Fins demà!
Sempre també per fer espaciar l'atenció en una d'elles, doncs serà concretament un concert aquest dissabte de Mieko Miyazaki i Guo Gan.
Ell és una prestigiosa instrumentista, ell també músic japonès que arriben a Tarragona aquest cap de setmana, concretament dissabte, per oferir-nos música tradicional japonesa.
Ens acompanya com sempre el Carles Marquès, el director de Caixa Fórum Tarragona. Carles, bon dia.
Bon dia.
Música japonesa aquest cap de setmana.
Música japonesa, exactament, amb un instrumentista japonesa i un violinista, és a dir, tot un instrument de la família dels violins a l'ero, xinès.
Per tant, suposo que tindrà influències de les dues, però en principi és de música japonesa i ella és una de les prestigioses, més prestigioses instrumentistes del Koto.
Un instrument que segurament ara no el recordeu, però tots hem vist pel·lícules on el toquen.
És aquell cítar, aquell instrument que es toca pla, amb els dits i que té aquella sonoritat tan característica.
És a dir, si heu vist mai allò, pel·lícules japoneses i tal, un un un o altre, és com en una pel·lícula occidental surt un violí o un violoncel, no?
Doncs això, per tant, perquè us feu la imatge.
A l'ero, diguéssim, l'instrument xinès també segurament l'heu vist, bé, és com un violí més petit que es toca així en vertical i aquest, tot i que això, ara recordo que he vist moltes pel·lícules xineses, no l'he vist tants cops, no l'he vist tants cops.
L'ha presentat segurament, la música xinesa també és molt diversa i per tant segurament no tot arreu toquen els mateixos instruments.
Però, vaja, l'altre segur que l'heu vist, segur.
En tot cas, ara a la ràdio no el podem veure però el podem escoltar.
Així sona el koto, aquest instrument típic de la música japonesa. Avui volem conèixer qui és Mieko Miyazaki, qui és Guogan i ens en donarà detalls, ens ho explicarà l'Andrés Blomander, ell és el seu mànager i que, per tant, ens pot explicar qui són.
Vaja, per aquells que no coneixen, ho tenim a la altra banda d'Aufíu Telefónica, Andrés Blomander, buenos días, bon dia.
Hola, buenos días, què tal?
Buenos días. Llegáis este fin de semana a Tarragona, Mieko Miyazaki, Guogan, para vos que no os conozcan, que no dominen mucho este mundo,
quién son y cómo os explicamos, qué prestigiosos son, cómo de prestigiosos son en este mundo de la música instrumental?
Bueno, ambos, digamos, dentro de su especialidad, que lo habéis explicado bien antes, ¿no?
Es decir, Mieko viene de la tradición japonesa y es una intérprete de koto, que es un instrumento japonés,
y Guogan viene de China y él toca un violín que se llama erhu.
Entonces, bueno, dentro de, digamos, lo que son solistas, este tipo de instrumentos, tienen muchísimo reconocimiento, ¿no?
Ellos los dos casualmente se fueron a vivir a Francia hace ya, pues, cosa de diez años,
y ahí es donde realmente yo creo que se han dado a conocer en el, digamos, en el circuito europeo
y en Estados Unidos también, donde han tocado los dos.
Y actúan juntos en Tarragona, no sé qué espectáculo, qué concierto, ¿qué es lo que tienen preparado?
Bueno, lo que vienen a presentar es un disco nuevo, o sea, que han hecho ellos dos juntos,
y que de hecho está, bueno, sale ahora en marzo, o sea, que es un poco del estreno realmente de este disco nuevo
que sacan ahora en este mes, y es un poco la fusión, digamos, de ambas tradiciones, ¿no?
De estos dos países, pero a la vez también tiene parte de la fusión de todo lo que ellos han ido incorporando
durante su estancia en Francia, ¿no?
Que han, bueno, pues colaborado con músicos de clásica, de jazz y otro tipo de músicas,
y todo esto también se refleja en sus composiciones, ¿no? Y en sus conciertos.
¿Y cómo se combina todo esto, no? Música japonesa, china, aires también franceses...
Pues la verdad es que al final todo parece que funciona bien, es verdad que suena un poco, digamos,
un gran reto, ¿no?, mezclar este tipo de tradición con modernidad, pero realmente es un poco lo que ellos han buscado, ¿no?
Yo creo que también el motivo de irse de esos países y acercarse a Europa y conocer otros estilos musicales,
otras culturas, es un poco lo que les caracteriza, ¿no? Es decir, no quedarse a lo mejor arraigados en la tradición,
sino ver cómo se puede usar ese instrumento, ¿no?, que es un instrumento tradicional, interpretando otro tipo de músicas.
¿Qué características tienen estos dos instrumentos, Andrés, el koto o el verju?
Pues yo creo que sobre todo es la sonoridad, ¿no?, que para nosotros aquí en Occidente, pues no estamos tan acostumbrados,
aunque sí que es verdad, también como decías, ¿no?, de las películas tanto japonesas como chinas que todos hemos visto,
pues siempre es un... la música que se oye de fondo muchas veces, en ambos casos, es el koto,
bueno, pues se utiliza muchísimo, ¿no?, porque crea este tipo de ambientes, ¿no?
Es un poco similar, digamos, a la cítara, ¿no?, o el címbalo, ¿no?, que se usa en Europa, ¿no?
Mientras que el erju, que es el violín, ¿no?, de una cuerda prácticamente, que se toca en vertical,
pues también es muy característico, ¿no?, de muchas bandas sonoras de películas chinas, ¿no?
Entonces, yo creo que para nosotros, que no estamos tan acostumbrados a este tipo de instrumentos,
sobre todo lo que fascina es la sonoridad y lo que consiguen hacer, ¿no?, con estas cuerdas.
¿Cuándo nace esta relación entre Mieko, Miyazaki, Wogan, esta relación profesional?
Y no sé si es muy habituado, ¿no?, mezclar música japonesa, china, no sé si es una cosa muy habituado.
Pues, bueno, yo desconozco si hay otros proyectos similares.
Sé que este es uno de los, digamos, que mejores frutos ha dado, ¿no?, por la gente que conocemos.
Y, bueno, pues también es verdad que nosotros con Mieko hemos trabajado antes y, bueno, hace un año la trajimos a España con otra formación.
En este caso venía con un violinista francés, es decir, un violinista más del mundo del jazz y de la música francesa, ¿no?
Entonces, era una sonoridad totalmente diferente, ¿no?
La colaboración entre ellos, digamos, se conocen desde hace tiempo, pero el disco lo han grabado el año pasado prácticamente.
O sea, que realmente estamos ante un estreno, ¿no?
Aunque sí que es verdad que han actuado ya juntos, o sea, que no en España todavía, pero sí, en Francia.
O sea, ¿es la primera vez que acturan en España, entonces?
Ellos juntos, sí, sí, sí.
Hombre, pues tenemos un concierto inédito, pues, ¿no?
Y te dan escarro de este unido.
Y te dan escarro de este unido.
Vamos a tener un conto, eso, ¿eh?
Así estaréis en Tarragona este fin de semana y no sé si entonces ya hacéis gira o estaréis por otros sitios.
Sí, aparte de Tarragona, pues también van a Palma de Mallorca y van a Lerida también, en esta gira.
Y luego en Murcia van a, o sea, perdón, en mayo van a Murcia, al Festival Tres Culturas.
O sea, que tenemos este sábado un concierto inédito.
En Tarragona está la estrena y además presentación de este CD que vas a abrir de Mieko Miyazaki, Hugo Gan.
¿Recomendable, pues, Andrés? ¿Nos lo recomiendas?
Sí, sí, por supuesto.
Yo creo que además no sean muchas ocasiones, ¿no?, para poder disfrutar este tipo de música
y yo, vamos, lo recomiendo a todo el mundo, por supuesto, que se acerque al concierto.
Pues ya lo sabeu, ¿eh?
Serà aquest dissabte a les 8 del vespre, al Caixafón a Tarragona, el carrécolón número 2, com sempre,
4 euros d'entrada, per tant, un preu simbòlic.
Absolutamente simbòlic.
I per veure dos prestigiosos músics dalt de l'escenari.
Andrés, muchas gracias y que vaya muy bien el concierto este fin de semana.
Muchas gracias a vosotros. Un saludo.
Buenos días.
Déu-n'hi-do, Carles.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, sí, sí, una absoluta estrena, a més d'una combinació.
A les occidentals, a vegades, tendim a confondre la cultura xinesa o la cultura Han, diguéssim,
la cultura majoritària xina, amb la japonesa, quan no té res a veure.
No té res a veure. Ho veiem tot molt igual, perquè, vaja, però és molt diferent.
Aquí també hi ha fusió, fusió de sonoritats i fusió de mons, clar, vull dir,
quan ens ha parlat que havia tocat amb un violinista francès, hem pensat, ah, sí,
amb músiques del món, mestissatge, però aquí també n'hi-ha, aquí també n'hi-ha,
vull dir, tinguem-ho present. I això, vull dir, l'oportunitat d'or de veure això,
dos instruments, uf, ho diré demà, instrumentistes prestigiosos, eh, que això,
que fan pocs concerts, en una gira, en pocs concerts, generalment jo crec que és un luxe per Tarragona.
La cultura japonesa més, sobretot, en els darrers anys aquí, ha esclatat molt,
en molts diferents àmbits, i realment el de la música, aquesta sonoritat,
així una mica entreacuàtica i tal, vull dir que ens ve present,
però, clar, si això, diguéssim, és el context, poder tenir una bona instrumentista,
que, a més, faci un treball allò personal i amb mestissatge i tal,
li crec que és molt, molt interessant.
Doncs ja ho sabeu, aquest dissabte, a les 8 del vespre,
a l'entrada 4 euros, al Caixa Fòrum Tarragona,
Mieko Miyazaki Wogan, aquest duo de música tradicional japonesa, xinesa,
i amb aquests mestissatges que ens explicava l'Andrés,
per primera vegada a l'estat espanyol junts, eh,
per tant, serà aquest dissabte a Tarragona, al Caixa Fòrum Tarragona.
Aquesta és la nota musical de la setmana, Carles,
però, com sempre, hi ha d'altres activitats,
una d'elles ja per avui mateix, eh?
Per avui mateix, i avui acaba,
i acaba, diguéssim, a més em pena,
perquè aquest cicle ha estat molt interessant,
el de Joan Baptista de Culla,
i avui acabem amb Adenauer,
que jo des del primer dia que n'hem parlat d'aquest cicle
vinc dient que a mi és una conferència que em fa especial gràcia,
sobretot també perquè és un personatge menys conegut,
almenys, diguéssim, a casa nostra,
i menys reconegut el seu paper.
A més, és un moment absolutament complicat, complicadíssim,
és a dir, a veure si entre la Primera i la Segona Guerra Mundial,
l'Alemanya es va trobar amb el cul de sac que va provocar això,
l'ascens del nazisme de Hitler.
Clar, tornar a repetir la història era un perill,
era un perill molt evident,
i qui va aturar aquest perill va ser Conrad Adenauer,
diguéssim, un personatge, això,
que avui en dia ara surts al carrer.
De tot el cicle que hem tingut és la figura menys coneguda,
però en canvi, segurament,
el fet que no s'hagi produït una tercera guerra europea,
el fet que la unitat europea,
amb tots els seus problemes, evidentment, que vulgueu,
existeixi, és gràcies a un personatge com ell,
l'Inventor, perdó,
el primer president de la República Federal d'Alemanya,
i això, un personatge interessant per desconegut.
Però bé, a mi em fa especial gràcia,
i per tant, us convido a veure si us convenço
que té un interès molt potent.
recordes que la setmana passada
deia Gandhi així a mitja veu,
perquè pensava, clar, Gandhi
és un personatge molt potent
i que es ven sol, d'alguna manera,
per tant, el risc
és que ens trobem mitja Tarragona allà dins
i tinguem problemes, diguéssim, de gestió.
Avui em sembla que,
tot i que, evidentment,
el pes
que la conferència que culla, diguéssim,
ja ens hagi aportat fins a aquest personatge,
òbviament, captarà molta gent.
Però jo vull afegir un plus més
d'explicar qui era aquest senyor,
perquè, per si encara algú tira dubtes,
i diu, sí, Gandhi sé qui és,
Roosevelt també,
Mussolini també,
però Adenauer, faci un cas.
Doncs avui, a les set de la tarda...
Si em permets una anècdota,
la coreògrafa Pina Bausch,
amb un espectacle que va fer als anys 80 a Barcelona,
sortia un...
Ella treballa amb un col·lectiu d'actrius i actors
de tot el món
i, aleshores, havien de definir en tres paraules
el seu país, no?
I una de les ballerines alemanyes
deia
Adenauer,
Schopenhauer,
Beckenbauer.
És a dir,
jo penso que, a més, és una definició, allò,
vaja,
molt contundent, no?
De què és, encara era la República Federal,
de què és la República Federal
alemanya, no?
El polític,
El filòsof.
El filòsof i el futbolista.
I aleshores, el futbolista mític,
diguéssim, qualsevol.
I trobo que és interessant.
Doncs ja ho sabeu,
el set del vespre,
a Caixa Fórum a Tarragona,
aquesta darrera conferència d'aquest cicle,
doncs amb en Joan Beculla com a protagonista,
avui a Adenauer, eh?
Exactament.
La propera conferència, dimecres...
Dimecres, Ignacio Morrell...
No, penúltima.
Ah, penúltima, eh?
Penúltima, sí.
Penúltima.
Hem saltat una setmana per qüestions d'agenda,
si no, sí que seria la penúltima,
és a dir, dimecres passat,
Ignacio, doncs això,
per qüestions d'agenda no podia venir,
però aleshores,
7 i 14, diguéssim,
són les dues últimes conferències, no?
Vull dir,
la d'aquesta setmana,
la d'aquest dimecres,
és com el cervell representa
i percep el món.
Clar, és que...
el cervell,
el dia que vam parlar amb ell,
els dos dies que vam parlar amb ell,
és molt curiós
i és...
O sigui,
som nosaltres,
però percebem la realitat
a través del cervell,
el cervell la representa...
Bé, és un tema que és complex,
però que és apassionant,
perquè és que, a més,
si no, clar,
no existiria,
podríem dir així,
no existiria al món.
Almenys no existiria per nosaltres,
no existeix per cada un de nosaltres,
vol dir que no existeix.
Ja està,
vull dir,
el moment que morts,
el cervell, diguéssim,
s'atura
i el món per tu s'atura.
Però, clar,
al mateix temps
és una cosa física,
és un múscul...
És realment apassionant,
com aquesta cosa
que tenim tots aquí dalt,
doncs...
Fa el que fa,
fa el que fa,
fa el que fa i com ho fa.
Doncs això serà dimecres,
eh, Carles?
Exactament.
Aquesta penúltima conferència,
va set de la tarda,
amb Ignacio y Morgado,
i dissabte encara tenim una altra...
Exactament,
el concert.
i diumenge estrenem un espectacle familiar,
la Guerra de Troia,
per a nens més grans de cinc anys,
recordes que la setmana passada
la Verónica González
ens explicava
aquest programa
de la Fundació La Caixa,
al voltant dels mites clàssics,
de les figures clàssiques,
doncs aquest també és una estrena.
A veure,
la Guerra de Troia,
a tots ens fa pensar
en la vella Helena,
en el...
El cavall de Troia.
Exactament,
bé,
doncs això ha explicat
per a nens,
amb titelles,
amb música,
bé,
vull dir,
amb animació,
amb projecció d'animació,
realment crec que és un espectacle
molt viu i molt complet.
Això serà diumenge,
eh?
Això serà diumenge,
exactament.
Déu-n'hi-do, eh?
Tenim la setmana completeta, eh?
Sí, sí,
realment,
i a més l'exposició
parlem de dues.
Encara la tenim allà, eh?
Fins el dilluns de Pasco,
fins al dia 9 d'abril.
Però encara tenim un mes ben bo
per anar-la a veure.
Doncs ja,
la conferència avui,
dimecres,
música japonesa el dissabte
i diumenge,
aquest espectacle infantil
i com sempre
us podeu acostar
a veure l'exposició
al Caixa Foram Tarragona,
al carrer Colom número 2.
Carles,
moltes gràcies.
A vosaltres.
La setmana vinent,
més i millor.
Exactament,
així mateix.