Sintoria de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dijous.
Avui tornem a fer Tertúlia Política.
Avui amb la portaveu del grup municipal socialista
a l'Ajuntament de Tarragona, Begoña, Floría.
Begoña, molt bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya el portaveu de l'executiva local
d'Iniciativa per Catalunya a la ciutat de Tarragona,
Fran Copos.
Fran, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara de seguida saludarem Xavier Quintana.
Està a punt d'arribar regidor del grup municipal
de Convergència i Unió.
I avui no podem tenir cap representant del Partit Popular.
Havia de venir Joe Acero, regidor del grup del Partit Popular,
però precisament per feines, per qüestions última hora
relacionades amb l'Ajuntament,
ha impedit que pugui estar també entre nosaltres.
I pugui comentar amb els oients de Tarragona Ràdio
algunes de les notícies destacades de la jornada.
En una setmana prou tranquil·la pel que fa a l'activitat municipal,
tot i que és veritat que hi ha moltíssimes notícies
relacionades amb l'economia, amb la crisi,
i, en fi, per exemple, tot el referent al sistema financer
i amb bànquia, sí que m'agradaria destacar
que a partir d'avui els proveïdors de l'Ajuntament de Tarragona
podran cobrar.
Recordaran els oients que ara fa un parell de setmanes
el plenari de l'Ajuntament va aprovar la petició
d'aquell crèdit de gairebé 20 milions d'euros
amb els bancs que faran possible pagar
més de 300 proveïdors de l'Ajuntament de Tarragona
que tenien diners pendents al consistori.
Ho hem comentat aquests dies.
És una mesura que pràcticament satisfà tothom,
tot i que ara també escoltarem iniciativa.
En l'últim plenari va posar certes reticències
perquè aquests diners, Begoña,
que demana l'Ajuntament als bancs,
doncs clar, tenen uns interessos que no són precisament baixos.
Però m'imagino que la prioritat és que paga el que es deu
als proveïdors.
A veure, els interessos, nosaltres sempre ho hem dit,
que són uns interessos excessius
perquè creiem que el govern d'Espanya,
amb aquest tema, el que hauria d'haver aplicat és un 1%,
que és allò raonable per fer un préstec real
a les finances locals
per poder afrontar aquests plans d'assanejament.
Perquè, en definitiva, el que se'ns està cobrant
és gairebé un 6%,
que és un interès molt alt per fer, diguem-ne,
per ser una operació de rescat, entre cometes,
perquè, en el fons, ja no és de rescat,
és d'intervenció directa.
Tot i això, tampoc tenim més solució.
Jo sempre dic el mateix,
sobretot quan algú diu
que l'Ajuntament es queixa
que no li paguem, però és que nosaltres no tenim diners.
Lamentablement, l'Ajuntament ja no pot dir això.
El ciutadà o el proveïdor...
A nosaltres sí que ens ho diuen,
no tenim diners per pagar el que falta del pla de barris
o no tenim diners per acabar de pagar
el que ens queda del centre d'art
o no tenim diners per pagar el tema de serveis socials.
La Generalitat diu
que a mi l'Estat no em dóna diners,
l'Estat diu que jo no tinc diners
perquè Europa no m'ho deixa,
però nosaltres som l'última eslabó
i ja no pots dir res més darrere.
Per tant, la responsabilitat de l'Ajuntament
no ens agrada aquest tipus de pla de just
que ha fet aquest govern.
no l'haguéssim hagut de fer si no tinguéssim el deute
d'altres administracions,
en aquest cas per un tema de jerarquia.
Si l'Estat tingués competències,
també ens deuria diners l'Estat.
En aquest cas ens deu diners la Generalitat
perquè és qui té les competències, diguem-ne.
I a la Generalitat, a la seva vegada,
li deu l'Estat.
O sigui, és un peix que es mossega la cua.
Però, per tant, en aquest cas,
a mi el que em preocupa realment
és el que fa temps que dic,
és que no està ben resolt el finançament local
i que això s'està fent especialment palès i difícil
en aquests moments
en què la dificultat principal impedeix
que puguis dir-li a un ciutadà
que l'ajuda d'urgència que vostè em demana
no l'hi puc donar.
I, per tant, aquesta és una situació
que fa que els ajuntaments, tots i de tots els colors,
estiguem ara en la pitjor situació
perquè són els que estem donant la cara
amb la primera línia de foc.
I, per tant, aquesta situació és la que hem de resoldre.
Deixi'm saludar el Javier Quintana, aquí arriba.
Javier, bon dia. Descansa una miqueta.
I el Fran, com deia, iniciativa a l'Ajuntament,
al plenari, vau posar certes reticències.
Per a vosaltres és pitjor
o hauria estat millor no aprovar aquest pla
i que els proveïdors continuessin
sense cobrar els diners de l'Ajuntament?
No, evidentment, els proveïdors han de cobrar.
El que passa que a nosaltres ens sembla
que si l'Estat fa, com ha dit la Begoña,
un pla de rescat, que és això que...
l'hauria de fer a l'1%, perquè, clar,
si deixes diners i els bancs esgueixen un 5,8%,
aquí la banca està fent negoci, també,
a costa de la misèria dels ajuntaments
i ens sembla una cosa que és bastant poc ètica
i, a banda, com ara haurem de pagar un 5,8% d'interessos,
això, ahir llegia la premsa,
que suposarà que l'any que ve haurem de pujar més encara a l'IBI,
que ja ha pujat quasi un 20% des del 2011 al 2012.
Aquí podríem incloure el tema de l'Església, també.
Aleshores...
Un altre tema de debat, senyor, dels últims dies.
Clar, aleshores, a nosaltres...
El tema de l'Església s'ha de parlar a Madrid,
que és el concordat, eh?
Sí.
Per tant, és un altre nivell.
Sí, aquí els ajuntaments poca cosa...
Poca cosa.
Aleshores, clar, nosaltres...
Clar que estem a favor que els providors cobrin,
perquè els providors s'han de cobrar,
perquè, a més, els providors creen ocupació
i, bueno, i després és una qüestió de justícia.
El que no és ètic ni és just
és que la banca faci negoci
de la misèria dels ajuntaments.
Ja, bé, vosaltres vau donar suport a aquest pla,
per tant, m'imagino que...
Evidentment, estic totalment d'acord
amb la meva companya de consistori,
amb la Begoña,
perquè realment l'Ajuntament és l'últim...
L'últim eslabó de la cadena
i sí que realment no podem dir
que ens deuen diners de la Generalitat,
és que la Generalitat li deu diners a l'Estat
i crec que a mi això li dono tota la roda a la Begoña.
El tema és que, bueno, és un oxigen,
s'ha de pagar, els interessos són alt, sí,
i que els bancs fan negoci,
evidentment els bancs fan negoci sempre,
i el diner és car.
El diner és car, ja veiem com està la prima de risc,
el nostre país és un país que no té credibilitat
davant dels inversors externs,
i això vol dir que cada cop els interessos són més grans,
és a dir, l'interès que ha pagat pel diner l'Estat
cada cop és més elevat.
Estem on estem,
el que hem de fer jo crec que és una mica anar tots de la mà
i intentar tirar això endavant,
perquè és que els proveus si no cobren malament,
si l'Ajuntament no té el suport,
l'equip de govern de l'oposició en aquests temes importants
no està bé malament,
crec que en aquest cas hem d'anar tots a una.
El que passa és que les circumstàncies de la duresa de la crisi
fa que, per exemple,
parlar del finançament dels ajuntaments,
que és un tema recurrent,
segurament durant tota l'etapa democràtica
des dels primers ajuntaments democràtics
s'ha anat parlant d'això,
clar, ara en un context de crisi,
queda molt bé parlar de millorar el sistema de finançament,
però és el pitjor moment, no?
És clar, és que al final anem a la mateixa.
El sistema de finançament dels ajuntaments és nefast,
és a dir, quan deixes d'ingressar,
a veure, l'Ajuntament en què es basa?
Bàsicament es basa en l'ingress d'impostos,
i després de licències.
Quan les licències es baixen i aquests ingressos es redueixen dràsticament,
com ha passat aquests últims anys,
i cada cop es fa un pressupost pensant que l'any que ve,
bé, això s'estabilitzarà, s'estabilitzarà,
i al revés, cada cop anava a baixar més,
cada cop el pressupost es estabilitzava més.
Què en la solució hi ha?
Doncs una miqueta ficar-nos tots a dir què és el que s'ha de fer.
Doncs el que s'ha de fer és arreglar el sistema de finançament dels ajuntaments,
que són els últims que tenen que donar servei al ciutadà,
com deia la Begoña, són els que donen la cara davant del ciutadà,
i sembla que siguem els dolents de la pel·lícula.
És que els malgasten.
Sí que potser s'han fet algunes coses que no s'havien de fer,
ja no parlo de partits polítics,
parlo de inversions que potser es podrien haver estalviat,
però és clar, estem on estem,
i ara el que hem de buscar és un sistema de finançament
que els ajuntaments puguin fer front als pagaments i a les seves obligacions.
Fran.
Tothom parla de millorar el sistema de finançament dels ajuntaments,
però aquí ningú el millora.
I a banda que la major part de les persones que es dediquen a la política
i que són representants dels ciutadans estan als ajuntaments,
perquè el Congrés dels Diputats té uns 375 diputats, no?
Però quants regidors hi haurà a l'estat espanyol?
Aleshores, tothom parla d'això, però ningú s'hi posa.
El govern de l'estat, en aquest cas,
molt bé que faci préstecs a la banca
perquè la banca faci préstecs als ajuntaments,
perquè així tots poden treure una miqueta de sisa.
Però el que s'hauríem de posar
és a solvetar els problemes de finançament reals dels ajuntaments,
perquè això es posa un parxe.
Això estàs totalment d'acord,
i ara des de fa temps i sempre vam reclamar des del moment.
Però jo deia que ara en un context de crisi,
aquest encara és més difícil.
No, no és més difícil, ara és més important que mai.
És important, però més difícil solucionar-ho, no?
De coses difícils sempre són difícils.
I en qualsevol cas,
la millora del finançament ha d'anar acompanyada
d'una delimitació de competències millor.
És que ara ho anem a dir, no?
Aclarir les competències, no?
Qui té...
Exacte, no?
El tema de les competències impròpies,
o com el tema de les llaves d'infants,
que hi ha un compromís de compartir a tres una despesa
que de sobte una de les parts ara decideix que no.
Bueno, doncs aquestes coses
són les que s'han de definir bé, no?
S'han de definir bé perquè tots hem de saber
en quin marc ens estem movent,
i també perquè a l'hora de prioritzar inversió,
segurament, si les competències estiguessin més clares,
seria més fàcil decidir allò que és definitiu i directe
i el que no.
I en qualsevol cas, també vull dir
que la ciutadania tampoc entén massa
d'on venen els diners,
quan li estàs parlant d'un tema, no?
Aquesta carretera s'ha d'arreglar.
Explica-li què és de l'Estat o què és de la Diputació
o què és de l'Ajuntament o què és de...
El ciutat el que vol és que l'hi arreglin.
Que l'hi arreglin, exactament.
I per tant, nosaltres hem de tenir aquesta capacitat
de treballar d'una forma més lleial a nivell institucional,
més lleial i, per tant,
que cadascú assumi les seves responsabilitats.
I en aquest sentit és on,
on, ara mateix, no veiem
que altres administracions estiguin complint
amb les seves responsabilitats, no?
I, per tant, des del món municipal
hi ha aquesta reclamació
que es delimitin millor les competències,
que tothom compleixi allò que es va dir que es compliria
i que puguem tirar endavant.
I la situació és difícil,
però també, diguem-ne, que hi ha solucions, eh?
Vull dir, aquí, si comencem a aplicar temes
com la taxa Tobin
entre les taxacions bancàries entre països
o si anem a l'impost de les grans fortunes
o si revisem polítiques de reactivació
o si no hem de posar 23 milions d'euros
en bancos com a banca, per exemple,
doncs no seria tan difícil.
Però el que és sorprenent
és que fins a novembre...
No, sí, fins a novembre d'aquest any
el partit al qual tu pertanys
estava governant l'estat espanyol
i tenia competències per...
o tenia possibilitats de fer negociacions a Europa
perquè s'apliqués la taxa Tobin
i no ho fa.
I ara que aquest partit està a l'oposició
de sobte treu la bandera de l'extrema esquerra
i reclamar la taxa Tobin, un impost de successions...
A veure...
De modificar el concordat amb la Santa Seu...
Clar, és curiós, si més no.
Escolta'm, això...
Que a mi em sembla molt bé, eh?
Perquè jo penso que...
Amb tot el carinyo, Frank,
i t'ho dic perquè tu ets jove, eh?
Però el teu partit també ha governat.
I també ha governat...
El meu partit...
Que si no fos jo vol dir...
No, no, no...
El teu partit ha governat a la Generalitat...
El teu partit ha governat a la Generalitat...
I ha governat a Europa...
Ha governat a Europa...
I per tant...
Ha governat a Europa...
Ha governat a Europa, no directament,
però sí que compartim decisions...
I per tant...
Però clar, el pes, Begoña, em reconeixerà...
A veure...
És que a mi m'és igual el que hagi fet...
Més igual el que hagi fet el meu partit fins ara...
És que m'és igual...
El que t'estic dient és el que...
A mi no m'és igual, eh?
A mi sí...
A mi no...
A més, em sorprèn, eh?
Bé, escolta'm, podem...
Em sorprèn positivament...
El que et sorprèn...
Em sorprèn positivament que un partit fa unes polítiques...
Escolta'm, tots els partits polítics, cap d'ells...
El teu tampoc...
Ha portat el finançament local al Congrés dels Deputats...
Per tant, no fotem, d'acord?
O sigui, a veure si ens entenem...
Per tant, no anem a discutir el que els nostres partits en diferents estaments...
Perquè la política també són diferents estaments...
I per tant, dins dels propis partits també hi ha tensions...
I dins dels propis partits també hi ha punts de vista diferents...
Dins d'un marc general...
Doncs em sorprèn positivament que ara dintre del Partit Socialista de Catalunya...
Sempre ho hem mantingut aquí...
Hi hagi aquest debat...
Sempre ho hem mantingut...
Per passar una miqueta més a l'esquerra de les polítiques...
Dins del Partit dels Socialistes, com amb el teu, que hi ha branques diferents...
No és la mateixa Esquerda Unida que Iniciativa per Catalunya...
Perquè són dos partits diferents...
O els ecologistes d'inici...
Bueno, no, perdona, però compartiu el mateix projecte perquè aneu amb la mateixa llista...
Per tant, a veure si ens entenem...
Jo també, jo no sóc el PSOE, tampoc, hi vaig a la mateixa llista, no?
Per tant, a veure, no discutim...
Perquè va, a tots sou un partit federal...
No ens opiem ara, sobre...
No, no, el que vull dir...
Sempre tenen el mateix discurs...
No, el que vull dir...
Bueno, jo tinc el discurs que tinc, eh?
Vull dir, a veure si ens entenem...
I per tant, intento ser coherent dins del meu discurs i dins de les meves idees...
i dins de la diversitat que hi ha el meu partit i que me n'alegro que hi sigui.
Perquè, com a mínim, no és un partit absolutament, diguem-ne, dictatorial en el que són les consignes.
I, per tant, hi ha un marc general al que jo comparteixo, no al 100%, com tota la vida,
i hi ha coses que no són fonamentals i de base en les quals puc divergir.
A veure...
I, per tant, això és la política i és el debat polític.
I el debat polític no és dir-hi, Tomàs, que és una mica el que estaves fent-ho ara, no?
El debat polític és confrontar idees, a veure...
I ja m'agradaria que...
Igual que Convergència i Unió no tenen el mateix punt de vista sobre el que és...
A veure, el senyor Durant i el senyor Mas no pensen el mateix sobre la independència de Catalunya.
Però oi que comparteixen un projecte marc que estan tirant endavant?
A veure, no se'm desvint del tema.
No, és que jo volia lligar la primera notícia.
La notícia era que l'Ajuntament pot pagar els proveïdors.
Això sí, demanant aquest crèdit a la banca i amb uns interessos considerables.
I a mi m'agradaria fer simplement una reflexió i que m'ajudessin els contartulis
en aquestes setmanes en què el ciutadà veu esturat, crec jo, tot el tema de bànquia, per exemple, no?
I com tot el tema del sistema financer sembla que s'estigui enfonsant.
I aleshores, clar, ajuntaments i administracions públiques
han d'acudir a aquesta banca i pagar-li aquests interessos.
I li demano una reflexió al Javier Alfran i a la Begoña sobre aquest tema.
Ja sé que segurament com a ajuntament no tenim un altre remei,
però clar, tot el que està passant amb bànquia...
És una vergonya, la bànquia.
Jo et faré una reflexió com a ciutadà,
independentment que pertanyi a un partit polític i de fer unes idees.
La reflexió és, m'acabo per no creure determinades opinions,
determinades polítics d'alt nivell. Per què?
Perquè fa poques setmanes deien que el sistema financer espanyol estava assegurat,
que teníem una garantia i tal, i que bànquia era un banc sòlid.
I ara, en sé que eren 17.000 milions, després 21.000, 23.000,
i que potser se n'hi haurien de posar 7.000 més.
Al final, el ciutadà de peu, com a ciutadà, pensem,
on estem? Ens podem creure el que ens diuen?
Ara, quin és el proper banc que caurà?
Per què bànquia va absorbir bancs que estaven amb...
Bueno, un desastre, el Banc de València va absorbir bancs,
és a dir, com a banc poderós, va agafar més lastre del que tenia encara.
És a dir, que al final, el que crec és que ens hem de ficar en un punt de partida
i començar a dir les veritats.
Si la situació és aquesta, anem a partir de la situació i anem a afrontar la situació real.
No ens fem trampes al solitari, perquè si nosaltres volem pensar
que el sistema financer espanyol està perfecte i realment és un desastre,
doncs ens estem enganyant.
De coña.
A veure, jo el tema del sistema financer ja fa molts mesos
i gairebé des del 2008, no?
I ahir en parlàvem, no?
Ahir en parlàvem en un cas molt particular
d'una persona que està a punt de perdre la seva casa
i m'explicava que va anar a un banc
i li van dir, no et dono una hipoteca perquè no la podràs pagar.
I ell va dir, ah, doncs ja la busco en altre sítio.
Això t'ho parlo de fa, de l'any 2007-2006.
Se'n va anar amb una altra i, ah, sí, no te preocupes,
i a més pide más perquè podràs poner el cotxe dintre
i podràs comprar-los muebles i no sé què.
El problema en aquell moment és que el majoritari,
més enllà de la responsabilitat individual de qui ho accepta,
era la segona, era la segona, i era a nivell general.
I, per tant, és veritat que hi ha una responsabilitat personal,
que jo tampoc defuig, de la societat en la que vivim,
en la que tots ens hem pensat que som els llistes del poble
i, per tant, compràvem un pis per venda sense escriturar al cap de dos anys,
a nivell genèric.
Ara bé, també hi ha una responsabilitat del sistema financer
de no posar el control i el seny que s'havia d'aportar en un moment concret
i de donar l'especulació al paper principal.
I el que està passant ara, aquests dies?
No, no, el problema és que tot això,
que tot això, en un context que amb això comparteixo amb el company Quintana,
en el que de totes les bandes no tothom ha fet els deures que havia de fer,
crec que no tothom en la mateixa mesura,
però diguem-ne que no hi ha hagut la valentia en uns moments donats
de prendre unes decisions concretes.
Ara estem on estem i, a més a més, en Bankia,
que és un cas especialment...
Jo recordava el Paul Kroman fa uns dies,
tothom es va posar les mans al cap
perquè deien que Espanya hi va ser intervenida.
I potser ho revisem ara, no?
Les crítiques que hi van haver amb aquest senyor fa tres setmanes
perquè estem a punt,
o sigui, estem en una prima de risc del 530%,
estem a punt, no?
I per tant, ahir m'explicaven una persona d'un banc de Tarragona
que la gent està traient els diners del banc,
que estan anant a treure els diners i portant-los a casa, no?
Per tant, és molt greu el que està passant,
cal que es donguin les explicacions que pertoquen,
cal que es donguin les explicacions que pertoquen,
crec que la solució, diguem-ne,
és la recapitalització perquè si no ens enfonsarem,
però com a mínim, com a mínim,
que s'expliqui el per què hem arribat aquí.
I el cas de Bankia és molt clar la interferència política
perquè és claríssima que hi ha hagut del govern de Madrid,
autonòmic, parlo, eh?
en posar persones, treure persones, etcètera, etcètera.
I no és el mateix que els casos d'altres bancs que hi ha hagut,
per exemple a Catalunya, que han tingut altres circumstàncies.
I el que ja és més vergonyós de tot, i acabo,
és que encara hi es plantegés que hi haguessin consellers delegats de Bankia
que plegaven amb 14 milions d'euros a la butxaca.
Menys mal que això es va aturar, eh?
Perquè és clar, ja és la repenotxa, ja el tema.
Fran.
Doncs que en el cas de Bankia, mira, aquí compartim-se amb la vergonya,
que és vergonyosa la situació, a més perquè,
sobretot perquè les interferències polítiques van ser tan evidents
que feien fàstic, per dir-ho d'alguna manera.
Perquè quan vèiem les baralles entre Gallardón i l'Esperanza Aguirre
per a veure qui col·locaven,
el Bankia ens costarà a cada ciutadà uns 1.430 euros.
O sigui, a les persones que estan a l'atura,
a les persones, com deia la vergonya, que les desnonaran,
uns 1.430 euros.
I dic, Bankia estarà malament.
I els inversors de Bankia, sobretot els petits inversors,
perden diners, però els responsables d'aquesta entitat
segurament estaran tranquil·lament al llacuts i a la piscina nedant, eh?
O sigui, que no és que estiguin tan malament.
I segurament el senyor Rato,
pot ser que el fa un governador del Banc d'Espanya,
que si em lleixen al Banc d'Espanya,
hem de saber que el governador del Banc d'Espanya,
quan parlàvem que els bancs donaven hipoteques molt alegrement,
tenia l'obligació de controlar això.
I tal vegada no ho va fer,
que si els del PP es queixen tant,
que si el governador del Banc d'Espanya,
el governador del Banc d'Espanya ha fet els deures
que el PP volia que fes,
perquè, clar, durant aquella època
no controlava el que hauria de controlar.
I sobre la responsabilitat que tenim els ciutadans,
a mi em sembla que tots som corresponsables
en aquesta situació, però no estem a igual nivell
de responsabilitat.
Perquè el ciutadà està mediatitzat per campanyes publicitàries,
bueno, tu que ets periodista, ho sabràs molt bé.
No, jo per això sempre dic que...
Home, tenim el cas de les participacions preferents.
Sí, sí.
I per la desinformació.
Aleshores, aquest discurs l'hem d'evitar.
El ciutadà no és corresponsable.
Jo, l'única cosa que dic
és que també hem d'aprendre.
I jo amb algunes coses sí que penso que ho som,
alguns.
Jo no m'incluïo,
perquè jo soc tenint el mateix pis que tenia
des de l'any 93.
Però t'he poden assegurar
que va haver-hi un moment de la meva vida
en què semblava la nena tonta.
perquè tots els meus amics
s'estaven canviant de pis
i jo seguia amb el meu pobre pis de l'any 93.
I era el ratlló que ell de...
Escolta, no siguis tonta, no?
No siguis tonta.
Bueno, però clar, això és la cultura.
La cultura d'aquest país és...
Això és el que vull dir-te,
que tampoc, a veure,
ni tanto ni tan calvo.
Estem d'acord en que el nivell no és el mateix,
però tampoc eximim del tot.
I aquí també entro en un tema
que penso que és molt fonamental
i que com a periodista que has dit que soc
m'interessa molt defensar i fer pedagogia
i per això ho trec,
amb el permís del Ricard,
que és que una societat desinformada
és una societat que no té criteri.
I una de les coses que ens estem carregant
són els mitjans d'informació.
Una de les coses que ens estem carregant.
I per tant, i la cultura.
O sigui, la cultura, els mitjans d'informació
i l'educació.
Tres pilars fonamentals
per a una societat ben formada
que tingui criteri
i que precisament pugui no entrar
en dinàmiques concretes.
Ahir vam parlar precisament
dels mitjans de comunicació
amb el president de la demarcació de Tarragona
del Col·legi de Periodistes
que ens va fer notar, evidentment,
que la situació és molt crítica
dels mitjans aquí,
a les comarques de Tarragona.
Però ja que parlem de diners
i de la banca
i de la crisi en general,
deixi'm apuntat,
perquè avui hi ha dues notícies locals
de la ciutat de Tarragona
que estem explicant als oients
i que tenen un comú denominador.
I és que la Fundació La Caixa
ha aportat 35.000 euros
a l'Ajuntament
per finançar activitats
de la capital cultural catalana.
Això s'assignava ahir
amb un conveni.
I ahir també hi havia un altre conveni
en què, en aquest cas,
l'empresa Repsol
aportava uns diners
a l'Institut Pont del Diable
de Sant Salvador
per finançar la biblioteca
i l'hort ecològic
que té aquest centre educatiu.
Són dues notícies,
potser d'aquelles
de poca importància
pels periodistes,
a vegades,
per nosaltres són importants,
però que em sembla
que són un exemple
de com a vegades també
els diners privats
de la Fundació La Caixa
i de Repsol
poden ajudar.
Estan d'acord
en que en una situació,
com dèiem,
de dificultats econòmiques
dels ajuntaments,
doncs,
qui sigui,
empreses directament
o fundacions
d'entitats financeres,
ajudin?
S'ha d'acord.
S'ha de recórrer
a tots els ingressos
que es puguin,
perquè realment
la situació és crítica.
I, evidentment,
les empreses poderoses
com aquest que Repsol
i la Caixa
s'hi poden ajudar
en un ajuntament
com Tarragona.
Mira,
la societat
és una cosa
que dona i rep.
Tarragona
té una indústria
important
que és Repsol,
sí que contamina,
contamina el que marca la llei,
sí que tenim problemes
d'olor,
sí que tal,
però també aporta
aquestes ajudes,
no?
És a dir,
ells que tenen directament...
Així neteja la seva consciència.
Jo crec que no contamina
tant quinta...
No, no,
vull dir,
hem de ser realistes,
vull dir,
hi ha indústries
que tenen
un efecte negatiu
sobre la societat...
El mateix que el trànsit
al centre de la ciutat,
vull dir,
no és part d'esmerèixer,
però...
Sí,
sí,
però també tenen
aquesta part
de...
Diguem-ne que no són innocues.
Evidentment,
no són innocues,
vull dir,
evidentment no són innocues.
La Caixa,
la Caixa genera
molts beneficis
a Tarragona
també perquè té
molts ciutadans
que tenen els seus diners
d'allà,
doncs està bé
que una part
d'aquests beneficis
repercuteixen
en la societat
d'on els treuen.
Penso que és una molt bona notícia
i que l'Ajuntament de Tarragona
està treballant
en aquest sentit.
Fran,
tu...
Jo la meva valoració
no...
A mi ja em sembla bé
que si...
Quan...
Quan les coses
no van bé,
a vegades,
per la necessitat,
has de fer
coses d'urgència
per obtindre finançament
perquè les coses funcionin,
no?
Però a mi el que...
Jo no faré ara
una valoració
de si em sembla bé
o em sembla bé
o em sembla malament.
A mi la valoració objectiva
que em sembla
és que això denota
que l'Estat,
o sigui,
el poder públic
desapareix
perquè en un lloc
o en una situació
com ara
la biblioteca del col·le
o les activitats
etcètera,
culturals,
que haurien d'estar finançades
pels poders públics.
Els poders públics
no arriben
i aleshores
les empreses privades
han o volen
o arriben a acords
per posar diners
i clar,
a mi el que em sembla greu
de la situació
és veure com l'Estat,
l'Estat no a l'Estat espanyol,
sinó l'Estat com...
Les administracions públiques.
Les administracions públiques,
com un conveni entre els ciutadans,
com el públic,
com això desapareix.
I això als sociòlegs
li diuen
neofeudalisme.
Si en sociologia
això està qualificat
com a neofeudalisme.
I a mi em sembla greu
perquè és un signe
que això està passant.
Beconya.
Bé, jo,
la veritat és que
el que crec
és que
tothom té una responsabilitat social.
Les empreses parlo,
i per tant
que apliquin
aquesta responsabilitat social
en l'entorn
en què estem
i a més a més
ho facin
en aquells projectes
en què poden contribuir
a ajudar,
quan la competència,
com dèiem abans,
i els recursos
són difícils,
és una cooperació
pública o privada
que jo crec
que és positiva.
I per tant,
en aquest sentit,
penso que
la suma
d'aquesta part
de responsabilitat social
que totes les empreses
han de tenir
en el seu entorn,
i més si són empreses
que tenen
una situació
que no és crítica,
sinó al contrari,
amb els interessos
d'una ciutat,
en aquest cas
com Tarragona,
en l'àmbit cultural
o en l'àmbit educatiu,
jo crec que sempre suma
i que per tant
sempre s'ha d'entendre
com a positiu.
I que a més a més,
cada cop
haurem de construir
més una societat
en xarxa,
cooperació pública o privada
amb nivells econòmics,
siguin majors o menors
per una banda,
ara mateix
nosaltres
acabem
des de medi ambient,
acabem de signar
un acord
de custòdia
d'una part
de la platja
llarga
de les dunes
amb l'entitat Aurora,
que és una entitat
que dona feina
a persones
amb problemes
psíquics
i a la vegada
l'entitat Aurora
ha demanat
una subvenció
a la Fundació
Biodiversitat
arran d'aquest
o sigui,
aquest conveni
li permet
i per tant
estem fent
una xarxa
per també
obtenir recursos
en els que tots
puguem sumar
i sumarem molt més
que si va només
l'Ajuntament de Tarragona
amb els poquets euros
que tindrem
per determinades coses
que si Aurora
pobra
ha d'anar
només a contractes
i no sé què
i que si la Fundació
Biodiversitat
acaba decidint
invertir on vol
i no
on el territori
li demana.
Per tant,
jo crec que és positiu
que aquesta crisi
que no té gaire
les coses bones
de les coses bones
que té
és d'aquesta recuperació
diguem,
no?
D'aquesta solida
de la cooperació
exacte
d'ajudar-se entre tots
exacte
aprofito per dir
que dissabte
fem un mercat d'intercanvi
a la Rambla Nova
de Tarragona
és com una falca publicitària
no,
però és que
és un mercat d'intercanvi
no és un mercat econòmic
o sigui,
és un mercat
on la gent podrà anar
que no hi haurà diners
pel mig
no hi haurà diners pel mig
vull dir,
la gent coses que té a casa
les podrà canviar
per altres coses
d'altres persones
i bueno,
crec que aquest és el camí
ara mateix
sé que el pobre ja ho fa
ja estem metent falques
publicitàries al mercat
és el mateix programa
només que
a banda de fer-ho a Camp Clar
hem fet l'aposta
amb el dia del medi ambient
de fer-ho al centre
deixi'm apuntar
per la recta final també
en fi
estem barrejant
moltes qüestions
però totes relacionades
amb diners
i també relacionades
amb diners
i amb educació
aquesta tarda
hi haurà una nova protesta
una nova mobilització
serà la tercera setmana consecutiva
que en un barri de la ciutat
hi ha mobilitzacions
contra les retallades
en l'àmbit educatiu
fa dues setmanes
va ser a Torreforta
fa una setmana
va ser a Sant Salvador
i avui hi haurà
una mobilització
a bona vista
de l'Assemblea
per l'Ensenyament Públic
i de l'Associació
de Veïns del Barri
en fi
perquè la gent està
emprenyada
indignada
i no sé quantes coses més
davant dels ajustos
que es fan en educació
Xavier, Fran, Begoña
mentre segurament
veu tot el tema de banca
que jo crec que
la indignació segurament
s'escalfa
per les coincidències
de les notícies
que arriben
una mica seguint
el que havia dit
la Begoña Bas
que hi ha tres plaers
bàsics a la societat
que no podem tocar
però realment
hi ha més diners
que tenim
és a dir
al final
la sanitat
i educació
són el 70%
de les despeses
d'un estat
és a dir
al final
hem de ser realistes
i hem de dir
escolta
sí que potser
teníem la millor
sanitat del món
o una de les millors
sanitat del món
o teníem
un bon sistema educatiu
però ens podem permetre
a un país com Espanya
tenir aquests sistemes
de sanitat
d'educació
aquest discurso
és greu
és molt greu
però arriba un punt
és molt
jo preferís
permetre'm
la sanitat bona
que no passa
un tren
que va a 300 quilòmetres
per l'hora
sí Fran
estic totalment d'acord
amb tu
però el tren
ja s'ha gastat
el tren s'ha de pagar
i que es morin els ciutadans
no Fran
ara
anem a ser realistes
els diners del tren
ja s'han gastat
i s'han de pagar
els diners dels aeroports
s'han de pagar
aleshores
tornem a posar
l'impost de successions
i traiem diners
són més solucions
però amb això
no mantenim
un sistema educatiu
un sistema sanitari
com el que tenim
i tant
hem de ser corresponsables
una miqueta a tots
de saber on estem
i hem de ser realistes
i no podem fer
no podem fer
hem de fer una pedagogia lògica
és a dir
no podem dir
és que m'encantaria
a mi també m'encantaria
que tothom tingués un pis
com diu
no no no
això mai
el problema és quan s'utilitza
la crisi
per canviar un model
de país
i ara s'està utilitzant
la crisi
per privatitzar moltes coses
entre elles
l'educació i la sanitat
i això és el que estem
vegoña
estàs d'acord amb mi
que s'han fet coses malament
s'han fet inversions
que no tocaven
som el país
amb educació cap
ja t'ho dic ara
no no no
no parlo d'educació
ara s'estan deixant
de fer inversions
que toquen
ara s'estan deixant
de fer inversions
que toquen
a Tarragona
no hi ha previst
dels quatre centres
que hi ha pendents
ni calendari
ni cosa que se li parezca
de quan es farà
aquesta inversió
és que no hi ha diner
perdona no hi ha diners
perdona sí que hi ha diners
no em facis parlar
que sí que hi ha diners
i si no t'atrec la llista
de centres que es van aprovar
en els pressupostos
de la Generalitat
d'acord
alguns en municipis
molt a prop nostre
que no dic que no s'hagin de fer
dic que no es deixin de fer
els d'aquí
d'acord
estic dient això
es prioritzin
les inversions
a Tarragona
en temes d'educació
o sigui
el govern de la Generalitat
amb tot el carinyo t'ho dic
no ha prioritzat
educació i sanitat
no ho ha fet
ha fet altres coses
però això no
d'acord
entre altres coses
es va carregar
l'impost de successions
que eren 260 milions
d'euros anuals
amb els quals fas
tres edificis
no escolta
és un tema
no sempre estem igual
és un tema de prioritat
no estic jutjant
estic dient que el model de la dreta
no és el mateix
que el model de l'esquerra
amb el servei
ara us ho faré més fàcil
simplement
en educació
i en sanitat
i ja està
us ho faré més fàcil
quan la gent
les persones
els ciutadans de Catalunya
van mort en Convergència i Unió
sabien que Convergència i Unió
tenia unes propostes electorals
i amb aquestes propostes
estava que no estava
l'impost de suport
mira jo em vaig llegir
el programa electoral
de Convergència i Unió
escolta m'ho podies aplicar en quatre anys
i ho vas aplicar al primer
i per tant no et diguis això
tu tens quatre anys
per aplicar el teu programa
i ho vas aplicar al primer
però és que no estava al programa
i això
sí que estava
que anaven a retallar la sanitat
estava al programa
el tema de l'impost de successions
el que estic dient
és que el que no estava en el programa
és que s'havia d'aplicar al primer any
tenen quatre anys
per aplicar-ho
i si al primer any
tens un problema
que ho estàs dient
que no tens recursos
el primer que et faig
és carregar-te
260 milions d'euros de recursos
a més vego
primer els compromisos
amb els ciutadans
com és la sanitat i l'educació
i després els compromisos
amb altres electors
que tenen un poder adquisitiu alt
clar és que aquí
és qüestió de prioritzar
tenim uns compromisos
que és la sanitat i l'educació
amb la major part de la ciutadania
i tenim uns compromisos
amb la petita elit
de treure l'impost de successions
a això és
qui tria Convergència
la petita elit
després surt
amb la bandera catalana allí
amb el Massi i el Durant de costat
que sembla allò una foto
a mi em recordava
els anys 30
surt aquella foto
amb aquella bandera
aleshores
volen salvar Catalunya
i després
quan estan al Parlament
en lloc de salvar Catalunya
aproven l'ambient de Florentino
que ja me diràs tu
que té veure Convergència i Unió
amb les autopistes
radials de Madrid
retallen la sanitat
home
és que
m'han de huevos
com es diu en castellà
m'han de huevos
però és que la gent
està farta
i és normal
perquè és vergonya
la gent que pensa com tu
la gent que és intransigent
com tu
no és intransigent
estem parlant de models
és que estàs atacant i tal
estem parlant de models
és que és normal
a veure
és que no es pot ser
intransigent
no és ser intransigent
és ser realista
perquè tu si anessis
a un hospital públic
amb un problema
com és una pròtesi de genoll
que tenies programada
des de fa un any
perquè te fa molt de mal
el genoll
perquè jo tinc treballo sanitat
i ho sé
et fa molt de mal el genoll
i aleshores vas allí
i te la retrasa un any més
ja t'ho explico jo
home filla
espera
des de juliol de l'any passat
una visita al dermatòleg
des de juliol de l'any passat
ara farà un any
és que ara tindrà
estàvem parlant d'educació
per unes taques a l'esquena
30 segons
que s'acaba
a veure
Xavier
si vols argumentar
jo el que dic
és que hi ha
els diners que hi ha
l'equip de govern que hi ha
doncs fa el que pot
amb el que hi ha
és que és així
és a dir
Fran és així
perquè hi ha els diners que hi ha
anem a treure impostos
però a veure
ja li agradaria
ja li agradaria
el govern de la Generalitat
tindre molts més diners
en els que té
per a retallar més impostos
no es tracta
de quins diners n'hi ha
que estem d'acord
en que n'hi ha pocs
sinó en com es gasten
i les prioritats
de la dreta
de la governada de Catalunya
i les
les prioritats són diferents
escolta'm
és que no estic
estic fent un debat
des de lo polític
són prioritats diferents
els convido a seguir
la tertúlia
i el debat
fora de l'antena
em sap greu
pels oients
que s'ho perdran
però vostès poden seguir
Begolla Florian
Xavier Quintana
Franco
gràcies per compartir
aquesta estona
i fins la propera tertúlia
adeu
adeu