L'Espai Caixa Fòrum, ja ho veieu, no està gens de vacances
i és que estan acabant d'ultimar aquesta exposició
que encara tenen en marxa fins a passades festes.
També acabant de fer els últims tocs de la seva programació cara a Nadal
i sobretot preparant la nova temporada que comença després de festes
jo crec que pels vols del començament de febrer.
Carles Marquès, director del Caixa Fòrum, bon dia.
Bon dia.
No feu vacances.
Vacances però repartides.
No, no, jo aquesta setmana no en faig.
Us aneu-neu tornant, però l'Espai Caixa Fòrum queda obert
i això és l'important.
Nosaltres només tanquem per festes dos dies
i després mig mes d'agost, depèn de l'exposició,
entre el 12, el 15, el 19, màxim,
i tanquem el dia 25.
I el dia 1 no tanquem ni el dia 6,
el dia 6 al matí.
El dia de Reis, eh?
Exactament, el dia de Reis al matí tenim obert.
A la tarda no, perquè hem vist que és un dia que passa gent.
Ja és una tradició, a més.
l'exposició la tanquem just el dia 6 de gener.
Recordem-ho, aquella exposició de George Gros,
que la vam començar quan?
Exactament, la vam començar a mitjans de setembre.
Per Santa Tecla era?
Per Santa Tecla, em sembla que era el dia 18, 17, 18 de setembre.
I això, es clau el dia 6.
I que dèiem, ja hi anirem, que això dura molt, dura molt.
Doncs ja s'acaba, eh?
Si no heu anat bé, podeu aprofitar aquestes festes
i aneu a comprar pel centre o a veure l'ambient,
la decoració nadalenca,
doncs allà ens teniu fins al dia 6.
Tancarem el dia 1, això sí, el dia 1 és tancat,
però la resta de dies, des d'avui fins al dia 6, són oberts.
Ara entrarem també a parlar-vos de l'últim acte de l'any.
Sí, sí, sí, exactament.
Diguem-ho, diguem-ho.
Diguem-ho, diguem-ho.
I després harem valoració de com ha anat el 2012.
Perfecte, doncs aquest any, diguéssim, aquest any 2012,
l'acabem amb un concert familiar, un concert doble,
perquè hi ha una edició al matí, a les 12 del matí,
i l'altra a les 6 de la tarda, demà, demà, demà,
amb els Black Bears, música espiritual negra, amb gospel.
Amb la particularitat que si sou nens o nenes,
és a dir, pels joves, podeu cantar amb el grup, així tal com ho sentiu.
i insisteixo, no es capi no sentada, perquè pot semblar el dia 28 de desembre.
No, no, no, no, ei, no patiu, feu-me cas, que va molt seriosament.
Això, si veniu una hora abans, per tant, estem parlant de les 11 o de les 5 de la tarda,
una horeta abans, doncs els Black Bears estaran per vosaltres,
s'assagereu una cançó o un parell i cantareu amb ells.
Ja van tenir aquesta experiència fa un temps, va anar molt bé.
Clar, que també és veritat que era curs escolar,
i a vegades els nens a les escoles de música estan més...
Bueno, ja estan entrenats, no?
Més entrenats, però bé, jo crec que és una manera molt interessant i divertida de passar el medal.
Això serà demà divendres, en doble concert, o bé a les 12 del migdia, o bé a les 6 de la tarda.
Exactament.
Si us fa tall i no voleu cantar o no hi sou a temps, escolta, passeu per allí, no?
Cap problema, exactament, podeu venir.
Però si no, una horeta abans jo crec que és molt bona activitat, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Fins i tot pels adults, però clar, els adults aquí ja no entren.
Aquí no entren, tot i que suposo, suposo,
que al final els Black Bears també faran cantar tot el públic.
No sé, això ja ens ho revelaran si hi parlem i si no ens ho revelen vol dir que mantenen el segret.
I si ells el mantenen jo també el mantindré.
Ah, que tu saps que hi haurà alguna sorpresa que no pots dir.
No, no, jo no sé res.
En tot cas els repertoris són espirituals negres, però suposo que enfogats al Nadal, no?
Exactament.
Molt bé.
Molt bé.
A partir de quina edat?
A partir de cinc anys, a partir de cinc anys i fins a, bueno, fins que es, no ho sé,
fins que considerin que se senten nens o que són nens, no?
Avui ara estem parlant d'això, fins a 12, a 13 anys, calculo jo, més grandets,
ja sabeu que costa de portar-los en aquestes activitats familiars.
Però, bueno, suposo que això són una mica més grans, tampoc passarà res.
El Carles Marquès ens ho acaba d'explicar molt bé.
Demà divendres, a les 12 i a les 6, concert familiar amb espirituals negres, amb el grup Blackbirds,
però, Carles, millor que contactem amb ells, no?
Sí, sí, millor, millor, i tant.
Saludem, doncs, en Jordi Vellespí. Jordi, bon dia.
I bon dia.
Com estàs?
Bé, i vosaltres?
Bé, i m'han dit, bé, t'enganxem una mica en ruta, fem proves de so, perquè és que no pareu d'actuar.
Sou a Lleida avui, no?
Sí, no, estem a Lleida i estem aquí provant so, sí, sí, sí.
Molt bé, això vol dir que l'espiritual negre agrada, és un tipus de música que, a més, amb aquestes dates,
agrada molt, no?
Jo diria que en aquestes hem totes.
Saps què passa?
Que l'espiritual té un component rítmic important i emocional,
i aleshores, si a sobre hi afegim les veus, doncs hi enganxa molt, no?
Sí, sí, té una força comunicativa important en aquestes dates i en altres, eh?
Quanta gent sou a l'escenari?
Un quartet.
Molt bé, molt bé.
I no és només vocal? Porteu instruments, també?
Són instrumentistes i en el concert hi ha algunes peces de piano i alguna de violí,
però bàsicament és un quartet vocal i està enfocat com un concert espirituals a capela.
Molt bé.
Els espirituals, evidentment, tenen una arrel religiosa.
Avui en dia, doncs, tot aquest missatge, en principi, no el transmeteu.
No, a part de l'arrel religiosa, en el tipus de música que oferim nosaltres,
ens anem a buscar el Wolf Song, que són les cançons de treball,
i que animaven els esclaus negres a treballar.
Llavors, això és un fet no només propi dels negres, no?
sinó també de la gent que treballa al camp, per exemple, no?
De que acostumen a cantar, a cançons de cantar...
Si, a més a més, d'aquesta música repetitiva de camp,
hi afegim tot el tema religiós, d'aquesta influència del cristianisme,
doncs ja tenim una miqueta aquesta música espiritual negra.
Suposo que el repertori que feu ara per Nadal
és diferent del que porteu, potser, la resta de l'any?
No, no sempre.
Hi ha algunes cançons de Nadal que també són escrituals negres,
com, per exemple, Go Tell it on the Mountain,
ves que ho expliquen les muntanyes, no?
Per exemple, Mary Hatter-day, no?
Que també és una altra escritual negra,
que estem ara aquestes dades de Nadal.
Però la majoria les fem crure l'any, eh?
Com anirà, Jordi?
Que això ens interessa molt.
Com van aquests assajos amb els nens una hora abans
i després pujar-se a l'estat de Nadal?
Sí, ara estem aquí a Lleida,
demà estem a Tarragona i demà ha passat a Girona
i no sabem mai quants nens s'apunten
ni quants pares.
En aquestes dates preveiem que també hi haurà famílies,
però sempre és un imprevist.
Aleshores, els nens es coneixen a nosaltres,
ens trobem un cara a l'altre, no?
Ens veiem els cantants i els nens
i tants nens com hi hagi i pares,
doncs pugem a l'escenari
i fem un petit treball de mitja hora, tres coses amb ells,
els hi ensenyem dues cançons,
cançons espirituals,
adeus, amb certes coreografies,
i després ells surten al final de concert
a participar amb nosaltres a l'escenari
i fem tots junts música dalt de l'escenari.
Bé, molt bé, superfantàstic,
molt divertit
i, bueno, al principi ens veiem les cares,
estem una mica tallats tots,
hola, jo sóc el Pau i jo sóc el Jordi,
però després a través de la música ja...
la música ens porta per tot arreu,
és molt fàcil.
Quines anècdotes tens, Jordi,
d'haver treballat amb nens?
Home, doncs n'hi ha de tots colors, està clar.
Doncs hi ha nens que van més endavant,
que tiren més,
el carro n'hi ha que van molt més enrere,
i això vol dir, doncs,
que de cop i volta ens trobem amb nens
que van amb el petard del cul,
i els haurà de seguir.
No, però ja intentem nosaltres
que tots estiguin
en un pla
que tots ho passin bé
i que tots participin.
Amb nens tot és imprevisible.
Però això és el bonic,
perquè la música també té
aquest component
quasi bé, diria, infantil, no?
Cada vegada es passen coses imprevisibles
dintre del concert
i això la canalla ens ho recorda també,
i tant que sí.
A més, la música gospel
jo crec que té alguna cosa de màgic, eh?
Deu ser per la repetició,
i de viu, i de viu,
està molt viva.
I aquests concerts que fem,
que fa molts anys,
no només en Caixa Fòrum,
el quartet,
pensa que tenim 18 anys,
el quartet aquest,
o sigui que ja ens ho coneixem tot.
No hi ha un concert igual.
Està molt viva,
és una música molt vivencial,
molt emocional,
i és, esclar,
des d'aquest punt de vista
també es belluga molt.
Està molt viva
en funció de la gent,
en funció de la resposta,
això que dius tu, no?
Doncs que és molt participativa,
pregunta-resposta,
clar, això intentem transmetre-ho
també als concerts.
Molt bé.
Doncs, escolta,
una activitat ens recomanen
a partir de 5 anys,
potser és l'edat mínima
perquè coordinin,
i no cal saber de música, no?
No, no, no, no,
el que cal és passar-s'ho bé
i tenir ganes d'estar
en un quartet vocal,
a sobre un escenari,
i escoltar,
i disfrutar de les veus
a capel·la també,
i de les harmonies.
Són 4 veus d'home,
que no és habitual,
i tampoc amb aquesta música,
i clar,
els nens disfruten
de sentir una veu d'un baix,
al tostat d'un baríton,
i de dos tenors,
i és una barreja interessant.
I la qüestió és passar-s'ho bé
i passar una bona fona
i explicar-ho després de casa,
quan vagis a la família.
Escolta, avui he estat
en un quartet d'espirituals,
nens, tu quatre catalans allà
t'estan cantant espirituals,
saps?
Déu-n'hi-do.
Sí que bé, bé.
Déu-n'hi-do.
Jordi Vellespi,
escolta, tenim moltes ganes
de veure-us, eh?
Demà a les 12 i a les 6 de la tarda
als Blackbirds.
Moltíssimes gràcies.
Esteu convidats.
Fins aviat.
Fins aviat.
Patons a tothom, adiu.
Pinta molt bé, Carles, eh?
Ja ens ho havies dit.
Pinta molt bé, pinta molt bé.
A veure, tu t'atreviràs a cantar?
Tu és de baix, des de baix.
No, des de baix,
des de baix,
i a més tinc veu de baix.
I jo no tinc mala veu per parlar,
però cantar pot ploure.
Ara, que mal m'està el dir-ho, eh?
Ara, permeten que aquest Nadal
doncs això em permeti un extra,
però la Fundació La Caixa feia,
perquè ara el format és una mica diferent,
cada any una festa amb teatre
i amb música i tal,
i jo hi havia cantat.
Jo hi havia cantat un quartet,
dos noies i dos nois,
i jo feia la veu de baix.
És a dir, jo desafino molt,
però si canto al costat d'alguna...
No, en sèrio,
parlo seriosament,
que no és 28.
Jo desafino molt,
però si canto al costat d'una persona que afina,
m'enganxo
i encara resulta bastant creïble.
És a dir,
potser en un moment donat,
demà m'hi llenço,
si no m'ho desto gaire.
És no la sorpresa, bàsicament.
És una mica aquesta
que al final jo crec que podrà cantar
també les famílies,
a part dels nets,
ja ho he dit,
ja ho he dit el Jordi,
és una sorpresa relativa.
A més,
les sorpreses les podeu donar vosaltres mateixos,
perquè hi ha gent d'aquella
que pensa que no sap cantar
i que no afina i tal,
que emportada per l'atmosfera,
a més,
aquesta gent que en sap molt
de fer participar,
doncs això t'acabes llançant
i no saps...
Té un punt d'alliberador,
eh, el gòspel?
Sí, sí.
que no, no, no, no.
T'has poden deixar-se anar.
No, ja,
però és que a més,
és exactament històricament així.
Com deia,
són cançons de treball,
clar,
estem pensant
en què eren esclaus,
en què, a més,
venien,
tenien d'un món,
de l'africà,
o no són importants els ritmes,
i aleshores,
per ells,
evidentment,
era un alliberament
i era una de les poques formes
d'alliberament
que tenien.
A més,
també hem d'entendre
que per a molts
d'aquells cantants
que treballaven
en el camp
en un moment donat,
ni va bé
que després
de la guerra
de la independència,
perdó,
de la guerra,
si ja ho he dit bé,
no,
la guerra de Secessió,
Secessió,
no ho he dit bé.
Doncs, bueno,
suposo que molts
s'han pogut dedicar
a fer activitats
d'aquestes
d'una manera
professional,
no?
Vull dir que,
per tant,
que és molt interessant
la història
dels espirituals
negres
perquè van
més enllà,
la religiositat
va ser una manera
de per ells,
de poder-se,
de poder
treure aquests sentiments,
aquesta opressió
i tal,
però a la llarga,
com sabem històricament,
això ha donat
moltes formes musicals,
des del jazz,
al blues
i tot això
arrenca
d'aquests camps
de treball
una mica també
a Catalunya
o a València
també ha passat
això,
hi ha camps
de treball
que en principi
només tenien
la funció aquesta
de fer passar
aquestes hores
tan dures,
però és clar,
vull dir,
un cop
es van creant
peces i tal,
doncs,
d'aquí a passar
això,
a fer-ho públic
i a la professionalitat,
doncs,
home,
hi ha un pas
que és llarg,
però amb els anys,
però que s'ha anat donant.
Tindreu un tastet,
només la petita
porta d'entrada
als espirituals,
com dèiem,
el concert de demà
dels Blackbirds,
a partir d'aquí,
com deia el Carles,
és tot un món.
És tot un món,
i tant,
i tant.
Doncs serà l'última activitat
de l'Espai Caixa Fòrum
per aquest 2012
i ara sí que dediquem
la darrera part
de l'entrevista,
Carles,
a fer una mica
de valoració.
Com us ha anat l'any?
L'any ha anat molt bé,
sobretot pel que fa
exposicions,
al final
hem tingut,
encara no s'ha tancat l'any,
avui,
per tant,
falten uns dies,
fa més falta un dia
tan important
com és demà mateix,
sense anar més lluny,
però tancarem sobre
les 80.000 persones,
aproximadament
els 80.000 visitants.
És una xifra
que és interessant
tenint en compte
que hem tingut això
de tres exposicions,
bé,
vull dir,
molt,
molt,
diria que
de nivell
i de nivell social,
en el cas de Parlem de Drogues,
que va ser l'exposició
que va començar
l'any,
i a més,
com en sabeu,
doncs,
a part de passar-hi
unes
18.000 persones,
aproximadament,
doncs,
vam tenir activitats
de molt de públic,
de molts escolars,
com el debat escolar
que van fer
el Metropol
per uns 500 estudiants
de secundària,
i una altra exposició
molt forta,
com ha estat gros,
que aquesta tampoc
està tancada,
però, bueno,
es mourà més o menys
a un nivell similar
a aquest d'unes
18.000 persones,
com parlem de drogues,
i després la temporada,
que per nosaltres és baixa,
perquè, clar,
no hi ha els escolars,
s'unidors escolars,
vam tenir
el futur francès
l'article,
que això,
amb uns 14.000 visitants,
aproximadament,
vull dir,
que han estat
tres exposicions
interessants.
Ara,
que crec que ja
puc assegurar
que les del 2013,
així,
sobre el paper,
seran encara més,
seran encara més fortes,
almenys,
com pinten,
que després,
a vegades,
la realitat
és tossuda,
però, bueno,
com que ara és el moment
de demanar
bons desitjos
per l'any vinent,
diria que començar
amb una exposició
de la col·lecció
Carmen Thyssen,
el dia 6 de febrer,
amb obres
de
Mir,
Sunyer,
Gauguin,
Manet,
jo crec,
jo crec que serà
una exposició
molt interessant,
una exposició
sobre el paisatgisme
català,
comparat amb el
paisatgisme europeu,
amb els pintors europeus,
com us deia,
amb obres
de congruent,
que realment
penso que
això,
és d'aquells
que realment
no cal presentar
a ningú,
i aquesta
la inaugurem
el dia 6 de febrer.
Fins quan?
Fins a l'abril.
Fins a l'abril.
Després,
al maig,
tenim una exposició
de mòmies
egípcies
que s'acaba
d'inaugurar
a Lleida,
en aquests moments
ja és a Lleida,
però acaba d'inaugurar,
per les festes
de Nadal,
però el que estic veient
es mitjans realment
ha estat una exposició
que allà
ha arrencat
molt forta.
D'on les heu treu
les mòmies, Carles?
Les mòmies
d'un museu
de Leiden,
dels Països Baixos,
d'una col·lecció,
d'una de les col·leccions
més importants
que hi ha
en el món,
i a més la gràcia
d'aquesta exposició
és que a part
que hi hagi
mòmies
i tot el que fa referència
al món de la mort
en els egipcis,
doncs també
s'explica
com es mumificava,
realment
és un...
molta gent
n'hem sentit
a parlar
de com es feia,
però allà
s'ha explicat
d'una manera
molt didàctica
i realment
molt fàcil
d'entendre
quin era el sentit religiós,
però a l'altra banda,
clar,
això tenia una mecànica
molt clara
i aleshores
també veurem
mòmies
de gats,
per exemple,
que sabeu
que era un animal
sagrat
per als egipcis,
vull dir,
per les famílies
dels faraons,
eren animals
protegits
i especials
i també hi haurà
mòmies
d'aquests animals
i en general
tot el món
de la mort
a partir
d'un personatge
concret
de l'Egipte
dels faraons
i després
tindrem
una tercera
gran exposició
que jo penso
que això
que són
tres pesos
pesants
aquest al setembre
la nostra exposició
de Santa de Tecla
que és
de cellers
modernistes
bàsicament
modernistes
i que a més
la majoria
estan al camp
de Tarragona
o a les Terres
de l'Ebre
aquesta exposició
que va donant
toms també
no, aquesta no
aquesta només
s'ha pogut veure
a Barcelona
i aquí a Tarragona
i aquí a Tarragona
evidentment
per rons
molt òbvies
i molt clares
vull dir
era un territori
on aquesta exposició
naturalment
de forma natural
vull dir
havia de venir
per tant
pensem
que en aquests moments
això
de dificultats
econòmiques
que evidentment
per nosaltres
com per ningú
ha estat
fàcil
aquest 2012
i aquest 2013
també pinta
que no ho serà
almenys
podem mantenir
el nivell
de les exposicions
i jo crec
que
jo crec
que
vaja
que espero
que d'aquí un any
ens tornem a veure
i et pugui dir
doncs aquells 80.000
de l'any passat
hem pogut
pujar-los
i més pensem
que és un deure
que tenim
amb la societat
un compromís
i ara més
que mai
seguireu
en la mateixa
línia
l'any 2013
de programació
familiar
d'activitats
paral·leles
a les exposicions
a posar
per la música
fins i tot
una mica més
atrevida
o contemporània
o com heu fet
en guany
això ho hem començat
fa poc
fer bona valoració
d'això
però
sí
a veure
és una activitat
evidentment
que s'ha de
picar
molta
pedra
perquè avui dia
has d'arribar
a un públic
que realment
no és
el nostre
habitual
però
però
que ho agraeixen
possiblement
i quan us agafen de referència
a més estem parlant
això de grans noms
de la música
de la música jove
i ja
si et sembla
a partir de
això
de la primera entrevista
de l'any vinent
ja en parlarem
ja presentem
presentem
ara fem un tancament
del 2012
però si vols
ja quedem emplaçats
pel gener
per presentar
agenda de gener
fins a abril
on hi ha música
música jove
i realment
això
pensem
que
que un cop
el públic
natural
d'aquests
concerts
sàpiga els noms
realment
impactaran
impactaran molt
molt
espero
una altra
de les
de les qüestions
que heu cuidat molt
des del Caixa Fòrum
i et pregunto
si continuareu així
són les xarxes socials
o sigui
el fet de fer participar
la ciutadania
a través de participar
en Guanyo Enviscadament
amb
clubs de lectura
de la biblioteca
per exemple
involucrar-hi
tots els escolars
correcte
això seguim
això seguim
i
vaja
confiem en arribar
a alguns
alguns acords
com aquest
del club
de lectura
de la biblioteca
de Tarragona
que a més
amb ells
també segurament
tornem a fer més
més coses
quan es presenti
l'ocasió
adequada
però
sí sí
realment
som
som un centre
de la ciutat
de Tarragona
ho tenim
claríssim
tenim moltes
sessions
d'espai
entitats
i institucions
l'Ajuntament
també
de la ciutat
i això
que és una de les línies
fundacionals
i realment
en aquests moments
on
fer activitat
moltes vegades
significa això
fer activitat
en col·laboració
és a dir
que el que
on no es pot arribar
amb els diners
perquè no
n'hi ha
es pot arribar
amb col·laborar
doncs això
nosaltres posem
l'espai
posem el tècnic
posem el personal
de sala
que és una cosa
que evidentment
té uns costos
i això
l'entitat
que generalment
fem molt de treball
social
moltes entitats
de caràcter social
de la ciutat
doncs
venen
els nostres
espais
i realment
ens interessa
molt aquesta
forma de col·laboració
i la seguirem
doncs
simplement
fem
volgut de passar
a l'últim espai
Caixa Fòrum
de la temporada
de l'any 2012
fent valoració
i una mica
obrint la porteta
al que vindrà
el 2013
Carles Marquès
des d'aquesta casa
desitja a tothom
de l'Espai Caixa Fòrum
del Carre Colom
molt bones festes
i us felicitem
per la feina
que heu fet
durant tot l'any
i la que us espera
i la que ens espera
moltes gràcies
i ens veiem l'any vinent