Comencem la tertúlia d'actualitat d'aquest dimarts
11 de desembre, saludem a dos de tres contartulis.
Avui ens acompanya amb els advocats de Javier Climent.
Javier, que tal, bon dia.
Perdó, perdó, perdó, perdó.
Perdonat, Javier Escudé.
És que ara parlàvem de Javier Climent, que és l'arquitecte,
com saben, del Teatre Tarragona,
perquè justament volíem parlar a la tertúlia del Teatre Tarragona,
l'advocat de Javier Escudé, que ens acompanya.
Bon dia.
Bon dia, benvingut.
Tenim un arquitecte per avui,
avui sí que tenim un arquitecte, que és el Pablo Ibáñez.
Pablo, que tal, bon dia.
I de seguida suposo que s'incorporarà també l'advocada Anna Bozalongo,
que també compartirem amb ella la tertúlia d'aquesta jornada.
Deien que parlàvem del Javier Climent
perquè parlàvem de l'obra del Teatre Tarragona,
que avui s'inaugura.
Avui és una de les previsions importants d'aquesta jornada.
No s'hem parlat molt d'aquest teatre,
que avui fa la posada de llarg,
amb aquest espectacle que podran assistir-hi
a algunes de les persones que estan convidades.
Un espectacle que servirà per obrir un teatre
que ha tingut un seguit d'anys d'obres
que ara veu la final de la recta, diguéssim, veu la llum
i que no sé d'entrada què en pensen
de poder tenir un gran teatre,
un gran teatre, perquè és això,
tenir un gran teatre a Tarragona amb 700 places,
en fi, un teatre que permetrà que es puguin fer,
per exemple, òperes d'aquí a la ciutat,
que fins ara no...
Ja m'agradaria, ja m'agradaria que,
i m'agradarà, veure que hi ha,
primer de tot, que se celebren espectacles de qualitat,
i, en segon lloc, que hi hagi un caliu ciutadà
com perquè li doni aquest ajopluc
i, en segon lloc, perquè hi hagi una demanda,
hi hagi una demanda de ciutadana per poder-ho utilitzar-lo,
perquè molt me temo que aquest teatre que finalment tenim
i que, per tant, hem de brindar
i hem de felicitar'ns tots plegats
de tindre un equipament cultural d'aquest calibre,
molt me temo que fins ara només ha servit
perquè, paulatinament, cada vegada que hi havia eleccions,
s'hi posava la primera pedra, s'obria la primera porta,
s'assenyalava el primer passadís,
però després, en portes fora,
allò es tancava i ja no servia de res.
Brindo perquè tingui una llarga vida
i, a més a més, una amplíssima i potent vida cultural.
Bé, hi ha que celebrar que per fi s'hi ha fet.
La veritat és que sembla raro que una ciutat com Tarragona,
que almenys és capital de algo,
no t'hi hagi un teatre adecuat.
I aquest no lléga a ser adecuat.
Estamos parlant que el metropol té 500 plazes
i aquest té 700.
Estamos parlant de capacitat,
poco més.
Lo que sí se millora bastante és el escenario,
que ja parece que el escenario és més grande,
se poden fer més obres i de més qualitat,
però com deia, esta mañana,
en una entrevista que es ha posat aquí en la radio,
de danza,
lo único que pedían és que ara
se va a poder saltar un poco més.
O sigui, no se van a fer grandes danzas,
sinó un poco més grandes
de les que se hafien en el metropol.
Esto seguramente nos va a pasar con todo.
Las obras de teatro,
pues en vez de cinco actores
vamos a poder poner siete, ocho.
Lo de las óperas pues serán reducidas,
pero yo creo que si se podía haber hecho,
la ciudad debería tener un teatro
con un poco de categoría.
Y la prueba la tenemos en Lleida,
que tiene en su lonja,
donde caben más de mil y pico personas,
y donde se pueden hacer óperas, obras.
No se harán muchas,
porque no tiene capacidad suficiente,
pero sí al menos alguna
que sea representativa
y que pueda llamar la atención
de los ciudadanos.
Deixi'm saludar l'Anna Bozalongo,
advocada, Anna,
què tal, bon dia.
Hola, bon dia,
perdoneu el retard.
Perdonada, eh?
Estem parlant del Teatre Tarragona,
que avui s'inaugura,
ara parlàvem amb ells això,
que no sé què en pensa d'entrada
que tinguem aquest gran teatre de la ciutat.
A mi m'encanta,
a més a mi m'aporta molts bons records,
perquè jo estava molt acostumada
a anar al cinema allà,
quan era petita,
i de fet ahir el vaig veure,
el vaig veure al diari
i vaig recordar molt,
m'agrada molt,
a mi m'agrada molt els musicals,
m'agrada molt anar al teatre,
jo vaig molt sovint a Madrid,
i bueno,
doncs m'agradaria que vinguessin,
tant de bo que vinguessin bones obres aquí,
tot i que he sentit el Pablo,
que diu que no hi caben massa gent.
Jo la setmana passada
veia anar a veure El rei León,
i bueno,
tant de bo que vingués aquí, no?
El que passa és que no sé
si hi haurà públic suficient
per aquestes grans produccions, no?
Bueno,
però és que el público
també lo vas haciendo
conforme tú vas poniendo obras.
El problema aquí en Tarragona
és que, vamos,
desde que yo estoy aquí,
yo no he visto ninguna obra
porque no ha habido ni teatros,
ni lugares, ni nada.
Entonces,
estamos desacostumbrados.
El que tiene un poco
de interés cultural,
o nosotros tenemos que ir
a Barcelona,
a Madrid,
o a algún sitio
un poco interesante,
¿no?
Quizás cuando veamos
que las cosas están aquí,
que se puede ir aquí,
pues a lo mejor vamos.
Home,
de fet,
el Metropols
està sempre de gom a gom.
Sí,
però no deixa de ser
una sala parruquial,
que dic jo,
eh?
Sí, bueno.
O sigui,
això és la vincula expressió.
Està molt bé
com a recuperació
d'un espai,
anem a dir,
arquitectònicament interessant
per les restes
que hi ha de lluillol,
etcètera.
Està bé,
però allò és un espectacle
per portar els nens
de l'estonac,
o de los que d'acord,
o on sigui,
i anar a veure els pastorets
amb les mamás
i les tietes,
i està bé,
no?
Sí.
Però no deixes de ser.
No, no.
Tenim un referent
molt a prop d'aquí,
que és Reus,
i n'hem d'aprendre molt,
n'hem d'aprendre molt.
I jo l'altre dia,
ara,
abans de començar la tertúlia,
ho comentàvem,
que fa poc van celebrar
els 125 anys,
em sembla que del seu aniversari,
i van muntar-hi un festorrio,
no?
En el sentit
que la gent llogava
vestits d'època
i anaven,
però tristament
estem en una ciutat
en un moment
de retallades econòmiques,
i no van poder representar
al 100%
l'òpera
que es va inaugurar
ara fa 125 anys,
de manera que només
hi havia la música
i poca cosa més,
per tant,
sopranos,
i això,
no n'hi havia.
Aquí ens faltaria veure,
jo,
a vegades,
hem anat a Reus
i hem vist
que quan feien obres
importants,
amics d'òpera
de Sabadell
o el que sigui,
veies la gent de Tarragona
com anava a Reus.
Sí.
Bé,
doncs,
home,
ja m'agrada
d'aquesta,
anem a dir,
competència amb Reus
perquè,
ojalà,
aquí s'estimuli
la competència
i aquí hi hagi
obres de qualitat,
no?
Molt me temo
que serà una caixa
de sabates
molt maca
però buida de contingut
i això
és una vergonya
perquè la societat,
o sigui,
ja han de ser
arriesgats,
han de tindre
lideratge,
han de ser ambiciosos
i els polítics
d'aquest país,
que en aquest país
m'en refereixo a Tarragona,
han d'apostar
per buscar
els mecenes
necessaris
perquè aportin
obres de qualitat
i la gent s'enganxi
i estigui orgullosíssima
de tindre un teatre
a Tarragona
que funcioni.
i és el moment oportun
per a elli,
perquè és quan tenim més diner
i podem disponer més
per actos culturals.
si això s'hagués fet
fa 15 anys,
lògicament,
potser hauríem tingut alguna
posibilitat.
ara, a veure...
És extemporània,
és extemporània,
però no ho tenim.
I ara què tenim
que fer?
Com a la tabacalera?
¿Tenem que fer
com al Banco d'Espanya?
La tabacalera,
el Banco d'Espanya
és una cosa
que tenim
des de fa moltíssims anys
i està totalmente
abandonat
i perdut.
És una autèntica vergonya.
I menys mal
que mentre s'han col·locat
les butaques
que estaven
guardades
perquè no tenien lloc
per guardar-les
i ara estarien comprates.
Suposo que això
devia estalviar
tot a la tabacalera.
Perquè aquí,
quan no sabem què fer,
tot s'ha de tabacalera.
Senyor alcalde,
senyor alcalde,
necessito un local
per jugar
per l'associació
de parxís.
Cap a la tabacalera.
I la tabacalera
té molts mils
metres quadrats
preparats
per ser
ciutat de justícia,
per poder ser...
I és una autèntica vergonya.
És prova
de la mediocritat
dels polítics
d'aquesta ciutat.
I ho lamento molt
perquè molts d'aquests
polítics que estan aquí
són amics meus.
Però la política
que fan
és mediocre.
O ja li agradaria
tindre això a Reus.
Reus,
ja li encantaria
tindre tot això.
Tindre el mar,
tindre la Rambla,
tindre el Banc d'Espanya,
que per cert
el tenen
i no els va costar
un duro.
El tenen,
és el Museu Vilaseca.
Ja els agradaria
tindre la tabacalera.
Avui,
a Xavi ha vingut
amb allò
que a Riller,
però vostè
ha dintre a Tarragona o no?
És a dir,
vostè
ara no anirà a Reus,
no anirà a...
No, no,
jo estic aquí,
arrelat aquí
i vull que Tarragona
aprengui
i sigui
una ciutat potent,
perquè ho pot ser-ho,
però necessitem
lideratge,
que passa que hem nascut
una mica ja
una mica escapçats.
Totes les ciutats
tenen o tindran
l'AVE a peu
de carrer
i nosaltres
hem d'anar
amb un descampat.
I és una vergonya
i vas allà
i fas els conills.
I això és una vergonya
per la gent que hi ha
i això ho hem de denunciar-ho.
No sé qui va ser
l'artífice d'això
o com és
que no es va fer cap vaga.
Els polítics diuen
no, jo em planto aquí,
jo escolti,
jo com alcalde
això no ho firmo.
Tothom ho va firmar
i tothom es va pensar
que allò seria
hi hauria hotels
hi hauria residències
i escolti,
allò fa pena.
Autèntica pena.
No ens ho mereixem
els tarragonins això.
Està pràcticament igual.
Vostè anava a deixar anar a Madrid
a mirar el Tret Tarragona
a veure l'espectàcul.
Acostuma anar-hi, sí.
Acostuma anar-hi a Madrid.
M'agrada una vegada a l'any
m'agrada anar-hi, sí, sí.
Que el rió
i el rei León
costa un paston, eh?
L'entrada o no?
Anna, és que sí?
És que sí?
Doncs porten un de temps
sempre, eh?
I és preciós, és preciós.
A mi m'ha encantat
veient-me les meves nenes
i m'ha encantat.
M'ha encantat, sí, sí.
Però m'agrada, m'ha agradat
els musicals
i per això tan de bo
que aquí a Tarragona
n'hi haguéssim.
Sí, m'agradaria.
Però mira, el Liceu,
que era la lineta
o la perla de la corona,
no?
El Liceu,
també han baixat automàticament
perquè, clar,
quan va néixer
va néixer
com a conseqüència
que la burgesia
volia un lloc d'esbarjo
per ells
i molt bé
van fer una obra d'art.
Després,
això es va tindrar
amb l'incendi
i tota la sèrie
d'esdeveniments
i van entrar
totes les empreses
que pagaven
Acbar,
Gas Natural,
Finosa,
totes aquestes empreses
tenien el seu palco.
Ara això ha baixat
tan picat
perquè els pressupostos
no
i la Generalitat
i l'Estat
han tingut que baixar-ho.
I ara,
pràcticament,
pràcticament,
el Liceu...
I els consumidors,
que és el que diu el Pablo.
El Liceu,
a no ser que baixin els preus,
els que són els artistes
que ha quedat també
a mitjans tintes
i justament
en aquest moment
és quan tenim nosaltres,
o sigui,
en un mal moment tenim,
un teatre
perquè necessitarà
injectar-hi activitats,
no?
I tindrà...
Hombre,
el Liceu ha tenido
un periodo
de acomodación
a les circumstàncies.
Han baixat moltíssim
la calidad
de totes les obres
que han representat.
I hi ha gent
que es ha dado de baja
perquè per a veure
certes tipus d'obres
no vas a un sitiu
com és el Liceu.
Llavors,
me parece que aquest anyo
han vuelto otra vegada
a repuntar,
però havien llegat
a un nivell bajíssim
en cuanto a la calidad
de lo que ofrecían.
És el que ens pot passar aquí.
Si la oferta
que havia en el Metropole
és bastant limitada,
ara teniendo dos teatros
que se supone
que deben tener
una actividad,
¿a qué nivel
nos vamos a quedar?
De lo que al Rey León
no creo.
A lo mejor
en vez de toda la obra
con los 50
hacer un artista
nos traen dos o tres,
nos traen un león
y un elefante
y que canten
por aquí un poco.
De todas formas,
jo penso que és
un repte
i un compromís
per la ciutat
i pels seus dirigents
i apostar
en imaginació.
Quan no hi ha diners
s'han d'imaginar
qualsevol
de les fórmules
possibles.
La primera fórmula
que se ha conseguido
es
se va embargar
a la Generalitat
para que nos dé
los 18 millones
que necesitamos
para poner en marcha esto.
En idioma
castrense
es un desaguisado.
En primer lloc,
en primer lloc,
mira,
embargar en una administració,
ho sabem,
els que ens dediquem,
és
bienes de maniales
que són
béns
que són
inembargables.
Però a més a més,
això penso que és una salva,
això és un disparo,
una salva a l'aire.
Què farà això?
Se está hablando
todo el día de ellos,
los periódicos,
las rádios...
Això són
les guerrillas polítiques,
perquè qui està
a favor d'això,
el que està a l'oposició,
no hi està d'acord,
i els altres que sí.
Jo penso que això són
escarafalls
que la gent d'aquí
el que necessita és
si el que se'ls hi deu,
evidentment,
s'ha de pagar.
Potser l'Ajuntament
tampoc ha de fer
determinats serveis
que no els hi corresponen.
I aquí hi ha d'haver
un repartiment,
perquè l'Ajuntament
s'ha fet càrrec
d'un munt de coses
que no són
funció inicialment
municipal,
però d'aquí
a dir,
bueno,
anar com si fos el xèrif
aquí amb l'estrella
del pit,
embargat a la Generalitat,
molt bé.
I a mi què em soluciona això?
I ara bé,
no tenen telèfonos,
no tenen diàleg.
El que no tenen
són calés.
això sembla allò
un emig al gila,
oiga,
és l'enemigo
que se ponga.
Doncs no,
ja veig que els temes
es fan per posar
amb vostès mateixos
els temes de la tertulia.
Aquests eren
els temes d'actualitat,
que l'Ajuntament
de Tarragona
amenaça
amb embargar
la Generalitat
si aquesta no paga
el deute pendent,
com deia el Pablo,
estem parlant
de 16 milions d'euros
en diferents apartats.
També hem sentit
el clam
de la Universitat
Rovira i Virgili,
ahir parlava
el rector
Gévi Grau,
contra les retallades
a les universitats
i recerca
unes retallades
a un pressupost
per part de l'estat
que s'ha reduït
en un 18%.
És molt,
un 18%,
no sé què en pensen,
però vaja,
en qualsevol cas
creuen que és aquesta
la línia
haver de retallar
en recerca,
en investigació.
Anem pel bon camí?
Jo creo,
no,
para mí el camino
desde luego no es bueno,
yo creo que el problema
de la universidad
es otro,
hay que replantearse
qué es la universidad,
para qué sirve
y cuántas tiene que haber.
Lo que no puede ser
es la gran cantidad
de universidades
que han salido,
de cursos
de parece que la universidad
es algo obligatorio
o se recupera
lo que era antiguamente
la universidad
un lugar para ir a estudiar,
formarse
y salir preparados
o si es una prolongación
del antiguo bachillera,
ya no sé cómo se llama,
pues vale que sea obligatorio,
entonces olvidémonos
de investigación,
de búsqueda
y de pagar ciertas cosas.
Entonces,
es el replanteo
de lo que debe ser
la universidad.
A partir de ahí
veremos
si es necesario
invertir tanto dinero
como hasta ahora
o hay que recortar
y realmente dejarlo
en básico.
O sea,
no creo que el problema
sea el 18%,
sino replantearse
qué es la universidad.
El que no pot ser
que les universitats
o determinades universitats
siguin fàbrica
de,
en aquest cas
de licenciatge no,
perquè no són,
sinó de graduació,
que estan condemnats,
primer de tot,
o sigui,
si demanem
una millor
financiación
perquè és
un producte
de futur,
em sembla molt bé,
però,
sí,
hem de formar
gent perquè
després l'únic
camí que tinguin
sigui agafar
el Ryanair
i marxar
cap a Alemanya
o cap a...
Anem malament.
Ha de tindre
el que diu
una mica el Pablo,
em sembla que jo
li comparteixo
la seva...
Ha de ser un referent.
En aquest cas,
la nostra universitat,
la URV,
ha de ser un referent
i la gent
ha d'estar disposada
a invertir.
i la gent
que va estudiar allà
ha de saber
que és un producte
de qualitat,
com qualsevol
altra universitat
de prestigi
que,
doncs,
on no arriben
els diners
socials
o del tresor públic,
doncs,
s'han de finançar
amb la butxaca
i llavors
han de buscar
els millors professors
i els millors doctors
i els millors currículums
que puguin sortir
perquè,
si no,
el que fem
és que cada vegada
al replà de l'escala
hi ha més gent
que no hi caben
que tenen el títol
de licenciat
i no sabem per què és.
Què faran aquesta gent?
Investigació,
necessitem laboratoris,
necessitem tot això
o es necessitem?
Hem de pujar el nivell també.
Però jo penso
que no és tant
que hi hagi moltes universitats
com que hi ha
moltes titulacions.
És a dir,
ara,
de fet,
amb una carrera
que abans estudiavam
tu i jo
vam estudiar dret
amb cinc cursos
i amb unes assignatures,
resulta que han sortit
quatre
perquè ets grau
en no sé què,
grau en biotecnologia,
en biomèdica,
en bio...
Vull dir,
jo penso que no és tant
que hi hagi moltes universitats
perquè,
de fet,
el que han fet,
i a mi em sembla bé,
apropar la universitat
al ciutadà
perquè abans
qui podia estudiar
el que podia permetre
el lutge
d'anar a Barcelona,
d'anar a Madrid
o d'anar a Pamplona
a estudiar.
Ara tens la universitat
i no tothom
podia pagar
unes despeses
de desplaçament
perquè no és
solament
la matrícula,
és viure.
Jo tinc tres fills,
dos han estudiat
i estic amb tu,
el meu fill,
marxa a Detroit
a treballar
i tant de bo
i contentíssim,
ha fet enginyeria
i tant de bo,
està supercontent.
I s'ha format aquí,
Anna.
I s'ha format aquí,
s'ha format a la URV
i després va anar
a Bilbao
a fer la superior,
però bueno,
però vull dir,
jo estic molt trista,
estic contenta per ell
però estic molt trista
per mi
perquè penso que,
bueno,
i que els diners
s'han estat
de l'estat espanyol
o de Catalunya,
d'allà on sigui
i ara ho aprofitaran
els americans
en aquest cas,
no?
I això em sembla fatal.
Ese és un modo
de veure la universitat
com era antes,
nosaltres que ja som mayors
i que hem estudiat...
Això ho ha d'aportir.
Hemos estudiat
en esas...
con esos condicionantes,
no?
Ara,
la universitat
està atendint
a otros...
por otros caminos.
Que tot el sigui universitari.
Sí,
que tot el món
sigui universitari,
que tot el món
tingui un titulillo més,
que en vez del bachiller
sea el grado...
Hombre,
un titulillo més,
no.
Bueno,
estamos bajando
al nivell,
el título va a ser titulillo,
o sea,
todo el mundo
tiene títulos,
entonces hay muchísima gente
que puede tener el título,
entonces ya no...
Antes ser arquitecto
ya casi te daba,
vamos,
casi derecho a trabajar
y en cambio ahora
eres arquitecto
y te da derecho
a empezar a estudiar
porque con el título
ya no vas a ningún lado,
ya tienes que hacer más cosas,
por lo tanto es un paso más.
Entonces,
ante eso
es lo que va a la sociedad,
es lo que va a Europa,
lo de Bolonia,
lo que se ha cargado
todas las carreras,
las ha disgregado,
a ellos son grupitos
y entonces a partir de ahí,
bueno,
pues una vez que ya tienes
un título más,
empezarás a estudiar,
empezarás a prepararte,
empezarás a buscar
el trabajo
o la rama que tú quieres.
Pero para empezar,
acabar el grado,
si no haces un máster,
no eres nadie.
Por eso.
No eres nadie,
o sea que...
Es un rapto,
¿eh?
Eso de la universitat,
clar,
també,
jo crec que
el que té futur
serán
les universitats
que tenen prestigi.
La gent que d'aquí,
clar,
abans qui estudiava?
Qui estudiava?
La gent que tenia possibles.
Clar,
i llavors hi havia,
en tot Tarragona,
als anys 60,
hi havia 14 arquitectes,
20...
Dos notaris.
Dos notaris
i hi havia...
I tres advocats.
Clar,
i advocats poquíssims.
i aquesta gent,
clar,
al replà de l'escala
n'hi havia un.
Després va passar
un altre.
Al replà de l'escala,
per allà,
per poder sobreviure
i sobre sortir,
necessitaves tindre
un doctorat.
Ara tenim doctorats,
licenciats,
màsters,
del que sigui,
i a lo millor
es guanyarien la vida
fent un de formació
professional,
fent una feina
que si hi ha
un rebentón
es anirà a regalar
el rebentón,
eh?
Eso es replantearse
otra vez
lo que es la educación.
Hay que empezar
a estudiar,
la universidad
¿para qué sirve?
¿Qué es?
Todos los demás
lo que lleva hasta allí
también lo mismo
y es volver a ver
qué es eso.
Lo que pasa
si no se actúa
sobre ello
no se va a conseguir nada.
I jo penso
una altra cosa,
de més,
que tothom ara
vol ser universitari
i ens hem oblidat
dels oficis.
I els oficis
són molt importants
i la gent pensa,
hòstia,
el que va fer l'AFP,
que ara no sé
ni com se diu,
sembla que sigui
de segon nivell,
no?
I no,
vull dir,
i ara es guanyen
millor la vida
els oficis
que els licenciats.
El que no arribava
al nivell
d'anar a la universitat,
aquest senyor
és el que feia
formació professional
i això
s'ha de canviar
de totes totes,
no?
Però s'ha de canviar
la cultura,
però jo
me'n recordo
que fa quatre dies
la meva mare deia
volvemos a lo de antes,
solo tendrá
buenos médicos
el que pueda pagar
i solo tendrá
estudios universitarios
el que pueda pagar,
no?
Solo estudiaran
los ricos
perquè han pujat
les tasses universitàries
moltíssim
d'un any a un altre.
També de la formació
professional,
també han pujat.
També?
Perdona?
També han pujat
les de la formació
professional.
També,
també,
tot.
però jo el que penso
és que el que es té
de tindre
és una universitat
de qualitat
i si hem de tindre
tornar a tindre
10 universitats
on tenim 10 universitats
i bones beques
perquè la gent
que pugui
i que serveixi
pugui estudiar.
Però no cal
tindre una universitat
a cada poblet
perquè gairebé
estem a cada poblet
perquè tindríem a Tarragona,
Tortosa, Reus...
Tu creus que
la universitat de Cambridge
o de qualsevol altre
Oxford o sigui
té algun problema
de...
La gent està disposada
a pagar
perquè és una inversió
de futur
pels seus fills,
per el que sigui.
Aquí no tenim aquest nivell.
És l'herència.
Jo sempre he dit
que és l'herència
que deixarem.
Però,
de totes formes,
jo penso que aquí
la subvenció
tindria que vindre
per via de beques
però de qualitat.
És a dir,
beques,
aquest senyor
que al marge
de la seva situació
econòmica
que tingui
a casa seva,
sí que aquest senyor
té uns nivells.
És un referent
amb els seus estudis
l'estat
ha de...
Després també li ha
de donar
la plataforma
que no marxi d'aquí.
Perquè,
escolta'm,
mira,
a l'exèrcit espanyol
la gent que
primer feia una cosa,
s'anaven a l'exèrcit
de l'aire,
treien el títol
de pilot
i quan ja tenien
el títol de pilot
deien passiu bé
i s'anaven a Iberia.
Bueno,
ara a Iberia
també hi ha
l'ala mig trencada,
el que sigui.
I què els hi van fer?
Vostè vol estar a l'aire?
Molt bé.
Deu anys.
Però vostè firmi aquí
conforme durant tant de temps,
després de portar un miratge,
doncs no se me n'anirà.
I una mica hem de mirar
que la inversió
que fem aquí
es quedi aquí
i que s'encaudeixi.
Bueno,
però és que,
por ejemplo,
la inversión en la universidad,
lo que no puede ser
es invertir en alguien
al que estás becando
con una nota de 4,5.
No, claro.
que es lo que está pasando ahora.
O sea,
en mi época
las becas eran
de 8 y 9
para arriba,
según qué carrera.
Y mantenidos.
Y mantenidos
el 8 y el 9 constante.
Y no bajaba.
En cambio,
ahora se están dando
becas a gente
con 4,5.
Yo no sé
si es referente
para el mañana
esa persona
que está ahí
a lo mejor
perdiendo el tiempo.
Podría estar haciendo
otras cosas
que podían ser
más provechosas
que en un 4,5 universitario.
Está claro.
Parlem del català
com a llengua vehicular
perquè,
de fet,
ahí va haver
una concentració.
A Tarragona
hi ha altres punts
de Catalunya
en contra
de la reforma
de la ministra
José Ignacio Bert.
Què en pensen
de tot plegat?
Mira,
jo et diria
que les obres d'art
i penso que la convivència
que hi ha hagut aquí.
Parlo ja,
inclús d'abans
del 1978,
però parlo del 1978
com una fita
constitucional,
no?
Penso que
el que s'ha lograt
aquí a Catalunya,
sense grans escarafalls,
que la gent
parli el que vulgui
al carrer,
a casa seva,
com sigui
aquí mateix,
ara estem aquí,
per a cada un,
per la seva llengua
que vulgui
i tal,
no?
El tema
de l'ensenyança
no ha sigut,
ha sigut un producte
que jo crec
que ha donat
molt bons resultats,
en el sentit
que les mateixes proves
i les mateixes anàlisis
del ministeri estatals
donen la raó
que al final
dels estudis
la gent d'aquí
surten
amb un bon coneixement
del català,
tots,
i del castellà.
Per tant,
jo diria
que és una obra d'art.
I les obres d'art,
millor que no es toquin,
si no passarà
com que retables
que es toquen,
que es toquen
i queda un bon.
a l'elecció.
Clar,
políticament,
políticament
cada u tindrà
el seu pensament,
està clar,
però jo diria
que és una ratlla vermella
que no tindríem
que traspassar.
Tothom ha sigut tolerant.
En els jutjats,
i l'Anna
i el Pablo
també ho sap,
jo penso
que no hi ha hagut
mai cap problema
perquè els que
són professionals
del dret
tampoc han forçat
la màquina.
No han forçat
que cada judici,
sinó que cada judici
tindria que haver-hi
30 traductors.
s'ha anat fent
sobre la marxa
però no hi ha hagut
una crispació
i penso que
les obres d'art
com menys es toquin
millor.
Hi ha ara
un intent
que té la meva visió
de tornar una altra vegada
als ancestres
de la història.
El decret
de Nova Planta
ja fa molts anys
que funciona
i el decret
de Nova Planta
en el català
deia que piquen miques
tenia que anar
trencant
perquè era
una qüestió
identitària
d'aquest poble
i es deia
fixa't tu
el que deia
el decret
de Nova Planta
sin que se note
el cuidado.
Anem suprimint
i jo penso
que això
és un retrocés
jo penso
que fer
classes en català
i en castellà
guetos en castellà
guetos en català
el que hem de fer
és que hi hagi
una norma
convivencial
i per tant
ni es pot exigir
d'una manera
que tot es faci
ara en català
ni en castellà
però l'ensenyament
que jo penso
que porten
30 o 35 anys
penso que és una cosa
que és la nineta
de tota la gent
que tingui sentit comú
aquest és el meu criteri
jo lo que no entiendo
molt bé és la preocupació
per aquesta nova llei
la veritat és que aquí
en Catalunya
se lleva infringint
la llei durant 30 anys
que s'ha quedat una més
una menys
se va a incumplir
igual que les demà
tenim leies
aquesta és igual
o parecida
a totes les anteriores
que no s'han cumplit
aquí s'ha hecho
la llei particular
que ha emanat
la Generalitat
o sigui
no té ningú
hay sentència
però amb consenso
amb consenso
polític
la llei
de normalització
lligüística
en plena consenso
sí
però no és estatal
estem parlant d'aquí
se nombra la llei
i se fa el que aquí
se quiere
el que en Madrid
o UER
haga lo que haga
da lo mismo
aquí se seguirà dictando
lo que se quiera
y entonces
aquí no se va a dar marcha atrás
aquí no se va a respetar
el catalán
digo el castellano
perdón
se seguirà
pues
todo en catalán
que és de lo que se trata
és una inmersió
entonces és
luchar contra una lengua
i ja està
i se seguirà haciendo
home
no és tot en catalán
perquè jo tinc a mis hijos
a la pequena escolaritzada
i no és tot en catalán
i de hecho
a mi em sembla estemporani
vull dir
amb el moment polític
que tenim català
vull dir
ara en aquest moment
ara no toca
entrar en aquesta polèmica
em sembla fora de lloc
francament
jo soc castellano parlante
i se me nota
però vull dir
jo intento parlar català
tu has tingut algun problema
convivencial
tu parles en català
amb els judicis
i jo et contesto en castellà
i tothom està content
perquè jo
m'expresso millor en castellà
jo hi veig un toc pervers
i pervers és en el sentit de dir
ah
i si vosaltres
vosaltres
devem ser aquí a la perifèria
que estem aquí
fora de Madrid
ho voleu d'una altra manera
molt bé
però qui vulgui
pagant la generalitat
pagant
tindrà dret
a anar a un col·legi
que només exclusivament sigui
perquè el català
ha quedat
ja com si fos
una llengua
anem a dir
arqueològica
com una llengua
d'especialitat
eh
és perversa
aquesta llei
jo penso
que és
per el meu punt de vista
i veig que dintre
de la comunitat educativa
en la qual jo tinc
persones
familiars meus
que estan molt vinculats
eh
en general eh
que hi ha gent
que deuen votar
de tot
de tota la manera
eh
això és la democràcia
ha tocat el serení
eh
això ha emprenyat moltíssim
aquesta llei
i per tant
dic que és
és un tema molt sensible
no ho toquem
eh
quan restauren un quadro
al pagado
ho fan amb un cuidadet
saps
molt for a ell
no
yo
yo sigo diciendo lo mismo
sent tertulia tres minuts
vamos
eh
yo creo que para seguir
siendo ilegales
seguiremos siendo ilegales
que nos da una ley más
una menos
aquí se incumplen muchas leyes
que se hacen en otros sitios
¿no?
entonces
aquí
se dice lo que se hace
si la escolarización es en catalán
pues aunque no sepan hablar castellano
da lo mismo
yo me he encontrado con universitarios
que han salido
arquitectos catalanes
que no saben hablar castellano
y no saben ni escribirlo
y les cuesta
pero vamos
vamos
les cuesta
no es que son incapaces
de
de articular una frase
pero Pablo
eso son las decepciones
Pablo
yo
que la gente quiera
o sea
que sepa hablar catalán
pues yo sé hablar catalán
vale
muy bien
aceptado
pero de ahí
a negar
que seamos ricos
en tener dos lenguas
es lo que no entiendo
perdona
igual yo
he venido muy familiar
igual por lo que os he explicado
que me quedan dos telediarios
pero
la novia de mi hijo
es de Bilbao
ha estudiado toda la carrera
en la URV
y la ha estudiado en catalán
y no ha tenido ningún problema
y ha sacado matrícula de honor
dicho sea de paso
pero porque el catalán es fácil
que no hay ningún problema
y a lo mejor es porque
ella venía de hablar en la euskera
a lo mejor
pero
una pregunta que et volia fer Pablo
aquests nois que dius tu
companys teus de carrera
que dius tu
que tenen dificultat
la meva pregunta és
clar
quan se van escolaritzar
estaven
o ya les pasó
claro
no no
si ahora han terminado
con 25 años
hables de 25 años
ya están inmersos
o sea
ya están
ellos han estudiado
todo en catalán
por supuesto
entonces
yo
yo lo he notado
yo no sé en qué colegio estudiarían
Pablo
pero mi hijo tiene
en la Universidad Politécnica
de Barcelona
o sea
son universitarios
no te estoy hablando de
y que todo lo han hecho
en catalán
toda la carrera
solo saben hablar catalán
eso sí
lo manejan bastante bien
claro
bueno
i jo ve de tot
però el que vull dir
que segur que ells
no han tingut cap problema
amb la gent castellana
o amb l'ideoma castellana
me refereixo
que hagin estudiat
a l'escola tècnica
universitària
d'arquitectura superior
o d'arquitectura tècnica
no deuen haver tingut
cap problema
suposo
perquè és que jo
socialment
veig que no
no hi ha hagut
res
només he vist
ara
la reivindicació
no sé si són
8 o 10 persones
que reclamaven
pels seus fills
que quan hi han tingut
els fallos judicials
que els hi donen la raó
resulta que aquests
ja estan
a Oxford
ja estan
a Oxford
per això
a menys
a menys
i clar
un problema
per 10 persones
de tot el país
jo crec que és molt fort
passant ara
sobre una altra tertulia
però serà
ja fora de micròfons
com hagin de fer
el cafè
tots fora junts
plegats
a de Bozolongo
Xavier Escudé
Pablo Ibáñez
gràcies
si no us veiem
bon Nadal
igualment
molt bé
felix Navidad
fins apropiat
gràcies
gràcies