Avui abans de l'habitual
comencem l'espai de cinema
ho fem perquè bé, hem hagut de moure les fitxes
en Pep Calvet, el nostre col·laborador de les Rutes de Natura
avui no ens pot acompanyar
però doncs bé, hem enredat
en el bon sentit el David Serra
el nostre col·laborador de cinema
perquè entri una miqueta abans a programa
i així doncs es pugui explicar també
amb una mica més de calma o no
les pel·lícules que s'estrenen avui en cartellera
David Serra, bon dia
Hola, bon dia
No, molta calma perquè em sembla que estàs també molt liat avui
Sí, complicat
A més, he fet els deures però poc
he de dir que aquesta setmana ha sigut bastant
complicada
a nivell de visualització
de productes cinematogràfics
atractius que s'estrenen en aquesta cartellera
És que clar
Una pel·lícula dura dues hores
Llavors, clar, una té el temps limitat
És que els temps són molt limitats
i jo penso que ara estem tenint una
com t'ho diria
una ratxa de pel·lícules una mica irregular
No
Saps què passa?
Que la cartellera de l'estiu
Sí
Per la memòria que m'ocupa de molts anys
de veure cinema
sempre té un punt agredol
És a dir, per un costat
tens algunes estrenes que sorprenen
perquè tenen categoria suficient
per il·lustrar-nos als cinèfils
Sí
I per altra banda
doncs, bueno
ens trobem estrenes d'estiu
que són d'aquelles més lleugeres
que aporten poc des del punt de vista audiovisual
o narratiu
però, bueno, que estan allà
si hem de veure o no
però, bueno, que no molesta
per dir-ho d'una altra manera
Ai, ai, ai
A veure, jo és que veig una miqueta de tot
Mira, n'hi veig una
que em crida molt l'atenció
perquè, a veure, em crida l'atenció
en el sentit de dir
Ui, acte de valor
d'aquelles heroiques, eh?
nord-americanes
Sí
Bueno, a veure
És el que dèiem
Són pel·lícules que no acaben de
no acaben de ser tot atractives
que podrien ser
Aquesta pel·lícula
digue'm una mica l'argument
Mira
Actor de valor
Actor de valor
Actor de valor
És un grup d'elit
de combat dels marines
i han de rescatar
un agent secret de la CIA
Llavors és una pel·lícula bèl·lica
Em sembla que els efectes
Protagonitzada per
Rosalín Sánchez
tinc aquí
Timothy Gips
Emilio Rivera
Sí
Molt heroica
A mi me'n recorda
Armagedons
o me'n recorda
no ho sé
Deep Impact i coses d'aquests
Sí, mira
Tornem una altra vegada
La revisió que he fet
de la cartella
per damunt
d'aquest matí
A veure, aquestes de les cruixetes
Te l'has passat
Tu aquesta te l'has saltat
Jo he començat per aquesta perra
Aquesta
No, no, ja està bé
Ja està bé
Perquè si ens la traiem
una miqueta de sobre
Aquestes de les pel·lículetes
és el que tu has dit
És un argument
ja explicat mil vegades
Patriota
Torna l'altra vegada
Torna l'altra vegada
A contar-nos la mateixa
La història de la història de sempre
És el nou patriotisme
reciclat pels jovents
Perquè és una pel·lícula
Clarament adolescent
Des del punt de vista
Argumental
I que no aporta res
Jo me l'havia saltat
Aquesta
Però amb tota la intencionalitat
Ara
No volia fastidiar-la
Perquè dius
El millor
És una obra més
No, no, no
No ho és
Tranquils
Vale, vale
Doncs fora
Acto de valor
Fora
Que és això
Jo suposo que els Estats Units
Tindran més públic
Tu m'has de fer la revisió
Perquè pensa que jo estic
Calèfone al mig del cabell
I així d'aquesta manera
Me la faig una miqueta
El punt d'introducció
Vinga, va
M.S.U.
Màxima Seguritat
Una pel·lícula que ens diuen
Que és francesa
I que
L.M.S.U.
Diu
És una presó experimental
A l'espai
Per tant estem parlant
De ciència-ficció
A 50 milles de la Terra
Hi ha els 500 criminals
Més perillosos del planeta
Estan allà posats a l'espai
I a què són
M.S.U.
A l'Espanya de Tarragona
També?
Doncs no ho sé
No ho sé
Però aquesta ficció francesa
Home, té el seu punt
Sí, no, no, no
És pel·lícula
El cinema francès
Des del punt de vista
Del cinema d'acció
Doncs bueno
Li està fent la competència
Al cinema amèrica
I ho està fent
Amb coneixement de causa
Sí
Ara, tornem una altra vegada
Torna a ser una d'aquelles
Estrenes menors
Pel·lícula d'acció
Pel·lícula de la que
Probablement
No ens en recordarem
D'aquí un parell d'anys
Però bueno
Que està ahí també
Sí, sí, sí
Aquesta l'havia sentit parlar
Però fins que no ens arribi
El Prometeus
Del Ridley Scott
Pel·lícula menor
Pel·lícula de la ciència de ficció
Que estem esperant un Prometeus
Del Ridley Scott
Home, està a punt
Està a punt
Això està al caure
Aquí xalarem
A veure si és veritat
Tots plegats
Mira, una que signa
Que el director és
Wes Anderson
Amb Roman Còpola
Com a guionista
Ara, ara
Aquesta
Aquesta és a punt
Moonrise Kingdom
Anys 60
De dos joves amants
Fugen del seu poble
I els seus familiars
I amics els busquen
Per tot arreu
I clar
En aquesta búsqueda
Es posen de manifest
Algunes històries
Ocultes
Bones i dolentes
Que hi ha entre ells
Ara ve la sorpresa
Aquesta és la pel·lícula
Que el David ha vist
I que tenia ganes
De parlar-ne
Sí
Però bueno
Jo estava convençut
De la que l'adona
Estrenar aquesta pel·lícula
La veritat és que
Wes Anderson
És un director
Que té
Una capacitat
Per generar
Amors i odis
A parts iguals
A mi és un director
Que m'agrada
És el de l'esquàtic
Sí, exacte
De Viaja D'Aderling
El fantàstico Mr. Fox
Etc
És un director
Que realment
Parlem clar
Una pel·lícula
Que comença
Amb la guia d'orquestra
Para Homenes
Del Benjamin Britten
Recomenable
Que és un fons sonor
Absolutament descriptiu
Que ens treballa perfectament
Perquè estem parlant
Precisament
D'una pel·lícula
Que a mi me la recorda
Directament
Jo era un lector
Bueno, això és
De la meva generació
Del Manual
Para los Homenes Castones
Del Pato Donald
I companyia
Sí, sí, sí
Doncs és una pel·lícula
Que curiosament
M'ha recordat
Tot aquest univers
El Moonrise Kingdom
El Moonrise Kingdom
Està parlant
Precisament
Aquests joves
Que s'escapen
D'aquests joves
Castors
Directament
Sí
Amb un univers
Que és gairebé surrealista
Extraordinàment ben servit
Per aquests actors
Meravellosos
Que són
El Bill Murray
La France McDormand
L'Ed Norton
El Ed Norton
O el Bruce Williams
Bruce Willis
Que fan
Absolutament
D'acompanyants
D'aquests jovens
Que han fet
Aquesta fugida
I que estan
Molt buscats
I que estan
Vivint una història
Estòria d'amor
Absolutament
I jo diria
És gairebé preadolescent

És una pel·lícula
És una pel·lícula
Que d'entrada
És molt naïf
Molt descriptiva
Gairebé surrealista
Molt poc fàcil
De fer una crítica
Perquè
O entres
O no entres
La primera sorpresa
És que és una pel·lícula
Que ja no funciona
Com les pel·lícules
Que hem parlat abans
Fuig del joc comú
A més
A partir d'aquí
Doncs bueno
Estem parlant
De com la maduresa
S'hi va instal·lant
O la mirada
Dels dos enamorats
El nom del nen
Me'n recordo
Que era Sam
La noia
També tenia un nom divertit
Ara no me'n recordo
El nom de la noia
Tota la pel·lícula
Gira al voltant
D'aquesta història
D'aquests jovens
Que viuen
Aquesta fugida
Per intentar
Trobar el seu
Com te diria
El seu paradís privat
És una pel·lícula
Molt delicada
És una pel·lícula
Que se va presentar
Al Festival de Cants
Que va aixecar
Bueno
Per una part
Hi ha un públic
Que és molt fidel
A aquest director
I per una altra banda
Gent que no entren
No ho entenen
S'avorreixen molt
I que clar
És que
Es fa de recomanació
Diguem-ne
Entre cometes
Escolta
Visualment
Perquè jo recordo
Life Aquatic
I estic veient
El cartell de la pel·li
Visualment
Deu ser un encant
No?
Visualment és una pel·lícula
Delicada
No és llonya
És una pel·lícula
Delicada
És una pel·lícula
Que viatja
Aquests universos privats
I ho fa
I ho fa amb delicadesa
I un puntat de surrealisme
Que és el que dius tu també
Exactament
El món
Té les seves regles
En el món
De les pel·lícules
Del
En elолот
Que és Anderson
I clar, estem en un relat romàntic d'iniciació.
Estem en un joc en el qual tot és possible,
tot està per escriure.
És una història d'amor.
El primer amor.
És un drama? És dramàtica o no?
Mira, a veure, el concepte drama,
des del punt de vista de...
Fa patir, fa patir, David.
No, jo diria que més que patir,
fa guinyos de complicitat amb l'espectador, constantment.
O sigui, pensa que els adults,
que estan, ja t'ho he dit abans,
estan perfectament interpretats per aquests actors d'estat de gràcia...
Sí, que Déu-n'hi-do, tots aquests actors.
Vull dir que sí.
Sí, exacte.
Són capaços de fer-los aixecar en la cadira
des del punt de vista de la complicitat extrema
que tenen amb el director.
Com juguen cadascú amb el seu rol?
Absolutament distanciats.
Vull dir qui no fa de cap personatge dur
ni cap agent secret, al contrari.
Són personatges plens d'humanitat,
però a la vegada que funcionen com si fossin un cartún,
com si fossin un dibuix animat.
Un dibuix animat, ara ho has dit.
Mira, Wes Anderson a mi m'agrada molt,
m'encanta perquè té aquesta capacitat dels espits lliures
i és una pel·lícula que jo penso que agradarà.
La gent que li agrada el cinema en majúscules
té una pel·lícula interessant.
Doncs recomanem Moonrise Kingdom,
però si aproximar-nos-hi amb la ment oberta, eh?
Exactament.
Absolutament la ment oberta.
Deixem-nos sorprendre.
Que la pel·lícula ho demana, eh?
Molt bé.
Mira, Moonrise Kingdom, estic contenta.
Wes Anderson l'hem retrobat.
Aquesta és la bona.
Aquesta és la bona.
Aquesta és la bona.
A veure, què me'n dius de Saga me del Paraíso?
Amb Jennifer Aniston.
Bé, a veure, pel·lícules que...
Mira, estem amb el que deia en el blockbuster a l'estiu.
Pel·lícules que s'estrenaran i passaran molt ràpidament
perquè ni a Porta ni tampoc són ara mateix
pel·lícules sobre les quals podíem dir res de nou.
Jennifer Aniston és Jennifer Aniston.
I aquesta pel·lícula més que mai.
Molt bé.
Para lo bueno y para lo malo.
És una pel·lícula que gira al voltant d'ella.
Totalment.
I després dues pel·lis que jo intueixo més petites
però que m'han cridat l'atenció.
Mira, per una banda tenim Histèria,
que és britànica i és la història d'un doctor
que va crear una mena de consolador elèctric,
diu, en el segle XIX,
per tractar el que es coneixia com la histèria femenina.
Las buenas vibraciones.
Molt bé.
Amb el Rupert.
Home, mira, és una pel·lícula que jo volia veure
i aquesta m'he interessat parlar.
No ha hagut manera, n'he pogut.
Ho sento.
En la vida sempre se pot.
Però que directament
s'hi fa divertida
perquè ja el mateix argument
ens porta, doncs,
a un producte a dir
que francament és molt íntim.
I que, vaja,
jo penso que
de la mà d'un Rupert,
que sempre per mi ha sigut uns actors
britànics
amb caràcter,
amb una comèdia que,
que, bueno,
entre cometes,
és històrica.
Sí.
pel·lícula que ja d'entrada
m'ha despertat moltes simpaties.
Ja aquesta la recomano directament.
O sigui,
si alguna persona me digués
una pel·lícula que no n'hagis vist
i que me digués
que m'arrisqués de veure-la,
per exemple,
aquesta és la pel·lícula que jo diria
el meu company de l'hospital,
Víctor,
arriscat,
vés a veure-la.
Que xaladàs?
Bé,
doncs això és histèria.
La quota britànica
jo crec que a més
se li pot donar un puntet.
Sí, sí.
I després una pel·lícula
com a més compromesa
de Rigoberto,
a veure,
Pérez,
que no,
és una pel·lícula mexicana
que es diu,
no sé si arribarà aquí,
es diu Norteando
i explica la vida,
és més personal,
suposo,
la vida d'un personatge
que vol creuar la frontera mexicana
cap als Estats Units.
Bé,
aquesta és una pel·lícula
que,
si no ha arribat,
jo te la puc explicar.
És una pel·lícula
que realment
té el punt de dir
amb una mica de síntesis
i a partir d'aquí
tenim una pel·lícula
que a vegades
s'allarga massa
en explicar un tema
que és important.
És el problema
de moltes vegades
el cinema dramàtic
que està treballant
sobre temes reals
i que, bueno,
que estem...
El drama social,
que diuen, no?
El cinema de drama social.
Exacte.
Són pel·lícules de...
És una pel·lícula
per dir-ho
d'una manera
de festival.
És una pel·lícula
de festival.
És una pel·lícula
que jo no la vull desvelar,
però el més important
que passa
en aquesta pel·lícula
són els 20 segons finals.
Sincerament,
tensa,
potent,
no és petita,
és una pel·lícula gran
que està parlant
d'un autèntic drama
i que es viu
amb intensitat,
però és una pel·lícula
realment d'aquestes
que moltes vegades
veus que és car de festival
i que té poques possibilitats
d'arribar
a les sales comercials.
Pot interessar,
pot agradar i interessar
la gent que,
en principi,
aquest tema
ens queda lluny?
Entrada,
si aquesta pel·lícula
està en el cine
i la tenim a Tarragona,
jo la recomano
perquè, bueno,
és una pel·lícula
de debat,
és una pel·lícula
d'aquelles
que precisament
per a un espectador
conscienciat,
bueno,
val la pena.
L'arribar a la duana,
realment el concepte
és tot aquest viatge
cap a arribar
al punt
on teòricament
comença una nova vida,
val la pena.
Pel·lícules
que no deixen indiferent,
aquesta és una d'elles.
Bueno,
doncs déu-n'hi-do,
David,
per no fer-te els deures,
déu-n'hi-do
a les pel·lícules que ens has explicat.
No,
és que tenia una sèrie de pel·lícules,
aquesta jo no sabia
si l'estrenaven.
Una pregunta,
la pel·lícula
de 20...
és que hi ha una altra pel·lícula
que vaig poder veure,
que es diu
Cinco dies sin Nora,
aquesta no ha arribat
a la nostra casera.
Aquesta jo la tinc a program...
Vaja,
per el que em surt
jo tinc informació d'internet,
us ho he de dir directament,
i per el que em consta
com si arribés
la setmana vinent,
eh?
Ara t'ho confirmo,
ara t'ho confirmo...
Si Cinco dies sin Nora
no ha arribat,
aquesta era una pel·lícula
de les que he pogut veure.
Jo l'he vist
en algun lloc,
David?
Sí.
I ara no goso,
ara no la veig,
en cartellera.
O si na les Gavarres,
posaria la malfoc de Canó,
perquè justament
estava mirant ara
la cartellera
i no hi és.
Però n'he sentit
parlar d'aquesta pel·li?
Sí,
és una pel·lícula prima
d'una directora
que es diu Mariana Chenillo.
A veure,
a mi m'ha de sabut.
És una comèdia,
diguem-ne d'una manera,
al voltant del tema de l'amor.
Sí que s'estrena,
però no la tenim a Tarragona,
segons em consta.
Digue'm.
Si algú la pot veure,
a veure,
és una pel·lícula
benintencionada,
però té més
els defectes
d'una òpera prima
que no les virtuts.
És una...
Clar,
la pel·lícula
és al voltant de l'amor,
de l'enterrament
i de tot el que es pot generar
al voltant d'aquest moment
del trànsit,
doncs és un tipus
de gènere,
o subgènere,
que a mi m'agrada,
que m'interessa
i que normalment
m'ho passo molt bé,
sobretot si hi ha ironia.
És una pel·lícula,
ja t'ho he dit abans,
benintencionada,
amb alguns moments
més al·lugrats que d'altres,
amb un actor en estat de gràcia
que ara no recordo el nom,
estic intentant
que demòria.
Mira,
tenim a Fernando Luján.
Exacte,
que és el que millor entès
el que demanava el seu paper
i a partir d'aquí
és una pel·lícula
molt irregular.
A veure,
estem parlant
de Cinco diàssicin Nora,
una pel·lícula mexicana
de Mariana Chenillo
i que és una comèdia,
mig comèdia,
mig drama,
comèdia negra,
diuen per aquí,
i que ens parla sobre
una dona,
la Nora,
que fa un pla
perquè el seu ex-marit
s'hagi de fer càrrec
del seu enterrament
quan es mori,
no?
i hi ha tot un pla
al darrere
d'aquest enterrament
que el pobre home
va, suposo,
com una gincama.
Sí,
sí,
realment el moment
és jocoso
des del punt de vista
de l'argument.
Però és una pel·lícula
que es queda en mig camí,
i jo m'ho va sorprendre
perquè penso que no va fatiguer
llogar tots els elements
i tots els potencials
que tenia
la pel·lícula en si mateix.
Ara,
menysprear-la?
Evidentment no,
o sigui,
abans m'he carregat
una miqueta de la llista
que hem comentat al principi
d'aquesta pel·lícula.
Clar.
Però bueno,
és una operà prima,
a mi això
s'ha perdonat moltes coses
i penso que,
bueno,
en cas de poder veure-la
i recuperar-la,
doncs elements
interessants
per recuperar.
A puntamaneres, no?
Mariana Txeneu
i jo a puntamaneres.
Exacte.
I quan ho has dit
jo aquí a mi,
que a ningú.
Molt bé.
Home,
David,
Déu-n'hi-do,
les pel·lícules
que has vist.
És que clar,
a veure,
però no totes.
Ja,
clar,
doncs que n'hi ha moltes.
Hi ha una època
que sí que les veia.
Així que em deies
que estàvem esperant,
ja,
properament?
El Prometeus,
el Prometeus,
la pel·lícula
de ciència-ficció
del senyor Ridley Scott
i que francament
pinta molt bé,
eh?
O sigui,
jo he pogut veure
un parell de tísels
i tràilers
i històries variades
i a veure,
és una pel·lícula
que té valor
per a si mateix.
Però Ridley Scott
ho té,
clar.
Sí,
però és que clar,
és que és un gran nom.
La setmana que ve
no arriba,
em sembla,
perquè no em consta.
No, no,
trigaré una miqueta,
trigaré una miqueta.
Se farà esperar.
Jo penso que potser
arribarà a començaments
de l'any que ve,
aquesta pel·lícula
per a Sitges.
Ah,
doncs mira,
jo ja la feia cap a l'estiu.
Bueno,
si arriba abans,
jo discutiré encara més.
Molt bé.
Jo penso que són
les pel·lícules
que en Sitges
generen audiències,
que atiquen
a la gent de les cadires.
Clar.
Ai,
sempre volem més.
De moment ens centrem
en aquestes títols
que us hem dit
que són els que s'estrenen
avui al cinema.
David Serra,
escolta,
molt agraïts
que ens hagis pogut atendre.
Home,
sempre,
sempre.
Doncs vinga,
la setmana que ve més,
eh?
Tots tornem a enredar.
Molt bé,
bon cinema a tothom.