Bona tarda.
Bona tarda.
Jo que sóc l'avogat.
Per sorpresa total.
Era previsible l'acció, però no tan ràpida.
Segurament suposo que respon a temes d'estratègia interna de partits
i és el que convé més en aquests moments,
però realment és molt sobtat.
Ara la feina que tenen els partits d'organitzar-se per poder arribar a unes eleccions en forma, diguéssim, i ben posicionats serà complicat.
A part del tema de fons, que sempre sabem que és la independència,
també és un tema que encara penso que s'ha de discutir i parlar moltíssim.
No és tan clar ni que les enquestes diguin que el 52% votarien això, votarien.
El dia que hi hagués un referèndum, a mi m'agradaria veure-ho també, no?
Perquè en el fons els catalans tampoc som, crec jo, majoritàriament independentistes.
El problema és que estem fins al gorro de moltes coses
i això provoca la reacció contrària.
Aquest és el meu parer.
Joan.
Sí, no, a veure, sorpresa o no,
jo només m'afegeixo a les paraules que va dir el president Mas a l'acabat de la reunió amb el Rajoy, no?
Que s'obriu un període de reflexió, una reflexió serena,
però que això comportava unes decisions.
Per tant, jo també soc partidari que les decisions s'han de prendre quan més aviat millor
i així ho va manifestar ahir el president Mas,
crec que amb una intervenció molt estructurada, molt didàctica i molt explicativa de la situació
i a la que va posar un termini que no tenia per què anar més enllà del que ell va establir.
Simplement s'ha decidit així.
Jo crec que amb tots els àxils que pugui comportar, diguéssim,
la preparació d'una campanya electoral, la preparació dels partits, etcètera, etcètera,
però com ell va dir, doncs era, és moment de prendre decisions
i sempre que les decisions s'han de prendre el més aviat possible,
de forma acurada i serena, com ell va dir.
Dos mesos, de tota manera, passa molt ràpid, eh?
N'hi haurà prou temps per preparar la campanya, per escollir candidats?
Nosaltres vam començar ahir, ja.
O sigui, ahir a la tarda ja vam començar a treballar tot aquest tema.
Entenem que sí, dos mesos, literalment, però és un mes i mig pràcticament
d'actes i de situacions, diguéssim, d'estructura de partit,
en el que nosaltres, com ja he dit, ahir a la tarda ja ens vam posar a treballar
fins a altres hores de la nit.
Josep Carles, primeres impressions?
A veure, home, jo no sé sorprès, jo no gaire,
jo no era per fet que hi haurien eleccions,
el que potser, doncs, endevina quin diumenge,
però vaja, tampoc hi havia gaire marge.
Jo crec que, jo almenys esperava que convoquessin eleccions,
jo no era més o menys per fet,
potser, com que no estic posat molt a la política,
doncs em faltaven claus, però donava per fet que n'hi haurien, no?
I per altre cantó, em sembla que és el que tocava, no?
Perquè ara mateix, doncs, amb una manifestació com la que hi ha hagut
i amb tot el que s'està parlant i amb tot el que s'agafa com a bandera,
suposo que el més lògic és ratificar una mica les coses i ordenar les coses, no?
I per altre cantó, deies tu, hi ha poc temps per fer campanya.
És que a mi em fa la fe de que els programes, si ens els mirem,
que normalment no ens els mirem mai,
l'únic que haurem de fer aquesta vegada és anar a la pàgina que sigui,
que espero que sigui la primera,
i veure, respecte del tema de la independència,
què és el que s'hi diu, perquè el de més,
en aquest moment em sembla que no sigui important ni molt menys,
però em sembla que l'atenció de tothom només està per això
i, de fet, jo crec que les eleccions es convoquen per aclarir això.
Després, doncs, òbviament, suposo que els partits aprofitaran
per adaptar els programes a la situació,
però jo crec que la majoria de la gent,
el que es miri el programa anirà a buscar,
a veure, a Convergència, com ho diu i què diu,
i cada un dels partits, com ho diu i què diu.
Al final, jo crec que les eleccions,
bàsicament, serveixen per això.
Però, vaja, aquí hi ha il·lustres polítics
que ens podran corregir.
Gràcies, òbvi.
Carles.
No, no, jo també comparteixo moltes de les opinions que heu comentat,
que jo sí que esperava també que sortís
amb una convocatòria anticipada.
No, no, jo també, però no tan ràpida.
No, molt bé.
Jo també, potser, dius, primer el debat aquest de política general,
que tenia a veure amb el Parlament aquests dies,
i probablement anar a acabar,
doncs, segons com hagués anat i tal,
doncs, un anunci de convocatòria.
Però bé, això sí que potser respon una mica
a l'estratègia del mateix president,
i no sé si de Convergència,
doncs, en un moment determinat que el consideri oportú,
doncs, fer-la convocatòria,
però això és la seva competència, no?
I jo ho entenc perfectament,
jo ho entenc perfectament, doncs,
que s'hagi d'aclarir d'alguna manera,
i segurament en unes eleccions és una manera de fer-ho,
ja que no hi ha un altre procediment,
perquè ni referèndums ni consultes serien vàlids ni legítims,
probablement, i hi hauríem molts més problemes i dificultats,
doncs, aquesta és una manera mig plebiscitària
de conèixer l'opinió.
El que passa és que, d'acord amb el que diu el paper Trat,
que com bé que els partits ho diguin clarament
en el seu programa,
serà l'aspecte potser més important
o que més prestarem atenció,
perquè és veritat que tota la resta de temes
que són molt importants,
i algun d'ells igual o més,
com les solucions econòmiques,
financeres, de progrés social,
de manteniment dels serveis públics, etcètera,
ens interessen molt, evidentment,
perquè és el benestar de tots nosaltres
i les nostres famílies,
però com que això hi hagi o no hi hagi eleccions,
ho hauríem de continuar treballant i lluitant,
aquest és un aspecte que jo considero
que els catalans, tots els que vivim a Catalunya,
doncs, en un moment o l'altre,
també ens ho arribem a plantejar,
poder dir o tenir el dret a decidir,
que se'n diu,
jo més que si serà,
i perdoneu, independents o no,
en el futur, jo crec que algun dia sí,
no sé si en 40, 50 o 200 anys,
perquè cada dos per tres
el poble català, doncs,
surt reivindicant aquesta possibilitat,
per tant, jo admeto i reconec
i vull tenir el dret a decidir,
com a poble,
si sí o si no,
com vull estar,
com vull relacionar amb l'Espanya,
jo crec que això tots ho compartiríem.
Jo diria, a veure,
fa una mica arreu de les paraules teves, Carles,
fa 300 anys que els catalans,
en la nostra tossuderia,
doncs, hem tirat endavant
i no crec que hi hagi poble com el català
que hagi suportat aquests 300 anys
de la manera com suportem nosaltres,
però crec que ara ja la cosa ha arribat al seu moment,
crec que hi ha hagut,
no només la manifestació,
diguéssim, de l'11 de setembre,
que va ser molt indicativa
i si vareu anar-hi allà,
suposo que devíeu ser testimonis directes
de la situació real que es viu,
sinó que també tot el procés
ens ha desembocat en aquesta situació.
Un procés que ja va haver-hi intencions
per part del president Pujol,
amb el govern del president Aznar,
també, en el sentit de,
en certa manera,
buscar una relació efectiva
amb Espanya i Catalunya,
però això s'ha demostrat,
i ho va dir el president ahir,
amb el seu discurs,
que això no ha estat possible,
per tant, això porta a una situació
que no és que els catalans no vulguem Espanya,
és que jo crec que Espanya no es vol els catalans,
i en aquest sentit demorar una situació
que a més ens perjudica,
no només econòmicament,
sinó identitàriament.
Jo crec que ja ha arribat el moment
en què el poble català
pugui tindre aquest dret a decidir.
Portem 300 anys intentant-ho,
jo crec que ara és el moment,
jo això que dius que potser tardarem 40-50 anys,
a fer-ho que no sigui així.
No ens enganyem,
tampoc serà fàcil,
tampoc serà fàcil,
les traves que ens posaran
i que tindrem pel mig,
doncs seran dures,
seran difícils d'afrontar,
però amb la confiança del poble,
això sí que es pot aconseguir,
en el sentit que també hem de mirar més enllà,
vull dir, no s'acaba aquí,
vull dir, no és només un estat propi,
no és només una gent pròpia,
sinó hem de mirar més enllà,
i evidentment mirar més enllà vol dir Europa,
i hem de mirar de cara als Estats Units d'Europa.
En aquest sentit,
jo crec que és una fita importantíssima,
una fita que l'hem de treballar moltíssim,
hem de comptar amb l'anuència,
evidentment, de la Unió Europea,
per seguir tots aquests passos i tot això,
i jo crec que la viabilitat
del poble català passa per aquí.
El president Mas, de fet, ja ha dit aquest matí
que serà un camí ple d'entrebancs,
és a dir, que ja ho preveu,
només iniciar-se aquest camí.
Creieu que, abans ho apuntaves, Xavier,
creieu que la manifestació d'aquestes 3 milions de persones
del passat 11 de setembre
es traduirà en vots,
en els comissos del Parlament?
Però és que, a veure,
és que els vots són...
A veure, una cosa són les eleccions,
una altra cosa és la independència,
és que són dues coses que van lligades,
però que no és el mateix ni molt menys.
De les eleccions sortirà segurament
una força o unes forces més potents
que dirigiran el procés
encaminats a una independència.
No ho sé si és una independència.
El que sí és que
hem d'aconseguir al poble català
que ens tinguin més valorats.
No més valorats,
ja ens tenen més valorats,
no menys tinguts, d'alguna manera,
com està passant ara.
aquesta possibilitat és la que cal explotar.
Apuntaves el dels Estats Units d'Europa,
sí, fora fantàstic,
però al final això no deixa de ser
també un federalisme,
no sé si és la paraula adequada,
un federalisme,
però més o menys estats
amb una major independència,
i al món tenim exemples,
vull dir que
l'exemple recent d'Escòcia
o encara millor el de Quebec
i la seva província,
són coses que no cal inventar-nos res,
no cal posar una frontera
i unes barreres, evidentment,
jo crec que això és absurd,
però geogràficament i culturalment
estem dit de d'Espanya,
per tant, tampoc podem trencar
d'avui per demà,
sinó que hem d'establiar
unes relacions bilaterals,
però bilaterals,
o sigui, de tu a tu,
no d'estat d'autonomia,
que s'ha vist que no ha funcionat,
podria haver funcionat segurament
l'estat de les autonomies
si s'haguessin quedat
les dos, tres autonomies bàsiques,
podria haver funcionat,
no el van voler així,
s'ha fet un pot i pot
i un cafè per a tots,
doncs ara s'ha de,
com que per aquí sembla
que no s'endreçarà,
doncs haurem de forçar la màquina
per una altra banda, no?
Bé, perquè tot,
a veure, la vida,
com tot evoluciona, no?
Vull dir, tu neixes,
ets petit i arriba un dia
que fa 50 anys,
vull dir, tot evoluciona,
jo no sé si portem 300 anys
o més,
o menys,
però les coses van evolucionant,
tampoc ara
es convoquen les eleccions,
doncs perquè se'ns escolti més
o se'ns tingui més en compte,
vull dir,
es convoquen per una cosa
molt clara
i segurament aquesta evolució,
doncs d'anys,
doncs ara ha trobat uns elements,
uns catalitzadors,
si parléssim en termes de química,
doncs que han precipitat
una sèrie de decisions
i, bueno,
però jo crec que és com
tota la història, no?
que les situacions passen,
doncs per la concurrència
de molts elements,
alguns precipiten més
i uns altres no tant,
de fet,
doncs quan el 1700 i pico,
sí,
hi va haver un problema
molt concret,
però ja venia,
ja hi havia una evolució
darrere,
doncs una pèrdua
de capacitat adquisitiva,
problemes econòmics,
problemes polítics,
tots aquests els hem anat arrossecant
i ara, doncs,
han precipitat
i ens hem trobat
amb aquesta situació,
que és el moment oportú,
doncs no ho sé,
però és el moment
en el que estem
i les coses,
doncs,
s'han de resoldre
a mesura que et venen,
que segurament,
doncs,
hagués pogut tardar més
o hagués pogut tardar menys,
segur que la manifestació,
òbviament,
és un catalitzador,
segur,
però jo crec que almenys ara,
amb una mica de sentit comú,
el que s'intenta és,
doncs,
revalidar això,
i ara mateix hi ha uns instruments
que permeten fer això,
fem-ho,
mirem a veure,
doncs,
a la voluntat del poble
per fer servir aquesta terminologia,
a veure què és el que vol,
i a veure,
tenim un exemple
molt recent,
que l'hem viscut
tots els que estem en aquesta taula,
vull dir,
fa 40 anys
ningú donava un duro
per a la transició espanyola
i aprofitant,
com va dir algú,
el Congrés en aquella època
es va fer a l'Araquiri
i de la llei
es va passar a la llei,
em sembla que va dir algú,
es van canviar les normes,
es va evolucionar,
es podia anar per un cantó,
es va anar per un...
és igual,
les coses han anat evolucionant
i ara, doncs,
hem arribat al punt que hem arribat.
Per sort,
no, no,
amb la línia que estem seguint,
no, de...
els temps han canviat
i el moment,
i la història,
i les relacions entre països
i la Unió Europea,
i potser sí que tot conflueix
una mica també
per poder donar
aquests passos
endavant,
de reconeixement,
d'identitat,
de relació
amb la resta d'estats
que tenim al nostre voltant,
començant per Espanya,
perquè segurament
és que és inevitable,
serà el nostre
mercat de referència
en tots els sentits,
no,
ja hi és,
ara,
per vincles,
per història,
per relacions econòmiques,
socials,
etcètera,
i jo crec que ha de continuar
així i així,
i per sort,
jo crec que val la pena
aprofitar aquesta conjuntura
també,
que no es dona sempre,
no,
és com allò dels astres,
i ara coincideixen diverses coses
que espero,
esperem tots,
que sigui en aquest debat,
doncs,
de serenor
i d'una certa maduresa
i seny,
que diem aquí,
no,
que no ens surtin
o que no ens deixem
caure en la trampa,
amb l'engany,
també ho va dir el president Mas
i d'altres veus,
dels missatges radicals,
extrems,
no,
que ni a vegades
de la vorma fàcil tampoc,
no,
perquè,
no sé,
avui hi havia un senyor
amb barretina pel carrer
i un altre ja anava a dir,
mira,
tots anirem així,
home,
ara sí que podem fer broma
si volem,
però no sé en quina tertúlia
sortia,
l'altre dia que un senyor
es queixava ja
que el castellà
no serà discriminat
i que no sé què,
no sé quantos altres,
escolti,
tranquil,
diu Andorra,
és veritat,
fa molts anys
que és un estat independent
i no m'ho veurà
com parlen allí,
els ciutadans,
vull dir,
una cosa és
el que és el tractament
oficial,
legal,
formal,
que hi haurà
i ha de ser a Catalunya
diferent,
i una altra cosa
és la pròpia realitat
que moltes vegades
supera
i s'ha de fer compatible
i equilibrada
amb tot això
que estem dient,
que ojalà
continuem així.
Jo aquesta qüestió social,
Carles,
ho celebro,
diguéssim,
i ho comparteixo també,
i ahir el president Mas
ho deia,
vull dir que
el castellà
també és patrimoni
de Catalunya,
de la mateixa manera
que el català
tindria que ser patrimoni
d'Espanya,
en aquest sentit vull dir
aquestes diferències socials,
que gràcies a Déu
tots els que estem aquí
tenim família,
familiars,
diguéssim,
que no són nascuts
a Catalunya
i tal,
però es poden considerar
catalans perfectament
i la plena convivència
que tenim
entre catalans i castellans,
vull dir,
això està fora de dubte,
aquesta maduresa,
per tant,
retornar cap al passat,
a veure,
tot pot ser possible,
vull dir,
no sé què ens esperen
amb aquesta campanya,
no?
Possiblement entrem
en una campanya
de la por,
o la campanya
de la desacreditació,
en temes socials
i segurament sortirà,
doncs,
els lletreros en català,
l'obligatorietat
o el fet de parlar català,
que és el que creuen
molts llocs,
quan vas a Madrid
amb el taxista,
si fas una petita conversa,
al final li has de matisar
les coses,
perquè li has de dir,
escolta,
no és així,
no és així com creieu,
la convivència aquí
ha estat
i serà
i es garanteix
i per moltes eleccions
que hi hagi,
per molts canvis polítics
que hi hagi,
vull dir,
en aquest sentit
no podem perdre,
hem de lluitar
perquè aquesta realitat
social sigui aquesta,
no?
Vull dir,
i que puguem expressar-nos
jo a casa meva,
per dir-ho,
perdona que expressi,
però clar,
es parla pràcticament,
vull dir,
la meva sogra
és andalusa
i quan està ella,
doncs,
compaginem perfectament
el castellà i el català
i ens estimem moltíssim,
ho puc assegurar,
no?
És absolutament normal,
això és normal,
per tant,
per timpor
que aquesta campanya
es pugui radicalitzar
pel tema aquest de la por,
ja no et dic
si entrem en temes econòmics,
també podem entrar
en temes econòmics
en els que algú interessadament
doncs faci veure
que patirem
amb el tema
de les pensions
o podem patir
amb algunes qüestions
econòmiques,
etcètera,
etcètera,
ja molta gent potser
s'està plantejant
què passarà,
vull dir,
no passarà res,
vull dir,
mecanismes fiscals
suficients
per poder atemparar
el tema
i poder-ho solucionar
en aquest sentit.
Bueno,
però és que sempre
que hi ha hagut
canvis d'aquesta mena
mai ha sigut
una cosa,
diguem,
pacífica,
no vull dir amb això
que hagi sigut violenta,
vull dir que sempre
hi ha tensions
i que sempre hi ha gent
que veu les coses
d'una altra manera
i que sempre,
no sé si serà
la campanya de la por,
però que hi haurà
opinions encontrades
que es diu
en castellà
i enfrontades,
seguríssim,
vull dir que no
ens estan esperant.
el Congrés dels Diputats
a Madrid
amb un whisky
perquè anem a fer
allà el contrari,
igual que hi ha
interessos legítims,
per tirar endavant
una aspiració catalana,
n'hi ha perfectament
legítims
per fer les coses
d'una altra manera
i torno a insistir
perquè ho hem viscut tots,
jo no vaig viure
el 1700
ni cap d'aquesta taula,
però hem viscut
la transviu espanyola,
home,
hi va haver moltes tensions,
hi va haver molts problemes
i finalment
les coses es van anar resolent.
Avui,
em sembla que era
en francès Marc Alvaro
la tertulia de Recupos
va l'exemple
aquest de les pel·lícules
quan algú ha de desactivar
una bomba
doncs no va allà
i fa una estrabada
sinó que va amb unes pinces
i mira,
pensa a veure
si és el cable vermell
o en fi,
bueno,
doncs aquestes coses
s'han de fer així,
es necessita enginyeria,
igual que jo parlava abans
doncs dels catalitzadors
a la química,
doncs aquí també es necessiten
enginyers
doncs per fer les coses
ara que hi haurà problemes
i que trobarem episodis
i que algú voldrà
doncs de l'anècdota
o de l'episodi aïllat
doncs fer una categoria
doncs seguríssim,
és que cap camí,
cap vegada
que hi ha hagut un procés
de canvi
no només a l'estat espanyol
sinó a qualsevol país d'Europa
veient si ho haurà
les coses pacífiques
i tranquil·les
que insisteixo
no vol dir que
hagin d'acabar malament
ni molt menys
però que hi haurà tensions
i problemes
seguríssim,
no?
De totes maneres
voleu dir que
és que estem parlant ja
com si la campanya
és independència
sí, independència
no?
Jo crec que hi ha moltes
fórmules intermigies
a explorar
i a matisar
i els partits
aquesta és la feina
dels partits
d'aquestes eleccions
de veure què proposaran
ja sabem que uns seran
directament independentistes
i altres directament
contraris
però
hi ha d'altres partits
que em seny
suposo que proposaran
fórmules
a veure
és que fa quatre dies
estaven parlant
del pacte fiscal
si arribava el pacte fiscal
tot això semblava
que s'hagués apassiuat
no ha arribat això
doncs pot arribar
pot arribar
no sé si amb la mateixa
fórmula que estava prevista
o amb una altra
o el concert econòmic
o digue-li com vulguis
és igual
però segur que hi ha
fórmules intermigies
que ens permeten
el que volem
el que volem nosaltres
crec jo eh
que els catalans
almenys és el meu sentiment
és un millor reconeixement
per part de l'Estat
que la nostra aportació
és superior
i que hi ha un dèficit
i que el volem
que es corregeixi
evidentment que no es pot
corregir demà
ni molt menys
però bueno
primer que es reconegui
i després que s'estableixin
els terminis
per endreçar-lo
i un cop endreçat
mantenir aquest estatus
diferencial
perquè
escolta'm
és que
som diferents
és així
i som diferents
i penso que
estem en un país
que està lleugerament
per la mitja d'Espanya
i és així
i és així
i el que no ho reconegui
és que no té
ulls a la cara
per tant
a partir d'aquí
tampoc volem ser els millors del món
però que se'n reconegui
una major aportació
el Joan em corregirà
però òbviament
ahir el president Mas
si no recordo malament
no va parlar d'independència
va plantejar
doncs que hem d'exercir
la possibilitat d'exercir
el dret de determinació
però això necessàriament
comporta alguna cosa més
no sé exactament quina
ja es veurà
perquè el que
suposo que no estan plantejant
és exercir el dret un dia
i després
tots cap a casa
no
això
és un procés
és un procés
és el que tu
bé apuntes
cadascú ha de deixar
molt clar
les coses
però clar
partim de la base
que es convoquen unes eleccions
bàsicament
per l'objectiu
doncs
que les corrents
polítiques majoritàries
que apoyin
el dret d'autodeterminació
suposo que les guanyin
i a partir d'aquí
inicia un procés
sí, sí
aquest procés
estaves dient
és veritat
que no hi haurà
blanc o negre
en tot això
i que no és independència
sí o independència
que també es pot plantejar
però que
que sí que hi ha hagut
també fins i tot políticament
canvis
en aquest sentit
que des del reconeixement
i de buscar una fórmula
d'encaix amb l'estat espanyol
sí
i parlo també pel PSC mateix
pel PSOE
perquè
doncs també els seus missatges
si el federalisme
es defensava
pel PSC
potser no tant pel PSOE
ara Rubalcaba
també ja ho diu
és que hauríem de trobar
potser que vulguem dir
mira ara ve amb aquesta cançó
però és així
i jo què sé
jo no voldria parlar
del Partit Popular
perquè no sóc
que parlar per ells
però també hi ha hagut
canvis
en el seu
a vegades estil
en la mateixa Catalunya
no?
el Partit Popular Català
o la mateixa Convergència
és a dir
d'on modula
el seu missatge
i sense fer
la bona mèdia
i fàcil dir
ara dic independència
al carrer
i després dic
bueno independència
exactament no
no sé d'on modula
els seus missatges
i segurament trobarem fórmules
i potser la majoritària
resultat d'aquestes eleccions
no és
la independència
ja
o sí o no
i potser haurem de passar
per uns estadis
de federalisme
o d'entesa
o de reconeixement
i de relació
amb l'estat diferent
jo per això et parlava abans
dels 30 i 40 anys
no ho sé
perquè l'altre
sí que pot suposar
una certa
a veure
tot depenirà
de la voluntat del poble
evidentment
però hi ha fórmules
que suposen
més ruptura
que d'altres
i n'hi ha que són
rupturistes
totals
a veure
a veure
a conferència
també és coherent
amb la línia
que van setar
amb el nostre darrer congrés
que van celebrar
aquí a prop
aquí a Reus
en el sentit
que era una trajectòria
a seguir
començant pel pacte fiscal
i gent de pròpia
estat propi
i Estats Units d'Europa
que torni a repetir
amb el tema
però és una línia
diguéssim
que marca
aquest procés
aquesta transició
que crec
que la van setar
en aquest cas el partit
doncs la va encertar
i les persones pensants
van veure
la realitat
de la situació
del país
la realitat social
i van enfocar
aquesta trajectòria
i tot aquest procés
s'està seguint
i se seguirà
quan pot tardar?
Escolta
es faran
els mecanismes necessaris
perquè sigui
el més ràpid possible
evidentment
tindran que han acompanyat
com dius tu Javier
no només de sí o no
perquè clar
tot això
ve acompanyat
d'una cosa
posem un exemple fàcil
el vostre fill o filla
decideix
doncs marxar de casa
i molt bé
val
però vosaltres
com a pares
ara també
serà els primers
de dir-li
escolta
amb què comptes?
tens una formació
tens una casa
tens uns estalvis
tens unes previsions econòmiques
tens
etcètera
etcètera
no?
vull dir
que no és tan fàcil
això
vull dir
és un exemple fàcil i barato
però en certa manera
és el que és
i ara precisament
el que faci una bona campanya
i sàpiga explicar
tots aquests components
tindran molt que ha guanyat
perquè no ha de ser
només
sí o no
sí o no
perquè també
he de venir acompanyat
d'un programa
en el sentit
que
escolta
i gent de pròpia
o com
i gent de pròpia
quins mecanismes
seran necessaris
que sàpiga explicar
si és un tema constitucional
si només és un tema administratiu
o com ha de ser aquest tema
jo crec que serà
la labor
d'aquest
més i mig escàs
que tots ens tindrem
que esforçar
per explicar-ho bé
i poder convèncer
la gent amb aquest tema
una qüestió
per ser
perdona
Carles
aquest cap de setmana
hi ha consell nacional
del partit
podrien sortir
els caps de llista
a nivell de marxació
és probable
és probable que sigui així
perquè com tu has dit
també
el temps ens apreta
i suposo que
no només a Convergència
suposo que també
tots els partits
tindran que ja
anomenar
seguit més que res
dels períodes
diguéssim
establerts
i necessaris
perquè és que si no
no donarà temps
és dissabte
no?
aquest dissabte
exacte
es queden 8 minuts
no sé si vol dir
que de pena
que parléssim
també d'un altre planeixement
en aquest cas
parlem d'unes eleccions
d'uns comissos
però també
podríem parlar
una mica d'alba
com encara que sigui
perquè divendres
passarà
un tràmit
important
a la plenària municipal
i després d'aquí
ja se'n va cap a la Generalitat
cap a urbanisme
ja s'han incorporat
les al·legacions
s'han incorporat
el que demanava
l'organisme
de la Generalitat
i ara ja sembla
que sigui el camí definitiu
divendres
per tant serà un dia important
suposo que per molta gent
especialment per a aquells
que van patir
en el seu moment
pel POM
però com ho valoren?
és a dir
en un futur proper
veuen que el POM
pot representar
alguna cosa en positiu
de cara al territori
ens pot servir
com a revolució
per tirar endavant?
absolutament
és que és imprescindible
és una idea imprescindible
clar que les coses
de la construcció
estan completament aturades
però precisament
és l'època de planificar
fins a quin punt aturades?
aturades
quasi
no al 100%
però queda un 2%
encara
no, no hi ha activitat econòmica
o sigui jo cada vegada
que veig
que algú
aixeca una grua
l'aplaudeixo
per la valentia
i reso
perquè tant de bo
se'n surti
perquè si ell se'n surt
els altres
anirem sortint
a poc a poc
però el POM
és una eina imprescindible
ja ho era
ha tardat massa
però el que és imprescindible
són les eines subsidiàries
que et surten d'aquest POM
d'aquest POM
surten uns planejaments
parcials
sigui horta gran
terres cavades
la botellera
que això
es tendria
crec que jo
que s'hauria d'estar
desenvolupant ja
perquè
no perquè necessitem
començar a construir demà
que no començarem demà
però si la planificació
està feta
podràs
el dia que la crisi
comenci a aixecar-se una mica
podràs ja programar
obres d'urbanització
obres d'edificació
etcètera
no esperem
que acabi la crisi
per començar a planificar
perquè llavors
tornarem a estar
amb dos anys de retard
jo penso que aquest seria
el missatge
per altra banda
el POM que tindrem
tampoc és un POM
espectacular
vull dir
totes les coses
que s'han anat decidint
ja eren coses
més o menys segudes
i el que comentaves tu abans
que la gent
que pensaven
que els expropiarien
jo penso que al seu moment
va estar molt mal explicat
perquè tampoc era tan dolenta
la proposta
que se'ls feia
a aquelles persones
el que passa és que
crec que es va explicar malament
no es va saber
què portar el tema
i estàvem endamunt
d'unes eleccions
i va petar
però al final
no sé si era millor
la solució inicial
o la final
en tot cas
eren alternatives
era una qüestió
de matisos
i d'interpretació
evidentment
tothom té dret
a opinar
però
la meva visió
des de fora
era aquesta
va ser el 2007
recordem-ho
l'impast
a les xerxes municipals
quan va donar l'alcaldia
Josep Erius Ballesteros
el problema és que
si aprova
ania definitivament
el POM
ja em diràs
de què parlarem
del tren
del tren
del de mercaderies
i de l'altre
del tercer fil
que n'hem parlat
molt POM
demà sempre n'hi ha
demà sempre n'hi ha
home no
a veure
segur
és una bona notícia
que al final
un procés d'aquesta mena
arribi al final
com dius tu
ara no podem construir
perquè no és el moment
però òbviament
hem d'aprofitar el temps
per planificar
perquè
per no perdre
després temps
quan la cosa
quan la cosa
enllegui
i també estic molt d'acord
el POM
s'ha explicat
molt malament
sobretot
a l'inici
sobretot a l'inici
perquè
no és un instrument
executiu
és a dir
no vol dir
si tu fas un dibuix
en un lloc
i preveus
que hi ha d'haver
unes
no ho sé
en lloc d'unes cases
doncs una gran plaça
no vol dir
que demà ha passat
poden passar 40 anys
sense que es toqui
un
i clar
jo a vegades
ara ja no tant
però començarem a pensar
poder estar perdent
alguna oportunitat
una oportunitat
de planificar
millor
la ciutat
insisteixo
no vol dir
que les coses
s'hagin de fer
a la setmana següent
de provar
però tenir molt clar
doncs que
no sé
hi ha una àrea determinada
doncs que hi farem
el que sigui
ja ho farem
quan toqui
no per això
ningú ha de perdre
ni la vivenda
ni el local
i em sembla
que poder
com tantes vegades
passa amb tantes altres coses
per uns interessos
electorals
concrets
i determinats
doncs podries
vam fer una sèrie
de sessions
que
molt bé
ara perfecte
però que a la llarga
poder algú
doncs pensar
que es podien fer
les coses
l'entremany
però en tot cas
era un instrument
que una ciutat com Tarragona
jo crec que necessitava
amb el temps que hem tardat
suposo que estarà
doncs ben pensat
i ben fet
i estupent
ho parlarem d'altres coses
i és molt millor
Carles Joan
l'any 2000
quan es va
aprovar
l'inici
de la necessitat
de fer
una reforma
del pla
d'ordenació urbana
i clar
evidentment
són molts anys
i han anat
temps
de donar
toms
i retoms
i mirar-se
pel davant
i pel darrere
la llei ha canviat
tres vegades
una altra de les causes
del retard
també és aquesta
quan estaves a punt
d'enreglar
pum
una nova llei
adapta-ti
sí, sí, sí
el procés és tan llarg
que t'has d'adaptar
i...
el que passa
que com que també és un instrument
que ha d'estar en vigor
doncs també molts anys
com aquell que dius
no ve d'un dia
cal mirar-s'ho bé
jo estic d'acord
que a vegades les coses
aquestes no es pot
tampoc precipitar
i també hi podem ajutar
tots aquests elements
a vegades de desinformació
de canvis de lleis
de normativa
però
jo crec
a veure
en fi
no sé que també
com que aquest temps
també ha estat de dificultats
per a la construcció
i per avançar
en aquest sentit
doncs també hi ha hagut
una certa
si no tranquil·litat
relaxació
en tot el mercat
no?
potser ara
esperem
doncs si això
comença a canviar
el signe
no ho sé
l'any que ve o l'altre
amb l'aprovació
ja definitiva
doncs es puguin
rellançar
noves zones
de la ciutat
que segurament
ens interessen a tots
a veure
qualsevol pla urbanístic
comporta
diguéssim
tota una sèrie
de decisions
i temps
en aquest cas
ens hem de felicitar
perquè sembla ser
que hem arribat
al final
tot així
esperant encara
l'aprovació
per part del
Departament d'Urbanisme
de la Generalitat
però podem dir
que en un període
ja molt curt
estarà la cosa
ja solventada
han passat masses coses
que han fet enredar
tècnicament
ho ha explicat
molt bé
Javier Climent
legislativament
també s'ha afegit
una sèrie
de problemes
però bé
els plans urbanístics
són necessaris
i jo crec
no m'atreviria
a dir
el període
pel qual
tenen que servir
d'un o l'altre
però
simplement
s'han d'adequar
a la situació
en el sentit
que ara
possiblement
aquesta aturada
diguéssim
de la construcció
l'aturada immobiliària
doncs
no ha apretat
molt tot el tema
però bé
sempre la qüestió administrativa
ha d'estar al servei
diguéssim
de qualsevol
situació
i en aquest cas
que no sigui
l'impediment
o la trava
perquè no es pugui tirar
endavant el projecte
ahir mateix
el delegat del govern
Joaquim Vindell
aquí mateix
que abans de final d'any
es podria aprovar
a veure si
es pot complir
aquest termini
el que de la tertúlia
senyors
gràcies per acompanyar-nos
per parlar una mica
d'anar a dir de tot
però de tot no hem parlat
de part de l'acció
és bàsicament
el POM
el temps d'una
pel que dona
el sample
sempre en la propera ocasió
i anirem parlant
d'aquestes coses
que segurament
tindrem temps
en aquests dos mesos
a parlar-ne
i força
Josep Bertran
gràcies
gràcies
gràcies Carlo Cepero
gràcies Javier Climent
arquitecte
i Joan Basora
també moltes gràcies
i sort avisant
moltes gràcies
les 9 pràcticament
arribem al punt horari
després tornem
amb Josep Marc Adé
de la Gata Ritorial
de Sanitat