Música
Avui a la tertúlia d'actualitat parlem de tecnologia i empresa.
Ho fem amb tres experts en la matèria.
L'Amadeu Roig, responsable de l'Unitat d'Entorn web de la Diputació de Tarragona.
Amadeu, què tal? Bon dia. Benvingut.
Hola, bon dia.
També s'acompanya la Marc Amacho, professora de tecnologia aplicada a l'educació, a la URB.
Marc, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
I la Gusti López, que és el gerent de l'empresa Inspira Project.
Què tal? Com estem, Gusti?
Una empresa que, entre altres coses, oferiu serveis a les empreses.
Efectivament, sí.
Efectivament, aquí te pots serveis.
El tema és molt àmpli, però diriu a grans tres que ja hi som, és a dir, en aquesta tessitura.
És a dir, per exemple, empreses socials, ja estem en aquest món i qui no hi està, doncs, no anem bé, no?
Oh, la veritat és que, per què no ser-hi, no? Diria la pregunta.
És un tema que ha anat sortint, que va sortir a nivell personal i a poc a poc hem vist que el tema de les xarxes socials s'està aprofitant a nivell d'empreses.
S'està aprofitant en el sentit que tenen uns objectius de mercat per poder accedir-hi,
però el que vull dir també és que estan per ser presents a un lloc.
Si no hi ets ara és com si no sortissis a la foto.
El que sembla bastant clar és que hem vingut per quedar-se, no?
És a dir, és un fenomen una mica nou, és bastant recent en temps d'empresa, no fa massa que ho tenim aquí, no?
I el que, d'alguna manera, no és massa sensat és no estudiar o no analitzar si en pots treure profit, si no en pots treure,
a quin recurs ho hauries dedicat, etcètera, etcètera.
No tenir-ho en compte, sí, sembla un error d'estratègia bastant gruixut ara mateix.
Mar.
Bé, jo, tot i que no és ben bé el meu àmbit, però sí que penso que avui en dia és impensable plantejar-se aquesta no presència a la xarxa, no?
Perquè és obvi que la xarxa magnifica, potencia i d'una forma normalment molt exponencial,
doncs aquesta presència física i la projecta molt més enllà d'allà on podríem arribar amb altres mitjans, no?
I aquesta la seva grandesa, també.
Hem escollit el sector, l'empresa, diguem-ne, l'empresa, l'emprenedoria, però n'hi ha molts altres.
I també que podrien, i potser aquí, Marti, intentarien una mica més el teu camp de treball, no?
Que és l'educació, per exemple, no?
Sí.
On encara cal fer feina, eh? No estem, diguem-ne, en una situació òptima.
Però és sempre el mateix concepte, eh?
Vull dir, jo crec que aquesta presència a la xarxa digital, aquesta manera com nosaltres projectem la nostra identitat professional,
perquè nosaltres ens dediquem a l'educació, però també som professionals.
Llavors, la xarxa social a nosaltres ens permet divulgar moltíssim la nostra feina, arribar a llocs on probablement no arribaríem mai,
i tenim casos i exemples prou curiosos de l'estil, doncs, no ho sé, que potser ens criden perquè anem a parlar d'alguna cosa
que treballem aquí a la universitat des de l'altra punta del món, i això ho han vist, la nostra feina mitjançant les xarxes.
Clar, això fa no res, era impensable, no?
L'alternativa hauria sigut publicar una revista especialista pel sector, etcètera, que arriba a la minoria de gent, no?
Totalment.
No, a nivell de TINET, a nivell d'administració, nosaltres donem serveis, i entre els quals està la TINETAULA.
Fins ara no havíem col·locat cap post, ni cap missatge, ni res a les xarxes socials corresponents a la TINETAULA.
La setmana passada ja vam començar, vam creure que era oportú, per què?
Perquè vam fixar uns objectius, vam fixar una manera de com fer-ho, què és el que volíem obtenir, i veritablement l'hem obtingut.
hem obtingut feedback de gent que mai s'hauria plantejat que era la TINETAULA, i ara actualment ens venen presencialment fins i tot a preguntar-me què és i com va.
És a dir, jo crec que si marques clar quins són els objectius als que vols arribar, montar una notorietat, difondre una activitat, un servei, difondre un producte,
la manera que ho fas, si ho tens clar, li assignes els recursos, en consciència, que això no és...
És a dir, no, no, posa, fes un perfil al Twitter i comença. No, no, a veure, anem a veure, algú ha d'estar atent, ha d'estar llegint, ha d'estar llegint, ha de tindre aquesta interactuació,
i a partir d'aquí la veritat és que els resultats venen, però a més són ràpids, no has d'esperar un mes o dos, sinó que als dos dies ja tens un feedback que t'està dient que estàs funcionant.
Agustí, és així, no?
És així, és així, és a dir, hi ha una idea central que, en fi, ara quan la direm en veu alta es diu, això és evident, no?
Però que sovint se'ns oblida, és a dir, les xarxes socials l'únic que tenim són persones.
Aleshores aquestes persones tenen diferents rols de comportament, poden ser compradors, poden ser decisors, poden ser prescriptors, opinadors, alumnes...
En funció dels col·lectius que tu et puguis dirigir, has de ser conscient que les xarxes socials ja hi són, segurament.
Doncs els de 18 estrenen un tipus de xarxes i els de 40 estrenen unes altres i unes altres comportaments, no?
Però el que tens són això, són persones, en definitiva.
Què vull dir amb això? Que, d'alguna manera, les xarxes socials eliminen els intermediaris en aquesta relació.
Tu ara tens l'oportunitat de relacionar-te amb col·lectius en qualsevol punt del món, 24 per 7,
que, d'altra manera, hagués necessitat plataformes intermediàries, sigui mitjans, sigui revistes especialitzades,
sigui el que sigui, no?
I ara tu tens l'oportunitat de dirigir-te a ells directament, relacionar-t'hi o simplement monitoritzar el que diuen,
què opinen, tendències, etcètera.
No tot és obrir un perfil a Facebook i començar a fer propaganda, entre cometes, als meus serveis, no?
No tot és això, ni molt menys.
T'heu d'acord?
Sí, sí.
Jo sí, el tema de l'agropegament és interessant.
A veure, hi ha empreses que estan fent servir unes filosofies de màrqueting,
podem dir que com més nombre d'impactes vagis donant, més bons resultats tens.
I aquí hem de revisar quin és l'indicador que ens ha de dir,
escolta'm, aquesta campanya o aquesta línia de comunicació o aquesta acció comunicativa
que he començat a fer amb xarxes socials funciona.
Dic, al final també hem de vigilar perquè el rebuig que et poden provocar alguns missatges que t'arriben
i, a més, fa que et donguis de baixa o que bloquegis el compte perquè no vols rebre més informació.
Això s'ha de tenir en compte a l'hora de...
Sí, aquí hauríem de fer una primera distinció per a la gent que ens està escoltant, no?
És a dir, hi ha xarxes socials on la gent va a divertir-se, bàsicament,
típicament Facebook, on consumim fotografies, pengem fotografies, comentem...
Coses més avias relacionades amb l'oci personal, segurament, no?
I amb la relació amb les persones, amb les 10 o 15 persones, s'hi donen més properes
i que en un moment del dia revisa com va tot, no?, d'alguna manera.
I després hi ha xarxes socials que són especialistes per professionals.
Hi ha xarxes on la gent directament va a fer negoci, va a intercanviar opinions,
va a obtindre oportunitats de contacte professional, etcètera.
Llavors, clar, si tu et dirigeixes a una cosa com Facebook, a un missatge,
com el de tota la vida, i ara simplement el que faig és ho digitalitzo,
això és el de tota la vida.
La gent no està esperant que tu vagis allí a...
o fa gals amb la teva propaganda de la de sempre
i ara el que faig és, en lloc de fer-ho amb una impremta,
faig en PDF i ho penjo allí, i això no funciona.
Pots tenir X.000 seguidors, però totes les dades d'interacció,
d'engagement, etcètera, segur que són baixes.
I, de totes maneres, també abans l'haigut dit una cosa
sobre el fet que la xarxa està conformada per persones.
I jo li voldria donar, girar una mica la lectura aquesta
i afegir que la clau d'èxit darrere l'ús d'una xarxa social
sempre vindrà conformada per la xarxa que tu et generes, no?
O sigui, podríem fins i tot crear un perfil en el Facebook,
però si nosaltres, les persones que anem acceptant,
són persones que nosaltres ens aporten professionalment
tot allò que nosaltres podem necessitar, per exemple,
per estar actualitzats, per aprendre, per estar al dia, etcètera, etcètera,
això és un ús que no té res a veure amb aquest perfil molt més d'oci
on compartim les fotos d'una calçotada o del sopar que vam anar l'altre dia
o d'un viatge no sé on, no?
Llavors, sempre jo penso que la clau d'èxit d'aquestes xarxes,
sigui Facebook, sigui Twitter, potser que són les dues que conec més,
està sempre en la xarxa de contactes que ens alimenta a nosaltres,
que ens dona tot aquest feedback continu, realment actualitzat, realment al moment
i tota aquesta gent que hi ha darrere que la conforma, no?
Vull dir, la clau sempre està en aquesta xarxa que nosaltres construïm.
Segons com construïm aquesta xarxa, nosaltres obtindrem determinats objectius,
dependrà sempre del que nosaltres pretenguem, no?
Al final són comunitats, al final i al principi vaig ja, són això, són comunitats.
Aleshores, tu quan vas, quan algú decideix tenir una presència a les xarxes socials
d'una determinada manera, estic completament d'acord,
el que fa és ficar-se dintre d'una malla que ja existia, prèviament, eh?
O sigui, en funció dels llaços i l'oblucció que siguin aquests llaços
i l'oblucció que siguin l'altre punt, etcètera,
doncs en funció d'això les coses aniran en una direcció ni en una altra, no?
Però només per ser-hi, d'entrada no obtens absolutament res, no?
L'empresa, però, i potser tu ens ho pots respondre més,
aposta per la xarxa o per per a un manager,
has de deixar aconsellar i paga un preu, diguem-ne, per això?
O costa encara?
Depèn, va per barris, va per barris, diria jo, no?
Aquí passa, segons el meu humil punt de vista, diverses coses.
Una és que la PIME, Micropime, ho té fotut per contractar serveis d'aquest tipus.
Ho té complicat, perquè sovint ja té prou en tenir una presència a la xarxa.
És a dir, les xarxes socials no són més que una peça del gran puzle que és internet.
No és obligatori estar a les xarxes socials,
de manera que no és obligatori fer cupons o estar a no sé on, no?
No és obligatori.
Però que dintre les oportunitats que els dona el fet digital a les PIME i Micropimes,
les xarxes socials són només una d'aquestes peces.
Llavors, què passa? Que no hi ha recursos per tot, recursos són limitats
i en els temps que corren encara més.
Llavors, les petites i mitjanes empreses realment ho tenen complicat.
O tenen una partida de pressupostària reservada per això,
perquè hi creuen, que són les menys,
o realment tenen unes barreres importants.
tot i que sovint acostumem a pensar molt ràpid que això és gratuït,
perquè les eines, doncs, l'alta Facebook, Twitter, etc., etc.,
és gratis, però aquí no hi ha res gratis.
O sigui, una qüestió de recursos propis,
o sigui, d'un tercer que et fas el servei, no?
Fins i tot de cosa d'oportunitat.
Gratis aquí no hi ha res,
igual que no és gratis fer una web o el que sigui, no?
Aquest tipus d'empreses, realment, jo penso que tenen problemes,
poden tenir problemes seriosos per estar-hi,
per contractar un professional,
perquè, en fi, directament,
igual no s'ho poden ni permetre, no?
Llavors, si anem a les grans,
no sempre tothom ho entén com una oportunitat de relació bidireccional,
d'escoltar el consumidor, d'oportunitat de no sé què,
sinó que, doncs, bueno, en fi, no ens enganyem, no?
Moltes el que volen és el mateix de tota la vida,
i ara, com una tropa de fa, ens ho fotem allí, no?
Aquesta relació bidireccional, o el que se diu 2.0,
ja es parla fins i tot del 3.0, no?
Si s'ha fet un salt,
com podríem aclarir els dos conceptes,
2.0, 3.0?
Jo, des del meu punt de vista,
parlar d'un 3.0 és...
Ja he tingut la idea primer,
i he dit que això és 3.0, jo crec.
Està parlant del mateix, llavors...
És una evolució, un creixement natural
de l'entorn web i de l'entorn de xarxes, no?
No veig que n'hi hagi un detonant que digui
això és una revolució industrial
i hem passat a la màquina de vapor,
i amb la màquina de vapor tenim més productivitat.
No ho veig, no?
Que sí que veig és una extensió
en quant a ús entre els usuaris,
que és el que hi ha,
però jo crec que no deixa de ser-ho d'una altra manera.
Les modificacions que es van afegint
són ja de final producte.
El Facebook, el fet que hi hagi perfils
o hi hagi pàgines d'empresa,
o el fet...
Són coses que...
O puguis posar fotografies o no.
Doncs, poc a poc, vas veient
que és el que...
Que les coses milloren,
però no canvien substancialment.
Jo crec que el 3.0
és algú que se l'ha apuntat i dir
que en el moment en què arribi
ja tindré jo el nom del 3.0,
per el meu punt de vista.
Sí, totalment d'acord.
Potser només afegir això, no?
Compartint amb el que deia l'Amadeu,
que sí que és una evolució natural
del propi advance
de les mateixes tecnologies,
fins i tot la irrupció de les tecnologies mòbils,
que també ha fet canviar molts paradigmes
d'aquest ús generalitzat de les tecnologies.
I llavors, també dir que el 2.0
sí que va significar un canvi realment
d'un abans i un després,
però que clar, tenim...
L'altre dia, per exemple,
parlàvem d'aquestes smart cities,
ciutats que s'adapten a tots aquests canvis
i a tota aquesta involució
de tantes i tantes coses
que a vegades no podem controlar,
però que sí que tenim molta gent
encara per alfabetitzar
i molta gent encara potser
sí que sabem utilitzar el mòbil
per fer determinades coses,
però no li sabem treure aquell rendiment,
potser, que farà el que fem aquest clic,
o sigui, que farà que realment
puguem obtindre uns beneficis
més significatius pel que nosaltres volem.
Això està ben estudiat pels que s'hi dediquen,
hi ha el gran gurú, Manel Castells,
que diu que hi ha aquesta divisòria digital
i que, per tant, hi ha gent
que no ha pujat el carro de les tecnologies.
I també parla del concepte de societat xarxa,
és a dir que, en certa manera hi som,
tot i que, clar, no tothom està, diguem-ne,
en la mateixa trajectòria
i velocitat de creuer.
Hi ha una cosa que s'han d'anar fent activitats,
ho dic perquè he parlat abans de la tinea taula,
però la tinea taula és una activitat
que el que intenta és això,
el que passa és que ara ens ho hem de repensar.
Fins ara era com connectar-te a internet,
com utilitzar un navegador,
com utilitzar el correu electrònic,
com a molt intentar fer un bloc
o una pàgina web.
Ara potser que hem d'agafar
i aquests coneixements,
has de mirar, ara què és el que hi ha?
Hem d'anar més cap a un mòbil,
hem d'anar més cap a...
I hem de mirar què és el que fem.
Existeix ja aquest encara ús.
Ens queden molts anys de tertúlies i pedagogies.
Sí, sí, sí.
Això es tracta, eh?
Això es tracta una mica la punteta és aquesta, eh?
Parlar-ne.
Jo sempre penso una cosa,
és a dir, els que estem molt a prop d'aquest fenomen,
vivim molt intensament i cada dia
i constantment i surt la nevanota,
surt Pinterest i no sé què, no?
Però tu surts a fora al carrer
i parles amb qualsevol
i aquesta no és la realitat de tot el ciutadany.
És a dir, això és un fenomen molt, molt, molt recent.
Si ens diuen que fa cinc anys
estaríem aquí sentats parlant d'això,
sobretot, vols dir?
Aquí la pintura encara està molt, molt fresqueta, no?
Les empreses encara,
tu em preguntaves abans,
encara no tenen clar
ni si podran fer negoci o no amb això.
perquè si no poden fer negoci,
aquí, en fi, això s'acabarà,
des del seu punt de vista s'acabarà ràpid, no?
Pot ser un tema més de persones,
però si ha de ser d'empreses,
és un tema de fer calés.
És a dir, els diners que jo hi poso
no tornen més,
si no, això no té cap sentit, no?
Llavors, el que sí que veurem,
jo crec que veurem una evolució,
és a dir, això no fa tants anys que existeix,
hi ha hagut un tant per cent d'internautes
que hem entrat aquí
i tenim no sé quants perfils oberts,
però l'utilització mitjana
es duen a dues xarxes a la setmana,
no de 25, no?
No tothom té no sé quina col·lecció d'eines digitals, no?
Aleshores, les empreses, què és el que intentaran?
Doncs intentaran que l'e-commerce es relacioni
amb els perfils socials,
saber identificar si aquell que tenen el Facebook
realment és client o no,
com lligar això amb les seves bases relacionals,
en fi, d'això,
se suposa que ha d'atendir cap aquí,
des del punt de vista empresarial, eh,
m'he vingut a referir,
se suposa que ha d'atendir cap aquí,
cap a integrar això en un altre,
perquè, en definitiva, no és una qüestió
només dels de màrqueting,
d'obrir un lloc on publicar coses
i que la gent s'entri del que fem,
sinó d'integrar aquest comportament
a la xarxa social
en el dia a dia de les empreses
i entrarà en tots els estaments,
no només a la publicitat
que hi ha coses que jo puc posar en comú
amb això, a través de fotos, vídeos, el que sigui, no?
Mira, després parlarem,
en temps del matí, de la ràdio,
del cotxe elèctric que estan desenvolupant
a la IDIADA,
és un superesportiu que tindrà mil cavalls,
si no recordo malament,
i voldrà en tres segons passar
de 0 a 5 km per hora elèctric, eh?
després en parlem,
però vull dir perquè quan el presenti en el gener...
Mil cavalls.
Mil cavalls.
Sí, sí, és una autèntica bala,
eh?, diguem, tecnològica.
En parlem després,
però us deia perquè, de fet,
quan el presenti en el gener,
a través del RAC,
que seran els responsables de presentar-ho,
faran una aplicació per telèfon mòbil,
per smartphone,
perquè tothom des del seu telèfon mòbil
pugui veure com es presenta,
com corre,
com fan les proves, tot això.
És a dir que,
clar, aquí hi ha un pressupost també
que és a la Comissió Europea,
tot s'ha de dir, eh?
És a dir, que ja en principi hi ha solvència, no?
Però una mica veiem moltes iniciatives
lligades directament amb això, no?
Amb smartphones, amb tecnologia,
en tenir aquesta immediatesa, no?,
que només ofereix la xarxa, no?, internet.
Sí, de fet,
dins l'àmbit educatiu,
sí que hi ha algunes experiències,
sobretot fora,
aquí potser n'hi ha alguna,
però molt, molt...
en un estat bastant embrionari,
sobre com ensenyar als nens i nenes,
si hi ha des de petits,
aquest llenguatge de programació,
per exemple,
perquè després, a mesura que es fan grans,
no haguem de recórrer només
aquests perfils tan tècnics
i tan informàtics
que són els que realment desenvolupen
aquestes aplicacions
que des dels altres costats
també necessitem, no?
Llavors, doncs, jo penso que aquí sí
que hi ha una feina molt important a fer,
no només en aquesta part de desenvolupar
tot aquest tipus de coneixement
entre els nens i nenes
que van anar creixent
i van evolucionant
perquè aquests nens
tota la vida viuran envoltats
d'aquesta tecnologia
i cada vegada serà
molt més evident
que qui no hi sigui,
doncs, no hi tindrà res a fer.
I d'altra banda, també,
dir, doncs, que
aquesta part de tecnologies mòbils
també es parla des de la Unió Europea,
per això hi he pensat,
de l'UNESCO, per exemple,
ara ha marcat una línia
important dins de la seva estratègia
pels propers cinc anys
d'incorporar el que es diu
les mobile literacies,
les alfabetitzacions mòbils
entre la ciutadania
perquè, clar, és que si no també
anem directes
amb un altre tipus d'escletxa, no?
Ja no serà aquest tipus de
jo tinc un mòbil,
jo sé accedir,
jo sé entrar al Facebook
i posar un comentari,
sinó que és això, no?
A més a més,
jo això com ho faig servir,
també això entraré dins
l'àmbit de les empreses,
o sigui, dins de tots els àmbits,
de la societat, com això ho faig servir
jo per obtindre'n un rendiment,
perquè realment em repercuteix
en la meva feina,
en el meu propi coneixement,
en la meva autoformació,
etcètera, etcètera, no?
I aquest és un tema...
Penseu que de la mateixa manera
que la ciutadania,
doncs segurament molta gent
que s'està escoltant
ha sentit ja alguna paraula estranya
en el que estem dient, no?
Les empreses estan igual.
Tu vas a parlar amb una empresa
i no tenen clar
ni tan sols el panorama.
És a dir,
totes les oportunitats
que els pot donar la xarxa,
internet, xarxes socials,
Facebook, Twitter,
són, però si te'n vas a coses,
això com dèiem abans,
com Pinterest,
has d'entretindre-te,
explicar una mica
això de què va, no?
I per què té èxit,
o per què no té éxit,
quins perfils hi ha,
etcètera, etcètera.
Però si parles aplicacions mòbils,
etcètera,
és que estem,
estan empenyals.
És a dir,
els decisors que tenen calés
per invertir-ho
des del punt de vista empresarial,
sovint no coneixen
ni tan sols les oportunitats
que tenen al davant,
perquè la velocitat de canvi
ha sigut molt alta.
Llavors,
hi ha tota una xarxa de gent
que ni que sigui sensible
a aquest fenomen,
fins i tot li costa seguir-ho
o comprendre
per què és important
estar en una determinada aplicació,
tenir d'alta noció
en el mapa,
etcètera, etcètera.
És que no és la ciutadania,
és que tothom,
tothom,
això és que anem,
o van una mica,
a remolc
de tot el que va passar
a una velocitat insospitada,
no?
I aquesta velocitat,
al contrari de dir,
bueno,
doncs farem una pausa
de tres anyets,
els posem al dia,
no, no,
al contrari,
la velocitat de canvi
segueix creixent
a una velocitat
realment insospitada.
Home,
jo crec que,
una de les raons
per les que estan les empreses
és per treure-li un rendiment.
Després,
n'hi ha una part
que jo crec que
sempre subvia,
prèvia,
prèvia a l'ús
de les xarxes socials,
que és el tema
de valorar els intangibles
d'imatge
d'una empresa,
que moltes vegades
és molt difícil
de transformar
en diners,
però bé,
comptablement
es pot fer,
la marca té un preu,
i jo crec que
s'ha de començar,
no s'ha de començar,
s'ha de valorar
aquestes coses,
és a dir,
nyanos intangibles
que a poc a poc van creixent
i la meva empresa
que està agafant un nom,
està agafant una identitat,
està agafant tot un seguit
de valors,
vinculats també
amb els temes
de gestió de qualitat
que poden tenir
les empreses petites i mitjanes,
a partir de les quals
s'emmarquen
unes línies comunicatives
entre les quals
estan els canals
dels mitjans
i de xarxes socials.
I aquest és un pas
important
per assumir.
El que passa
és que en moments de crisi
també ens trobem
que els plans de comunicació
d'aquests que són tangibles,
és a dir,
faig una campanya
de publicitat,
m'engasto tant,
jo obtingo uns resultats
perquè he comptat els impactes,
també en el moment de crisi
el que es fa
és rebaixar
aquestes despeses.
però els intangibles,
el branding
o mantenir una marca
amb una identitat
i uns valors
jo crec que és molt important
i justament
les xarxes socials
el que fan
és donar-te una identitat
perquè crees un discurs,
perquè crees una personalitat,
perquè crees una manera de ser,
perquè respons o no respons,
perquè respons adequadament
i és a dir,
jo crec que és molt útil
per aconseguir-ho.
I aquest és un dels punts
importants també
perquè quan es plantegen
anar-hi,
ni que tu els expliquis,
o en fi,
hi ha una cosa
que no estem massa en compte
que és que
la web social
d'alguna manera
ja té els seus propis
valors
i patrons de conducta.
És a dir,
si una marca
obre un perfil social
no s'espera
que no se la pugui criticar
o no s'espera
que no admeti comentaris
o no s'espera
que determinades coses
i sovint,
no dic que sigui
totes les cases
ni molt menys,
però sovint
les marques
no estan acostumades a això,
perquè estan acostumades
a fer tríptics,
anar a fires, etcètera,
coses que són més unidireccionals.
Llavors, quan tu baixes el terreny,
perquè és això,
és baixar el terreny
on estan les persones
i t'exposes
a que puguin dir
qualsevol cosa
sobre el que tu has fet o dit,
doncs és això,
t'exposes a que,
en fi,
et diguin el que sigui,
que sovint és positiu,
però has d'estar preparat.
En aquesta estratègia teva,
vull dir,
que no sigui una cosa
buida de
ah, doncs,
ara tenim una oportunitat,
aquí tindrem
x mil seguidors
i per tant
això anirà de meravella.
quan algú es critiqui
per coses que realment
de les quals som responsables,
ho tenim previst,
ho acceptarem,
ho esborrarem,
ho prendrem
com a oportunitat de millora
i si això no està clar,
és millor
seguir reflexionant
fins que ho tinguem clar
perquè la reacció
en contra després
encara és pitjor
de la que podies aconseguir.
Cal educar digitalment,
com veia la Mar,
i cal començar
per la base
que és, diguem-ne,
per baix,
per l'educació
i ara podríem dir
coses tan,
no sé,
tan crideneres
com per exemple
que cal introduir
els telèfons mòbils
a les aules
o els videojocs fins i tot
i això Mar,
ho tens molt clar,
però clar,
potser no tothom ho té tan clar,
no?
No, no pas,
no pas.
Això s'ha de fer moltíssima feina,
com deia l'Agustí,
tenim molts anys
de tertúlia,
de pedagogia,
d'anar a convèncer
en qui calgui,
però realment
és que això no podem,
vull dir,
ens pot agradar més,
ens pot agradar menys,
però és que no podem
viure d'esquena
amb aquest fet,
vull dir,
és que no aniríem bé,
no?
Llavors,
un país que es vol
projectar
i que vol ser
capdavanter
en l'ús de les tecnologies
que no hi ha estat
Catalunya sempre
en el passat,
plantejar un tipus
d'educació
on la tecnologia
no hi juga,
estic parlant de tecnologia,
però sempre donar
des d'un punt de vista
molt pedagògic,
o sigui,
no només
l'utilització
de la tecnologia
per ser,
sinó un ús
d'objectius,
o sigui,
utilitzem la tecnologia
per assolir
tal i tal objectiu.
Clar,
ara ja parlem de mòbils,
però clar,
tenim molta gent
que encara està,
que és molt reàcia
a incorporar
els ordinadors
dins la seva pròpia docència,
no?
És el que tenim,
vull dir,
és el que tenim,
llavors,
doncs,
clar,
tenim molta feina.
Ara passa una cosa
que és molt curiosa,
és a dir,
hi ha,
en moltes cases,
perdó,
en moltes cases
hi ha més tecnologia
a les cases
que a les aules
o que a la feina.
És a dir,
l'experiència
que algú
que tingui
una tableta tàctil
o un dispositiu
d'aquest tipus
i els nens
ho toquin amb les mans,
llavors es pensen
que la tele també és tàctil,
per exemple,
per extensió,
és a dir,
en molts casos
pot ser que
és això,
els pares
tinguin una tableta
o tinguin
un o més dispositius
mòbils
o una tele
amb connexió
a la xarxa,
etcètera,
i quan vas a les aules,
no és que no existeixi
el dispositiu,
perquè el dispositiu
al final
és una eina,
no?
És que la tecnologia
ja no és un fet
natural
ni està considerada
la metodologia
d'aprenentatge,
és que
és tan de base,
llavors,
quan tornen a casa,
o, en fi,
això ens passa a les feines
també,
a nivell particular
hi ha persones,
moltes persones
que tenen bastanta més
tecnologia a la butxaca
de la que quan arriben
al lloc de treball
un neurotrinador
que s'atasca
o que s'ha de reiniciar
o que no sé què,
clar,
ens falta un canvi
profund
pel qual es faltan
uns recursos
ingents
durant molts anys
de forma continuada.
Per això ens estan fent saber
a través del Twitter
que ens escolten,
la tertúlia,
hi ha força feedback
ara mateix,
és el que estem dient,
estem parlant en definitiva
d'això,
que puguem interactuar
en aquests moments
que estem en directe
a la ràdio
a través de Twitter
per exemple
i que ens fan saber
que ens escolten,
escoltant a més a més
linkant els vostres perfils
de Twitter
de forma que
tothom es pot localitzar
a qualsevol estrès.
Mar, per cert,
has recuperat l'iPhone
o no?
No, no l'he recuperat.
A la Mar li van robar
l'altre i l'iPhone
de sobra una taula
prenent un cafè tranquil·lament.
Quan comprava pa,
amb un forn de pa,
sí, sí, sí,
un segon vaig girar
i quan vaig sortir
me'n vaig adonar
i ja no hi era.
Sí,
diu que hi ha una onada,
ara...
Ho dèiem a l'informatiu,
explicàvem de fet abans d'ahir
l'informatiu que això,
que hi ha hagut una onada
de robatoris
de telèfons mòbils.
El teu no ha perdut, eh?
No, no pas.
Doncs fem una crida,
si algú el té que tot el torni, eh?
Fa això, fa això.
Estaré molt agraït.
És important.
Queda clar, per tant,
ens queda un minut, eh,
que han de seguir fent
tertulis com aquesta, no?
Diríeu, per concloure?
Home, sempre és bo parlar
i intentar
intentar baixar
totes aquestes paraules
que a vegades
ens fem servir
en privat
intentar veure
que és una cosa
que ja ha de ser normal
i que ho hem de tenir a la vida.
A veure,
jo ho veig
i dic,
el llapis de la meva filla
és l'ordinador,
és el teclat,
és el dit,
és que és el dit ja.
No, no, no.
Va començar amb el teclat
i després és el dit, no?
I la tecnologia la reclama.
No, no,
com fem això?
Busca això,
que a Nadal m'agradaria això.
I tu reclamen
i tu dius,
però per què, no?
Llavors actues de planteja.
A més,
som molt propensos
a tastar la tecla.
Així com els grans
o els més grans
són molt reaccionaris,
els petits són molt propensos.
Farem una segona part, eh?
Gràcies,
Amadeu Roig,
Marc Camacho,
Agustí López,
gràcies.
Ho hem grabat per ser en vídeo
i ho penjarem també a internet, eh?
Perquè tothom pugui veure
aquesta tertulia d'avui
aquí a Tarragona Ràdio.
Gràcies
i bon pont si en feu.
Igualment.
Bé,
gràcies.
Sou pensat, eh?
Gràcies, adeu-siau.