El millor de la temporada, a Tarragona Ràdio.
Doncs per als més fidels ja haureu reconegut la sintonia.
Hola, què tal? Nosaltres tornem a estar aquí
per encarar, per encetar, la darrera edició del millor de la temporada.
Aquest estiu, els darrers dos mesos,
hem dedicat aquesta hora de ràdio a recordar,
a rememorar, a reviure, a recuperar moments,
entrevistes, espais o estones de la nostra programació
d'aquest darrer any 2011-2012.
Avui acabarem traslladant-nos al passat 28 de juny
i és que celebravem les festes de Sant Pere al Serrallo
amb un especial des del Tinglado 4 del Moll de Costa,
on s'inaugurava també una exposició sobre la història del barri.
Recuperarem part d'aquell programa en la segona hora radiofònica
i després us direm ja adeu
perquè tancarem el cicle de programes
del millor de la temporada 2011-2012.
De moment, però, quedem-nos al Serrallo.
Tu i jo hem sopat en bons restaurants
Tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal
Tu i jo volàvem en un fort fiesta groc
Tu i jo hem cantat a la vora del foc
Tu i jo hem buscat coses i minars
Tu i jo hem tingut el cap ple de paradals
Tu i jo del de la nòria
Tu i jo i la nostra història
Però tu i jo no ens hem banyat
Mai al mar
Al mar, al mar
Al mar, així es titula aquesta cançó
que avui ens serveix per introduir
aquest programa especial que fem
des del Tinglado número 4
del Moll de Costa del Port de Tarragona.
Just al costat del mar
hi ha vistes al fons al barri mariner.
Protagonista d'aquesta exposició
que podem veure des d'avui i fins al 7 d'octubre
aquí al Tinglado número 4
del Moll de Costa del Port de Tarragona.
Senyor Josep Andreu, molt bon dia.
Bon dia.
El president del Port de Tarragona
és el nostre primer convidat.
Ell també surt a l'exposició.
Expliqui'ns aquestes històries.
Quina vinculació té amb el Serrallo?
Bueno, surto perquè ma mare és del Serrallo
i és una serrallenca
i quan se va posar en marxa l'exposició
i la recollida de material
de seguida ho vaig comentar a casa meva
i ma mare com a bona serrallenca
va col·laborar amb el meu tiet
que també és serrallenc
i entre els dos vam buscar material
de la seva història del Serrallo
i surto jo de petitet
amb moltes fotos quan venia a veure el meu avi
que era pescador
o la meva àvia que era remandadora.
Aquesta exposició,
que després anirà acompanyada d'un llibre
que es presentarà a finals de la mostra
cap a principis d'octubre,
és una iniciativa i un projecte
en el qual vostè està especialment implicat
fins i tot per motius sentimentals?
Sí, sí, és evident,
hi ha una implicació sentimentals i emocionals,
però més enllà d'això,
que és més aviat l'anècdota,
nosaltres vam creure que era el moment
en què el barri del Serrallo
necessitava un pas endavant,
un impuls,
però un impuls partint de la història
i que és el que fa un barri diferent,
que fa un barri entranyable,
un barri simbòlic.
I quan des de l'equip de treball
i des de l'equip del museu
es va pensar en un projecte d'aquest tipus,
de seguida li vam veure la llum
i ens vam volcar tots,
tant com des del port
i a nivell personal per aquesta casualitat
que sóc mig fill del Serrallo.
La veritat és que en l'exposició
ha participat moltíssima gent,
amb alguns dels quals hi parlarem
en aquest programa especial,
de fet després farem el recorregut
i la visita per l'exposició,
però d'alguna manera
aquesta implicació del Serrallo
és un dels elements més positius del projecte?
És a dir, que no és una cosa
només organitzada des del port
i dirigida des del port,
sinó que aquí hi ha molta gent implicada?
Sí, sí, això sí, vull dir,
han participat,
després tu ja ho comentes,
ja n'has entrevistat a diferents persones,
han participat quasi 50 famílies
directament en el que és
en la participació de donar material
i a part d'això,
doncs han participat, diguem,
totes les forces vives del Serrallo,
que com tots sabem,
bueno, ja ho he dit,
és un barri molt especial,
molt entranyable
i aquí tots són una gran família,
no?
I llavors tots es recolzen amb tots
i aquí la veritat és que nosaltres,
i des que jo estic de president,
doncs veu en molt bona sintonia
amb tota la comunitat
de, diguem,
de serrallens i serrallenques
i ens sentim molt còmodes
i ens sentim molt a gust amb ells
i, bueno,
la idea és treballar
i intentar, doncs,
tirar el barri,
doncs,
bueno,
posar-lo un pas endavant,
com dic jo.
Estem al vestíbul del tinglado
número 4 del Moll de Costa,
tenim una zona de jocs infantils,
per cert,
inaugurada fa poques setmanes
i feta per l'autoritat portuària,
al fons tenim el barri,
el barri del Serrallo
i al fons a l'esquerra
tenim la llotja de peix.
Allà hi ha d'anar
el futur Museu del Pescador.
L'exposició que podem veure a partir d'avui
d'alguna manera
posa les bases del Museu del Pescador?
Sí, efectivament.
A partir d'aquesta exposició,
com vés dit,
l'exposició conclou amb un llibre,
que serà, diguem,
el recull
i la immortalització
d'aquesta exposició,
però a partir d'aquí
vam tenir la idea,
ja fa temps que rondava la idea
que el nostre museu,
el museu que actualment tenim,
és un museu,
el Museu del Port,
conegut com el Museu del Port,
és un museu principalment
dedicat a la navegació.
I ja en el seu moment,
allò fent una pluja d'idees,
vam pensar que també era bo
obrir-lo a ser un museu
dels oficis del port.
I dins dels oficis del port,
vam pensar,
vam tenir un tema d'una donació,
per exemple,
a l'ofici de boter,
a partir d'una donació,
ara farem tot un àrea
destinada als boters,
que va ser una peça molt important
dins de la mercaderia portuària,
les botes.
Creiem que també tenim,
hi ha un deute també,
per exemple,
en l'ofici d'estibador,
que també és un col·lectiu
molt important
i molt relacionat
amb el port
i que,
bé,
potser sempre
ha tingut una imatge
una mica,
doncs,
que jo crec que no
ha tingut el reconeixement
que es mereix
i la idea també era
fer un reconeixement
a la història
de l'estibador
i l'estibador
de fa molts anys
l'estibador ara
no té res a veure,
doncs crec que
aquest recorregut
de la història
i aquesta diguem millora
i aquesta professionalització
d'estibador
també s'ha de reconèixer
i quedava el pescador,
no?
I llavors,
quan quedava l'ofici de pescador,
evidentment relacionat
amb el barri del Serrallo,
finalment vam creure
que era,
bé,
érem potser més idoni
separar-lo,
diguem,
de lo que era
pròpiament
l'activitat portuària
i tingués un espai propi,
no?
Un espai propi
on realment
se pogués,
diguem,
d'alguna manera
projectar
com ha estat
tota aquesta història
del pescador
vinculada
al barri del Serrallo
i la idea era
això,
aprofitar l'espai
de la Cofredia
de Pescadors,
que tenim un espai
damunt
de la Cofredia
que està buit
i tancat
des de fa
moltíssims anys,
bé,
realment
des que es va construir
no s'ha posat res,
no s'ha ocupat res
i és un espai
desaprofitat,
no?
Llavors,
se'ns va córrer
a dir,
home,
posar-hi un museu
del pescador
que estigui relacionat
amb la història
del pescador,
amb la vida
del barri,
el creixement
del barri
i que d'alguna manera
també sigui un referent,
sigui un atractiu turístic,
no?,
perquè la idea
és que també
sigui un lloc
que realment
sigui atractiu,
que es visiti,
això també genera
activitat econòmica
pel barri,
no?
I, bueno,
és una idea
que estem madurant,
ara els propers dies
ja tenim previst
muntar un
consell consultiu
del museu
perquè aquí un museu
no t'aixeques un matí
i dius
vai a muntar un museu,
no?
No el farem vostè.
No, no, no,
no el farem naltros.
I llavors la idea
és que a través
d'experts,
la idea és que
la nostra directora
del museu
que és experta
en aquests temes
lideri aquest grup,
però a través
de diferents
gent,
estarà
Josep Maria Sabater,
estarà diferent
gent,
evidentment,
que per experiència,
per coneixements,
creiem que tenen
molt a dir
per definir
el que és
el projecte del museu,
el pla funcional
que té el museu
i a partir d'aquest
pla funcional
i els continguts
del museu
ja poder fer,
diguem,
amb la caixa,
perquè la caixa
exterior és la que és,
diguem,
com ha de ser
la part arquitectònica
del museu.
I la part arquitectònica
del museu,
això ja ho tenim
a parraulat,
ho farem a través
del Col·legi
d'Arquitectes
de Tarragona,
a través d'un concurs
d'idees.
Creiem que
d'aquesta manera
també és una forma
d'obrir
donar a conèixer
el Serrallo,
obrir el projecte
i de participar
que possibles arquitectes
del territori
puguin participar
i també tinguin,
doncs bueno,
també és una forma
de col·laborar
amb l'arquitectura
del territori.
D'espai n'hi ha molt,
aparentment,
no?
Sí, sí,
n'hi ha molt,
no t'he de dir
els metres quadrats
ara,
però n'hi ha moltíssim.
En realitat,
la idea no és només
fer un museu,
sinó fer un museu
i també tota una sèrie,
diguem,
d'espais complementaris
com pot ser
una aula didacta,
una sala de conferències
i fins i tot
una petita cafeteria,
no?
Amb la seva zona
de mercandàging,
que sempre és important,
doncs tenir una zona
de mercandàging
on, no sé,
pots comparar-te
l'imant del Serrallo,
la tassa del Serrallo,
bueno,
tot el que trobem
quan anem
quan anem
pels llocs
i d'interès turístic
i que genera
atractiu, no?
Amb quin calendari treballa?
O li agradaria
d'alguna manera
fer aquests passos?
Bueno,
nosaltres treballem
amb un calendari
a veure si el podríem tenir
en tres anys.
Ara estem en aquesta fase
més de,
diguem,
més preparatòria,
no?
De definir continguts,
de definir exactament
què és el que volem
transmetre,
què és el que volem
que hi hagi
en el museu
i ja ho hem dit abans,
la idea també
és partir una mica
del material
que també tenim aquí
avui a l'exposició aquesta,
no?
Després ha de venir
la part constructiva,
la part constructiva
també s'ha de pensar
que requereix
un pressupost
i, bueno,
el port no està accent
també,
encara que som un port
que funciona
i funciona bé,
no estem accents
també de les nostres
restriccions
pressupostàries
com ha de ser,
eh?
I no hem calculat
encara, evidentment,
el pressupost
que pot tenir el projecte.
No, no, no,
fins que no,
això a mesura
que anem avançant
ja anem avançant
però una mica
el calendari
que a nosaltres
ens agradaria
estem parlant
que pugui ser
una realitat
en uns tres anys.
Abans el Museu del Port
adequaran
l'edifici
de la confraria
a l'antic edifici
de la Puda
perquè ens entenguin
els oients?
Sí, sí, sí,
és un altre projecte
que tenim
des de finals d'any
i després
de portar
molts mesos
de converses
l'antic edifici
de la Cofraria
dels Pescadors
era de la Cofraria
dels Pescadors
era d'ells
i bé
ells
ens van fer
una proposta
hi havia
diferents propostes
damunt de la taula
i bé
semblava que
alguna de les propostes
que hi havia
era que
aquest edifici
pogués passar
a mans privades
i possiblement
en un futur
fer desaparèixer
l'edifici
i bé
és lícit
i legítim
això
no
no
no
no
no critiquem
però sí que
creiem
que un edifici
tan simbòlic
com és
la Cofraria
de Pescadors
l'antic edifici
de la Cofraria
dels Pescadors
que és emblemàtic
tothom el té
la visual
quan imagina
la façana marítima
del Serrallo
tothom
l'església de Sant Pere
i l'antic edifici
tothom el té present
llavors
nosaltres vam veure
una oportunitat
justament
lligat amb això
que t'explicava abans
que volem ampliar
el museu
que si volem ampliar
el museu
actualment
en les instal·lacions
del museu actual
per poder-lo ampliar
ara estan ocupats
per l'oficina
les oficines nostres
on estan els nostres companys
que treballen
en l'àmbit
de la gestió cultural
i temes socials
del port
s'hauria de reubicar-los
perquè no podem ampliar
si no reubiquem
aquestes oficines
llavors vam pensar
que quin millor lloc
que ho reubicar
aquestes oficines
del que se'n diu
el FEMAP
a l'edifici de la Puda
llavors vam estar treballant
i al final
vam trobar
una bona ocasió
diguem
per poder-ho adquirir
s'ha incorporat
al patrimoni
de l'autoritat portuària
amb la idea
que hi vagin
allí
les oficines
de la gestió
cultural
d'exposicions
social
de l'arxiu
del port de Tarragona
tot estarà concentrat
allí
la idea és que el restaurant
se segueixi mantenint
com a restaurant
i el primer pis
que els que ho han conegut
saben que
hi ha una peça
que és molt simbòlica
jo crec que és una petita joia
de la corona
perquè hi ha un petit teatret
són construccions
que avui ja no es fan
doncs la nostra idea
també és conservar-lo
conservar-lo
evidentment
rehabilitar-lo
posar-lo actualitzat
amb instal·lacions
actualitzades
de llum
a aigua
etc
però la idea és
conservar el format
de teatret
crec que això també
és la història
del barri
i que també
sigui un espai
de cultura
i d'àmbit social
tant del port
com del barri
això ja
la donem
d'una forma
però bueno
la idea és
conservar-lo
tal com està
i evidentment
i això també
és una condició
jo diria
quasi sineqüent
mantenir la façana
en el format
que té
evidentment
renovada
pintada
actualitzada
que el rellotge
funcioni
que funcioni bé
i que sigui
realment
un símbol
també del serrallo
com pot ser
l'església de Sant Pere
però per dins
han de fer moltes obres?
bueno
nosaltres ja tenim
un avant projecte
ja ens han encarregar
que és una construcció
que té molts anys
i
no és tant
no és tant
d'adequació
d'espai
sinó d'adequació
de l'estructura
clar
hem d'aprofitar
i fer-ho bé
i adequar
l'estructura
ja tenim
un preinforme
dels arquitectes
i ara
a partir d'aquest
preinforme
ja desenvoluparem
el que és
el projecte final
pensàvem fer-ho en dues fases
una primera fase
potser més provisional
però finalment
els arquitectes
ens aconsellen
ja potser
fer-ho tot de cop
i també
és un tema
de pressupost
i poder-lo encaixar
però això ja anirà
més ràpid
perquè en definitiva
de moment el restaurant
queda com està
el que es reformaria
és
ja dic
les dues plantes
la part
la primera
que és on hi ha
la part del teatret
i la part de les oficines
i després els accessos
que també és important
reformar els accessos
per pensar
amb la gent
que té
problemes de mobilitat
posar
un tipus d'ascensor
i accedir
la gent
amb comoditat
a aquesta zona
que és molt simbòlica
i que si mirem
l'exposició
que estem ara
veurem
que la Puda
si més no
és un referent
és un referent
al barri
i en la història
del barri
i jo crec
que no podíem
deixar
perdre
l'antic edifici
de la Cofredia
l'edifici
de la Puda
Això un any o dos?
Sí
això ja va
més a curt termini
jo crec que
jo posaria
calendari
per l'estiu que ve
a finals de l'any que ve
ja podíem tenir-lo
Aquest edifici
de la Puda
el Museu del Pescador
d'alguna manera
culmina
la feina feta
durant els darrers anys
en aquesta zona
portuària
de la ciutat
amb les millores
que s'han fet
en la façana marítima
del Serraio
amb aquest passeig
del moll de costa
remodelat també
en els darrers anys
en fi
un espai de gaudi
de cultura de la ciutat
en fi
que amb la perspectiva
de l'exposició
que estem a punt
de visitar
en fi
ens demostra
la transformació
ja no només
en un segle
sinó en els darrers anys
i que ara pot culminar
amb aquests equipaments
culturals
que dèiem
sí
sí
això és evident
és a dir
nosaltres
crec que
l'únic que fem
és donar continuïtat
a la bona feina
que han fet
anteriors presidents
anteriors a mi
que ja van tenir
la visió
de
l'altre dia
sentia
la nostra
directora
que explicava
al principi
de tot
el barri
que feia
una
xerrada
i explicava
com
per accedir
al serrallo
ho tenies que fer
des del moll
de la costa
i era un moll
tancat
on hi havia
els carabineros
bueno
doncs avui
el moll
ja el tenim obert
tenim el pont
de la Patxina
el pont
del Francolí
tenim ara
estem acabant
totes les obres
del pas
a nivell
de la plaça
dels carros
clar
evidentment
no és la millor
no és la millor
no és la que ens agradaria
la forma
d'accedir
al serrallo
jo en el futur
m'agradaria
tinc el somni
de veure fora
la via
del tren
i crec
que entre tots
ho aconseguirem
no vull treure
altres temes
que no toquen avui
però vull dir
entre tots
ho aconseguirem
treure
la via
del tren
però
de moment
jo crec
que l'accessibilitat
ha millorat moltíssim
i avui
com vés a dir
tot el que és
l'imatge
des del port esportiu
un moll de costa
i integració
amb el serrallo
jo crec que
realment
és un plaer
tenir-lo
crec que els tarragonins
i la gent
que no és de Tarragona
crec que baixen
jo diria que els tarragonins
ho han de conèixer més
han d'aconseguir
que la gent
de la ciutat
que diuen
els del serrallo
els de la ciutat
baixin més
s'ho coneguin
també és casa seva
també és el serrallo
també és el seu barri
i això
també estem treballant
amb moltes idees
per obrir més
el serrallo
i que la gent
baixi més
se'l faci seu
pageggi
prengui alguna
a les seves terrasses
al costat del mar
i que l'estiu
és una època ideal
per fer-ho
Aquesta exposició
de fet és un motiu
fantàstic
això per descobrir
o redescobrir
el moll de costa
els tinglados
d'oferta cultural
i també l'oferta
de restauració
del barri
senyor Andreu
és un plaer
parlar de coses
com aquestes
enmig de tantes
notícies negatives
és fantàstic
poder parlar
d'una exposició
feta
amb l'ajuda
de tanta gent
del barri
permeti'm
de totes maneres
preguntar-li
si ja sap
quan ve la ministra
per parlar
del tercer fil
si és que s'ha de reunir
amb vostè o no
bé bé el dia nou
bé el dia nou
en principi sí
està previst
també una reunió
amb ella
per parlar
bé ella
li diu
el tercer carril
ja ens entenem
però
sí sí
està previst
el dia nou
passa que
ara
el que és la part
de protocol
està mirant
perquè també
hi ha el compromís
de visitar
la part de les químiques
també
i ara estem treballant
amb ella
nosaltres
tenim prevista
una reunió
a les nostres instal·lacions
també
no sabem
en quin format
amb el nostre
Consell d'Administració
per explicar-li
el projecte
del tercer fil
reclamar-li
que aquest projecte
és provisional
que nosaltres volem
la via de roda
com a solució definitiva
perquè sense la via de roda
serà impossible
no serà impossible
serà molt difícil
que realment
poder avançar
en el projecte
de la façana marítima
i el port s'implica
com el primer
en el futur
i en el projecte
de la façana marítima
del tercer fil
del tercer carril
del tercer carril
de la visita
de la ministra
ja en parlem
quan toqui
el senyor Andreu
ha estat un plaer
compartir
els primers minuts
aquest especial
des d'aquí
jo si només
em deixes
un minut
insistir
en aquest tema
perquè
perdó
en el tema
que els tarragonins
baixin a conèixer
de l'oferta cultural
i de l'oferta cultural
a part de l'oferta gastronòmica
aquesta
que ja la
la coneixen
qui més
qui menys
però també
ara en aquests moments
en el port de Tarragona
que com jo sempre dic
és el seu port
i estan a casa seva
tenim una gran oferta
cultural
en aquests moments
tenim exposicions
a part d'aquesta
on estem ara
del Serrallo
ahir avui
tenim l'exposició
del Centre d'Art de Tarragona
l'exposició de Calili
tenim l'exposició
del Gervasio Sánchez
una col·lecció
de fotografies
del Gervasio
que corresponsal de guerra
impressionant
impressionant
jo crec que
val la pena visitar-lo
tenim molts actes
cicles de veneres
concert de soprano
concert de les espelmes
tenim
petits actes
com per exemple
treballant
el moll
i peixejant
amb Apodaca
que és
bueno
és una activitat
molt simpàtica
on hi ha
una persona
un historiador
un actor historiador
que ha disfressat
de l'enginyer Apodaca
perquè l'enginyer
Apodaca era un enginyer
que va
és el que
un dels responsables
el màxim responsable
en el seu moment
de totes les obres
del Port Nou
doncs explica
inclús en passeig
en col·lum
d'inclós
com ha crescut
el Port
al llarg dels anys
però hi ha tota una sèrie
de les nits literàries
del Far de la Banya
que també
és un acte
jo crec que
qui no ho coneix
i ho existeix
per primera vegada
poder escoltar
obres literàries
el peu del Far de la Banya
amb allò de nit
amb la frescor de la nit
i el mar al costat
jo crec que són plaers
primer econòmics
perquè no costen res
aquest és el millor plaer
en aquests moments de crisi
en el moment de crisi
en què estem
també s'ha de dir això
també és important dir-ho
i els tarragonins
també han de saber
que poden gaudir
de molta oferta
i gratis
i que el Port
també ofereix moltes coses
jo convido
tots els tarragonins
i tarragonines
que baixin al Port
que baixin a casa seva
que és casa seva
que coneguin
aquesta oferta cultural
i després
i complementant
a l'oferta gastronòmica
que aquesta no em toca a mi
però tots sabem
que és d'excel·lent nivell
i no necessita gaire promoció
perquè ja tothom ho sap
en fi
com deia el president
és un plaer parlar avui
de qüestions com aquesta
l'altre dia
visitàvem l'exposició
de Gervasio Sánchez
també realment espectacular
la d'aquest fotoperiodista
el Tinc Lado 1
i hem parlat
i continuem parlant
de les moltes activitats
que hi ha previstes
aquest estiu
a nivell cultural
i que s'organitzen
des de l'autoritat portuària
senyor Andreu
moltes gràcies
a vosaltres
Seguim des del Tinc Lado 4
del Moll de Costa
però ara ja dins
a l'interior de l'exposició
hem compartit uns minuts
amb el president
de l'autoritat portuària
des del vestíbul
i ara ja som a dins
acompanyats de Montse Dan
que és la directora
de relacions institucionals
de l'autoritat portuària
Montse, bon dia
Bon dia
També ens acompanya
la coordinadora
del Museu del Port
la Mercè Tuldrà
Mercè, bon dia
Hola, bon dia
I una persona
com l'Antonio Latre
dissenyador
creador
d'alguna manera
de l'exposició
Antonio, bon dia
Bon dia, com estic?
A veure, Montse
explica'ns
ara estem a dintre
ja de l'exposició
per cert
amb un aire
condicionat
fantàstic
ideal per visitar
tenim aquí una imatge
espectacular
de la façana
de la façana maríptima
que d'alguna manera
és el pòrtic d'entrada
no?
a l'exposició
Sí, hem volgut
quan el visitant
vulgui entrar
en aquest tinglado
el tinglado número 4
la imatge primera
que trobarà
serà la façana
aquesta façana marítima
que tenim del Serrallo
així com l'església
són els elements
més identificatius
que creiem
que no podien faltar
en una exposició
del Serrallo
Sí, perquè a més
entrant a mà dreta
hi ha la façana
de l'església de Sant Pere
que d'alguna manera
convida fins i tot
a fotografiar-se
Sí, no ho havíem pensat
però ahir
el dia de la inauguració
Ahir ja hi havia gent
fent-se fotos
Sí, hi havia fotografia
i molts nens picant
a la porta de l'església
també va ser una
de les curiositats
que vam veure
que no havíem pensat
i que de ben segur
en aquests dos mesos
es donaran
Quin paper han jugat
doncs la Mercè
i l'Antonio?
En primer lloc
que s'agraï
perquè aquesta va ser una idea
que des del Departament
de Comunicació
sobretot per les peticions
de tots els nostres veïns
dels nostres amics
del Serrallo
doncs consideraven
que faltava
faltava aquest element
gràfic
que fes un recull
de fotografies
però hauria estat
impossible
no només
per la col·laboració
dels nostres veïns
sinó també
del gran equip
que tenim aquí al port
has definit molt bé
l'Antonio
com el creador
que així com ens agrada
definir l'Antonio
doncs que va donar
una mica la forma
a el que havia de ser
l'exposició
la idea original
va ser el llibre
això sí que hem de dir
que nosaltres
quan es va començar
a parlar
doncs del Serrallo
i avui
vam començar a dir
doncs que havíem de fer
un llibre
ens vam trobar
amb una dificultat
teníem molta fotografia
amb molt de material
tot molt interessant
i havíem de fer
una selecció
llavors vam considerar
que l'ho idoni
seria doncs
primer fer un pas previ
que seria una exposició
en la qual doncs
ens permet recollir
molta més fotografia
doncs amb aquest vídeo
que al final
doncs totes les fotografies
que ens han aportat
es poden veure
i que també doncs
implicaves més a la gent
com dèiem
el que va donar forma
en aquesta exposició
l'Antonio
i la Mercè
la que sobretot
ha sapigut
el tracte més humà
la gent
quan portem la fotografia
per nosaltres
és la més important
el problema
doncs que a vegades
aquesta fotografia
se repeteix
hi ha la mateixa escena
en diverses famílies
i algú
hauria de fer aquesta selecció
i fer-ho entendre
així a les persones
que ens feien arribar
la fotografia
llavors la Mercè
doncs amb molt bon criteri
ha estat parlant
amb totes aquestes famílies
per saber
doncs
quina hem de seleccionar
quina no
i també entendre
que totes no podíem
mostrar-les
i que doncs
havia de fer una selecció
amb carinyo
i amb mig broma
anem dient
entre la gent del Serralló
que aquesta és la primera exposició
que dóna material
per fer més
potser sí
potser les properes festes
de Sant Pere
o de la Verge del Carme
de l'any vinent
haurem de continuar
amb una segona mostra
de l'exposició
i del llibre
sí
perquè material n'hi ha
doncs anem avançant
una miqueta
amb l'Antonio
amb la Mercè
i amb la Montse
Antonio
veure això
després suposo
molts mesos de feina
què suposa?
Hombre
una satisfacción
muy grande
ha costado mucho
pero
ha quedado bastante bien
estamos muy satisfechos
y es relativamente
de agradecer
con la gente
que hemos tenido
que se han implicado muchísimo
porque unos eran del Cerrallo
yo no soy del Cerrallo
pero casi como lo fuera
soy del Cerrallo de Castellón
he vivido muchísimos años aquí
y era un poco
ponerte en bandeja
un tema
que gustaba mucho
de fons
se senten
unes onades
no?
és el so de la mar
no sé
això també és idea
seva Antonio?
esto ha sido
aunque pareja mentira
del montador
de Tomás
perquè li dóna
aquest toc
d'aquesta
amb el costat
de la mar
i una cosa
Mercè
que la trobo
molt curiosa
al fons
de la sala
és a dir
veurem un munt de fotografies
dividides en el barri
la festa
i la feina
després a més
compartirem
una part del programa
amb alguns dels protagonistes
però és que
què surt
a dalt
de la paret?
bé doncs
com el títol de l'exposició
és
el Cerrallo
ahir i avui
la gent del Cerrallo
si tu els dius
pel nom i pel cognom
els cognoms
ells pràcticament
no s'hi diuen mai
pels cognoms
la majoria de vegades
igual ni es coneixen així
tenen el renom
allò que es conserva
en molts pobles
doncs ells
tots conserven el renom
llavors nosaltres
al ser l'exposició
de l'ahir i de l'avui
també hem volgut
posar aquest element
que té a veure
amb l'ahir i amb l'avui
i estan projectats
a la paret
tots els renoms
que hem pogut aconseguir
tant els que ara estan en ús
com els que no s'utilitzen
esperem que no ens n'hagin deixat cap
i que estiguin aquí
i això
perquè ells en tinguin un record
poden prendre
un punt de llibre
que hi ha aquí al museu
que també és un disseny
de l'Antonio
que és
la façana
del Cerrallo
l'avui
amb els renoms
que estan a la part del darrere
Antonio
l'exposició
s'ha dividit en tres parts
el barri
la festa
i la feina
per algun motiu en concret
perquè creia que era
el més ordenat possible
la Mercè manda
la Mercè
la Mercè és la que mana
home
suposo que entre tots
ho hauran decidit
me dio el paquete de fotos
y me dijo así así
amén
el president
el president és el darrere
no
això a veure
amb totes les fotografies
que se'ns va passar
llavors doncs bueno
va ser una tasca de selecció
i aquestes fotografies
van arribar
tant al museu
com a l'arxiu
i des de l'arxiu
amb la coia
i jo mateixa
doncs vam agafar
i amb aquestes fotografies
vam dir
a veure
això ha de tindre un ordre
ha de representar
tot el que és
el Cerrallo
doncs el Cerrallo
que és
un espai físic
que és el barri
llavors que hi ha
una fenya
que la fenya és
vora mar
i també
fenya a la mar
i les festes
les festes vinculades
amb la religiositat
amb la gastronomia
i amb els esports
és a dir
les fotografies
van manar
nosaltres el que vam fer
és donar-li la forma
perquè fos
una manera intel·ligent
doncs de veure
quan la gent pugui visitar-ho
i amb la idea
de l'Antonio
de l'àlbum
doncs això encara
ho permetia més
quina és aquesta idea
què vols dir
d'això de l'àlbum
bueno esto en principio
al Albert
al Cantidad de Fotor
lo primero que me acuerdo
es de l'àlbum
que tenía en mi casa
de pequeño
aquella de las tapas
a cuarteradas
y las hojas negras
y el papel raído
y lo primero que pensé
fue en meter las fotos
en un álbum
no físicamente
porque no había manera
de pasar páginas
y tal
pero de alguna manera
que la gente
cuando entra
se viese el álbum cerrado
y cuando estuviera dentro
el álbum abierto
y es lo que hemos querido
representar un poco
luego hay una serie
de elementos
pues por ejemplo
un cerrallo sin mar
no es nada
pues entonces
hay un mar ahí
simbólico
con unos cubos
de luz y metacrilato
el ambiente
nos ha fallado una cosa
que no lo teníamos
que eso que es el elor
pero en fin
fue patético
la prueba
que ya fue
van a arribar
a hacer una prueba
sí
con cajas de sardina
podrida
y todo
no pero
no era aconsellable
la intención va a ser una
pero te quiero decir
que la gente
se ha implicado
hemos disfrutado
y ha sido una de las exposiciones
que además
hemos disfrutado
en mucho tiempo
tengo una pregunta personal
para hacerle
¿vosté surten alguna
de las fotografías?
no
pero he dicho que sí
es mentira
porque aleshores
quina vinculación
tiene usted
personal
con el cerrallo
yo
mi señora
y mis hijos
son de castellón
del grau
y yo con un añito
iba allí ya
y eso ha sido
durante 60 años
o sea que bastante
només
hem parlat molt
de la Mercè
de l'Antonio
però no voldria oblidar-me
de la resta de l'equip
és un equip molt extens
en aquesta exposició
s'han bolcat
tot
els membres
del departament
de comunicació
i d'imatge
des de l'arxiu
per la documentació
des del que podem veure
els vídeos
el Miquel
el Tomàs
no els puc nomenar tots
però només
fer aquest reconeixement
perquè
com dèiem
per part de la ciutadania
ha sigut indispensable
la seva col·laboració
però si no
s'haguessin vist implicats
i amb tanta ilusió
com ho han fet
tot aquest equip
que tenim
el gran equip
que tenim al Port
hauria estat impossible
Mercè
quantes fotografies exposades
així als panells
i després
quantes n'hi ha
en un audiovisual
que es pot veure aquí
en total
les fotografies
que estan
a l'exposició
són 520
repartides al barri
116
amb la festa 74
i amb la feina
amb 120
llavors
amb la pantalla
tornem amb l'avui
amb el joc aquest
de l'ahir i de l'avui
a la pantalla
se'n poden veure 210
210
més a la pantalla
i suposo que encara us ha quedat material
sí
perquè en vam recollir
1.310
llavors clar
algunes s'ha de dir
que doncs per exemple
d'un mateix
fet
igual n'hi havia
doncs 7 o 8
llavors el que vam triar
la que estava millor
la millor
de la informació
que ens donava
perquè clar
amb aquesta exposició
el que s'aconsegueix
és preservar
la memòria gràfica
però també
la memòria oral
perquè aquestes fotografies
nosaltres les vegem
però la gent
ens expliquen
les històries
i amb això
doncs bueno
preservem
també part de la història
del Serrallo
llavors doncs
aquestes altres
que no han pogut deixar
per mala qualitat
perquè és una temàtica
repetitiva
i doncs perquè
tampoc no ens n'hi cabien
més ja
la veritat és que a més
heu inaugurat l'exposició
coincidint amb Sant Pere
de tal manera
que és la millor manera
de celebrar les festes
del barri
va ser intencionadament
ja m'ho imagino
sí
i recomanar
mira ara
quan estàvem parlant
en tu Ricard
estem veient
fotografies
ara en aquest fet
en el barri
doncs hi ha fets
que han anat passant
i que
si no desgraciadament
a vegades
les generacions
van passant
i es van perdent
nevades
riuades
fins i tot
hi ha una molt curiosa
que jo aquesta preguntaré
el que ja està
com unes vaquilles
veiem que
potser pensàvem
que el Serrallo
no s'havia donat
doncs sí
es van donar
votacions
els reis
són molts
fets
històrics
que
pel que sigui
doncs
molts d'ells
es deixaran de fer
doncs com eren
els vaquilles
no crec que tornem
a veure vaquilles
al Serrallo
però doncs
que aquí tenim
la mostra
i el record gràfic
una xeranga
les arremendadores
tot
tot
que moltes coses
es van repetint
i altres no
però almenys
tindrem el record
Mercè
aquesta curiositat
de les vaquilles
aquesta fotografia
es va fer
perquè
es va fer
el bateig
de la filla
del que va ser
president
de la confraria
de pescadors
el senyor Placa
i per això
en una de les festes
que es va fer
doncs era
aquest
sí
perquè era una cosa
molt curiosa
de veure això
doncs la informació
que ens han passat
sempre la informació
que tenim
és la que ens han passat
i aquesta en concret
era per aquest
en aquesta imatge
en aquesta imatge
de les eleccions
són les primeres
que es va fer
pel referèndum
de la Constitució
llavors doncs
són moments
que la gent
també
al passar-nos-les
han seleccionat
també alguns dels moments
o una que tenim aquí
a prop
que es veu
a l'edifici de la confraria
que hem parlat
moltes vegades
que està engalanada
i que posa
el marquès de Valterra
que va vindre
i d'això
doncs això és un fet
important
perquè va ser l'any 46
i és el moment
en què
Tarragona té llotja
de peix
llavors per això
la fotografia així
veus la imatge
i veus l'edifici
però al darrere
hi ha tota aquesta memòria
que és això
el que també recuperem
i així la gent
doncs
amb aquest llibre
que també
acompanya
amb aquest folletó
que acompanya
l'exposició
poden saber
aquesta altra informació
perquè les fotografies
des de quants són?
Des dels anys 40
aproximadament?
No, no
les fotografies
n'hi ha algunes
que són de l'any 10
de 1910
que veiem unes
és a dir
que algunes tenen
un segle
sí
una que hi ha per aquí
ara no sé
si la tenim aquí a prop
que estan
les parelles del Bou
totes arreglarades
a l'entrada del port
allà al final
a la festa
bueno
és que nosaltres
estem aquí caminant
doncs aquelles
de les primeres
perquè eren placa de vidre
llavors la reproducció
doncs
ha estat feta
són totes digitals
i algunes fotografies
que estan reproduïes
amb alumini
llavors doncs
les fotografies
arriben d'això
de 1910
fins a 2003
2004
les que conformen
tota l'exposició
que veiem
diríem
suport paper
o impressió amb roba
són totes
en blanc i negre
però
perquè hem demanat
l'autorització
als autors
de les fotografies
perquè
l'Antonio creia
i és bona idea
que tingui
tota una unitat
llavors
a la pantalla
que és més
l'avui
allí s'ha conservat
l'origen
de la fotografia
si és en color
o és en blanc i negre
molt bé
realment impressionant
poder gaudir
d'imatges
que tenen pràcticament
un segle
i que s'han pogut
i que s'han pogut
conservar
en fi
el recorregut ara
el farem més detallat
perquè a més el farem
no Mercè
acompanyats
de gent
del barri
que ens explicaran
la història
que ens explicaran
la feina
de pescador
que ens explicaran
les activitats
festives i lúdiques
que s'han celebrat
durant
en fi
durant tota la vida
al barri del Serrallo
Montse Adán
moltes gràcies
per acompanyar-nos
a vosaltres
per fer ressò
d'aquesta exposició
que esperem que visiti
que l'hem fet amb tota la il·lusió
i que per el que ja vam veure
ahir a l'inauguració
és molt ben rebuda
per la ciutat
serà un èxit segur
no només per la gent
del Serrallo
sinó per la gent
de tot Tarragona
moltes gràcies
Antonio
felicitats
me n'alegro molt
d'haver-lo saludat
i en fi
de felicitar-lo
per aquesta feina
perquè realment
és un resultat fantàstic
així que ha disfrutat
de l'exposició
molt gràcies
des d'aquí
des del tinglado
número 4
del Moll de Costa
amb aquesta exposició
amb Josep Maria Sabater-Bos
cronista de la ciutat
cronista del Serrallo
Josep Maria
molt bon dia
bon dia
sóc l'únic bustís
que hi ha aquí
per què?
perquè jo no sóc del Serrallo
però vaja
sóc
com si diguéssim
fill adoptiu
impactore
per si tothom et considera
t'ha associat al Serrallo
amb Josep Maria Sabater-Bos
amb Ferran Diago
que ve amb una samarreta
del Nasti
que ell és el president
de l'associació de veïns
Ferran bon dia
què tal bon dia
i amb el Matías Leandro
el president de l'associació
de restauradors i comerciants
Matías també bon dia
bon dia a tothom
què us sembla
veure l'exposició
Josep Maria
quina sensació et dona?
de vida
vida
vida
vida
Serrallo és vida
i ho ha estat sempre
molta vida
molta vida
molt de barri
molt de feina
i lògicament festa
el Serrallo
xampany i pastes
en pic puguin
la feina del pescador
és molt dura
jo recordo
encara un quadre
que no és del
del plana
però aquell quadre
que em sembla
que és de Sorolla
que diu
per què el pescador
és caro
hi ha un diran
que el pescador
és caro
vull dir
aquí es veu tot això
però a més a més
es veu
la vida
de tot un poble
sempre he dit
que el Serrallo
és un poble
dins de Tarragona
i a vegades
fins i tot fora de Tarragona
perquè el pont de la Petxina
era una frontera
el pont de la Petxina
la via
el riu
el port
avui en dia
el pont de la Petxina
ja no es nega
normalment
l'altre encara menys
tret d'aquestes riades
tradicionals
i extraordinàries
però de fet
el Serrallo
s'ha vinculat moltíssim
a la ciutat
en els últims anys
i Tarragona
no seria Tarragona
si no tingués
un barri
dins de la ciutat
pràcticament
perquè la ciutat
ha de mirar el mar
i aleshores
el Serrallo
ara és Tarragona
però no ha perdut
encara
aquest
taranà
de ser un barri
amb unes característiques
absolutament pròpies
i això
s'ha de conservar
i aquesta exposició
és el primer pas
perquè la gent
se n'adoni
que el Serrallo
té una història
no massa llarga
150 anys
més o menys
voltarem així
no
jo amb les dates
160
però és igual
és igual
160
no
si
68
68
i 12
és que els 12
del segle XXI
gairebé no els conto
perquè són els 12
més fotuts de la història
ja en portem uns quants
Josep Maria
amb tanta crisi
és perfecte venir a parlar
de coses positives
com aquesta
aquí també hi havia crisis
no et pensis
molta crisi
la fenya era dura
i la realitat
era molt fumuda
ara et demanaré
que m'expliquis
algunes de les fotografies
però abans
deixa'm preguntar
al president
de l'associació de veïns
i al president
de l'associació de comerciants
per la idea
de l'exposició
i que a partir d'aquí
també es pugui crear
el museu del pescador
a l'edifici
de la llotja
Ferran
la idea
la idea ha estat molt bona
en el port
a veure
el més important
que ha sigut
aquesta posició
han sigut els veïns
i després totes les entitats
que ha sigut
una de les coses
que nosaltres
de que ens ompleixi
tot el veïnat
ha col·laborat
les entitats
han col·laborat
aquí amb aquesta exposició
que m'agradaria
i que molta gent
de Tarragona
que vaixessin a veure-la
veurà
el que ha sigut
el Serrallo
a partir
com deia
abans
el Sabater
sobre les primers edificacions
que es van fer
sobre l'any 1850
després l'església
del Serrallo
que va ser
en el 1880
una de les coses bones
que hi va haver
en aquell temps
va ser
el pont de la Patxina
que el Serrallo
que es va obrir
a Tarragona
que va ser
l'any 1901
que hi al Serrallo
ja va tindre
un altre caire
es va fer el moll de pescadors
es va fer
la Cofredia
la Pude
i a poc a poc
el Serrallo
ha anat avançant
aquí amb aquesta exposició
es pot veure
a veure
molta de la vida
del Serrallo
molta de la vida
dels anys
dels anys 60
dels anys 50
però bueno
que està molt ben reflectida
perquè jo crec
per el que he sentit
per tot el veïnat
es veuen molt
identificats
ahir va venir molta gent
i molta gent
on jo s'identificava
amb les fotografies
tots contents
i això que li deia
del projecte
del museu del pescador
seria ja la cirereta
del pastís
a veure
el museu del pescador
jo crec
d'alguna manera
això és de que ho té
que dir el port
però que el museu del pescador
jo crec que ha començat
aquí ja
i aquí ja tenim
aquí ja tenim
molta informació
ja hi ha molta
molta documentació
i que jo espero
que aviat
aviat sigui una realitat
perquè
tant pel barri
com per Tarragona
serà una cosa bonica
Matías
i pels comerciants
i restauradors
que us sembla
l'exposició
i el projecte del museu
és la nostra vida
és la nostra
ara com ho deia
el doctor Sabater
més garrifat
perquè doncs
quan diu
que el serrallo
és un poble
dintre la ciutat
doncs
nosaltres que tenim
aquest sentiment
un sentiment propi
de poble
doncs
veiem que aquesta
és la nostra història
la petita gran història
del serrallo
i que doncs
està monogràficament
basada
en la mar
el peix
el port
la pesca
però que també
veig que hi ha romesco
que és una de les coses
que estem fomentant nosaltres
veig que hi ha gastronomia
veig que hi ha comerç
dic
el serrallo
no només
no tan sols és pesca
sinó que també és vida
i la gent del serrallo
la que fa serrallo
llavors nosaltres
com a comerciants
com a restauradors
estem molt molt molt contents
que puguem iniciar
aquest museu del pescador
amb aquesta exposició
amb el llibre
que vindrà a l'octubre
que explicarà
doncs
parlant de totes les
fotografies
que hi ha aquí ara
i que sigui el començament
que realment
el serrallo
tingui una història
que la puguem explicar
a tots els constructors
de Tarragona
a l'associació
ja feu moltes activitats
no sé si aneu pensat
de fer-ne alguna relacionada
amb l'exposició
o aquesta ja funciona
per si sola
i les jornades gastronòmiques
que aneu organitzant
les fareu en altres dates
bé
nosaltres
ahir mateix
vam procurar
que el càtering
de l'exposició
fossi
de testets serrallo
van quedar molt contentes
la gent
i va haver
menys del que
no ho va poder provar
però
perquè
van fer curt
van fer molt curt
perquè no es farà
amb tantíssima gent
com va haver
però que nosaltres
estem sempre
amb el port
amb la musea del port
amb l'autoritat portuària
amb les institucions
del serrallo
amb els veïns
amb la copreria
tots fem una unió
per fer més gran el serrallo
el serrallo al port
la d'anar junts
serrallo a Tarragona
i port
la d'anar junts
i entre tots
ho farem tot
no sé si hem tingut l'oportunitat
de veure amb tranquil·litat
l'exposició
perquè clar
ahir hi havia molta gent
a la inauguració
però si hi ha alguna foto
que a vostès personalment
Ferran i Matías
els hagi sorprès
per alguna raó
perquè surtin
o perquè han reconegut
algun familiar
mira precisament
estem aquí davant
d'una fotografia
jo potser estic en un lloc
però bueno
molt petitet
però estic aquí davant
d'una fotografia
que té moltíssims anys
i aquí està
la meva àvia
i el meu avi
o sigui
a veure
quan jo vaig veure
aquesta fotografia
que aquesta fotografia està
a la cofreria
de pescadors
a dalt
en el passillo
hi ha aquestes i altres
em vaig quedar una estona
em vaig quedar una estona
i vaig dir
escolta'm
a veure
Ferran
queda't aquí una miqueta
tens aquí
la teva avi
el teu avi
aquí hi ha molta història
allí baix al barri
ja veiem com eren
abans
abans les cases
com vivia la gent
i bueno
per tot l'altre
per tot l'altre
satisfet
satisfet
perquè doncs
he pogut veure
molta gent
que per desgràcia
que ja no estan
entre nosaltres
gent estimada
i són gent
que sempre
havien treballat
pel barri
per fer-lo gran
Matías
i tu
en tens alguna
o no t'ha donat
temps ni de mirar-les
no jo vaig veure
vaig veure
el meu pare
quan estava
a l'escola
amb tots els companys
d'escola
i que
espera que anem
avançant
per aquí
pel tram
del barri
aquí hi ha
una fotografia
on veiem nens
sí sí
doncs
el que està
aquí al mig
aquest és el meu pare
el Matías
i veure
doncs
que estan
els teus
avantpassats
també tinc el meu avi
que està
aquí a fora
amb la barca
que van treure
les cadenes
de les columnes
del fòrum romà
doncs
també està retratat
el meu avi
vol dir que
també som història viva
del Serrallo
i ara
potser som una història
una mica més actual
que potser
d'aquí 50 o 60 anys
algú recordarà
doncs
el que estem fent ara
Josep Maria
d'aquestes fotografies
d'aquest panell
del barri
no sé
n'hi ha alguna
que ens vulguis comentar
què podem veure
en totes aquestes fotografies
aquí
abans t'he dit
que hi havia
la via del Serrallo
i la via del Serrallo
com en tot poble
hi ha categories socials
i aquí també hi ha
moltes categories socials
la fotografia
que t'ha comentat abans
el Ferran
és d'unes dresanes
els estilleros
del Ximo
hi ha les de
José Limpratz
que era
diguem
la categoria
social
més alta
que hi havia al Serrallo
però que estava
molt vinculada
amb el barri
i que no era
el senyor feudal
que manava
i tot
que en part també ho era
però fixa't-hi
que la Caritell
és un festival
de la gent gran
una de les primeres
de les primeres
trobades
de la gent gran
al Serrallo
quan de la gent gran
del Serrallo
no se'n parlava
enlloc
avui dia la gent gran
té un pes molt important
també
i es fan jornades
de la gent gran
en fi
es fan trobades
tot el que vulgui
es fa el dinar
per les dones
coincidint
amb les festes
de Sant Pere
exacte
per allí veus
el xivo
Joaquim García
Francisca
doncs el veus allí
però rodejat
de tota la gent
que està a punt
de menjar
i els que s'ho miren
des de fora
per què?
perquè a més a més
ell ha parlat
de la gastronomia
del Serrallo
però és que la gastronomia
del Serrallo
no té segret
aquí veuries
veuràs
amb la feina mateix
que la feina
s'ha de menjar
perquè si s'ha de treballar
s'ha de menjar
i els fogonets
aquells de carbó
i els mateixos
serau rummescaires
que es feien
un serau rummescaires
va fer
però els concursos
rummescaires
que encara es feien
i vas veient
el ventall
com la gent
anava avivant
avivant el fogonet
avivant el fogonet
i vas veient
aquell suquet
el Serrallo
feia olor
de suquet
cada nit
quan arribaven
les barques a port
la tripulació
encara esmorzava
dinava
i sopava
pràcticament
la barca
o
vull dir
el por
vull dir
el moll
de les barques
i es vivia
i després
s'emportaven
el pelut
cap a casa
i feien els seus
brous
i feien els seus
arrossejats
i tot el que més
és una lliçó
d'antropologia
total
de tot un poble
de tota una època
amb l'evolució
des del
1800
i escat
si hi posem
60
o l'edat
que heu volgut
posar vosaltres
jo amb això no m'hi barallaré
però
de l'edat que voleu
fins als nostres dies
i es veu
com evolucionat enormement
està clar
avui dia
abans ho parlàvem
amb un pescador d'aquí
més vell que jo
encara
quan calaven
i calaven
i les portes
les calaven
a mà
encara
hi havia una petita
maquineta
i després
a l'hora de xurrar
la malleta
sí que l'enganxaven
a la maquineta
però tenien que anar
estirant-la
estirant-la
estirant-la
i era una feina
que durava
tota la sortida
amb la barca
les senyides
veure una barca
plena de
allò deuen ser
palaies
o
sí
palaies
hi ha unes barques
i les senyides
de la sardina
també
vull dir
hi ha tota una sèrie
de coses
tremendes
clar
la festa
la feina
el barri en si
amb tota la vida
el barri
l'església del Serrallo
que era
centre
on la gent
es batejava
la gent
feia la primera comunió
la gent
es casava
i la gent
es enterrava
vull dir
és un poble
i veure tota aquesta vida
i un poble
que té ganes
de fer festa
també
és
és una meravella
són lliçons d'història
del doctor
Josep Maria Sabadevós
és una meravella
ho deia ell
i els convidem
realment
a visitar
l'exposició
nosaltres encara
no hem acabat
el programa
encara hem de fer
un bon tram
amb altres convidats
però el Matías Leandro
el Ferran Diago
i el Josep Maria Sabadevós
els agraeixo molt
la seva participació
la seva col·laboració
en aquest programa
i re Matías
bon profit
no?
això
i bon romesco
us esperem al Serrallo
aquestes festes
que per Sant Pere
de Palavell del Carme
el Serrallo
és la vostra casa
sense dubte
ara són dies grans
de Sant Pere
i la mare del Carme
Ferran
moltes gràcies
a vosaltres
Josep Maria
fins la propera
gràcies per la lliçó d'història
no
això ja saps que és gratis
amb Josep Maria Sabadevós
i altres convidats
anem avançant
en aquest programa
en la recta final
d'aquest espacial
del Serrallo
amb més convidats
continuem amb la companyia
de la Mercè Tuldrà
la coordinadora
del Museu del Port
i ara
estem en l'espai
d'alguna manera
de la feina
que està bàsicament
relacionat amb la mar
i amb la pesca
clar
sí, sí
la feina
l'hem dividit
en dos blocs
una que és
la feina a la mar
i la feina a vora mar
perquè una part
és la barca
la feina a la barca
però l'altra és
tota la feina
aquí a vora mar
relacionada amb la barca
és la construcció
l'arreglar les arts
les remendadores
i després
el resultat final
del peix
per portar-ho a la subhasta
doncs serien
aquests tres
petits àmbits
dintre del grup
de la feina
aquí tenim altres convidats
com l'Albert Pedrol
Albert
bon dia
bon dia
a veure
expliqui'm
què li sembla
aquesta exposició
molt maca
és molt bonic
per nosaltres
els serrallens
recordar
el nostre passat
a partir d'aquí
doncs hem arribat
fins ara
però doncs
per nantros
és una gran què
ja fa anys
que està jubilat
sí
Déu-n'hi-do
i com ha canviat tot
no?
i tant
d'aquestes fotografies
que tenim aquí davant
hi ha alguna que
en fi
no sé
ens vulgui comentar
que li sembli especialment
sorprenent
o quins records
li porta?
home
totes
me'n porten de records
totes
recordar aquests anys
quan jo era molt jove
ara ja
no ho sóc tant
i sí
i el món
de la manera que ha evolucionat
sobretot el món nostre
de la pesca
tots
tot el món en general
però doncs
sí
allí a la barca
doncs
que vaig anar jo
que era la barca de casa
sempre he anat
amb barques de casa
a casa
sempre hem tingut barca
n'altres
i aquesta és una
això de quin any és?
aquesta fotografia
deu ser?
aquesta és sobre
el 62
63
sí
sí
perquè
per què se feia
una vida molt dura
no?
sí
però doncs
no ho sé
no te'n dones compte
quan ets jove
i treballes
ja sabíem n'altres
que era dura
però ens agradava
era el que hi havia
després en aquelles èpoques
a Tarragona
no ho sé
què es podia ser
si es criàvem
en un barri
com el nostre
que tot era
tot relacionat
amb el mar
és a dir
que
on vivia del peix
els compradors
vivien del peix
i els que agafàvem
el peix
doncs
tots
era
el serratllo
era el 90%
de gent
que treballava al mar
i ja
la nostra mentalitat
des de petits
quan anàvem a col·legi
només esperàvem
fer
les vacances
perquè el pare
es cridessin
a pescar un dia
quan feia l'estiu
clar
és a dir que
d'alguna manera
ja tothom anava predestinat
a la pesca
no?
sí
no, no, no
ja estàvem
mentalitzats
havíem de ser pescadors
també ens acompanya aquí
el Pitu Mosquits
l'Agustí Rillo
també
que som pescadors
el Pitu Mosquits
a més és el president
de l'associació
del pas a la presa de Jesús
ell també em sembla
que surt en alguna fotografia
Pitu, què et sembla?
bon dia
què et sembla aquesta exposició?
hola, bon dia
bon dia
fantàstica
la veritat és que
porta molts records
jo
aviam
estic veient aquí
perquè
quasi que tot el que hi ha
és de la meva infantesa
no?
de quan jo tenia 12
14 anys
i ho m'ho miram
amb una miqueta
de nostàlgia
perquè hi ha molta gent
que coneixia
i ve que
pràcticament
quasi tot el que surt aquí
a la fotografia aquesta
ja pràcticament
ha desaparegut
gràcies a Déu
veiem que
el canvi
ha sigut per fer
perquè clar
s'ha modernitzat
tota la flota
i bueno
però això
crec que
és impressionant
jo voldria convidar
tota la gent de Tarragona
que baixin a veure-ho
perquè la veritat
és que val la pena
veuran el Pitu Mosquits
amb una fotografia de jove
a la sala de màquines
sí
sí
bueno
m'ho porta molts records
a aquesta sala de màquines
perquè
ara ja
abans d'aplacar
el motor aquest
ja va desaparèixer
perquè
fa 12 o 14 anys
que el vam canviar
però és impressionant
és impressionant
veure això
la veritat
han canviat molt
veient aquestes fotografies
la manera de fer d'abans i d'ara
o de fet
els pescadors
quan esteu a la mar
i quan arribeu a port
feu bàsicament el mateix
no home
és evident
és evident
que el sistema
ha canviat tot
aquí com pots veure
amb quasi totes les fotografies
en aquesta de mateix aquí
veus que
la manera de tirar l'art
se tirava pel costat
diguéssim
per la mura
de la barca
avui en dia
se tira per la popa
hi ha altres sistemes
de maquinilles
és tot diferent
és mecànic
abans se treballava
molt més a mà
i bueno
amb una barca
per exemple d'aquestes
que veus ara
que sembla
si hi ha una barca petita
aquí anaven 7 o 8 hòmons
i avui una barca
que tenen 28-30 metres
van 5 persones
i clar
la feina es fa
la mateixa
però
està més mecanitzat tot
era molt dura
i és molt dura
la vida a la mar o no?
la vida a la mar
és dura
és dura
això només ho sabem
ben bé
els que hi han treballat
i hi treballem
ho sabem
que és no dura
duríssima
però bueno
també té altres compensacions
perquè nosaltres mateix
jo fa 48 anys
que sóc pescador
i no hi visc un res més
t'ho he comentat
a més de dues vegades
que si em traguessin d'aquí
ja no sabria on anar
és evident això
és el que deia abans
l'Albert Pedrol
que segurament ja des de petits
el món del serrat
jo ha estat vinculat a la mar
l'Agustí
bon dia
bon dia
surt en alguna fotografia?
amb alguna
el que passa que era molt petitet
jo aquí
i ara em veig gran
ja sembla estrany
això com passa en els anys
l'Agustí continua
sortint a treballar
a feinejar
de tant en tant
vaig de matar la seca
que dèiem nosaltres
què vol dir això?
de matar la seca
perquè estic jubilat
i la barca a la man
el meu fill
vaig de matar la seca
de veritat
o sigui
vaig de segona
allà jo
què li sembla l'exposició?
extraordinària
això és una cosa
que és digna d'admirar
molt bé
molt bé
molt guapo tot
n'hi ha alguna fotografia
que no sé
que l'hagi sorprès
o que li agradi especialment?
no no
és que
de sorpresa
no m'ha sorprès res
perquè
alguna foto d'aquesta
ja les teníem
però el que m'agrada
és que són tontos
són tan boniques
i veus aquí coses
que te n'enrescordes
o quan eres petit
i això no?
i ara per un rato
estàvem comentant
que
ostres que
el que ha evolucionat
de la vida
i per exemple
veus els països
aquests pobres
del tercer món
i fas
com canvia la vida
i tenen
nosaltres anem
avançats en tot
25, 30, 40 anys
en aquestes gents pobres
ja veus aquí
les fotos aquestes
el que era abans
el serrallo
i el que és ara
com ha canviat
ha canviat moltíssim
per bé
i la feina
m'imagino que també
abans tens de pensar
que un pescador
sí que sofria
ara he sentit
el que estava explicant
que sí que
que sí que
que el pescador
sofreix això
que els pescadors
d'abans
estic sofrint
de veritat
nosaltres ara
amb tot el que tenim
la modernització
que han fet les barques
és una feina
que si t'agrada pescar
no sofreixes
el que sofreixes
és a l'hora de guanyar diners
que si no guanyes diners
és trist
però per allò de més
ha canviat moltíssim
abans un pescador
era un esclau de la vida
com ara els pagesos podien ser
ara no ha canviat
això
si guanyes la vida
és el tot
i si t'agrada l'ofici
és màxim
ja dic que cada cop
cada cop queda menys barques
cada cop queda menys gent
per desgràcia
s'està perdent
la pesca
en el sentit
que no que segueixen els fills
també hi ha crisis
i això
però bueno
jo crec que quedarà
algú perquè
no es perdi tot això
doncs fins aquí
això és el que ha donat de si
el millor de la temporada
2011-2012
segur que ens hem deixat
moltíssims espais
segur que ens hem deixat
moltíssimes estones de ràdio
que hagués valgut la pena
i que hagués menysgut
la pena recordar
hem dedicat
moltes hores radiofòniques
a recordar
aquests moments
de la temporada
nosaltres
us diem adeu
esperem que aquests moments
hagin estat del vostre interès
que hagueu gaudit
dels records
recuperant
doncs aquestes entrevistes
aquests programes
aquests moments
que sens dubte
vam preparar
en el seu moment
per tots vosaltres
per la meva part
per part de Miquel González
qui us ha acompanyat
durant aquests dos mesos
realitzant
i presentant
el millor de la temporada
només hem quedat
desitjar-vos
que acabo de passar
molt bon estiu
molt bones vacances
si és que encara
no les heu tingut
i dir-vos només
que heu pogut sentir
molts espais
molts moments
moltes estones
però també dir-vos
que els oients
sou sens dubte
el millor de la temporada
2011-2012
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i dir-vos que el millor de la temporada
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i dir-vos que el millor de la temporada
i dir-vos que el millor de la temporada
Fins demà!
Fins demà!