també a vegades
retallades
Així acabem
aquestes eines
d'avui
a la sintonia de Tarraona Ràdio
avui els protagonistes
han estat
la gent de l'Escola d'Art i Disseny
de la Diputació de Tarraona
gràcies al coordinador
d'activitats
el Marcel Blavquez
Marcel
fins la propera
fins la propera
i moltes gràcies
per convidar-nos
fins al proper programa
i especialment
agraïts avui
els testimonis
d'aquests quatre
exalumnes de l'escola
finalistes
en diferents categories
d'aquests Premis Taronja
el Xavier Parés
del cicle de Fotografia
el Sebastián Fernández
del cicle de Gràfica Publicitària
la Mireia Magra
del cicle de Jolleria
i la Patricia Pérez
del cicle d'Il·lustració
tots quatre
que us vagi molt bé
molta sort
en aquest món professional
i felicitats
pels vostres projectes
gràcies
gràcies
així acabem avui
l'eines d'aquesta setmana
gràcies
gràcies
ben
Fins demà!