I els primers compassos de la música d'Euler.
Ja us sabeu que cada setmana comencem l'espai Cruïlles
amb una de les cançons del disc Un Món d'Idees
de l'Associació de Músics de Tarragona.
Ens serveix per encetar l'espai Cruïlles,
aquest espai de diàleg cultural sobre Tarragona,
capital de la cultura catalana 2012.
Avui no tenim la Rosa Comes, però tenim la Teresa León.
Teresa, molt bon dia.
Bon dia.
Una de les responsables baixa dels Amics de la Cultura,
del Departament de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona.
Avui ens ajudaràs tu a conduir l'espai Cruïlles, no?
Encantada, sí, d'estar amb vosaltres.
I ens has portat avui tres convidades,
que són la Vanessa Cano, la Manoli García,
i la Laura Tous.
Hola, bones.
Elles són amigues de la cultura i també ambaixadores de Tarragona 2012.
Fins aquí ho tenim tot clar, Teresa.
Molt bé.
Fantàstic.
Però on comencem, aviam?
Si voleu podem parlar de què és això,
del col·lectiu dels Amics de la Cultura,
perquè potser hi ha gent que encara no coneix.
Els Amics de la Cultura és una iniciativa
que va sortir de l'Ajuntament de Tarragona,
el Departament de Cultura,
que permeten a la ciutadania participar activament
en la vida cultural de la ciutat
i estar informats dels esdeveniments, recursos
i oportunitats que oferís Tarragona.
Llavors, en guany també,
aprofitant que són capital catalana de la cultura,
els Amics i les Amigues de la Cultura
fan d'Ambaixadors de Tarragona 2012.
I totes quatre formeu part d'aquest col·lectiu, no?
Sí.
Des de quan funciona Tarragona amb els Amics de la Cultura?
Els Amics de la Cultura van fer la primera trobada,
que suposo que ja es demés en recorden,
la van fer el febrer abans de la inauguració de la capital.
I ho van fer, però que van explicar una mica els antecedents.
Quan van estar treballant per Tarragona 2016,
perquè Tarragona esdevingués la capital europea de la cultura,
doncs van arribar a tenir una borsa de més de mil voluntaris,
dels quals n'hi havia moltíssims,
potser 300 o així, que eren molt actius,
i que es van quedar amb moltes ganes de continuar treballant
i estar informats de tot el que passava a la ciutat
i de poder continuar participant en tots els actes.
Llavors, van fer una festa d'agraïment el 2011, el gener,
amb la qual l'alcalde i l'alcalde de la cultura, la Carme Crespo,
van demanar a tota aquesta gent que continuéssim treballant
amb la capital catalana de la cultura que havien d'inaugurar el 2012.
Llavors, d'aquí va sortir una mica.
Ho han continuat fent i s'ha nascut aquest col·lectiu.
Això mateix, a partir del gener i del febre,
ja van començar a participar en tots els actes culturals
que s'han anat fent a la ciutat a partir d'aquest mes.
Com és l'experiència?
Bane, Laura, Manoli, no sé qui vulgui intervenir.
Bé, jo sóc la Bane.
La meva experiència ve perquè jo ja formava part del col·lectiu de voluntariat
de l'Ajuntament de Tarragona.
Llavors, jo això porto uns vuit o nou anys aproximadament
fent de voluntària, bàsicament de festes,
però ara s'ha sigut ampliat a tot el tema cultural del 2012
i el que vinguin endavant, clar està.
I l'experiència, doncs, boníssima.
I amb el cas de la Manoli, per exemple?
Jo sempre he sigut una persona solidària
i molt amant de la cultura i de Tarragona, de la meva ciutat.
I llavors, quan me vaig entrar, el febrer va ser,
doncs me vaig voler implicar activament per tots aquests temes.
I igual, bé, deixo molt.
I el cas de la Laura?
Jo vaig començar a Tarragona 2016,
buscant assignatures perquè la gent s'impliqués més
en el tema de la cultura.
i quan després em van informar
de què es feia els amics de la cultura,
doncs em va semblar que era una idea molt positiva,
molt engrescadora.
Vaja, Teresa, persones implicades, no?
I és el que fa falta per formar aquests col·lectius, imagino.
La veritat és que és gent fantàstica.
Gent que participa contínuament,
que sempre porta un somriure a la boca,
que aguanten el que li fiquin,
perquè ara estava mirant a la Vanessa.
I ella, bueno, totes, eh?
Però ella ha participat molt activament,
sobretot en les festes,
perquè no oblidem que hem començat amb l'ETC,
bueno, de fet, hem fet moltíssims actes,
des de Carnaval, que jo també hi vaig participar,
fins al lliurament de premis,
Tarracó Viva, per fer com un recorregut, eh?
Sant Magí, Santa Tecla, Castells,
bueno, un munt d'actes.
De fet, ja és...
Van Jordi.
La Vanessa, per exemple,
ha estat en un munt de cercaviles
ajudant el Departament de Festes,
i clar, té molt de mèrit,
perquè eren moltíssimes hores.
De fet, ja és aquest el tipus de perfil que es busca, no?
Quan busqueu persones que formin part d'aquest tipus de col·lectius,
a banda d'estar interessats en la cultura, òbviament,
també es busca, doncs, aquest perfil més...
amb més empenta, no?
Amb ganes de fer coses.
Sí, de persones implicades i voluntarioses, no?
Sí, però, bueno, el col·lectiu és molt ampli, eh?
Hi ha persones que, clar,
o sigui, que un dels requisits,
o quan expliquen el que són els amics de la cultura,
per exemple, com s'hi pot col·laborar,
doncs, és una cosa que hem començat enguany,
que ho anirem pulint,
però hi ha sis apartats de col·laboració.
Aviam, doncs, explica'ns una mica com...
Per exemple, un és...
Per si algú fins i tot està escoltant i vol col·laborar, no?
Perquè encara esteu oberts a noves col·laboracions.
Sí, sí, i tant.
Per exemple, el primer punt que vam posar,
que ja ho hem portat a terme,
per exemple, a Tarracó i Ua van tenir un grup de discapacitats
en cadires de rodes i els van ajudar,
i nens petits també.
Doncs és ajudant a col·lectius de persones
amb necessitats específiques a mobilitat reduïda.
Un altre és col·laborant amb el desenvolupament
des d'evinaments culturals o festius de la ciutat,
fent funcions de suport o de regidoria de festes,
com ha fet l'Abanès o d'altres,
però, clar, llavors ja es busquem un perfil,
o la gent ja s'hi apunta, perquè ja ho expliquem,
doncs ja és gent molt activa o amb moltes ganes
o amb possibilitats, evidentment.
Després, una altra possibilitat és informant
les persones assistent als actes.
Vull dir que això també ha anat fent
d'Ambaixadors de Tarragona 2012, per exemple,
per Sant Jordi, ho hem fet,
ho hem fet durant el Festival ETC,
ho hem fet explicant per què són ambaixadors
i per què són capital catalana de la cultura,
etcètera, etcètera.
També podem fer-ho col·laborant en activitats,
fent la difusió, però també a través de les xarxes,
les xarxes socials, a través del web...
I també un dels punts que encara no hem posat en pràctica
és participar en l'acollida d'artistes i altres persones
que ens visitin, que és una de les idees primeres que teníem,
però que ja les anirem polint.
Què vols dir? A la gent que ve de fora
i que és artista o que té certa fama,
informar-li també del que és la...
Sí, moltes vegades venen, per exemple,
ho havíem pensat pels castells,
que al final no va poder ser,
però hi ha moltíssimes persones que venen de fora,
que no coneixen on són els restaurants,
que no coneixen la ciutat,
que els agradaria que pugui anar
i fer una visita pels museus...
Sí, hi ha moltes possibilitats d'aquestes
que van pensar, ostres, per què no, no?
És una manera que els amics de la cultura
puguin conèixer aquest tipus de personatges
i enriquir-se i al mateix temps
aquests artistes també poden veure
amb els ulls dels tarragonins i les tarragonines
com és Tarragona, no?
I en aquells interveniments també imagino
que hi ha pleguen força gent, no?
Que també és important informar sobre aquests temes.
Això mateix, clar.
Com podria ser.
Ara em ve a la cap, per exemple,
el concurs de castells, no ho sé,
vull dir que va plegar moltíssima gent.
Vull dir que ha sigut un bon punt, per exemple, no?
Sí, de fet, una mica ho van fer.
Pots explicar la Vanessa?
Ho explicaràs?
Sí, perquè li van preguntar de tot.
Ah, sí, sí, doncs...
És que, bueno, jo a part soc castellà
de les xiques de Tarragona
i llavors, clar, a mi, per ser de les històriques,
per parlar així d'una manera,
molta gent em coneixia
i llavors, clar, a la que et coneix un
venen tots darrere
perquè a què te sap, nen tots darrere.
Ja van preguntant, no?
I s'informen, s'interessen, però això és bo.
I llavors, doncs, informava,
doncs, vaig informar d'on estaven les colles a la plaça,
que en principi no ho havien de saber,
però m'ho havia informat,
dels locals que ja havien a prop per aparcar,
dels jocs propers per anar a fer un mos,
què estaria obert a anar a acabar el concurs,
que això era molt important,
on podien anar a dinar una vegada acabat el concurs,
també, una miqueta de tot.
On estaven situades les colles?
Sí.
On eren els lavabos?
Era una de les preguntes més recurrents, sí, sí.
No, però estava bé, no?
Perquè la gent anava enfassant una espècie de gincama,
primer passaven el control de seguretat,
després les entrades,
aleshores, bueno, ja arribàvem nosaltres,
i era com, hola, bon dia,
aquí ja ha començat la festa, no?
Aneu a disfrutar.
A més, totes estàvem amb el somriure,
nosaltres mateixes amb bon rotllo,
mocadors, castellers al cap,
o sigui, nosaltres ja fèiem més festa encara.
No, bé, Déu-n'hi-do.
I en quins altres tipus d'actes culturals
podeu col·laborar els Amics de la Cultura?
Ens heu comentat els que ja heu fet,
com són aquests,
i en quins altres teniu previst fer-ho
o podeu col·laborar?
Bé, el col·lectiu dels Amics de la Cultura
té una via directa de comunicació
amb el Departament de Cultura de l'Ajuntament,
per tant, ells, a través del correu electrònic
i a través del web de Tarragona 2012,
tenim un apartat que es diu Amics de la Cultura,
amb el qual hi ha diferents pestanyetes,
que ja ho veureu,
que explica què són els Amics de la Cultura,
què són els avantatges que tenen,
perquè tenen un carnet que els identifica,
poden entrar gratis,
de moment, als museus que gestiona el patrimoni,
a l'Ajuntament de Tarragona,
tenen una galeria d'imatges
i després tenen totes les notícies
amb les quals he anat participant
durant aquest any,
i llavors una mica podem veure tot això.
Hi ha l'apartat de Com fer-se Amics de la Cultura
i hi ha un clic,
que si cliquen,
veuran que hi ha un formulari,
és tan fàcil com això.
Després, clar,
com que són tot participació voluntària,
evidentment,
no se'ls demana res,
i la gent, doncs,
l'únic que ha de fer és contestar
i punt,
vull dir que ningú tingui por d'apuntar-s'hi
perquè no compromet,
vull dir,
tu rebràs la comunicació aquesta
a través del web
o a través del correu electrònic
i llavors t'hi apuntaràs o no
en funció del que es faci.
A través de la web
seria la plataforma més fàcil,
no?,
per accedir a la informació
i també per apuntar-s'hi, no?
Per apuntar-s'hi també
a través del web exterior de l'Ajuntament,
al Departament de Cultura,
veureu que hi ha un bàner
que posa Amics de la Cultura,
allà també té remet directament
al web de Tarragona 2012.
T2012.arragona.cat
que seria el web principal
i allà, doncs,
ja trobareu tota la informació
d'Amics de la Cultura.
Una pestanyeta
que es diu Amics de la Cultura
i hi ha tota la informació,
el formulari.
Llavors,
nosaltres,
un dels avantatges
que anem fent fins ara també
és informar
de totes les activitats,
ofertar-les,
coordinar-les.
A vegades seran activitats
que fem
a l'Ajuntament de Tarragona,
però a vegades
seran altres activitats.
Per exemple,
vam participar
amb el rodatge
del Crossing Limits
de l'Andrea Eldeheimer
com a extras,
la Manila ho explicarà.
Després van anar
a l'inauguració,
hem participat
i participarem ara
el dia 27
amb l'inauguració
del Centre d'Art,
de la primera exposició
que va fer el Centre d'Art,
ara amb la segona,
i d'altres actes
que han anat fent
altres col·lectius.
I al mateix temps,
també hem participat
amb els que organitza
l'Ajuntament.
Molts actes
i activitats.
Quina destacaríeu?
Així com a experiència,
per exemple, Laura,
tu quina destacaries
de les que has participat
com a amiga de la cultura?
Home, a veure,
jo ara,
que em quedi la més recent,
el que hem parlat
del concurs de Castells
és una de les que jo
m'he passat més bé
i realment va ser
de les més sonades.
D'altres, no sé,
concerts,
xerrades,
conferències,
i es fan molts tipus
d'activitats diferents.
I en el cas de la Vanessa
ens explicaves també
el concurs de Castells,
no?,
que t'ho has passat molt bé.
Sí.
Quina destaquem,
també,
a banda?
Buf,
jo és que,
a més d'amic de la cultura,
a més de les xiques
és de Tarragona,
ballo al ball de Bastons,
ballo al ball de Pasturet...
Ets molt activa
amb la vida de la ciutat,
no?
Soc comparsera,
porto una comparsa,
porto cabalcada de Reis,
i treballo,
i estudio.
Bueno,
ho intento.
fer-ho tot.
Ho intento.
Llavors,
clar,
jo porto gairebé
dels 10-9 anys
que vaig entrar a
les Bardensaire de Tarragona,
llavors per mi
és que la cultura
és que va dintre de mi,
jo crec.
Llavors per mi
tot és un joc
i tot és passar-ho ben.
Un acte que t'ho passis malament,
no,
perquè li dones
un altre punt de vista
i automàticament
passa a ser divertit.
I a més,
amb els companys,
sempre hi ha algú
que pot ajudar,
sempre hi ha algú
que no sé què,
i jo per mi tots.
És una molt bona reflexió.
I en el cas de la Manoli,
pot ser participar
en la gravació
de l'Spot de Crossing Limits
o no?
Aquí ja ens quedem.
Sí?
No,
jo ho he adivinat
perquè ho ha dit abans la Teresa
i ara la Manoli
ens ho explicarà.
Sí.
Bueno,
de fet,
sempre m'ha agradat
l'experiència aquesta
de participar,
vull dir,
també vaig estudiar teatre
i llavors
havia fet alguna coseta
amb la gravació
del Monge
a Ciutat dels Prodígis
aquí a Tarragona
i, bueno,
quan vaig saber això
em va fer il·lusió,
a part que coneixia l'Andrea,
que és la...
I em va fer il·lusió
també al lloc,
a la sensació
d'estar allà a la catedral,
tots mirant cap a dalt,
aquesta unió
que hi havia
entre tots els que fiam d'extra,
vull dir,
va ser una...
molt interessant
i sobretot després
veure els fruits,
no?
Vull dir,
quan se va gravar
també allà a la catedral
que és un lloc ideal,
que Tarragona
és preciós,
és la veritat.
I va ser
una molt bona experiència
i després
poder oferir
aquest tastet
de vi
o de cava,
l'alegria que veies
a la gent,
la satisfacció,
no?
De que es veia
que li agradava
el que s'estava fent
i que s'estimava.
Això
és una cosa
que a nivell personal
doncs
omple molt
tot el que sigui cultura.
I en quin moment
es queda
la Teresa León?
En quin moment
o experiència
com amiga de la cultura
també?
M'ho hauria de pensar,
però
perquè han sigut
tants actes
jo crec
una mica
com la Vanessa,
no?
també el que vulgueu
que entengueu
també és que
al final
ens convertim
com una petita família,
no?
Ens coneixem moltíssim
i llavors
doncs
sempre hi ha aquell moment
que xerres,
aquell moment
que rius
perquè expliques
les teves coses,
la Vanessa
doncs sempre
dintre de la seva experiència
aquests dies de festa,
no?
Que ens explicava,
sempre hi ha la persona
que és nova,
que és de fora
i que
te diu,
no?
Te sorprèn tant
que te digui
ostres,
no hi havia estat mai
en aquest carrer,
no?
El que vim per exemple
el vaig portar a veure
de Massivells
aquell dia
que era només
per la gent
de les entitats
quan van anar
a ofici
i totes aquestes cosetes
que parlàvem
de les pinotans
carolins,
això fent referència
a festes,
no?
Però podria també
fer referència
doncs quan van inaugurar
el Tinglado,
gent que no hi havia estat
mai al Tinglado,
gent que no coneixia
doncs que a elles
feien exposicions
i per mi
me quedo
sobretot
amb tota aquesta gent
amb el permís
de la Vanessa
que m'encanta
i ja ho sap ella
i riem moltíssim
però tota aquesta gent nova
que ho és de la ciutat
o que són nouvinguts
però que
no han tingut l'oportunitat
o no han trobat
el canal
aquest adequat
com per
conèixer
el món
de la cultura
des d'aquesta perspectiva,
com una petita família
d'aquesta manera,
que tingui una via
de comunicació directa
entre el situador
i un punt de referència
com és la Casa Cefos,
que és un punt obert
de fet a la ciutadania
perquè la gent també
s'hi pot fer allà
de fet
ens venen els amics
de la cultura
donen les samarretes
ens passen fotos
dient, xerrent
i al final
i això no és nou
evidentment això
ve ja de Tarragona 2016
però clar
estem tractant amb persones
i és molt important
i no ho podem oblidar mai
i llavors aquest caliu
que es forma
i que es crea
per mi és molt important
és que heu parlat molt
del que aporteu vosaltres
a la gent
el que aporteu
a la ciutat
a la gent que ve de fora
però també ens interessa
saber què us aporta
vosaltres ser
del col·lectiu
Amics de la Cultura
és aquest caliu
és aquesta petita família
que ens comentàveu
el més interessant
això és molt important
vull dir
que en aquesta vida
tot és un donar i un rebre
i realment
estem rebent molt
a tots els nivells
el contacte
amb la gent
el saber
el que pensen
les experiències
el fer aquest caliu
de cooperació
vull dir
això
omple molt
a tots els nivells
jo trobo
que potser
és
de lo més interessant
la Bane
Laura
i Teresa
estaríeu d'acord
sí
també fa que coneguis
noves maneres
de viure
d'entendre el món
que tinguis
noves perspectives
jo crec que la cultura
et fa créixer
com a persona
i et transforma
positivament
cap a
et fa
entendre coses
que fins ara
potser no te les havies
plantejat
i veure
diferents estils
d'això
de vida
de maneres de ser
i a mi personalment
em transforma
en positiu
doncs em va molt bé
que em diguis això
perquè una de les darreres preguntes
que fem sempre
a l'Espai Cruïlles
és com ens transforma
o com us transforma
la cultura cada dia
la cultura dia a dia
no sé
quin
quin seria el teu cas
per exemple
Laura
com et transforma la cultura
ens comentaves
que de manera positiva
sí
jo crec que
com totes les experiències
de la vida
de totes
en pots treure alguna cosa
algun aprenentatge
i transformar-ho
cap a millor
però jo crec que és bàsicament
el que hi he dit
que et transforma en positiu
a tenir una manera
que tinguis més perspectiva
de les coses
que puguis veure
que tinguis més
que siguis més obert
en general
i en el cas de la Vanessa
la cultura
com et transforma a tu
jo crec que ja vaig néixer
transformada
exacte
estàs dintre de la cultura
la cultura et té ja
absorbida
jo crec que va ser
com un poltergeix
quan vaig néixer
quan va absorbir
a veure
jo el bo és que
els amics de la cultura
que això crec que no ho han comentat
el bo que hi ha gent
d'entre 15 i 16 anys
fins als 60
hi ha algú
o 70
amb lo qual
i 80
i 80
abans comentàvem
com ens podem apuntar
i vaja
ho pot fer gent
de totes les edats
i llavors clar
jo soc
sí
tinc molta experiència
per tot el que he fet
però potser
m'assento al costat
d'algú de 60 anys
i m'explica una història
i m'ha quedat
embalasada
perquè jo no la sabia
evidentment
no ho sé tot
i llavors
en el meu cas
com que ja estic
de ben petita
les històries
sobretot de la gent gran
que a mi m'encanta
escoltar la gent gran
sempre aprens
i llavors
constantment
creixes com a persona
com a cultura
com a tot
aquest boca a boca
aquest boca a orella
que es va produint
i en el cas de la Manoli
com et transformaria
la cultura?
a mi la cultura
i el ser d'amics de la cultura
el que em fa
és sentir-me
més viva
el viure
des de tots els punts
des de la part d'observador
des de la part d'activa
i de sentir
que estàs vivint
no només passant per la vida
que t'estàs implicant
i de fet
per mi
és el més important
una mica coincidim
coincidim
tots no Teresa
amb aquesta transformació
que el que fa
és implicar-nos
és sentir-nos
més a prop
més en família
sí
jo crec que
la cultura alimenta
és la nutrició
necessària
per l'esperit
i per totes les persones
jo crec que sense cultura
no serien persones
això per començar
seria una altra cosa
llavors la cultura
és això
és veure-la
amb altres ulls
de redescobrir
la teva ciutat
amb altres ulls
formar part
d'un col·lectiu
de persones
que tenim uns interessos comuns
i afins
i que els compartim
sense cap mena de restricció
ni cap mena de
a veure
o sigui
el que vull dir
és que
per ser amic de la cultura
no posem cap condicionament
tothom pot ser amic de la cultura
i rebre aquesta informació
i participar
d'aquest canal directe
simplement
al cap i a la fi
ho heu definit molt bé
amb aquest nom
amb aquest títol
de amics de la cultura
i és que tots
al cap i a la fi
cerqueu això
acabem sempre
el Cruïll Estres
amb una recomanació
no sé què ens portes
aquesta setmana
crec un blog
sí
aquesta setmana
portem un blog
que és a les tres
ve baixes
dobles
comicat.cat
que és el blog de referència
del còmic en català
llavors aquí trobareu
novetats
opinió
i entrevistes
sobre aquest món del còmic
es tracta d'un blog
escrit per diversa gent
i entre d'ells
clar hem de citar
que aquí hi ha
el tarragoní
Emily Samper
molt bé
en un dels últims articles
també hi trobareu
per exemple
un avançament
sobre la cinquena setmana
del còmic
de Tarragona
que tindrà lloc
entre el 18 i el 25 de novembre
molt bé
aquest novembre
i aquest octubre
i aquest tres
Déu-n'hi-do eh
tenim un munt de coses
tenim moltes coses
per estar-hi pendents
pel món del còmic
doncs pel món del còmic
a www.comicat.cat
és la recomanació
que ens fan
aquesta setmana
des de Cruïlles
aquest espai
de diàleg cultural
que hem compartit
amb Tarragona
capital de la cultura
catalana 2012
amb la Teresa León
responsable d'amics
de la cultura
i també
amb la Vanessa Cano
la Manoli Garcia
i la Laura Tous
noies
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
amb aquests
minuts de ràdio
i vaja
avant amb la cultura
moltes gràcies
moltes gràcies
gràcies
adios
el correc pintat
amb l'oceà
on la vida i boia
al seu voltant
i jo estic
jo estic
a un pa
amb tot fet
d'espectador
la pluja
i la brissa
són prop de mi
regalons somriures
de bon matí
mentre jo
camino
l'he d'enfengat
dels meus records
el balcó
només
és un post
flotant
amb mi
el meu
estic
tràpid
ja no existeix
només
el veig
jo
la meva
afició
un poc
per veure
la vida
dels de més
per respirar
l'aire
que ja no hi és
per fugir
tot serà
tot serà
preciós
tot serà
bonic
tot
per mi
tot serà
preciós
tot serà
bonic
tot
per mi
tot per mi
tot per mi
tot per mi
tot per mi
he
tot serà
Si tu no puc un mals de cap, si condenos que m'estan fent mal, serà poble i bé, ho tiraré en la mà.
El temps és un grup ensenyant les dents, que pel carrer m'empeny, i el surull, si la reluixen, que la gent es lluita.
El gol com més és un bol flotant, amb mi que algú no estic trepitjant, no existeix, només el feig jo, la meva ficció.
Un bol po' per veure la vida dels altres, per respirar l'aire que ja no hi és, per fugir, tot serà preciós, tot serà bonit.