Tothom, un programa de Tarragona Ràdio normalitzant la discapacitat.
Les primeres notes d'aquesta cançó de Marcus Johnson, la que ens acompanya ja des de fa tres temporades a l'Espai Tothom de Tarragona Ràdio,
ens dona avui també la benvinguda a aquest temps de ràdio on parlem del col·lectiu de persones amb discapacitat.
Dilluns 13 d'agost, molt benvinguts una setmana més a l'Espai Tothom.
Avui, recordeu que amb aquest Tothom d'estiu estem fent un cicle d'entrevistes per fer una mica de balanç de la primera meitat del 2012,
ja que aprofitem la fi d'aquesta temporada radiofònica del Tothom, que tornarà a associar el proper octubre.
Avui ens acompanyarà Jaume Marí, director de l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona,
president de l'Associació de Paràlisi Cerebral a nivell català i president també de la Confederació Estatal Espace.
Amb ell parlarem de tot l'enrenou amb la llei de la dependència.
També ens explicarà els darrers projectes de l'Associació de Paràlisi Cerebral de Tarragona.
I ens donarà una visió, esperem que positiva, de cara al futur.
Tot seguit, escoltarem una entrevista que enregistràvem amb el Jaume Marí.
Abans, però, us recordo que les xarxes socials i el correu electrònic els teniu també disponibles aquest estiu.
Tothom arroba tarragonaradio.cat, facebook.com barra tothom i twitter.com barra tothom.tr.
Ens busqueu també al Twitter amb l'arroba i el perfil tothom.tr.
Encetem, doncs, aquest moment de ràdio.
Una salutació del Miguel González, qui us acompanyarà en els propers minuts.
I obrim l'espai a tothom amb l'entrevista.
Continuem aquest cicle d'entrevistes que està protagonitzant l'espai a tothom d'aquest mes d'agost.
I avui és un plaer rebre i saludar el Jaume Marí.
Jaume, molt bon dia.
Bon dia.
Com cada vegada que t'entrevisto, director de l'Associació Provincial de Parcí Cerval de Tarragona,
president d'Espace, també, vaja, moltíssims càrrecs que ens estaríem estona nomenant.
Jaume, ha estat un any de canvis, enguany.
Està sent, vaja, un any de canvis.
Nosaltres parlem d'any, temporada, curs, de setembre a agost,
però ha estat un any de canvis.
A millor o a pitjor?
A pitjor, sens dubte.
No hi ha hagut canvis de millor de fa, jo diria que més d'aquest any,
ja fa un parell d'anys que les notícies cap a la discapacitat,
i cap al tercer sector, i cap a tot el que té a veure amb els serveis socials,
ha fet-ho passos enrere.
És cert que estem en un moment complicat com a país, com a estat,
i com a Europa, però sí que és cert que nosaltres hem patit això,
cosa que està clar i jo crec que és evident que no estem d'acord,
ni nosaltres, ni el volum, ni el gruix de la ciutadania.
I particularment, en la teva opinió, com està ara mateix el sector de la discapacitat,
aquest tercer sector, perquè clar, llegim notícies contraposades,
llegim retallades, llegim indignació,
i d'altra banda llegim notícies d'optimisme,
que s'està treballant, que s'està donant visibilitat,
que s'està conscienciant, no sé,
entrem en una espècie de paradoxa o de contrapartida, no?
Sí, és cert, penso que totes segons des d'on es mira, no?
I crec que jo puc parlar des del punt de vista de les persones afectades,
de les persones que estem nosaltres assistint i que estem educant.
Des d'aquest punt de vista hem tirat passos enrere,
en el sentit que tot es transforma en recursos,
tot al final acaba sent nosaltres,
la qualitat assistencial, la qualitat educativa,
acaben sent recursos.
Quan hi ha una retallada de recursos,
no hi ha cap dubte que està clar
que al final acaba sent una retallada també
de la qualitat d'aquesta assistència
i de la qualitat d'aquesta educació.
Sí, és cert, i jo penso que en aquesta qüestió
hi ha més sensibilitat o menys en funció de qui és la persona
o quines són les persones que de veritat governen el nostre país.
Jo he de dir, per exemple,
que en el tema del benestar social i família
existeix una sensibilitat especial des del conseller fins,
jo penso, tot a l'equip de persones que porten aquest departament,
sí, és cert que aquesta sensibilitat
a vegades ve també per al tema dels recursos.
I, per tant, he de dir que,
a pesar de tot, a pesar d'aquesta sensibilitat,
mantenim retallades.
i jo penso que la il·lusió,
i això sí que no l'hem de perdre,
i l'esperança, no?,
hem de seguir lluitant perquè l'estat del benestar,
sobretot en la part que correspon a aquests sabers socials,
doncs a continuar
puguent-se fer des de la qualitat
i penso que encara podem estar,
encara hi som a temps,
encara penso que podem seguir lluitant
perquè hi hagi les menys retallades possibles en aquest sector
i que puguem seguir treballant per les persones
i intentant fer-ho el millor possible.
Una visió, sens dubte, optimista
i que esperem que es compleixi, no?,
de cara a la nova temporada.
Anem per part, Jaume,
perquè treballes, de fet, a molts nivells,
a l'associació Provincial de Barri i Cerval de Tarragona.
Ha estat una bona temporada,
en guany fèieu 35 anys,
ho parlàvem al programa número 100 del Tothom,
que, de fet, vam fer,
que ens vau acollir fantàsticament des del centre.
Quin balanç faríem del que portem de 2012?
Doncs jo diria que, com a entitat,
primer, donar-vos les gràcies de venir al nostre centre.
Al final éreu convidats quasi bé.
Jo diria que igual que em sento jo aquí a casa vostra
com vosaltres es tindiu que sentia la casa nostra.
Com compartim casa, no?
Exactament.
I després diria això,
que el balanç del 2012 és un balanç positiu
des del punt de vista d'això que estàvem parlant ara fa un moment,
de la qualitat assistencial.
No hem hagut de...
Sí que hi ha un esforç de les persones que treballen allà,
hi ha un sobresforç de les persones,
de l'equip directiu,
fins i tot de les famílies,
un esforç econòmic també de les famílies,
que nosaltres hem tingut que,
al final,
tirar d'elles
per poder continuar tenint
les activitats que fèiem.
però positiu per això,
perquè no hem baixat ni un grau la qualitat,
no hem baixat ni un grau les activitats.
Diria que fins i tot
en una situació de recessió
hem contractat personal,
més personal del que teníem el 2011.
Sí que és veritat
que això ens situa
en una posició de fragilitat,
perquè està clar que no són moments
en els que...
Aquests moments serien uns moments
en els que hi hauria que tirar enrere
i fer passos enrere
i intentar veure de quina manera
reduïm personal, reduïm despeses.
Les despeses sí que és veritat
que les despeses generals
s'han reduït d'una manera bestial,
però el balanç general
de l'entitat és positiu.
També és veritat
que jo penso que aquí
té una part important d'aquest èxit.
el li devem a la ciutadania,
a la ciutadania de Tarragona
i jo diria que en general
a les entitats que ens recolzen
i ens apoyen.
La primera fundació per aventura
i continuem amb moltes,
amb Down Chemical, etcètera.
Moltes entitats.
I també vosaltres,
perquè la dosi d'inventiva,
d'imaginació,
de creativitat,
en aquest sentit
de no reduir aquests serveis,
de no reduir la qualitat
d'aquest servei,
doncs també és important
i és evident.
En quant a projectes de futur,
Jaume,
m'imagino que ara mateix
parlar d'ampliació
del tema residència,
del tema taller,
és inviable?
No, no, no.
En absolut.
No, és que dóna la sensació,
no?,
que anem cap a un camí
que si ens quedem on estem,
ja estem bé, no?
Sí, sí, sí.
I en canvi s'ha de continuar
apostant i augmentant.
És veritat,
això és el que deia fa ara un moment,
no?
El tema de dir,
bueno,
doncs en lloc de fer el pas enrere
i d'intentar,
doncs,
doncs,
bueno,
prudents ho som,
vull dir,
prudents en la inversió,
prudents en tot ho som,
però sí que,
vull dir,
no som en absolut,
hem fet cap actuació
que pugui posar en perill l'identitat,
però sí que tenim projectes,
tenim il·lusió,
una de les coses importants
que jo crec que en aquest moment
ja que contagia a tothom
és el tema de la il·lusió,
la il·lusió en projectes,
la il·lusió en coses
en tirar endavant
i nosaltres amb això,
ara en aquest moment
tenim dos projectes
molt importants,
un projecte
que es va fer efectiu
en aquest,
a finals del mes de juliol,
doncs,
d'una assignatura d'intencions
entre l'Ajuntament de Tarragona
i la plataforma educativa
i la nostra entitat,
en la que
la nostra intenció
és crear un servei
de residència,
de centre de dia
per a persones amb discapacitat
en un institut
que l'Ajuntament té
a bona vista.
Aquest,
aquest és un projecte
d'il·lusió,
no?
És un projecte
de creació de places,
d'intentar tirar endavant
qüestions
que en un moment
com aquest
són complicats
i després tenim
un altre projecte
que havíem parlat
en algun moment
que és un macro projecte
amb Fundació Perventura
en la que
la creació
d'un,
ja estem parlant
de coses molt grans,
d'una,
d'un referent,
d'un model referent
al món
sobre paràlisi cerebral
i fer-ho aquí a Tarragona,
doncs això serà,
ho farem també
aquí hi haurà
diferents actors,
estarà la Universitat
Rovira i Vigili,
estarà la pròpia Confederació,
el Ministeri d'Espanya,
la Generalitat de Catalunya
per a suposat
i també,
doncs,
estem parlant d'incersos,
estem parlant de
fins i tot
col·laboracions internacionals,
aquest projecte
és un projecte
amb molt a llarg plaç
però sí que molt il·lusionant.
M'agrada, Jaume,
perquè dius
ho farem,
dius amb aquesta contundència
que il·lusiona qualsevol,
ho farem
amb seguretat,
amb seguretat.
Fem repàs
amb tot el que ha succeït
amb el tema
llei de dependència
perquè fins i tot
arriba un moment, Jaume,
que ens podem arribar
a confundir
jo mateix
i els nostres oients.
Què ha passat aquest 2012?
On estem?
Cap on anem?
És difícil
ara mateix
donar una visió
de futur, no?
Sí, és molt complicat
en els moments
en què estem vivint
jo diria que
en tots els àmbits
és molt complicat
fer una predicció
de res, no?
En el nostre àmbit
també
i penso que
ja s'han fet
prou
accions
que van
en contra
de la...
jo penso que
toquen en alguns
la línia de flotació
del que són
els drets
de les persones
amb discapacitat
penso que
s'ha primat
des de l'estat espanyol
s'ha primat
el tema econòmic
per sobre
del que podríem dir
el mínim de drets
de les persones
amb discapacitat
que la llei
de dependència
doncs
ens donava
i per tant
aquí sí que hem tingut
un, jo diria
que un fort retrocés
jo me'n recordo
que parlant
amb el secretari
d'Estat
doncs
parlàvem
de la protecció
de les persones
amb gran discapacitat
parlàvem
que la llei
de la dependència
abans que es fes
aquesta modificació
última
doncs parlàvem
que s'havia
de preservar
doncs
aquestes persones
que són les més
indefenses
en el sistema
social
estatal
i
doncs
hem vist
que en l'aplicació
d'aquesta reforma
doncs
les persones
amb gran discapacitat
queden en una situació
força difícil
tant en prestacions
com en prestacions
de servei
tant en prestacions
econòmiques
com en prestacions
de servei
és que fins i tot
hi ha gent
que s'arriba
a qüestionar
o bé la llei
o bé l'aplicació
la correcta aplicació
d'aquesta llei
avui dia
sí
jo penso que
persones
entitats
em refereixo
a tots els nivells
sí
sí
sí
crec
és veritat
que potser
serem massa contundent
però la llei
de la dependència
a molta gent
no li agradava
la llei de la dependència
no agradava
per el que
suposava
pressupostàriament
i hi ha hagut
en aquesta retallada
una
bueno
evident
una retallada
evident econòmica
i clar
aquí
com dius tu
des de les entitats
des de les pròpies
persones afectades
s'està qüestionant
no sé
al final
jo parlava
amb el director
amb el delegat
de sanitat
de Zamora
fa pocs dies
parlava amb ell
i ell deia
que tornàvem
a la beneficència
i li va dir
miri
ho sento molt
però
això
hauran de passar
per encima
del nostre cadàver
però no és un pensament
és a dir
és un pensament
que potser
comença a ser
prou generalitzat
sí
sí
són aquells
models
socials
que penso
o pensàvem
que havien passat
a la història
i que ara
amb la crisi econòmica
retornen
i que
i a més a més
doncs
jo penso que no
ajuden res
no clar
evidentment
el tema
no ajuden res
la situació
de fet
llegíem l'altre dia
que a partir de l'agost
l'ajuda econòmica
a la dependència
en els casos
més greus
el nivell 3
per exemple
passaria de ser
de 520 euros mensuals
actuals
a només 442
en el cas del nivell 2
la prestació
passarà de 337
a 286 euros mensuals
més enllà
d'aquestes
d'aquestes
xifres
d'això
se'n ressentirà
tothom
és a dir
se'n ressentirà
les entitats
se'n ressentiran
els ajuntaments
arribaran
en aquesta situació
límit
no?
sí
sí
crec que
aquí
la reducció
de prestacions
però també
en molts casos
doncs
el tema
de l'aportació estatal
en el tema
de la llei de la dependència
que també hi ha hagut
una reducció
important
doncs
clar
això
ens situa
veurem a veure
què és el que fa
el govern català
sembla ser
que el govern català
en alguns casos
ja ha dit
que garanteix
la situació
tal com estava
abans de la reforma
no sé
fins a quin punt
podrà fer-ho
però
i aquí
li hem de sumar
el tema del copagament sanitari
també veure persones
amb discapacitat
que no fa més
que agreujar
la situació
i el copagament
social
perquè també
hi ha uns preus
de referència
que
a veure
en la llei
de la dependència
una de les coses
que ens queixàvem
el sector
de la discapacitat
és el no haver
no haver
el ministeri
on no es va assentar
mai
amb la discapacitat
per veure
què és el que
podia tocar
i què no
i en alguns casos
penso que
les
els arguments
donats pel ministeri
en aquesta modificació
donen la raó
a aquesta qüestió
que estàvem dient
ara
en aquest moment
que
s'ha de ser
qui en poden
i el que pugui més
el que tingui més diners
el que tingui més recursos
podrà més
i el que tingui més recursos
podrà menys
i això
penso que
comencem a tenir
un estat de desigualtat
llegien també
que aquestes retallades
de l'estat
i la Generalitat
sobre la llei
de la dependència
desbordaran
o de fet
estan desbordant
ja els serveis
d'ajuda a domicili
dels ajuntaments
sembla que aquests
no podran fer-hi front
moltes famílies
amb situacions
de salut greu
es quedaran
desateses
això
parlarem
directament
de l'Ajuntament
de Tarragona
per exemple
sí, sí
amb l'última reforma
aquesta qüestió
s'ha greujat
moltíssim
ja no era
vull dir
la discapacitat
en general
ja no tenia
una situació
com algú
vol fer veure
una situació
de privilegi
mai s'han tirat coets
mai
en absolut
no hem arribat
a tenir
el mínim
que nosaltres
havíem pensat
que podíem tenir
però ara
en aquest moment
en aquest retrocés
jo crec que
sobretot
els serveis socials
de base
són els que
patiran moltíssim
perquè no arriben
no arribaran
els recursos
no arribaran
hi haurà
que fer prioritzacions
i en aquestes prioritzacions
per molt que es vulgui
doncs
cauran
persones
que necessiten
el servei
d'una manera
per la seva autonomia
per la seva
dignitat
fins i tot
en molts casos
i que
clar
que estem parlant
no estem parlant
de que
això
jo penso
que és lògic
que
no estem parlant
de que crearem
nous serveis
estem parlant
que estem
tirant enrere
serveis que ja hi eren
i això
persones que en aquest moment
podien sortir al carrer
podien anar a comprar
podien anar
a formar-se
podien anar a universitat
podien anar no sé què
en aquest moment
possiblement
estan condemnades
a quedar-se a casa
i a tenir
una situació
de fa 20 anys
clar és que els titulars
són esfreïdors
perquè les entitats
tarragonines
de l'anomenat
tercer sector
molt afectades
algunes en situació
límit
que és algun titular
que hem pogut
llegir a la premsa
aquests dies
aquest passat mes
de juliol
sobretot
al principi
del mes d'agost
són titulars
que sense dubte
ens fan reflexionar
i al cap i a la fi
és el que dius
si les entitats
desapareixen
els serveis
desapareixen
els recursos
per a les persones
amb discapacitat
desapareixen
i estem
retrocedint
moltíssim
sí
i quan estem
parlant
de persones
greument
afectades
aquesta situació
coneixem tots
la situació
de la discapacitat
en els anys 70
que era
una persona
amb gran discapacitat
es quedava a casa
en un llit
i moria a casa
en aquest llit
i això ja només
és produït
per la falta de crèdit
de les entitats bancàries
és a dir
tot comença
i tot acaba aquí
sí
dona aquesta sensació
més enllà
del que parlem
sempre
dels prejudicis
de la consciència
sociutadana
del treball
de les entitats
jo crec que
s'havia guanyat
molt amb això
i penso
que aquí
s'havia fet
molta feina
i bona
crec que
la situació
que ens aboca
jo crec que
també és una qüestió
de priorització
sí que és veritat
que al final
tot acaba
amb recursos
però
bé
a l'hora
de prioritzar
tots sabem
que hi ha
altres
qüestions
que es podrien retallar
que no són
pas la discapacitat
o la sanitat
i l'educació
és cert
que el país
està passant
per un mal moment
però hi ha alguns
que estan passant
per més mal moment
i altres
per menys mal moment
i aquí
no vull referir-me
perquè seria
de bagoja
però tots sabem
que hi ha coses
a retallar
bastant menys
importants
que nosaltres
segurament
qualsevol persona
de peu
seria capaç
de tenir-ho
força evident
i en canvi
s'està intentant
que la persona
més vulnerable
acabi pagant
una qüestió
que no ha sigut pas
la que ha generat
la crisi
Jaume
sense voler ser
massa optimista
i massa positivista
ens en sortirem?
Sí
Sí, sí, sí
sense dubte
no, no
jo penso que
aquí pot haver
dues situacions
dos escenaris
de futur
un escenari
de futur
d'ativar
la corda
massa
i per tant
que hi hagi
una indignació
general
o generalitzada
que jo penso
que comença a ser
i que la
majoria
de les persones
ens veiem
perjudicades
per culpa
de tota aquesta situació
i al final
això acabi explotant
en una situació
de més conflict
en el carrer
i per tant
finalment
aquesta crisi
acabi
amb alguna solució
més de poble
o bé
doncs que
es posi seny
en la qüestió
i de veritat
es vagin fent
es vagin fent retallades
en els llocs
on crec
que encara
ja és possible
fer-les
Si més no
ens haurem de reiniciar
o almenys de reconduir
que és aquell pensament
que té molta gent
la ciutadania
Ens haurem de reprogramar
Jo penso que
a l'escenari
jo poso l'exemple
del sistema de coordenades
ens han canviat
el sistema de coordenades
i hem de tornar
a buscar referències
ara en aquest moment
no serveix
absolutament
gairebé res
de tot el pres
en aquesta etapa anterior
comencem
una nova etapa
on les referències
on els punts
de coordenada
ens han canviat
i nosaltres
hem d'intentar
buscar les solucions
amb un nou sistema
de coordenades
doncs intentarem fer-ho
tots plegats
Jaume
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
bon estiu
perquè l'associació
no fa vacances
i tu crec que tampoc
jo crec que no pareu mai
aquest any
potser algun cap de sabana llarg
però de tota manera
sí que
les persones
que estan treballant
amb les nostres persones
estan de vacances
jo els desitjo
moltes
molt bones vacances
et desitjo tu
Miquel
també si agafes vacances
també
que siguin
les gaudirem
ho intentarem
ho intentarem
pensa'm que la tarda
serà una mica dura
i per tant
tu tindràs molta feina
i per tant
doncs espero que
espero que també
les gaudixis
i moltes gràcies
per donar-me l'oportunitat
de poder parlar
amb Tarragona
per poder parlar
amb vosaltres
i amb aquesta conversa
que escoltavem
amb el Jaume Marí
nosaltres us diem adeu
posem el punt i final
de l'Espai Tothom d'avui
tornarem el proper dilluns
a partir de les 11
alguns minuts
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
com cada dia
d'aquest mes d'agost
d'aquest Tothom d'estiu
acabarem el Tothom
amb una cançó
relacionada
d'alguna manera
d'una altra
amb el col·lectiu
de persones
amb capacitats diferents
avui
per despedir-nos
hem triat aquesta
que passeu
una molt bona setmana
una salutació
la vida es como un largo caminar
que recorremos juntos
y que soñamos juntos
y la vida sin ti
ya no es igual
ya no es igual
la recorremos juntos
y la soñamos juntos
tú me das tu voz
yo te doy mis ojos
y el mundo será música y colores
yo te doy mis pasos
tú me das tu aliento
y en la meta
y en la meta
seremos
los ganadores
la vida es como un largo caminar
que recorremos juntos
y que soñamos juntos
y la vida sin ti
ya no es igual
la recorremos juntos
y la soñamos juntos
y la soñamos juntos
si no puedes pintar
el arco iris
yo te lo pintaré
con mi poesía
si no puedo correr
siguiendo al viento
seguro que lo alcanzo
en tu sonrisa
si no puedo encontrar
una palabra
a ti te pediré
tu voz prestada
si tienes que volar
detrás de un sueño
recuerda que mis alas
son tus alas
la vida es como un largo caminar
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
perquè les diferències
són d'allò més normals