M'agrada que hi hagi persones que vinguin a mi que no col·len ni res.
Aquesta és la sintonia habitual de l'espai al carrer
que fem cada setmana des del matí de Tarragona Ràdio
i amb la Fundació Casal L'Amica.
Avui un espai que ens servirà per presentar-vos
i per parlar del programa de Delegats en 3D.
Delegats en 3D, un programa impulsat per la Direcció General de Joventut
de la Generalitat de Catalunya.
Avui ens acompanya, com és habitual cada dilluns,
el Xavi Saragossa, responsable de comunicació de la Fundació
i el tècnic de la Fundació Casal L'Amica
que fa els assessoraments als centres.
Xavi Saragossa, bon dia de nou.
Bon dia.
I a més, també ens acompanya Marcel Borràs,
tècnic de la Delegació de Joventut de la Generalitat aquí a Tarragona.
Marcel, bon dia.
Hola, bon dia.
Programa Delegats en 3D.
Xavi, com ens ho presentaries?
Sí, el 3D jo crec que és un canxo,
perquè 3D és debatem, dinamitzem i decidim.
És un programa de participació als centres de secundària,
principalment amb els delegats,
i realment és una proposta interessant, no?
És durant tot un curs anar treballant amb els diferents delegats
i amb els tutors, i després de fer aquests assessoraments
es va a l'aula i entre el tutor i els delegats
són els que passen i fan el procés participatiu a l'aula.
El programa, com dèiem, està impulsat per la Direcció General de Joventut.
És el primer any, Marcel, o ja teniu experiència?
Bé, no, és el tercer any, en un any que es fa aquest projecte
amb aquest format de 3D, centrat en els centres educatius de secundària.
venia d'abans d'unes trobades de delegats que es feia anys enrere,
es va reformular una mica el projecte,
recollint el que ens demanaven els instituts,
però hi ha també els delegats, que són els joves que nosaltres
hi posem també un accent perquè reverteixi amb ells el programa,
i ho vam reconvertir en el 3D,
que és el tercer any que s'està realitzant els centres.
Com funciona? Com opereu? Això dura tot el curs?
Només és una petita part del curs? És a dir, com funcioneu?
La dura és tot el curs, amb unes intervencions puntuals
dels tècnics, en el cas del Javier,
i també d'altres entitats amb les quals ens ajuden.
Es fa una oferta als centres, els centres interessats en realitzar el projecte
ens ho comuniquen, i nosaltres enviem uns tècnics professionals
amb participació a cada centre a fer aquest projecte.
Simplement, el projecte és una mica complex,
en el sentit que hi ha uns assessoraments dels tècnics,
els tutors i els delegats,
i aquests a l'aula, amb la resta d'alumnes de l'aula,
doncs realitzen l'actuació que vulguin en la seva aula.
L'important és que aprenguin a fer un projecte conjuntament,
de forma participativa.
No només és algú que diu alguna cosa,
el tutor demana farem això,
sinó que són els propis alumnes que decideixen entre tots
realitzar una actuació.
I en tot això, el Javi, diguéssim,
o el tècnic en participació,
dona una mica d'eines de com poder decidir conjuntament,
com debatre,
com poder prendre decisions consensuades,
fer dinàmiques per facilitar com ens reunim,
com decidim, com prioritzem, etc.
Aleshores, abans de tornar al Javi,
quan parles de fer una actuació,
els alumnes fan conjuntament una actuació,
una actuació què vol dir?
De què parlem?
Aquesta pregunta la portava preparada,
perquè quan anem als centres ens demanen,
també és el primer que ens diuen,
però què farem?
Ens imaginem, estem en una aula d'un institut de secundària,
arribeu vosaltres,
farem coses al llarg de l'any,
farem actuacions,
però de què estem parlant?
Nosaltres posem l'accent en el procés,
en què aprenguin a participar,
que aprenguin a decidir,
que aprenguin a treballar en grup.
Llavors, per nosaltres,
el que es faci és una cosa secundària,
però sí que hi donem molta importància
que el que es faci ho decideixin els propis alumnes.
Què es fa?
El que els alumnes decideixen.
Què surt d'aquí?
Perquè en el fons també necessites tenir un producte per dir,
val, però què sortirà?
En els diferents anys han sortit moltíssimes coses.
Han sortit des de lipdubs,
a morals,
a revistes de l'institut,
a fer aules d'estudi,
a organització d'activitats extraescolars,
perquè hi havia un buit en aquesta franja,
a fer un blog amb exalumnes
perquè poguessin comentar les sortides universitàries
que estaven fent, les experiències.
És a dir, múltiples actuacions
a fruit de les pròpies necessitats que han vist els alumnes
i que han decidit tirar endavant també per gustos
com el de l'ITDAP o fins i tot alguna festa de final de curs.
Aquesta és un clàssic.
Depèn del grup d'alumnes
si deixen fer la festa de final de curs
però de manera participativa,
que és la cosa interessant.
O sigui que hi té cabuda tothom
i s'escolta la veu de tothom,
des dels professors fins als alumnes.
Per exemple, jo recordo l'any passat
una activitat molt interessant,
va ser una festa de final de curs,
però estava tan ben organitzada
i havia anat tan bé al procés,
a la Canonja, a l'Institut Coll Blanc,
que realment es va aconseguir 100%
l'objectiu d'aquest projecte,
d'aquest programa,
que és realment treballar de manera participativa.
Uns s'encarregaven de la dinamització de tot el dia,
uns altres del reciclatge i de recollir,
uns altres de parlar amb el director,
amb els diferents professors,
i que realment va estar ben fet
i realment el resultat va ser molt interessant.
Aleshores, el paper que juga el Xavi Saragossa
o altres tècnics,
durant el curs, quin és?
La nostra tasca principal
és anar una vegada al mes,
més o menys,
i anem a fer un assessorament.
O sigui, anem a donar-los unes tècniques
amb participació als tutors
i als delegats per separat.
O sigui, anem dues hores
i els ensenyem com fer una planificació,
com escollir el projecte,
com fer l'abolació.
Primer,
el primer assessorament que fem
també és parlem de participació
i els diferents estats de participació que hi ha.
Anem a fer això
i després, conjuntament,
els delegats que han vingut a fer l'assessorament
i els tutors,
a hora de tutoria,
ho traspassen a tota l'aula.
Després, el que decideix tota l'aula,
ens ho traspassen una altra vegada
a l'assessorament següent.
I així anem fent un seguiment.
És a dir, que els tècnics us reuniu amb els delegats.
Amb els delegats i amb els tutors.
No amb tota la classe.
I per separat, que també és l'interessant,
perquè així ens poden dir coses
que potser no ens dirien davant dels tutors, per exemple.
I l'experiència demostra que aquest paper
dels delegats de classe, Marcel, funciona?
Sí, sí que funciona.
Nosaltres el que hem detectat,
i arran d'aquell estem bastant a sobre,
els fem xerrar molt
i sobretot donem molta importància a l'avaluació,
que ens expliquin com ho veuen,
havien detectat que no sempre els canals més formals
de comunicacions dins de l'escola
o d'òrgans de participació funcionaven.
Amb el projecte aquest,
com que reverteix molt la decisió,
el grau de decisió en els propis delegats,
en el que es fa,
ells es veuen molt empoderats.
És a dir, la figura del delegat passa
de ser una figura purament formal
a qui van als encàrrecs
o a qui li cauen una mica els problemes
o que fa un paper purament formal
a un paper molt més operatiu de lideratge
de les decisions que es prenen a l'aula.
Llavors ells es senten molt reforçats
i molt reconeguts.
I en aquest sentit,
nosaltres creiem que és important
el fet que els professors vegin
que els alumnes tenen capacitat per decidir,
per parlar, per inventar, per proposar.
I en aquest sentit,
nosaltres posem molt d'èmfasi
quan fem una primera reunió
amb el centre educatiu
per explicar el programa.
Doncs en això,
que la participació no és només consultar
o no és només informar,
sinó que també és decidir,
tenir capacitat en prendre una decisió.
I que també hem d'entendre
que potser hi ha algunes propostes
que són o més difícils de tirar endavant
o que es poden equivocar,
però que bé,
que també hi ha d'haver la possibilitat
de marge d'error
i que així se n'aprèn també.
Aleshores, en aquest cas,
el paper de la Fundació,
és a dir, el Xavi Saragossa representa la Fundació,
vosaltres us encarregueu d'un projecte,
d'un institut?
Sí, en guany sí.
Hem estat altres anys...
En més casos.
En més instituts.
Però en guany estem, per exemple,
a l'IES Larbós.
I expliquem, què heu fet?
Anava a dir què has fet.
Tu, coordinant, m'imagini, supervisar...
Sí, no, què han fet ells, principalment.
Exacte, però què han fet a Larbós?
Doncs, exactament en aquest cas,
ha sigut amb el curs de primer d'ESO.
Realment, el perfil del primer d'ESO,
doncs, clar, vull dir, venen de l'escola,
estan acostumats a moure's poc sols,
però ha anat sortint una proposta.
Interessant, petita, però interessant,
que era l'objectiu.
I després, també ha sigut interessant
perquè primer es va decidir una cosa
i s'ha hagut de reformular,
perquè entre que ja s'acostava
al final de curs i tot plegat,
hem hagut de fer modificacions.
En primer d'ESO, al final,
s'ha acabat decidint fer una activitat conjunta,
tots els primers d'ESO,
que serà l'activitat de final de curs.
Ells hi havia, doncs,
des d'anar a PortAventura,
fer activitats reivindicatives,
bueno, diverses propostes van sortir,
però, bueno, al final faran una excursió
i jo crec que la cosa que...
on es veu l'estampa de la classe,
vull dir, que ho han decidit els alumnes,
és que després faran una guerra d'aigua
amb els profes i amb els alumnes
i tot plegat.
Vull dir que serà la cosa com interessant.
Clar, per fer una guerra d'aigua
hi haurà d'haver una planificació,
hi haurà d'haver una organització
perquè ells també,
vull dir, no només es dediquin a tirar aigua,
des de recollir els globus quan s'acabin
fins a preparar-los prèviament,
hi haurà tot un procés.
Clar, es tracta de conscienciar-los
que fer una activitat lúdica,
una festa com aquesta,
requereix...
...organització i on ells seran els protagonistes.
Vull dir que realment també és una forma
de donar allò al protagonisme
i que valorin que hi ha una feina darrere,
que hi ha una organització que s'ha de fer
i que ells fent-la se sentiran també més participatius
en l'activitat i més realitzats.
I sempre parlem d'una aula,
no d'una classe en el sentit d'un curs sencer,
sinó d'una aula, quan feu el programa.
Sí, d'una aula.
D'una aula.
Sí, perquè...
Vull dir perquè, clar, a vegades un curs,
primer d'ESO, doncs clar,
un institut pot tenir diferents classes,
no, una aula.
Es parla d'una aula, doncs,
perquè es busca la implicació del delegat.
Llavors, com que hi ha un delegat per aula,
el que això no treu,
que hi pugui haver un consens
entre els delegats d'un mateix curs
i es vulgui fer un projecte comú.
i en algun cas s'ha donat.
En aquest cas no està tan tapificat
que s'hagi de tancar.
Tornem a insistir.
És el que els alumnes decideixin
i està clar que també hi ha una supervisió
dels professors que estan en el darrer
i en tot moment també estan tutelant el projecte.
És essencial, eh?,
la participació dels tutors.
Vull dir, si els delegats s'engresquen molt en el programa,
però no hi ha un recolzament dels tutors,
no tira endavant,
perquè, clar, han de cedir part d'hores de tutoria
per poder organitzar-se amb tota l'aula.
Vull dir, és essencial, jo crec.
I les direccions als centres,
com acullen la proposta
quan arribeu vosaltres amb la carpeta i la maleta
dient que proposeu de fer això?
En general, responen bé
i sobretot la direcció,
i del centre,
acull molt bé
i, de fet, si hi ha hagut la trucada
és perquè també ells ja habitualment han vist
que tenen un interès en millorar
tot el tema de la participació dins del centre.
El que sí que és cert
és que tampoc no anem amb un recurs
que arriba a la Direcció General de Joventut
o a la Fundació Casa l'Amic
i els hi treu hores de feina per omplir l'hora de tutoria,
sinó que els hi afegeix més feina als tutors
a l'hora de desenvolupar la seva tasca diària,
perquè requereix un esforç extra
en aprendre, doncs, això,
amb temes de participació, planificació,
recollir les demandes, estar amb els alumnes.
No sempre és tot fluid, sinó que has de desencallar
diferents qüestions.
I en aquest sentit sí que som conscients
que en algun cas han donat més feina
de la que el centre preveia.
Però sempre ens han dit que hem tingut molta feina
però estem molt contents.
Hem tingut més feina del que ens pensàvem
però valgut la pena.
I amb això ens quedem.
Ens anem a continuar i anar seguint amb el projecte.
I les experiències, us diuen que realment
aleshores la immensa majoria dels alumnes
d'aquella aula realment participen, s'involucren?
O sempre, clar, sempre podem tenir el grup d'alumnes
que es queden una mica al marge de la moguda?
Jo penso que és com a tot arreu.
Vull dir que sí, que n'hi ha que s'emocionen més
amb la proposta i n'hi ha que menys.
Però la rebuda a l'aula, en principi,
com que sovint el projecte és perquè tothom en gaudeixi,
vull dir que no és el delegat.
Realment el delegat fa de pont
entre els assessoraments que reben
i l'aula, però res més.
Vull dir, que fa de representant.
El que sí que és cert és que
pròpiament les persones que fan de delegats
sí que es nota que reben unes...
treuen un major profit directament
perquè també hi ha una hora que estan amb el tècnic
i sí que les competències en habilitats participatives,
diguem-ho així, doncs és més alta que si ho miressis
en el conjunt de la classe.
El que sí que és cert és que el programa, com que és obert,
en molts casos, sobretot on hi havia delegats una mica així
posats quasi a dit o escollits de qualsevol manera,
la motivació de fer aquest projecte
ha fet que inclús vinguessin persones
que no eren el delegat triat en primera instància
i que fos, doncs, algun líder
o més natural
o alguna persona que s'ha engrascat tant en el projecte
que al final ha acabat sumant-se amb el delegat
o algú que ho substituït i tot,
però normalment sumant-se
i que també ha vingut
doncs per això,
que potser era un líder més natural
o li ha entressat tant
que s'ha sumat.
Sí, perquè per ser delegat de classe
s'ha de tenir fusta de líder, no?
Una mica?
Un caràcter una mica de...
Jo sí que he vist, per exemple,
l'evolució de participants
que han vingut així
una mica desmotivats
i una miqueta al principi...
I després s'han engrescat.
I a poc a poc ha anat increixent
la motivació
i ha estat com interessant
veure l'evolució també.
Quants instituts o quants projectes
en aquests anys
s'han implicat en la moguda, Marcel?
Menys els que voldríem
perquè també hem començat
vam començar fa 3 anys
i en deuen haver estat...
El Javi m'ajudarà perquè...
Sí, jo diria quasi una desena, eh?
Fàcil.
Sí, uns 10 instituts així.
Intentem que vagin rotant,
que no siguin...
Clar, també va en funció de la demanda
i algun any sí que hem tingut
més demandes de les que hem pogut assumir.
El primer any, per exemple,
hi va haver molt bona rebuda
i moltes demandes.
I ara n'hi ha menys?
Noteu que potser n'hi ha menys?
Aquest últim any n'hi ha hagut menys.
La veritat és que sí.
Però també...
No hem sabut detectar les causes.
Si és perquè veuen que és més feina,
si els centres diuen que ja van prou saturats,
si el programa no els ha interessat,
podria ser.
Però, en general,
tot arreu on ho hem fet volen repetir.
Nosaltres intentem que l'any següent
canviar perquè reverteixi diferents centres
i també s'entén que el projecte,
malgrat anar amb unes classes concretes,
també el centre se'n veu beneficiat
i amb tot el que aprèn l'any següent
ho pot aplicar.
I així ens consta que ho intenten fer.
Llavors, cara a l'any que ve,
tornarem a obrir la convocatòria
i esperem que s'assumin més centres.
Contestes el que t'anava a preguntar.
És a dir, que el programa continuarà l'any vinent.
Sí, la direcció general està molt contenta
amb els resultats que estem tenint.
Estem molt contents també amb els assessoraments.
Es fa reu de Catalunya, també,
dir que no només és a Tarragona,
sinó que és a tot el país
i el que fem és coordinacions.
O sigui, jo puc saber què està passant a Girona, una miqueta.
Per conèixer també les experiències de cada institut.
Sí, ara en aquests moments estem tancant el curs,
diguéssim,
i si no s'ha fet,
s'hauria de estar fent a tot Catalunya.
La darrera sessió del projecte va començar al principi,
es va planificar, es va preparar
i ara s'està executant el que cada centre hagi fet.
Llavors, ara s'estan fent ja les avaluacions
i ens trobem el 26 de juny a Barcelona Serveis Centrals
amb totes les delegacions de tot Catalunya
per fer una aposta en comú
i millorar aquelles coses que haurem detectat.
Continuem les que estem fent bé, que són la majoria.
I no, és així, estem molt contents amb el projecte.
I tornem a llançar per principi de curs
l'oferta perquè els centres de secundària
que estiguin interessats ens demanin la nostra col·laboració
per millorar la participació als centres.
Avui ho hem donat a conèixer a través de la ràdio.
Són tres anys, n'hi haurà un quart,
delegats en 3D,
que aporta la Direcció General de Joventut
als diferents centres d'ensenyament de secundària
que hi vulguin participar
i amb la col·laboració de la Fundació Casa L'Amica.
Marcel Borràs, tècnic de la Delegació de Joventut aquí a Tarraona,
moltes gràcies.
A vosaltres.
I que vagi molt bé la propera edició.
Xavi Saragossa també, que vagi molt bé la festa,
si encara la teniu pendent, m'imagino, amb els alumnes de l'Arbós, no?
I tant que sí.
Doncs que vagi molt bé la festa,
final d'aquest projecte que heu fet a l'Institut de l'Arbós
i ens retrobem en el proper programa aquí a Tarraona Ràdio.
Gràcies, Xavi.
Gràcies, Xavi.
Adeu.
M'agrada que hi hagi persones que et vinguin a dir
que no tolant ni res
perquè diuen que és el que volen
i no et fa sentir viure
Vull parlar de parlar
Vull saber de saber